I ara comença a passar davant nostre la germandat del Sant Exiomo amb el seu misteri.
És aquest misteri, un dels més antics que passen pels carrers de Tarragona.
Bé, aquest misteri no concretament, sinó el que és el grup.
El Sant Exiomo existeix el dubte històric de si va ser constituïda, tal com la coneixem ara,
o bé l'any 1868 o bé el 1871.
Aquesta confraria ha sigut d'aquelles que ha tingut unes pujades i baixades realment espectaculars a la seva història,
des d'haver de sortir confrades cedits per altres agrupacions,
concretament per la sang, perquè poguessin treure el seu misteri,
fins al moment actual, que compten amb més de 280 socis.
Passen davant nostre amb la seva túnica blanca i la seva capa de color granate.
Porten també una gola blanca amb una cinta vermella.
El Sant Exiomo ha tingut diversos misteris.
El que desfila actualment és també un dels més nous de la processó del Sant Enterrament,
perquè és una obra d'Emili Soler Carcoler de l'any 1994,
però que reprodueix el que van perdre aquells estralls que es van produir
amb motiu d'aquella follia col·lectiva que fou la Guerra Civil de l'any 36.
Es pot dir que aquesta confradia està molt vinculada actualment amb el Santuari del Loreto
i es pot dir també que aquest Santuari ha sigut en bona part el responsable del seu revifament històric.
Podem comentar que la confradia del Sant Exiomo durant molts anys va passar pels carrers de Tarragona
acompanyant un misteri fet pel caputxí pare Antoni Maria de Vera,
que tenia també la seva personalitat.
Aquest actual és de fibra de vidre i, com dèiem, representa el mateix que es va perdre durant la guerra.
Se va poder reconstruir perquè hi havia molta documentació gràfica
i esperem d'un moment o altre que aquest misteri entri dins del carrer que condueix a la Pla de Palau.
És ja un quart de deu i el silenci continua presidint el pas dels diferents membres
de les diferents confradies i entitats de la Setmana Santa Tarragonina.
Veiem també els arregladors, tant els de la sang com els propis de cada confradia,
com van cuidant que la processó transcorreixi amb el degut ordre.
De moment, per ara, no hi ha hagut cap tallada ni aturada significativa.
Ja veurem més endavant, quan la processó arribi ja al seu cap a la plaça del rei,
veurem a veure què passa i quines seran les conseqüències d'aquesta retallada de vora 300 metres
que experimenta el trajecte en guany.
Un dels documents més antics que hi ha en relació a la processó del divendres Sant Tarragoní
fa referència precisament al misteri del Sant Exceomo.
Es data de l'any 1591 i allí es documenten les figures de Pilat i els jueus,
que eren ninots de palla, que apareixien a la processó en aquest misteri.
Després, aquests ninots sembla ser que es cremaven.
En aquell temps, l'Exceomo es venerava a l'Església dels Trinitaris
i se li va encarregar que pintés unes figures una mica més reaixides al pintor Hernández,
que va fer unes figures ja de bulto de Pilat i dels jueus.
Aquelles figures ja eren definitives, no eren per cremar.
I també podem dir, ja que hem sentit abans a corals,
que la capella de música de la catedral cantava la processó del dijous Sant,
que era la precedent a l'actual processó del divendres Sant.
És a dir, que el de la música i el cant a la processó tarragonina
ve, estimats amics de Tarragona Ràdio, des de molts anys.
També hi ha una notícia ben curiosa
que parla de la participació d'organista i escolans de la seu
a la processó del dijous Sant.
L'organista actuava com a director del cor dels escolans, naturalment.
I llavors també hi ha una cosa molt curiosa d'aquests anys,
l'any 1592.
Sembla ser que es van editar els primers, diguem-ne, programes,
per dir-ho d'alguna manera, relatius a la processó.
Es tractava de 400 estampes que es van repartir
entre els congregants de la sang
i que, per una part, hi havia la representació de l'ex-homo
i, per l'altra, feia referència a alguns actes de la Setmana Santa.
En aquests moments, entra a la plaça la bandera de la germandat del Sant Ex-homo
que la porta la senyora Joana Carrasco,
que és la delegada a Tarragona de la lluita contra el càncer
i a la qual acompanyen les seves filles.
De fet, la processó del divendres Sant
sembla ser que ja es diferencia a l'any 1595.
Hi ha referència que en aquell any es distingeix perfectament
entre dijous Sant i divendres Sant en quant a processons.
i podem dir que, llavors, és quan ja es registra realment
la processó del divendres Sant a les actes de la sang.
Allí, per exemple, hi ha una diferenciació de tipus econòmic
que parla que se li doni quatre lliures als cantors de la seu
però bé ha anat a les processons del dijous i del divendres Sant.
Està a punt de fer la seva entrada
aquí al pla de la seu
al misteri de la germandat del Sant Ex-homo.
Una germandat que presideix el senyor Elias Torres.
al senyor Elias Torres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I comença a desfilar davant nostre, mentre s'allunya la banda de tambors del San Exeomo, la germandat del nostre pare Jesús de la Passió.
Aquesta confereria es va fundar l'any 1940 i actualment té 421 socis.
Els aspirants van vestits amb túnica blanca i porten un escapolari també blanc i van senyits amb un cingol de color granate.
Els congregants, els germans, porten una vesta granate i un escapolari blanc.
Cal remarcar a títol anecdòtic que aquesta germandat se la va conèixer als seus primers temps per la germandat de la ràdio,
perquè va donar la casualitat que el seu naveixament es va produir a l'antiga emissora de Ràdio Tarragona,
que més tard derivaria amb Ràdio Nacional d'Espanya.
Cal recordar que Martí Maríes, aleshores director de Ràdio Tarragona, va ser el fundador d'aquesta germandat
i que aquesta germandat va tenir com a socis personatges tan importants dins el món de la ràdio
com el plorat mestre Josep Maria Terrassa, que va tindre el número 1.
Després, personatges relacionats amb el món de la ràdio com Joan Juncosa Penedès o bé Juret Maria Soler Brunet o Salvador Domènech
són encara els números més 1, 2, 3 i 4 d'aquesta germandat,
que va creixent poblatinament després d'haver tingut una època molt de crisi
arran de la destrucció del seu misteri.
Un misteri que es va perdre amb un incendi al lloc on el guardaven
i allí es va cremar totalment.
i encara es conserva aquella figura completament descenda
però que encara conserva part de la força que li va imprimir el gran escultor Felipe Cosmolla de Ribagorfa.
La talla és realment impressionant
i, malgrat estar cremada en bona part, encara conserva aquella força transformadora
que el convertia en potser un dels misteris més impressionants
de tots quants han desfilat al llarg dels segles per la ciutat de Tarragona.
Concretament, aquest misteri es va perdre un desgraciat dia 28 d'agost de l'any 1973.
Les causes, tothom les recordarà, va ser l'incendi fortuit
que es va produir a conseqüència d'un curtcircuit al magasem on es guardava
precisament allí al carrer de la Pau, al protectorat
és a dir, a prop de l'església de Sant Joan
on es conserva encara a la seva seu aquesta germantat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Passa davant nostre la bandera dels aspirants de la germandat del nostre pare Jesús de la passió.
La porta la senyora Maria Jesús Vila-Segria, delegada territorial d'esports de la Generalitat de Catalunya,
acompanyada per la senyora Samparo Pérez Grau, gerent del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona
i per la senyora Maria Teresa Bargalló Escrivà, doctora en Ciències Químiques.
A tall d'anècdota també podem dir que el panor que precedeix els aspirants és obra del d'allà dels pintors terragonins actualment,
al qual volem dedicar des d'aquí una carinyosa salutació.
N'estem referint amb el senyor Josep Bordeu Saritjol.
I en aquests moments entra el misteri del nostre pare Jesús de la passió aquí al Pla de la Seu.
És un dels misteris també polèmics per allò de la fibra de vida i també perquè pertany a la producció d'un artista també polèmic.
El tarragoní Jaudís Maria Saumells.
És una obra que desfila pels carrers de Tarragona a l'any 1993.
El tarragoní Jaudísima
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
opuscles, que ha anat
siguent també un dels trets més característics
de la nostra Setmana Santa, perquè si bé va començar
l'agrupació d'associacions, ha acabat que totes
les confreries i germandats tinguin
el seu, més luxós o més modest.
A propòsit de l'any 28, la creació
de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa va tenir la finalitat
d'intensificar els actes d'aquesta autèntica
Setmana Gran i de potenciar-los, i va ser promoguda
pel canonge Jaume Sabater i Poblet.
Aquell any hi ha tot un seguit d'anècdotes,
per exemple, els antics alumnes de la Salla
van encarregar el pas del
prendiment de Jesús, i també que aquell any
a causa de la pluja no es va poder celebrar la processó
del sant enterrament, una processó que en diverses ocasions
s'ha tingut que ajornar d'un any o l'altre, naturalment,
per causa d'aquest element. Així, per exemple, recordem l'any 70
que una norma igual va impedir
que sortís,
i també
la darrera vegada que s'ha tingut que
interrompre
la processó per causa
de la pluja ha estat l'any
1993.
Una processó que va coincidir
precisament amb
l'estrena del misteri que ara
s'està allunyant, és a dir, d'aquesta
de la nostra part, Jesús de la Passió, obra de Lluís Maria Saunell,
a talla anecdòtic. Cal recordar que la pintura a l'oli encara estava fresca
i va resultar molt malmesa a conseqüència de l'aiguat.
El que ja no ha estat tan freqüent és que la processó s'hagi suspès per causa del vent.
com va passar, per exemple,
l'any 1808.
La ventolera va ser tan horrible
que no va poder sortir
cap misteri
ni cap congregant.
De totes passades
va passar un fet
ben curiós.
La processó, en aquest cas, sí que es va ajornar
i no un any per altre,
sinó que del tijocant
va passar a fer-se
el mes de juliol
perquè així ho manaven
els estatuts de la sang.
És a dir, que en aquell temps
no es contemplava
la suspensió de la processó,
sinó que s'havia de fer
amb una altra data
i vingués o no vingués
a tomb.
I es conta
que en aquell processó
del dijous sant
passat,
el mes de juliol del 1808,
hi van participar
més de 100 congregants
amb els seus
atxes
que llavors
eren de color vermell.
En aquests moments
passa davant nostre
la junta
directiva
precedida
per la bandera
de la germandat
que la porta
el senyor
Xavier de Manuel Herrero,
que és el director
gerent d'Aigües de Tarragona,
acompanyat
pels senyors
Eduard de Manuel Herrero
i el senyor
Ramon Prades Cortina.
Els germans
que porten
cucurulla
en aquesta
germandat
porten
la cucurulla
de color blanc.
El silenci
característic
del
processó
del sant enterrament
aquí
a la part alta
de Tarragona
només
és interromput
alguna vegada
per algun
crit
d'algun
infant
de molt pocs anys
que
resten
embadalits
veient
aquestes figures
que es retallen
aquí
amb les parets
de la
vella pàtina
de la part alta
de la Tarragona
a la llum
així
rogenca
i tremolosa
de les atxes.
Les atxes
per certa
tenen una història
bastant
curiosa
a la nostra
ciutat
atxes
brandó
en fi
han tingut
diferents
noms
concretament
les atxes
eren
eren
antigament
una mena
de ciris
llargs
i gruixuts
de forma
quadrada
i en quatre
blends
eren
de majors
dimensions
que els
blendons
i es va
endur
el processó
fins a l'any
1987
quan es va
substituir
per
les actuals
que és
un sistema
a base
de petroli
cal dir
que això
es va produir
a causa
de les
pressions
municipals
per evitar
la brutícia
causada
per la cera
als paviments
dels carrers
i tenint
en compte
principalment
el nou
paviment
de la coca central
de la Rambla Nova
això va ser
el que va
impulsar
aquest canvi
perquè l'Ajuntament
no estava disposat
a deixar passar
la processó
per la coca central
en tot cas
ho hauria sigut
de fer
pels
de l'Ajuntament