La sepulcra i la carrossa, com hem dit, són obres del gran arquitecte Jujol
i es va refer a l'any 1942.
La figura adjacent del Cris va ser també de les poques que es van salvar de la desfeta de l'any 36,
gràcies a un congregant que es deia Ramon Givert, que se la va carregar al coll
i la va portar des de l'església de Sant Llorenç fins a casa seva sense que ningú ho vegiés.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que passa a l'urna. Per cert, a propòsit de l'urna, hi ha una anècdota ben curiosa.
Resulta que quan l'any 42 va sortir l'actual, es veu que estava el propi Jujol mirant la processó
en un punt de la ciutat de Tarragona, possiblement aquí a prop del Pla de Palau.
I un senyor al seu costat, no coneixia l'arquitecte, li va dir, home, oi que has tirat d'acord amb mi
que els rojos van fer alguna cosa bona? Diu, sí. M'ha quedat tot estranyat el Jujol.
Diu, sí, home, sí, esclar aquella urna tan lletja que hi havia abans i que substituir-la amb aquesta.
i el Jujol va dir, sí, home, és... I és que resulta que si Jujol era autor de l'urna de l'any 42
també ho era, autor de l'urna que havia estat destruïda l'any 36.
Bé, i ara tot just comencen a passar davant nostre les aspirants de la congregació
de la Mare de Déu de la Soledat, és a dir, la branca femenina
de la real i venerable Congregació de la Puríssima Sang.
Van amb la seva habitual vesta blanca
amb túnica blava, els colors de la Mare de Déu.
Bé, aquesta associació de senyores
de la Congregació de la Santíssima Verge de la Soledat
es va fundar l'any 1840.
Actualment tenen 1.300 sòcies
que si les ajuntem als 800 congregants
de la real i venerable Congregació de la Puríssima Sang
fan un total de 2.100.
No qual cosa vol dir que després dels hermanos
aquesta és la congregació més nombrosa.
Acompanyen les aspirants i les senyores
a la imatge de la soledat
que desfila des de l'any 1963.
És obra de l'artista Viladumat,
el mateix autor de la font del centenari.
Amics buidors de Tarragona Ràdio,
la processó va discorrent d'una manera molt fluida,
no hi ha tallades significatives
i ara tot just,
mentre hi ha un breu lapsus,
ara se torna a posar en marxa la comitiva,
passen les senyores,
després d'una llarga filera d'aspirantes,
i les senyores porten el vestuari propi de la sang,
és dir, la vesta negra
amb una gola blanca
amb cinta negra,
això, les que van a cara descoberta,
els altres van amb la cucurulla negra,
el cinturó és de cuiro negre.
La processó va transcorrent
pels carrers de la part alta tarragonina.
Cal dir que antigament
les dones no hi podien anar
de cap manera a la processó,
però fins al segle XVII,
les coses van seguir d'aquesta manera,
però en el segle XVII
es va permetre que anessin
en qualitat de deixuplinants,
és a dir,
es podien anar assotant a la processó
com els altres penitents masculins.
Això dels deixuplinants
es va suprimir
a començaments del segle XVIII
perquè es va caure gairebé
amb la superstició.
Es deia aquí a la ciutat
que moltes noies
anaven a beure la processó
i es atensaven el més possible
als deixuplinants
perquè aquests,
que es flagel·laven
amb uns assots
acabats amb boles de plom
i ungles de bé,
doncs s'esqueixaven les carns
i deien que si a una noia
li queia amb el seu vestit
una gota de sang de deixuplinant
aquell mateix any es casaria.
Bé, això va derivar naturalment
amb aquesta mena de superstició
i a més i més sembla ser
que els de la sang
n'estaven una mica de fart
d'haver de pagar factures de metges
i de medicaments
per curar les ferides
que es feien
els deixuplinants.
Unes costums
que aquí a Tarragona
van desaparèixer per allà
al seu llibut
però sembla ser que
per Filipines
i alguns dels indrets
continuen
en aquestes alçades
del segle XX
i entrant
del segle XXI.
I ara passa davant nostre
la imatge
de la soledat
amb aquesta magnífica talla
i de la billa d'ometri.
de la billa d'ometri.