Xavier Pedrol, Àngel Vicient, Pito Terrassa, Joan Juncosa Penedès,
Josep Maria Aleu, Josep Maria Moster, l'Emili Mercader
i el qui parla, que soc Manal Pastor.
M'han dit que moderés, penso que la cosa serà molt fàcil de poder moderar.
El senyor que es passi molt, li tallarem la paraula,
que no es facin històries molt llargues, però sí que és molt interessant.
Crec que la figura d'en Josep Maria Terrassa mereixia un acte com aquest
i en aquest lloc, encara que el títol he vist que es parla
de Josep Maria Terrassa, periodista.
I jo crec que aquí sí que hauríem de fer un punt i a part
perquè Josep Maria Terrassa, periodista,
els periodistes jo considero que són la gent de diari.
Josep Maria Terrassa era un gran radiofonista, o sigui, de la ràdio.
Clar, tenia el doble carnet, tenia el carnet de ràdio, tenia el carnet de premsa,
però Josep Maria Terrassa baix la vertent de radiofonista
pràcticament va arribar a ser conegut mundialment.
No solament a través de ràdio Tarragona, a través de ràdio Barcelona,
de ràdio Espanya, sinó a través del seu examen d'imaginat,
que pràcticament és un disc que va donar la volta al món.
Però no he vingut aquí a sentir-me a mi, sinó a sentir
totes les basculants coses que hi pugui haver
i crec que, com que hi ha una persona que era...
Josep Maria Terrassa era la veu i era el cor,
però Joan Juncos era el cervell que jo conegui del maginet.
Per tant, jo penso que has de començar.
Joan, aquí tens un micro.
Bueno, volia saludar també els oïdors de dues emissores que vegin aquí,
de Rambla i Tarragona Ràdio.
Els oïdors, el nostre respecte i el nostre cariny i la nostra estimació.
És molt difícil parlar de Terrassa
i més difícil encara parlar dels espectadors que hi ha aquí,
perquè tots el coneixien quasi tant com jo mateix, oi?
Explicant anècdotes, el seu llibre n'està ple.
És a dir, s'hauria de repetir el llibre
per poder trobar alguna cosa que dic.
Però jo crec que sempre m'ha agradat a mi buscar la cosa humorística, no?
I crec que les anècdotes sempre van bé, oi?
I mirant el llibre, sempre n'hi ha alguna que dius
que aquesta potser no la va recobrir.
I n'hi ha una que fa referència precisament a Pito Terrassa.
Pito Terrassa, un dia, vamos, a casa Terrassa,
ens van invitar a sopar el meu cosí, Lluís Traumells,
la seva senyora...
Se sent?
La seva senyora,
i jo mateix,
i, bueno, tot va anar molt bé, oi?
El Pito Terrassa, llavors, era molt jovenet.
No sé si ell se'n recordarà, d'aquesta anècdota.
I l'esposa de Saumens,
es parlava de Terrassa que feia el maiginet,
i, en un moment donat, diu...
I el nen ho sap?
En referència al Pito.
I el Pito,
que llavors ja era tan viu com ara,
va obrir l'ull i va dir...
I el nen ja ho sap?
I va dir...
El que hem dit és que ets calaixos del tros, oi?
O sigui que és una de les anècdotes que recordo
que no és gaire coneguda,
segurament,
perquè es fa, va ser en un círculo privat, no?
De Terrassa, no sé què dir res més, vamos.
No sé què dir, no.
No sé què dir.
A Mira, deixarem que puguin preguntar.
Jo crec que per al·lusions ara tocaria
que li recordéssim que el Pito ens recordés coses del pare,
molt somerament, també.
Però jo voldria dir-te que,
quan tu vas néixer,
encara estaves al llit,
allà al costat de la teva mare,
que et tenia allà caronat,
i jo vaig arribar per veure't,
i la senyora Mundeta,
que era la teva avi, em va dir
Bueno, a vostè ara ja se li ha acabat, eh?
Ara ja tenim un nen.
O sigui que ja va comptar
que tu estaries a la ràdio,
series radiofonista i series popular.
La iaia ho va calcular.
És que l'àvia se la sabia molt llarga, eh?
Molt carinyosa.
No, jo, abans que res,
evidentment, un cop més,
agrair a tothom que estigui avui aquí,
sobretot els amics que estem a la taula
i els que esteu aquí.
Són dies molt entrenables per a tothom,
però possiblement pels fills
encara no són una mica més.
Perquè el meu pare, vosaltres,
tindrà oportunitat de parlar amb aquestes...
Aquestes dates eren molt especials.
Jo sempre ho he dit,
i és veritat,
tant ma germana,
que està a la primera filera,
com un servidor han tingut dues famílies,
una la nostra,
composada per cinc persones,
i l'altra la de la ràdio.
i la ràdio en aquells anys
era una autèntica família.
Hi ha l'amic Juncosa,
l'amic Pedrol,
l'amic, evidentment,
Pastor,
que vau col·laborar molt directament amb el meu pare.
Jo sempre ho he dit,
això que el que va fer
va ser gràcies
a que hi havia un equip
i que hi havia uns amics,
i que hi havia un gran ambient.
I altres que,
disbordadament,
no estan a nosaltres,
altres que,
per altres motius,
no poden acompanyar-nos,
però jo voldria fer una esmenta més especial
a l'amic Rovira,
a l'amic Carbó,
a l'amic Riera,
no em voldria deixar cap,
i tots aquests que han fet les penyes,
que era el moviment.
L'altre dia també ho vaig dir,
em sembla que el meu pare,
ho va comentar l'Àngel Vicent,
va ser una de les primeres ONGs
en pla solitari,
perquè donava un nom,
o hi havia dues persones,
però al darrer hi havia molta gent.
I això era fonamental,
i el meu pare sempre ho deia,
i sempre ens ho explicava,
i sempre ens ho comentava.
Nosaltres vivíem,
el que feia ell,
d'una forma molt directa,
jo recordo dies de Nadal,
està esperant per dinar,
eren les 3, 3 i mig,
el meu pare no arribava,
perquè estava fent el Maginet,
i treballava la ràdio,
home, abans que li toqui amb un altre,
ja treballo jo,
per a algú sóc el director.
Avui en dia,
disbultadament,
tot això no existeix,
és un altre món,
és una altra ràdio,
és una altra història.
Jo crec que hi tornarem,
i hem de tornar aquesta ràdio,
la ràdio autèntica,
la ràdio de la ciutat,
la ràdio de...
I hi ha moltes coses
que s'estan fent en aquest sentit,
en aquesta motivació
de la ràdio d'abans.
Comentava amb l'Olo
allò de la meva àvia,
i jo recordo
que no vaig aconseguir mai a la vida
que el meu pare em fes el Maginet.
Perdó, una sola vegada,
que tenia el Sarampió,
i estava a 40 de febre,
i com de bons,
quan un tenia el Sarampió
posaven llums vermelles,
semblava una discoteca,
però un estava bastant més preocupat,
no es veia massa, no?
Dic, home, avui que estic tan fumot,
fes-me el Maginet.
i va sortir,
va deixar la porta una mica oberta,
i em va dir dos paraules
que et milloris del Maginet.
És una d'aquestes coses
que evidentment
sempre li queden a un,
i jo les recordo.
Jo sempre dic el mateix,
també,
i no m'agradaria fer-me pesat,
però quan parlem
de la figura del meu pare,
del que va fer,
del record que tenim tots
absolutament entranyable.
Hi ha dues persones,
l'una l'ha esmentat
el Manol,
la meva àvia,
i l'altra és la meva mare.
I jo sempre vull tindre també,
quan hi ha actes d'aquest tipus,
aquest record molt viu
per la meva mare.
I amb això,
si cas,
després ja,
m'he allargat massa,
ja parlem del que vulgueu.
Gràcies a tots,
de veritat,
i bon any.
Ara podem anar venint
d'allà cap aquí.
Jo crec que una persona
que havia aconseguit confederar
el que van ser les penyes
de Maginet
va ser,
el tenim aquí
molt ben assentat,
està mirant-me,
m'ha portat una estampeta
de record
de fa 25 anys,
bueno,
dels primers 25 anys
a Josep Maria.
Ens han repartit unes quantes,
cosa que li agraï molt
a Josep Maria Mosté.
i va ser el que va estar,
doncs,
com a president
de la Confederació de Penyes,
ara són confederacions de veïns,
coses d'aquestes
que porten més problemes,
llavors era una cosa
molt més agradable
perquè era gent
que treballava,
sobretot molt,
amb aquestes dates
per aconseguir diners,
per fer-los arribar
a Sant Joan de Déu,
per fer-los arribar
al doctor Fries de Reus,
per fer-los arribar
a l'Hospital de Torre d'en Barra,
per fer-los arribar a Vendrell,
per fer-los arribar a tots
i tots aquests puestos
que hi havia a les comarques
que no quedés cap nens
sense joguets
i que aquests hospitals
tinguessin una atenció.
I això era l'obra
que feia Josep Maria
i nosaltres l'equip
érem els que fèiem torners
i corríem amunt i avall
i ell també.
I clar,
doncs,
i llavors això
ja va ser quan després
es va fer
la primera plaça aquí,
el Miracle d'en Maginet
i això penso
que ho pot recollir
perfectament Josep Maria Mosté,
perquè hi era.
Ara s'ha fet més gran,
però hi era així,
igual,
vull dir,
més gran de caràcter,
té moltes més virtuts
que llavors,
però vull dir
que és una gran persona.
Gràcies, Manolo,
per l'aclariment
que m'he fet més gran
de caràcter,
perquè aquest d'estatura
m'he quedat petit
com sempre.
Evidentment.
Clar,
bé,
nosaltres recordem molt bé
quan vam començar
amb Josep Maria Terrassa
que ens feia estar
tots els diumenges pendents
del seu micròfon
i de les necessitats
que a Tarragona
despertaven
d'aquella nena del Serrallo
o d'aquell nen
de la part alta
o d'aquell que necessitava
la cadira en rodes
o d'aquell que necessitava
en aquells temes
que es va començar
la penicilina,
la terravicina,
l'auromicina
i totes aquestes coses
que acabàvem amb vina
però que fiam falta diners
per comprar-les.
I a vegades
300 pessetes,
400 pessetes,
100 pessetes,
500 pessetes
s'arribava
a solucionar
el problema
d'aquell malalt
o d'aquell nen
que ho necessitava
en un moment determinat
i normalment
la mesura
de vegades
eren nens
que ho necessitaven.
I en aquests dies
de reix
que hem de parlar
tant amb els nens
ja hem de pensar molt
i a vegades
s'han fet
i se'n fan
a través de la ràdio
de campanyes
d'argoli de joguets
avui
i aleshores
Sant Joan de Déu
s'emplia de joguets
cada any per reix
perquè els portava
i Sant Maria Terrassa
i hi havia algú
que algun diumenge
abans de reix
es tancava
en una tenda de joguets
i compraven tots els joguets
perquè ells anaven
de Sant Joan de Déu
i fiam totes les cartes
amb il·lusió
i les preparaven
i els enviaven
i els portaven
i ningú sabia
ni què ho feia
ni com se feia
d'una forma anònima
però amb una gran voluntat
de fer-ho i de portar-ho
i amb un d'autocars
acompanyaven els reix
fins a Torralambarra
primer
i de Torralambarra
fins a Sant Joan de Déu
doncs era una cosa
que ha fet
per gent jove
també moltes vegades
però que estaven
molt sensibilitzats
per la qüestió social
i que realment
doncs en Josep Maria Terrassa
com ha dit
el seu fill
doncs va ser potser
la primera vegada
que van formar
d'una societat civil
que es movia
realment
per acompanyar els altres
sense cap interès més
que el de la participació
i l'ajut
aquests ajuts
que avui potser
estan suprents
per una seguretat social
gràcies a Déu
no hi ha potser
aquesta necessitat
parentòria de l'urgència
perquè avui la gent
va a urgències
i doncs tenen
més o menys
el problema resolt
però
en aquells moments
poder arribar
segons quin tipus
de medicament
o quin tipus d'ajudes
gràcies a Josep Maria Terrassa
i la seva obra benèfica
doncs va ser
el que es va poder
es va ajudar
i bueno
vam col·laborar
amb la ràdio
perquè ens entusiasmava
els molts joves
i jo m'he trobat
per exemple
la gent de Tarragona
que formaven part
d'unes llistes
hi ha un munt
amb els seus noms
que tenien tots
i tal
de la penya dels tranquils
de la penya dels tranquils
hi han acabat
els mosqueteros
i les balletes
i en fi
un munt de penyes
que es van fer
a l'entorn
de tot aquest moviment
però a més a més
doncs la ràdio
llavors era
tot lo màxim
que tenia
i comentàvem
amb el Manel Pastor
el dia dels 25 anys
l'any 58
crec que va ser
ens farà
quasi 40 anys
vam a la plaça
de Torra de Tarragona
pràcticament
la vam amplir
i la vam amplir
de gent de la ràdio
deia
com si avui vinguessin
els que fan
ni Saga de Poder
perquè aleshores venia
l'Alberto Forga
el Nadal
l'Alberto Forga
jo què sé
la Maria Matilde Almendros
l'Odofó Marcillac
va vindre un munt de gent
Mario Cabré
i esclar
i el Manel Pastor
va aguantar la plaça
perquè mentre els altres
sopaven
i aguantava la gent allà
amb una plaça de Toros
plena
la plaça de Toros de Tarragona
plena de gom a gom
que va ser espectacular
que hi anés tanta gent
amb un aniversari
que era els 25 anys
de Josep Maria Terrassa
i en aquell moment
es va despertar
entre els radiofonistes
la gran solidaritat
que mantenien i tenien
en Josep Maria Terrassa
això ja fa 40 anys
i després d'aquí
Josep Maria Terrassa
ha seguit tota la seva història
doncs evidentment
ha d'haver recollit
al llarg del temps
moltes més adhesions
de les que en aquell moment
va tindre
que van ser moltes
van ser moltes
després la font d'en Maginès
el que es va fer
doncs
i ves
a part d'això
doncs en la ràdio
i comentava amb el Pitu
també abans de començar
hi havia un
com una anècdota
un espai
que es deia
Variedades
i dintre de Variedades
hi havia
redondilles d'actualitat
i crec que
en Àngel Vicent
amb Víctor i Paco
hi tenien
alguna cosa a veure
i amb alguna
de les
de les redondilles
que enviàvem
perquè estàvem
com és natural
contra l'Ajuntament de Tarragona
perquè això
doncs era
ja
és un costum
que si aquest carrer
no hi ha llum
que si no hi ha això
que se n'hi ha allò
dèiem
qui ho arregli
que arregli això
tindrà la nostra votació
i ho van corregir
i van posar
admiració
això de votació
en aquell temps
parlava que es podia votar
que tindria la nostra votació
l'Ajuntament
que ho reglés
doncs era impensable
i la censura
va canviar
la paraula
votació
per admiració
però era un altre temps
una altra forma de fer
però que la gent de Tarragona
amb una mica d'acord
també es movien
a l'entorn
d'aquell que s'havia tocat
la sensibilitat nostra
com ho feia en Terrassa
tan ben fet
deixant per la segona ronda
jo segueixo ara
venint d'aquí cap allà
i penso que una de les persones
ja
de molt abans
que de Josep Maria
hagués deixat d'estar amb nosaltres
ja va ser Àngel Vicient
al crear
el Club Maginet
i aquest caliu
del Club Maginet
és una cosa
que encara queda
més patent avui
aquí
amb aquest acte
que aquest foc sagrat
de la beneficència
creada per Josep Maria Terrassa
saqueix piu
Àngel
jo crec que tens
molt que dir
i molt encara per fer
Bueno
molt que dir
l'espai potser no
no ens dona
per tant de temps
no?
Sí que s'hauria d'explicar
moltes coses
però el que passa
és que
a vegades
els records
també s'oblida
bueno
en primer lloc
voldria tindre
un record
per l'amic
Sebastià Siurana
perquè érem els dos
els que vam
presentar
en aquell temps
l'any 61
el programa
sobre més infantil
i d'allí va sortir
la idea
de crear el Club Maginet
o sigui
per tant
un record per ell
que fa anys
que ens va deixar
després
les facilitats
que en tot moment
des del primer
des del
en què vam
iniciar la idea
aquesta
ens va donar
sempre
el senyor Terrassa
per les activitats
totes les que es van
anar fent
del Club
voldria
també
fer referència
a tota la gent
que han
format part
de les diferents
juntes
que hi ha hagut
amb la col·laboració
que tots
han prestat
com que
les activitats
han sigut moltes
sempre hi ha hagut
hi ha hagut
motiu
per participar
al màxim
de gent possible
a baix
amb la mostra
que hem preparat
per
aquesta exposició
amb el marat
del senyor Terrassa
i el Maginet
hem recollit
alguns d'aquests aspectes
i
a part
tota la
història
que ve recollida
ja
amb el llibre
de les memòries
però
que
ara
d'una manera gràfica
hem procurat
oferir-la
a tots els que
vulguin visitar
aquesta exposició
actualment
el club Maginet
jo ja fa 7 o 8 anys
que ho vaig deixar
vaig transferir
la presidència
a la senyora
Anna Mola
ella és la que
ara dirigeix el club
també amb un grup
de col·laboradors
van seguint
potser
no tant
com
amb tanta intensitat
com abans
ja que
les circumstàncies
han variat molt
un dels motius
principals
potser va ser
el
deixar
la misura
del carrer
l'Unió
en què
disposàvem
d'aquell auditori
tan magnífic
per aquestes
activitats
festivals
concursos
que se celebraven
com a complement
d'aquest llibre
que deia abans
de les memòries
del senyor Terrassa
avui presentarem
i oferirem
als tarragonins
aquest recull
que han fet
de tota la part
gràfica
del Maginet
historietes
còmics
hi ha una sèrie
de col·laboracions
però potser
que en parlem
després
d'això
no estem convençuts
perquè
Josep Maria
era tan gran
que
amb el llibre
aquest
com que era un as
l'han posat
en dues esses
a la portada
però això
és una rectificació
que després
ja ho arreglaran
volia dir
també ara
parlar de records
que
amb aquestes dates
m'ha vingut al cap
rapidíssimament
dos tarragonins
que malauradament
ja no són
amb nosaltres
però que col·laboraven
amb les campanyes
benèfiques
i que col·laboraven
també
de tot cor
amb la cabalgata
de reis
pels nostres petits
eren el senyor Porqueres
que era constructor
i el senyor Climent
que era tapisser
per ells
el nostre record
jo ara
m'agradaria sentir
la paraula
del Josep Maria Leu
dels mosqueteros
havien fet
la
anaven a peu
des d'aquí
sortien al dematí
i arribaven
arribaven a Calafell
anant-hi a peu
perquè
per estar allà
a Torre d'en Barra
a Torre d'en Barra
només arribàveu
allà
bueno
és que allà
ja no podien
clar
allí prenien les arangades
bevien el vi
i ja no podien seguir caminant
eh
hi ha la barrera
hi ha la barrera
tens un micro aquí
sembla que no va aquest nom
oh sí
ara a veure
parla-hi
sí
sí
sí
sí
no no
bé no anàvem tan lluny
eh
anàvem de
jo pensava que havien d'arribar
no no no
anàvem des de
bueno
de sortir de la ràdio Tarragona
fins a Torre d'en Barra
a peu
això amb aquella famosa aposta
que va passar
de si es recollia
aquella quantitat de diners i tal
bé
fins a Torre d'en Barra
després anàvem fins a
Sacalafell
però anàvem ja
llavors anàvem amb un cotxe
aquell any
que parla el pastor
era que es van vestir
de mosqueters i tot
amb aquella famosa aposta
que de la penaderia
d'aquí de la Passa a la Forna
es van posar
fer-nos coques
es van posar vi i tal
bé
deia el Pitu Tarraça
que
havia parlat una vegada
amb el Maginet
jo
tinc la sort
que n'hi he parlat dues
una
va ser
un dia portant la carta
que li portàvem cada setmana
el senyor Tarraça
estava gravant el programa
i llavors
no sé qui
si qui era
del control
dius
el senyor Tarraça
que passi
esclar
vaig entrar dintre
vaig entrar dintre
una mica d'interviu
amb el Maginet
ja que portava la carta
senyor Leo i tal
i una altra va ser
quan aquelles famoses inundacions
del Vallès
que
feien
clar
rebien molts donatius
per telèfon
i inclús forra
del programa
anàvem agafant
i anàvem entrant
i sortint
vull dir
allà vaig tindre més ocasió
perquè clar
tampoc no era per parlar
ni per fer cap xista
ni per fer res
era una cosa molt sèria
a part d'això
també
jo tinc
em penso que soc
de les poques
potser
no sé
jo gairebé diria
potser la única persona
que tinc el llibre
de les memòries
que estan firmades
pel senyor Terrassa
i pel Maginet
la família
em penso
si no ho entenc malament
que no la teniu ni firmades
però a mi
tinc la sort
que no la va firmar
el senyor Terrassa
i no la va firmar
el Maginet
no sé si va fer expressament
o què
però em va posar
el meu
entranyable
i entranyable
no estava massa clar
i el Maginet
posa
senyor Terrassa
i posa
ben escrit
entranyable
ale
posa
i firma
Maginet
tot això forma part
que justament ara
amb aquestes dates
que ens trobem
era quan les penyes
i la gent de Tarunetot
col·lovaven més
perquè eren les campanyes
de Nadal
aquelles famoses
botlletes
que es venien a la ràdio
i les estelles
aquelles
les visites
que anàvem
a les germanetes
a Sant Joan de Déu
anàvem a Marreus
anàvem
en fi
jo voldria
perquè avui
a vegades parlant
amb la gent
dius que
si es rebia un donatiu
d'una passeta
un donatiu
d'una passeta
avui en dia
això fa riure
pràcticament
fa riure
jo tinc aquí
les dades
de la campanya
de l'any 1955
que a la campanya
es van recollir
100.000 passetes
i es van recollir
eren
amb 6 bitllets
de 1.000 passetes
15 de 500
356 de 100
310 de 50
600
o monedes
de 25
2.000
de 5 passetes
i 10.400
d'una passeta
imagineu
per recollir
això
i clar
llavors
a base
per una passeta
o per un duro
imagineu
tenir de cantar
el 7 por 7
o la cançó
de los perritos
o los gatitos
no són gatitos
o perritos
perritos
és que allà
el llibre aquell
hi posa gatitos
cantava los perritos
i hi posa gatitos
en els llibres
no t'ho pots fer molt
no, no, no
és amb el llibre aquest
que hi ha ara
en que llibre
diu gatitos
jo em va estrenyar
cantava els perritos
bueno, cantava
bueno, de moment
no ho sé
a mi li pot ser
no, Emilio Mercader
ah, bueno, tu ja has
bueno, jo dic que clar
com que arribaven a Torredembarra
nosaltres ara arribem
al que era el representant
no solament de la penya benèfic
allà
sinó que era el representant
de Ràdio Tarragona
a Torredembarra
i era Emilio Mercader
i el tenim aquí
avui ha vingut des de Torredembarra
molt bé
molt bones tardes
o bona tarda
vaja
jo no he vingut per parar
perquè no
no m'ho esperava
pujar aquí dalt
però
també hauré de dir
alguna cosa o altra
de Tarragona
no em parlaré
perquè
tots n'heu parlat
i els que sou de Tarragona
però ho sabeu
tot el que ha fet
l'amic Terrassa
que ja ha desaparegut
tot el que ell
va arribar a fer
per Tarragona
però per Torredembarra
no ho sabeu
el que va arribar a fer
jo vaig entrar
de conespulsar
la Ràdio Tarragona
de les mans
o de la mà
de l'amic Juncosa
i no precisament
per la ràdio
no
però la qüestió
és productiva
quan se va acabar la guerra
a mi
a Torredembarra
els que em coneixien
que jo sempre havia
practicat l'esport
i havia jugat a futbol
em havia cuidat
d'organitzar els equips
aquella gent
que m'anaven
llavors
em van
demanar
si volies
formar l'equip
i llavors
va ser
com
jo vaig
saber
que Juncosa
era un dirigent
del gimnàstic
i vaig fer cap
amb ell
sense conèixer-lo
però em va tindre molt bé
això va fer
que jo vingués
molt sovint
a l'avisora
vaig conèixer
tot el personal
i
com si fos una família
com si fos una família
tot
molt bona gent
molt
i em van rebre
diguem
amb els braços oberts
jo
a Terrassa
aquest gran amic
que jo he tingut
no el coneixia
el sentia
això sí
tinc l'orgull
de poder dir
que jo el vaig escoltar
des dels seus primers
des de les seves primeres
emissions
perquè jo ja escoltava
el Toreschi
encara me'n recordo
de diàlegs
de Toreschi
i llavors va ser
com
al anar tan sovint
a Ràdio Tarragona
esclar
un moment o altre
entres en contacte
Terrassa
amb els altres
no
i quan
l'any 1951
degut a la gran demanda
que hi havia
de tots els pobles
els discos
sol·licitats
i tot això
em van nombrar
corresponsal
ja que jo
hi anava allà
potser els hi feia
nosa
però em van dir
va
donem-li el càrrec
amb aquest
bueno
està bé
jo ho vaig acceptar
molt gustosament
però la meva
preocupació
tan pronta
ja
vaig entrar
en contacte
amb Terrassa
que
vaig veure
de la gran
personalitat
que era
de la
bonomia
d'aquest home
la primera ocasió
que se'm va presentar
a Torre d'en Barra
va ser
que
hi havia
un coro
de caramelles
que cada any
es cantava
naturalment
i allò
que es feia
que passaven
les cistelles
pels carrers
i tot el que
es recollien
feien un dinar
un sopar
o una festa
però aquell any
em van comunicar
els del coro
aquest
la veu del poble
també es deia
la veu del poble
aquell coro
em van comunicar
que tot aniria
destinat
a un festival
pels vells
de Torre d'en Barra
esclar
llavors a mi
se'm va presentar
l'ocasió
de consultar-ho
a Josep Maria Terrassa
i dir
mira fan això
i m'agradaria
que
vinguessis
a fer la presentació
fer una miqueta
i em va dir
home
potser sí
llavors
vaig venir
amb dos amics
de Torre d'en Barra
del coro
vaig parlar amb ell
i va venir
aquesta va ser
la primera vegada
que jo vaig lograr
vaig lograr
ell va voler venir
no cal dir-ho
va venir
a Torre d'en Barra
i d'aquí
a totes les festes
que es feien
tothom
m'ha venit a demanar
que home
podria venir
a Terassa
fer la presentació
d'aquí va venir
que
continuament
continuament
va anar venint
i
després ja van agafar
altres
entitats
també hi van intervenir
es va fer aquella famosa
el baúl de l'abuelita
també hi va fer cap
ell va fer amistats allà
jo ja vaig quedar
en segon terme
però la amistat
la teníem igual
i aquesta cosa
és la que a mi
estic orgullós
vaja
d'haver intervengut
amb això
i haver-ho fet
vindre
a Torre d'en Barra
tot això
va fer
que
em sembla que era
l'any 69
se'l va nombrar
fill adoptiu
de Torre d'en Barra
una altra
de les satisfaccions
que jo tinc
perquè
vaig ser jo
que el vaig fer venir
a Torre d'en Barra
després se'n van aprofitar
d'altres
és igual
quan passaven els reis
per anar cap a Calafell
des de Torre d'en Barra
jo organitzava autocarts
que l'acompanyàvem
finalment
quan se va acabar la guerra
a Torre d'en Barra
l'hospital va quedar
atrotinat
hi havia un hospital
que avui és una residència
molt maca
però
en aquells temps
era un hospital
que hi havia malalts
i estava destinat
a assistir
als malalts del poble
i d'altres
que en vinguessin
però va venir un moment
que allí no es podia atendre
ningú
perquè es va malmetre
tot allò
i vam començar
a fer una subscripció
després vam formar
la penya Maginet
ell també ens va ajudar
vam fer rifes
vam fer coses
ell va venir
vam fer festivals
i vam lograr
començar
a comprar llits
comprar tots els estres
de cuina
i una sèrie de coses
i així es vam anar fent
i es va
es va
es va poder arreglar
aquell hospital
allò
ja s'hi podia
ja hi havia llits
ja s'hi podia atendre
la gent
bé
l'amistat
la vam continuar
no cal dir-ho
després
també
vaig col·laborar
amb els diàlegs
que
Juncosa era l'amo
de tot això
però
jo també vaig intentar
fer algun diàleg
i me'ls va publicar
i els anava esclar
coses de torre d'embarra
sempre
coses de torre d'embarra
i vam continuar
d'aquesta manera
no puc explicar
masses coses
perquè no he vingut preparat
que si hagués vingut preparat
se n'explicaria moltes
però potser també
em faria pesar
però
una de les que
us vull dir
és que
a part de
Radio Tarragona
jo també col·laboro
amb les revistes
que sempre han sortit
a torre d'embarra
ara en surt una
que es diu
la Síria
que l'amic
Aleu
la Rep
també
li envio
la pròxima
que sortirà
jo guardo
tot un
tot un arxiu
dels diàlegs
que jo hi he escrit
hi ha
hi ha un bon ple
el pròxim
número
que sortirà
de la Síria
hi ha un tros
de diàleg
que
Maginet
parla
dels monuments
nacionals
que hi ha
a Torre d'embarra
això ja és
en plan de broma
també
perquè hi ha
coses antigues
uns portals
una sèrie de coses
però
a Torre d'embarra
hi va haver
amb això
de l'hospital
hi va haver
una subscripció
per tal
d'adquirir
un aparell
de ratx
X
es va formar
una comissió
va tenir
dues reunions
però
tot d'una
hi va haver
un aparell
instal·lat
a l'hospital
i la comissió
que estava formada
no en sabia res
això
va sortir
fa
mitjà any
amb una revista
d'aquestes
va sortir
una mica
de punteta
una mica
de conya
vaja
diguem-ho així
i ara jo
la pròxima
revista
ho contesto
ja
poso
aquest tros
de diàleg
que Terrassa
i Vaginet
ja parlaven
d'aquell aparell
de ratxec
i de l'hospital
de Torre d'embarra
que els més vells
del poble
no l'havien vist
funcionar mai
bé
això és un detall
també hi ha un altre detall
un any
també
sempre
hi ha els que
busquen
esgavallar
les coses
el dia dels reis
potser l'Aleu
se'n recordarà
es van presentar
uns altres reis
eh
això
i va ser
un senyor rector
fixeu-s'hi bé
eh
aquest senyor rector
se li va dir
no surti
fins que no hagin passat
els que van a Calafell
doncs no senyor
aquest senyor rector
va voler
postar els reis
alhora allà a l'hospital
el moment
el moment que passaven
els de Tarragona
sort que l'alcalde
en aquell temps
era el Josep
Josep Mercader
els va fer retirar
i els va fer posar
la pàbrica
allà
vull dir que és una anècdota
que ens va passar
per demanar
que se'n van passar moltes
però
potser que no allà
perquè l'alcalde
he parlat més del que em pensava
l'alcalde es va comportar
com un autèntic republicà
com?
es va carregar els reis
es va carregar els reis del poble
l'alcalde traient-los
perquè no hi hagués un bullit
no?
bueno
doncs
una cosa sí que cal agrair
és que tots els ajuntaments
que hi ha hagut
des del principi
diguem de la dictadura
fins ara
fins que
fins que es va acabar
tots
tots
van
col·laborar
i van voler
que la festa dels reis
es fes a Torredembarra
i precisament venia
Josep Maria Terrassa
venia
i algunes vegades
ja se li ha
se li ha fet
algun
homenatge
i algun
present
també
ara jo vaig demanar
per
la pròxima festa de reis
que també
hi hagués alguna cosa o altra
jo encara no sé
aquí tinc la carta
precisament
penso que ho han fet
m'ha dit el Pitu
que ja
l'alcalde l'ha trucat
però encara no sé
el que
el que pensa té
però
alguna cosa o altra es farà
doncs moltes gràcies
Emilio
jo ara
hem estat doncs
des de l'any 30
cap aquí
hem arribat a l'any 60
i pico ja
de la ràdio
i penso que és el moment
que li toca intervindre
a Xavier Pedrol
eh
si 67
o 68
vaig estar 4 anys
arreu
a Ràdio Popular
però després
vaig venir aquí
quan se me va invitar
per participar
en aquesta
teula rodona
al voltant
de la figura
de Terrassa
se me va ocórrer
immediatament
aquella reflexió
d'un pensador
d'un filòsof
que deia
que cada persona
cada un de nosaltres
com a mínim
som 3
aquell
que un mateix
es pensa que és
aquell que els altres
pensen que és
i aquell que realment
és
bé
aquí ens apropem
a la visió
que els altres
a través de les anècdotes
dels records
tenien
de la figura
de Josep Maria Terrassa
i jo pensava
quin aspecte
de la figura
de Terrassa
caldria remarcar
i se m'ha acudit
que remarcaria
especialment
en primer lloc
i per damunt de tot
que Terrassa
era
un home
de la ràdio
abans ha fet
una observació
a Pastor
quan ha matitzat
entre radiofonista
i periodista
i li dono la raó
és a dir
un home
de la ràdio
entès
en un sentit
més ample
que l'estrictament
informador
o periodista
Terrassa
era professionalment
un gran radiofonista
però
el que és més important
ho era vocacionalment
i el que és vocacionalment
una cosa
l'exerceix
encara que no estigui treballant
en aquella cosa
és a dir
Terrassa era radiofonista
quan no tenia
fins i tot
quan no tenia davant
un micròfon
i
eren moltes altres coses
tenir una personalitat
bé
tots ja coneixeu
abans no sé
qui ha fet referència
bé que us hem d'explicar
de Terrassa
si el coneixiu tant
o més que nosaltres
teatre
un gran rapçó
però
a mi m'encantava
especialment
com a narrador
d'anècdotes
aquest era
una
de les seves singularitats
un dels seus aspectes
remarcables
jo he vist poques persones
que tinguin
aquella capacitat
de narració
d'un fet concret
d'una anècdota
com Josep Maria Terrassa
sempre recordaré
la gràcia
que explicava
suposo que l'anècdota
és verídica
però em sembla
que una de les primeres vegades
que el va cridar
el governador militar
un cop finalitzada
la guerra civil
ell explicava
que va entrar
al saló del govern militar
i en asseures
se li va despendre
un botó
de la jaqueta
i va sortir disparat
i pam
el governador militar
li va picar
el botó al front
i el governador diu
me'ndau
me'ndau
és a dir
això explicat per ell
tenia una gràcia
extraordinària
doncs bé
aquest aspecte
de narrador
d'anècdotes
era un dels seus encants
i el que feia
que moltes vegades
la gent se l'escoltessin
com que jo
escolta
un gran orador
aquest és un dels aspectes
que volia remarcar
i l'altre
és aquest
un home de ràdio
Pitu
ha fet referència
a això
d'esperar
però no era només
el dia de Nadal
qualsevol dia
quan hi havia
aquelles relacions
tan llargues
de discos dedicats
ell marxava
però
però venia corrents
de dinar
per continuar
la solicitat
de portar el paratal
esperant
infinitat
de vegades
que dèiem
bueno
no és possible
que hagi tingut temps
de dinar
perquè marxava
i que de moment
ja tornava a ser allí
per incorporar
a l'locució
de les dedicatòries
dels discos
bé
hi hauria
una infinitat
de coses
que recordar
però jo
remarco
sobretot
aquest sentit
d'home de ràdio
vocacionalment
professionalment
de ràdio
i ràdio
en el sentit ampli
perquè no podem pas
oblidar
aquells estudis
del carrer Unió
en certa manera
reflecteixen
aquesta idea
no era només
una missora de ràdio
era una missora de ràdio
però des de l'entrada
del hall
ja era
una mena
d'invitació
de crit
a la participació
de la gent
la gent
s'hi movien
com a casa seva
i veia les tertulies
allà dins
per exemple
la redacció
no era tal redacció
com l'entenem avui
que són unes tauletes
que ha d'on
els seus ordenadors
era més aviat
quasi una discoteca
que també
servia de redacció
on hi havia
la màquina
del Juncos
però poca cosa més
d'elements
d'escriure
perquè la ràdio
que es feia llavors
no era aquesta ràdio
informativa
que es fa avui
era una ràdio
que comprenia
moltes altres coses
i era el lloc
de tertulies
allà
des de
no podem pas oblidar
que allí tenien la seu
una sèrie d'entitats
l'Atenea
el Teatre Club Atenea
l'Institut Musical
que feia els concerts
és a dir
era una mica
el cor
de la vida cultural
de Tarragona
i Terrassa
en certa manera
era el capdavanter
d'aquesta vida
allí
com a director
de la misora
bé
res més
perquè m'anergaria massa
bueno
jo crec que
els que
sou aquí
la taula
no és rodona
és una taula allargada
amb taula rodona
us hauríem donat l'esquena
per un costat
i per l'altre
i com que
estem aquí molt ben
agermanats
el que vulgueu preguntar
jo veig que
entre el públic
hi ha radiofonistes
que encara que no
exerceixin
però són aquí
alguns no exerceixen
altres
altres sí
estan en exercici
com allà
però hi ha l'Antoni Penedès
hi ha la Mariola Tixer
hi ha
el director
de Tarragona Ràdio
i tots vosaltres
jo m'agradaria
que fossin també
protagonistes
d'aquesta taula
perdona
i que si algú
vol preguntar
a qualsevol
dels que som aquí
qualsevol de nosaltres
estem disposats
a contestar
el que vulgueu preguntar
i així serà més amè
perquè
han fet
una passada
un torn
mentre prepareu les preguntes
si voleu
jo li deixo
que Juncosa
s'ha deixat
m'assembla
una anècdota
que me l'expliqui
i mentrestant
després ja
a preguntar-me
a Trellà
a mi se m'acusa
de ser
el guionista
de Terrassa
però
això no és veritat
Terrassa
i jo
amb aquesta matèria
érem
la mateixa cosa
o sigui
els diumenges al dematí
quan
feia les emissions
per l'Institut de Pericultura
de Barcelona
ens trobàvem
a la ràdio
i
des de llavors
que jo crec una mica
en la transmissió de pensament
és a dir
arribàvem a ell
i dèiem
avui de què parlarem
o de què parlarà el Maginat
i
si no era allò
era ell
els que deiem
saps què he pensat jo?
i abans que
digues què havia pensat
jo li deia un moment
que el Maginat
trencarà
trencarà
un disco
això mateix
he pensat
és a dir
per això
no un dia
perquè un dia
és una casualitat
però moltes vegades
es dir
coincidiem amb això
per altra banda
a part de ser
el guionista
o el col·laborador
amb aquesta matèria
i jo
vaig ser el responsable
de la seva boda
ella havia fet
un primer intent
de festets
durant uns anys
però
va acabar-se
i llavors
estava
desitjós
de tornar
a buscar
a buscar
la solució
suposo
la seva mare
li devia fer
discursos
i
llavors jo
era l'estiu
vaig fer uns passejos
per la Rambla
molts vespres
amb dos noietes
dos noies
i ell
em va ballar
diguem-ho així
i va dir
escolta
aquella noia
que va
amb tu
i tal i qual
i llavors
dir sí
escolta
per què no els fas
vindre un dia
a la ràdio
digues que els ensenyaràs
la ràdio
i efectivament
així va anar
era la pepita
a l'oguín
era molt discreta
i era molt atractiva
i efectivament
d'allí
em va néixer
el festets
i
dintre de poc
el casament
i jo en tinc
encara ho guardo
un document
no
que
reflexa
això
que he explicat
i és que
es va casar ell
en vigílies
de Sant Joan
i en ple viatge
de
nubis
com
jo em dic Joan
em va enviar un telegrama
felicitar-me
i em va posar
el responsable
de nuestra felicidad
muchas felicidades
té la paraula
d'Antonio Penedès
Més que preguntes
voldríem
afrontar
totes les coses
que
de molt
de satisfacció
no?
Primer que tot
que
l'últica
pedalla
que d'una
la Teneu
de Tarragona
que ho heu vut
va ser
Josep Maria Terrassa
medalla
que els 60 anys
els 60 anys
de Ràdio
de Tarragona
es van celebrar
a la Teneu
un any que
em veu
que
tot i que
va ser
perfecte
i el Fino
que
va ser
una cosa
molt
enranyada
que
després d'així
fent
i amb una mica
la memòria
que jo també
vaig fer un programa
imaginé
que em poso
sempre portarà
de
Grito Abierto
i jo anava
per un poble
des d'un poble
demanàvem
una intució
i
el imaginat
ho demanava
i que sempre
es concluia
recordo
que d'altres
moltes coses
que van fer
als pobles
n'hi va haver
un poble
que es diu
que està
parlant
a la fons
de Barberà
Collers
Collers
hi havia gent
que no havia vist
mai el mar
i uns avis
que no havien vist
mai el mar
i el poble
va a tot un poble
en un autobús
hi ha mi platja
a la mar
llavors també
una satisfacció
home
i tristesa
al mateix temps
l'última entrevista
que va fer
José María
que va aconseguir
José María
Terrassa
ho hi vaig ver
jo
poca vegada
de morir
no sé
si em va arribar
la còpia
em va arribar
la còpia
o sigui
que són
detalls
doncs
home
som de satisfacció
perquè
jo
dintre
de Barberà
i un
sempre
un home
i ho saps
tot bé
molt tirant
per davant
i era un home
que sempre
m'aconsellava
i sempre
em defensava molt
per exemple
el primer
informatiu
de pobles
en català
que es va fer
a la província
de Tarragona
el vaig veure
amb molta por
tenia molta por
era molt abans
de la mort
de Franco
i ell va dir
tira endavant
que no passarà res
si passa res
jo estic aquí
jo estic
això és just
jo ja
recordar
de res
el primer
informatiu
en català
va ser gràcies
a l'entendi
els ànimos
català
de tots els pobles
que fèiem humor
i escats
de pobles
que la majoria d'ells
n'havien tingut mai
responsables
això és el que jo recordo
més carinyo
de Josep Mariano
algú més
voleu fer una segona volta
o voleu que anem
a la inauguració
de l'exposició
jo estic al llibre
al vedrillo
ve que
uns m'hi diuen
que sí
que cap baix
altres m'hi diuen
bueno
si és així
jo crec
dels que estem a la taula
hi ha algú
que li hagi quedat
alguna cosa per dir
a tots
a tots
perquè jo ho pensava
i han parlat molt poc
però vaja
jo veig que
alhora jo penso
que tenim la cosa coberta
què vols
teniu el micro allí
sisplau
ara fa un any
funciona no?
sí, sí
ara fa un any
televisió catalana
TV3
es feia un programa
que es deia
Som i Serem
i ara farà
el dia 17 de gener
farà un any
que hi vam anar
jo hi vaig anar
com a avi del poble
amb la meva dona
m'ho van dir
i vaig acceptar
però abans d'anar-hi
vaig venir aquí a Tarragona
junt amb l'Aleu
vam estar a casa
de Josep Maria Terrassa
i jo li vaig
proposar
el que jo pensava
fer allà
perquè a part
de què
de la parella vella
preguntaven
de la família
el casament
i els nets
i tot això
després hi havia
la segona part
només donava
tres minuts
però es tenia d'hi tot
i jo llavors
vaig proposar
de parlar
i jo li vaig dir
a Tarragona
que parlaríem
de
de Maginet
i com de fet
vaig parlar
de Maginet
de Terrassa
ara farà un any
aquest programa
i el moment
de començar
ja a parlar
de Maginet
van tocar
la sintonia
de Maginet
es va tocar
la sintonia
de Maginet
i aquí
i aquí
junts
amb la
Vicaleu
vam estar
junts
aquell dia
que jo vaig venir
per demanar-li
això
i me'n recordo
que ens vam abraçar
Josep Maria
i jo
com mai ens havíem
abraçat
qui havia de pensar
que aquell
era l'última
abraçada
que no ens volviem
més
doncs
ara acte seguit
farem la presentació
de l'exposició
que hi ha a baix
a càrrec
d'Àngel Vicient
la farem aquí mateix
i així no cal
a baix
perquè aquí
estem molt més bé
la presentació del llibre
avui dia
Bueno aquí
en els 50 anys
que va durar
l'època
en què el senyor Terrassa
va poder oferir
tots els seus programes
i les seves campanyes
va tindre
d'inventar
infinitat
de motius
perquè
l'atenció
dels oients
no es perdés
a part
de la importància
que podien tindre
les subscripcions
que s'obrien
així doncs
es van crear
una sèrie
d'activitats
que anaven conjuntes
a la figura
del Maginet
entre elles
hi havia
la creació
del Maginet
per exemple
que va aparèixer
amb una firma
de xocolates
hi havia els puros Maginet
i a Tarragona
com no
les famoses
galetes Maginet
que han sigut
sempre un record
típic
de la nostra ciutat
i com a creació
de l'amic
Arimany
un altre
un altre motiu
també
d'oferir
els oients
que tenien llavors
eren
la creació
d'algunes revistes
dedicades
precisament
al Maginet
d'aquí
va sortir
en aquest temps
en aquesta mare
el poder
oferir
a tots els terragonins
un recull
de totes aquestes històries
creades
pels diferents
dibuixants
que van tindre
la idea
de plasmar
el Maginet
amb els seus dibuixos
el llibre
recull
en primer lloc
el de Valentí Castanys
un dibuixant
molt important
de Barcelona
amb la particularitat
que va crear
un Maginet
molt especial
d'ell
que precisament
el senyor Terrassa
sempre deia
que no li agradava
però
que va sortir
el que sí
que sempre
va ser el seu preferit
va ser
el Maginet
que creaven
totes les seves historietes
i dibuixos
el senyor
Mestres
Salvador Mestres
que va ser també
un gran dibuixant
a Barcelona
a continuació
amb el llibre
reculleix
unes
poques
col·laboracions
que va poder tindre
un noi
precisament molt jove
i fill de Tarragona
d'Adolfo Pellud
que
es va morir
fa
no fa massa
gaire temps
i que també
reculleix
les diferents
portades
que ens va fer
per la revista
Palacanyes
que és la que ha dit
el Club Maginet
el que potser
té més
participació
amb aquest llibre
és el nostre bon amic
i conegut
de tots els tarragonins
del Bernabé
Bernabé
el senyor Bernabé
m'ha trucat
precisament
aquell migdia
que li era impossible
assistir
perquè estava malalt
o sigui
també per ell
un record
finalment
o
com a complement
d'aquestes
historietes
i gràfics
del meu
Ginet
recordem
que fa
dos o tres anys
l'Ajuntament
de Tarragona
en la seva
conselleria
d'esports
que va celebrar
l'Olimpiada
Interbarris
va adoptar
el Maginet
com a
mascota
i va crear
una sèrie
de dibuixos
en què el Maginet
practicava
els diferents esports
d'aquests
esports
també
es van crear
uns pins
que es van distribuir
per la ciutat
de Tarragona
Així doncs
hem d'agrair
després de molts esforços
que no sabíem
com aniria
aquesta edició
del llibre
que el puguem tindre
ja
a les mans
de tots
els que el vulguin
això també
gràcies
i
amb l'acurada
presentació
que ens ha fet
d'aquesta edició
Edicions
AG de Tarragona
Així doncs
ara
amb l'acte
que celebrem
a continuació
els baixos
de l'Ajuntament
d'inauguració
de l'exposició
també
podreu
veure
el llibre
que el tenim
a baix
moltes gràcies
a tots
i esperem
que us agradi
us agraïm
a tots
la vostra presència
i ara preguem
doncs
que passem
a baix
on hi ha
el monument
funerari
de Jambo I
que l'entorn
del monument
és on hi ha
col·locat
tot això
que us estava
explicant
l'àngel
gràcies
a tots