...
Bon dia, amics joies de Tarragona Ràdio.
És la una de la tarda.
Avui és diumenge 23 de març, diumenge de Rams,
i us saludem des del Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona,
on és a punt de començar l'acte solemne del pregó de la Setmana Santa.
Un acte, com ja és habitual, organitzat per l'Ajuntament de Tarragona
i també l'agrupació d'associacions de la Setmana Santa tarragonina.
Enguany, el pregoner de la Setmana Santa és el director general
de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, el senyor Jordi Vilajoana,
que d'aquí uns instants farà aquest pregó,
que d'alguna manera obre oficialment el que és pròpiament la Setmana Santa tarragonina.
amb aquest acte oficial i solemne que ja també, com és tradició,
es fa aquí al Saló de Sessions de l'Ajuntament de la ciutat.
Enguany, però, aquest acte té un caire especial,
ja que després de la lectura del pregó a càrrec del senyor Jordi Vilajoana,
també es farà la concessió del títol de fill adoptiu de la ciutat
a l'arquivisbe de Tarragona, el que heu estat en els darrers anys,
Monsenyor Ramon Torreia i Cascante.
Serà un acte també solemne i protocolari,
conseqüència de la decisió de l'aprovació que fa escassament una setmana,
dilluns passat, va fer el plenari de l'Ajuntament de Tarragona,
el consistori en ple i per unanimitat va aprovar,
concedir aquesta distinció de fill adoptiu de la ciutat,
amb un senyor Ramon Torreia i Cascante,
que recordem d'aquí dos diumenges, el dia 6 d'abril,
oficialment s'acomiadarà com a president de la conferència Episcopal Tarraconense.
És, doncs, un acte solemne i important, el d'enguany,
el d'aquest diumenge de Rams, el d'aquest diumenge 23 de març,
que podreu seguir en directe a través de les zones de Tarragona Ràdio.
En aquests moments estan entrant algunes de les personalitats
que assistiran en directe en aquest saló de plens
a aquest acte solemne del pregó de la Setmana Santa.
Vèiem des de la nostra posició, per exemple,
el rector de la Universitat, Rovira i Virgili,
el senyor Joan Martí, que serà una de les personalitats assistents a l'acte.
També hi assistiran i presidiran l'acte
el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Maria Pujals,
el conseller de Sanitat del Govern català, també el senyor Duar Rius,
i, com és evident, l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
i les principals autoritats d'altres institucions,
de la Diputació de Tarragona, també autoritats militars
i el mateix arquivisbe emèrit de Tarragona, el doctor Ramon Torrella.
S'han habilitat fins i tot en guany unes cadires especials
que estan més pròximes a la presidència del saló de plens
degut a la gran quantitat de gent de personalitats
que han volgut assistir en directe a aquest pregó de la Setmana Santa
i també a l'acte de concessió
de l'anomenament de fill adoptiu de la ciutat
al doctor Ramon Torrella i Cascanté.
Darrere de la nostra posició, el que seria ja el saló de plens de l'Ajuntament,
en els seients habituals de la sala,
estan ja plenes totalment de gent
que des de fa més de mitja hora s'estava esperant a les portes
per assistir en directe a aquest acte.
I fins i tot fora del que seria el saló de plenaris de l'Ajuntament,
el consistori de la ciutat ha habilitat una pantalla de televisió
per seguir en directe i per circuit tancat
aquest acte solemne del pregó de la Setmana Santa,
que si ja habitualment desperta una gran expectació,
doncs en guany segurament encara molta més.
a causa d'aquest comiat també solemne i oficial
del doctor Ramon Torrella
i que Cascanté com a arquivisba de la ciutat de l'Arquivisba de Tarragona,
volíem dir.
Tot i que també oficialment el seu comiat serà el proper diumenge 6 d'abril
amb un acte que es farà a la tarda
a la mateixa catedral metropolitana de Tarragona.
És la una de la tarda i sis minuts.
Els serveis de protocol de l'Ajuntament de Tarragona
encara estan situant les moltes personalitats
que s'apleguen avui al Saló de Plens.
L'acte començarà amb uns minuts de retard
i consistirà en primer lloc,
i si no ens equivoquem,
consistirà primer en la lectura del pregó,
la presentació del pregoner,
que en guany, com dèiem,
és el màxim responsable de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió,
el senyor Jordi Vilajoana,
i després hi haurà l'entrega d'aquesta distinció
de fill adoptiu de la ciutat
al doctor Ramon Torreia i Cascante
en un acte que percibirà l'alcalde de la ciutat,
Joan Miquel Nadal.
Aquest és el primer acte ja habitual,
el primer acte oficial que dona pas
als grans actes de la Setmana Santa de Tarragona.
N'hi ha, però, més.
Aquesta tarda, per exemple, a les 6,
hi haurà el Via Crucis Processional
per les muralles i la Paralta.
Sortirà de l'església de Nazaret
i serà presidit també, com és habitual,
pel Sant Cris de la Sang.
És un acte ja molt habitual
que organitza la reial i venerable
Congregació de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor Jesucrist.
I a partir d'avui mateix,
tot un seguit d'actes tradicionals
en els diferents Via Crucis
i processons
que durant tota la Setmana Santa
ompliran d'aquesta tarana
a la ciutat de Tarragona.
El més important,
el més multitudinari,
serà la processó del Sant Enterrament
del proper divendres, dia 28,
la processó del Sant Enterrament
que també, com és habitual,
us retransmetrà en directe a Tarragona Ràdio
des del Palau Arquebisbal
a càrrec del nostre company Didac Bertran,
el màxim responsable del Departament de Mitjans
de Comunicació de l'Arquebisbat de Tarragona.
Una processó del Sant Enterrament
que, com ja també us hem informat
en els darrers dies,
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
podrà passar finalment per la plaça de la Font
després del ritme important
que s'estan fent en les obres
de l'aparcament soterrani
i de la mateixa superfície de la plaça,
que estarà enllestida per tal
que les diferents confreries i congregacions
que participen a la processó del Sant Enterrament
hi puguin passar per la plaça de la Font.
Sí que hi haurà també un altre canvi,
ja comentat en els darrers dies,
en els diferents informatius de Tarragona Ràdio,
en el sentit que finalment es reduirà
un tram de la Rambla Nova.
La processó arribarà fins a la Cruia
amb el carrer de la Unió
i no arribarà com és tradicional
o com era habitual fins ara,
fins a l'estàtua dels despollats.
Hi haurà, per tant, una reducció d'un tram
de la Rambla Nova
pel que fa a la processó del Sant Enterrament.
Un programa també, una retransmissió en directe
que també s'oferirà a Tarragona Ràdio
en el marc d'aquesta programació especial
que l'emissora municipal,
que la Ràdio de la Ciutat
dedica aquests dies a la Setmana Santa.
Dins d'aquesta programació també us volem recordar
que el proper divendres, divendres sant,
el dia 28, a partir de les 12 del migdia,
aquesta emissora us oferirà
la funció de les set paraules,
també un espai ja tradicional i habitual
i que un any més ens l'oferirà
al Departament de Mitjans de Comunicació
de l'Arquivisbat de Tarragona.
I encara també us volem anunciar i recordar
dins d'aquesta programació especial
que demà, dilluns,
a partir de les 10 i 11 minuts del matí
i dins del programa Magazzin
al matí de Tarragona Ràdio,
us oferirem una entrevista
amb l'Arquivisba Emèrica de Tarragona,
el doctor Ramon Torrell i Cascante.
Avui el protagonista,
un dels grans protagonistes,
sens dubte,
d'aquest acte avui de la Setmana Santa,
del pregó de la Setmana Santa,
i que demà, doncs,
podreu escoltar en una entrevista
prèviament enregistrada,
una entrevista en exclusiva,
realitzada pel nostre company perivista,
en Didac Bertran,
on analitza i fa un repàs ampli
totes les seves vicissituds personals,
28 anys, doncs, com a bisba,
i també parla i aborda
els principals temes
de l'actualitat eclesiàstica,
des d'una possible i futura
conferència episcopal catalana
fins també al problema
de la falta de vocacions
actualment entre els joves
de la nostra societat,
o la possibilitat
de fer en el futur
nous concilis,
igual que el que es va fer
o similar al que es va realitzar
ara fa dos anys
des de Tarragona.
És una entrevista, doncs,
que demà podreu escoltar
en directe a la sintonia
de Tarragona Ràdio,
una entrevista prèviament enregistrada,
però que podreu escoltar demà
al matí de Tarragona Ràdio.
Tot això, doncs,
forma part de la programació especial
d'aquesta emissora
dedicada a la Setmana Santa de Tarragona
i que d'aquí uns instants
us oferirà
aquest pregó
de la Setmana Santa.
Sembla que hi ha
l'alcalde de Tarragona
i les principals autoritats
que presidiran l'acte
estan a punt de fer
la seva entrada
al Saló de Plenaris
de l'Ajuntament de Tarragona
i, per tant,
en un instant
començarà aquest acte.
Ara mateix veiem
el doctor Ramon Torreia Cascante
que seu en una de les cadires
de la presidència,
just al costat
d'on s'haurà
l'alcalde de Tarragona.
També podem veure
el conseller de Cultura
de la Generalitat,
l'honorable
senyor Joan Maria Pujals.
També veiem
el president
de la Diputació,
el senyor Josep Mariner.
A la governadora
civil de Tarragona,
Margarita López,
el president
de l'agrupació
d'associacions
de la Setmana Santa,
el senyor Joan Rossell
i l'alcalde
Joan Miquel Nadal
que ara mateix
està a punt
d'obrir
aquest acte oficial
del pregó
de la Setmana Santa.
Senyores i senyors,
honorable conseller,
arcabisbe
Ramon Torreia
i Cascante,
digníssimes autoritats,
senyor pregoner.
Anem a donar començament
al pregó
de la Setmana Santa
de Tarragona
en 1997
i a més
farem l'acte
de lliurement
del títol
de fill adoptiu
de Tarragona
a l'excellentíssim
i rebreendíssim
doctor Ramon
Torreia i Cascante.
Té la paraula
el senyor
Joan Rossell
i Carol,
president
de l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
que presentarà
el pregoner.
Il·lustríssim
senyor alcalde,
excel·lentíssim
i rebreendíssim
doctor Torreia,
honorable conseller,
digníssimes autoritats,
senyor pregoner,
senyores i senyors.
Avui
acomplim
amb una tradició
secular
que dona inici
a la Setmana Santa
on commemorarem
la passió
del nostre Salvador.
El pregó,
que tradicionalment
era una crida
als ciutadans,
és actualment
una part
de la nostra història
i cultura
que any
darrere any
esdevé el contingut
que enriquirà
el nostre llegat.
La Casa de la Vila
acolleix
el pregoner
i el poble
a sent l'alcalde
el nostre anfitrió.
De quina manera
més solemne
ho podríem fer?
Serà, doncs,
un punt de sortida
d'uns dies
que ens conviden
a la reflexió
mitjançant
les celebracions
litúrgiques
i les processons
per acabar
en el moment
culminant
del diumenge
de ressurrecció.
Una personalitat
del món
dels mitjans
de comunicació
s'ha dignat
honrar-nos
a sent
el pregoner
d'aquest any,
el senyor
Jordi
Vilajoana
i Rovira,
director general
de la Corporació
Catalana
de Ràdio
i Televisió.
Va néixer
a Barcelona
el 17 de setembre
de 1949
casat
de dues filles.
Licenciat
en Ciències Econòmiques
per la Universitat
de Barcelona,
diplomat
en màrqueting
de nous productes
per l'Escola
d'Administració
d'Empreses
ESADE,
diplomat
en Advanced Management
per la Universitat
de Harvard,
és membre
de la Federació
d'Organismes
de Ràdio
i Televisió
Autonòmics,
president
de Mediaparc
a Catalunya,
membre
de la Permanent
de la Fundació
Universitat
Oberta
de Catalunya,
membre
del Consell
d'Administració
de Teatre
Nacional
de Catalunya,
membre
del Consell
Social
de Llengua
Catalana,
membre
del Patronat
del Liceu,
membre
del Patronat
de la Funitec
Enginyeria
La Salle
i membre
de la Fundació
de l'Orfeó
Català
Palau
de la Música.
El senyor
Vilajoana
em confessava
ahir
que portava
a Tarragona
en el seu cor.
A la seva infantesa,
ell havia
après a nedar
a les aigües
de Tarragona
i recordava
amb nostàlgia
els passejos
per la Rambla
de la mà
del seu pare
i provant
uns deliciosos gelats.
Senyor
Vilajoana,
gràcies
per haver
acceptat
fer el pregó
i li fem
un prec
des de l'agrupació
d'associacions
que és que els mitjans
de comunicació
que vostè
tan dignament
presideix
no ens oblidin,
no oblidin
la nostra
Setmana Santa.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Honorable
Conseller de Sanitat,
prego
que m'adispensi.
Moltes gràcies
senyor Joan Rossell
i Carol,
president de l'agrupació.
Té la paraula
el senyor Jordi Vilajoana
i Rovira,
president de la Corporació
de Ràdio
i Televisió
de Catalunya.
Molt bon dia.
I l'hiotíssim
senyor alcalde,
excel·lentíssim
i rebreendíssim
senyor Arcavisba,
honorable
Conseller de Cultura,
honorable
Conseller de Sanitat,
distinguíssimes
autoritats,
senyores,
senyors,
ciutadanes
i ciutadans
de Tarragona.
Quan l'amic
Josep Ramon Ovegat
em va plantejar
la possibilitat
de fer el pregó
de Setmana Santa
a la ciutat de Tarragona,
em vaig sentir sorprès
i honorat.
Quan pocs dies després
en Josep Ramon
em confirmava la invitació,
la satisfacció de participar
en un acte
d'aquestes característiques
es va barrejar
immediatament
amb un cert neguit.
Com pregonar
una celebració
amb tanta tradició
a Tarragona?
què us podria dir
el director general
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
que sigui diferent
al que ja han dit
altres honorables pregoners
que m'han precedit?
Què podria dir
que comuniqués
i invités
a renovar
la participació
en una Setmana Santa
tan comunicativa
i tan participativa
com esteu fent?
El llegir els pregons
d'anys anteriors
que amablement
em va fer a mans
en Joan Rossell
vaig veure
que els aspectes històrics
religiosos i cívics
ja havien sigut tocats
abastament
per altres pregoners.
Vaig intentar buscar
en els meus records
de Setmana Santa
el fil argumental
per a aquest pregó
però era difícil.
Les meves Setmanes Santes
em portaven a Matlleu
poble del meu pare
i em duien el record
de la meva àvia paterna
i de la seva promesa.
Si els meus fills
se'n surten
de la Guerra Civil
aniran de penitents
a la processó
de Divendres Sant
de Matlleu
se'n van en sortir
i cada Setmana Santa
la família
anàvem a Matlleu
i el Divendres Sant
cap al vespre
el meu pare
es vestia la vesta negra
i es posava la cucurulla
també negra
i tota la família
acompanyava amb el pare
a la processó
per complir la promesa.
Era un pare diferent
era un dia diferent
i ara encara
el record
és fort
i punyent.
quan el meu germà
i jo
ens vam fer grans
vàrem substituir
el pare
en la promesa
i aleshores
érem nosaltres
els que ens posàvem
les vestes
i les cucurulles negres
i anàvem a la professó
davant del pas
de Cris
a la creu.
Solemnitat
tradició
i silenci
i així defineix
en Josep Maria Sabater
la Setmana Santa
de Tarragona
així definiria
jo també
els meus records
les meves vivències
de la Setmana Santa
a Matlleu.
Segur
que molts tarragonins
tenen records similars
segur que
sota les vestes anònimes
hi ha promeses
de l'àvia
similars
als meus records
i a les meves vivències.
enmig d'aquests records
i pensaments
vaig posar el vídeo
que també en Joan Rossell
em va fer a mans.
A la poca estona
de mirar-lo
i escoltar-lo
vaig començar
a descobrir
el que us volia
pregonar avui aquí.
La Setmana Santa
de Tarragona
solemne
tradicional
i silenciosa
és també
un gran acte
de comunicació
és una gran
producció audiovisual
ideada
produïda
realitzada
dirigida
per vosaltres
els tarragonins
el batec
de les llances
dels armats
repicant
en l'empedrat
dels carrers
del recorregut
el so dels timbals
les bandes
de música
el cant
de les corals
són la banda sonora
cada any
recreada
que acompanya
la llum mediterrània
del capvespre
i dins d'aquesta llum
la rememoració
de la passió
i mort de Cris
pas a pas
amb la mateixa intensitat
amb la mateixa força
però ara
assumida
i realitzada
pels seus deixebles
pel seu poble
el poble
de Tarragona
el 1997
quasi dos mil anys
després de la passió
i mort de Crist
a les portes
de l'era de la comunicació
les autopistes
de la informació
les plataformes digitals
la interactivitat
els tarragonins
sou capaços
de mantenir
i recrear
un gran acte comunicatiu
la setmana santa
de Tarragona
recorda
i reviu
uns fets històrics
les conseqüències
dels quals
són la base
d'allò
que hem anomenat
la civilització occidental
els fets
són fàcils de narrar
que a finals dels anys 20
del que ara anomenem
era cristiana
aparegué a Palestina
aleshores
sota dominació romana
un rabí
anomenat
Jesuà
sortit de Nazaré
el qual
per la vida
i la paraula
atregué molta gent
cap a ell
d'entre la qual
constituï un petit grup
de dotze
que el seguiren
arreu on anava
predicant
el que ell anomenava
el regne de Déu
per raons fàcils
de detectar
en els documents
s'aplegaren
contra ells
tots els poderosos
del poble
i decidiren
d'eliminar-lo
fou agafat
per la traïció
d'un dels seus íntims
el vespre
del que ara anomenem
Dijous Sant
interrogat
judicat
condemnat a mort
vejat i torturat
tota aquella nit
l'endemà
fou posat
a les mans
de l'autoritat romana
d'ocupació
l'única
que podia sentenciar
legalment
a la pena màxima
després d'una estiria ronça
en què jueus i romans
intentaven
de comprometre
a fons
carregar-se
la responsabilitat
exclusiva
de la sentència
mútuament
fou condemnat
a morir
crucificat
executat
aquell mateix dia
lliurar l'esperit
a les 3 de la tarda
del que ara és
el divendres Sant
els seus deixebles
asseguraven
que 3 dies després
de la mort
l'endemà
del dissabte
l'havien vist
de nou vivint
i que durant
una colla de dies
havia anat
per la Galilea
menjant
parlant
i convivint
amb ell
aquests són els fets
aquest és el guió
aquesta és la història
probablement
la més difosa
per milions de boques
a milions d'orelles
en milers de processons
de setmana santa
en centenars
de pobles
i ciutats
amb persones
i accents
diferents
amb diferents
llums
i sons
però amb la mateixa història
probablement
la més coneguda
que ha provocat
heroïcitas
martiris
i grans sacrificis
però que ha fet
que milions de persones
dels cinc continents
segueixin la paraula de Crist
i el camí
que ell va marcar
aquesta és la història
que dos mil anys després
any rere d'any
els tarragonins
torneu a sanificar
torneu a recrear
en els vostres carrers
amb la vostra llum
del Mediterrani
amb la vostra gent
les vostres veus
i els vostres silencis
amb la vostra fe
o el vostre respecte
a les portes
de l'era digital
sense televisió
sense efectes especials electrònics
sense realitats virtuals
quan tothom pensa
que en aquest futur
tot ho veurem
o ho farem
mitjançant l'ordinador
o la televisió
vosaltres
tarragonins
demostreu que les històries
les vivències
les emocions
els sentiments
encara es poden viure realment
encara ens podem emocionar
amb els records
encara podem reflexionar
i rememorar col·lectivament
però també individualment
i aquesta és la clau del futur
o l'esperança
que ens aporten
les noves tecnologies
de la comunicació
l'equilibri
entre el que és col·lectiu
i el que és individual
m'explicaré
fa uns anys
a la dècada dels 80
a Europa
es va trencar
el monopoli
de les televisions estatals
i es va produir
la primera llibreització
de les telecomunicacions
d'un o dos canals
de televisió
van passar
a cinc o sis
això va importar
va aportar
importants beneficis
i per nosaltres
els catalans
un de molt important
vam aconseguir
una televisió
que parlés
la nostra llengua
que reflectís
la nostra cultura
els nostres valors
la nostra identitat
com a poble
tothom està d'acord
que la televisió
de Catalunya
ha estat decisiva
en la normalització
lingüística
i cultural
del nostre país
però també
ha causat
alguns problemes
l'aparició
de més televisions
la majoria
d'elles privades
va provocar
un increment
d'oferta
va provocar
una major competitivitat
una lluita per l'audiència
lluita pels recursos
econòmics
que aporta la publicitat
i va produir
també
un fenomen
de globalització
dels continguts
que va afavorir
el país
més preparat
en la indústria
audiovisual
els Estats Units
totes les televisions
europees
es van omplir
de productes
audiovisuals
americans
Dallas
Perry Mason
el fugitiu
la cultura pròpia
europea
semblava
que havia desaparegut
tot i les crítiques
pel que fa
als continguts
televisius
que el com
estem guanyant
en els darrers anys
els telespectadors
prefereixen
en aquests moments
els camps
de vinyes
del Penedès
els camps
de petroli
de Dallas
i dolents
casolants
com l'Amadeu
són preferits
a dolents
de pel·lícula
com el JR
però ara
un altre cop
hem d'estar atents
a la nostra llengua
a la nostra cultura
i als nostres valors
amb les noves tecnologies
la fibra òptica
la televisió digital
el satèl·lit
l'internet
ja no parlem
de 5 o 6 canals
ara parlem
de 25 o 30
i en pocs anys
en parlarem
de 500
una vegada més
la indústria audiovisual americana
té les fàbriques
plenes d'activitat
per omplir-nos
dels seus productes
i formats
i de la seva cultura
globalitzadora
però a causa
de la gran quantitat
de canals
al mateix temps
i per força
la televisió
haurà de ser
propera al ciutadà
haurà de parlar
la seva llengua
haurà de localitzar-se
i personalitzar-se
la comunicació del futur
serà global
i local
a la vegada
universal
però sense renunciar
a les pròpies arrels
de la mateixa manera
que la setmana santa
és un concepte universal
que conviu perfectament
en milers de setmanes santes
úniques
i diferents
l'una de l'altra
la televisió del futur
haurà de trobar
aquest tipus d'equilibri
el repte
és saber afrontar
la nova situació
fent-la favorable
el repte
és planificar el futur
sense oblidar el passat
però al mateix temps
ni permetre
que aquest passat
no ens deixi avançar
ni construir un futur
sense memòria
només una ciutat
com Tarragona
que conviu
i té present
el seu passat romà
al mateix temps
que valora
i empenya
el seu present
industrial
i turístic
capdavanter
i obert al món
només una ciutat
com Tarragona
podria convidar
el director general
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
a que pregoni
el que tots vosaltres sabeu
que la vostra
setmana santa
solemne
tradicional
i silenciosa
ha de seguir sent
el referent que ja és
el contrapunt necessari
de la societat
de la informació
on els tarragonins
segur
que tindreu
molt a dir
moltes gràcies
Són els aplaudiments
de la sala
de plens
totalment
plena
de gent
reconeixent
el preu
del director general
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
moltes gràcies
Gràcies
gràcies
Jordi Vilajuana
A continuació
com vostès saben
i
continuant
amb la tradició
que
durant molts anys
se manté
en aquest ajuntament
serà
l'arcabisbe
de Tarragona
i aquesta vegada
anem a fer
almenys
una mica diferent
serà
l'arcabisbe
de Tarragona
i primat
de les Espanyes
i tancarà l'acte.
El pregó de la Setmana Santa sempre porta algun missatge,
independentment de qui el fa, del nivell de la seva cultura,
de les seves tendències polítiques i de l'origen també de la seva personalitat.
En el missatge d'avui jo crec destacar-hi el que és molt típicament dels mitjans de comunicació,
és a dir, un caràcter descriptiu sense fer-ne filosofia.
La cultura nostra no vol filosofies, és una cultura urbana.
Aquí s'ha passat, diguem-ne, d'un passat rural, s'ha parlat,
i també d'un present industrial o d'un present urbà.
Jo vull felicitar sincerament el nostre pregoner, el senyor Vila Joana,
perquè s'ha pogut recordar el caràcter solemne, tradicional i silenciós
de la nostra Setmana Santa.
I les arrels de la continuïtat li venen d'aquestes tres característiques,
la solemnitat, la tradició i aquest aspecte d'un silenci que parla per ell sol.
Enhorabona, senyor Vila Joana.
Ara aixeca la sessió.
Ara aixeca la sessió.
El senyor alcalde diu que hem d'aixecar la sessió ara.
És a dir, hi ha una segona part.
Miga part i passem a l'altra part, a la segona part.
Anem a donar començament a l'acte de lliurament de títol de fill adoptiu de Tarragona
a l'excellentíssim i rebreendíssim doctor Ramon Torrella i Cascante.
Té la paraula el senyor Joan Areggio, tinent alcalde de Cultura,
que aglosarà la figura del doctor Torrella.
Il·lustríssim senyor alcalde,
excel·lentíssim i rebreendíssim doctor Torrella,
honorable conseller de Cultura,
honorable conseller de Sanitat,
digníssimes autoritats, senyores i senyors.
S'ha dit de Tarragona que solament el seu record desperta emocions vivíssimes.
Tarragona és una ciutat que ho té pràcticament tot.
És culta, industrial, turística i de profundes tradicions religioses.
És una ciutat amb una història mil·lenària
que ha sabut conservar aquest tarannà que la caracteritza
i la fa singular, única.
Amb la voluntat de mirar el futur sense oblidar el passat,
ha cercat la forma de conjuminar aquest difícil equilibri,
però possible, entre aquesta ciutat monumental,
de velles tradicions i d'una espiritualitat
encarnada en les creences dels nostres majors
i la ciutat industrial i turística
a causa de les exigències dels temps moderns.
Tarragona no és solament la capital política de les nostres comarques.
És també la capital de la província clasiàstica tarragonense,
la qual, en els seus inicis, comprenia,
a més de la capital,
les diòcesis de Barcelona, Girona, Vic, Lleida,
Empúries, Tortosa, Urgell, Roses, Saragossa, Calahorra,
Òsca, Tarassona, Pamplona,
Oca, a Burgos, a Maia i seguia, a la Vall de l'Ebre
i a l'Esanco o a l'Isana, a la Rioja.
També hi havien pretengut Menorca, Mallorca i Eivissa
i durant el segle VI València també estigui unida a la tarragonense.
Al llarg de la història s'hi han celebrat més de 100 concilis provincials.
Això ens pot donar una petita idea de la seva importància
i el que és més ens permet dir 100 sembuts
que el nostre arcabisbat és una de les senyes d'identitat més preuada d'aquesta ciutat.
Així doncs, quan parlem de l'arcabisbat de Tarragona
ens referim sempre a una seu d'una llarguíssima història
en la que la seva demarcació territorial eclesiàstica
està basada en l'antiga província romana civil de la tarragonense.
Ja en el segle III es té constància del primer bisbe de Tarragona,
fructuós, martiritzat el 259.
No obstant, la província eclesiàstica no assolir la seva plena estructura
fins al període visigòdic
i no és fins l'any 516 que celebra el primer concili provincial.
Per tant, ser arcabisbe de Tarragona comporta una gran responsabilitat,
però també, sens dubte, ha d'omplir d'una gran satisfacció.
El dia 12 d'abril de 1983
un senyor Ramon Torrellí que es canta
fou anomenat arcabisbe de Tarragona
i amb això també president de la Conferència Episcopal Tarragonense.
El dia 12 de juny del mateix any
efectuà entrada solemne a la seva arxidiòsesi
segons els rituals i els costums propis de la tarragonense.
El papa Joan Pau II
havia depositat en ell tota la seva confiança
reconeixent-li el seu treball en favor de l'Església
i la seva fidelitat a la mateixa
i li va imposar ell mateix el pali,
acte que ha reservat als arcabismes metropolitans.
Des del dia de la seva arribada
no ha deixat mai d'interessar-se pels problemes de l'arxidiòsesi.
Treballador incansable i cordial,
el doctor Torrella ha complert abastament
el seu projecte per a Tarragona.
És un home documentat i amè,
apassionat però crític
i, sobretot, estimulant davant de qualsevol iniciativa
que consideri important.
s'ha esforçat per rebre a tothom,
per donar resposta a tots,
per recolzar qualsevol treball,
per humil que sigui.
En els decurs de tots aquests anys
que ha viscut i ha treballat intensament
en aquesta ciutat,
s'hi ha sentit plenament vinculat
i ha participat en tots aquells esdeveniments
importants per als tarragonins.
Com a arcabisbe metropolità de Tarragona i primat,
va impulsar l'any 1991
la celebració del nou centenari
de la restauració de la seu metropolitana
i de la repoblació del Camp de Tarragona.
I va convocar el dia 8 de setembre de 1994
el Concili Provincial de la Tarragonense,
del qual en fou president
i que fou clausurat per ell mateix
el juny de 1995.
Després de 13 anys de treball intens
en aquesta archidiócesi,
ha volgut deixar el càrrec
per raó de la seva edat.
L'Ajuntament i tots els tarragonins
volem donar-li les gràcies
i felicitar-lo per l'empremta que ha deixat
i per aquest motiu
la Corporació Municipal
li reta aquest respectuós i sincer homenatge
concedint-li el títol de fill adoptiu de Tarragona.
Moltes felicitats i moltes gràcies.
Té la paraula
Moltes gràcies, senyor Regió.
Té la paraula
el senyor Pons Mascaró
Forcada, secretari general de l'Ajuntament,
que donarà lectura
de l'acord municipal
de concessió
del títol de fill adoptiu de Tarragona
a l'excellentíssim i reverendíssim doctor
Ramon Torrella i Cascante.
Acord pres
pel Consell Plenari
de data 17 de març de 1997
de concessió
del títol de fill adoptiu
de la ciutat
al doctor Ramon Torrella i Cascante.
El Consell Plenari
per unanimitat
adoptar el següent acord
que literalment diu
visca per acord
del Consell Plenari
de data 17 de febrer de 1997
s'acordar la incoesció
de l'expedient
per la concessió
del títol de fill adoptiu
de la ciutat
al doctor Ramon Torrella
i Cascante
en base a la proposta
de la Comissió Informativa
de Cultura
presentada a l'efecte.
De conformitat
amb el disposat
a l'article 18
del Reglament Especial
per la Concessió
de Distincions,
aprovat per l'Ajuntament
ple
en sessió ordinària
celebrada el dia 12 de febrer
de 1981,
s'han aportat
a l'expedient
els antecedents
que resumits són els següents.
El doctor Ramon Torrella
i Cascante
nasca a Olesa de Montserrat,
diòcesi de Barcelona,
el dia 30 d'abril
de 1923.
L'any 1945
acaba els estudis
superiors
d'enginyer tèstil
a l'Escola Industrial
de Terrassa.
El 25 de juliol
de l'any 1953
va ser ordenat sacerdot
a Olesa
de Montserrat.
Posteriorment,
fou nomenat
bisbe auxiliar
de Barcelona
per Pau VI
el 25 d'octubre
de 1968
i rebé
la consegració
episcopal
a la Basílica
de Santa Maria del Mar
el 14 de desembre
d'aquell mateix any.
El 6 de novembre
de 1970
el papa Pau VI
el cridà a Roma
i el nomenat
vicepresident
del Consell de Laics
i de la Pontifícia
Comissió, Justícia i Pau.
L'any 1971
fou nomenat
vicepresident
del Consell
Cor 1.
El 20 de desembre
de 1975
fou nomenat
vicepresident
del Secretariat
per la Unitat
dels Cristians,
càrrec que ha ocupat
dins el 30 de maig
de 1983.
El 12 d'abril
de 1983
Joan Pau II
el nomenar
cabisba de Tarragona
responsabilitat
que comporta
la presidència
de la Conferència
Episcopal
Tarraconense
que comprèn
les diòcesi
de Catalunya.
Així mateix
Joan Pau II
el nomenar
l'any 1984
membre del Secretariat
per la Unitat
dels Cristians.
El juny
de 1983
la Conferència
Episcopal
Espanyola
l'elegir
com a representant
el Consell
de les Conferències
Episcopals
d'Europa.
Així mateix
va ser elegit
vicepresident
del dit Consell
i membre
del comitè
mixt
entre aquest Consell
i la Conferència
d'Esglésies
Europees.
El febrer
de 1990
l'Assemblea
Plenària
de la Conferència
Episcopal
Espanyola
el va elegir
president
de la Comissió
Episcopal
de Relacions
Interconfessionals.
El dia 8
de setembre
de l'any 1994
va convocar
el Consell
Provincial
Tarraconense
clausurat
per ell mateix
el juny
de l'any
1995
del qual
el doctor
Torrella
en fou
president
com a
arcabisbe
de Tarragona
metropolità
i primat
atesa
tota la seva
trajectòria
desenvolupada
al llarg
de 13 anys
a l'Arxidiócesi
de Tarragona
amb obres
i accions
fecundes
i brillants
entre les quals
cal destacar
la commemoració
del 900
aniversari
de la restauració
de la seu
metropolitana
i la celebració
promoguda
per ell mateix
del Consell
Provincial
Tarraconense
de tanta repercussió
universal
i que ha contribuït
alhora
a resaltar
la identitat
i dinamisme
de l'Església
de Catalunya
i dels seus bisbes
ha examinat
aquest expedient
i vist que s'han
seguit els tràmits
que preceptua
el reglament especial
per la concessió
de distincions
legalment aprovat
especialment
en els seus articles
15 i següents
i reconeixent
de les dates
i informes
assenyalats
mèrits suficients
per otorgar
una distinció
el doctor Ramon
Torrella
i Cascanti
per la seva direcció
a la tasca espiritual
vers la societat
tarragonina
i en públic
reconeixement
pels grans
meris contrats
per la seva labor
en favor
dels interessos
de la ciutat
segons s'assenyal
a l'article 10
del reglament
en qüestió
vist que s'ha exposat
al públic
en el tauler
d'anuncis
del Palau Municipal
per un termini
de 15 dies
la proposta
de la concessió
d'una distinció
municipal
al doctor Ramon
Torrella
i Cascanti
i que no s'han presentat
objecions
de cap mena
en contra
vista la proposta
de l'instrucció
en conseqüència
el Consell Plenari
acorda
per unanimitat
concedir
el títol
de fill
adoptiu
de Tarragona
el doctor
Ramon
Torrella
i Cascanti
arcabisbe
metropolità
i primat
en públic
reconeixement
dels meris
contrats
per la seva labor
en favor
de la ciutat
i hem escoltat
la lectura
de l'acord
en ple del consistori
i en aquests moments
l'alcalde
de Tarragona
li fa entrega
al doctor Ramon
Torrella
i Cascanti
d'aquest títol
de fill
adoptiu
de Tarragona
el títol
acordat
pel consistori
en ple
amb tot
el saló
de plens
dret
totes les personalitats
i totes les persones
que no s'han volgut
perdre en directe
aquest acte
solemne
saluden
amb aquest
llarguíssim
aplaudiment
aquesta entrega
del títol
de fill
adoptiu
de la ciutat
a l'arcabisbe
emèrita
de Tarragona
el doctor
Ramon
Torrella
i Cascanti
Moltes gràcies
té la paraula
el doctor
Torrella
les meves paraules
són d'agraïment
un agraïment
ben sincer
un agraïment
que surt
del cor
perquè
en realitat
cap ciutat
no té
cap obligació
per declarar
fill
adoptiu
a una persona
per això
encara que
sembli
tal com sona
la paraula
fill adoptiu
que és una cosa
una mica
accidental
examinada
en profunditat
fill adoptiu
vol dir molt
perquè és el màxim
que pot donar
una ciutat
a una persona
que no és
filla
d'aquesta ciutat
les ciutats
tenen
una ànima
costa molt
de trobar-la
jo encara
no
sabria
definir
amb una sola
paraula
quina és
l'ànima
de Tarragona
les ciutats
per conèixer-les
amb intensitat
han de ser
trepitjades
on hi ha
de caminar
si un no camina
per la ciutat
no coneixerà
mai la ciutat
i això
jo ho vaig fer molt
els primers anys
jo sortia
de dalt
i baixava
pel carrer Major
i arribava
fins a la Rambla
i anava allà
al balcó
del Mediterrani
com intentant
descobrir una mica
el secret
del cel blau
d'aquí Tarragona
després tornava
tot xino-ociano
tot sol
llavors
tornava
i pujava
pel carrer Major
i sempre
em corprenia
m'impressionava
molt
el veure
de nou
la façana
de la catedral
des de baix
del començament
del carrer Major
aquest itinerari
que sembla
tan curt
era un itinerari
suficient
perquè un
acceptés
Tarragona
i estimés
Tarragona
una cosa
és viure
a la ciutat
hi ha molta gent
que viu
en una ciutat
però l'altra cosa
és viure
la ciutat
i jo
de Tarragona
al llarg d'aquests
14 anys
he tingut
ocasió
de viure
la ciutat
en esdeveniments
normals
en esdeveniments
molt de cada dia
en aniversaris
en festes
en ocasions
tantes
jo no he mancat mai
els llocs
on se m'ha convidat
qualsevol institució
o entitat cívica
de Tarragona
ha pogut comptar
la meva presència
per tant
les meves paraules
que són d'agraïment
és un agraïment
sincer
és un agraïment
d'un bisbe
que ara
en el moment
pràcticament
de jubilar-se
doncs està
encara
amb uns sentiments
més plens
de gratitud
envers la ciutat
que la va acollir
en el primer moment
amb tanta simpatia
i amb tanta
generositat
moltes gràcies
a la Corporació Municipal
moltes gràcies
també a tots vostès
que han volgut honorar
aquest acte
veient-ho
aquí
amb la meva persona
gràcies
ben sinceres
moltes gràcies
moltes gràcies
doctor Torrella
té la paraula
l'honorable conseller
de Cultura
de la Generalitat
de Catalunya
Joan Maria Pujals
gràcies
gràcies
senyor alcalde
excel·lentíssim
i rebrandíssim
senyor arquebisbe
honorable
conseller
de Sanitat
autoritats
benvolgudes amigues
i benvolguts amics
pensar que vaig conèixer
l'arquebisbe
de Tarragona
l'actual
arquebisbe de Tarragona
Ramon Torrella
sempre m'ha semblat
que representava
millor que ningú
aquella
sàvia
conjunció
entre una extrema
elegància espiritual
i una molt sòlida
formació
intel·lectual
el missatge
evangèlic
i el seu arreglament
a la ciutat
i la seva diòcesi
la força
i la llum
de la seva paraula
s'han convertit
per mi
i per moltes persones
en una mà fraternal
que ens ha ajudat
a estimar
una mica més
i millor
tot allò
que és veritat
que és noble
que és just
que és net
i que és amable
en ell
m'ha semblat
endevinar
potser la seva presència
de per molts de nosaltres
amb aquella
petita branca verda
que aboca el poeta
Ramon Xirau
quan diu
que no hi ha llum
més perfecta
que la d'aquestes
branques verdes
ara que fuig el sol
en l'alta
claretat del món
el doctor Torrella
sap
que la caiguda del sol
és només aparent
i ell ha intentat
amb el seu exemple
ajudar-nos
a descobrir
que la finitud
dels homes
no ens hauria
d'amagar
ni d'ocultar
l'esperança
l'any 1991
va impulsar
la celebració
d'una magna exposició
aplegada
amb el títol
de Pàlium
aquesta exposició
conmemorava
el novell centenari
de la restauració
de la seu metropolitana
i de la repoblació
del camp
i de la ciutat
de Tarragona
en el text
de presentació
el doctor Torrella
hi destacava
el missatge universal
de l'art cristià
i ell veia
la mostra
com un tresor
de pietat
i de bellesa
de colors
de figures
i de perfils
i feia seves
el doctor Torrella
aquelles paraules
del papa Pius XII
la funció
de tot art
consisteix
a travessar
l'estret
i angoixós
recinta
de la finitud
en què l'home
està immergit
mentre viu
aquí baix
i obrir
una mena
de finestra
per al seu esperit
que anhela
l'infinit
més enllà d'això
el doctor Torrella
sabia
encara
destacar
una altra condició
que feia
especialment
remarcable
la necessitat
i la conveniència
d'aquella efemèride
i deia
la clau de volta
de tota la mostra
és
la butlla
Interprimes
Hispaniàrum
aquella butlla
datada
a capua
l'1 de juliol
de l'any 91
i que és el record
de la concessió
del pali
que el papa
Urbà II
feia bisbe
de Vic
per engués
unifret
de Lluçà
en nomenar-lo
nou arcabisbe
de Tarragona
la seu metropolitana
ens ha portat
sempre
bisbes
d'una gran
d'una gran qualitat
humana
i espiritual
i en el nostre record
més recent
el doctor Torrella
s'afegeix
a dos noms
particularment
entranyables
el doctor
poni gol
i el cardenal
Vidal
i Barraquer
avui la ciutat
de Tarragona
en nomenar-lo
fill adoptiu
ha volgut
considerar-lo
fill
d'aquesta ciutat
però
tots els tarragonins
sabem
que
en llengua catalana
el mot
adoptiu
té dos sentits
dos significats
igual que en llatí
el de considerar
fill
d'aquesta ciutat
el doctor Torrella
però també
amb aquest
nomenament
volem adoptar
fer nostra
la seva manera
de pensar
i d'actuar
que sigui per molts anys
el doctor Torrella
moltes gràcies
honorable conseller
senyors i senyors
distingides autoritats
l'arcabisbe
monsenyor
Ramon Torrell
i Cascante
com abans
ha quedat
clarament expressat
amb la intervenció
del conseller
de Cultura
i del secretari
general
de l'Ajuntament
va néixer
a Olesa
de Montserrat
que és una muntanya
els peus
d'una muntanya
santa
símbol
espiritual
i patriòtic
del nostre país
era justament
el 30 d'abril
de 1923
la seva infantesa
va transcórrer
com la de qualsevol nen
d'abans de la guerra
jugant pels carrers
del poble
a pilota
i fent les trapelleries
pròpies
dels infants
els seus pares
Miquel
i Maria
eren gent
catòlica
practicant
que van saber
transmetre
la fe cristiana
als seus fills
per això
doctor Torrella
conserva
en el calaix
de la seva memòria
el tendre record
dels 16 anys
quan anava a missa
amb els seus pares
i els seus germans
cantant a l'ofici
la misa de l'Àngelus
d'infant
la tarda dels diumenges
també anava
al casal parroquial
on feien cine
teatre
o els pastorets
d'aquell temps
em remenora
habitualment
la figura
de mossèn Lluís
que li obri
una gran afecció
per les coses
culturals
excursions
recerca de fòssils
i la inquietud
per fer col·leccions
va ser una època
on s'aficcionà
el ping-pong
que estava
molt proper
a la rectoria
d'adolescent
aquell noi
era completament normal
i perdoni
també la seva joventut
va ser
com la de qualsevol
altre jove
va estudiar a l'escola
del poble
tres anys
de comptabilitat
de català
de francès
de geografia
i de matemàtiques
al nostre
homenetjat
li agradava
l'exercici físic
i res
presagiava
la vocació
tardana
al sacerdoci
quan jugava
a bàsquet
amb l'equip
de la parròquia
llevat potser
del seu esperit
d'entrega
als altres
eren temps
de guerra
fratricida
i els homes
anaven al front
el fill gran
de Cal Torrella
va entrar a la fàbrica
on el seu pare
feia d'encarregat
el departament
d'acabats
de llana
per substituir
un noi
més gran que ell
que va ser cridat
a files
durant aquells
tres anys
foscos
i sagnants
no va poder
ho ir mis
el nostre adolescent
va iniciar
els estudis
superiors
gràcies a que
l'empresa
on treballava
i gràcies
que
l'empresa
reconeixent
la qualitat
del pare
va decidir
compensar
els seus esforços
pagant els estudis
d'enginyer
tèstil
a un fill
de Can Torrella
va ser
ell el designat
el primogènit
acabaria la carrera
l'any 1945
superant
tota mena
d'obstacles
per exemple
es desplaçava
a Terrassa
amb bicicleta
a més de treballar
quatre hores
a la tarda
va fer les milícies
universitàries
al campament
de Santa Fe
del Montseny
d'on sortir
com a sergent
d'artilleria
perquè abans
d'arribar
al Feres
ja va demanar
la baixa
per entrar
al seminat
abans
i dit normal
perquè un dia
el doctor
Torrella
ens va explicar
que justament
quan
van prendre
la decisió
els seus companys
de fer
un petit viatge
de fi de carrera
ell es va
despedir
a tots
abans d'agafar
l'autobús
dient
neus-vos-en
perquè jo he pres
una altra decisió
de vida
potser en aquells moments
la decisió
no era la habitual
la meva decisió
és entrar
al seminari
per exercir
de sacerdot
una decisió
que va marcar
a partir d'aquell moment
moltes coses
un canvi
sobtat
si vostès volen
pels demés
però profundament
meditat
per ell
la vocació
li va sorgir
de manera definitiva
però
imperceptible
encara que
diuen
la seva mare
intuïa
com a totes les mares
n'endevinava
algun indici
el futur
del seu fill
quan tenia
20 anys
diuen
ballava
feia el vermut
cantava
i totes les qüestions
que eren pròpies
de l'època
era un jove
d'acció catòlica
i havia seguit
com ell expressa
habitualment
la sociologia
del doctor
Llobera
se sentia generós
per donar-se
als altres
visitava malalts
llegia llibres
d'espiritual
fins que va
insisteixo
decidir
entrar al sacerdòci
després
del seminari
va obtindre
la legislatura
en teologia romana
i a l'estiu
de l'any 1953
va ser ordenat
sacerdot
a Olesa
de Montserrat
i a l'any 1968
va ser nomenat
bisbe auxiliar
de Barcelona
la seva trajectòria
ha estat
sempre
plena
de responsabilitats
i
amb càrrecs
importants
dins de la iglesia
com la
descripció
oficial
de la seva
biografia
recollida
pel senyor
secretari
ho contempla
però
el més important
des de l'òptica
tarragonina
és quan
l'any 83
1983
ja el trobem
a Tarragona
uns de vostès
o de naltros
recordem
la seva arribada
recordem
l'alcalde
Requesens
donant-li
la benvinguda
al que
també
era president
de la Generalitat
i molta gent
de Tarragona
i fins al dia
d'avui
s'ha fet estimar
per tots nosaltres
demostrant
la seva bondat
i afabilitat
entre la nostra gent
precisament
amb la seva etapa
com a pastor
de la iglesia
de Tarragona
hi ha hagut
un esclat popular
de devoció
i participació
amb les festes
patronals
de Sant Magí
i de Santa Tecla
aquesta devoció
s'ha extès
també a la setmana
santa tarragonina
considerada
per molts
com una de les més importants
de Tarragona
i com que els capellans
s'equivoquen
s'equivoquen
el doctor Torrella
també es va equivocar
un dia
va dir que li agradaria
morir per Setmana Santa
a Tarragona
i hem tingut la sort
que s'ha equivocat
hi ha hagut
una mort política
que és la menys important
però hi ha una vida
de futur
de jubilació
que segur
que serà
molt important
les jubilacions
polítiques
són les més fàcils
i les que arriben
sense dubte
però després
hi ha moltes coses
importants a fer
i ell estic convençut
i segur que la farà
es va equivocar
no tenia la seguretat
total
i és que Tarragona
també ha dut la pràctica
el lema
que va escollir
com a nord
a la seva vida
tot per l'Evangel
i ho ha fet
donant-nos
a conèixer
la seva dimensió humana
com a home de Déu
com a pare
que vella
pels seus fills
com a germà
que s'entrega
sense reserves
als seus germans
dit d'una altra manera
com a cristià
amb el seu amor
als altres
sent així
el digne
president
de la conferència
episcopal
terraconense
és a dir
de totes
les diòcesis
del Principat
de Catalunya
però que a més
passa la història
de la Iglesia
de Tarragona
com a l'home
que va convocar
i presidir
el Concili Provincial
de Tarragona
del setembre
del 94
pel que tots
i cada un
dels tarragonins
sigui
quina sigui
la nostra
advocació
religiosa
li estem
molt
agraïts
per el que
de responsabilitat
d'afecte
consideració
i enaltiment
de la nostra
ciutat
ha representat
el Concili
amb independència
això sí
de les decisions
religioses
que
sobre el mateix
i des del mateix
s'han pres
també li estem
molt agraïts
pel fet
que va presidir
els actes
de la commemoració
del 900 aniversari
de la reinstauració
de l'Església
Tarragona
se sent
orgullosa
per la tasca
desenvolupada
pel fins ara
arcabisbe
de la nostra
ciutat
un home
que ha sapigut
donar un caire
de participació
de la Iglesia
en la nostra
societat
un home
que ha estat
a l'alçada
de les circumstàncies
i que ha estat
capaç
de defensar
els interessos
que són propis
de l'Església
alhora
cavatllat
pels interessos
i les necessitats
un dia
m'explicava
que ell era
primat
de les espanyes
i explicava
amb una persona
que
lògicament
potser no
lògicament
que no ho sabia
la necessitat
que es mantingués
el respecte
profund
entre l'altre
primat
i el primat
de Tarragona
i la obligació
que tenien
els dos
que quan un
s'adreçava
a l'altre
tatxar
justament
el primat
en reconeixement
mutu
de la seva
categoria
eclesiàstica
per això
jo he volgut
avui
dir que
el nostre
arcabisbe
és
primat
de les espanyes
encara que
per nosaltres
és molt més important
el fet
que sigui
i que hi hagi estat
arcabisbe
de Tarragona
tinc dos deutes
pendents
amb l'arcabisbe
tinc dos deutes
pendents
jo sé que la seva
bona voluntat
farà que
aquestes dos deutes
pendents
que tinc amb ell
les
me permeti
o me les ajorni
me les ajorni
és a dir
que no me les exigeixi
abans de marxar
perquè no les podré
complir
malgrat que
les dos deutes
pendents
perdó meves
que té el consistori
de Tarragona
amb ell
malgrat que
aquestes dos deutes
no les podrem
complir
dintre de termini
això sí
les deutes
i siguent deutes
de consistori
són deutes
d'honor
les complirem
tenim que fer
abans del 2000
una gran exposició
dintre de l'església
de Tarragona
de la catedral
de Tarragona
que reculleixi
tot el patrimoni
de l'església
i fer una
magna exposició
que recordi
el pàlium
aquesta és una
de les obligacions
que complirem
abans del 2000
i la segona
és un altre
deute
que és la il·luminació
de l'interior
de la catedral
consti que la il·luminació
de l'interior
de la catedral
el doctor
que a bisbe
me va dir que
el doctor Torrella
me va dir que
d'acord
sempre que la vigilés
amb independència
dels enginyers
que estaven fent
el projecte
un amic seu
de Barcelona
de Terrassa
perdó
que ho faria
són dos deutes
del consistori
amb l'arcabisbat
de Tarragona
que les complirem
dongui'ns pla
per això
i amb això
acabo
senyors i senyors
avui Tarragona
la nostra Tarragona
la Tarragona
del doctor Torrella
vol retre
aquest modest
però sentit homenatge
aquí
a qui fins ara
ha estat
el nostre
estimat arcabisbo
doctor
de tot cor
de tot cor
moltes
moltes gràcies
en nom
d'aquesta ciutat
en nom de Tarragona
que sempre
serà la seva
moltes gràcies
amb el saló
de plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
un altre cop
posat en peus
saludant
amb aplaudiments
el doctor
Ramon Torrella
i Cascant
en aquest acte
solemne
de concessió
del títol
de fell adoptiu
de la ciutat
l'alcalde
de Tarragona
i el doctor
Ramon Torrella
amb una encaixada
de mans
amb una abraçada
han posat
el punt final
a aquest acte
moltes gràcies
s'aixeca la sessió
i amb el permís
de l'arcabisbe
i dels de més amunt
decretem
que amb aquesta
setmana santa
i especialment
el dia de la processó
no plogui
fins ara
doncs
i així acaba
aquest acte
solemne
des del pala municipal
des del saló
de plenaris
amb aquesta
petició
que ha fet
l'alcalde
que el proper divendres
i vendres sant
i coincidint
amb la processó
del sant enterrament
la pluja
no destorbi
justament
l'acte més
multitudinari
de la setmana
santa
tarragonina
es posa així
punt i final
aquest acte
oficial
des del saló
de plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
un acte
que ha tingut
dues parts
d'una banda
la lectura
del pregó
com és habitual
cada diumenge
de rams
la lectura
del pregó
que han guanyat
a càrrec
del director
general
de la corporació
catalana
de ràdio
i televisió
el senyor
Jordi Vilajoana
després
la segona part
de l'acte
oficial
i solemne
ha estat
la concessió
del títol
de fill
adoptiu
de la ciutat
el doctor
Ramon
Torrella
i Cascante
arquebisba
emèrit
de Tarragona
i com també
recordava
l'alcalde
de la ciutat
primat
de les Espanyes
un acte
en el que
ja han intervingut
el senyor
Joan Areggio
tinent
d'alcalde
de cultura
de l'Ajuntament
de Tarragona
que ha aglossat
la figura
del doctor
Torrella
també hi ha
intervingut
el secretari
general
de l'Ajuntament
el senyor
Ponch Mascaró
que ha llegit
l'acord
del plenari
del consistori
en ple
concedint
aquest títol
a l'arquebisba
després hi ha hagut
hem pogut
escoltar
l'agraïment
del doctor
Ramon
Torrella
les paroles
del conseller
de cultura
de la Generalitat
el senyor
Joan Maria Pujals
i finalment
ha tancat
l'acte oficial
l'alcalde
de la ciutat
de Tarragona
el senyor
Joan Miquel Nadal
aquí doncs
s'acaba
aquest acte
oficial
el pregó
de la setmana santa
i la concessió
del títol
de fill adoptiu
de la ciutat
a l'arquebisba
emèrit de Tarragona
el doctor
Ramon
Torrella
com us dèiem
al principi
de la retransmissió
us recordem
que demà dilluns
a partir
de les 10 del matí
podreu escoltar
al matí
de Tarragona
ràdio
una entrevista
en exclusiva
al doctor
Ramon
Torrella
que es canta
realitzada
pel nostre
company periodista
Didac Bertran
responsable
i director
del departament
de mitjans
de comunicació
de l'arquebisbat
i us recordem
també que la programació
especial de la setmana santa
continuarà
el proper divendres
a les 12 del migdia
amb la funció
de les 7 paraules
i a les 8 del vespre
amb la retransmissió
en directe
de la processó
del sant enterrament
això és tot
des del Palau Municipal
moltes gràcies
per la vostra atenció
i molt bona tarda
amb la llà
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!