Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio.
D'aquí dos minuts seran tres quarts d'onze del matí.
Seguim en directe aquest matí de dijous, aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Seguim parlant de les festes, que de fet és gairebé el tema monogràfic d'aquests dies a la ciutat de Tarragona.
Parlen de festes, un dels protagonistes cada any de les festes és el pregoner de Santa Tecla.
Enguany és el senyor Eudel Carbonell. Senyor Carbonell, bon dia.
Bon dia.
Qui no coneix Eudel Carbonell a la ciutat de Tarragona, podríem dir gairebé.
Ell és premi d'investigació i recerca, premi príncep d'història.
Se'l rebrà, per cert, a finals del mes d'octubre.
És professor de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili
i en una Tarragona que vol i que demana i que desitja ser patrimoni de la humanitat,
segurament en un any com aquest era una bona oportunitat
per encarregar-li el pregó de les festes de Santa Tecla a l'Eudel Carbonell.
Eudel, com serà el pregó d'enguany?
Bé, jo no vull avançar res, o el que és un pregó, no el qual jo expresso
i explico les realitats socials que jo veig, perquè a part de la investigació,
penso que la investigació està molt lligada als moviments socials.
Llavors, la meva visió de les coses sempre no és cap visió que ho feu,
és una visió crítica i des de la meva postura com a científic,
aquesta visió crítica pot ser una visió de crida a una societat més igualitària
i menys segmentada, i que els projectes siguin cada vegada més col·lectius.
Serà, doncs, un pregó crític?
Tindrà elements d'ironia, de sàtira, o seran elements de reflexió realment profundes?
És el que dius tu.
Jo, amb la ironia i la sàtira, em surt de molt malament,
deu ser pel meu caràcter, no?
I són més elements de reflexió de cara a que els espais glúdics també puguin servir,
com que són espais en els quals molta gent es veu,
que també puguin servir per la resta de l'any.
Jo penso, i vaig dir-ho ja, en una entrevista que m'han fet,
que les festes són coses atàviques, tenen molt poc sentit actualment,
però tot i que és interessant que es facin perquè permet fer coses possiblement extraordinàries.
Una reflexió en aquests dies permet possiblement enfocar la resta de l'any d'una altra manera.
El pregó ja s'ha enllestit o encara li queden alguns detalls per polir?
Cap detall, és un pregó curt, no s'ha de fotre cap pal a la gent,
hi ha gent que té la mentalitat de que escriure molt,
s'ha d'escriure poc, dir exactament el que vols dir,
i intentar connectar amb la societat.
És a dir, serà un pregó curt, clar, concret, amb coses clares, amb missatges clars.
Sí, efectivament serà una cosa d'aquest tipus,
i que va, això ho puc dir des d'aquí,
m'han caminat a tota la Tarragona, la Tarragona als barris,
la Tarragona pobra, la Tarragona rica, la Tarragona de tots,
i en contra una mica la perspectiva d'una Tarragona teledirigida,
i d'una Tarragona en què la Tarragona de sempre,
jo no hi crec en els Tarragones de sempre,
crec en els Tarragones que es fan dia a dia,
i en el qual hi participem tots.
Aquest és el missatge del del pregó.
Com ha rebut l'Eudol Carbonell, o com va rebre en el seu moment l'Eudol Carbonell
aquesta invitació de l'Ajuntament de Tarragona
al pregoner de les festes d'enguany?
Bé, jo vaig rebre a través d'un company meu,
que és el Rodolf Cortés,
el qual aprecio moltíssim,
via l'alcalde de Tarragona,
quan també hi mantinc certament una relació,
com és normal,
amb qualsevol persona que té un interès per les coses socials
i les coses acadèmiques i científiques d'aquí.
Al ser proposat pel meu company Rodolf Cortés,
jo òbviament no podia dir que no,
i em vaig sentir molt honorat
que se'm brindi una tribuna d'aquest tipus
per poder explicar les seves inquietuds socials
que moltes vegades no coneixen les inquietuds
de les minories que governen.
És el pregó de les festes,
com deien, de les festes d'aquesta Tarragona,
intolerant.
No sé si també hi ha aquest missatge
de la tolerància, de la intolerància.
Ara que aquests dies estem parlant tant
d'aquests brots d'intolerància,
aparentment, que surten a la nostra societat més propera,
d'això també se'n parla en el pregó?
Jo penso que no són brots d'intolerància.
Hem tingut durant 12 anys uns governs
entre els quals s'ha vist la corrupció, el GAL,
i el que passa és una continuació del mateix,
perquè en el fons les forces polítiques
que ens han governat són iguals,
pensant el mateix econòmicament i socialment
són iguals, idèntiques.
Jo penso que l'intolerància ve de la incapacitat
que ha tingut l'associat civil espanyola
de donar-se de governants i polítics
que tinguessin un caràcter molt més democràtic,
obert, social, però no el caràcter
d'aquesta gent, molts d'ells.
Des del meu punt de vista,
amb poca capacitat cultural i política
per deter-me les transformacions
que es havien de fer en el país
després de 40 anys de falta de democràcia.
Des d'aquesta reflexió crítica permanent
que sempre té i que sempre acompanya
l'Eudald Carbonell,
o resulta curiós com a mínim
que una institució com l'Ajuntament de Tarragona
el convidi a fer el pregó,
un pregó que segurament serà crític
i que no sé si farà mal
a institucions, forces polítiques
i als mateixos polítics.
Bé, és que en el teu cas
no és problema de fer mal o no fer mal.
El problema és que les persones
han de poder dir el que pensen.
I precisament un dels èxits de la democràcia,
jo penso,
tot i que no crec en la democràcia política,
crec en la democràcia social,
ha estat el fet que
aquests aspectes crítics,
una persona com jo,
que saben que mai aplaudirà
cap acció perquè les accions
d'aquests governs majoritaris
sempre són accions molt segmentades
i que han encaminat els beneficis
a determinada gent,
pugui fer el pregó.
Això és un èxit,
és un èxit que vam aconseguir
molta gent que van a lluitar
durant el tard del franquisme
i el fet que hi ha un consistori
com el de Tarragona
m'inviti a fer el meu pregó,
vol dir que efectivament
algunes coses sí que han progressat
amb la democràcia,
perquè almenys podem parlar
i ho podem fer-ho des d'una
des d'una talaia importantíssima
que és el propi ajuntament.
Pregó, el pregoner de les festes
de la Tarragona Tolerant,
el pregoner d'unes festes
en les que coincés la visita
del màxim dirigent
d'un organisme internacional
com és l'UNESCO,
el senyor Federico Mejor Zaragoza,
tot això en un procés,
en una iniciativa
que vol encaminar la ciutat
a ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
Què li sembla a l'Eudal Carbonell
tot aquest procés,
tot aquest moviment entorn a l'UNESCO
i al projecte de Tarragona
Patrimoni de la Humanitat?
Bé, a mi em sembla
que qualsevol actitud social,
participativa
i que universalitzi
els espais urbans,
els espais rurals,
és un procés de constatació
que la història
d'una població
de la gent està viva, no?
Jo ho veig menys
com una cosa fatigua,
és a dir, Tarragona
és molt bonic,
havia estat capital d'Espanya
en època romana, etcètera, no?
Ho veig més com un projecte social,
com tants altres projectes
que fan que es passi
d'una àrea de coneixement local
d'una ciutat o d'un poble
a un coneixement universal.
Jo penso sempre
que tot el que s'universalitza
si es fa amb un criteri crític
i col·lectiu
és un progrés
i és realment un objectiu
que dinamitza les societats
que ho proposen
i això honora aquestes societats.
i Tarragona ha fet mèrits
per ser declarada patrimoni
de la humanitat?
Jo crec que, bé,
això dels mèrits
és molt relatiu
perquè els mèrits
en realitat
per mi
haurien de ser
la constància
que tenen
els ciutadans
i les organitzacions
culturals
i socials
i polítiques
en torn
a projectes
ben direccionats
i que són
sotmesos
constantment
a una actitud crítica.
Llavors, jo penso
que sí
que Tarragona
és una ciutat
prou coneguda
és una ciutat
que intenta
dia a dia
universalitzar-se
i penso
que aquest moment
és una de les característiques
de Tarragona
mereixen
que això
tinguin davant.
No estic pas
en contra d'aquestes qüestions
i jo penso
que qualsevol projecte
col·lectiu
torno a dir
universal
rebrà el meu recolzament.
Aquest projecte col·lectiu
però, segons
el del Carbonell
hauria de ser conduït
per la població
en general
i no per
determinades forces polítiques
o determinades institucions
polítiques de la ciutat.
Sempre insisteixo
en això.
El fet
que es vagi a votar
cada quatre anys
i que després
la ciutat civil
passi
de discutir
els projectes
que es porten
a la ciutat
del que és l'estructura
administrativa
i cultural
i social
d'un país
és un mal exemple.
Per què?
Perquè les coses
acaben perdent la base
i s'acaben convertint
en formalismes
i sense donar-nos en compte
en comptes
de tenir una societat
dirigida
tenim una societat
autodirigida
per una minoria
que en molts casos
no fan cas
ni són prou crítics
com per ser
capaços de conduir
una perspectiva més social
de l'edat
que és l'organització
de les coses.
Com dèiem al principi
de l'entrevista
l'Eudel Carbonell
és premi príncep d'Histúries
d'Investigació i Recerca
juntament amb els companys
que dirigeixen
els jaciments
els treballs arqueològics
del jaciment de Tapuerca
un premi que per cert
rebreu
a finals del mes d'octubre
segurament.
Sí, penso que és el dia 24
i curiosament
també em coincideix
amb el pregó
de Girona
que també
se m'havia encomanat.
Bé,
jo penso que
aquest premi
que és un premi
que es dona
a un equip
fonamentalment
que és un dels criteris
que nosaltres
hem portat a la pràctica
el treball col·lectiu
és la primera vegada
que es dona
en un equip
ara se n'ha donat
una altra
en els esportius
o els del marató
és la segona vegada
que es dona
que una altra
són els primers
que es dona
i una altra característica
fonamental
i important
és que es dona
un equip
en el qual
els més grans
som nosaltres
i els tres directors
de l'equip
tenim 44 anys
i això fa que
tinguem un futur endavant
per obrir molts camins
i estructurar
la investigació científica
del nostre país
i això
realment
nosaltres
ho hem apreciat
moltíssim
del jurat
que hagi fet
aquesta valoració
aquest premi
aquesta fama
si em permets
l'expressió
que us ha comportat
en els darrers mesos
tot això
aquest pregó
ara
la invitació
també
de l'Ajuntament
de Girona
per fer un altre pregó
com ha trasbalsat
la vida personal
i fins i tot
el treball professional
a la universitat
o a la mateixa direcció
del llaciment arqueològic
d'Atapuerca
Bé
la gent d'Atapuerca
com sabeu
ja és molt conegut
i realment
ja fa 3 o 4 anys
que estem
el que en diuen
cavalcant sobre aquest tigre
que crec que coneix
tot el món
i hem estat fent
conferències
de tot el món
organitzant
congressos
articles
etc.
però sí que és veritat
que el premi
príncep d'Astúries
i la descoberta
de la nova espècie
hem convertit
el nostre equip
en un equip
mediàtic
estem d'estar
contínuament
en els mitjans
de comunicació
si se'ns reclama
i nosaltres també
ho devem
en la societat
perquè és ella
la que ha pagat
aquestes investigacions
que són públiques
fonamentalment
a partir d'ara
pot ser
que el diner privat
també arribi
i has de saber
i ser conscient
de combinar
el treball científic
amb aquesta divulgació social
que s'ha de fer
òbviament
i l'hem de fer nosaltres
el que passa
que moltes vegades
podrem fer-ho tot
poder a partir de desembre
haurem de començar
a tornar-nos
a tancar
els laboratoris més
i portar a terme
la investigació
perquè el perill que correm
és no tenir
una estructura
de responsables
de premsa
ni acabar
fent el que no hem de fer
el que hem de fer
un investigador
és investigar
Quan s'acabi
tota aquesta allau
una mica
que diu l'UVAL
que pot coincidir
més o menys
en finals d'any
quins seran
els treballs
quines són
les prioritats
en aquesta investigació
a Tapuerca?
A Tapuerca
nosaltres estem fent
una investigació
que concretament
ara aquest any
llegirem a Tarragona
llegirem
tres tesis doctorals
sobre Tapuerca
hem llegit
quatre tesis
de licenciatura
i estem preparant
una monografia
per una revista
molt important
el Journal of Human Evolution
i tenint en compte
que el mes de maig
hem trobat un article
a Science
i com el mes d'agost
hem trobat un article
a Science
i que estem
contínuament treballant
i investigant
tota la problemàtica
que discutíem
de divulgació
les nostres descobertes
que intentem fer
de la millor manera possible
i aprofitant
del temps que tenim
també és important destacar
que a final d'any
tenim prevista
la primera expedició
conjunta
amb els atiops
al riu Aboix
i aquest és un dels projectes
que a mi m'entusiasma més
que és el començar
tota una època
de treballs àfrica
L'Eudal Carbonari
continuarà vinculat
a la universitat?
Sí, sí, clar
no hi ha cap tipus
de comentari
sobre això
a la universitat
m'ha possibilitat
el fet de construir
un equip
un equip molt jove
de tenir les ajudes
i les infraestructures
necessàries
per poder tirar endavant
una arqueologia moderna
ben feta
seriosa
i ben estructurada
que permetrà
que en el futur
el nostre país
hi hagi
uns ensenyaments
d'arqueologia
i prehistòria
de nivell universal
Ja en la recta final
de l'entrevista
des de la proximitat
i també una mica
des de la distància
l'Eudal Carbonari
com analitza
la política arqueològica
justament
de la ciutat de Tarragona
Bé
la meva opinió
sobre aquestes qüestions
ja és ben coneguda
reconeixent la dificultat
que té
la universitat com a Tarragona
d'articular una política
en el sentit
de la seva complexitat
Tarragona
és una ciutat
que ha tingut arqueologia
durant molts anys
associada
amb una societat
arqueològica
antiquíssima
amb una forta influència
i connexió social
que ha tingut una universitat
que fa molt poc
ha esdevingut
un lloc de Tarragona
en concret
i que ha tingut
una sèrie de projectes
de treball importantíssims
i jo crec que
el futur
és un futur esperançador
perquè
hi ha molt gent
molt preparada
perquè el meu cas
és de l'arqueologia romana
i hi ha una
crec una decisió
futura
de política
que l'arqueologia
a Tarragona
estigui tractada
com un dels principals problemes
que té la ciutat
No li demanaré
el missatge central del pregó
perquè ja m'ha dit
que no m'ho descobrirà
però digui'm un missatge
per acabar aquesta entrevista
pels Tarragonins
ara que ja som
en plenes festes
des de la seva posició
també de professor
de prehistòria
d'arqueòleg
en fi
des d'aquest món
de la investigació
de la universitat
un missatge
per a aquestes festes
Els Tarragonins
bàsicament
primer que les festes
evidentment
són per disfrutar-les
i no per amargar-se
però que les festes
com a espai lúdic
també han de servir
d'espai de reflexió
pensar
que
l'any és molt llarg
i que
8 o 10 dies de festa
no conscients
en tots els problemes
i totes les dificultats
que passa a molta gent
inclús dins
la nostra pròpia ciutat
Recomanim un acte
de la festa major
que ja anirà
que voldrà
o que li agradaria anar
A mi
d'aquesta quantitat
d'actes que es fan
I que no sigui el pregó
senyor Carbonell
Jo els actes
que m'agraden més
actes
són els concerts
ja he estat en un
vaig estar
en el concert
el macro concert
a la platja del Miracle
i curiosament
ara els espais
que m'agraden més
són els lúdics
perquè com podeu
imaginar-vos
els actes
els de reflexió
els de cultura
i els faig cada dia
i a més a més
n'hi estic molt abasat
els esports no m'agraden
Anir a veure Raimon
per exemple?
No sé
i m'ho pensaré
el Raimon jo el conec molt
d'haver l'escoltat
i tal
i vull dir
el tio molt fresc
no és una persona
que precisament
em faig
moure ara
perquè és una persona
que la tenim molt assumida
la gent de la nostra generació
en el Raimon
l'hem vist moltes vegades
però sí que té tot el meu estit
i tot el meu
tot el meu
tot el meu
tot el meu
tot el meu
tot el meu
tot el meu
tot el meu
tot el meu
tot el meu
com a persona
que ha tingut sempre
una actitud molt clara
en tot el que és
la democràcia
i la lluita
per les llibertats
del nostre país
Raimon
a les festes
de la Tarragona
tolerant
ara que està tan de moda
això de la intolerància
malauradament
senyor Udel Carbonet
moltes gràcies per venir
per convertir aquests minuts
aquest matí
amb els ulls de Tarragona Ràdio
el diumenge
el sentirem
la gent que no pugui
anar al saló de plens
el podrà sentir
a través de la ràdio
aquest missatge
segur que serà
amb una reflexió crítica
contundent
clara
concisa
i ja ens ha avançat
que també curta
no massa llarga
per no fer pesada
a l'audiència
doncs el preu
d'aquestes festes
de Santa T.
Clau del Carbonet
gràcies
bon dia
sobretot bona feina
i bona festa major també
esperem que sí
bon dia