Bona tarda, i el primer que li voldríem preguntar és què farà l'arcabisbe de Tarragona a partir d'ara,
quan jo no sigui arcabisbe de la nostra diòcesi.
Bé, jo a partir d'ara, mentre el nou arcabisbe no prengui possessió,
jo em quedo de ministro apostòlic, que vol dir em quedo com a bisbe de la diòcesi,
pràcticament durant dos mesos, amb totes les atribucions i facultats.
Després, quan l'arcabisbe no ho prengui possessió, jo vull quedar-me encara,
doncs diria, més o menys, ja ho veuré, 8-10 mesos, un any aquí a Tarragona.
Jo crec que no faré nosa i que puc continuar encara aquí, no?
Clar que no tingui cap jurisdicció, però em sembla que qualsevol bisbe ho pot fer, no?
Tot a punt s'hi va quedar molt temps i normalment els bisbes no marxen, no?
Jo després, com que soc originari de Barcelona, d'Olesa, de Montserrat, vaja, de prop de Montserrat,
jo després m'aniré a la ciutat de Barcelona, a viure allà, a l'anonimat, no?
Vaja, per ser més clar, si jo buscaré una residència d'avis i aniré a viure en una residència d'avis.
I faré vida tranquil·la.
Quins són els millors records que té de la nostra ciutat dels anys que ha estat aquí a Tarragona?
Els millors i els pitjors records d'aquests anys?
Els pitjors no n'hi ha, perquè jo soc d'una manera que no...
Els pitjors records no em queden, no em queden, no?
Jo els millors records, doncs, jo he disfrutat molt amb...
La celebració entre la Setmana Santa, tal com es fan, després jo he disfrutat molt perquè, esclar,
la diòcesi no és únicament la ciutat, no?
Llavors, Tarragona té un ventall com a diòcesi, tampoc és la província,
però perquè a cap hospitalet de l'infant la província,
a més ja està i la diòcesi, a més ja és Tortosa,
i després, en canvi, arriba fins al Vendrell,
i arriba fins a Santa Coloma de Caral,
i arriba fins al Priorat, al Falset.
És una diòcesi que té litoral, que té interior i que té muntanya.
Llavors, això que es dona en el sentit, diguem-ne, geogràfic,
si es vol dir una paraula així,
també es dona amb el sentit de la gent.
És diferent la gent de Tarragona Ciutat,
és diferent la gent de Reus,
és diferent la gent de Montblanc,
i és diferent la gent de Falset.
Jo sempre he tingut molta afició a mirar les cares de les persones
i en aquestes contrades que no hi ha hagut immigració,
inclús jo veig perfils que s'han mantingut moltíssim.
Què destacaria vostè de totes les coses que ha fet al llarg d'aquests anys
en aquesta arxidiócesi?
Com?
Què és el que vostè destacaria més de tot el que ha fet al llarg d'aquests anys a Tarragona?
Què destacaria més?
Bé, jo destacaria l'esforç que han fet de formació permanent amb l'aclargat.
S'ha aconseguit fer periòdicament uns sessions de formació pel clero,
pels nostres capellans.
Després també s'han intensificat les relacions dels sacerdots per a xip a estats.
S'ha fet també un poc grés amb la catequesi.
La catequesi, que ja està organitzada,
doncs encara ha anat molt més endavant amb la formació de catequistes.
Després s'ha fet també, en quant als seminaristes,
jo vaig tirar endavant el seminari interdiscessà de cinc diòcis que està a Barcelona.
I això també ha sigut un bé perquè quedar-se en una sola diòci
llavors queda molt esquifit i molt enrerit.
I a Tarragona hem tingut sempre d'allà de 9 o 10 seminaristes a Barcelona.
Els caps de setmana vénen a Tarragona els seus pobles respectius.
Vostè sap que serà recordat a la nostra ciutat i també a tota l'arcidiócesi
com l'arcabisbe que va convocar un concili provincial de la terraconença.
Sí, sí, no hi vaig deixar la pell, però vaig...
De fet, jo el que vaig tenir, que va sortir en retard,
però va ser fruit del concili, no?
Jo vaig tenir el que se'n diu un atac isquèmic transitori,
se'n diu medicina.
I en català en diem un ombre de feridura.
I això va ser resultat de l'esforç del concili.
Ho vaig superar molt bé, gràcies a Déu.
Vaig estar 15 dies allà a la Gemella i a Roma internat
i es va aconseguir que la meva pressió de la sang es posés normal
i ha continuat, gràcies a Déu, molt bé.
Jo ara m'en tinc a 9.14, 9.15, amb una esperina infantil cada dia, no?
Però això va ser l'esforç del concili, no?
És que al concili, encara que hi hagi els altres bitmes,
tot el pes de les decisions, tot el pes de donar la paraula,
quan hi havia, doncs, sessions que eren molt amples,
doncs això em corresponia a mi, no?
Però vaja, no me'l repenteixo.
Va ser un bon treball i va ser una cosa que ningú us podem dir.
A Europa s'han fet sínodes diossesans,
cada diosses i fes el seu sínode, i a Espanya també.
però concilis que vol dir, en torn d'una arxidiòcesi,
les altres diossesanes, a plegar-se
i fer un estudi de diferents temes, això no s'ha fet.
I estic content.
Però tot i els problemes de salut que li va ocasionar
la celebració del concili,
deu estar molt content d'haver-lo pogut presidir.
Sí, gràcies a Déu, sí, sí.
No, i ho vaig aguantar bé, no?
Perquè era el mínim que em podia passar, no?
Vaja, era de temps,
que em vaig anar de vacances
com feia cada any 15 dies a Itàlia
i ho vaig pensar, no?
Jo hauria volgut anar
un mes sencer de vacances,
però no em va ser possible trobar lloc
i llavors que et vaig quedar només allà
15 dies i prou.
Vas tornar a venir cap aquí,
amb una mica de marxa lenta.
Almenys jo li vaig dir,
miri, ara quan me'n torno a Tarragona,
què haig de fer?
I em va dir, miri,
vostè,
li estic parlant del novembre,
no de l'any passat,
sinó el novembre passat,
i va fer un any.
I amb el metge jo li vaig dir,
la meva gent,
dic que amà me'n vaig jo cap a Tarragona,
doctor,
dic, vostè ja ho sap.
Què em recomana?
Diu, miri,
vostè a poc a poc
va incorporant-se
al seu treball.
quan arriba el mes de juny,
vostè prengui aquella decisió
que creu que ha de prendre.
I va arribar el mes de juny
i vaig prendre la decisió
de presentar la renúncia.
I he arribat ara,
llarg, llarg,
però no hi havia cap pressa,
no?
Perquè, doncs,
no hi anava la meva salut,
podia aguantar-ho,
però era preferible
que em retirés.
Com viurà,
enguany,
el doctor Torrella,
la Setmana Santa de Tarragona?
D'una manera especial, potser?
Sí, perquè, mira, això,
sense saber-ho aquest dia,
el mes de passat,
aquí a la Catedral,
es van reunir
a l'Hospitalitat de Lourdes,
van ser 420 persones, no?
I vaig presidir a l'Eucaristia,
acompanyat de 4 o 5 sacerdots.
Vam anar a dinar junts,
després tots,
amb els de l'Hospitalitat,
amb alguns malalts,
amb el carret i tot,
i d'altres,
els brancadiers,
i les infermeres d'allà,
al Tinc Lado,
d'allà al port.
I, esclar,
jo vaig veure venir, això, no?
Que això, a mi,
em va bé pensar que,
doncs,
que és l'últim any, no?
És a dir,
que això és una qüestió
de dir,
són records,
són llacos
que s'han de deixar, no?
La vida és un fer i desfè, no?
La vida, doncs,
porta oportunitats
per agafar responsabilitats,
però també arriba un moment
que s'han de deixar, no?
El doctor Torrella,
com ens podria explicar
qui serà el nou arcabisbe de Tarragona?
Com és el doctor Martínez Sistac?
El doctor Martínez Sistac
comença per tenir una cosa
que té 60 anys, no?
I als 60 anys
és quan es treballa.
Llavors,
ell ve aquí
amb una edat
que és una edat
de maduresa humana
i de maduresa, també,
eclesiàstica, no?
Amb una bona preparació
de teologia
i de dret canoni,
amb una experiència
de cargina
d'anar a Barcelona
molts anys
i del temps de Tortosa
amb una experiència,
doncs,
d'una diòcesi.
Passar, per tant,
a Tarragona
no li serà cap dificultat.
Està preparat,
té qualitats,
es escriu molt bé,
es prepara molt bé
les coses
i jo crec que també
he acceptat aquest càrrec
amb molta il·lusió.
Doncs,
moltes gràcies,
doctor Ramon Torrella,
per rebre'ns,
per acceptar
la trucada de Tarragona a ràdio
i fins una propera vegada.
Fins a debat,
el següent.
Moltes gràcies.