i d'Izquerda Unida, d'aquesta aliança entre aquestes dues formacions polítiques
pel que fa a la llei del futbol?
Aquí les avaluacions s'han de fer des de diferents angles i diferents punts de vista.
La primera avaluació és que dona la sensació que el Partit Popular
desitja trobar un nou soci que l'ajudi a la governabilitat
i aquest soci dona la sensació que no es presenta com a Izquierda Unida.
Aleshores també s'ha d'avaluar des de la perspectiva socialista
on novament apareix a Madrid un fet que és clarament visible,
que és justament la pinça que Izquierda Unida i el Partit Popular
estan fent al grup socialista.
Jo crec que a Madrid s'estan recuperant els antics vicis de l'any passat
i de situacions passades.
Això en quant al clima polític general, que té una crispació elevada
i a més que dona una sensació d'inestabilitat important.
podrem veure com se recomposen les coses i com s'arreglen aquells desgavells
que momentàniament apareixen.
I aquesta decisió del Partit Popular de buscar nous aliats pel grup de Convergència i Unió,
què suposa?
Bé, bé. Nosaltres, si el Partit Socialista definitivament troba altres aliats,
vol serà que ho coneixem definitivament
i vol serà que avaluem el sentit que té la nostra presència
donant suport al govern.
Això és una avaluació que tindrà que realitzar la direcció del partit
i que suposo que farà amb els pròxims dies,
amb els dies que els aconteixements vagin marcant.
Jo crec que hi ha hagut dos o tres qüestions importants.
L'última i més important és una entrevista del president de la Generalitat
amb el cap de l'Estat, és dir, amb el rei.
Això forma part d'un anàlisi general de la situació política.
I respecte a la llei del futbol,
bé, jo no sé, jo trobo una santa bestiesa,
si m'ho permet, diu d'aquesta manera,
que amb els problemes que té aquest país,
de repente ens dediquem a parlar sobre si el futbol serà pagant o sense pagar,
sobre si el futbol, sobre si les cadenes que han contractat partits de futbol
tindran que olvidar-se d'això,
sobre si la llei tindrà caràcter retroactiu o no tindrà caràcter retroactiu,
que ningú s'enganyi, que cap dels catalans s'enganyi,
que no s'enganyi la gent de Tarragona.
Les coses s'apaguen, o per A o per B, però les coses s'apaguen.
És a dir que si la llei del futbol implica la contractació amb especialitat
i amb contractació dintre de canals plus i dintre de televisions de pagament,
doncs s'apagarà per aquest costat.
I si no, s'apagarà per l'altre, que és amb els pressupostos generals de l'Estat.
Per tant, no ens enganyem que les coses s'apagar o el resultat final gratis no existeix res.
Per altra banda, m'ha sorprès molt com a jurista que, d'una forma o altra,
intentin fer una llei que tingui caràcter retroactiu.
Evidentment, aquesta llei, Convergència Unió, la portarà immediatament al Tribunal Constitucional, clar.
I què esperen del Tribunal Constitucional?
Que marqui que no existeix possibilitat de l'aplicació d'una llei en caràcter retroactiu
i menys d'una llei com aquesta que implica condicions administratives.
Això el Tribunal Constitucional ho ha reflexat en diferents sentències, la seva impossibilitat.
I, per tant, aquesta llei, amb els millors dels casos, no s'aplicarà mai fins al 99 o al 2000.
Amb la votació d'avui, d'alguna manera s'ha trencat la regla del joc parlamentari mínim,
o com a mínim entre dos socis parlamentaris?
Jo crec que existeixen dificultats enormes, importants, difícil de salvar en aquells moments,
però que totes són valorables en tot cas.
El Partit Popular ha encetat una tasca, que l'abans encetat ja fa un mes aproximadament,
de compaginar altres coses a mitja de l'unida.
Aquesta tasca és realment perillosa, perquè quan arriben els pressupostos generals de l'Estat
haurà de fer una valoració objectiva de qui és el seu soci i a qui li interessa impactar.
Totes aquestes coses, al final, s'apaguen i s'apaguen molt cares.
Jo també estic sorprès que Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya, la seva votació,
en aquest cas, Iniciativa per Catalunya ha votat en contra de la llei,
és dir que s'ha alineat amb els partits socialistes, en Convergència i Unió,
amb el partit Agrupació Canària, s'ha alineat també amb el grup mixt, etc.
i Izquierda Unida ha anat per lliure.
A mi, algun dia em tindran que explicar quin és el fenomen Onguita
i on condueix aquestes decisions d'aquest home
que té unes relacions tan importants amb el Partit Popular.
Vull dir, ha arribat un moment que ja no saps exactament on estan les coses
i això comença a ser perillós en un país.
Fa un parell de setmanes, deia aquesta emissora,
que se sentia incòmoda una mica com a diputat en les relacions amb el Partit Popular.
Després del que està passant els últims dies, se sent encara més incòmoda?
Bé, és una incomoditat permanent.
El que passa a un quan està incòmodo, està incòmodo.
I ara s'està incòmodo perquè aquesta gent no estan fent una reflexió positiva
del que tenen que fer dintre de l'Estat.
És a dir, no estan fent una reflexió formal i no estan fent una reflexió de futur.
Aquesta gent estan cremant el dia a dia, no tenen un objectiu 2000, per exemple.
Estan cremant el dia a dia com poden.
És com una mica veure com paren cada dia les jugades d'un partit.
És a dir, no hi ha una reflexió objectiva que plantegi el que ha de ser Espanya l'any 2000.
És a dir, el Partit Popular no la fa en aquests moments, sinó simplement superar el dia a dia.
I així no poden anar bé les coses.
Perquè en qualsevol administració, en qualsevol societat, en qualsevol administració,
mateix una organització municipal, com pot ser la de Tarragona,
si tu no planteges objectius de futur dintre del que és una coalició, una cohabitació,
o el que és una instrumentació de govern,
si no planteges objectius de futur i tot el teu objectiu radica en solucionar el dia a dia,
la tristesa inveieix tots els àmbits.
I ara el Partit Popular solament està pensant en com saltar el dia al dia
i, sobretot, està pensant en com carregar-se uns mitjans de comunicació
amb els que els ha agafat una espècie d'edèria obsessiva que no l'entén ningú, no?
Vostè és partidari de deixar-ho córrer, això del pacte amb el paper?
No, no, aquesta pregunta ara no l'hi vull contestar.
Molt bé, escolta, ja farà...
Gràcies.