Aragona Radio, Aragona Radio.
Bona tarda, amics ullens de Tarragona Radio.
És en punt un quart de cinc de la tarda.
És diumenge 13 d'abril de 1997.
Una data que passarà a la història de la ciutat de Tarragona.
Com el dia, com la jornada de rebuda i de benvinguda
al nou arquivisbe de Tarragona, el doctor Lluís Martínez Sistac.
Una rebuda que comença amb el so del Vall de Diables
que ara mateix acaba de fer la seva entrada al Pla de la Seu
i cobra tots els elements del seguici popular
que enguany per primera vegada des de fa gairebé dos segles
participaran en els actes oficials de benvinguda
al nou arquivisbe de Tarragona.
En una tarda esplèndida, climatològicament parlant,
amb un cel completament destapat, sol i temperatures agradables
de plena primavera, la ciutat de Tarragona es disposa, doncs,
a donar la seva rebuda més calorosa, més càlida,
al nou arquivisbe de Tarragona.
Com dèiem, tots els elements del seguici popular
participen en aquesta benvinguda popular al nou arquivisbe de Tarragona.
A les 4 fa escasament un quart d'hora han sortit de la plaça de la Font
de l'Ajuntament de Tarragona i a través de la baixada de la Misericòrdia
i del carrer Major estan fent ara la seva arribada a la plaça de les Cols
per acabar situant-se tot just, ocupant tota la superfície del Pla de la Seu,
tot just a l'entrada de la catedral metropolitana i primada de Tarragona.
Aquesta tarda, Tarragona Ràdio, des d'ara mateix,
us ofereix una programació especial per seguir de forma íntegra i en directe
tots aquests esdeveniments de la rebuda oficial de la ciutat de Tarragona
al nou arquivisbe.
Ho fem amb la participació activa en la part tècnica de Joan Maria Bertran
i Sílvia García i també a través dels micròfons de Marta Domènech
i de qui us parla, Ricard Laoz.
La meva posició és justament en un balcó del Pla de la Seu,
des on podem dominar tot el que és el Pla,
pròpiament dit, també les escales plenes de gom a gom per cert de gent
i també la zona de la plaça de les Cols
on l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
el president de la Generalitat, Jordi Pujol,
i el mateix arquivisbe de Tarragona, el doctor Lluís Martínez,
hi faran els primers parlaments d'aquesta tarda solemne
de benvinguda al nou arquivisbe.
Nosaltres, com dèiem, ens situem en un balcó del Pla de la Seu
i la nostra companya Marta Domènech es troba tot just al costat
d'on es faran els parlaments d'aquí uns minuts.
La nostra companya Marta Domènech es troba tot just a la plaça de les Cols
a l'inici del carrer de la marceria.
Busquem un primer contacte amb la nostra companya Marta Domènech.
Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs sí, en aquests moments tenim ja la cucafera entrant a la plaça de les Cols
i mentre s'està col·locant la corporació de la ciutat de Tortosa en el seu lloc,
un lloc d'honor on podran escoltar els parlaments que faran el president de la Generalitat,
l'alcalde de la ciutat i l'arcabisbe, el nou arcabisbe de la ciutat de Tarragona,
en el Lluís Martínez Sistac.
La corporació Tortosina s'ha convidat especialment a participar en els actes de benvinguda
al nou arcabisbe de Tarragona per part de la corporació de la nostra ciutat.
Veiem també a les escales de la catedral com es troben ja preparats els trompeters municipals
que saludaran a la senyera de la ciutat des de les escales,
efectuant els tres tocs consentuduanis a l'alçada dels carrers.
Cavalers la nau serà el primer toc, els quatre cantons el segon
i tot just quan la senyera arribi a la plaça de l'escola seran els tres tocs.
Hem de dir que és molt important que avui hagi sortit el seguici popular
per rebre el nou arcabisbe de Tarragona.
Des de fa moltíssim temps el seguici popular només surt com a tal
per les festes de major, els dies de Santa Tecla i després no torna a sortir.
Fins i tot alguns dels seus elements no poden sortir al carrer
si no és coincidint amb aquestes festes.
Per tant, s'ha de considerar avui una viada també molt especial
per la ciutat de Tarragona el fet que hagi sortit el seguici popular.
De fet, des de l'any 1804, segons data a la història,
no sortia el seguici popular per donar la benvinguda
a un arcabisbe de Tarragona.
La història ens diu que aquell any, l'any 1804, concretament el 2 de setembre,
va ser la darrera entrada en què participa el conjunt del seguici popular
per saludar la benvinguda de l'arcabisbe d'aquell moment de principis del segle XIX,
Monsenyor Romual Mont i Valarde.
Hem de recordar que l'última vegada que vam assistir,
que la ciutat de Tarragona va assistir a l'entrada d'un nou arcabisbe,
la del fins ara arquebisbe, el doctor Ramon Torrell i Cascante,
era l'any 1983 i en aquella vegada, només de manera testimonial,
va actuar una representació castellera de seguici.
Pràcticament no n'hi havia aleshores, eren els primers anys de la dècada dels 80
perquè encara no havia esclatat, el que després seria un procés importantíssim
de la seva recuperació dels elements populars del seguici de la ciutat de Tarragona.
Mentre tot això passa, com dèiem, les escales del Pla de la Seu,
plenes de gom a gom, des de quarts de 4 de la tarda,
molts fidels, molts ciutadans, no s'han volgut perdre aquest acte més popular,
més ciutadà, el de la plaça de les Cols,
i també en un pler pràcticament, i encara ho continuen fent,
tot l'interior de la catedral de Tarragona,
on a partir de les 5 de la tarda es farà la cerimònia litúrgica,
a la cerimònia religiosa d'entrada del nou arquivisbe de Tarragona.
Hi ha molta expectació i realment, ara mateix,
l'ambient que es viu a la plaça de les Cols i al Pla de la Seu
és com si d'un 23 de setembre es tractés,
com si d'una diada de Santa Tecla es tractés,
ja que, de fet, els passos que fan aquesta tarda el seguici popular
són com els ja tradicionals de l'entrada de Santa Tecla
al dia de la Patrona, el dia 23 de setembre.
Pel que fa a les autoritats que han confirmat la seva assistència,
hem de destacar, per començar, com ja ho hem dit,
la del màxim responsable institucional del país,
el president de la Generalitat de Catalunya,
el molt honorable senyor Jordi Pujol i Soleil.
També hi assistiran diversos consellers de la Generalitat,
entre d'altres el de Cultura, Joan Maria Pujols,
i també el de Sanitat, Eduard Rius.
Així com l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
la governadora civil, Margarita López,
el delegat territorial del govern de la Generalitat, Josep Maldonado,
el rector de la Universitat, Roviri Virgili, el doctor Joan Martí,
el president de la Diputació de Tarragona, el senyor Josep Mariner,
altres, la delegada del govern també central a Catalunya,
la senyora Júlia García, en Val de Casas,
i diferents diputats, representants polítics i institucionals
de les nostres comarques i del conjunt del país,
que avui han volgut, amb la seva presència,
testimoni a la importància d'aquest acte.
I mentre us expliquem això,
també vèiem des de la nostra posició que el Magí de les Timbales,
un dels símbols més importants de la ciutat,
ha arribat a la plaça de les Cols.
I des d'allà, Marta Domènec, es pot continuar narrant
l'arribada dels diferents elements del seguici popular.
Doncs sí, com tu deies, Ricard,
el Magí de les Timbales tindrà un lloc especial en aquesta rebuda,
ja que serà l'únic element del seguici popular
que acompanyaran el recorregut des de la plaça de les Cols
fins a la pla de la Seu,
a tota la comitiva de la Corporació Municipal Autoritats,
encapsulats pel nou arquivisbe de Tarragona.
En aquests moments també hem de dir
que s'acaba de desplegar aquí, a la plaça de les Cols,
una pancarta on es pot llegir,
senyor, som una nació.
Des de feia dies ja s'havia dit
que hi havia la possibilitat que es pogués realitzar
algun tipus d'acte de protesta contra algunes declaracions
realitzades últimament pel nunci apostòlic a Espanya,
el monsenyor Lazio Escada.
Així doncs, veiem com en aquests moments,
tot just al costat de les autoritats,
on es troben situats diputats i senadors a Madrid,
a més a més dels diputats,
el Parlament de Catalunya s'ha desplegat aquesta pancarta.
El Magí de les Timbales ja està preparat,
ja ocupa un lloc d'honor aquí a la plaça de les Cols,
i d'aquí a pocs minuts sentirem ja els trompeters de la ciutat
fent el primer d'aquests típics tocs,
que només estàvem acostumats fins avui
a sentir-los per les festes de Santa Tecla.
Són les 4 de la tarda i 24 minuts,
en directe aquesta tarda del diumenge 13 d'abril del 1997,
en directe a Tarragona Ràdio,
per narrar-vos una jornada històrica,
la de l'arribada oficial del nou arquivisbe de Tarragona,
el doctor Lluís Martínez Sistac.
Si el programa d'actes i l'horari es compleix
amb estricta puntualitat,
ara deu ser a punt d'arribar al Palau Arquivisbal de Tarragona
el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.
Serà en aquest punt on el mateix president Pujol,
amb l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
aniran a rebre i a saludar el nou arquivisbe de Tarragona.
Des d'aquest punt es farà el trasllat del senyor arquivisbe,
segurament en cotxe,
tot i que és un fet que encara no ens han pogut confirmar,
si es faria en vehicle o bé caminant,
i anirien des de l'arribisbat fins a la plaça de les Cols,
acompanyat de l'alcalde, Joan Miquel Nadal,
del vicari general de l'episcopat, mossèn Joan Aragonès,
i també del president Pujol.
Un cop aquí es farà l'acte cívic,
l'acte ciutadà de testimoni de la ciutat de Tarragona,
el nou arquivisbe es farà a la plaça de les Cols,
i hi haurà els parlaments,
primer de l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
després del senyor arquivisbe,
i finalment del president de la Generalitat.
I a partir d'aquí,
tota la comitiva,
encapçalada per l'arquivisbe,
l'alcalde i el president de la Generalitat,
aniran fins al pla de la seu,
on el seguici popular farà una actuació especial
de benvinguda al nou arquivisbe de Tarragona.
Podríem aprofitar aquest moment
mentre veiem l'arribada de personalitats importants,
ara mateix a la plaça de les Cols,
entre d'altres,
el conseller de la presidència de la Generalitat,
Xavier Trias,
també del delegat del govern a Tarragona,
Josep Maldonado,
del conseller d'Ensenyament,
Francesc Xavier Hernández.
Com dèiem,
mentre arriben les autoritats,
podríem aprofitar, Marta,
per traçar alguns dels trets biogràfics
més importants
del que a partir d'avui ja oficialment
és el nou arquivisbe de Tarragona,
el doctor Lluís Martínez Sistac,
que fins ara, recordem,
ha estat el bisbe de la ciutat de Tortosa.
Doncs sí,
ha estat bisbe de la ciutat de Tortosa
fins al dia 20 de febrer
quan el sant pare,
Joan Pau II,
el va anomenar nou arquivisbe
de la ciutat de Tarragona.
El monsenyor Lluís Martínez Sistac
va néixer a Barcelona el 29 d'abril de 1937,
així doncs que celebrarà el seu aniversari
a Tarragona d'aquí a molts pocs dies.
Va néixer en el si d'una família
amb tres fills
i l'any 1954
ja va entrar al seminari major
de la diòcesi de Barcelona,
on va cursar els seus estudis eclesiàstics
fins l'any 1961,
que va ser ordenat sacerdot.
Un any després, l'any 62,
va ser enviat a Roma
per tal d'ampliar els estudis
de dret canònic i civil.
Més tard, l'any 1976,
va ser anomenat vicari general
de l'Arc Evisbat de Barcelona,
amb especial encàrrec
d'assegurar la coordinació
de tots els organismes
de la cúria diocesana.
A Barcelona també va ser
el principal col·laborador
del cardenal Narcís Llubany.
Més tard, el 13 de novembre de 1987,
va ser anomenat pel sant pare Joan Pau II,
bisbe titular dels Jazires
i auxiliar del cardenal Narcís Llubany,
arcabisbe de Barcelona,
i va rebre l'ordenació episcopal
el dia 27 de desembre de 1987,
el diumenge després de les festes de Nadal.
El dia 17 de juliol de l'any 91,
va prendre possessió de la diòcesi de Tortosa,
el nomenament oficial al Val Feal,
aleshores, nunci Monsenyor Tagliaferri.
Monsenyor Lluís Martínez Istac
sempre ha donat la primacia
en la seva activitat a la vida
i a les preocupacions pastorals.
Servir als fidels per tal
que puguin viure intensament la fe cristiana
i donar-ne testimoni davant del món d'avui.
Són les dades, els trets més importants
de la biografia del que a partir d'avui
serà el nou arcabisbe de la ciutat de Tarragona.
Un cop hagi jurat en el seu càrrec
quan passin uns minuts de les 5 de la tarda.
El doctor Lluís Martínez Istac,
doncs, substituirà el capdavant
de l'arcabisbe de Tarragona,
el doctor Ramon Torrella i Cascante,
que ha estat arcabisbe
durant els darrers 14 anys
i que recordem, diumenge passat,
el dia 6 d'abril,
s'acomiadava de la ciutat i dels fidels
en un acte també solemne i oficial
a la mateixa catedral primada i metropolitana de Tarragona.
Continuen pujant pel carrer Major
i arribant fins a la plaça de les Colts
els elements del seguici popular.
Hem de recordar que el seguici popular,
tots els seus elements,
com deia la nostra companya Marta Domènech,
només s'acostumen a sortir
per les festes majors de la ciutat de Tarragona.
I en aquest cas tan especial,
són també l'antelació avançada
de l'arribada de la Corporació Municipal en ple,
que també retrà el seu homenatge
amb la seva presència
al nou arquabisbe de Tarragona.
Més elements des de la teva posició, suposo, Marta,
que pots veure amb més detall
algunes de les actuacions,
algunes de les persones,
elements del seguici,
que van arribant ara mateix a la plaça de les Colts,
mentre cada cop hi ha més autoritats.
Doncs sí, mentre parlaves tu,
ho podíem sentir des de la meva posició
el primer dels tres tocs concetudinanis
que s'ha fet avui per part dels trompeters municipals.
Això vol dir, encara que jo no ho pugui veure,
que la senyera de la ciutat,
el que precedeix a tota la Corporació Municipal,
es troba a l'alçada dels carrers Cavallers-La Nau.
D'aquí a uns minuts,
quan la senyera es trobi als quatre cantons,
a la cruïlla del carrer major coneguda
per quatre cantons,
es farà el segon d'aquests tocs
per part dels trompeters municipals.
Seguim en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans us comentàvem,
fèiem un breu repàs a les moltes autoritats civils del país,
que avui som presents a la ciutat de Tarragona
per la benvinguda oficial al nou arquivisbat de Tarragona.
Des del món eclesiàstic,
és evident també que hi ha una importantíssima representació.
De fet, l'arquivisbat de Tarragona ens ha facilitat una llista
realment molt important de diferents paral·lats del conjunt de l'estat espanyol
que avui també hi seran entre nosaltres.
I cal només, per exemple, destacar els arquivisbes de Burgos o de Toledo,
o també els bisbes de Lleida, de Girona, de Solsona,
el bisbe auxiliar de Madrid,
també l'arquivisbe de Santiago de Compostela,
l'abat general del Císter i de Poblet,
l'arquivisbe de Saragossa
i alhora president de la Conferència Episcopal Espanyola,
Monsenyor Elias Llanyes.
També ens acompanyarà aquesta tarda entre nosaltres
l'abat de Montserrat, Sebastià Bardolet,
i, per exemple, també el cardenal, l'arquivisbe de Barcelona,
Monsenyor Ricard Maria Carles.
Totes aquestes autoritats eclesiàstiques
encapçalades pel nunci apostòlic del Vaticà
a l'estat espanyol Monsenyor Lajos Cada,
que, com abans comentava la nostra companya Marta Domènec,
des de la plaça de les Cols,
és motiu ja d'una pancarta
on se li recorda el nunci apostòlic
al caràcter nacional de Catalunya.
Tot això recordem per unes polèmiques,
declaracions que el nunci va fer en el seu moment
per una presumpta discriminació de la llengua castellana
al nostre país.
Continuen arribant els elements del seguici popular.
Tot just ara mateix arriba a la plaça de les Cols
doncs arriben els membres de la colla de Gana
de la ciutat de Tarragona,
de la colla castellera dels xiquets de Tarragona.
Amb el so característic de les graies,
arriben ara mateix els membres de la camisa ratllada
que, com dèiem, igual que les altres tres colles de la ciutat,
participaran activament en aquest acte cívic i popular ciutadà
de benvinguda al nou arquivisbe de Tarragona.
Mentrestant, al pla de la seu,
els diferents elements del seguici popular
doncs esperen l'arribada dels companys
per fer després aquesta actuació única i singular
davant de l'arribada de l'arquivisbe,
tot just quan arribi a la porta principal d'entrada
a la catedral de Tarragona.
No sé, Marta, si hi ha més elements informatius ara mateix,
al peu mateix de la plaça de les Cols.
Doncs no, en aquests moments estan arribant
les colles castelleres de la ciutat de Tarragona.
Vegem ja a l'alçada dels quatre cantons
els castellers de Sant Pere i Sant Pau
i darrere ja comencem a veure la guàrdia urbana
de la ciutat de Tarragona vestida de gran gala.
Això vol dir que en molt pocs minuts, en qüestió de segons,
podrem escoltar el segon toc per part dels trompeters de la ciutat.
Hem de dir que l'expectació que ha aixecat
l'arribada del nou arquivisbe de Tarragona
i la seva entrada oficial a les Cidioses i de Tarragona
és molt gran.
Veiem que tant el carrer Major com el carrer Marceria,
la plaça de les Cols, les escales de la catedral
i suposo, jo no ho veig, però m'imagino que tu sí, Ricard,
el Pla de la Seu està de gom a gom.
Podríem dir que pràcticament ha estat
quasi igual de ple que el dia de festa major.
Realment sembla una tarda de setembre,
sembla una tarda del 23 de setembre,
la tarda de la festa major de Santa Tegla,
del dia gran de la ciutat de Tarragona.
Ara mateix, com deien, diferents elements
del seguici popular són ja
el mateix pla de la Seu,
tot just esperant l'arribada dels altres elements.
Des de la nostra posició,
doncs podem veure
la gent del Vall de Diables,
que com sempre han encapçalat
el seguici popular, però també podem veure
el drac, el bou,
la víbria, també els membres
del Vall de Serrallonga,
també l'àliga, la molassa,
la cucafera i esperem
també el Vall de Bastons.
I ara mateix veiem des de la nostra posició
com els elements
de la colla dels xiquets
de Tarragona
arriben al pla de la Seu.
Mentrestant, tot just arribant
a la plaça de les Cols,
la segona colla castellera
de la ciutat per antiguitat,
la gent de la colla jove
dels xiquets de Tarragona.
I acabàvem de sentir també,
mentre tu parlàvem,
el segon dels tocs realitzats
pels trompeters municipals.
La senyora de la ciutat
es troba en aquests moments
als quatre cantons,
per això s'ha fet el segon toc.
Em sembla, no ho veig molt bé,
però diria que la senyora de la ciutat
és portada en aquesta ocasió
pel regidor de Festes i Joventut
de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Carles Sala.
La senyora va custodiada,
com hem dit,
per la Guàrdia Urbana
vestida de Gran Gala
i pels uixers de la ciutat.
Seguint, d'altra banda,
la petició, la crida
que feia fa uns dies
l'alcalde de la ciutat de Tarragona,
Joan Miquel Nadal,
a tots els tarragonins.
Avui, pràcticament,
tots els balcons de la plaça de la Font,
de la baixada de la Misericòrdia,
del carrer Major
i també especialment
de la plaça de les Cols
i del Pla de la Seu
s'han guarnit de festa
amb banderes de la ciutat de Tarragona
i d'Omasos
per rebre i per donar la benvinguda
al nou arquivis de Tarragona.
Avui, justament,
l'alcalde de la ciutat,
en un article que publica
el diari de Tarragona,
li dona la benvinguda
al doctor Martínez Sistac
i diu que avui Tarragona
es vesteix de gala.
La comunitat cristiana tarragonina
rema amb entusiasme
i també amb afecte
el seu pastor,
que ja compta amb el respecte
i el fervor dels ciutadans.
Realment,
com si d'una tarda festiva
es tractés avui,
la ciutat dona la benvinguda
al nou arquivis de Tarragona
que substituirà
el doctor Ramon Torrella
i Cascante
i que ja,
en les seves primeres declaracions,
quan el Sant Pare,
Joan Pau II,
el va nomenar,
el passat 20 de febrer,
ja va expressar
la seva voluntat
d'estar en contacte permanent
amb tota la comunitat
eclesiàstica,
amb tots els fidels
i, en definitiva,
amb tots els ciutadans
de Tarragona.
Fins i tot
la seva joventut,
a punt de fer 60 anys,
el proper 29 d'abril
complirà 60 anys,
doncs fan
i li donen
també una especial importància,
és un dels trets característics
que més hi ha valorat
positivament
del nou arquivis
de Tarragona.
I veiem ja
com arriba
la senyera
de la ciutat
a la plaça
de les Cols
i, per tant,
podrem escoltar
d'aquí uns segons
el tercer dels tocs
dels trompeters municipals.
Com dèiem,
la senyera
és portada
en aquesta ocasió
pel regidor
de Joventut i Festes
de l'Ajuntament
de Tarragona,
el senyor
Carles Sala
i la companya
en porten
els cordons
la tinent
d'alcalde
de Benestar
i Ensenyament
Maria Elisa Esposito
i la regidora
delegada
de llicències
la senyora
Roserra Casens.
Escoltem el tercer dels tocs
de benvinguda.
La Guàrdia Urbana
vestida de Gran Gala
acompanya
la senyera
de la ciutat
així com els uixiers
de la ciutat
de Tarragona.
En un moment
els trompeters
municipals
feien
el tercer dels tocs
eren saludats
per la Guàrdia Urbana.
En aquests moments
d'aquí a uns minuts
suposem que arribarà
ja l'alcalde
de la ciutat
Joan Miquel Nadal
a compte
Reprenem
la transmissió
en directe
que estem realitzant
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Hi havia hagut
un petit tall
en aquesta connexió.
Tornem
des del peu
de la plaça
de les Cols
amb la nostra companya
Marta Domènech.
Sembla que tenim
un problema
amb el micròfon
autònom
de Marta Domènech
instal·lada
a la plaça
de les Cols.
Mentrestant
com dèiem
pràcticament
tota la corporació
municipal
en ple
des de
tots els regidors
menys l'alcalde
de la ciutat
són
ja
situant-se
en aquest
lloc
privilegiat
en reservat
a les autoritats
que podran
veure
de ben a prop
els parlaments
del president
de la Generalitat
Jordi Pujol
també
de l'alcalde
de Tarragona
Joan Miquel Nadal
i del nou
arquebisba
el doctor
Lluís Martínez
Sistac.
Mentrestant
els últims
elements
del seguici
popular
que són
les colles
castelleres
de fet
els membres
de les quatre
colles
castelleres
de la ciutat
han arribat
ja pràcticament
al pla de les seus
s'estan
situant
justament
la colla castellera
de Sant Pere
i Sant Pau
també
la colla
dels xiquets
del Serrallo
i ja ho havien fet
prèviament
els membres
de la colla jove
dels xiquets
de Tarragona
i també
la colla
Matalacera
la colla
de Gana
dels xiquets
de Tarragona
Gran expectació
doncs
aquesta tarda
de diumenge
al pla de la seu
on
tots els actes
programats
comencen a tenir
ja
un petit
en retard
de fet
semblava difícil
doncs
poder mantenir
un horari
estricte
i puntual
i ara mateix
quan falten
20 minuts
per a les 5
de la tarda
doncs
tothom
els ciutadans
en general
i les autoritats
esperen
l'arribada
de l'alcalde
de Tarragona
del vicari general
mossèn Joan Aragonès
i del president
de la Generalitat
Jordi Pujol
que han anat
a buscar
el palau
arquebisbal
el doctor
Martínez
Sistac
justament
fa ja
cosa de 5
minuts
aproximadament
s'haurien d'estar
fent
els parlaments
del president
Pujol
l'alcalde Nadal
i el nou
arquebisbe
de Tarragona
recordem
que després
dels parlaments
hi haurà
un toc
de campanes
fins que el senyor
arquebisbe
entri a la catedral
també
els diferents
bisbes
es traslladaran
des de l'arquebisbat
fins a la capella
de la Mare Déu
de Montserrat
ja
a l'interior
de la catedral
quan faltin
escassament
5 minuts
per a les 5
de la tarda
segons
les previsions
s'obrirà
la porta principal
de la catedral
i a les 5
segurament
amb uns minuts
de retard
es produirà
l'arribada
del
arquebisbe
de Tarragona
acompanyat
de les autoritats
on seran saludats
per tots els elements
del seguici popular
tot just
a l'entrada
de la catedral
es produirà
un dels moments
més importants
d'aquesta
tarda
d'aquesta jornada
històrica
Montsenyor
Lluís Martínez Sistac
pronunciarà
el jurament
de defensar
els drets
de la seu
metropolitana
i primada
i a continuació
es dirigirà
a la capella
de la Mare de Déu
de Montserrat
per revestir-se
i oficiar
i presidir
la cerimònia
litúrgica
a l'interior
de la catedral
mentre això
passa
hi haurà
l'entrada
de les autoritats
a la catedral
i també
hi haurà
el toc
de la fructuosa
tot just
abans d'iniciar-se
la processó
a continuació
també
hi haurà
la processó
d'entrada
i ja
en definitiva
i de forma
total i global
l'Eucaristia
aquest és el programa
d'actes
com dèiem
previstos
en aquesta tarda
de diumenge
ara
és el moment
de màxima expectació
el moment
de l'espera
mentre l'alcalde
de Tarragona
i el president
de la Generalitat
han anat
al Palau Arquebisbal
per justament
anar a buscar
el nou Arquebisbal
de Tarragona
seguint
la tradició
cal recordar
també
en aquesta
tarda
de diumenge
històrica
la salutació
que el nou Arquebisba
li fa
el vicari general
de Tarragona
que és alhora
també degà
i president
del capítol
de la Santa Església
Catedral Metropolitani
Primada de Tarragona
mossèn Joan Aragonès
és una salutació
on
bàsicament
li demana
una continuïtat
important
al nou Arquebisba
Lluís Martínez Sistac
de la tasca pastoral
realitzada
pels últims
Arquebisbes
que ha tingut
Tarragona
li recorda
a més
al nou Arquebisba
que
arriba
a una església
amb una llarga història
i que ha tingut
personatges
molt rellevants
com a pastors
segurament
els més recordats
i s'han recordat
en els últims
temps
parlaríem
del cardenal
Vidal Ibarraqué
el doctor Ponigol
i
l'antecessor immediat
del doctor Martínez Sistac
que ens estem referint
el doctor Ramon Torrella
i Cascante
Ricard
volia comentar
que té certa lògica
que aquest tipus d'actes
sempre pateixi
un retard
i més
quan ja des de feia dies
estàvem comentant
entre diferents
mitjans de comunicació
que s'havia volgut fer
una programació
molt ajustada
però de totes maneres
també considero
que un dels grans problemes
que hi ha
per no arribar
alhora
l'Arquebisba
acompanyat
del president
de la Generalitat
i l'alcalde de la ciutat
és probablement
la gran quantitat
de gent
que hi ha
aquí
en aquesta zona
de la part alta
de Tarragona
tots els carrers
que estic veient jo
des de la meva posició
estan plens de gom a gom
i per tant
suposo que ha de ser
bastant difícil
poder arribar
fins aquí
el que produirà
més d'un retard
tant
el poder arribar aquí
el fer als parlaments
i després també
la pujada cap al pla
de la seu
doncs esperant
que
en fi
el retard
no sigui excessiu
seguim en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
de fet aquí
tothom espera
són els moments
segurament
de màxima expectació
en aquesta
tarda de diumenge
esperen les autoritats
a la mateixa
plaça
de les Cols
esperen
els periodistes
gràfics
les càmeres
de televisió
situats
en un
impostat especial
que hi ha
al cap
les nostres
respectives
posicions
si et sembla
Ric ara
podríem
aprofitar aquest espai
de temps en blanc
per tal de comentar
un dels secrets
no és ben bé
un secret
però sí
una de les ingonetes
que es desvetllarà avui
que serà
el veure
per primera vegada
el que serà
l'escut
que lluirà
i que tindrà
el nou arcabisbe
de Tarragona
un escut
que va ser presentat
d'alguna manera
a través de Tarragona Ràdio
pel seu creador
antídac Bertran
segons va explicar
en el seu moment
a Tarragona Ràdio
els tres fonamentals
de l'escut personal
de l'arcabisbe
que ha de servir
per encapçalar
els seus documents
oficials
a partir d'avui
seran molt diferents
del que havia utilitzat
fins ara
Tortosa
el timbre
que és una mena
de gorro
amb les borles
que indica la categoria
del personatge
en el cas
de l'arcabisbe
cap 10
seran de color verd
o són
més ben dit
de color verd
i la creu
amb dos travessers
que són
els que caracteritzen
el fet
de ser
arcabisbe
i no bisbe
a la punta
de l'escut
portarà penjat
el pali
com a signe
de metropolità
recordem
que l'arcabisbe
de Tarragona
és primat
i metropolità
a la primera part
de l'escut
perquè hem de dir
que l'escut
aquest està partit
en tres parts
és un escut
segons els especialistes
mantellat
i estan representats
als seus orígens
barcelonins
amb una creu
de Santa Eulàlia
de color porpre
damunt d'unes palmes
martirials verdes
i tot envoltat
d'un camp de plata
a la segona part
hi ha un homenatge
a la seu de Tarragona
i s'incorpora
una tau de plata
sobre fons vermell
hi ha també
una part
semblant
a un triangle
on hi ha representada
la muntanya
de Montserrat
com a signe
de la seva devoció
morant
Mariana
la muntanya
és de color plata
la serra d'or
i el fons blau
així doncs
són les característiques
del nou escut
de l'arcabisbe
de Tarragona
un escut
que té
per una banda
el fet
de ser de Tarragona
per una altra banda
marca els orígens
del nou arcabisbe
els seus orígens
barcelonins
i per una altra banda
la seva devoció
Mariana
un fet
que és també comú
fins ara
l'arcabisbe de Tarragona
Monsenyor Ramon
Torrella
un escut
que com deia
s'estrenarà
el nou arcabisbe
d'aquí ben poca vegada
tot just
després de fer
el jurament
que farà
a la porta d'entrada
a l'accés
a la porta principal
de la catedral
metropolitana
i primada
de Tarragona
i mentrestant
continuem esperant
des de la nostra
posició
podem veure
un tram
del carrer
de les coques
per on passarà
però anava a passar
la comitiva
amb l'arcabisbe
el president
de la Generalitat
i l'alcalde
de Tarragona
encara
no l'hem vist
arribar
i per tant
això fa preveure
que encara es retardarà
amb una mica més
del previst
doncs
tota la cerimònia
i tots els actes
previstos
ara falten
justament 12 minuts
per a les 5
de la tarda
ara sí que veiem
dos
policies
de Tarragona
motoritzats
i ara sí
arriba
el nou arquabisbe
de Tarragona
en un cotxe oficial
i a continuació
el cotxe
del president
de la Generalitat
Jordi Pujol
per tant
des de la teva posició
Marta Domènech
ara mateix
sí que podràs
veure l'entrada
l'accés
a la plaça
de les Cols
pel carrer
de la Merceria
de les màximes
autoritats
que presideixen
aquesta tarda
a Tarragona
aquest acte
històric
de benvinguda
oficial
al nou arquabisbe
de Tarragona
estàvem esperant
un repic general
de campanes
que segons s'havia
anunciat
s'havia de fer
des del moment
que el nou arquabisbe
sortís del palau
arquabisbal
fins que arribés
a la plaça
de les Cols
un repic general
de campanes
que imaginem
que es farà
en el moment
d'arribar
a la plaça
de les Cols
o potser
en el moment
d'arribar
a dalt
al pla de la seu
de totes maneres
veiem ja
nosaltres no podem
veure
però sí veiem
com s'està fent
sortir
a la gent
de les voreres
per tal
que el cotxe
pugui arribar
i d'aquesta manera
imaginem
es podrà
adelantar una mica
aquest acte
perquè ja porta
uns quants minuts
de retard
els aplaudiments
ens indiquen
que el cotxe
oficial
on hi van
l'arcabisbe
president de la Generalitat
i l'alcalde
de la ciutat
de Tarragona
es troba ja
al carrer
Marceria
la gent
ha sortit
als balcons
els balcons
de fet
estan engalenats
com si un dia
de festa major
fos
suposem
que l'arcabisbe
està entrant
en aquests moments
a la plaça
de les Cols
llufa
a peu
és a dir
que deu haver
deixat el cotxe
a dalt
a la cantonada
del Pla de la Seu
se'l veu
molt content
acompanyat
del president
de la Generalitat
i l'alcalde
de la Ciutat
Joan Miquel Nadal
m'imagino
que ha de ser
tota una satisfacció
ser el protagonista
d'una rebuda
com la que avui
la ciutat de Tarragona
està
el nostre
arquebisbe
Lluís Martínez
Sispac
ara mateix
ha col·locat
l'arcabisbe
la seva esquerra
l'alcalde de Tarragona
la seva dreta
el president
de la Generalitat
tots tres
els seus voltants
amb agents
de la Guàrdia Urbana
vestits
de gala
per locació
màxima expectació
ara a la plaça
de les Cols
a continuació
parla l'alcalde
de Tarragona
Joan Miquel Nadal
i reverendíssim
senyor
arcabisbe
i primat
honorable
president de Catalunya
senyores i senyors
distingides autoritats
és amb un gran goig
que us dono
la benvinguda
en aquesta ciutat
a Tarragona
que des d'ara
és també la vostra
us la dono
personalment
i com a representant
de la nostra
comunitat ciutadana
de tota la comunitat
sense exclusions
tant dels catòlics
creients
i practicants
com dels altres
cristians
i fins i tot
dels no cristians
que han assumit
els valors
universals
de l'Evangeli
i el valor històric
i la transcendència
social
que la seu
metropolitana
de Tarragona
ha tingut
en la vida
de la ciutat
des del temps
apostòlics
i gloriosos
de Sant Fructuós
nosaltres
desitgem
que aquesta
seu
il·lustre
mantingui
i acréixi
encara
l'impuls
i la projecció
en benefici
de tots
que tot
sigui
un veritable
model
de dinamisme
i d'espiritualitat
per tota
l'Església
catalana
i en comunió
participativa
amb les altres
diòcesis
desitgem
que no sigui
solament
una primatia
basada en la
jerarquia
i en el
dret canònic
sinó més aviat
amb l'esperit
i que es manifesti
activament
i amb voluntat
de servei
per l'Església
per la nostra
nació
i per la ciutat
de Tarragona
Tarragona
ha de voler
saber
exercir
l'hegemonia
que li correspon
amb l'àmbit
eclesiàstic
amb tota la
modestia
requerida
però amb tota
la convicció
que és una
responsabilitat
que no es pot
defugir
en aquest sentit
us ofereixo
cordialment
la col·laboració
de l'Ajuntament
que represento
i presideixo
dins del mútu
i necessari
respecte
i efecte
institucional
en especial
en favor
de la societat
tarragonina
vull recordar
expressament
que l'Església
de Tarragona
ha tingut
una tradició
insígna
mentre es va
poder desenvolupar
amb llibertat
és a dir
mentre Catalunya
va conservar
el seu règim
propi
i les seves
institucions
en són
una prova
contundent
els nombrosos
concilis
i sínodes
d'aquesta
província
eclesiàstica
documentats
des de l'any
598
els quals
van perdurar
fins al segle XVIII
o sigui
fins la pèrdua
de les nostres
llibertats
nacionals
i la imposició
de l'absolutisme
que també va
afectar
la Iglesia
estic parlant
d'un conjunt
impressionant
de més
de 160
concilis
que honoren
altament
la nostra
seu
metropolitana
l'Església
catalana
l'Església
universal
i especialment
l'Església
de Tarragona
la millor tradició
dels nostres
prelats
ha estat
justament
la fidelitat
i l'amor
a la terra
cosa que no pot
sorprendre
a ningú
que hagi assumit
plenament
els valors
cristians
i humans
de la caritat
d'unió
i de progrés
però que
en canvi
sembla que costa
encara que s'entenguin
en alguns àmbits
jeràrquics
potser no gaire
habituats
a la vida
participativa
i poc
sensibles
a la nostra cultura
pensem
per exemple
en la tradició
modèlica
de l'arcadisba
Joan
Perés
que va presidir
el concili
terraconència
de 1591
concili
on es va establir
que el català
era la llengua
dels fidels
de Catalunya
en l'arcadisba
Francesc
Armanyà
il·lustrat
i caritatiu
que tant
va contribuir
en la vida
ciutadana
que va restaurar
el nostre
coeducer romà
el pont
del diable
amb una generositat
que honra
per la seva
integració
en l'entorn
més immediat
de la seva
i la nostra
Tarragona
en Antolín
López-Pelay
un acertament
benemèric
que va impulsar
la ciència
del nostre
seminari
metropolità
veritable
centre de cultura
precedent
immediat
de la Universitat
de Tarragona
ell va crear
a més
el Museu
Arquidió Sofà
i el que és
encara més singular
ell va assumir
plenament
la cultura
i la llengua
catalana
com a propi
amb un gest
espontant
de ser giocat
amb la nostra
ciutat
i som també
senyor
pedistre i primat
amb el cardenal
Vidal i Barraquer
veritable
esplendor
de l'Església
catalana
i dels seus
millors valors
en els moments
en què això
no era gens
fàcil
en Josep
Poni Goy
que va retornar
a la nostra
diòstic
la millor tradició
evangèlica
de l'Església
per sort
aquesta llista
conclou
amb un altre
prelata excel·lent
i entranyable
el doctor Ramon
Corrella
que ha tingut
el coratge
de restaurar
la tradició
conciliar
que reconemts
amb la convocatòria
del concili
provincial
d'exigència
per molts anys
poder compartir
amb ell
l'amistat
i poder manifestar-li
el nostre
afecte més profund
i és amb aquest
esperit cordial
fraternal
i de col·laboració
que us dono
la benvinguda
senyor
arquebillca
i primat
de la nostra
Iglesia
vos també
sou de la Terra
i veniu
de la nostra
diòstici
germana
de Chortosa
però a més
coneixeu a fons
tota la terragonense
des del vostre
tàrrec de secretari
del darrer concili
jo havia expressat
explícitament
el desig
de tenir
un arcabisbe català
el desig
s'ha complès
ara vull
demanar-vos
que vulgueu
sentir-vos
des del primer dia
un terragoniment
perquè habitualment
en aquesta ciutat
residireu
però també
perquè és la seu
que empara
a les altres
diòcesis catalanes
senyor arcabisbe
i primat
Tarragona
espera molt
de vos
perquè estic segur
que enteneu
la necessitat
de mantenir-la
dignament
en la preeminència
que li correspon
històricament
i que mai
no ha de perdre
sinó que encara
també
ha d'augmentar
seguint l'exemple
dels vostres
més destacats
predecessors
desitgem
senyor arcabisbe
i primat
que pugueu donar
un gran impuls
a la vida
de la nostra ciutat
que és també
la vida
de la nostra
ciutat
i de tota
l'església
catalana
benvingut
i per molts anys
les paraules
de l'alcalde
de Tarragona
donant la benvinguda
oficial
al nou arcabisbe
el doctor
Lluís Martínez
Sistac
mentre
el pla de la seu
a les escales
i les autoritats
saluden
el parlament
de l'alcalde
de Tarragona
a continuació
parla
el nou arcabisbe
de Tarragona
el doctor
Lluís Martínez
Sistac
El senyor president
de la Generalitat
excel·lentíssim
senyor alcalde
tarragonins
tots
amb goig
faig avui
la meva entrada
a l'estimada
ciutat
de Tarragona
seu
de l'arcidiosa
ciutat
tarragonense
i em plau
moltíssim
agraït
l'excel·lentíssim
senyor alcalde
les seves
paraules
d'acolliment
que m'ha dirigit
en nom de la
corporació
municipal
i dels
tarragonins
dins
dic que la nostra
històrica
i noble
tàrraco
a la nostra
moderna
i militarana
Tarragona
per fi
un tàrregiment
estima
i serveix
la vida
i la
convivència
familiar
o fulment
tots plegats
en aquesta
història
de la ciutat
sempre avui
bategar
amb força
i il·lusió
les alegries
i les dones
les esperances
i els desencissos
de tots els homes
i dones
de totes les
famílies
i institucions
que amb els seus
projectes
i realitzacions
fan
una regalia
la història
gran
i noble
de Tarragona
vinc a compartir
tota aquesta realitat
encisadora
amb el desig
de fer-hi
la meva ofrena
recordar
el missatge
de Jesús
i manifestar
el seu amor
és l'ofrena
que les comunitats
cristianes
fem a l'estilitat
de Tarragona
la missió
de l'església
no és
estructurar
la societat
en les qüestions
temporals
ni determinar
directament
les grans qüestions
de la política
de l'economia
o de la cultura
pels cristians
però
com l'ànima
en el cos
estem cridats
a verificar
segons l'esprit
de Déu
totes aquestes realitats
en les quals
vivim
presents
i forasters
alhora
les portes
de la ciutat
i de la catedral
de Tarragona
estiguen
sempre ben obertes
com sempre
ho han estat
a bus de línia
amb la celebració
del concili
provincial
tarragonense
com un servei
més
de la seva
solitana
i primada
l'aplicació
de les resolucions
conciliars
donaran
nois
per a totes
les nostres
llocs
conec
l'inici
de la
corporació
municipal
de les institucions
ciutadanes
i dels
tarragonins
per construir
una convivència
fonamentada
en els autèntics
valors
humans
culturals
religiosos
i socials
tots
desitgem
que la pau
el treball
i la solidaritat
que feixonen
el caramà
dels tarragonins
presideixin
sempre
el nostre
present
i el nostre
futur
ben cordialment
emplaudir-vos
a tots
gràcies
pel vostre
acolliment
i que Déu
us opai
amb aquestes
paraules
el nou
arquivisle de Tarragona
el doctor
Lluís Martínez
ha assistat
grait
la benvinguda
de la ciutat
de Tarragona
per encarar
aquesta sèrie
de parlaments
el president
de la Generalitat
el monar
Jordi Pujol

de tota manera, a expressar la meva gratitud
pel doctor Torreja, ja que no ho vaig poder fer diumenge passat,
i per dir-li com, com a persona,
com a fidel i com a president de Catalunya,
li agraeixo la feina que ha fet durant tants i tants anys,
no només, com a arquivis de Tarragona,
sinó també amant.
Jo no puc desllegar la imatge del doctor Torreja
de l'època que ens vam conèixer fa tant de temps
i aquest matí li ho recordava
d'aquella visita que vaig fer una vegada a Madrid
quan era conciliari de la Joc
i tenia tants problemes i difícils problemes.
Per tant, que quedi constància de la meva gratitud
com a persona, com a cristià
i com a president de Catalunya.
I el meu agraïment i la meva benvinguda,
si així ens es pot dir,
a l'arquivisbe nou,
el arquivisbe Martí de Sistac,
el qual que ja fa tants i tants anys que conec,
de l'àpoca que col·laborava
amb el doctor Jovany a Barcelona,
d'oí vaig recordar que vaig assistir
a la seva, com se'n lliure això,
organització,
és que cadascú és especialista de los seus,
sabeu?
Bé, doncs,
a la seva organització episcopal,
que per cert va ser molt entranyable,
va ser entranyable a la cerimònia
i va ser entranyable a deixar-me dir la seva família.
I avui n'he trobat alguns de famíliars
especialistes per aquí, per Tarragona,
i m'han recordat encara
aquella organització a la catedral de Barcelona.
Molt benvingut sigui,
estic segur que farà també molt i molt bona feina.
Ho dic amb la confiança que expresso
com a persona,
com a fidel
i com a president de Catalunya.
I clar, hem de parlar d'aquests aspectes diversos,
també com a president de Catalunya,
sense que en cap moment
haguem de barrejar allò que és el poder polític,
el poder religiós,
perquè hi ha una cosa clara,
i és que, com diu un document
dels bisbes de Catalunya de fa uns anys,
les arrels de Catalunya
són cristianes.
A la fonsiguració de Catalunya
com és avui,
hi han participat moltes coses
i molts valors diversos
i no molts valors cristians,
però hi ha una primera arrel
del seu primer moment
que és una arrel cristiana
i que s'ha transmetent durant els segles
i que ens arriba fins avui.
I això és que,
sense menys tenir gens,
cap altre component,
però això ningú no ho pot menys tenir.
I jo, com a president de Catalunya,
vull agrair a l'Església
aquesta contribució
al que podríem dir
la creació del capital moral
de Catalunya.
Perquè ens ha permès construir un país
sobre bases morals.
Un país no es construeix només per a l'economia,
no es construeix només per a la política,
no es construeix només per a les seves institucions
que són tan i tan importants,
això sí, tan i tan importants,
però es construeix sobretot també
pels seus valors.
I uns valors principalíssims de Catalunya
han estat i són,
i déu-nos-en-guarra que ens faltessin
els valors morals cristians.
Exercits per gent que avui és laica o no és laica,
per gent que avui és agnòstica a l'avió,
però els seus valors fondos,
els seus vols radicals,
radicals vol dir que venen de les arrels,
són uns valors cristians.
Per tant, una cerimònia com aquesta
pel president de Catalunya
no és una cerimònia més.
I més encara perquè ara també necessitem valor.
No només fa mil anys,
no només a l'època de Sant Oleguer
quan va ser restablerta
la seu metropolitàn i el primat de Tarragona,
sinó ara també necessitem valor.
I entre altres,
en una manera molt especial,
necessitem el moviment de crisi cívica,
de crisi moral general,
no només aquí,
sinó a tota Europa,
aquests valors cristians.
I per tant,
que són valors que repercuteixen
sobre tota societat,
sobre creients i no creients.
I és per això que volem subratllar
la importància d'una cerimònia com aquesta
i la importància d'una personalitat
com és l'arxivisba de Tarragona.
Des d'aquesta afirmació dels propis valors,
de tots, no només dels valors nacionals,
com a país,
Catalunya,
que té l'obligació,
i esperem que ho sàpiga fer,
de donar sempre,
d'entre ella mateixa,
a nivell de l'Estat,
a nivell d'Europa,
un bon exemple d'exigència,
un bon exemple,
diguem-ne,
de voluntat de ser
i de voluntat de ser
en el més bon sentit de la paraula,
des d'aquesta actitud,
demanem també,
Catalunya demana,
el seu reconeixement.
el demana dins de l'Estat,
el demana d'Europa,
i demana el seu reconeixement com el que és,
llengua, cultura, identitat de poble,
a l'Església universal.
A tots ells els demanem
aquest reconeixement.
I per acabar,
volia dir encara una cosa.
Aquest dematí,
parlant amb el doctor Torrella,
i parlant precisament d'aquest document
sobre les errates cristianes
de Catalunya,
em deia el doctor Torrella
una cosa que m'atreveixo,
senyor que visbo,
a transmetre ara aquí.
Em deia,
hauríem de fer els bisbes de Catalunya un dia,
i no sé si a ell li molestarà
que ara facis ment d'aquesta anècdota,
hauríem de fer,
però la faig esment
perquè sí que és veritat
que ho necessitem,
per part dels bisbes
i dels no bisbes,
necessitem això que deia el doctor Torrella,
un document sobre què?
Sobre l'esperança.
Sobre l'esperança que és una
de les virtuts colegal
de les que té més profunditat.
Sobre l'esperança.
I Catalunya és un país
que té dret a l'esperança
i la podem tenir l'esperança
perquè és un país que va més
des de molts punts de vista,
enteneu?
Però no podem permetre
que aleshores
aquesta possibilitat d'esperança
quedés rossegada,
per dir-ho així,
quedés, diguem-ne,
com destruïda per dintre
per cap mena d'acord,
diguem-ne,
de l'escepticisme,
cap mena d'acord,
diguem-ne,
de la manca de confiança
en nosaltres mateixos,
tenim objectivament
elements per a l'esperança.
Però per a aquesta l'esperança
floreixi,
necessitem virtut,
necessitem valor,
necessitem conviccions,
necessitem fe,
no només religiosa,
sent el país,
sent les persones,
sent la justícia,
sent tantes i d'altres coses,
però l'aportació
dels valors cristians
se veia sent
absolutament necessària.
de tenir, doncs,
perquè aquest acte
que és un acte religiós,
aquest acte
que és un acte religiós,
per donar-te
que tot transcendeix,
que tot s'imbica,
que tot s'interpreta,
és un acte
que des de la perspectiva
del president
de la Generalitat
té importància,
per a mi,
com a persona,
per a mi,
com a fidel,
però també com a president
de Catalunya,
perquè l'Església
ha estat,
és i ha de ser,
un dels grans ingredients
de Catalunya
i una de les coses
que li permeti
fer que floreixi
aquesta promesa
d'esperança.
Aquest ha estat
el Parlament
del president
de la Generalitat,
Jordi Pujol,
que ha acabat
parlant d'esperança
i de les relacions,
la profunda vinculació
de l'Església
amb Catalunya.
No sé si des del micròfon
autònom
de la nostra companya
Marta Domènech,
a la mateixa plaça
de les Cols,
per tancar la connexió
des d'aquest punt,
hi ha alguna cosa
a afegir,
alguna cosa a comentar?
Doncs no,
simplement que el carrer
Mercedia
està de gom a gom,
nosaltres ja ens hem
fins a la nostra
nova posició
dins de la catedral
de Tarragona.
En aquests moments
comença ja
la petita processó
que portarà
el nou arquivisbe
de la ciutat de Tarragona
a les portes
de la catedral,
un lloc on serà rebut
per tot el seu llici
popular
i on també serà rebut
per un repic general
de campana.
Seguidament ja farà
el seu jurament
com a nou
arquivisbe
de Tarragona.
Gràcies doncs Marta Domènech.
Tanquem aquest punt
de connexió
des de la plaça
de les Cols
perquè l'interès
informatiu
es dirigeix
ara cap a l'interior
de la catedral
de Tarragona.
De fet,
encara primer
fins al pla de la seu
on d'aquí uns minuts
arribarà
l'arquivisbe
el doctor
Luis Martínez Sistat
i on tots els elements
del seguit popular
li faran
una salutació
molt especial.
Ja hem dit
que des de l'any
1804
tots els elements
del seguit popular
no participen
conjuntament
en una cerimònia
de rebuda
a l'arquivisbe
de Tarragona
i per primera vegada
en pràcticament
dos segles
avui
avui
pròpia d'abril
del 1927
ho tornaran
a fer.
Mentre
les autoritats
es dirigeixen
cap a la catedral
i mentre
els elements
del seguici
esperen
que arribi
l'arquivisbe
a la porta
d'entrada
de la capital
primada
i metropolitana
podem
recordar
i ressenyar
encara que sigui
de forma breu
la importància
dels parlaments
que acabem de sentir
fa pocs instants
a la plaça
de les Cols
especialment
significatiu
el del president
de la Generalitat
Jordi Pujol
que ha dit
que parlava
com a fidel
com a ciutadà
però també
com a president
de Catalunya
ha dit
unes paraules
de gratitud
per la feina
realitzada
pel primàre
arquivisbe
el doctor
Ramon
Torreia
però ha parlat
especialment
de les arrels
cristianes
de Catalunya
Catalunya
és un país
que s'ha format
gràcies a aquestes
arrels
cristianes
que ens han arribat
fins avui
ha parlat
de la contribució
de l'Església
a la construcció
nacional
de Catalunya
però alhora
en un to
més reivindicatiu
ha dit
que Catalunya
demana
el reconeixement
en matèria
de llengua
de cultura
i d'identitat
nacional
i ho demana
a l'Església
en seu conjunt
el Parlament
del president
de la Generalitat
ha estat
l'últim
abans
prèviament
havia parlat
l'arquivisbe
de Tarragona
el doctor
Martínez
Sistach
que ha parlat
de pau
de treball
i de solidaritat
i que ha agraït
molt especialment
l'acollida
que Tarragona
el conjunt
de la ciutat
i especialment
els fidels
li han donat
i ja li han expressat
més públicament
des del seu
nomenament
el passat
20 de febrer
i tot just
encetant
els parlaments
de benvinguda
ho ha fet
l'alcalde
de Tarragona
Joan Miquel Nadal
que també
ha recordat
el caràcter
nacional
de Catalunya
les profundes
vinculacions
de l'Església
al nostre país
ha parlat
i ha recordat
que Catalunya
té una llengua
pròpia
que és
el català
que ell
havia demanat
expressament
i públicament
que Tarragona
tingués
un arquivisbe
català
i que això
aquesta petició
s'havia complert
amb el nomenament
del doctor
Lluís Martínez
Sistac
i també
ha recordat
la figura
de tres
dels arquivisbes
podrien dir
més importants
en la història
de la ciutat
com han estat
el cardenal
Vidal Ibarraqué
Monsenyor Ponigol
i també
l'últim
arquivisbe
fins ara
arquivisbe
de Tarragona
el doctor
Ramon Torreí
que es canta
del que ha dit
textualment
que agraïa
la seva valentia
a l'hora
de convocar
el concili
provincial
tarragonense
la convocatòria
es va fer
l'any 94
es va celebrar
durant el primer
semestre
del 95
recordem
que va ser
el primer
concili
que es va celebrar
a Tarragona
després de
238 anys
d'història
més
gairebé
dos segles
i mig
després
de l'últim
concili
que havia
realitzat
la conferència
episcopal
tarragonense
s'està obrint
un pas
en l'accés
al pla
de la seu
tot just
recordant
les imatges
o les escenes
que ens són
habituals
com dèiem
el 23
de setembre
cada
dia de
Santa Tecla
com si
del braç
de Santa Tecla
es tractés
doncs
avui també
els elements
del seguici
popular
faran
la seva
salutació
molt especial
al nou
arquebisbe
de Tarragona
la porta
principal
de la catedral
primada i metropolitana
ja ha obert
les seves portes
els membres
de les folles
castelleres
tot just
són els que
configuren
el passadís
d'entrada
uns pilars
de salutació
de les quatre
colles
seran
el que simbolitzin
d'alguna manera
aquesta entrada
del nou
arquebisbe
de Tarragona
el doctor
Lluís Martínez
Sistac
també
el públic
ha fet ja
el passadís
de fet
per indicacions
de la guàrdia
urbana
doncs
a l'alçada
del carrer
de les foques
es veu ja que
s'ha format
el passadís
també veiem
des de la nostra
posició
en un balcó
el pla de la seu
veiem
el magí
de les timbales
i
les colles
castelleres
que comencen
a formar
els seus pilars
també l'actuació
del ball
de bastons
entre d'altres
els focs
d'artifici
de fons
i amb la presència
dels massers
i uixers
de la bandera
de la ciutat
que porta
el regidor
de joventut
i festes
de l'Ajuntament
de Tarragona
el senyor
Carles Sala
arriba
fa la seva entrada
al pla de la seu
el nou
arquebisbe
de Tarragona
el doctor
Lluís Martínez
Sistac
l'actuació
a l'hora
de tots els elements
del senyici popular
li dóna
un sentit
especial
i únic
aquesta arribada
del nou
arquebisbe
de Tarragona
el doctor
Martínez Sistac
Sistac