Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio.
Seguim el matí de Tarragona Ràdio,
ara mateix passen 6 minuts de les 11
i hem de parlar d'aquesta notícia
que gairebé tothom pressuposava que podria passar
però ningú volia escoltar.
I és que, en definitiva, aquests alpinistes
del centre excursionista de Tarragona
que estaven a l'Everest,
ahir en una reunió van decidir que es retiraven
perquè no podien lluitar contra les inclemències del temps.
I és que a l'Everest hi ha una tempesta ara mateix
realment impressionant i fa que no es pugui avançar més
del camp bàsic, que és on s'han quedat ara mateix
tots els alpinistes de l'expedició.
Parlarem amb diferents protagonistes,
uns més directes, els altres no tan directes
però, en definitiva, farem un repàs
del que han pogut estar a aquestes hores
després de l'anunci de la retirada dels alpinistes.
Parlem avui als Estudis Centrals de Tarragona Ràdio
amb Quico Mata, preparador físic de l'expedició.
Quico, bon dia.
Hola, bon dia.
I amb Anna López, la companya d'un dels alpinistes,
del Javi López.
Anna, bon dia.
Bon dia.
Primer de tot, és obligatori preguntar sobre la notícia,
com se'n vau enterar, què us va passar pel cap, Anna.
Bé, jo em vaig enterar ahir,
em van trucar la companya de l'Oscar Dengueda,
em va trucar i em va comentar que havia pogut parlar amb ells
i que li havien dit que el retiraven i que demà baixaven cap a Can Mandú
i que, bueno, que a mi em trucarien dissabte des de Can Mandú.
I la notícia, doncs, bé i malament.
Bé perquè, bueno, ja tornen a casa, ja estaré més tranquil·la
i malament perquè s'han preparat durant dos anys,
han fet molts esforços, molta il·lusió,
gent molt preparada que podien fer cim
i la inclemència no els ha deixat.
Quico.
Bé, jo m'he enterat aquest matí.
Jo he agafat el diari i l'higitim m'he quedat molt, molt parat.
Sí que la notícia, doncs, era potser d'esperar,
ja que grans professionals com podia ser el japonès o l'anglès aquell
es van atirar i això volia donar alguna senyal
que ells tenen experiència i que això anava molt malament
i que començava a arribar a l'hivern.
Però sempre tens aquesta il·lusió que dius, bueno,
a veure si dos o tres dies s'ha arreglat una miqueta el temps,
però la muntanya és la muntanya i no és com aquí a Tarragona,
que pot canviar el temps un dia per l'altre i la muntanya no...
Molt difícil.
El titular d'avui, d'aquesta pàgina 3 del diari de Tarragona,
sap greu, és d'aquells titulars que sap greu.
Nos vamos, estamos hundidos.
Sí, et quedes parat.
Jo m'he quedat parat, parat, m'he quedat...
No saps què dir, no?
Dius, ostres, quina patada m'han donat.
Sí, no, però hundidos no.
Desil·lusionados, porque llevan, pues, mucho tiempo,
como decía antes.
Però hundidos no, d'aquí dos años o així,
vuelven a intentarlo i esperamos que
todo el mundo que les ha apoyado
les vuelva a apoyar con las mismas ganas.
Això és un tema que havien comentat.
Abans de marxar, ho havien comentat.
Escolta, si per qualsevol cosa no podem assolir-ho,
ho tornarem a intentar.
Sí, bueno, en la cabeza siempre lo tienen,
pero aparte, aunque hubiesen hecho cima,
son gente de montaña y si la hubiesen conseguido,
hubiesen hecho otro, ¿no?
Hubiesen buscado esa montaña, ¿no?
Y, bueno, han tenido la mala suerte del tiempo
y yo les apoyaré si vuelven a intentarlo.
Estaré ahí con ellos, igual que todo el mundo.
Els darrers dies, suposo, sobretot per la gent
que està més propera a l'expedició,
per les companyes, pels pares, pels familiars,
ha d'haver de ser el més difícil,
perquè estaven allà, no sabien si havien de pujar,
si havien de tornar, un moment d'aquests d'impàs
que realment, des de Tarragona tens poques notícies,
perquè no es poden tenir moltes notícies i molt seguides,
és aquell moment d'impàs que tu no saps
el que realment els deu passar pel cap.
A veure, els pares i les mares, sobretot,
ho han passat malament, molt malament.
El que són les companyes, hi ha hagut de tot, no?
La que pensa que, bueno, que van bé ells
i has d'aguantar i has de continuar amb ells.
I les que potser ho han passat pitjor, no?
Però, no, en general, tothom sabia el que era
i és això, són xicots de muntanya.
Llavors, tu prens d'una altra manera.
L'expedició portava molt de temps ja a l'Everest
i avui també hem volgut portar el Quico Matà
perquè ens expliqués en quin moment es podien trobar.
Feia un mes i mig que estaven a l'Everest,
ja s'havien aclimatat, ja estaven treballant
en els diferents camps, havien pujat ja fins ben amunt.
La situació de l'expedició en el moment físicament
era idònia per poder atacar el cim si s'hagués pogut fer?
Bueno, jo penso que sí, jo penso...
Bueno, va haver un dia que van...
li es va faltar 100 metres per agafar el Camp 5,
7.600 i alguna cosa, eren 3 persones,
i anava tot molt bé, anava tot molt bé.
Fins i tot estaven tots, tota l'expedició,
quasi tota l'expedició anava a pujar al Camp 5.
O sigui, això és molt important,
que tothom pugui estar al Camp 5
perquè després pots anar fent relleus per muntar el 6
i després fer el 5.
Perquè, va, moltes vegades aquestes expedicions
no poden pujar tots, no estan tots bé per pujar tots.
Llavors has d'esperar més temps, has de descansar més temps
i aleshores costa més equipar el camp següent,
descansar i pujar.
Però si estan tots, es poden anar rellevant
i pot haver-hi descans per tots.
I jo penso que, segons el que deien
i el que m'arribava per notícies per telèfon,
estava molt bé, fins i tot.
Els colombians portaven un mes més que ells
i ells s'havien posat a l'alçada dels colombians.
Però clar, quan portes...
Van haver de baixar pel mal temps
i també es tenien planificat baixar una mica
a descansar, a recuperar-se i tornar a pujar, no?
Però quan portes molt de temps,
van estar 8 dies tancats pel mal temps,
per les borrasques i això.
Encara que ells anaven fent cims de 6.000
des del camp base sortien a fer cada dia
alguns 6.000 per no perdre la forma.
I això vol dir que estàvem de moral molt bé
i físicament jo suposo que no estàvem malament.
Ara bé, quan ja portes molt de temps tancat,
que el mal de temps segueix,
que no es veu cap claror,
que no veus cap perspectiva
que pugui haver bon temps
i tancats en una tenda
de pocs metres quadrats,
3 o 4 persones,
doncs clar,
comences a pensar moltíssimes coses
i això
lima una miqueta, una miqueta la moral
i potser ha anat
de cap a caiguda, cap a caiguda
i conforme els arribava a les perspectives de temps
i tot això
i que eren totalment negatives,
això cansa,
és el que cansa.
És el moment d'animar,
quan tornin a animar l'expedició
i donar-li tot el suport
que s'hauria de donar, no?
Home,
només has de pensar
que grans professionals
de la muntanya
van plegar molt abans que ells
i els han seguit.
Això vol dir que moralment
estaven molt bé ells,
que ells volien fer-lo
sigui com sigui,
volien fer-lo.
però una cosa és
una frase molt realista
que donava l'altre dia
al diari Tarragona
a través del,
ho deia el Josep Maria Maixer,
el camp d'expedició,
que la muntanya
a la veritat és així,
és llençar una moneda,
és molt dura,
però una moneda,
surt cara,
te pots quedar,
surt creu,
vius
i si surt de canto
pots pujar.
Això enfoca molt bé
el que és la muntanya.
Fa dos anys
que em sembla
que ho va aconseguir
una persona només
en dos anys
per la cara a l'or.
I,
i,
bueno,
això és així,
és que no pots canviar-lo.
Però quan arribin aquí
se li ha donat molta moral
perquè ja suposo
que ja no està prou xafats.
I el que deia l'Anna,
la gent està molt,
molt caiguda,
està molt trista,
però s'han tret
un problema de damunt.
La família tindrà
el seu fill
o el seu home
el tindran a casa,
que és el que compta.
És una feina dura,
ara.
Ara sí,
ara quan tornin
és molt de suport
i,
no sé,
intentar fer passar,
no?,
aquests dies
que han tingut allà,
que, bueno,
que es sentin un altre cop bé
a casa,
animats,
i, bueno,
i tornar a anar a pensar
en la muntanya.
Sí, sí,
a animar-los.
en tornar a pujar,
tornaran a pensar.
Sí, sí, sí.
Doncs,
parlem amb un altre
dels alpinistes
que, doncs,
l'any passat,
doncs,
va solir un bon cim,
que és el Chou Yu.
Parlem concretament
amb Toni Tobar,
que, doncs,
segurament també
li hauria agradat molt
pujar a l'Everest,
però, lògicament,
doncs,
no va poder ser.
Toni Tobar,
bon dia.
Hola, bon dia,
què tal?
Aquí ja pensen
que tothom,
els alpinistes,
tots els que estan allí,
ja pensen en tornar a pujar.
Això li passa
a un alpinista pel cap,
que no pot pujar a l'Everest
i ja diu
d'aquí dos anys
ho hem de tornar a intentar?
Doncs,
jo crec que sí,
que segur,
si no d'aquí dos anys,
d'aquí tres,
d'aquí un any i mig,
quan es pugui,
segur.
I més quan hi has anat,
has estat allí dies,
suposo,
al començament,
potser van arribar a veure
tota la muntanya sencera,
després,
clar,
és la impotència aquesta
de veure que,
amb el temps,
no et deixa fer res,
no pots treballar la muntanya,
no pots anar-la equipant,
no pots anar pujant,
no et canses
tot el que havies previst
cansar-te
i, clar,
encara tens més energies
per empipar-te,
per rabiar contra la muntanya,
una mica.
Toni,
quan t'has enterat
de la notícia?
Doncs,
jo ho vaig ceder aig la tarda,
m'ho van dir un amic
que em vaig trobar per Tarragona,
el vespre ho vaig veure
a la televisió,
se'n va fer ressò TV3
i, clar,
vaig pensant molt en ells,
no?
M'imaginava la impotència
i la ràbia que devien tenir
i, a més,
ho han esgotat tot,
han intentat fins i tot
que el govern xinès
els hi deixés més dies
per estar a la muntanya
per veure si canviava
una mica el temps
cap a finals d'octubre,
però no els han deixat
i, doncs,
han de tornar.
Alguna vegada
t'has trobat
en una situació similar?
Sí,
l'estiu,
bueno,
la tardor passada
quan jo era al cim del Xoio,
l'Òscar i el company Òstric
van poder pujar,
dos dies després
pujàvem el Lluís Ràfolsió
i ens vam quedar
a 200 metres del cim,
no?
Més a prop encara que ells,
però, clar,
nosaltres,
almenys,
teníem la gracieta
que havíem pogut arribar molt amunt,
que el mal temps
llavors ens va fer baixar,
però és que ells
ja no han pogut ni això,
no?
Senzillament,
el temps els ha tancat la porta
i la muntanya
els ha fotut fora a patades.
I la sensació
d'un alpinista ara,
quina pot ser?
Almenys els que estan
ara a l'Everest?
Home,
suposo que
ara deuen tindre prou feina
amb recollir tot el Camp Base
i tampoc tens
molt de temps de pensar,
però quan estàs
una estona aturat
i et mires la muntanya,
espero que no la vegin
neta de núvols
i amb bon temps,
perquè, clar,
ni que ara els hi faci bon temps
i d'aquí dos dies
han de marxar al Camp Base
no hi ha temps material
de pujada fins dalt
i baixar, no?
Si ara se'ls aclarís
la muntanya
i vaguessin allò
un ratx de sol
il·luminal al cim,
suposo que se'ls trencaria
el cor a tots.
I suposo que la feina
ara per donar els ànims
de tots els familiars.
Sí, ara animar-los una mica,
vull dir,
també els alpinistes
són prou durs una mica
per saber, doncs,
que són coses que passen, no?
Fa molta més ràbia
quan és lluny,
però almenys
hauran fet un bon viatge,
tenen la bona experiència
de poder tornar tots,
suposo que tornaran
més amics que mai
i a lo millor
ja durant el viatge
de tornada
comencen a fer plans
a veure quines dates
ens van bé tots
per anar-hi, no?
Per una altra expedició?
Sí, sí,
si no,
l'Everest,
doncs,
algun altre cim,
però suposo que un cop
hi has estat
i t'has quedat allò
a les portes,
has vist la muntanya,
has vist que a lo millor
la podies fer,
has vist que t'has quedat allí
quan tota la resta de gent
en les altres expedicions
que havien anat marxant
s'han donat per vençuts
molt abans que ells,
doncs, clar,
això també creix una mica
a la moral.
Tu, en els darrers dies,
havies pogut parlar
amb l'expedició?
Doncs no,
no hi havia pogut parlar,
però, bé,
si no era jo qui parlava,
algun altre company
hi podia parlar
i sabíem una mica
com estava, no?
Patíem una mica per ells
pel temps,
que no volguéssim
fer cap imprudència,
doncs, suposàvem que no,
perquè els coneixíem
i érem tots gent responsable,
però, en el fons,
desitjaves, doncs,
que els canvies el temps, no?
Que tinguessin allò
cinc dies de bon temps
i una mica de sol
que ja en teníem prou.
És normal que a l'Everest
hi hagi aquest temps
durant tants dies?
Doncs, molt normal no ho és.
Algun any ha passat
que no hi ha pogut pujar
pràcticament ningú, no?
Hi han pujat a la primavera
i a la tardor
no han pujat ningú.
Aquest any, pel que sé,
hi ha pujat molt poca gent,
tant per la ruta
on anaven ells
bastant més difícil
a la d'Esta Nord,
com per la ruta normal
hi ha pujat molt poca gent
precisament per això,
pel mal temps que ha fet
i fins i tot
a d'altres cincs del Xoio
és un any
que no triomfan massa gent.
I, per tant,
el que hem de fer
és anar a rebre l'expedició,
suposo,
donar-los tots els ànims
i jo no sé
si el Toni Tobar
s'apuntaria.
Home, doncs, sí,
si pogués combinar-m'ho
per la feina
no em faria res
anar-los a rebre
perquè és una cosa
que et fa molta il·lusió, no?
Quan jo vaig arribar
l'any passat,
tornes de fora
i veus que ha vingut
una colla d'amics,
encara que siguin 10
i si són 60,
doncs millor,
sempre fa il·lusió
i dius, bé,
hi ha gent aquí
que estava patint per mi
i que es preocupava per mi
i tampoc és que pensin
que si no fas el cim
no has fet res, no?
Toni, i apuntar-se
una altra vegada
a la muntanya
i apuntar-se
a una propera expedició
a l'Everest?
Home, doncs, i tant,
ja et dic que sí,
de seguida jo.
Sí, tu hi aniries,
a l'Everest?
Jo hi aniria,
encara que hagués de tornar,
doncs, de buit,
que no hi tornes mai,
de buit, no?
Sempre tens un munt
d'experiències
i un munt de coses
per explicar.
I l'experiència
que poden portar,
què és el que es poden portar
els alpinistes de l'Everest?
Home, d'entrada
estàs molt de temps
sense televisions,
ni ràdios,
ni botiguetes,
ni pots anar a fer un cafè.
Llavors, vulguis que no,
en menges molt el coco,
entre cometes, no?
Penses molt en qui ets,
en què fas allí,
en què és el que t'agrada,
en la teva vida,
en la gent que has deixat enrere
i els que tens ganes
de tornar a retrobar.
Això ja seria una mica
una mena d'exercicis espirituals,
molt entre cometes.
i a part d'això,
veure els paisatges que hi ha,
conèixes gent,
veus aquells mons,
aquells països,
això també és una experiència
que no els hi treu ningú.
Doncs, Toni,
jo no sé si al Quico o l'Anna
li voleu comentar alguna cosa al Toni,
o Toni,
aquí tenim l'Anna López,
la companya del Javi,
i el Quico Mata,
no sé si els vols comentar alguna cosa.
Home, doncs,
que m'avisin
quan vulguin anar-los a rebre l'aeroport
que anirem.
Jo m'hauria estimat més
que em vinguessin a rebre a mi
i haver-hi podert anar jo,
però ja que no ha sigut així,
doncs els anirem a fer
donar suport i a animals.
No, sí que t'avisarem
i gràcies, eh,
pel recolzament.
Ja sabem que tu també volies anar.
Doncs, Toni,
moltes gràcies per atendre-ho
una vegada més
la trucada de Tarragona Ràdio
i ens veurem a la rebuda.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia, Toni.
Adéu.
El Toni deia,
o comentava una cosa important,
i és que tens molt de temps
per pensar
de qui ets,
del que fas,
allà no tens botiguetes,
no pots anar a fer un cafè,
m'imagino que els familiars
deuen estar en la mateixa situació,
però a l'altra punta del món,
gairebé.
Sí, sí,
nosaltres és diferent.
Nosaltres,
no sé,
comencem a treballar,
a fer coses,
i penses,
però hi penses a la nit
o als moments
que no tens una cosa a fer,
a l'hora d'anar,
o així, no?,
que et trobes una mica sol.
Però ells,
sí,
i quan van parlar amb ells
ho notes, no?,
tenen ganes de veure't,
ganes de tornar a casa,
quan truques als famílies
perquè parlin,
doncs,
s'alegren moltíssim
de poder parlar amb la mare,
o el que sigui,
no?,
es fa molta il·lusió,
és completament diferent,
allà no tens res,
la muntanya.
i, sobretot,
una cosa que passa pel cap,
que tornin sants i els talvis,
encara que no s'hagi assolit
l'Everés,
que tornin bé tots.
Sí, sí,
a més,
el Quico
es preparava un altre cop
perquè aquí
uns anys
es posarà en marxa.
Sí,
Quico?
No ho sé,
no ho sé,
ja veurem a veure
què volen fer.
El que sí que és veritat
és que
jo no tinc experiència,
jo no soc muntanyer,
però tinc amics
i m'han parlat
i deien
que quan
veníem d'una muntanya,
haguéssim fet cim
o no haguéssim fet cim,
no volien saber res de muntanya
durant els primers dies
i
no volen saber,
ni fins i tot
no volen saber
res dels que
estaven amb ells
a la muntanya,
o sigui,
el grup expedicionari
han estat tant de ratos junts
veient-se les cares
cada moment,
o sigui,
no pots anar a una botigueta
com diu el Toni
o anar a prendre un cafè,
no,
has d'estar amb ells
i si vols prendre alguna cosa
estàs amb ells
quan arribes d'aquí Tarragona
el que no vols fer
és veure una altra vegada
les mateixes cares
i no vols
veure cap muntanya
però quan li passi
jo estic segur
que quan passi una setmana
aniran ja
bueno,
Quico,
què fem a entrenar?
Anem a entrenar?
Anem...
Bueno,
hem de quedar amb el
Javi
o hem de quedar amb el Jacob
per anar a fer algunes sèries
estic segur que
els primers dies
no volen saber res
ningú de de ningú més
i estar amb la seva família
anar d'un entorn
veure gent
veure coses diferents
de les que estan allà
però quan porten una setmana
aquí a Tarragona
o a la ciutat d'on estiguin
ja es posaran en contacte
escolta'm,
bueno,
i l'any que ve
què farem?
o sigui,
és aquesta la sensació
que a mi m'han estat
dient molts muntanyers
tu creus que en dues setmanes
es miraran el calendari
del 98,
del 99
i tot això?
Sí,
mira,
jo suposo que quan arribin aquí
ja me preguntaran
bueno,
quan és la mitja marató de Tarragona
per anar a córrer allà
per anar a preparar-se
estic segur
tu Anna creus que sí
que es miraran el calendari
ràpidament
Sí,
sí,
són gent a l'hivern
quan comença la temporada
no paguen
que si anar a córrer
que si anar a curses d'esquí
i coses així
i jo és el que deia el Quico
les dues primeres setmanetes
tranquil·litat i calma
però quan arribin els panfletos
de curses
i de més
els primers han trucat-se
per anar a dalt
i fer el que calgui
i no estaran un mes i mig
o dos mesos fora
sinó que el cap de setmana
el cap de setmana
i aquella manera
que tampoc els pots veure
sí,
sí,
bueno,
és diferent
sí que pujo jo també
Ah,
també puja
Aprofito,
aprofito
Una altra persona
que ha estat en contacte directe
amb l'expedició
és el Lluís González
el cap d'esports
del Diari de Tarragona
perquè a l'Everest
estava desplaçat
un corresponsal
un enviat especial
del Diari de Tarragona
el company Fermi Morera
estava allà
i ell
és el que ens passava
tota la informació
del que passava a l'Everest
des de la seva posició
amb el seu telèfon
fent moltes vegades virgueries
perquè la connexió
era molt difícil
i s'havien de fer
molts invents
per poder connectar
amb telèfon
doncs ens enviava
totes les informacions
sobre l'Everest
el Lluís González
el cap d'esports
el tenim també en directe
avui al matí de Tarragona Ràdio
Lluís, bon dia
Hola, bon dia
suposo que el fet d'haver de posar
aquestes notícies a la portada del diari
no ha agradat massa
no, efectivament
tot ens haguessin
doncs
disfrutat
veient doncs
amb un titular
que diguéssim
ha un conquistat al cim
de tota manera
hem de ser conscients
que pujar a l'Everest
no és un passeig
ni molt menys
i que les dificultats
hi són sempre
no solament ara
el que passa és que
a més a més
en una època
és que en teoria
ha de fer
un temps acceptable
que pugui permetre
l'atac al cim
doncs no s'ha produït
i en aquests moments
doncs
el que ha passat
és que el temps
no ha ajudat a l'expedició
no és que no hagin pogut
per les seves pròpies forces
ni per la seva pròpia capacitat
sinó simplement
estar al temps
i amb aquestes baixes temperatures
un fort vent
que segons es comentava
fermi Morena
amb les comunicacions difícils
que han tingut amb ells
perquè fins i tot
era difícil
poder parlar
perquè el dret
congelava
bastant el telèfon
doncs
certament han estat
les inclemències meteorològiques
les que han impedit
que ells ataquessin al cim
perquè si el temps
hagués estat bo
de ben segur
que no estaríem parlant
d'aquest titular
de tota manera
insisteixo
no és el titular
que ens agradaria
però òbviament
això no resta
cap mèrit
al fet
que una expedició
de Tarragona
hagués estat allí
per segona vegada
normalment
s'han tingut
alguns representants
com ara
l'Òscar que digue
però una expedició
íntegra de Tarragona
que és la primera vegada
que es fa
doncs penso
que no hi ha estat mai
i arribar
on han arribat
i patir
el que han patit
penso que no està
a l'abast de tothom
aquesta és la feina
segurament
que ara han de
fer els mitjans
intentar donar
aquest missatge
de dir
que ells
segurament
haguessin fet el cim
de no ser pel temps
és evident
és evident
i home
avui si llegeixes
la nostra crònica
que titulava
la pàgina 3
del dia de Tarragona
doncs veuràs
que la temperatura
és de 28 graus
sota zero
la fotografia
penso que
ja demostra
de per si
el patiment
que han tingut
tot i està
en el que en base
és a dir
que és el mèrit
d'aquesta gent
que han passat
un fred terrible
que han estat
convivint
en unes condicions
doncs
realment terribles
terrorífiques
que ningú de nosaltres
dels que estem
parlant aquí
tranquil·lament
amb aquest solet
i aquesta bona temperatura
que gaudim ara
d'aquest estiu
però allongat
a les nostres comarques
doncs
hi podem imaginar
és molt difícil
i el Quico Mat
ho sap perfectament
que és impossible
amb aquestes condicions
de fred
ja fer qualsevol cosa
estem parlant
que gairebé
just van tindre temps
de deixar
de depositar
el material
per l'atac
a poc més
de 7.000 metres
i ja va ser
molt difícil
fer-ho
després van tindre
que renunciar
i van tindre
que recorger-se
altre cop
al camp base
hi ha 25 km
a més a més
del recorregut
fins del camp 3
és a dir que
Déu-n'hi-do
la feinada que hi ha
si hi ha
dificultors de passió
encara amb un temps
puja a la ves
doncs
amb la manca d'oxigen
on cada pas
s'ha de mesurar
moltíssim
que cada gota d'esforç
i cada respiració
s'ha de
comptar
a esta veu
per exemple
per dir
bueno
tiro un altre passet
tiro un altre passet
és que és molt difícil
tot això
i si a sobre
li sumem
totes aquestes condicions
bueno
és del tot impossible
això ja no és
per humans
és per extraterrestres
tu en els darrers dies
havies parlat amb ells
sí, òbviament
la comunicació
la van tindre l'última
el passat diumenge
quan ja
s'insonuava
que
que pràcticament
doncs
estaven venents
d'una esperança
d'un part meteorològic
que havia de
servir
els xinesos
però
tot pintava molt malament
i certament
aquesta finestra
que esperaven
de molt temps
no s'ha produït
perquè ja feia dues setmanes
que esperaven aquesta finestra
i quan ja
les temperatures
són les que
eren
35 graus
sota 0
a 7 mil·límetres
d'alçada
quan
al camp base
les temperatures
ja eren de 13 sota 0
difícilment
el temps pot canviar
una finestreta
d'un dia o dos
i que baixin
les temperatures
normals
és a dir
normals
amb aquella alçada
és a dir
almenys
les òptimes
per aconseguir l'atac
penso que
quan
tot això
ja es veia
venir
d'una certa manera
tots ho intuïem
els ònims
els donàvem
a les nostres comunicacions
que teníem
al camp base
amb Fermi Morera
i també
en Josep Maria Maixem
amb el nostre contacte directe
que manteníem
però
òbviament
ells
moltes vegades
amb la veu tremolosa
pel fred
doncs ja s'explicaven
que les coses
estaven molt difícils
i que era difícil
trobar aquest finestre
però l'esperança
no l'han tingut
no l'han perdut mai
i ells sempre han tingut
les esperances
que aquella finestreta
doncs
de bon temps
arribés
era el somni
que no s'ha pogut arribar
potser era el somni
que culminava
l'altre somni
que era el de pujar al cinc
però penso que
després del que han fet
després de la bona revisió
que ha hagut
jo no perderia
l'esperança
i ells tampoc
els han perdut segurament
de tornar a intentar-ho
perquè no sempre farà mal temps
en el sentit
que deies del temps
sé tu que has estat
parlant amb ells
els ha sorprès
aquest temps
que ha fet tan prolongat
tan dolent?
home
els ha sorprès
sempre i quan
no ho esperaven
el que passa
que de l'Ebrés
es pot esperar tot
i bé
ells anomenaven
el temps
amb una
amb una espècie
de pertorbació
que sol passar
cada X temps
hi ha un cicle
de temps
que passen
aquestes pertorbacions
sobretot
és el vent
el més dificultós
i que
va vindre precedit
d'una època
o sigui
d'una setmana
de pluges
que a dalt
era neu naturalment
que van provocar
molts dellaus
recordem que va haver
un mort
a l'expedició
coroana
això va començar
ja
de notar
el mal temps
i que
difícilment
doncs
es podia aconseguir
perquè
les dificultats
que ja tenia
l'Ebrés
a per si
havia de sumar
la quantitat
de neu
que va caure
i això era un element
que se sumava
a les dificultats
que ja tenia
a sobre
aquesta neu
doncs
provocava
aquests allaus
i
quan se va acabar
aquesta pertorbació
meteorològica
de
força pluja
força neu
al cim
al cim
de l'Ebrés
doncs
va vindre
la pertorbació
dels vents
fortíssims
vents
vents urocanats
que es van tindre
que fins i tot
desmantellar
el camp 3
i van tindre
que córrer
a córrer cuit
a baixar
el camp base
per protegir-se
perquè eren vents
molt forts
i que a més a més
acompanyen
de baixes temperatures
ja dic
a 6.500 metres
eren 35 graus
sota zero
Déu-n'hi-do
en la vostra crònica
en la crònica
del diari de Tarragona
llegim que fins i tot
hi havia gent
que no volia deixar-ho
que encara volia seguir allí
Sí, sí
la majoria de l'expedició
el domeniu
ja vam parlar
tots estaven
decidits
i convençuts
que això
encara es podria fer
que malgrat
que el poc temps
que quedava
per a que
s'acabés el permís
que tenien
de les autoritats xineses
doncs
ells tenien encara
l'esperança
la moral
no l'han perdut mai
jo penso que la moral
ha estat sempre altíssima
entre els expedicions
de les Tarragonins
el que passa
és que
una cosa
del que es pretén
o que es vol
o que es somia
i altra cosa
són les prioritats reals
i ara
davant
que el mal temps
s'ha confirmat
que no haurà millores
no calia fer res més
que el que hem fet
tornar cap a casa
que és el millor
que hem fet
i sempre
s'eviten riscos
necessaris
perquè jo estic convençut
que si alguna finestreta
per poquet
que hagués estat
algun anunci
de milloria de temps
encara que hagués estat
un dia
segurament
no haguéssim intentat
amb qual cosa
que hagués comportat
bastant de perill
afegit
no solament
al fet
que és pujar a l'evera
sinó
a les condicions
que ja tenia la muntanya
que eren bastant
difícils
sobretot
per l'acumulació de neu
però el fet
que havien de pujar
per unes glaceres
que hagués estat
difícil
de poder superar
de tota manera
estem parlant
sempre d'impressions
a córrer cuita
amb les comunicacions
difícils que han tingut
i que bé
sempre
no són
totes les
les que voldríem
per temps
i perquè
jo recordo
que l'última
comunicació
amb Fermí
doncs
Fermí tenia el telèfon
entre les cames
per intentar
donar-li escalfo
perquè no es congelessin
les bateries
per poder parlar
i amb aquestes petites informacions
hem elaborat
aquesta informació
i aquesta informació
que sempre
doncs
hem intentat
que tothom
la tingués a l'abast
Els passos
a partir d'ara
ens deia l'Anna
que demà
tornen cap a Katmandú
que allí estaran uns dies
i que després
tornaran ja cap a Tarragona
Bueno
en teoria demà
s'iniciarà
el que és el descens
o la tornada
cap a
diguéssim
el camí enrere
del que van iniciar
i hem d'anar a poc a poc
perquè hi ha una sèrie
de material
que han de baixar
que s'ha de transportar
malgrat que
la majoria de material
s'ha quedat
en un dels camps avançats
a 7.140 metres
si no recordo malament
i que
doncs
aquell material
es quedarà allí
perquè és impossible
pujar-hi
però amb el que queda
doncs
s'haurà de baixar
i per tant
doncs
trobo
una mica
possible
l'edat
que en
avui
oferíem
d'estar entre el 17
i el 18
octubre a Tarragona
però
sempre dependrà
del temps que baixin
perquè cal recordar
que una de les causes
que també han estat
determinants
han estat el malestar
que havia entre els xerpes
algun dels xerpes
ja van poder desertar
i finalment
el diumenge
ja van dir
que
deixaven estar
és a dir
que ells ja no s'arriscaven
i que per tant
ells no haguessin
atacat el cim
si s'haguessin
proposat els tarragonins
i com
això sumat
als problemes
que havia del temps
doncs
ha estat la decisió final
que també
doncs
ha ajudat
a prendre-la
és a dir
que la manca de xerpes
també és un hàndicap
que s'han trobat
als expedicions
a l'última hora
i que els ha
decidit ja definitivament
deixar
l'atac del cim
per tornar cap a casa
doncs
Lluís González
cap d'esports
del diari de Tarragona
gràcies també
per la comunicació
amb Tarragona Ràdio
i suposo que parlarem
ben aviat
i seguirem tenint notícies
d'aquesta expedició
a l'Everest
que ara ja serà la tornada
no seran tan bones notícies
com
quan s'anaven muntant
tots els camps
però en definitiva
també volem saber
com serà la tornada
i esperem que sigui bé
home
ara que ja ha passat
diguéssim una mica
la incertesa
de saber si ja podien
o no podien
jo penso que també
és una bona notícia
el fet que tornin tots
i per tant
jo seria
dels que estiguin d'acord
en donar-los
una gran rebuda
tant a l'aeroport
de Barcelona
com aquí a Tarragona
penso que
el fet que es valenci
fins al darrer moment
ahir n'han tingut la moral
i les ganes de pujar
penso que això
és encomiable
i per tant
té el seu mèrit
i penso que una bona rebuda
l'han de tindre
doncs Lluís
moltes gràcies
i estarem allí
molt bé
gràcies i bon dia
Lluís González
cap d'esports
del diari de Tarragona
que ha estat gairebé
en comunicació contínua
amb els expedicionaris
tenim també
unes declaracions
de l'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nadal
que feia aquest matí
a Tarragona Ràdio
quan s'ha enterat
doncs
que l'expedició
de l'Everest
doncs
deixava ja
la muntanya
havien de recollir
tots els camps
que tenien muntats
i tornant ja
cap a Catmandú
i posteriorment
en avió
cap a la ciutat de Tarragona
a l'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nadal
donava un missatge
sobretot
d'esperança
i d'ànims
als expedicionaris
de l'Everest
sembla que no podem
acabar d'escoltar
encara aquestes declaracions
de l'alcalde de la ciutat
mentrestant
seguim parlant
amb l'Anna
que ens deia
que a partir d'ara
les notícies que tenia
que tornaven a Catmandú
i no sé si tu també
tenies prevista aquesta data
entre el 17 i el 18
de tornar a Tarragona
Jo havia pensat
que cap al cap de setmana
no aquest sinó l'altre
arribarien aquí
si tot va bé
clar
perquè
ara
trigaran
dos dies
gairebé
arribar a Catmandú
que arribaran
suposo que divendres
o així
han de
han de formalitzar el bitllet
perquè la tenen
una altra data
l'han de canviar
l'han de
bueno
arreglar moltes coses
i si tot va bé
i ho aconsegueixen
doncs sí
cap al cap de setmana
suposo que estaran aquí
ja
estaran aquí
a casa
doncs escoltem ara
si les declaracions
de l'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nodal
com dèiem
amb un missatge d'ànim
i de suport cap als expedicionaris
a l'Ebrés
a la muntanya més alta del món
bé
és un missatge d'alegria
perquè han adoptat
una actitud de prudència
que és la més important
de totes
i després
han intentat
assolir el cim de l'Ebrés
i ha sigut justament
el mal temps
el que els ha impedit seu
i això són coses
que acostumen a passar
és a dir
a la vida
no tot és fàcil
ni tot és agradable
ni tot senyor
sinó que hi ha
moltes vegades
situacions
que impedeixen
assumir
doncs
l'èxit
jo crec que la decisió
de tornar
com a conseqüència
del mal temps
i com a conseqüència
que la situació
d'estar allà
durant una època
cansa molt
a les persones
és una decisió
molt apropiada
i molt correcta
els dono l'enhorabona
pel treball que han realitzat
i sobretot
els encoratjo
que tornin
amb la tranquil·litat
d'haver intentat
una feina molt important
i que si no l'han aconseguit
ha sigut
insisteixo
com a conseqüència
del temps
fer un intent
amb aquí
i deia que
lògicament
era prudent
la decisió
sí, bueno
jo sé
que
el Jami que Nadal
estava molt darrere d'ells
que ho portava
el dia
sabia
el que feien
com portàvem
els entrenos
perquè
Josep Maria Messenys
ens anava informant
ens va visitar
moltes vegades
a veure què fèiem
com portàvem
els entrenos
com portàvem
el material
com anàvem
perquè tot això
és molt laboriós
o sigui
no és només dos anys
de pensar
sinó que
és un any molt dur
sobretot l'últim any
és molt dur
no només d'entrenament
físicament
sinó
potser el més dur de tots
és la part econòmica
la part de
de buscar
doncs
subvencions
de buscar diners
de buscar material
i sé que
Joa Miquel Nadal
estava al dia
ens preguntava
i estava molt llicionar
també
que una expedició
de Tarragona
de la nostra ciutat
pogués arribar
al cim del món
i bueno
jo sé que
amb les seves fames
s'ha vist nota
que està una miqueta
també
xafat
tristot
sí, sí
estàs tristot
i ho sent molt
ara el més important
és que tots
estiguin aquí a casa
que aquest any
ha sigut un any
molt dolent
pels muntanyers
i s'ha vist
que han hagut
molts fracassos
i moltes morts
cosa que
és molt trist
aquest any
ha sigut molt trist
per la medalla
i sobretot
aquí a Tarragona
que no han pogut
aconseguir l'agrae
però tenia molta raó
a l'alcalde
que
donarà experiència
donarà
què s'ha de fer
com s'ha de comportar
una persona
perquè aquí
hi havia
em sembla
d'expedició
em sembla que hi havia
3 o 4 persones
que havien aconseguit
un 8.000
3 em sembla
3
la resta
la resta
eren muntanyers
havien pujat muntanyes
però no havien aconseguit
8.000
i el comportament
que han tingut
ha sigut excel·lent
excel·lent
i sobretot
ho sabrem
quan arribin tots aquí
i que ens expliquin
de
de
jubileu
el que ha passat
com ha anat tot
i
i sabem moltes més coses
perquè ara moltes vegades
estem
suposant
coses
i ho sabrem
la vostra feina
que quan arribin aquí
preguntar-los
perquè tothom
li començarà a preguntar
jo suposo
que ens enterarem
ben bé
del que és allò
el que és allò
el que deu ser
estar allà
perquè moltes vegades
anem a la muntanya
anem a la muntanya
aquí al costat
anem a prades
i diem
és que la muntanya
canvia el temps
molt
no t'ho pot
esperar i estem a mil metres
o dos mil, però ara imagineu
quatre vegades això, no? Deu ser increïble
Deu ser, sí, sí, increïble
Aleshores sabem de primera mà
què és allò, com
se viu, i si tenen
o no tenen ganes, que jo suposo que sí
d'intentar una altra vegada
Doncs els alpinistes no sabem si tenen
ganes o no tenen ganes
Suposo que per la presidenta no serà
del Centre Excursionista de Tarragona que m'imagino
que els tornarà a animar perquè
tornin a fer aquests intents
i perquè puguin assolir aquesta expedició
tarragonina, exclusivament
la muntanya més alta del món
Marc Aguilar, presidenta del Centre Excursionista
de Tarragona, bon dia
Suposo que també una mica de decepció
com deia l'Anna al principi de l'entrevista
doncs te queda després de veure que s'han de retirar
els alpinistes
Bueno, una mica sí, una mica sí
però el que compta és que tornin tots
i per mi el més important és això
Està clar que tornen tots
l'expedició no ha pogut ser
quan t'has enterat, Marga?
Jo em vaig afrontar ahir per les notícies
que definitivament el Josep Maria
comunicava via telefònica en directe
que què feien allà
esperant tant de temps
si el temps meteorològic no canviava
i a favor
Llavors, bueno, crec que és una decisió dura
per tot un equip
que s'està d'entrenar
i preparant tot el treball
que suposa una expedició d'aquest tipus
durant dos anys
sobretot l'últim any ja és esforç físic
el que havien de fer
i bueno, la decisió està en ells
ara he pogut desinflar una mica
però bueno, jo crec que és el més acertat
Llegiem a la crònica del diari
en les últimes línies
que per ells no serà
que ho tornaran a intentar
la presidenta els animarà?
Ai, jo, i tant, i tant
i tant, sobretot
a veure, per una entitat de Tarragona
que tots els membres
són de la mateixa entitat
i així
és una cosa bastant important
llavors, bueno
si tenen ganes de tornar
i tant
que ens animarem
Sí, sí
Una llàstima que l'aniversari
no s'hagi pogut complir
amb aquest haverès
Bueno, però
l'intent de fer aquesta activitat
ja ha servit, eh
llavors jo el que considero
és que és bastant, bastant
important per Tarragona
i per la nostra entitat
que s'hagi portat a terme
una expedició d'aquest tipus
a conquerir
el cim del món
el cim del món més alt
Llavors, si no ho hem pogut
a conquerir
doncs, bueno
una altra vegada
s'hi ha
i si no queden més ganes
doncs, bueno
el millor per l'any que ve
no s'hi ha
però s'hi ha més en van
o sigui, l'important
és que tenim una sèrie
d'alpinistes
que es dediquen
a fer expedicions
d'aquest tipus
Suposo que és aviat
però el centre excursionista
de Tarragona
prepararà alguna cosa
suposo els alpinistes
Home, sobretot la rebuda
la rebuda
Al Prat, a Barcelona
i a Tarragona
Sí, a veure
jo he de parlar encara
amb algun familiar
més directe
expedicionari
perquè no he parlat
de ningú
l'últim
que vaig parlar
va ser el divendres passat
amb la Montse Brut
que és la dona
de la Jura Maria Maixer
que és la que m'ha tingut
una mica informada
això a via directa
a part de llegir
el que ja és el diari
però la via telefònica
que feia la dona
del corresponsal
que tenim allà
del diari
era com a més
directa
i més real
llavors, bueno
en principi
si em diuen
quan han de tornar
i tal
doncs es prepararà
la benvinguda
el que passa
que bueno
no s'ha re
encara no s'ha re
l'únic que sé
és que ahir
per la tarda
i per la nit
vaig veure les notícies
al TV3
i a tot es port
i a comarques
i així que ho han dit
que bueno
la decisió
que s'havien tornat
tirat enrere
i havien desistit
però no sé
ni quan tornaran
ni quan tindran
el billet preparat
per tornar
ni res
això pot ser
la dona
que està aquí
ho sap millor
per part del Javi Ló
però no ho sé
i posteriorment
quan hi hagin arribat
s'hagi fet la rebuda
no sé si una setmana després
dues setmanes després
està previst
fer-los algun acte
sí
m'imagino que sí
a veure
intentaríem fer l'acte
abans
abans de fer
l'acte del 25 aniversari
no?
per no
o sigui
faríem dues festes
una per l'expedició
el que passa
que no ho sé
no ho sé
anirà una mica just
a veure
la festa de l'acte
del 25 aniversari
que és quan realment
complim els 25 anys
es fa el 12 de desembre
que en guany
no sé com caurà
ara coincidim
un dijous
llavors
a veure
el 12 de desembre
cau en divendres
o sigui
el millor
seria l'acte
es faria el tip 8
però si els restricionaris
tenen ganes
de ser abans
que també depèn
de l'estat d'ells
no?
a part per celebrar
la festa i tal
si no
s'adaventaria una mica
s'adaventaria una festa
pels restricionaris
i l'esportafesta
del 25 aniversari
que és el desembre
i més o menys
no ens podries avançar
que podria ser?
no
no ho saps?
no t'ho dic
no t'ho puc dir
perquè a veure
m'has agafat així
i m'ho improvisat
això ho hem de parlar
a veure
ahir es va decidir
que renunciaven
i això
ho he de comunicar
jo avui al centre
Marga
suposo que
el fet que s'hagin retirat
doncs ens ho ha fet
com dèiem abans
que decepciona
però ara la missió
dels familiars
dels mitjans de comunicació
i de tots en general
una mica
és animar l'expedició
donar aquests ànims
i aquest suport
des del punt de vista
que no s'ha pogut assolir el cim
i tant i tant
jo estic molt contenta
que tornin
i tant que tornin a Tarragona
sí sí sí sí
encara amb el cim
o sense el cim
m'entens?
bueno
si ho haguéssim fet al cim
doncs bé
si no el porten a la butxaca
com era el que van desirar tots
doncs
mala sort
ja us farà un altre any
però jo el que crec
que és més encertat
és que veure
que aquells vents
que ho fan allà dalt
i tenir que pujar
a jugar-te-la
per què?
no?
el tema del temps
ha fet molt de mal
hombre i tant
és que bueno
no és el mateix
un temps
bueno
que comentava ara el Javi
no?
aquí al preparador
no sé si és ell
perquè jo ja heu trucat
aquí a la feina
i no sé si era ell o no
el Quico
el Quico
val
llavors que
que bueno
que el temps allà
quan te varia
no és el mateix
que et pot variar
aquí al Pirineu
bueno
els alts i al Pirineu
ja et pots fer una mica de mal
però no és el mal
que et fa allà a l'Himalaya
no?
llavors mira
la qüestió és que
han decidit tornar
i la decisió
l'han pres
en un moment
encertat
doncs
Marc Aguilar
també presidenta
del Centre Excursionista
de Tarragona
gràcies per atendre
la trucada de Tarragona Ràdio
i també ens veurem
a la rebuda
a rebre els alpinistes
molt bé
gràcies i bon dia
adeu adeu
doncs la Marc Aguilar
doncs era una altra
de les convidades
en aquest matí
al matí de Tarragona Ràdio
intentarem fer una última
comunicació amb el regidor
d'esport de l'Ajuntament
de Tarragona
amb Tófol Solitxero
també perquè ens expliqui
la seva visió
i com ha seguit
les notícies
d'aquesta
doncs aquesta renúncia
per dir-ho així
i per dir-ho d'alguna manera
a fer l'intent
a l'Everest
a causa d'aquests problemes
climatològics
jo no sé si
hi ha un altre tema
que segurament és difícil
i és que
s'han invertit molts diners
en aquesta expedició
els alpinistes
han invertit molts diners
sabem de bones fonts
que molta gent
ha posat diners
de la seva butxaca
per intentar fer
aquesta pujada
aquest també serà
un aspecte difícil
ara Anna

i no passa res
no crec que passi res
allà
no li dono més importància
sí que és una llestima
perquè són molts calers
en general
entre
diguéssim
equip
que han aconseguit
menjar
diners
els esponsos
etcètera
és un comú de coses
no?
però
no és un comú de
no és una llestima
però funciona així
no pots fer diners
no?
podríem llegir
podríem llegir també
la crònica del diari
la crònica del diari
que ara intentaran vendre
alguna de les coses
doncs que els hi ha
que detalli a la muntanya
que ells ja no faran servir
per intentar recuperar diners
sí, sí
és una cosa que normalment fan
les coses que saben
que no necessiten
o que no fan servir
normalment les venen allà
o aquí
quan torni
normalment allà
intenten vendre moltes coses
per tot de diners
Kiko
sí
bueno
això dels diners
és la seva il·lusió
i inverteixen
poden sortir guanyant
o poden sortir perdent
o que si és veritat
és que si fas un cim
si perds diners
poden sortir el cim
també si fas el cim
tens més sortida
al vendre
per exemple
l'expedició
l'expedició
quan arriben aquí
hi ha entitats
que col·laboren
en quant
vine a informar
com ha sigut
la vida de l'obreix
com ha sigut el cim
després hi ha
uns diners
que recobres indirectament
si no fas el cim
aquesta sortida
no surt tan bé
encara que hi haurà gent
que demanarà informació
és una manera
recobre una miqueta
el forat que tenen
perquè
l'expedició
ja es va dir
per la premsa
que sortia
per uns 20 milions
de facetes
que havia moltes empreses
que han col·laborat
ja sigui
aportació de diners
com ja sigui
aportació de menjars
vestuaris
no te puc dir
ara
quines són
perquè és una llista
molt llarga
que han volgut col·laborar
gent d'aquí Tarragona
empreses de Tarragona
empreses que no són de Tarragona
però que són de la muntanya
i volien col·laborar
i han col·laborat
però amb tot això
va haver un forat
un forat una mica de gran
que han tingut que demanar
l'hipoteca a cadascú d'ells
i han posat
una mica de diners
no només aquests diners
sinó els diners
que deixes de guanyar
per demanar un permís
a la feina
de dos mesos i mig
o sigui
que te donen vacances
però a l'altre mes
no són vacances
són una excedència
que també
que també no
no està remunerada
i també són diners
no és que has pagat
sinó que deixes de guanyar
o sigui
això s'acumula
i és una miqueta dur
perquè quan vinguin aquí
s'hi hauran de veure
amb aquesta realitat
de posar aquests diners
anant posant cada mes
no sé si que han demanat
s'han demanat uns diners
i tothom
però bueno
la il·lusió
era aquesta
i tu inverties
i tu t'ho compres
qualsevol cosa
perquè t'agrada
i la compres
i no és una inversió
moltes vegades
perquè cada vegada
perd diners
un cotxe
però és la teva il·lusió
de tenir aquesta cosa
la il·lusió d'ells
és pujar el cim
i bueno
aquesta il·lusió
han invertit sobre això
no és que hagi sortit malament
perquè ells han arribat allà
han pujat
han tingut
el que deia el Toni
han tingut una experiència
és que aquestes experiències
no se les treurà ningú
i ara el que faran
és el que dius tu al diari
aniran venent les coses
que aquests diners
li es faran falta
com dèiem
tenim comunicació directa
amb el regidor d'esports
de l'Ajuntament de Tarragona
Tòfol Solitxero
Tòfol, bon dia
hola, molt bon dia
també suposo
que entre ahir el vespre
i avui
t'has entrat a la notícia
sí
lamentablement
aquest matí
vaig aixecar
i el llegir el diari
segur el primer
que hi he pogut llegir
el que passa
és que ahir
m'havien insinurat
alguna cosa
a darrere de la nit
i
si ho sento
ho lamento molt
que s'haginat en orris
aquesta expedició
o el fet de fer el cim
no l'expedició
en la seva globalitat
però penso que el més important
són ells
l'expedició
Tòfol, suposo que des de l'Ajuntament
hem sentit a l'alcalde de Tarragona
aquest missatge de suport
d'ànim
i de dir que segurament
el més important
és que tornin
exacte
ja s'ha de dir
inicialment
abans de sortir
o de partir cap a
aquesta aventura
que el més important
era tornar
a casa
i ara
des de Tarragona
jo només segur
que intentaré parlar
amb Maixer
o si no Maixer
intentaré parlar
al llarg del dia d'avui
però ja també des d'aquí
vull donar-li ànim
perquè recuperin
almenys la moral
i tornin a casa
el més aviat possible
i en les millors condicions possibles
Com dèiem amb la Marca Aguilar
potser és aviat
però l'Ajuntament
té previst fer
algun tipus d'homenatge
a algun acte
als expedicionaris?
És aviat
és aviat encara
però imagino que l'homenatge
el tindran
conjuntament amb el seu club
quan tinguem
algú
de la previsió
que es pugui fer
doncs ja els avisaríem
a vostès
perquè també estiguin assabentats
de l'homenatge
que se li pugui fer
aquesta expedició
a Tarragona
a l'Averès
S'ha de fer un crit
a la gent de Tarragona
als tarragonins
per anar a rebre
aquests alpinistes?
Sí, un crit
també és com
es mereixen
i rebre'ls
com es mereixen
com a herois
perquè ho són
i aleshores
el crit
té que ser un ànim
i tot ja un
anar cap a Barcelona
o
arribar a Tarragona
rebre'ls
i donar-los
molta moral
i molts ànims
perquè han fet
o han intentat fer
una cosa
que està a l'abast
de molt poca gent
Doncs
Tòfos Solitxero
se'ns llença
el temps a sobre
gairebé que no tenim
temps de parlar
amb el regidor
d'esport
de l'Ajuntament
de Tarragona
agraïm també
la comunicació
amb Tarragona Ràdio
i suposo que també
ens veurem
a la rebuda
dels alpinistes
Allí us trobarem
Gràcies i bon dia
Tòfol
Gràcies i bon dia
a vostès
Doncs
amb el Tòfol
ja acabem
aquesta hora
gairebé que hem estat parlant
el que voldria fer
és llegir
quatre missatges
que des del web
de Tinet
s'han enviat cap als alpinistes
i ho havien dit
que moltes nits
estaven davant de l'ordinador
tots els alpinistes
llegint
aquests missatges
que els enviava la gent
doncs ahir mateix
vam anar a buscar
algun d'aquests missatges
i en llegiré quatre
són molt ràpids
sobretot un que segurament
serà molt especial
un d'ells diu
he vist la impressionant fotografia
del camp base avançat
l'he posat com a fons
a l'escritori
del meu ordinador
a la feina
perquè d'alguna manera
en la imatge
vingui el record
de la vostra presència
allí
tan amunt del món
un altre diu
jo no puc imaginar
el vostre patir
nerviosisme
però sé
que el que feu
és important
tot un símbol
per Catalunya
endavant i ànims
pensem en vosaltres
un altre dels missatges
tant si aconseguiu arribar
com si no
penseu en lo important
que ha sigut
experimentar les experiències
sentir els sentiments
i viure lo viscut
ànim
teniu
molts cors bategant
per vosaltres
i finalment
un missatge
que segurament
els alpinistes
de l'expedició
a l'everés
agrairan més que mai
és en castellà
muchachos
no se desanimen
por no haber llegado
a la cima
del monte verés
todos estamos con ustedes
y los acompañamos
de corazón
Colombia
los espera
con los brazos abiertos
un missatge
de l'expedició
de Colombia
que també es va
retirar
fa unes setmanes
Quico Mata
preparador físic
de l'expedició
l'everés
gràcies per venir
avui aquí
per explicar
les sensacions
i explicar
el que ha viscut
i també ens veurem
a la rebuda
gràcies a vosaltres
Anna López
el mateix
donar tots els ànims
als expedicionaris
ens veurem a la rebuda
i sobretot ànims
ja tornar a intentar
com sigui
gràcies i bon dia
gràcies a vosaltres
doncs
amb aquests missatges
que hem comentat
que s'han rebut
al servidor de Tinet
doncs acabem
aquesta hora
que hem estat
gairebé parlant
de l'everés
falten set minuts
seran les dotze
del migdia
estem a punt
d'acabar ja
al matí de Tarragona Ràdio
i d'aquí una estona
comencem
amb l'agenda cultural
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
la connexió
amb els companys
amb els companys
a l'everés
amb l'expedició
de Tarragona
al sostre del món
havíem perdut la connexió
amb Fermí Morera
l'hem pogut recuperar
parlem amb el cap
de l'expedició
parlem amb Josep Maria Maixer
Josep Maria
bona tarda a Tarragona
bona nit a l'everés
Josep Maria
explica'ns una mica
ens ho ha explicat
també el Fermí
però vosaltres
els alpinistes
els excursionistes
com esteu
ara mateix?
a veure
confirma'm si em reps
em sents bé?
et sentim perfectament
Josep Maria
jo que vivim
no ho sento
de totes maneres
si entres la pregunta
de com estem
avui
la veritat
és que estem força
més animats que ell
un cop ja ha superat
una mica
l'acceptació
que havíem de
plegar els trastes
i tornar cap a casa
i
bé
ara estem ja
sopant tots aquí reunits
perquè
avui encara
ens quedaven
tres companys
al camp 3
havíem de baixar
fins al camp base
i bé
estem tots reunits
i pràcticament
amb una mica de fèstic
la veritat
és l'última nit
que passeu a l'everés?
si demà
ens arriben
uns llips
i el camión
tal com està previst
amb els xinos
doncs demà
marxarem d'aquí
sí
Josep Maria
heu intentat tot
fins a l'últim moment
l'última
predicció meteorològica
us deia
que això no canviaria
i per tant
heu decidit
doncs retirar-vos
de l'intent de fer el cim
nosaltres hem estat aquí
doncs
pràcticament
un mes i mig
esperant
doncs
una oportunitat
al principi
vam poder seguir
els plans
que ja portàvem
establerts
des de Tarragona
i doncs
vam arribar
fins pràcticament
al camp
5
a 6.600
6.800 metres
i fins a llavors
tot bé
però a partir de llavors
era un canvi de temps
d'entrar
un vent
que es mou
sobre 10.000 metres
que en diuen
el jet stream
i el vent
era
fortíssim
i feia
totalment
impossible
treballar
a la muntanya
llavors
ens hem dedicat
pràcticament
a esperar
a intentar-ho
tornar a baixar
esperar
intentar-ho
hem hagut
d'estar
aguantant
temperatures
molt baixes
viure el camp
vas avançat
era realment
molt dur
era pràcticament
estar tot el dia
dins
de les tendes
amb els sacs
perquè
pràcticament
fora no hi podies estar
vam arribar
als 28.00
l'última nit
i bé
l'última previsió
que vam tenir
ens donava
una continuïtat
de temps
pràcticament
tot igual
i això
doncs
ens va portar
a per nosaltres
la trista decisió
d'haver
de deixar-ho estar
el temps
us ha sorprès
vosaltres
no us esperàveu
segurament
que durant tant de temps
fes una situació
tan dolenta
home
el problema
de l'everest
és que quan
entres al mes
d'octubre
doncs
és normal
que hi hagi
molt de vent
i sobretot
que baixin
les temperatures
d'una manera
molt animal
molt bèstia
però
dintre d'aquest
període
sempre
es produeixen
uns talls
o que en diem
unes finestres
de bon temps
doncs que
si enganxes
doncs
una finestra
doncs de 4
5 dies
6 dies
doncs
es pot intentar
el 5
no
el que ha passat
doncs
és que
aquestes finestres
no s'han produït
i
les que hem tingut
han sigut molt curtes
no
clar
tu has de pensar
que
que per pujar
doncs
cap a l'everet
necessites
doncs
escalonar els camps
és a dir
sortir del camp
vas avançat
anar al camp 1
el dia següent
camp 2
el dia següent
camp 3
i així
fins a l'últim dia
que taques el 5
clar
tot plegant
necessites
un mínim
de 5 dies
de bon temps
per poder-ho intentar
el que no hem tingut
és això
5 dies seguits
hem tingut
algun dia
doncs
que ens ha permès
intentar-ho
però el dia següent
la muntanya
ens ha tirat avall
no
i llegíem
estava
molt perillós
intentar-ho
perquè
un cop a 8.000 metres
amb les temperatures
que hi ha
i amb el vent
és impossible
progressar
i el perill
és extrem
la decisió
era també
sobretot
de seguretat
no valia la pena
intentar-ho
perquè les probabilitats
eren mínimes
i tirar massa amunt
corríem risc
de congelacions
o de qualsevol
altre tipus
de problema
i el més important
evidentment
era tornar
tots cap a casa
llegíem avui
al diari de Tarragona
que aquesta decisió
fins i tot
hi havia gent
que volia seguir
a l'Everest
que volia esperar
una miqueta més
sí, sí
de fet
aquí tenim
personatges
amb molta moral
i
potser
doncs
els
diguéssim
els més veterans
hem tindrà
que
que es pitjar
una miqueta
per
per
deixar-ho estar
no
perquè
potser
l'experiència
d'altres expedicions
et porta a dir
que
nosaltres veiem
que el risc
era massa albat
ara mateix
els passos a seguir
què heu de fer ara
l'expedició
fins la vostra
arribada a Tarragona
no
no té
cap
no té sentit
em pots repetir
et deia que
quins són els passos
que heu de fer
a partir d'ara
l'expedició
heu de començar
a recollir material
més o menys
com teniu programat
el futur
els camps
els camps més alts
el que era
el camp 4
que és on teníem
tot l'equip
això ja ha baixat
tot el camp base
llavors
tenim previsió
que entre
aquesta nit
demà
ens arribin
uns 18
que són els bous
que utilitzem aquí
per transportar
l'equip
des del camp base
avançat
fins al camp base
i un cop
tinguem tot aquest material
aquí
ordenar-lo una mica
poc
i sortir cap a
cap a la frontera
doncs cap al Nepal
no
això ens portarà
doncs 3 dies
2-3 dies
i d'allí
doncs
cap a
Catmandú
que de fet
és el que tots
ara tenim al cap
no
Catmandú
sobretot
la dutxa
perquè
els últims dies
amb això
que hi ha falta
poc
que hi ha
pel que queda
aquí hi ha algú
que porta 20 dies
sense dutxar-se
i llavors
també
esperem
un bon llit
perquè doncs
penseu que portem
doncs això
dos mesos
doncs
dormir a terra
i un llit
ha de ser
alguna cosa increïble
no?
ara
la dutxa
i llit
és el que
més pensem
llavors
a Catmandú
hi ha uns quants
bons restaurants
per turistes
per traquineros
i anirem a fer
les paus
perquè últimament
portem
la base d'arròs
i quatre coses
que ens queden aquí
de barates energètiques
i tenim ganes
de menjar
una bona
bassanya
i un bon tall
de carn
Josep Maria
a Tarragona
està previst
que arribeu
entre el dia 17
i el 19
sí
ens és una mica difícil
encara de dir-ho exactament
un cop aquest Mentú
ho confirmarem
perquè no sabem
els vols
que podem trobar
i sobretot
perquè a Catmandú
tenim
l'eina
de papers
i d'intentar
vendre
tot el material
que puguem
a bon preu
per
per
oxigenar-se
una miqueta
en el sentit
econòmic
no?
perquè evidentment
tenim un forat
pressupestari
bastant important
llavors hem d'intentar
recuperar tots els col·lis
que puguem
venint el material
per allà
doncs
Josep Maria Maixer
cap de l'expedició
gràcies
per atendre la trucada
que tingueu
doncs
uns últims dies
a l'Everes
unes hores
a l'Everes
que siguin
el millor possible
i que tingueu
un bon viatge
de tornada
sisplau
torna'ns a passar
el Fermí
moltes gràcies
a tots
gràcies
Tarragona
doncs
Josep Maria Maixer
el cap de l'expedició
ens ha explicat
una mica
com estava
la situació
fins ara
intentem parlar
intentem seguir parlant
amb els companys
de l'Everes
volem parlar
amb el Fermí Morera
ja per acabar
aquesta connexió
que hem fet
amb l'Everes
aquesta notícia
que rebíem
entre ahir
el vespre
i avui
i és que
es retiraven
finalment
els excursionistes
del centre excursionista
de Tarragona
Fermí
Fermí
escolta
ja per acabar
ens deia
que aquí a Tarragona
el Josep Maria
ens deia
que més o menys
podríeu estar
entre el 17 i el 19
bueno
sembla ser
que
s'han de mirar
tots els vols
però
com hi ha
dos vols
setmanals
de les línies aèries
com a i tis
perquè
són els viats
més barats
que hem trobat
i llavors
hi ha dos vols
setmanals
i penso
que podríem sortir
del Nepal
dimecres vinent
és a dir
d'aquí a vuit dies
i arribar
aquí a Catalunya
seria divendres
o dissabte
però això
encara no ho podem confirmar
fins a
inicis de la setmana vinent
Fermí
tens bons apunts
per fer el nou llibre
home
tinc
cent
cent i pico
folis
escrits
el que passa
que tinc
les mans
congelades
el temps
aquell
que estava
parlant
amb tu
abans
que se tallés
la comunicació
a la sopa
ja estava
al tot
geora
és a dir
que no
no t'ho
perdonaré
mai
d'això
els carles
en els
desplaçaments
que farem
del nàstic
i bé
ja veurem
si sortirà
el nou llibre
o que sigui
de moment
el més important
és arribar
a Tarragona
fotre't
un entrepall
de truit
empant
i dormir
unes bones
hores
perquè
le dic
en sèrio
que me fan
falta dormir
o les
damunt
d'un git
d'aquests
tovents
i que estigui
calentet
eh
doncs
Fermí
moltes gràcies
esperem
que seguiu
així de moral
que seguiu
així d'animats
i tranquils
perquè aquí
estem tots
esperant-vos
perquè tot i que
no hagueu pogut
assolir el cim
heu fet una gesta
important per Tarragona
una gesta
important per Catalunya
i també
com podíem llegir
per internet
en la vostra adreça
l'expedició de Colòmbia
també us ha donat
molts ànims
s'han entrat
que no he pogut arribar
però també us ha donat ànims
Fermí
moltes gràcies
fins la tornada
i que vagi
molt bé tot
en aquestes últimes hores
i també el viatge de tornada
gràcies
i fins la tornada
Xec
adeu
gràcies Fermí
gràcies al Fermí Morera
corresponsal
del diari de Tarragona
hem tingut
aquesta connexió
amb l'Everest
hem sapigut
la darrera hora
hem conegut
l'estat dels alpinistes
i en definitiva
hem parlat
amb aquesta gent
que ho han intentat
durant un mes i mig
ho han fet tot
per estar a l'Everest
a la muntanya més alta del món
8.848 metres
finalment no ha pogut ser
el mal temps
ho ha impedit
això sí
avui Tarragona
ha d'estar orgullosa
d'aquests alpinistes
i ha de rebre
aquesta expedició
quan arribin
entre el 17 i el 19 d'octubre
encara no se sap exactament
però la ciutat de Tarragona
ha de fer una rebuda
als alpinistes
a la ciutat de Tarragona
ha de fer una
a la ciutat de Tarragona