Matí de Tarragona Ràdio, ara mateix són les 10 i 17 minuts gairebé
i com havíem anunciat i ho hem estat dient durant tot el matí,
és hora de parlar de la Generalitat de Catalunya,
concretament de la seva delegació a la ciutat de Tarragona.
Per això, lògicament, tenim el delegat a la circunscripció de Tarragona.
Amb el senyor Josep Maldonado parlem durant els següents minuts
aquest matí de Tarragona Ràdio.
Senyor Maldonado, bon dia.
Bon dia.
És hora de fer balanç.
Estem a 16 de desembre, falten només 15 dies per acabar l'any,
ha estat un 97 llarg, hi ha hagut absolutament de tot,
des d'infraestructures, a fets, doncs, segurament que no ens agradaria molta gent.
Hi ha moltes coses a comentar des de la delegació del govern de la Generalitat a Tarragona.
Com es valora aquest 1997?
Bé, jo diria que ha estat un any, si fa o no fa, com els altres, no?
Però que, lògicament, en tants i tants dies com té un any, passa de tot.
I, per tant, dir que és igual que l'any passat o l'altre o l'altre, això seria una fal·làcia.
No és cert.
Cada any és com és i és diferent dels altres.
Jo crec que és un any on no n'ha hagut cap fet catastròfic important.
que a Tarragona, a vegades, hi he vingut molts anys aquí, a final d'any, amb vosaltres,
a fer valoracions de final d'any, i teníem que parlar amb 94 dels aiguats,
a vegades parlàvem de les nevades, algun any parlàvem de fets catastròfics,
altres anys parlàvem, doncs, d'incendis, etcètera, etcètera.
Aquest any podríem dir que fets catastròfics o incidents greus, per sort, no n'hem tingut.
Per tant, no el valorem com un any negatiu, sinó com un any normal, on t'ha hagut també de tot.
Amb lluites, entre cometes, lluites no és la paraula, però segurament el que sí que s'ha hagut de fer
doncs és lluites polítiques per diferents aspectes.
Sí, però bé, això és el part nostre cada dia. La política és la lluita diària.
A vegades lluita per aconseguir coses, a vegades lluita de picar baralles, a vegades lluita d'aclariment.
La lluita és una paraula, jo diria, molt intrísticament arrelada a la política,
però si són només lluites i no va més enllà, doncs ho podem donar com a bo.
L'ofumult és quan hi ha enfrontament, quan hi ha baralla, quan hi ha descalificació,
quan hi ha mal, d'alguna forma, moral o d'algut aspecte.
Però si és una lluita, i és una lluita política, jo crec que la podem acceptar dins del joc democràtic.
És una pregunta típica de final d'any. Quin és el fet de l'any a la circunscripció de Tarragona,
a les demarcacions de Tarragona?
Bé, no n'hi ha onda en si de valorar un fet allò de dir, escolti, un fet rellevant.
Jo voldria parlar d'un fet que, jo diria que és un fet que, d'alguna forma,
està també implantat o està arribat a la societat catalana, espanyola i fins i tot perquè no europea.
Jo crec que l'any 97 cal valorar l'economia.
Jo crec que el 97 ha sigut un any en què l'economia ha fet una estirada molt forta
i aleshores se m'hi digui, escolti, per Tarragona què ha sigut el millor que ha passat?
Jo crec que Tarragona també econòmicament està tirant molt fort endavant.
Això no vol dir, jo sé que hi ha gent que em sentirà, que està a l'atur,
hi ha gent que té problemes, hi ha gent que no pot seguir el tren social
i que li costa pujar del tren i, per tant, pot dir, escolti, aquest polític fa demagogia.
Qui em coneix sap que jo no em faig mai de demagogia.
És cert que hi ha sempre un sector molt minoritari de la societat que té dificultats
i per això la societat de benestar ha d'estar al seu costat i l'administració ha d'ajudar-los.
Però, en general, jo crec que a Tarragona, com a la resta del país,
potser el millor ha estat aquesta estirada econòmica
que veiem que l'economia està tirant molt fort i està tirant endavant.
Només cal pensar que avui tenim els mínims històrics dels interessos bancaris.
Mai havíem tingut un 475 amb el preu del diner.
Jo crec que això és important.
La gent valora molt la política en base a la butxaca.
Quan li toquen la butxaca no està contenta.
Quan la butxaca la té bé, la gent està contenta.
I, per sort, jo crec que estem en uns moments que econòmicament comencem a anar bé
i que el futur, de cara al 98 i al 99, sembla que s'acosten moments econòmiques molt forts
si no hi ha davallades puntuals.
Però l'economia, en aquests moments, és potser el fet polític més important.
Parlem, per tant, del futur.
El 98 deia que, per sort, no hem tingut cap fet catastròfic,
com altres anys hem hagut de parlar, tràgicament, fins i tot en algunes ocasions.
Pel 98 esperem que, en aquest sentit, la cosa funcioni igual.
Sí, nosaltres, lògicament, miri, nosaltres depenem de moltes coses.
Depenem de la climatologia, depenem dels accidents, depenem dels incidents,
depenem de moltes coses.
Si tot va bé, si tot ajuda, l'any passa bé.
Si hi ha un fet fort, si hi ha un fet puntual, important, aquell fet marca l'any.
I, a vegades, estàs 360 dies tranquil i, potser, en tens 5 de problema
i això et marca tot l'any.
Nosaltres mirem el 98 amb esperança i jo espero i desitjo que sigui tranquil.
Aquest any hem tingut un 97 sense incendis, que era una mica el que sempre estaven mirant.
Però, bueno, avui, per exemple, fa molt de fred, està nevant,
les cotes de 5-6 metres diuen que són susceptibles d'enevades
i, per tant, doncs, qui ens diu que potser demà o el dia 1 de gener
ja hem de córrer tots, doncs, a posar cadenes, a treure gent de les carreteres
que tenen problemes de circulació.
Jo què sé, són coses que, d'alguna forma, sempre estàs pendent
al dia a dia, al minut a minut.
Quan t'aixeques, no saps què passarà aquell dia.
Els que estem al front de les prioritats governatives
sempre estem espenses del que passi.
Però el 97 ha sigut bo i estic convençut i esperançat
que el 98 serà igual o millor.
El 98, el primer trimestre del 98, o els primers mesos del 98,
ha de començar una obra a Tarragona, unes obres a Tarragona
que sí que tenen moltes esperances, moltíssima gent,
sobretot del barri del Serrallo, de Redicidència del Palau,
de Torre Jordi, que són les obres del Francolí.
Hi ha moltes ganes de començar a veure el treball.
Suposo que, o des de la Generalitat, se sap segur que les obres
ja començaran definitivament al principi del 98.
Bé, nosaltres tenim el que es diu un cronograma,
tenim un planning d'actuació.
Fins ara s'ha complert, s'ha respectat,
i nosaltres estem convençuts i desitgem que el primer trimestre del 97
l'obra sigui adjudicada i que es convenci.
Miri, les obres del Francolí són una mica, una llarga reivindicació,
són una aspiració important, jo diria que de tot Tarragona,
no només de la gent del Serrallo, que sí, o de Torre Jordi,
o de la gent que està a la vorella, els industrials que estan a prop.
No, no, jo diria que tot Tarragona, des de l'Ajuntament
fins a l'últim ciutadà d'aquesta gran ciutat,
i bonica ciutat que és Tarragona,
aspira a veure aquestes obres.
Perquè són molt emblemàtiques,
perquè donen sensació de relaxament en una angoixa
que té una gran part de gent que pot estar afectada,
i perquè hem tingut un problema important.
Quan el 94 ens va passar el que ens va passar,
d'alguna forma, allò va ser el toc últim,
però ja feia anys que les administracions veien el tema
i que els ciutadans ho demanaven.
Jo crec que ha sigut una obra, fins i tot,
ben plantejada des de la reivindicació.
Miri, jo com a delegat governatiu,
a mi no m'han de tremolar les cames per tenir manifestacions,
i tenir gent que protesta,
què es fa dins d'uns causes,
dins dins d'un límit legal,
amb la normativa i de fugint de la violència.
I, per tant, que el delegat del govern,
o en el seu moment el governador civil,
o a la subdelegada,
tinguem manifestacions,
doncs això entra dins també el que anem abans del joc democràtic.
Però a mi em fa la impressió
que aquesta ha sigut una reivindicació
plantejada des de la serietat,
la contundència,
però també des del seny.
Els veïns del Serrall o de Tona Jordi, etc.,
que es van agrupar per regional administració,
ho van fer amb diàleg i amb serietat,
amb diàleg i amb contundència.
I jo crec que ho han fet tan bé
que d'alguna forma han sigut els capdavanters
d'aquesta estirada
i sobretot han tingut la sort
de saber-ho fer tan bé,
que els hi ha permès estar permanent informats,
han vist el desenvolupament pas a pas
i per mi ha sigut una mostra
que quan vol la lluita ciutadana
també pot passar pel diàleg
i amb èxit final,
que és l'important.
Deixi'm que insisteixi,
si la cronografia funciona,
en quin mes haurien de començar a treballar?
No, a començaments d'any no hi ha un mes exacte,
però el que es tracta és que a començaments d'any
l'obra estigui allà adjudicada.
Aquesta és una obra que és important,
que s'ha de fer molt ben feta
i que ara no hi ha cap motiu
per d'alguna forma endarrerir-la.
Nosaltres, com que és una obra
que a Generalitat i a la Generalitat i a la Generalitat,
de la Generalitat i a la Generalitat i a la Generalitat,
que és una obra central, anem de Bracet,
jo no ho faré, no ho faig mai,
però almenys ara,
dir, depèn de Madrid,
és cosa de Madrid,
això no m'ho ha sentit mai ningú
i tampoc m'ho sentirà ara.
Aquest és un tema
en què nosaltres estem seguint molt de prop
el que Madrid està fent
i Madrid ha seguit molt de prop
el que nosaltres fèiem.
I jo estic convençut
que la ministra
signa molt aviat.
I quant de temps
està calculat que durin?
Hi ha diverses fases.
Jo suposo que, jo crec que
durant el primer any
quedarà la primera part consolidada.
Un altre batalla, entre cometes,
que ha sortit arrel d'aquestes obres
és els terrenys que deixarà d'ocupar el riu.
Sembla que hi ha diferents opcions
o molta gent
o diferents institucions
diuen que aquella zona és seva,
la zona que deixarà el riu.
Sí, sí.
Bé, jo no en puc definir,
però jo crec que no hi haurà cap dificultat
perquè tothom que ho reindica
és una gent que té
un diàleg fàcil,
des del port, l'ajuntament,
les Generalitats,
estem tots permanentment en diàleg
i jo crec que no té cap problema.
Sí.
No, com que això
és important que la decisió que es prengui
sigui per la ciutat de Tarragona,
es prendrà la millor que sigui
per la ciutat de Tarragona.
Això què vol dir?
Que anirà a parts iguals?
No, no, no, no.
Es prendrà una decisió
que sigui la més adient,
però no té per què ser parts iguals
en absolut.
Un altre tema
o altres temes que podem parlar
són referents al desplegament dels Mossos
i és que podem veure
com els Mossos van desplegant-se
sobretot a les comarques de Girona
on estan arribant a diferents demarcacions.
A Tarragona s'ha parlat
que properament podrien arribar,
sobretot als jutjats.
Miri, nosaltres,
això ho he explicat curiosament,
és una cosa que explico cada any que vinc aquí,
no?
Nosaltres fem allò que es diu
l'ataca d'oli.
Si una persona pensa
que es posa una taca d'oli sobre un lloc
com es va escampant molt a poc a poc,
però es va escampant
i va impregnant
i va entrant a dintre del teixit
que ataca,
doncs una mica això ho fan els Mossos.
Fan una taca d'oli,
van paulatinament,
entrant
i arrelant-se en el terreny.
Van començar
per les comarques gironines,
l'any que ve
es farà a Lleida
i, per tant, nosaltres creiem
que al voltant del 99 o 2000
vindran a les comarques gironines.
El més probable
és probable
això, com vostè sap,
s'aprova a la Junta de Seguretat
que forma el Govern Central
i la Generalitat de Catalunya
i allà s'aprova l'any
l'ubicació
i, per tant, la implantació,
el desplegament
i fins i tot
el nombre de Mossos
de cada promoció.
S'aprova tot, no?
La balística,
s'aprova tot, eh?
Aleshores,
si tot va bé,
nosaltres començaríem
per allà
on ja hi som,
que és
Baix Ebre i Montsià,
però el que passa
és que hi som
amb col·laboració,
no amb
substitució.
Llavors,
on estem en col·laboració,
substituiríem
i aniríem
pujant
a poc a poc.
Per tant,
vol dir que
faríem
les comarques
del sud
i aniríem
pujant
i
de les últimes
serien, doncs,
les que estan
colindant
amb les comarques
barcelonines.
Però, clar,
això no vol dir que
amb aquest
temps,
amb aquest espai
de temps,
doncs,
el que és
pàcti amb el govern central
també pugui parlar-se
dels jutjats.
i aleshores podríem
avançar el desplegament
i podríem
anar als jutjats,
però jo crec
que el tema
jutjats,
el tema
substitució,
ja és un tema
que potser
s'haurà de fer
una visualització
més àmplia
a nivell de tot Catalunya.
És un tema
que depèn
bàsicament
dels consellers
de Governació
i de Justícia
i de la Direcció General
de la Societat Ciutadana,
però jo crec
que el tema
jutjats
és un tema
ja de visió
més àmplia.
I quan creu
que podria acabar
aquest desplegament
aquí a les comarques
tarragonins,
el 99 començar
quan creu
que podria haver-hi
la substitució?
Jo crec que el 2000.
El 2000?
Sí, 2000, 2001
amb dos, tres anys
ho podem fer-ho
tranquil·lament.
Altres aspectes
a comentar
amb el delegat
de la Generalitat
de Catalunya
a Tarragona,
amb el senyor Maldonado,
és el tema
de les autopistes,
perquè les autopistes
han estat un tema
també durant el 97
de parlar
i de comentari
i de dialèctica
i és que
tothom reclama
des de la Càmbra de Comerç,
per exemple,
Tarragona reclama
aquesta rebaixa
dels peatges
de l'autopista,
sobretot aquesta autopista 7
que realment
es considera
molt cara.
Des de la Generalitat
com es veu
aquesta situació?
En principi
hi havia una negativa,
aquesta rebaixa de les...
Sí,
si abans vostè
va dir que la Generalitat
això veu una negativa.
Miri,
sàpiga
que les autopistes
s'han abaratit,
han rebaixat de costos
gràcies,
no a la Generalitat,
però gràcies
al pacte
de Convergència i Unió
o perdó,
PP,
si Convergència i Unió
i el PP
en el seu moment
van impactar
una rebaixada
a l'IVA
i de més,
això ja ho hem notat
la butxaca,
la seva i la meva,
quan passem
pel peatge
ja ens costa
uns calaronets
menys.
Però
això no treu,
no treu que
a la casa dels altres,
nosaltres
hi hem d'anar
amb molt de respecte
i per tant
la Generalitat
que entén
la reivindicació
ciutadana
també entén
que hi ha coses
que són possibles
i altres que no
i nosaltres
el que no farem
és fer demagogia.
Nosaltres som un govern
en què la demagogia
no hi té lloc
i per tant
de que la ciutadania
dir sí, sí,
estem d'acord
i de que la realitat
no pugui fer res
o no vulgui fer res
seria una demagogia barata.
Per tant
el que la Generalitat
diu
és que aquest és un tema
que lògicament
no es pot sentar
en un lloc
en el que
faria un efecte
domino
i que aleshores
el que faríem
és fer inviable
una proposta
i per tant
la proposta política
la vam fer al seu dia
hem abaratit
els costos
de autopistes
i l'altre tema
és un tema
en el que
el govern central
i la Generalitat
doncs
escolta
entén les reivindicacions
i són els concessionaris
els que
d'alguna forma
planifiquen
el seu futur
des del punt de vista
de costos
i d'abaratiment
o encariment.
Per tant
en un futur propè
no hi haurà
una negociació.
Més que negociació
el que
no està previst
és que hi hagi
una rebaixa
en un
proper
molt molt curt.
Parlava de les relacions
entre
la Generalitat
i el govern central
parlem de les relacions
entre la delegació
del govern a Tarragona
i la subdelegació
del govern a Tarragona
sembla que ha patit
també
ha patit
alguns motius
de fricció
sobretot
en punts
puntuals.
Algun en surt.
Sí,
alguns moments
de fricció
puntuals.
Molt bé,
a mi no em fa res
parlar en absolut
jo crec que
tenim l'obligació
de dir tot
el que pensem.
Miri,
les relacions
entre la subdelegació
del govern
i la delegació
del govern
de la Generalitat
són correctes,
són bones.
Això no vol dir
que
per obligació
de la senyora subdelegada
i del senyor delegat
del govern
quan hi ha una cosa
que no va bé
ho tinguem que dir.
Per tant,
voldria dir-ho bé
sense que això
es pogués malinterpretar.
Miri,
la senyora Margarida López
i jo
tenim bona relació
política
i institucional
i tenim una bona relació
personal.
Clar,
el que passa
és que
jo he anat sempre
amb la boca plena
de que,
per exemple,
amb els anteriors
governadors
jo he tingut
molt bona amistat
i per tant
jo he sigut
molt, molt amic
per exemple
del Ramon Sánchez
i dels anteriors
governadors.
I clar,
vostè diria,
home,
doncs si no diu
el mateix
del senyor Margarida López
és que les relacions
no són les mateixes.
Home,
però també és cert
que la senyor Margarida López
fa molt poc
que ha arribat
al subdelegació
del govern
i que quan va començar
el senyor Valero,
el senyor Ramon Sánchez
i tots els munts
de governadors
d'anteriors
doncs
en el mateix temps,
en l'espai del temps,
la relació
que teníem
ells i jo
és la mateixa
que tenim
ella i jo.
Per tant,
amb la Margarida López
no hi ha cap problema.
La relació
jo diria que és
si fa o no fa
la mateixa
que teníem
els mateixos governadors
en el sí del temps.
Ara,
si jo tinc la sort
de seguir un any
dos,
tres,
quatre,
cinc,
si jo tinc la sort
de seguir un any
dos,
tres,
quatre,
cinc
i quan arribem
al final
d'aquest
un,
dos,
tres,
quatre,
cinc,
la relació
no és tan intensa
personal
com ho era
en el seu moment,
jo li diria
escolti,
bé,
però no som tan amics.
Ara,
jo diria que la relació
entre la Margarida
i jo
és la mateixa
que teníem
els altres governadors.
Ha hagut
un moment
de fricció
en un tema
de les grans dineres,
a mi m'ha dolgut,
ella m'ho ha explicat,
jo ho he entès
i ja no n'he parlat més.
Jo crec que
parlar amb la gent
s'entén
i jo
el que m'agrada
és parlar-ne amb la gent
i amb la Margarida López
en parlem
sempre que cal
i quan cal.
I és més,
pensi que
l'important no és que
la senyora Margarida López
i jo
siguem amics
o no ho siguem,
que ho som
i no tenim cap problema.
Si el tingués també li diria
a mi,
si jo l'he de reblegar,
l'he de reblegaré
i si l'he de reblegar,
em reblegarà.
Escolti,
nosaltres no som enemics
però som
representants
de dues administracions
diferents
i per tant
hem de defensar
els nostres
pavellors
i hem de defensar
les nostres cases
al màxim.
I si ho és un problema
doncs
jo ho diria
i ella ho diria,
segur.
No tenim cap problema personal
en absolut,
tenim una relació correcta,
som
persones que ens centrem bé,
hi ha una bona relació personal,
però
l'important
no és que fóssim
o no fóssim amics,
l'important
és que institucionalment
ens entenguéssim.
Miri,
nosaltres ens hem de respectar
per sobre de tot
pel que representem.
El dia que jo siga
un ciutadà
doncs
sense cap responsabilitat
o ella sigui un ciutadà
sense cap responsabilitat
no tindrà cap importància
en la relació.
Com a persones
ens ho harem de respectar
i ens ho harem de
per si ja s'hi volem,
però
com a polítics
però sobretot
com a responsables
de dos governs
és molt important
que ens respectem.
Ella jo crec que això
no crec,
estic convençut
que ella això ho té clar,
jo ho tinc clar,
ho hem parlat
alguna vegada,
ella i jo
no tenim problemes
i el que sí està clar
és que la Generalitat
i el Govern Central
a Tarragona
segueixen tenint
bona relació
com l'han tingut sempre
i jo espero que això segueixi.
És més,
sapiguem com és ella
i sapiguem com sóc jo
l'amistat
anirà més
i la bona relació
institucional
es consolidarà segur.
Pel que diu,
podríem considerar
que és una mica
qüestió d'experiència
que agafi una mica
més d'experiència
a la subdelegació
del Govern.
Home,
jo seria,
com diuen en castellà,
un pavero
si digués això.
Lògicament,
ningú neix
savi,
tothom ha de xerrar,
la Margarida
ha aterrat
i jo més que una manca
d'experiència
ho voldria atribuir
a un malentès
que quedi clar
que ella pot no entendre
que jo m'enfadés
i jo puc no entendre
que ella digués
el que va dir.
Ella ho va dir
amb bona voluntat,
jo ho he entès,
no se n'ha parlat més,
el tema no té cap més importància,
era un tema molt puntual,
però com que aquest
és un partit,
un partit de futbol,
jo li vaig voler dir
que patades
a Canell
no valien
d'una manera
metafòrica
i el partit
segueix jugant,
juguem net,
juguem bé,
cadascú fa el gol
que té que fer,
però l'important
és que és un partit
on no hi ha joc brut
i per tant
jo no voldria dir
que és una manca d'experiència
perquè ella és una persona
que l'administració
la coneix
molt
perquè ve de lluny
i ha estat molts anys
a diferents ajuntaments,
consells comarcals
i per tant
el que nosaltres trepitgem
bàsicament
és municipi
i per tant
ajuntament,
jo crec que ja ho coneix,
per tant no,
jo crec que els polítics
de vegades
tenim errors,
jo també en tinc cada dia
i per tant
seria difícil
que la senyora María López
no tingués mai cap,
no té més importància,
el que passa
que a vegades
com que jo
no m'espera
jo mai amb ningú
fer una declaració
com la que vaig fer
doncs la gent va dir
ai mare, què passa?
Però vaja,
jo crec que la ciutadania
està tranquil,
el senyor Maldorado
de la senyora María López
són amics
i són bons
companys polítics
perquè fins i al cap
estem amb el mateix vaixell
que és el vaixell
del servei
i el ciutadà,
ella en un partit
i en un govern,
jo en un partit
i en un govern,
però el vaixell
és el mateix,
és el del servei
i el ciutadà
i el país.
No hi ha,
per tant,
ja està oblidada,
la polèmica oblidada.
Ja fa dies,
ja fa dies.
Parlem d'un últim aspecte
que volíem comentar amb vostè
que són les obres
que s'estan produint
a la plaça del Fòrum,
unes obres que és per remodelar
i donar un altre àmbit,
un altre aspecte
sobretot a la plaça del Fòrum
i és que ja els primers dies de treball
va haver-hi ses problemes,
una màquina,
sembla que va,
doncs,
una de les moltes pedres,
per dir-ho així,
que podríem trobar
sota el sol de Tarragona,
doncs,
va quedar afectada.
Des de la generalitat
què se'n pensa?
perquè és un tema
també de patrimoni cultural,
això.
Sí,
jo,
perdoni que he fet
una petita riaia,
no és per riure,
és un tema seriós,
però és que me'n recordava
d'un acudit
d'una persona
que jo m'estimo molt,
que és el Napi,
no?
Recordo que el Napi
al dia de Tarragona
feia un acudit
en què es veia
que que hi ha la pedra,
no?,
que hi ha una mena de columna
i era,
com sempre,
molt encertat
i molt visualment simpàtic.
No,
la generalitat pensa
que
aquestes obres
s'han de fer,
s'han de seguir
sensibilitat,
però com que aquesta és una obra
en la que l'Ajuntament
ja està al peu del canó
i és una obra
que l'Ajuntament
està fent
el seguiment que cal,
no tenim cap preocupació.
Quin és el problema de Tarragona?
Ho dèiem abans
amb el microfón tancat.
Home,
el problema de Tarragona
és que tu toques
una pedra a Tarragona
i et surt un romà,
un senyor que està sota
i et surt un romà
que et diu bon dia,
caram,
què passa?
Home,
que a Tarragona
hem d'anar molt al tant
amb tot allò
que s'autoritza,
escolti,
des d'Urbanisme,
des de la Comissió Provincial
d'Urbanisme,
la Comissió de Patrimoni,
des de Cultura,
des de la Generalitat
des de l'Ajuntament,
es vigilen molt
els permisos d'obres,
es vigilen molt les obres,
però clar,
això no vol dir
que un dia
un senyor amb una màquina
posi la pala
per treure un tros de terra
i li segueixi
una resta.
L'important
és que es pari,
s'acabi els dils tècnics,
s'acabi les administracions
i llavors es faci
un treball
de seguiment
del punt de vista
del que pugui haver-hi allà,
del que s'ha de respectar,
s'ha de veure que hi ha,
s'ha de valorar
i s'ha de respectar.
I ho fem.
Pensi que
el que hem arribat
a patir
les administracions
pel tema Eroski,
per la demagogia
que s'ha fet
pel tema Eroski
del reste de trasllats
i tal,
doncs no sap ningú.
I escolti,
des del director general
de Cultura,
fins a l'alcalde,
el conseller,
el delegat de Cultura,
tothom,
tenien un gran interès
perquè nosaltres,
els primers
que s'estimen
en aquest país
són els ciutadans
d'aquest país.
Els catalans
que més s'estimen
Tarragona
són els tarragonins
i tots nosaltres
som tarragonins,
el senyor Nadal,
el senyor Maldonado,
el senyor Tortadejada,
encara que hagi nascut
a València,
el País Valencià
viu
i se sent tarragoní
i per tant,
nosaltres
no tenim cap ganes
de destruir
ni de trencar res.
El que passa
és que a vegades
s'ha de fer un stop,
s'ha de mirar què es fa,
amb aquesta sobrecostés
em diu
això s'està fent
i per tant
no hi ha cap problema
i l'únic que alguna vegada
hi ha gent
que hi fa demagoja.
Hi ha algun senyor
que diu ara
vull sortir al diari
i què puc fer?
Doncs mira,
anar a denunciar
no sé què,
no sé quantos,
quan després no és cert.
Ha comentat
que hi ha un seguiment.
Arrel del problema
hi ha hagut un seguiment especial?
Sí, clar,
perquè era una obra
que no tenia cap
peculiaritat
que la que tenia
i a partir
que surten
unes restes
molt importants
doncs
llavors es fa
un seguiment
més especial.
Però és que a Tarragona
aquest seguiment acurat
es fa sempre.
Vull dir,
si pensi
que hi ha un senyor
que té una tenda
i vol
fer un forat
i surt una resta
i aquella pobra persona
li ha trucat a la loteria
perquè no se'l deixa en pau.
Vostè sap
que a prop de la catedral
hi ha una tenda
que fins i tot té un vidre
i que hi ha pobra persona
va patir molt
perquè allò era el seu negoci
però estava
per sobre
del bé
particular
del bé general
i aleshores
la societat
li va requerir
des de l'administració
doncs
que tingués paciència
i va sortir molt
perjudicada
aquesta persona
i segur
que
si ens passés
a cada un de nosaltres
sabríem
el que es pateix
tenir una tenda
voler fer una petita
cata
no sé què
aixecar
el terra
per canviar
no sé què
i que et surti un romà
mare meva
i hi som
però clar
és la nostra història
és el nostre
origen
i nosaltres
no podem trencar
miri
respectar això
sap què vol dir
sensibilitat
i sobretot
voler
reformar
la nostra història
d'allà on venim
i els romans
formen part
molt important
d'aquesta ciutat
senyor Maldonado
ja per acabar
ara sí
i és un aspecte
que vostè ha tret
durant l'entrevista
i és la continuïtat
o no continuïtat
el senyor Maldonado
seguirà
el capdavant
de la delegació
a Tarragona
ara aquí hi ha un trasllat
perquè la seu
suposo que també
s'ha de traslladar
és un trasllat
de parets
no de persones
de parets
de parets
sí
havíem posat la televisió
fa anys que deien
jo sigo
en principi
jo segueixo
de l'adapt del govern
però miri
els polítics
això no podem dir-ho mai
avui ets
demano ets
en funció
a què?
en moltes coses
però tot a dos
la voluntat popular
en aquest cas
els vots
la gent et vota
o no et vota
jo estic
en un govern
que presideix
un president
que és Pujol
que forma part
d'un partit
que es diu
Convergència i Unió
i amb la medida
que el poble de Catalunya
ens doni confiança
nosaltres governarem
com Convergència i Unió
i quan no
cap a casa
i després
amb la medida
que els teus caps
et facin confiança
jo en aquest cas
el conseller Pomers
i el president Pujol
en tenen tota la confiança
del món
jo estic a la seva disposició
i mentre
la voluntat popular
el president
de la Generalitat
el partit
en tingui confiança
jo estic a la seva disposició
doncs senyor Maldonado
moltíssimes gràcies
per venir avui
als estudis centrals
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
el 98
que funcioni molt bé
el 98
i que aquelles catàstrofes
que dèiem abans
del 94
i altres incendis
que també hem patit
durant els últims anys
que no es produeixin
el 98
i que funcioni tot
perfectament
moltes gràcies
si jo a vegades
em trobo gent
que em diu
el veiem molt per la tele
i jo dic malauradament
perquè jo sóc
acostumo
no sempre
perquè també jugo a futbol
i també
doncs faig viatges
i a vegades
som notícia
per coses més positives
però en general
acostumo a ser notícia
per fets necrològics
o per
ja siguin accidents
d'autocar
o no sé què
o per punts negres
o per accidents
etc
per tant
jo espero
per aquest tema
no ser massa notícia
pels altres
el que calgui
si em permet
voldria
aprofitar l'ocasió
donant que
se'n s'acaba l'any
i s'acosten
unes festes
molt íntimes
i
després
desitjos
jo voldria
desitjar
a tots els tarragonins
de Tarragona Ciutat
i de les comarques
tarragonines
perquè segur
que s'escolten
més enllà
de Tarragona Ciutat
doncs
primer lloc
desitjar
un bon Nadal
a tothom
en els malalts
que des d'algun llit
doncs
pateixen
l'enfermetat
desitjar-los
recuperació
a la gent
que socialment
pateix
desitjar-los
que el 98
es permeti
recuperar
aquesta
situació
en la societat
que es mereix
qualsevol
ciutadà
de qualsevol
país
i la resta
de persones
que per sort
no tenen cap problema
que el 98
estigui ple de pau
i de felicitat
i que
aquestes festes
les puguem
tots celebrar
amb les nostres famílies
que és
d'aquelles coses
importants
que té una persona
doncs
senyor
maldonat
amb aquests desitjos
que lògicament
compartim
esperem que funcioni
perfectament
el 98
moltes gràcies
i bon dia
a vosaltres
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Gaudés
d'un Nadal herói