Bona tarda, excel·lentíssim i reverendíssim senyor arcabisbe i primat,
honorable president de Catalunya, senyores i senyors, distingides autoritats.
És amb un gran goig que us dono la benvinguda en aquesta ciutat, a Tarragona, que des d'ara és també la vostra.
Us la dono personalment i com a representant de la nostra comunitat ciutadana,
de tota la comunitat sense exclusions, tant dels catòlics creients i practicants com dels altres cristians
i fins i tot dels no cristians que han assumit els valors universals de l'Evangeli
i el valor històric i la transcendència social que la seu metropolitana de Tarragona
ha tingut en la vida de la ciutat des del temps apostòlics i gloriosos de Sant Fructuós.
Nosaltres desitgem que aquesta seu il·lustre mantingui i acréixi encara l'impuls
i la projecció en benefici de tots.
Que tot sigui un veritable model de dinamisme i d'espiritualitat per tota l'Església,
catalana i en comunió participativa amb les altres diòcis.
Desitgem que no sigui solament una primacia basada en la jerarquia i en el dret canònic,
sinó més aviat amb l'esperit i que es manifesti activament
i amb voluntat de servei per l'Església, per la nostra nació i per la ciutat de Tarragona.
Tarragona ha de voler saber exercir l'hegemonia que li correspon amb l'àmbit eclesiàstic,
amb tota la modestia requerida, però amb tota la convicció
que és una responsabilitat que no es pot defugir.
Vén en el cor aquests dubtes.
No tingueu por per dificultats i contrarietats que se'ns presentin.
La victòria que ha vençut el món és la ressurrecció de Cris.
La Pasqua ens ha fet poble de l'altra riba del Jordà.
Hem travessat el mar de l'esclavatge.
Hem trobat destruïda la llosa de la mort.
La pedra que ens barra el pas a la cultura de la vida i de l'amor
ha estat treta i podem viure i estimar.
Per això Pasqua és el dia que crea impulsos de vida nova en cadascú de nosaltres,
en tota l'església i en tota la creació.
Estimats diocesans, us invito a continuar oferint a tots els homes
i a totes les dones de l'Arxidiòcesi i d'arreu aquests dons pasquals.
Aquesta bellíssima església catedral està vestida amb una munió de pedres,
totes elles necessàries, si bé amb funcions estructurals i estètiques diferents.
Benvolguts sacerdots, diarques, religiosos, religioses i laics de l'Arxidiòcesi de Tarragona.
Tots sou pedres vives d'aquesta església.
La vestiu, la manteniu i la feu ben visible com a presència de Cris en aquestes terres.
Així ho feren especialment els nostres sants i viats de la diòcesi.
Tecla, Fructuós, Auguri, Eulogi, Prósper, Oleguer, Magí, Pere Armengol, Bernat Calbó,
Maria Rosa Moles, Benaventura Gran i Joan de Santa Marta.
Els sants han estat sempre font i origen de renovació en les circumstàncies més difícils de la història de l'església.
Compto en tots vosaltres i confio en la vostra constant i generosa col·laboració.
Em dirigeixo en primer lloc a vosaltres, molt estimats sacerdots,
membres del presbiteri diocesà.
Tots vosaltres sereu els més íntims i immediats col·laboradors del meu ministeri episcopal,
amb l'ajuda també dels diàques.
El pastoratge de l'església, sí, el faré sempre amb la vostra cooperació.
Hi ha entre nosaltres una profunda relació sacramental,
cuix pel sacrament de l'Orde participem del mateix sacerdòci ministerial de Cris.
Desitjo que trobeu en mi un amic, un germà i un pare.
Us vull estimar a tots i a tots per igual.
Trobareu sempre ben obertes les portes del meu cor i de la meva casa.
Miro amb molta satisfacció i esperança a vosaltres, a minoristes,
que amb la vostra generositat i valentia heu acollit la crida que el Senyor us ha fet
de servir-lo un dia proper en el ministeri presbiteral.
Invito els joves a escoltar amb disponibilitat la crida de Jesús,
a seguir-lo més radicalment en la vocació sacerdotal.
Les comunitats religioses de religiosos i de religioses de vida contemplativa i de vida activa
engalanen la nostra residiócesi i enriqueixen la vida i la santedat de l'Església.
Vivint intensament el vostre carisma, treballeu eficaçment a l'edificació
i l'augment de tot el cos místic de Cris i pel bé de la nostra Església de Tarragona.
Per a mi sereu sempre uns membres valuosos i estimats.
I fidels al carisma que us és propi, i des de la vostra legítima autonomia eclesial
acolliré la vostra col·laboració en la pastoral diocesana,
tan necessària amb el vostre treball en les comunitats i institucions eclesials.
Les meves paraules es dirigeixen a tots els lais de la residiócesi i d'una manera especial als joves.
Tots vosaltres sereu sempre objecte de la meva estimació i de la meva cura pastoral.
Sou membres actius i indispensables en l'edificació de la nostra Església diocesana.
Des d'ara ja us dic que vull comptar amb vosaltres, que us necessito.
El tracte familiar i constant entre nosaltres ha de ser motiu d'esperança,
d'un profit eclesial benabundós, d'un envigorament de la nostra consciència cristiana
i d'un reforçament més espontani de l'obra pastoral.
D'aquesta manera, com recorda el Consell de Vaticà II,
la nostra Església diocesana, reforçada per tots els seus membres,
podrà dur a terme la seva missió per la vida del món.
Deseixo fer arribar la meva salutació ben cordial
a totes les comunitats parroquials, moviments, associacions i institucions eclesials.
A totes les famílies, a tots els diocesans creients i no creients en Jesucrist
i especialment als que comparteixen més intensament la creu de Cris.
Malalts, disminuïts físics i psíquics,
ancians, drogadictes, empresonats, marginats, etc.
Quiero dar las gracias al señor nuncio apostólico
que representa en Espanya el Papa Juan Pablo II.
Vostra presencia entre nosotros es prueba del afecto que sentís por Cataluña
y por nuestra arxidiócesis,
que en estos momentos exulta por un nuevo pastor
y agradece al Santo Padre la delicadeza que ha tenido hacia nosotros.
La comunión con el sucesor de Pedro
será siempre el signo de una realidad profunda,
sentirnos miembros de la Iglesia de Jesucristo
extendida de Oriente a Occidente.
Deseo agradecer también a los señores arzobispos y obispos
de distintas dioces españolas
su participación en esta celebración
que pone de relieve la comunión eclesial
y el afecto colegial que nos une
y que constituye el fundamento del trabajo pastoral conjunto
con la colaboración de los secretariados
y quiero saludar especialmente a los miembros y expertos
de la Junta Episcopal de Asuntos Jurídicos.
Cuento con la amistad y la oración de todos
para que pueda ejercer mi ministerio con todos
y en toda la arxidiócesis de Tarragona
al servicio del anuncio de la Buena Nueva,
de la celebración de la fe
y del testimonio de la caridad
y todo ello con renovada ilusión
y con plena confianza en el Señor Jesús
que, resucitando, ha vencido la muerte.
Desitjo fer ben palès el meu afecte
i agraïment al senyor Cardenal de Barcelona,
estimat antecessor meu a la diòcesi de Tortosa
i que vaig també servir i ajudar un any a Barcelona.
I a tots els bisbes de les diòcesis de la Terraconense
i a tots els abats també dels nostres estimats monestirs.
Gràcies per tot el bé que m'heu fet
amb el vostre testimoni
i per tot el que hem compartit i hem realitzat en comú.
Des del nou ministeri que el Papa m'ha confiat
em plau posar-me plenament al vostre servei
i continuar el treball conjunt
en bé de la comunió
i de la missió de les nostres esglésies.
També agraeixo a les autoritats,
especialment al molt honorable
senyor president de la Generalitat,
senyor president de la Diputació
i el senyor alcalde amb la Corporació Municipal,
a totes les autoritats,
la seva atenció i deferència
de fer-se presents i participants en aquest acte.
Correspon que el seu gest,
amb el meu agraïment
i amb el desig de col·laboració lleial,
des de l'angle que em correspon
als seus esforços
de construir una pau,
amb pau i justícia,
la ciutat terrena.
Gràcies a tota la meva família,
especialment al meu pare,
que m'acompanya,
a la meva mare que ho fa ella des del cel
per la comunió dels sants.
Gràcies, senyor,
per haver-me donat el do d'una família cristiana
que des de l'inici de la meva vida
m'ha estimat,
m'ha educat
i m'ha catequitzat.
La meva salutació i agraïment
ben cordials als sacerdots,
religiosos i laits
de l'església germana
i estimada de Tortosa,
que amb el vostre efecte
i col·laboració
i testimoni
sempre m'heu ajudat
i m'heu fet una mica més semblant
al bon pastor.
L'església metropolitana
i germana de Tarragona
us sugereix
a la comunió eclesial.
Gràcies també
als sacerdots i religiosos
i laits
de l'estimada
els idioses i de Barcelona
que m'han engendrat
pel baptisme
a la vida
de fill de Déu
i on el Senyor
em crida al sacerdoci
i a l'episcopat
per servir
i entregar
i lliurar
la vida
pels germans.
Gràcies a tots
els que heu vingut
de les altres
esglésies diosses
de Catalunya
i d'arreu d'Espanya
compto sempre
amb la vostra pregària
i el vostre efecte.
Que Maria,
sota l'advocació
de la Mare de Déu
del claustre
i de totes
les advocacions
invocades
advocacions
invocades
a les comarques
de la nostra
residiócesi
continuï
guiant-nos
en el nostre
caminar
com a esglési
de Déu.
Que Jesucrist,
l'anyell de Déu
i bon pastor
que ara simularà
per nosaltres
sobre l'altar
d'aquesta catedral
m'ajudi
a ser un bon pastor
de tots vosaltres.
Amén.
Ha estat aquesta
la primera homilia
del nou arcabisbe
de Tarragona
el doctor
Lluís Martínez Sostac.
Amb aquesta homilia
hem d'acomiadar
nosaltres
aquesta retransmissió
que ha començat
quan passaven
uns minuts
de les 4
a la tarda
amb els primers actes
de salutació
al nou arcabisbe
de Tarragona.
Així doncs,
fins una altra
molt bona tarda.
de Tarragona.
La pedra rebutjada
pels constructors
ara és la pedra principal
és el senyor
qui ho ha fet
i els nostres ulls
se'n meravellem.
i els nostres ulls de Tarragona.
I els nostres ulls de Tarragona.
i els nostres ulls de Tarragona.
i els nostres ulls de Tarragona.
i els nostres ulls de Tarragona.
i els nostres ulls de Tarragona.
nos sulls de Tarragona.
I els nostres ulls de Tarragona
i els nostres ulls de Tarragona.
La terra, la terra,
el seu amor.
Avui és el dia en què vence el Senyor,
alegrem-nos-en i celebrem-lo.
Acosteu-vos amb els rams tot d'ençà
fins a les vores de l'altar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos entregat per vosaltres.
Igualment, havent sopat, prengué el calça i, novament, donant-vos gràcies al passar els seus deixebles tòpia.
Preneu i rebeu-ne tots, que aquest és el calça de la meva sang, la sang de l'aliança nova i eterna, passada per vosaltres i per tots els homens en remeixi dels pecats.
Feu això, que és el meu memorial.
Per això, pare, celebrant el memorial de la passió salvadora del vostre fill,
de la seva admira, de la seva admirable ressurrecció i de la seva ascensió al cel,
mentre esperem el seu retorn, us oferim en aquesta acció de gràcies al serifici sant i vivent.
Mireu l'ofrena de la vostra església.
Reconeixeu-hi la víctima que ens ha reconciliat en vos.
Concediu-nos que els que rebem el cos i la sang del vostre fill, plens del seu esperit sant,
siguem en Cris, un sol cos i un sol esperit.
Que ell faci a nosaltres una ofrena eterna.
Afí que us prengueu l'herència amb els vostres escollits.
En primer lloc, en la Verge Maria, Mare de Déu,
amb els apòstols i els màrtirs,
en Sant Pau, en Sant Proctor, Sant Augur i Sant Teològic,
en Sant Dolaguer, en Sant Pròspi, en Sant Atecla i en tots els sants
que sempre ens ajuden en la seva intercessió.
Us preguem, Senyor, que aquest sacrifici de reconciliació
duguïa tot el món la pau i la salvació.
Enfortiu en la fe i en la caritat la vostra església
que encara peregrina la terra.
Contamén amb els vostres servents del Papa Joan Pau,
amb el meu germà Lluís, bisbe d'aquesta església,
amb mi indignes servents vostres,
i amb tots els altres bismes, els perseveres i els diaches,
i tot el poble que us heu redimit.
Aculliu les súpliques d'aquesta família
que heu admès a la vostra presència.
Per la vostra pietat, Pare Clementíssim,
reuniu els vostres fills dispersos pel món.
Els nostres germans difunts i tots els que han sortit d'aquest món,
amb la vostra amistat.
Amateu-vos el vostre regne.
Allà esperem retrobar-nos amb ells
i saciar-nos per sempre a la vostra glòria
per a Cris, Senyor nostre,
pel qual vos construïu el món, tots els vells.
i saciar-nos-hi a la vostra glòria.
Allà esperem retrobar-nos-hi a la vostra glòria.
i saciar-nos-hi a la vostra glòria.
a la vostra glòria.
A la vostra glòria.
rebeu-hi a la vostra glòria.
a la vostra glòria.
A la vostra glòria.
A la vostra glòria.
Unim-nos, germans, en la pregària del Pare nostre que cantarem,
sentint-nos església que paravina enmig del món,
i germanats per a Jesucrist i per a la pregària aquella que ens ha ensenyat.
a la vostra glòria.
a la vostra glòria.
a la vostra glòria.
i a la vostra glòria.
A la vostra glòria.
A la vostra glòria.
A la vostra glòria.
ведrem retrobar-nos-hi a la nostra glòria.
A la vostra glòria.
A la vostra glòria.
Edrem retrobar-nos-hi a la adventura.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Es desplaçarà als llocs on esteu.
Aneu al mes proper, que serà per tota la catedral.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
Montemà!
demà!
demà!
D'unir.
greyефar,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!