.
És pràcticament inanarrable aquest moment a causa del soroll
que fan els diversos elements del seguixit popular,
la salutació dels pilars de quatre i cinc de les quatre colles de la ciutat de Tarragona,
l'actuació del Vall de Diable, de l'Àliga, del Bou de la Vibria,
el Vall de Serrallonga, el Vall de Bastons, en definitiva,
enmig de l'expectació de les principals autoritats del país,
ara mateix veiem el president Pujol, la seva esposa Marta Ferruçola,
parlant amb l'arquebisbe de Tarragona, veient la bellesa plàstica
de les construccions dels pilars de les colles castelleres de la ciutat de Tarragona,
i en aquests moments s'adrecen fins a l'entrada de la catedral.
D'aquí uns segons s'espera el jurament des d'un altre punt de connexió,
des de ja a l'interior de la catedral podrem seguir aquest moment especial i emotiu.
la connexió des del Pla de la Seu, d'aquí uns instants,
d'anar amb les paraules d'ajurament de l'arquebisbe de Tarragona,
des de l'interior de la catedral de Tarragona.
Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio.
Tots ens trobem en aquests moments ja dins de la catedral de Tarragona
i escoltarem el jurament del nou arquebisbe de la ciutat de Tarragona,
el senyor Ramon Tur...
Perdó, el senyor Lluís Martínez Sistac.
...manifesteu el vostre compromís de defensar els drets d'aquesta seu arquebisbe de Tarragona.
Jo, Lluís Martínez Sistac,
juro defensar els drets de la Santa Església Metropolitana de Tarragona
i Primada de les Espanyes
amb l'ajuda de Déu i d'aquests sants evangelis.
Aquest aplaudiment és el que indica que el doctor Monsenyor Lluís Martínez Sistac
és ja oficialment el nou arquebisbe de l'Arquebisbat de Tarragona.
La catedral està en peu i és la manera millor per rebre aquest nou arquebisbe.
Amb aquests càntics el nou arquebisbe es dirigirà ara a la capella de la Mare de Déu de Montserrat
on es vestirà de la manera adequada per poder oficiar d'aquí uns minuts ja
la missa solemne de la seva entrada a la nostra ciutat.
i ens acompanyaran en aquesta retransmissió els senyors Eduard Canals i també el senyor Josep Maria Badia,
que ens ajudaran a fer la retransmissió d'aquesta missa solemne.
Mentre l'arquebisbe es troba ja a la capella de la Mare de Déu de Montserrat
les autoritats civils estan ja acomodant-se en els seus seients.
Ens veiem el president de la Generalitat, el molt honorable senyor Jordi Pujol,
acompanyat de la seva senyora.
També veiem la delegada del govern, la senyora Júlia García Valdecazas
i els diferents consellers de la Generalitat que estan avui presents
en aquest important acte per a la ciutat de Tarragona.
La Corporació Municipal de Tarragona també està prenent posició dels seus seients,
així com tota la resta de convidats entre els que recordem s'hi troba.
La Corporació Municipal de Tortosa, ciutat on fins ara ha estat bisbe el doctor Lluís Martínez Sistat.
I mentre estem esperant que convenci la missa solemne,
li voldríem preguntar al senyor Eduard Canals,
ens podria explicar en què ha consistit el jurament,
davant de qui ha fet el jurament Monsenyor Lluís Martínez Sistat?
El jurament el fa el nou arquebisbe abans de prendre possessió de la seu pròpia metropolitana
i la fa davant del cabildo del catedralíssim,
o sigui, el que representa l'església catedral.
Per això el que li ha demanat és precisament el degà dels canonses,
el doctor Joan Aragonès.
Vicenç, aquest jurament previ no pot prendre possessió de la seu.
Per això se l'ha aturat a l'entrada i aleshores li ha demanat que fes el jurament.
Altres vegades ho fan el dia abans o el dematí,
davant del cabildo solament la seu pròpia dels canonges.
Però en aquest cas en concret s'ha preferit de fer-ho
en la mateixa cerimònia de presa de possessió,
però en el precís moment d'entrar a la catedral.
Perquè aquesta catedral no és la seva catedral si no fa aquest jurament.
El senyor José Maria Badia ha estat també a l'entrada d'altres arquebisbes
de la ciutat de Tarragona, com va ser el cas ara fa 14 anys
de Monsenyor Ramon Torrella.
És el mateix ambient el que es viu ara que en aquests moments hi ha més gent?
Com ho veu?
Quina diferència veu entre l'entrada d'avui i l'entrada d'ara fa 14 anys
a Monsenyor Torrella?
Jo diria que actualment és més popular,
hi ha més festa, hi ha més ambient de festa.
Clar, fa 14 anys i potser la memòria dissipa una mica els records de les hores.
Aleshores també hi ha força moviment popular,
però actualment, sobretot l'Ajuntament ho ha après, diríem,
aquí, en el cor del ple municipal, i aleshores s'ha vist les autoritats civils
que s'hi han volcat, tenim una autèntica manifestació d'autoritats
civils i eclesiàstiques aquí a la catedral,
i veiem també el poble que omplen el pla de cadal,
hi ha hagut gent per tot arreu, i aquí a la catedral estem, es pot dir,
de com a com.
I ara, per exemple, aquest cant del poble que avança,
l'Església que avança, ens dóna sentit que és el poble.
El poble, no només un estament, sinó que tot el poble s'ha ajuntat aquí
per donar la benvinguda al pastor, el pastor que és jove
i que, pel que sembla, tots estem molt animats,
perquè sembla que porta unes orientacions molt clares
de l'aplicació del Consell Provincial Terraconense
que es va aprovar fa un parell d'anys.
Pensa'm que és important que en un moment que sembla
que sigui faltat de vocacions, la ciutat de Tarragona
hagi sortit al carrer tan massivament per rebre el que és
el principal líder, podríem dir, de l'Església,
la persona més important de l'Església a la nostra ciutat
i també a tot l'Arcidiós de Tarragona.
Evidentment que la manca de vocacions, doncs,
es reflecteixen totes aquestes manifestacions religioses
pròpies de l'Església, però això no vol dir
que no es puguin fer uns passos endavant
i canviar les circumstàncies i, per tant,
té el mateix significat, n'hi hagi o no n'hi hagi.
I amb aquest camp de poble avança,
també veurem com d'aquí a uns minuts
avançarà també la processó solemne
encapçalada pel nou arcabisbe de Tarragona.
Estem escoltant el cor i l'orquestra
dels amics de la catedral de Tarragona
i els organistes de la catedral,
tots ells dirigits per mossèn Miquel Barberà.
i també segur que des de tota la ciutat
heu pogut estar escoltant el toc de la fructuosa
que està tocant durant aquests minuts
com també senyal de benvinguda al nou arcabisbe.
És aquesta.
En aquests moments veurem ja com comença
la processó solemne.
Hem de dir que un total de 32 prelats
estan avui a la catedral de Tarragona.
entre ells Monsenyor Lajoscada, Anúncia Apostòlic,
Monsenyor Rafel Sanus Abad,
Bisba Auxiliar de València,
així com els diferents bisbes auxiliars de Barcelona,
l'Arcabisbe de Burgos,
l'Arcabisbe de Toledo,
el Bisbe de Sigüenza, Guadalajara,
el Bisbe Auxiliar de Barcelona,
Joan Carré de Planes,
el Bisbe de Lleida,
el Bisbe de Girona,
el Bisbe de Solsona,
el Bisbe Auxiliar Emèrit de Barcelona,
Monsenyor Ramon d'Aumal Serra,
el Bisbe de Plasència,
el Bisbe Auxiliar de Madrid,
Monsenyor Fidel Herrade,
l'Arcabisbe de Santiago de Compostela,
el Bisbe d'Orense,
l'Abad General del Sister i l'Abad de Poblet,
l'Arcabisbe de Saragossa
i president de la Conferència Episcopal Espanyola,
Monsenyor Elias Gáñez Álvarez,
l'Abad de Solius,
l'Abad de Montserrat,
el Bisbe de Tarola,
el Bisbe d'Urgelico,
el Príncep d'Andorra,
el Cardenal Arcabisbe de Barcelona,
Monsenyor Ricard Maria Carles,
el Bisbe de Menorca,
l'Arcabisbe de València,
el Bisbe a Mèrit de Sant Adèr,
Monsenyor Antonio del Val Gallo,
el Bisbe auxiliar de Barcelona,
Monsenyor Pere Atena,
l'Arcabisbe de Mallorca,
el Monsenyor Teodor Úvedal,
el Bisbe d'Ibissa
i també, entre ells,
l'Arcabisbe a Mèrit de Tarragona,
Monsenyor Ramon Torrella i Cascante.
Són un total de 32 prelats
que avui presidiran aquesta missa solemne.
Una missa que s'inicia en aquests moments
amb la processó solemne d'entrada.
També recordem que entre les autoritats
s'hi troba el molt honorable senyor Jordi Pujol,
president de la Generalitat de Catalunya,
l'honorable senyor Joan Maria Pujals,
conseller de Cultura de la Generalitat,
l'il·lustríssim senyor Joan Miquel Nadal,
alcalde de Tarragona,
l'honorable senyor Duar Rius,
conseller de Sanitat de la Generalitat,
el senyor José Ramon Ávila,
coronel de la base aèria,
el senyor Fernando Jareño,
president de l'Audiència Provincial,
la governadora civil Margarita López,
el comandant militar de Marina,
el delegat territorial del govern de la Generalitat de Catalunya,
Josep Maldanado,
el rector de la Universitat Rovira i Virgili
i diferents personalitats de la ciutat de Tarragona,
així com senadors i diputats,
tant a Madrid com a Barcelona.
En aquests moments s'està fent ja la processó solemne
que donarà inici d'aquí a uns minuts a aquesta missa solemne
des de la catedral a Tarragona,
una missa que serà el primer acte oficial
que faci el nou arquivisbe de Tarragona
el senyor Lluís Martínez Sistac.
Comentàvem en aquests moments
que el cant que estem escoltant ara
és el matí de Pasqua, Florida,
que la lletra és de Monsenyor Antoni Deig
i està musicat per mossèn Miquel Barberà.
És el cant que estem escoltant en aquests moments
i que va a càrrec del cor i l'orquestra
dels amics de la catedral de Tarragona i Sido
com dels organistes de la catedral.
I arriba en aquests moments a l'altar major de la catedral ja
els primers bisbes que avui concelebraran aquesta missa solemne.
Senyor Canals, ens podria explicar què és el que podem veure nosaltres
des de la nostra posició?
Acaba d'arribar a l'altar, el dià que,
el mossèn Miquel Castillejos,
que ha depositat sobre l'altar el llibre dels Evangelis.
Immediatament els bisbes concelebrants
es van acostant a basar a l'altar
i van ocupant els seus seients.
Tots els bisbes de la Tarraconense estaran junts
aquí a primer terme de l'altar.
A l'esquerra de l'altar mirant el públic,
presidirà el nou arcabisbe
i amb una seu especial destinada al nunci
seurà Monsenyor Rajo Escada,
el nunci del papa, actualment aquí a Espanya.
Després, m'agradaria que nosaltres fa uns minuts
ja hem pogut explicar en directe
quan ha arribat Monsenyor Lluís Martínez Sistac
a la plaça de les Cols,
que avui estrena el que serà a partir d'ara el seu escut.
Pel que fa a la seva vestimenta,
també és la seva pròpia.
Ens podria explicar una mica en què consisteix?
L'arcabisbe, naturalment, té uns distintius propis
diferents dels bisbes ordinaris.
Té, en primer lloc, el mateix color dels vestits,
que és el color morat,
però després té el privilegi de portar el pali.
Poden veure com l'arcabisbe Torrella
encara porta el seu pali,
corresponent com a arcabisbe,
que li imposa personalment el papa.
Ara bé, Monsenyor Martínez Sistac
encara no el porta
perquè no ha tingut el moment oportú
per anar a Roma
i que l'imposés personalment el papa.
És el distintiu propi dels arcabisbes
amb seu propi i sofregànies.
En canvi, l'arcabisbe de Barcelona,
que no té les seves sofregànies
i, per tant, no és metropolità,
no porta el pali.
En canvi, sí, el porten els altres arcabisbes.
Pel que fa, els colors que utilitzen
també són característics dels arcabisbes
o cadascú assumeix com a seu color en concret?
No, no, són els mateixos
per tots els arcabisbes i bisbes, sí.
Els cardenals es distingueixen
per un color més barbanyós,
color de púrpura,
com poden veure el cardenal Carles.
Recordem un altre cop
que avui es pot veure ja per primer cop
en el llibre per seguir aquesta missa solenna,
el que serà a partir d'ara el nou escut
del doctor Lluís Martínez Sistach,
un escut mantellat
on hi estan representats els seus orígens barcelonins,
amb la creu de Santa Eulàlia
i les palmes martirials,
la tau de Tarragona
i també les muntanyes de Montserrat
com a devoció mariana que té.
A més a més, també hi ha el pali,
així com les deu gorles,
que és el que marquen que és un arcabisbe.
que celebrar l'Eucaristia
proclamant i explicant la paraula
i fent l'acció de gràcies
és el signe més evident i manifest
del Ministeri Episcopal
i signe de la successió apostòlica
en la comunió de l'Església.
Per això en cap església
i amb més raó a la catedral
no hi falta la presència ben significada
de l'altar, de l'embo
i de la catedra,
llocs de l'Eucaristia,
la paraula i la presidència
i magisteri en nom del Senyor.
En aquest sentit,
la celebració de l'Eucaristia
del nou arcabisbe
és la millor presa de possessió.
Ara ve, des dels inicis
de la medievalitat,
adquirir relleu significat
les seures a la catedra,
lloc del magisteri,
en el moment de prendre possessió
d'una església diocesana.
És aquest moment
el que ara es produirà,
quan li serà demanat
de seures
i el dia que ensenyi
al Col·legi de Consultors
primer i després a tots
les lletres apostòliques
que acrediten el nomenament
i en sigui llegit
immediatament el contingut.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
que són els que accepten el nou arquebisbe en nom del bisbat.
Per això ha revestit un relleu especial precisament en la processa de la bulla
que anava marcada i enlairada de tal forma que tothom la podia veure.
I després de presentar-la, ara es llegeix el text.
Lluís Martínez Sistac, Joan Pau, bisbe servent dels servants de Déu,
el venerable germà Lluís Martínez Sistac, fins ara bisbe de l'Església de Tortosa,
recentment traslladat a la seu vacant de Tarragona,
saludo i dono la benedicció apostòlica.
Nos, preocupats pel bé espiritual universal i al mateix temps
amb gran impaciència per trobar les decisions convenients,
hem volgut que vetllis pel bé espiritual
i pel govern eficient de l'Arxidiòcesi,
metropolitana de Tarragona,
il·lustre església que el fins ara guia i pastor,
el venerable germà Ramon Torrella Cascante,
ha presentat recentment la renúncia de dirigir.
Certament, tu, venerable germà,
a qui, amb justificades raons,
varen promoure l'ordre episcopal de l'Església fa uns deu anys
i més recentment varen determinar que presidissis la comunitat de Tortosa,
creiem que ets efectivament idoni
i que estàs preparat per aportar a terme d'una manera eficaç
aquella missió de tan gran responsabilitat,
perquè has demostrat les teves virtuts pastorals
i també els més excel·lents dots d'intel·ligència i d'esperit sacerdotal.
Rebuda, doncs, la ponderada aprovació de la congregació per als bisbes,
t'alliberem de totes les obligacions envers l'Església de Tortosa
i et proposem, d'acord amb la norma del decret vigent,
com a arquebisbe ordinari de la seu de Tarragona
amb tots els drets i privilegis
que comporta, segons els sagrats cànons,
aquesta missió archipiscopal.
Ensenya l'estimat clergat
i el poble fidel d'aquelles comunitats
d'una manera convenient des d'aquesta missió que t'encomanem
de ser el seu mestre espiritual durant els propers anys,
tot exhortant en Crist els fills i filles estimats
perquè et rebin amb tot l'afecte com a nou pastor
i t'ho veeixin amb la mateixa estima com a guia.
T'exhortem igualment perquè,
amb renovades forces i amb multiplicat fervor apostòlic,
et lliures totalment a la cura diària
d'aquesta estimadíssima comunitat catòlica de Tarragona
i confis que t'ajudarà des del cel
la necessària llum consoladora i vigorosa
si amb el teu esforç procures portar a terme
diligentment tota la teva missió.
Signat a Roma, a Sant Pere,
el dia 20 de febrer de 1997,
21è del nostre pontificat,
Joan Pau II,
Eugeni Seri,
Protonotòri Apostòlic.
Aquest aplaudiment es fa
després que s'hagi llegit la butlla
en la qual el Sant Pare
nomenava oficialment
el Lluís Martínez Sustancou,
arquabisbe de Tarragona.
Aquesta butlla
és el que acredita precisament
els seus drets i les seves obligacions
respecte a l'Església de Tarragona.
Sous-titrage MFP.
Alleluia, Alleluia, Alleluia, Alleluia.
Estimati venerà Germà Monsegnor Lluís Martínez Sistane,
ben volguts germans en l'Episcopat
i estimats sacerdots concelebrants.
Dignissimes autoritats
que ens honoreu amb la vostra presència.
Estimats germans tots,
religiosos i seglars,
que ampliu aquesta bella
església catedral metropolitana.
a moltíssim goig em trobo
en aquesta noble terra
que fa temps desitjava visitar.
M'atraien les qualitats
distintives dels seus habitants
i molt especialment
la història cristiana
que l'indiqueix.
en relació a aquesta seu gloriosa
arquebisbal de Tarragona,
la seva història té uns origins
que es trobben
en la predicació
de varons apostòlics.
Ja mitjans del segle III,
aquesta terra benaurada,
fauregada por la sang
del seu bisbe,
Sant Fructuós,
es tracta del primer bisbe
de Tarragona
de qui conoscem el nom,
acompanyat en el martiri
per els seus diaches
Sant Auguri
i Sant Euloggi.
En el segle II,
Tarragona és ja,
sens dubte,
seu metropolitana,
segons consta
por la decretal
que el papa Sant Sirici
dirigeix a Imeri,
bisbe de aquesta ciutat.
Un signe ben pregond
de la importància
que l'auceiu de Tarragona
havia conseguit
en el segle II,
el trobem en la carta
amb què,
l'any 517,
el papa Sant Formides
nomina al bisbe Joan
vicari apostòlic
de totes les provincies
de Hispania.
Aquesta especial vinculació
amb la seu de Pere,
que ha estat característica
durant els segles
i que segueix viva
en el cor de tots els catolics
de Tarragona,
reapareix després del parentesi
que la dominació árabe imposà
quan esparcidia
restaurar aquest arquebispat
en el fet que l'any 1090
el comte de Barcelona
fes donació de la ciutat
i del seu camp
al patrimoni de Sant Pere.
Des de la restauració
d'aquesta seu fins avui,
la cadena de la succesió apostòlica
s'ha mantingut sense cap interrupció.
en els últims 14 anys,
el govern d'aquesta archidiócesi
ha estat confiat
a les mans generoses
de Monseñor Ramón Torella Cascante.
Mi és un agradable deure
agrair-li,
en nom del Sant Pare
i de tota l'Església,
els treballs realitzats
durant aquests anys
que està pastor
d'aquesta Església local,
anys que són
continuació d'aquells
en què,
com a bisbe auxiliar
de Barcelona
és dedicat
aquella archidiócesi
o d'aquells
en què presta
els seus serveis pastorals
a la Santa Seu,
concretament
en la Comissió Pontificia,
Justícia et Pax
i en el Secretariat
per la Unió dels Cristians.
Estimat germà,
Monseñor Martínez Sistat,
avui prens possessió
d'aquesta seu arquivispal
per continuar
la seva gloriosa història
i portes la teva
rica experiència
de gairebé
deu anys de servei
a l'Església
com a bisbe,
primer com auxiliar
de l'Egnorat Cardenal
Narcís Giubani
Arnau a Barcelona
i en els últims
sis anys
com bisbe residencial
a la diòxia d'Ità Tortosa,
sufragània
d'aquesta Església
metropolitana.
El teu ministeri
episcopal
ha de ser continuació
del que,
amb tant de zèl
i dedicació,
has exercit ja
a la diòxia
i germana
de Tortosa.
Conheces perfectament
les virtuts
i les profundes
arrels cristians
dels homes
i dones
de les terres
de la teva Catalunya
natal,
d'aquesta Catalunya
a la que ha estat
directament
consagrat
tot el teu
ministeri
episcopal.
en el
nuevo encargo
que el Papa
te confía
al nombrarte
arzobispo
de Tarragona,
existe la peculiaridad
de que se trata
de una sede
metropolitana,
cabeza
de una provincia
eclesiástica
que se extiende
prácticamente
a todas
las diòxias
catalanas,
a excepción
del arzobispado
de Barcelona.
El actual
Código
de Derecho
Canónico
nos requerde
el motivo
que ha llevado
a la creación
de provincias
eclesiásticas,
para promover
una acción
pastoral
común
en varias
diócesis
vecinas,
según las
circunstancias
de las personas
o de los lugares,
y para que
se fomenten
de manera
más adecuada
las recíprocas
relaciones
entre los
obispos
diosesanos,
las iglesias
particulares
se agruparán
en provincias
eclesiásticas
delimitadas
territorialmente.
Por el hecho
de ser
arzobispo
de la sede
que es cabeza
de la provincia
eclesiástica
Terragona,
presides
su provincia
eclesiástica.
Se trata
siempre,
como decía
este propósito,
el Concilio
Vaticano
II
de buscar
el bien
de las
almas.
En el
contexto
histórico
concreto
en que
accedes
a esta sede
arzobispal,
los objetivos
pastorales
y los medios
principales,
a través
de los cuales
tales objetivos,
con la ayuda
del Señor,
pueden ser
alcanzados,
se encuentran
definidos
en las
determinaciones
del reciente
Concilio
tarragonense.
De este modo,
ese concilio,
continuación
de la larga
serie de
concilios
tarragonenses,
cuyo punto
de partida
puede colocarse
en el que
en el año
516,
convocó
el obispo
Juan de Tarragona,
se ofrece
el marco
en que
la convergencia
de acciones
pastorales
en todas
las diócesis
que constituyen
esta provincia
eclesiástica,
puede ser
obtenida.
Este es
igualmente
el marco
en que
la arquidiócesis
de Tarragona,
juntamente
con todas
sus sufragáneas,
puede
y debe
emprender
la tarea
de la nueva
evangelización
que el Papa
nos pide
a todos
para el jubileo
del ya
cercano
año 2000.
Es decir,
al traspasar
el umbral
que hará
que nuestra
historia
ingrese
en el tercer
milenio
de la era
cristiana.
De modo
análogo
a como
la dedicación
a las tareas
pastorales
de tu diócesis
no puede
hacerte
olvidar
el esfuerzo
por conseguir
aquella
unidad
de acción
pastoral
que debe
existir
en toda
la provincia
eclesiástica
tarragonense,
la atención
en orden
a conseguir
estos objetivos
propios
de la provincia
eclesiástica
ha de conjugarse
con la colaboración
que tanto
la arquidiócesis
metropolitana
como
sufragáneas
han de prestar
como han hecho
en el pasado
a instancias
eclesiales
más amplias
como la totalidad
del colegio
episcopal
presidido
por aquel
que su cabeza
es romano
pontífice
a nivel
de iglesia
universal
y a la
conferencia
episcopal
también
esta
tiene
como
finalidad
última
promover
el mayor
bien
que la iglesia
procura
a los hombres
señaladamente
por las formas
y modos
de apostolado
adaptados
en forma
de vida
a las circunstancias
del tiempo
grande
es el campo
que se abre
ante tus ojos
y al que el Papa
te envía
para que te entregues
a él
con todo
tu corazón
de obispo
y con todas
sus energías
no te faltará
la colaboración
de los sacerdotes
religiosos
y religiosas
y seglares
de esta
arquidiócesis
su presencia
tan numerosa
en este acto
de tu toma
de posesión
es expresión
de su disponibilidad
para prestarte
su pleno apoyo
en todos
los proyectos
pastorales
que les propongas
tampoco
te faltará
la oración
constante
tanto de ellos
como también
y de modo
muy especial
de los miembros
de los monasterios
masculinos
y femeninos
de la arquidiócesis
que pedirán
al Señor
que bendiga
abundantemente
tus desvelos
el territorio
de esta
archidiócesis
presenta
una clara
fesonomía
mariana
son tantos
y tantos
santuarios
y ermites
dedicados
a la
Mare
de Dios
que es
imposible
intentar
enumerarlos
aquí
ni tan
solos
los más
importantes
sin
sin
caure
en el
risco
de
graves
omisiones
a la
Mare
de Dios
la
seva
bellísima
imagen
ambel
seu
filabras
presidáis
aquesta
iglesia
catedral
desde
el
centro
del
meraviglioso
retaule
de
Pere
Joan
en comano
a los
futuros
treballs
en
aquesta
iglesia
local
de mano
també
para
la
intercessió
dels
dos
santos
les
imágenes
de quals
flanqueixen
la
Santíssima
Verge
en
aquesta
retaule
la
intercessió
del
apóstol
Pau
primer
evangelizador
de
aquestes
terres
perquè
doni
eficácia
a la
teva
acció
evangelizadora
y la
intercessió
de
Santa
Tecla
patrona
d'aquest
temple
convertita
per Sant
Pau
a
Iconi
després
mártir
de
Crist
perquè
tots
aquells
sobre els
quals
exergeix
la teva
acció
de
pastor
aprenguin
de la
Santa
mártir
el
seu
jurament
total
al
Señor
Amén
i
ahora
te
entrego
el
báculo
jurisdicción
sobre
el
arquidióces
de
Tarragona
que
el
Señor
te
bendiga
te
introduzco
al
trono
ara
li entrega
el
nunci
i entrega
el nou
arcabisbe
el báculo
símbol
del
govern
de l'arxiviòs
la gent
es posa
dreta
i aplaudeix
el nou
arcabisbe
que en aquest
moment
s'asseu
solemnament
a la
seu
pròpia
d'arcabisbe
Gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Déu pels segles dels segles!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Déu!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Responeu quan us invoco,
o Déu que em feu justícia,
m'heu eixamplat el cor en els perits,
compadiu-me i escolteu el meu preu.
Que sigui al nostre estandar
la claror de la teva mirada.
La claror de la vostra mirada.
Vols exclamar en qui trobarem el nostre vol,
que sigui al nostre estandar
la claror de la vostra mirada.
Que sigui al nostre estandar
la claror de la vostra mirada.
M'adormo en pau,
així que em pico allí,
i em sento amb vos segur,
només amb vos senyor.
que sigui al nostre estandar
la claror de la vostra mirada.
M'adormo en pau,
que sigui al nostre estandar
Lectura de la primera carta de Sant Joan.
Fillets, us escric això perquè no pequeu.
Però si algú pecava,
recordeu que tenim a prop del Pare un defensor,
Jesucrist, que és just.
Ell mateix és la víctima propiciatòria
pels nostres pecats.
I no només pels nostres,
sinó pels de tot el món.
Per saber si coneixem Jesucrist,
mirem si complim els seus manaments.
Els que diuen que el coneixen,
però de fet no compleixen els seus manaments,
són mentiders,
no diuen pas la veritat.
però els que fan cas de la paraula de Jesucrist,
han arribat de debò a estimar Déu perfectament.
Paraula de Déu.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
En iniciar el meu ministeri episcopal, en l'estimada Església Metropolitana i Primada de Tarragona,
desitjo saludar a tots els seus membres amb les mateixes paraules de l'apòstol Pau,
tan present en la vida i en la tradició de la nostra arcidiòcesi.
Dono gràcies sempre a Déu per tots vosaltres,
fent memòria vostra en les meves oracions,
recordant incessantment l'activitat de la vostra fe,
el treball de la vostra caritat i la constància de la vostra esperança.
Des que el Sant Pare, Joan Pau II, m'ha anomenat arcabisbe de Tarragona,
us he tingut en el meu cor i he pregat per a tots.
Vinc a vosaltres enviat pel Senyor Jesucrist, mort i ressuscitat,
perquè prengueu possessió de mi, del meu ministeri, de la meva vida,
de les meves capacitats i de les meves limitacions.
Vinc amb il·lusió per ser el vostre pastor i el vostre servidor a imitació de Cris,
bon pastor, que no va venir a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida.
Sento el goig i la responsabilitat de trobar-nos junts,
aplegats en aquesta històrica i bellíssima església catedral de Tarragona
que vestiren els nostres abans passats en la fe.
Aquesta seu, mare de totes les esglésies de l'Arxidiòcesi,
dóna testimoni de les nostres llunyanes arrels apostòliques.
En l'episcopologia de la nostra església local,
emplau succeir immediatament a l'estimat arcabisbe Ramon Torrella i Cascante,
que ha presidit aquesta porció del poble de Déu durant un llarg període de temps
i l'ha servit amb amor i generositat.
Ell ha estat una presència sacramental de Cris, bon pastor,
proper a tothom, diligent en l'anunci de l'Evangeli
i promotor d'una pastoral amb la participació de tots.
Els seus anys de servei al Ministeri Primacial del successor de Pere
han enriquit la nostra arxidiòcesi
amb la doble dimensió eclesial de la comunió i de la missió.
Dono gràcies a Déu per la tasca pastoral realitzada per Monsenyor Torrella
i confio comptar sempre amb el seu consell i la seva amistat.
Per la llei de la continuïtat eclesial,
em correspondrà a la joia de plegar collites
que no hauran pas sembrat les meves mans,
sinó a les mans d'uns pastors,
el record dels quals romà anemarat d'agraïment en el meu cor.
Aquí desitjo recordar també explícitament
l'arcabisbe Josep Bonigol,
el qual vaig estimar i vaig ajudar
en els treballs de la Conferència Episcopal Terraconense.
La presa de possessió de l'Arxidiòcesa
s'hi celebra dintre de l'Eucaristia,
que és la principal manifestació de l'Església,
per tal de fer ben palesa la naturalesa eclesial d'aquest acte.
El bisbesqui congrega, uneix i pastura l'Església diocesana.
Ell és el principi i fonament visible de la unitat de la seva església particular.
Sense el Ministeri Episcopal no hi ha església diocesana.
L'Església del Cris, una i única,
existeix en i a partir de les esglésies diocesanes.
Per això, si volem estimar l'Església universal de Jesucrist,
hem d'estimar l'Església local.
Pau VI, posant relleu aquest amor a la pròpia diòcesi,
afirmant, cadascú pot dir de la pròpia església diocesana,
a qui Cris m'ha esperat i m'ha estimat,
a qui l'he trobat i a qui pertanyo el seu cos místic,
a qui em trobo dintre de la unitat.
Però també és ben cert que només podem estimar veritablement la diòcesi
si estem oberts a l'Església universal,
que és la conveni de totes les esglésies diocesanes,
presidida per la de Roma, que té per bisbe el successor de Pere.
Els bisbes de Catalunya manifestàvem en convocar el Conselli Provincial
que la consciència de la romanitat dels nostres bisbats
ha estat una característica fortament arrelada a les nostres terres
i de forma rellevant a partir del segle passat
per influència de Sant Antoni Maria Claret,
del bisbe Torres i Bages i del cardinal Vidal Ibarraquet.
L'encíclica La meixió del redemptor, de Joan Pau II,
recorda aquesta dimensió universal i missionera de l'Església
i ens invita a comprometre'ns amb totes les energies
al servei de l'anunci de l'Evangeli.
Amb goig constatem que són molts, els fills i les filles de l'Arcidiòcesi
que viuen la vocació missionera en països allunyats
i em plau recordar-los molt especialment en aquesta celebració.
La nostra assidiosa cimetropolitana i primada
terrels de l'apòstol dels gentils
i del bisbe màrtir Sant Fructós,
que amb la seva sang va sembrar la constant preocupació
per a tota l'església catòlica estesa d'Orient fins a Occident.
Tarragona sempre s'ha caracteritzat per congregar i animar
el treball eclesial conjunt en el si de la Tarraconense de Catalunya,
enriquint alhora aquest treball amb una fraternal col·laboració
amb totes les altres diòcesis d'Espanya, d'Europa i d'arreu del món.
Aquesta activitat pastoral de la nostra assidiócesi,
amb les altres que tenen la seva seu a Catalunya,
l'hem anat realitzant des de fa molts anys.
Recentment s'ha fet més palès
amb la celebració del Consell Provincial Tarraconense.
Ha estat una joiosa experiència de comunió eclesial
arrelada en la mateixa comunió trinitària
del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
I hem escoltat el que l'Esperit diu a les esglésies de la Tarraconense.
Ara estem aplicant les resolucions conciliars
totes les diòcesis que hem celebrat al Consell.
Com a Arcavís Metropolità de Tarragona,
us animo a mantenir la il·lusió i la generositat
que ens va moure a celebrar aquest aconteixement
per tal de fer ben eficaç l'aplicació
d'aquelles resolucions a totes les esglésies
que pergrinen en la Tarraconense.
El temps pasqual que vivim
omple els nostres cors de joia i d'esperança.
Avui ens hem aplegat amb actitud de fe
per tal que, com els apòstols aquell diumenge pasqual a Jerusalem,
el Senyor ens obri els ulls perquè comprenguem millor
el sentit de les escritures
i fonamentalment el seu nucli central.
El Masíes havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts el tercer dia
i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles
la conversió i el perdó dels pecats.
L'Església de Tarragona entén que també ella
ha rebut del Senyor l'encàrrec d'anunciar la Bona Nova de l'Evangeli.
Aquest és l'objectiu general
que assenyalà el Consell Episcopal de l'Arcidiòcesi
l'any passat per a un triànic.
D'una manera especial, en aquest any 1997,
de la preparació immediata per a la celebració del jubileu,
centrem la nostra atenció en Jesucrist.
Avui és urgent donar a conèixer Jesucrist
als homes i dones del nostre món.