El Senyor és just i benigna,
el nostre Déu sap competir,
el Senyor salvaguarda els senzills,
jo era feble i m'ha salvat.
Per la grànquus,
nostena al�sen júlt,
vans ser淡,
ja valgoig els senors evit,
el金 mag,
Fins demà!
Mira el que t'ha fet el Senyor, ha alliberat de la mort la meva vida, els meus peus de donar un pas en foc.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs s'ha fet i a l'entrada hi ha una entrada tradicional d'Iran.
Efectivament, amb aquesta entrada primer hi ha l'entrada de les autoritats a les quals les rep una representació del capítol catedral.
En aquesta ocasió han estat mossèn Gallart i mossèn Virgili Canonges de la seu tarragonina.
Entren les autoritats, col·loquen el seu lloc.
En aquests moments comença la missa pròpiament dita que presidirà, presideix, m'he dit,
de Monsenyor Martínez Sistec.
Abans han arribat les autoritats al seu lloc i la processó també ha anat arribant per convocar els diferents preveres als seus llocs.
El senyor arcabisbe portava el braç de Santa Tecla.
Però escoltem el senyor arcabisbe.
Són les paraules que comencen.
amb actitud de fe i amb actitud d'agraïment a posar-nos en pau en Déu i amb els germans en uns moments de silenci a l'inici de l'Eucarístia.
Aprofitem aquest petit moment de silenci per comentar que el senyor arcabisbe ha arribat a l'altar,
precedit per la creu alçada, que en aquesta ocasió portava un seminarista acompanyat d'una sèrie d'acòlits.
Després venia l'Evangeliari que portava un diaca i finalment la processó de preveres precedint amb el senyor arcabisbe que portava la relíquia venerada de Santa Tecla.
La segona que tenim aquí en aquesta ciutat perquè en diferents circumstàncies han tingut els dos braços de Santa Tecla.
Vos que heu vingut a cridar els pocadors, cristingueu fiatat.
Vos que seieu a la dreta del Pare, intercedim per nosaltres.
Senyor arcabisbe que portava la relíquia venerada de Santa Tecla.
Vos que heu vingut a cridar els pares de Santa Tecla.
als homes que estimen, senyor.
Vos veus, prena riu, saludeu, subinitem.
Us donne gràcies per la vostra imensa glònia.
Senyor deu més ser-hi, al teu pare per mi tot bé.
Glòria de Déu a l'altre del Sèr.
Senyor, t'es un ixèrnic ja és un fiu,
Senyor Déu, anyel de Déu,
Vinga al Pare,
Ósper de Déu,
Estrella meu, el pecat del món,
Tigueu piedat per nosaltres,
Glòria de Déu,
Agar al nostre.
Estrella meu, el pecat del món,
Acolliu la nostra lluvia,
vós que se llevo a la dreta d'enfora,
i meu pia com de nosaltres.
Glòria a vosaltres,
a la nostra lluvia,
a la nostra lluvia,
a la nostra lluvia,
preguem, esguardeu, senyor, la vostra església,
aplegada avui per celebrar el martini de Santa Tegla,
i feu que tots els qui celebrem la memòria
dels primers testimonis de Jesucrist,
ens sentim enfortits en la confessió de la nostra fe
i arrelats en l'esperança dels béns que ens preparem
per nostre senyor Jesucrist, el vostre fill,
que viu i reina en vós conjuntament amb l'esperit sant,
Déu pels segles dels segles.
Ara es procedirà a la primera lectura d'aquesta missa solemne.
i ara el lector s'adreçarà a dalt d'un dels embons.
I, metrestant,
Jaume Roig fa la introducció.
que els autentiquen.
Avui la paraula de Déu ens recorda l'arrel d'aquestes fidelitats.
Mantenir-se plens de confiança a les mans de Déu,
estimar-lo fidelment,
acceptar ser corretgits per ell.
La carta als Hebreus, segona lectura,
afegeix les actituds d'acceptació de les persecucions,
les lluites i els sofriments
i la mateixa solidaritat amb els qui són perseguits així.
En canvi, l'Evangeli de les Déu noies,
que es preparen a rebre les pors,
ens aboca la consegració de la virginitat
que santa tecla feu a Crist,
una consegració que ens anima a tots
a ser fidels a l'únic espòs de l'Església,
el Senyor.
Lectura del Llibre de la Saviesa.
Les ànimes dels justos estan en mans de Déu
i cap torment no les podrà tocar.
Als ulls dels insensats semblava que morissin.
la seva pertença era tinguda per un mal.
El seu traspàs aparentment era un desastre.
Però ells han trobat la pau.
els homes veien només les penes que sofrien
i ells, en canvi, tenien l'esperança segura de la immortalitat.
Després de corregir-los en moderació,
Déu els donarà una felicitat immensa
perquè els ha posat a prova
i ha trobat que eren dignes d'ell.
Els ha depurat com l'hora al gresol
i els ha acceptat com una víctima
oferta sencera sobre l'altar.
Quan el Senyor vindrà a visitar-los,
se'ls seran com una flama,
com les guspires que incendien el rostoll,
governaran nacions i dominaran pobles
i el Senyor regnarà entre ells per sempre.
Els que tenien posada en ell la confiança
comprendran la veritat
i els que l'han estimat fidelment
estaran amb ell
perquè dona als seus sants el favor i la gràcia
i vindrà a visitar els seus elegits.
Paraula de Déu.
Adéu.
Beneiré al Senyor en tot moment,
tindré sempre als llòvids la seva lluança.
La meva ànima es gloria en el Senyor,
se n'al·legraran els humils quan ho sentin.
El Senyor m'ha escoltat,
res no m'espanta.
El Senyor m'ha escoltat...
Com escoltar l'antífano que precedeix
a la segona lectura
que tindrà lloc d'aquí a breus instants.
Tots amb mi glorifiqueu al Senyor,
excels hem plegats al seu nom.
He demanat al Senyor que ens guiés,
ell m'ha escoltat, res no m'espanta.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
El seu verzell la mirada us omplirà de llum,
i no haureu de baixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen al Senyor,
els escolta i els salva del perill.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
a l'Àngel.
Acampa l'Àngel del Senyor,
entorn dels seus fidels per protegir-los.
Testeu i veureu que anés de vol Senyor,
feliç l'home que s'hi refugia.
El senyor m'ha escoltat, és un esforçat.
Lectura de la carta als cristians hebreus.
Germans, recordeu els vostres primers temps,
quan acabat de rebre la llum de la fe,
vau sostenir tantes lluites i sofriments.
Us vau ser insultats i maltractats públicament.
D'altres us vau fer solidaris dels que sofrien tot això,
vau compartir les penes dels presos
i quan s'apoderaven dels vostres béns ho vèieu amb goig,
sabent que teniu altres béns millors que duren per sempre.
Ara, doncs, no perdeu aquesta valentia.
Us espera una gran recompensa.
Només sofrint amb constància podreu complir la voluntat de Déu
i obtenir el que Ell ha promès.
paraula de Déu.
Mentre som aquesta aleluia, que també es deu una harmonització de mossèn Miquel Barberà
i del mestre Joan Juncà es procedirà a la lectura i a dit el cant de l'Evangeli,
perquè veiem que qui es disposa a fer-ho és mossèn Miquel Castillejo.
D'aquí a un instant rebrà la benedicció del senyor arcabisbe
i després es dirigirà a l'embó on procedirà al cant de la lectura de l'Evangeli d'avui.
El senyor arcabisbe beneix el diaca,
és a dir, perquè Déu li doni forces per proclamar la paraula de Déu.
i ara, el diaca, saluda l'altar, recull l'Evangeliari
i amb l'Evangeliari alçat s'adreçarà cap a l'embó
que està situat a mà esquerra mirant l'altar major de la catedral de Tarragona.
Recordem que aquesta missa solemne la presideix el senyor arcabisbe de Tarragona,
metropolità i primat, doctor Lluís Martínez Sistax.
Aquí, en el lloc de preferència, al costat de la seu,
l'acompanya en mossèn Joan Aragonès,
que és el degà de la catedral de Tarragona,
i mossèn, el doctor Blas Quintana,
que és el canonja més antic.
Hi ha mossèn Castillejo arriba a dalt,
de l'embó, acompanyat del mestre de cerimònies,
doctor Esplugues.
Escoltem l'Evangeli.
Que el senyor sigui amb vosaltres
i amb la poix despedir
lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu.
Glòria a vos, senyor.
En aquell temps Jesús digué als deixebles aquesta paràbola,
passaran amb el regne del cel com amb deu noies,
que sortiren amb torxes a rebre les pors.
N'hi havia cinc de prudents,
i les altres siguin desassanyades.
Les desassanyades no s'emportaren oli per les torxes,
però cadascuna de les prudents.
Però cadascuna de les prudents s'han proveït una ampolla.
Com que el novi trigava, els vingués son i totes s'adormiren.
ja era mitja nit quan se sentí cridar.
Les poses aquí,
sortiu a rebre.
Aquelles noies es despertaren
i començaren totes a preparar les torxes.
Les que no tenien oli digueren a les altres,
doneu-nos oli del vostre.
Que les nostres torxes no s'encenen,
però les prudents els respongueren.
Potser no n'hi hauria prou per a totes,
val més que aneu a comprar-ne.
Mentre hi eren,
arribar el novi
i les que estaven a punt
entraran amb ell a la festa
i la porta quedà tancada.
Finalment arribaren també les altres,
i deien des de fora
senyor, senyor, obriu-nos.
Però ell els respongué,
us dic amb tota veritat
que no us conec.
batlleu, doncs,
perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.
paraula del senyor.
Paraula del senyor.
lluança de vos,
amb el cant de l'Evangeli per mossèn Miquel Castillejo,
amb el cant de l'Evangeli per mossèn Miquel Castillejo,
que ara retornarà a l'Evangeliari al seu lloc,
al altar,
acaba la part anomenada litúrgia de la paraula
i ara entrarem en el que és pròpiament la missa,
el que és la part dedicada a la fracció del pa.
El senyor arquebisbe ha basat l'Evangeli,
es revesteix amb la mitra
i ara es disposa a pronunciar la humilia.
Estimat capítol catedral,
rectors de la ciutat de Tarragona
i sacerdots concelebrants,
benvoguts senyor alcalde,
corporació municipal i autoritats,
representants de les ciutats de Germanades,
molt estimats germanes i germans.
Ens apleguem a la nostra estimada
i bellíssima catedral
per celebrar la solemnitat litúrgica
de Santa Tecla,
verge i màrtir,
patrona de la ciutat de Tarragona
i titular d'aquesta església,
mare de totes les esglésies de l'Arxidiòcesi.
La nostra celebració
és una palesa acció de gràcies a Déu
i ho fem amb la Bucaristia.
En el si de les celebracions
de la nostra festa,
la que fem a sí,
entorn de la taula de la paraula de Déu
i del cos i de la sang de Jesucrist,
és una celebració ben capdalt
pel fonament religiós de la festa patronal.
Santa Tecla va viure amb fidelitat,
generositat i fortalesa
la paraula de Déu que avui hem proclamat.
Ella va entendre,
amb la llum de l'Esperit Sant,
les veritats del llibre de la saviesa.
certament les ànimes dels justos estan en mans de Déu.
els homes veien només les penes que sofrien
i ells, en canvi,
tenien l'esperança segura de la immortalitat.
Déu els donarà una felicitat immensa.
L'amor a Déu i l'amor als germans,
juntament amb la dimensió transcendent
de la vida humana,
es va plasmar palesament
en el peregrinar de Santa Tecla,
donant testimoniatge
del que hem escoltat en la carta
als cristians hebreus.
Ella va sostenir tantes lluites i sofriments,
sabent que tenia altres béns millors,
que duren per sempre.
Ella va viure aquestes paraules,
només sofrint amb constància
podreu complir la voluntat de Déu
i obtenir el que ell ha promès.
Ella fou com una d'aquelles cinc noies,
verges, prudents de l'Evangeli,
que estigui a punt, amb la torxa encesa,
al moment d'arribar al nuvi
i entrar amb ell a la festa.
Apareix en aquesta paraula de Déu,
reflexada també en la vida de la nostra màrtir,
com de tots els màrtirs
i de tots els cristians que ens han precedit,
aquesta com contraposició,
que no ho és,
sinó que seria més aviat una superació,
però que en algunes ocasions ho és,
entre les coses d'aquest món
i les coses de la vida eterna,
entre la saviesa del món
i la saviesa de Déu.
Entre la immanència i la transcendència.
L'amor a Déu i als germans
que va presidir la vida cristiana de Tecla
fou el secret de la seva santedat
i del seu martiri.
Com que Jesús, fill de Déu,
manifestar el seu amor
donant la seva vida per nosaltres,
ningú no té major estimació
que qui dona la seva vida per ell i pels germans.
Ja des dels primers temps,
els huns cristians, com Santa Tecla,
han estat cridats,
i sempre ho seran,
a donar aquest testimoniatge màxim d'amor
davant tothom,
principalment davant els perseguidors.
El Consell de Vaticà II afirma
que per aquest motiu
l'Església valora el martiri,
pel qual el deixeble s'assembla al mestre,
que accepta lliurement l'amor
per la salvació del món
i se li conforma
en el vessament de la sang
com a do excels
i prova suprema de caritat.
L'amor autèntic,
ho sabem tots,
no defuig al sofriment.
El màrtir és un cristià
que dóna testimoniatge de la fe,
de l'esperança i de la caritat
fins a vessar la seva sang,
lliurant la seva vida.
Els màrtirs,
Santa Tecla, Verge i Màrtir,
patrona de la nostra estimada ciutat,
ens interpel·len
quin lloc ocupa Déu
en la nostra vida personal,
familiar, social i eclesial.
Ens interpel·len
sobre el gran manament del Senyor,
estimar Déu per damunt de tot
i estimar el proisme.
La paraula Déu que hem proclamat
és resposta als misteriosos enigmes
de la condició humana,
els quals exactament igual
que en altre temps,
també avui inquieten
íntimament el cor humà.
Què és l'home?
Quin és el sentit
i la finalitat de la nostra vida?
Què és el bé
i què és el pecat?
Quin és el camí que mena
a obtenir la felicitat autèntica?
i què és finalment
aquell darrer inefable misteri
que embolcalla la nostra existència?
D'on venim?
O on anem?
L'església creu que Cris,
mort per a tots i ressuscitat,
proporciona a l'home llum i força
a fi que ell pugui respondre
a la seva vocació sobirana
i que sota el cel
no hi ha cap altre nom
donat als homes
en el qual aquests
hagin de salvar-se.
És ben veritat
que el misteri de l'home
només s'aclareix de debò
en el misteri del verb encarnat.
Crist,
afirma el Consell de Vaticà II,
manifesta plenament
l'home al mateix home
i li fa conèixer
la seva altíssima vocació.
En Jesús crucificat,
l'església troba
la resposta a l'interrogant
que atormenta avui tantes persones.
Com pot l'acceptació
de les normes morals universals
i immutables
respectar la unicitat
i la irrepetibilitat
de la persona
i no atemptar
contra la seva llibertat
i la seva dignitat?
L'església
fa seva
la consciència
que l'apòstol Pau
tenia en la missió rebuda.
El Crist,
ens diu l'apòstol Pau,
em va enviar
a anunciar l'Evangeli
i sense recórrer
a un llenguatge de savis
perquè la creu
no perdi
la seva força.
no perdió.
Nosaltres prediquem un masies crucificat
que és escàndol pels jueus
i pels grecs
un absurd,
però és poder
i saviesa
de Déu
per a tots els que són cridats
tant jueus
com grecs.
Joan Pau II
afirma que
el Crist crucificat
revela,
manifesta
el significat autèntic
de la llibertat.
El viu plenament
en el do de si mateix
i crida als deixebles
a prendre part
en la seva mateixa llibertat.
El Concilio
ens presenta
la veritable llibertat
afirmant que
l'autèntica llibertat
és el gran signe
de la imatge divina
en l'home
perquè Déu ha volgut
deixar l'home
en mans
de la seva decisió
a fi que cerqui
espontàniament
el seu creador
i adherint-se a ell
arribi
lliurement
a la perfecció plena
i feliç.
Avui, benvolguts,
convé recuperar
i presentar
un cop més
el veritable rostre
que hem tingut personalment,
una memòria viva
dels seus manaments,
una veritat
que s'ha de fer vida.
La fe
és una decisió
que afecta
tota l'existència,
l'existència
de cada creient,
la seva
concreta.
Implica un acte
de confiança
i d'abandonament
en el trist
i ens ajuda
a viure com ell,
en el màxim
amor
a Déu
i als germans.
Tanmateix,
la fe
té també
un contingut moral,
suscita
i exigeix
un compromís
coherent
de vida.
La fe
comporta
i perfecciona
l'acolliment
i l'observança
dels manaments divins.
i a través
de la vida moral
la fe
arriba
a ser
confessió,
no sols
davant Déu,
sinó també
davant els homes.
Esdevé
testimoniatge.
La caritat,
segons les exigències
del radicalisme
evangèlic,
pot portar
el creient
al testimoniatge
suprem
del martiri.
Si el martiri
és el testimoniatge
culminant
de la veritat
moral,
al qual
relativament
pocs són cridats,
hi ha tanmateix
un testimoniatge
de coherència
que tots els cristians
han d'estar
disposats
a donar
cada dia,
fins i tot
a costa
de sofriments
i de grans
edificis.
Som hereus
benvolguts
terragonins
de l'evangelització
paulina
que, seguts
una tradició
atendible,
va gaudir
la nostra
eslècida
Tarragona
i de la
intercessió
martirial
de la nostra
patrona.
La bona nova
de l'Evangeli
ha faixonat
la nostra
història,
tot enriquint-la
amb virtuts
i valors
que fan
de la
tàraco
antiga
i moderna
un preuat
patrimoni
per a la
humanitat.
Les nostres
arels
cristianes
ens donen
identitat
pròpia
i ens
permeten
oferir
les pròpies
conviccions
religioses
i culturals
a tots
els altres
pobles
en un autèntic
diàleg
constructiu,
tolerant
i fraternal.
Com una expressió
de la sociabilitat
humana
i de la
comunió
eclesial,
amb goig
compartim
aquestes festes
patronals
i la celebració
eucarística
amb representants
de diverses
ciutats
de germenades.
Estamos
molt contentos
de vostra
visita,
de vostra
fraternitat
i dels
lazos
que ens unen,
agradecendo
de modo
particular
a la
coral
polifónica
la
guardia
su participación
en estas
fiestas.
No somos
res
de
vuestra
visita
y de
vuestra
fraternidad.
Veramente
siamo
lieti
de la
vostra
amicizia
y de
vuestra
fraternidad.
Somos
muy
en
la
visita
y
en
la
amicidad.
Com
Santa
Tecla,
Verge
y
Mártir
participem
ben
juiciosamente
en
aquesta
Eucaristia
del cos
i de la
sang
de Cris
que ella ha
lliurat
per la
salvació
de tot
el
món.
Amén.
M'ha acabat
la lectura
de l'Homília
com hem
pogut
escoltar.
No sé si és un fet
que ha
sorprès
als
nostres temps
arquivisual de
Tarragona
s'ha
dirigit
al públic
els
assistents
a la
Catedral de
Tarragona
en diversos
idiomes.
Això segueix
una tradició
que ja va
encetar el
doctor
Ramon
Torrella
el
que hagués
mèrit
mèrit
agressant-se
en anglès
amb honor
dels representants
de la ciutat
d'Estràford
en
italià
de l'Alguer
i en francès
pels d'Orleans
i en castellà
pels de
Guarda
que avui
s'esteixen
aquí
com a
convidats.
la humil·lia
ha estat
una constant
dins del
pensament
del doctor
Martínez
Sistach
en el qual
ha remarcat
com ha pogut
sentir els amables
oïdors
la seva
preocupació
per la llibertat
i la dignitat
humana
i per la fe
com a compromís.
de la tolerància
en una setmana
en què aquest lema
el lema de la tolerància
ha marcat també
les festes
de
Sant de Tecla.
A partir d'ara
Didac
què passa?
Ara
de moment
s'està fent
el res del credo
i després
ja
continuarà
l'ordinari
de la missa.
d'una sola
església
santa
catòlica
i apostòlica
professo
que hi ha
un sol
baptisme
per perdonar
el pecat
i espero
la ressurrecció
dels morts
i la vida
de la glòria
a menys.
Presentem a Déu
les necessitats
de l'església
i del món
amb la confiança
que per la intercessió
de Sant Pau
i de la seva
deixeble
Santa Tecla
tots obtinguem
abundoses
benediccions
divines.
Responeu
si us plau
escolteu-nos
Senyor.
Per l'església
catòlica
presidida
en la comunió
pel papa
Joan Pau
i per l'església
de Tarragona
que presideix
l'arcabisbe
Lluís
demanem
la força
dels màrtirs
per evangelitzar
amb paraules
i amb fets.
Traguem el Senyor
per les diòcesis
de Catalunya
que amb un nou
impuls evangelitzador
revifin
les arrels
cristianes
de la nostra
terra
i recolzant
els trets
específics
que li donen
fesomia pròpia
enriqueixin
la seva unitat
pastoral
al servei
del nostre poble.
Traguem el Senyor
per les parròquies
i comunitats
cristianes
de la ciutat
de Tarragona
que com el llevat
facin present
i fecunt
l'Evangeli
dins les famílies
les persones
i els ambients
i ancorades
en una sòlida
vida eucarística
acullin tothom
amb esperit
de servei.
Traguem el Senyor
per tots els
qui exerceixen
l'autoritat
que amb disposicions
justes
i vetllant
l'interès comú
facilitin
el progrés
de la ciutat
els comportaments
responsables
del poble
i l'atenció
a les necessitats
immediates
dels més desfavorits.
Traguem el Senyor
per les institucions
socials
d'atenció
als malalts
abandonats
immigrats
i vells
als hospitals
i residències
de gent gran
per les escoles
i col·legis
instituts
i universitat
que puguin
acomplir
les seves finalitats
amb la col·laboració
i l'interès
de tothom.
Traguem el Senyor
per tots els difunts
parents
amics
i veïns
de la nostra ciutat
que celebraren
amb nosaltres
les festes
i visqueren
amb l'esperança
segura
de la immortalitat
que ajudats
amb la nostra
pregària
d'intercessió
i la dels sants
patrons
siguin trobats
dignes
de la pàtria
del cel.
Traguem el Senyor
per tots els qui
avui
festejem la memòria
de Santa Tecla
que l'Eucaristia
i la festa
ens uneixi
i compenetri més
i així
amb el goig
d'aquesta diada
tinguem
una primícia
de la festa
del cel
preguem el Senyor
Escolteu
Pare nostre
la pregària
del vostre poble
que commemora
el martiri gloriós
de Santa Tecla
i per la seva
intercessió
beneiu
abundosament
aquesta ciutat
perquè ho tinguem
allò
de què tenim
necessitat
i que només
de vos
ens podeu
que només vos
ens podeu donar
per Jesucrist
allò nostre
S'ha acabat
la pregària
dels fidels
les quals
impregacions
les ha llegit
mossèn Jaume Roig
que és
rector
de la catedral
i al mateix temps
de la proròquia
de Santa Maria
de la catedral
i també
mestres cerimònies
el senyor
arquebisbe
ha completat
aquesta pregària
i ara
aquí uns veus instants
es procedirà
a la cerimònia
de benedicció
del calça
aquí el veiem
depositat
damunt de l'altar
per mans
del dià
que
és una peça
realment
bonica
té
perquè els amables
veïdors
us puguin fer una idea
té forma
de tulipa
com aquelles copes
de xampany
de caire
més aviat
estilitzat
llavors
té un peu
que simbolitza
el cep
i
no té
una línia
diríem
de peu
immediatament
sobre la base
de lo que és
el calça
sinó que
està
estilitzat
cap al costat
ara
m'aixen jove roig
explica el que farem
que per això mateix
en aquests moments
la bonedicció
per tal de celebrar-hi
després l'Eucaristia
un calça
que recordem
s'estrena
avui
a la Cretal de Tarragona
aquest ofici
solemne
un calça
realitzat
per l'Ofebre
Tarragoni
Joan Blasquez
aquest artista
Tarragoni
Joan Blasquez
ha cedit
ha donat
aquest objecte
litúrgic
que avui
s'estrena
a la Catedral
de Tarragona
el calça
de la
previsió
és
com un
lloc
amb el
Sant
de
tu
preguem
senyor
Déu
nostre
portem
senyor
色
Permet
i aquesta patena, que serviran per celebrar el sacrifici de la nova aliança,
que el cos i la sang del vostre fill, que hi oferirem i hi prendrem,
els faci bassos sagrats.
Concediu-nos, Senyor, que tots celebrant els edificis sense tara,
ens alimentem en aquest món amb els vostres sacraments
i siguem omplers del vostre esprit fins que fluïm del vostre convit amb els sants en el Reina del Cel.
A vós la glòria i l'honor per als segles dels segles. Amén.
Aquesta alça recordem que és una donació feta pel febre tarragoní Joan Blasquez
a la Catedral de Tarragona amb motiu de la primera missa de Santa Tecla
oficiada per l'excellentíssim i rebrantíssim doctor Lluís Martínez Sistach,
arquivisbe de Tarragona.
Ja s'ha procedit a la benedicció i ara ja entrem a la cerimònia de la consagració.
I no sé, aquestes veus que estem escoltant és la coral de guarda en solitari, ara.
Efectivament.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El Senyor sigui amb vosaltres
i amb vosaltres que vivim
amunt els corts
donem gràcies al Senyor Déu nostre
per fer-ho des de justícia
És realment just i necessari, oh Pare Sant
que sempre us donem gràcies i que sempre us glorifiquem
perquè per confessar el vostre nom
la sang de la màrtir Santa Tecla
basada a imitació del vostre fill Jesucrist
proclama les vostres meravelles.
Així feu que en el martiri la força es manifesti en la feblesa
i que el dèbil sigui fort a donar testimoni
per Cris Senyor nostre.
Per això, amb tots els àngels i els sants
cantem la vostra glòria tot dient.
Així feu que en el martiri la força es manifesti en la feblesa
i que el dèbil sigui fort a donar testimoni
i que el dèbil sigui fort a donar testimoni
i que el dèbil sigui fort a donar testimoni
i que el dèbil sigui fort a donar testimoni
i que el dèbil sigui los Warsaw Fri
Fri
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per això, Pare, celebrant el memorial de la passió salvadora del vostre fill, de la seva admirable ressurrecció i de la seva ascensió al cel, mentre esperem el seu retorn, us oferim en aquesta acció de gràcies al serifici sant i vivent.
Mireu l'ofrena de la vostra església. Reconeixeu-hi la víctima que ens ha reconciliat amb vos.
Concediu-nos que els que rebem el cos i la sang del vostre fill, plens del seu esperit sant, siguem en Cris un sol cos i un sol esperit.
Que ell faci de nosaltres una oferenda eterna, a fi que obtinguem l'herència amb els vostres escolits.
En primer lloc, amb la Verge Maria, Mare de Déu, amb els apòstres i els màrtirs, amb Santa Ticle i amb tots els sants que sempre ens ajuden amb la seva intercessió.
Us preguem, Senyor, que aquest sacrifici de reconciliació doni a tot el món la pau i la salvació.
Enfortiu una feina de caritat a la vostra església que encara peregrina a la terra, juntament amb el vostre servant, el Papa Joan Pau, amb el nostre bisbe Lluís i amb els altres bisbes, els preveres, els diarques i tot el poble que us heu redimit.
Acolliu les súplices d'aquesta família que heu admès a la vostra presència.
Per la vostra pietat, part clementíssim, reuniu els vostres fills dispersos pel món.
Als nostres germans difunts i a tots els que hem sortit d'aquest món en la vostra amistat.
Enmateu-vos el vostre reine. Allà esperem retrobar-nos amb ells i saciar-nos per sempre de la vostra glòria.
Per Cris, Senyor nostre, pel qual us concediu al món tots els béns.
Per ell i en ells i en ells, vostè o pare o n'hi poder, en la unitat de l'esperitçà.
Rebeu tot honor i tota glòria als segles dels segles.
Santa Tecla va viure intensament com tots els sants, com tots els màrtirs, com tots els cristians.
Hem de fer les paraules que Jesús ens ha dit i ens ha ensenyat en el Pare nostre.
Units en comunió amb tots els que vivim i perrinem la ciutat de Tarragona
i també en comunió amb tots els que segueixen aquesta Eucaristia a través de la ràdio,
especialment els malalts, diguem junts la pregària del Pare nostre.
Units en comunió bendила de la piedra de la hotellà
i també agliarrestia a la pla хорошa glòria heller.
Eucarists, diguem junts la pregària del�� i TWO
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Senyor nostre Jesucrist, que diguereu als apòstols, us deixo la pau, us dono la meva pau.
No mireu els nostres pecats, sinó la fe de l'Església, i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vos vau demanar.
Vos que viviu arregneu pels segles dels segles.
Amb la pau dels senyors i sempre amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
En aquests moments s'està donant la pau, el senyor arquebisbe dona la pau als concelebrants.
Els que l'envolten són membres del capítol catedral.
Cal recordar que en aquesta solenna Eucarístia hi participen també concelebrant tots els preveres rectors i picaris i preveres de la ciutat de Tarragona i també alguns altres convidats.
Cal recordar que en aquesta solenna Eucarístia hi participen també.
El cant de la fracció del pac interpretat suportant a l'assemblea el cor i orquestra de la catedral de Tarragona,
dels amics a la catedral de Tarragona, acompanyats a l'orga pel mestre Vergés.
Veniria bé que per conbregar pujéssim tots, almenys els de la nau central, pel passadís del mig i deixéssiu els laterals per tornar al vostre lloc.
No sé, en Jaume Roig s'ha donat unes instruccions per a la comunió perquè pels amables oïdors que estiguin seguint-nos des de les seves llars en aquesta transmissió que els ofereix Tarragona Ràdio
amb la col·laboració de la delegació diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivitat de Tarragona,
la catedral avui està plena de gom a gom.
Calculem que s'hi haurien més d'entre unes 3.500 i 4.000 persones les que es deuen haver congregat avui aquí en el primer temple tarragoní.
No estaria de més també recordar que en aquesta missa solemne no es fa sinó recordar una antiga tradició que és la de les misses dedicades a Santa Tecla
ja des de temps immemorial.
Recordem que la devoció a Santa Tecla arrenca ja gairebé des dels primers temps del cristianisme.
Santa Tecla era deixeble de Sant Pau.
Sant Pau va portar la fe cristiana a Tarragona i lògicament també el nom de la seva deixeble.
La seva deixeble que no solament és venerada a Tarragona sinó a tot l'Orient cristià.
Avui, per exemple, deu ser festa grossa a la localitat de Malula, a Síria, un dels pocs llocs on encara es parla arameu,
aquella llengua que parlava Jesucrist.
O també festa grossa, però ja en un sentit molt més íntim, a Cònia, la ciutat que la va veure néixer,
on avui dia només queden tres cristians i dues monges italianes
que mantenen viu el record de la Santa i el santuari, envoltats de musulmans
i precisament en la ciutat on hi ha el nucli més fort d'integrisme a Turquia.
Allí també, com a cosa curiosa, avui se celebrarà una mena de cerimònia eucarística
perquè el santuari de Sant Pau i Santa Tecla, a Cònia, no és solament un temple catòlic,
sinó allí s'hi afegeixen protestants i ortodoxes que viuen en aquella ciutat totalment islamitzada.
També a Xipre hi ha cinc poblacions que celebren Santa Tecla com la seva patrona, la Hàgia Tecla.
Hagia Tecla que entre els grecs té una importància tremenda
perquè els grecs, sobretot l'Església ortodoxa, la considera com una de les grans santes
i fins al punt que se li dona el títol d'Issapòstoles, és a dir, igual als apòstols.
I a més a més, tinguent en compte la importància una mica de les masclistes que són en aquells llocs,
Santa Tecla, per remarcar la seva importància, a més a més de dir-li Hàgia Tecla, és a dir, Santa Tecla,
també a molts llocs li diuen Mar Tecla, és a dir, Sant Tecla, és a dir, que no és una santa qualsevol,
és molt important perquè és Sant Tecla, és a dir, com si fos un home, no?
I per remarcar-ho més encara, a Egipte, amb alguns monestirs còptos,
per remarcar la importància de Santa Tecla, fer-la igual als apòstols,
i pel damunt dels altres sants la pinten amb barba.
És una cosa realment curiosa que quan ho veus quedes a lloc de sobtat,
dius, això què és?
No, doncs vol dir la importància que té Santa Tecla per a aquelles cristiandats.
Aquí també la devoció ve de molt antic, ve de molt antic,
i recordem que aquest és el segon braç de Santa Tecla que tenim.
El primer el van portar per allà als anys 630, uns àngels, en realitat uns monjos grecs,
que escapaven d'aquelles convulsions civils, de guerres religioses que hi havia a l'antic imperi vicentí,
i van portar un dels braços que es conservava precisament a lo que avui és Malula, a Síria.
Amb la invasió musulmana es va perdre aquest braç,
però a l'any 1238, si no em falla la memòria,
el rei Jaume II de Catalunya va demanar al rei Òssim d'Armènia
si li podia enviar una altra relíquia.
Efectivament, el rei armeni va dir que s'havien de 4.000 formatges de Mallorca
i no sé quantes coses més.
O sigui que el rei armeni era una mica interessat,
vol dir el valor que li donaven també amb aquesta relíquia.
Ells tenien la resta del cos que es venera, com dèiem, a Síria,
amb aquell convent de Haji Tecla a Malula,
que per cert, per donar idea del respecte que tenen per Santa Tecla,
allí a la cova on ella va fer penitència,
no s'hi pot entrar sinó descalç.
Una mica l'estil que es fa amb les mesquites musulmanes,
que t'has de descalçar, això no és pròpia amb els temples cristians,
però allí el senyal del temps de respecte,
si vols entrar a la cova de Santa Tecla t'has de descalçar.
És una prova més de la devoció que té aquesta santa
per les cristiandats orientals.
Sembla ser que Santa Tecla va patir diversos martiris,
com recullen aquí al nostre retaule, de la nostra catedral,
les serps, els lleons, el foc,
tot en va sortir gràcies a l'ajut de Déu
i va acabar la seva vida fent penitència en aquella cova,
en aquells indrets tan llunyans.
Sembla ser que va viure fins als 90 anys.
En aquests moments els fidels que s'apleguen a la catedral de Tarragona
estan conbregant, s'estan apropant per conbregant.
S'explicava el dure que Bertran,
d'on neixen algunes curiositats de la història,
de la vida d'aquesta santa màrtir patrona de Tarragona.
M'agradaria concretar, dona, la tradició del braç.
Per què un braç?
Bé, va ser el que va enviar el rei Òssim.
De totes passades, diuen que quan Santa Tecla,
per fugir del Dimoni, es va tancar dins de la cova,
va quedar un braç fora.
I aquest és el braç que van poder agafar.
Però bé, això simplement, llegenda,
és el primer que els devia vindre a mà
amb els armenis que tenien la custòdia del cos,
que haguessin pogut enviar una altra peça.
De totes passades, cal suposar que van enviar el braç
com a tenir una part important, noble,
amb atenció de qui era el que els demanava la peça.
Tot un rei.
També recordem que ara, avui dia, a Armènia,
també, en aquesta...
El que passa és que en un altre dia,
perquè no coincideix el calendari ortodox amb el catòlic,
se celebra també la festa de Santa Tecla
a poblacions com Ereban,
i allí el seu catòlicós,
és a dir, el patriarca de l'església armènia,
que dins les esglésies orientals
no són com els nostres patriarques,
sinó que gairebé podríem dir com una espècie de papes,
celebren uns oficis solemníssims
amb un hort d'aquesta santa.
Santa que, recordem,
el seu nom ens va vindre aquí
a través de Sant Pau.
Precisament, a l'altar major i al retaule
està representat l'escena
en la qual Santa Tecla
escolta la paraula de Pau,
una paraula de Pau
que li va portar a rebutjar
uns matrimonis molt avantatjosos,
era una noia molt maca,
i portava de cap
a tots els joves nobles d'Iconi,
entre ells el fill del governador
i altres personatges.
I això li va portar, doncs,
que la seva família
s'ho prengués a la tremenda,
perquè, com que ell havia dit
que res de matrimonis,
perquè es feia cristiana,
doncs, per això
la lliuresin a martiris impensables,
perquè, a més a més,
a part de la cosa
que era de tindre un cristial a família,
que llavors no estava gaire ben vist,
doncs, els desfeia
uns matrimonis realment avantatjosos.
No tothom podia pescar
el fill d'un governador,
un governador romà.
Santa Tecla, Verge i Màrtir
van agradar en diversos punts,
en diverses ciutats,
en diverses zones del món,
i també aquí,
molt a prop de Tarragona,
a l'estat espanyol,
recordem que el municipi gallec de Guarda
també avui celebra
aquest municipi
la festa de la seva patrona.
Efectivament,
i a més a més,
allí tenen un santuari molt bonic
que està damunt d'una península
que s'ha d'entra dins el mar,
és una mica la vocació viatgera
del record de Santa Tecla.
Tant és així,
aquest record viatger,
que també hi ha una Santa Tecla,
una ciutat que es diu Santa Tecla,
a l'Argentina,
i, a més a més,
per acabar-ho de dubar ja,
a part de la Santa Tecla,
que està al cel,
amb un cel més baixet,
hi ha un petit planetoide
que es diu Santa Tecla.
Doncs,
a l'Argentina,
també ha deixat la petjada,
la imatge d'aquesta Santa Patrona
de Tarragona.
Segueixen
compregant els fidels
a l'interior de la catedral
de Tarragona.
sentim de fons
l'orga del capítol catedral d'ici
amb càrrec
de l'organista
de la catedral
Jordi Baratges.
La comunió s'està produint
de manera diferent
a la que és normal,
ja que avui
són molts els tarragonins,
molts els fidels
que s'han apropat
a la catedral de Tarragona
per seguir aquest ofici
solemne de la diada de Santa Tecla.
avui, diada de Santa Tecla,
des de les 10,
l'ofici solemne
aquí a la catedral de Tarragona
que tenia com a dada curiosa
que estaria presidida
aquesta missa,
aquest ofici solemne
per primera vegada
per l'arcabisbe de Tarragona
Lluís Martínez Sistac.
Segueixen
donant la comunió
entre aquests
l'arcabisbe de Tarragona
tots els fidels
que s'han aplegat
a la catedral de Tarragona
a l'interior
per seguir en directe
aquesta missa
de la diada
de Santa Tecla
en honor
a la patrona
de Tarragona.
Recordem que aquest és
un dels primers
actes solemnes
avui,
diada de Santa Tecla
que es fan
a la ciutat de Tarragona
que la primera missa
que s'ha fet
a la ciutat
ha estat
a les vuit
a l'església
de Santa Tecla
la tradicional
missa
de vuit
a l'ermita
a l'església
de Santa Tecla
un dels primers
actes solemnes
que es fa
a la ciutat
de Tarragona.
Continuant
amb les anècdotes
també podríem dir
que la importància
que ha tingut
a Santa Tecla
aquí a Catalunya
és molt gran
i per allà
el 1600 i tant
no recordo exactament
l'edat
em sembla que
va ser el 1654
l'arquivisbe
de Tarragona
Juan Manuel
d'Espinosa
un sevillà
que es va arribar
a estimar
la ciutat
de Llomés
doncs
era tan debot
de la santa
que va intentar
que fos patrona
de Catalunya
ell era debot
de Sant Jordi
i de Santa Tecla
ho va aconseguir
amb Sant Jordi
però la veritat
és que potser
la moreneta
era molta moreneta
doncs per tot
com ens explicava
aquesta anècdota
Santa Tecla
hagués estat
la patrona
de Catalunya
segueix-lo fet
i feu cap
als sofriments
d'una mort
tan gloriosa
aprenguem
a sofrir
amb fermesa
i arribem
a l'alegria
de la victòria
eterna
per Cris
Senyor
nostre
el Senyor
sigui amb vosaltres
a l'alegria
i a l'alegria
que ens ha reunit
per celebrar
la festa
de Santa Tecla
patrona
de la nostra ciutat
us beneixi
us protegeixi
i us confirmi
en la seva pau
que Cris
que ha manifestat
en Santa Tecla
la força renovadora
del misteri pasqual
que us faci
autèntics testimonis
del seu Evangeli
que l'Espirit Sant
que en Santa Tecla
ens ha donat
un exemple
de solidaritat
fraterna
que us faci
capaços
de crear
una veritable
comunitat
de fe
i d'amor
que us beneixi
Déu
tot poderós
pare
fill
espor
i et són
tot
amén
germans
aneu-vos
en empau
polem
gràcies
a Deus

i ara mateix
Sara
i el braç
de Santa Tecla
estan sent les autoritats
qui s'apropen
fins a aquest objecte
litúrgic
per poder
basar
aquesta
amada
Santa Tecla
amb això es posa
punt i final
guiar l'ofici solemne
efectivament
i ara hi ha
fins a la tarda
que a les 6
hi haurà
les solemnes
vespres
que per cert
m'agradaria recordar
als amables oïdors
que si bé
la professora
ha anat assolint
un caire
cada cop
més popular
realment
la cosa
veritablement
important
és aquest sentit
de pregària
bíblica
i litúrgica
que tenen
les vespres
que es fan
abans
de la processó
que
assolta de ment
potser perquè
antigament
se feien en llatí
i ningú se n'enterava
la gent
no hi anava
però ara que es fan
en català
no hi ha excusa
perquè no s'hi pugui
participar
perquè tothom
això
hi pot participar
de moment
que es fa
amb la nostra llengua
les vespres
aquests
cants
litúrgics
que com explicava
la dirà
començaran
a les set
de la tarda
a les sis
de la tarda
aquí a la catedral
i són aquests
cants litúrgics
oberts a tothom
a tots els ciutadans
efectivament
i després
a les set
ja hi ha
la solemne
processora
del braç
de Santa Tecla
que
tornarà a recórrer
els carrers
de Tarragona
doncs hi ha
per no sé
quants anys
perquè si
des dels 630
corria
el braç
de Santa Tecla
per aquí
doncs imagina
la d'anys
que fa
que s'està
reproduint
aquesta tradició
amb molt poques
interrupcions
el període
de dominació
àrab
l'any
que hi va haver
la guerra
del francès
i després
la nostra
sortada
contesa civil
però
de més
ha sigut
una continuïtat
doncs
amb les paraules
de Bertran
posem punt
i final
aquesta retransmissió
que us ha fet aquest matí
de dimarts
avui dia de Santa Tecla
doncs la nostra emissora
de Tarragona Ràdio
d'aquest ofici
Soremna
Dirac Bertran
moltíssimes gràcies
pel suport que ens has donat
molt bon dia
i bona Santa Tecla
moltes gràcies
a tots els amics
de Tarragona Ràdio
i gràcies també
als amics oïdors
per haver escoltat
aquesta transmissió
que els ha arribat
fins a vostès
amb aquesta col·laboració
ja tradicional
entre la primera emissora
tarragonina
Tarragona Ràdio
i la delegació
diocesana
de mitjans de comunicació
social
de l'Arquivisbat
de Tarragona
bona diada
de Santa Tecla
doncs la delegació
diocesana
de l'Arquivisbat
de Tarragona
que ens operta
aquest suport
escoltem
l'orga
de la catedral
interpretant
una última peça
a l'organista
Jordi
Vergés
com dèiem
els centenars
de fidels
que han seguit
en directe
la missa
pontifical
avui
a la catedral
de Tarragona
s'estan apropant
fins al braç
incorrupta
de Santa Tecla
per poder
basar aquest
objecte
litúrgic
amb el so
d'orga
posem ara sí
puntifinal
amb aquesta
retransmissió
de la missa
solemne
de Santa Tecla
des de la catedral
de Tarragona
és tot
bon dia
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
El 102.6 FM
això és Tarragona Ràdio
que hem de sentir
ara mateix
i des de la catedral
de Tarragona
l'ofici de Santa Tecla
des de la missa
pontifical
una missa
presidida
per primer cop
per l'alcabisbe
el nou arcabisbe
de Tarragona
el senyor Lluís
Martínez Sistac
amb la presència
del capítol
de la catedral
les parròquies
i altres comunitats
cristianes
hem sentit
el cant
i la música
de la celebració
el cor
i l'orquestra
dels amics
de la catedral
els organistes
de la catedral
així com
els convidats
d'enguany
que ha estat
la coral
polifònica
de guarda
de Punta Vedra
hem estat
en direct
i també ho estarem
d'aquí una estona
perquè ara mateix
deuen estar ja baixant
si no han arribat ja
a la plaça de la Font
una tornada
de l'ofici
del seguici popular
i dir-vos que
el seguici popular
hi farà una passada
a la plaça de la Font
i que deuen estar actuant
o almenys
deuen estar arribant
ja en aquests moments
a dos quarts
a la plaça del Fòrum
d'Amas i Vells
per a aquells
que tinguin ganes
de riure una estona
i a la una
recordem
l'actuació dels castellers
l'actuació dels castellers
són de les quatre colles
d'aquí
de Tarragona
els xiquets de Tarragona
la jove dels xiquets
són de Tarragona
xiquets del Serrallo
i els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
en finalitzar
el toc de per mot
i a les cinc de la tarda
hi fem un repàs
de les festes
a la Rambla Nova
la cursa ciclista
el setè trofeu
Sant Atecle
organitzat
pel Club Ciclista
de Camp Clar
i a dos quarts
de sis de la tarda
des del balcó
del Mediterrani
al passeig marítim
exhibició
d'acrobàcia aèria
a càrrec
de la patrulla
Àguila
de l'exèrcit
de l'aire
i a les sis
a la catedral
el cant litúrgic
dels Vespres Pontificals
a dos quarts
de set
el complex
esportiu
Tenis Parc
a cara romana
al final
de tercer
Open Ciutat
de Tarragona
Santa Tecla
ja a dos quarts
de set
des de la plaça
de la Font
cap a la catedral
l'anada
processor
el seguici popular
al complet
les colles castelleres
la senyera
de la ciutat
els massers
uixers
la Guàrdia Urbana
de Gran Gala
la Corporació Municipal
entre d'altres
seguint el curs
de la baixada
de la Misericòrdia
carrer major
les cols
marceria
i pares glécies
arribaran fins a la catedral
a la catedral
ja a les set
de la tarda
i des del Pla
de la Seu
com us dèiem
la nostra processó
del braç
de Santa Tecla
amb el seguici popular
de la ciutat
ja a dos quarts
de nou
aproximadament
al Pla
de la Seu
la sentida
entrada
del braç
de Santa Tecla
a la catedral
és un dels moments
més emotius
més magnífics
i màgics
de la nostra festa
en aquell moment
tot el seguici popular
salta d'emoció
salta
de joia
les albes
els moters
pirotècnics
la col·lació
dels focs
d'artifici
el repic
de campana
general
goig
de Santa Tecla
i ha de tornada
cap a la plaça
de la Font
el darrer lluïment
de tot el seguici popular
que comptarà
amb la mort
del dimoni
en guany a càrrec
del ball
de Bastons
de les Bards
de Santa Tecla
i ha a tres quarts
de nou
a la plaça
del Rei
l'actuació conjunta
dels valls
parlats
tarragonins
precisament
que recordem
són
el ball
de Damas i Vells
el ball
de Sant Miquel
i Diables
el ball
de Bandoler
del Joan
de Serrallonga
el ball
de Pastorets
el ball
de Gidanes
i dir-vos que
com no
esperem l'assistència
de tota la gent
de Tarragona
normalment
la plaça
del Rei
sempre se'ns queda
petita
a l'hora de fer
i a l'hora
de gaudir
d'aquesta actuació
conjunta
de tots els valls
parlats
de Tarragona
i a les nou
a la Rambla Nova
Sardanes
ballada
ballada de festa major
amb la Copla
Sant Jordi
a les 10
al passeig
de les Palmeres
versos finals
de Dames
i Vells
i a les 11
des de la punta
del Miracle
magnífic estell
de focs artificials
a càrrec
de Casa
Futsi
Artificials
Mortarello
D'Aqua
D'Arqua
Polesine
Rovigio
des d'Itàlia
que van ser
precisament
els guanyadors
de la
18a
edició
del concurs
internacional
de castells
de focs artificials
Ciutat de Tarragona
Déu-n'hi-do
encara estem de festa
i se'ns nota
inclús a l'hora
de parlar
és que estem tan emocionats
perquè avui és
el dia més especial
de totes les festes
avui és la diada
de Santa Tecla
recordem
avui
a partir de les 11
a la punta
del Miracle
magnífic estells
de focs artificials
a 3.15
un cop acabat
dels focs
al passeig
de les Palmeres
el concert de música
de banda
a càrrec
de la banda
Aritzeta
Tatzeneta
del Baire
i la banda
Unió Musical
de Tarragona
a les 12
a la plaça
de la Font
Guapa repella
amb l'orquestra
Cimarron
i també a les 12
però aquest cop
als Jardins
del Camp de Mar
Rock i Poc
amb el Cany
en rol 97
amb les actuacions
de Sutrac
som mancars
i la presentació
del darrer treball
discogràfic
de Números Rojos
com a convidats
excepcionals
l'àlbum es diu
Tiempo Muerto
i això és el que
haurà per al dia
d'avui
que haurà per a les 12
que haurà per a les 12
de la plaça
de la plaça
de la Font
quan falten
escasament 10 minuts
per a les 12
del migdia
i s'està
produint
la passada
de lluïment
del seguici popular
un dels actes
ja més tradicionals
d'aquest matí
de Santa Tecla
justament en aquests moments
l'enterimat
que hi ha situat
just davant
de l'Ajuntament
de Tarragona
està actuant
la gent
del Vall de Bastons
de Tarragona
ja des de fa
una mitja hora
aproximadament
més o menys
coincidint
amb el final
de l'ofici solemne
aquí a la plaça
de la Font
hem vist
l'arribada
del Vall de Diables
que com ja és tradicional
obre
doncs
el seguici popular
després
el Drac de Sant Roc
el Bou
la Vibria
i el Vall de Serra Llonga
els elements
que obren
el seguici popular
sempre
amb els elements
de foc
que li donen
una distinció particular
a aquest
seguici popular
de la nostra ciutat
i també hem vist
durant els últims minuts
doncs
l'actuació
d'altres elements
molt tradicionals
segurament els que agraden més
a la gent més petita
la canalla
com són
l'Àliga
la Molassa
també
la Cuca Fera
el Lleó
el Magí de les Timbales
que ha entrat
fa escasament
10 minuts
aquí a la plaça
de la Font
els Negritos
els negants de la ciutat
els negants vells
els nanos vells
i els nanos nous
també ara veiem
des de la nostra
posició
com
fan la seva
arribada
a l'Ajuntament
de Tarragona
a l'entrada
del Palau Municipal
dels membres
de la Corporació
de l'Ajuntament
de Tarragona
que estan encapçalats
per l'alcalde
Joan Miguel Nadal
tots els membres
del Consistori
i també podem veure
des de la nostra
posició
representants
de les diferents
ciutats
agermanades
que aquests dies
com és tradicional
per Santa Pecla
passen
unes jornades
aquí
a la nostra ciutat
a la ciutat
de Tarragona
hi ha representants
d'Avinyó
a França
de Klagenfurt
també
a Àustria
i d'Estadford
a Anglaterra
poblacions
que com dèiem
estan agermanades
amb la ciutat
de Tarragona
i en guany a més
hem de destacar
la presència
d'una representació
important
de la localitat
de Guarda
un poble
d'una població
de Punta Vedra
d'uns 10.000 habitants
on hi ha també
una muntanya
i una ermita
de Santa Tecla
on la població
venera
aquesta santa
igual que aquí
a Tarragona
de fet avui
també és festa local
a Guarda
en aquesta població
de Punta Vedra
i
una representació
encapçalada
per la seva alcaldessa
està des de diumenge
aquí a la nostra ciutat
de fet
l'alcaldessa de Guarda
la senyora
de Punificació
en Alvarez
ha estat
l'encarregada
de portar
la senyora
de la ciutat
en l'anada
a ofici
aquest matí
tot això passa
com dèiem
en una plaça
de la Fom
plena
de Gomagom
moltíssima gent
que s'ha anat
apropant
des de fa
ja una bona estona
i que
està
doncs
veient i gaudint
dels diferents
valls
en aquests moments
que hi ha
damunt
de l'encarimat
situat
a les portes
de l'Ajuntament
de Tarragona
quan han arribat
els membres
del Vall de Diables
els que encapçolen
el seguit popular
hi havia
doncs
pràcticament
la meitat de gent
que ara mateix
però ara
la gent
s'ha anat
apropant
fins a la plaça
de la Font
tothom també
pendent
de la Diada Castellera
que començarà
d'aquí una hora
i mentrestant
gaudim
d'aquests
d'aquests valls
que hi ha
en aquests moments
aquí a la plaça
recordem que
després del Vall de Bastons
ara hi són
el Vall de Pastorets
i també han d'actuar
el Vall de Turcs
i Cavallets
el Vall del
Patatuf
el Vall de Cerculets
el Vall de Bastons
de l'Esbar
Santa Tecla
el Vall de Gitanes
i finalment
una de les novetats
o la gran novetat
enguany
del seguici popular
de la nostra ciutat
com és
el Vall de Valencians
que ha recuperat
també la gent
de l'Esbar
de Santa Tecla
podem dir que
el dia és molt bo
ara
uns petits núvols
entrenyen una mica
el cel
de la ciutat de Tarragona
però realment
està fent
un temps esplèndid
des de primera hora
del matí
molta gent ja
ataviada
doncs amb les samarretes
típiques de les festes
i també amb el barret típic
d'aquestes festes
de les festes
de Santa Tecla
del 97
perquè segurament
d'aquí una o dues hores
al mig de la dia de Castellera
aquí a la plaça de la Font
doncs el sol serà prou fort
i les temperatures seran prou altes
com per
guarir-se amb un
guarir-se
amb un d'aquests
barrets
de moment
com dèiem
molta
expectació
de seguida
actuaran
com dèiem
aquests
valls
i després també esperem
l'actuació
dels
versots
la lectura dels versots
aquí
a l'enteremat
situat
a l'Ajuntament
de Tarragona
de moment
com dèiem
doncs amb molt ambient
aquí a la plaça
de la Font
tornarem d'aquí
uns minuts
des d'aquest punt
davant de l'Ajuntament
de Tarragona
per recollir de nou
l'ambient
que aquest matí
de dimarts
aquest matí
de Santa Tecla
està vivint
el conjunt
de la ciutat de Tarragona
això és tot de moment
tornem d'aquí uns minuts
bon dia
i bona festa major
doncs i continuarem
amb la festa
la festa de Santa Tecla
1997
i nosaltres aquí
des de Tarragona Ràdio
te l'oferim en directe
feia un moment
estàvem a la catedral
ara estem a la plaça
de la Font
i continuarem
precisament
en aquesta magnífica
plaça
de la ciutat
en aquest racó
de la ciutat
a banda
per oferir-te
doncs i sentir
els balles
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
i tornem de nou
a la festa
tornem de nou
ara mateix
on està vivint
ens estan
podíem dir
doncs gaudint
al màxim
d'aquestes festes
a la plaça
de la Font
allà el nostre company
Ricard Laoz
Ricard de nou
molt bon dia
bon dia
de nou
des de la plaça
de la Font
realment avui més que mai
al cor de la ciutat
de Tarragona
vivint intensament
el dia gran
de la festa major
de la ciutat
el dia de Santa Tecla
amb aquests sons
que podreu escoltar
de fons
dels diferents
valls
que estan actuant
aquí
a l'enterimat
com sempre situat
davant
de la porta
de l'Ajuntament
de Tarragona
i com dèiem
amb la connexió
de fa uns minuts
cada cop
amb menys expectació
per part del públic
que s'està plegant
aquí al centre
de la plaça
de l'Ajuntament
també des dels balcons
del Palau Municipal
especialment
seguint
amb molta atenció
aquests valls
dels diferents elements
del seguici
alguns representants
com dèiem
alguns representants
de les ciutats
de Germanades
de Tarragona
que han vingut
des de França
a Ústria
i a Anglaterra
estem sentint
també
de fons
la megafonia
com indica
el final
era el que sentíem
abans
el final
del ball
de Sarcolets
aquí
a la plaça
de la Font
i ara
actuaran
el ball
de bastons
de les barres
Santa Tecla
aquest com
també
indicava
la megafonia
i com us hem explicat
al llarg de tota
aquesta setmana
en diferents
programes
de Tarragona
Ràdio
estrenen
un nou vestit
a Pal Dimoni
obra
de
Xavier
Jové
tot això
com dèiem
mig cada cop
de més expectació
entre moltíssima gent
amb samarretes
i amb barrets
perquè déu-n'hi-do
la calor
que fa
una temperatura
gairebé
de ple estiu
amb un cel
pràcticament destapat
només quatre núvols
que encaranyinen
una mica
el cel
però que
no impediran
que avui es pugui
desenvolupar segurament
sense cap problema
climatològic
doncs
tots els actes
de les festes
de Santa Tecla
tota la passada
per cert
del seguici
popular
torna
enguany
a la plaça
de la Font
després
de l'absència
d'ara fa un any
a causa de les obres
de l'aparcament
que s'estaven fent
en aquest indret
de la ciutat
això va obligar
en aquell moment
a les festes
de l'any 96
avançar
avançar
alguns actes
com per exemple
l'ofici solemne
a les 10 del matí
i la tornada
del seguici
fins a la plaça
Corsini
ja que el trajecte
era més llarg
la passada
de lluïment
i la dia de Castellera
com tots els oients
de Tarragona Ràdio
recordaran
es va fer
avui fa un any
a la plaça Corsini
i no aquí
a la plaça
de la Font
que continuava
en obres
enguany però
tot i que s'ha tornat
a la plaça
de la Font
no s'ha tornat
a l'horari
antic
sinó que es manté
l'horari de l'any passat
l'ofici solemne
de la catedral
que hem pogut també
escoltar a través
d'aquesta emissora
i presidit enguany
per primera vegada
pel nou arquabisbe
de Tarragona
Lluís Martínez Sistac
ha començat també
puntual
a les 10 del matí
això també ha obligat
per tant
a avançar
mitja hora
l'anada
a ofici
i també ha permès
que la tornada
de l'ofici
la tornada
de la catedral
fins a la plaça
de la Font
es pogués fer
amb més temps
i també permet
doncs
evitar
possibles retards
en l'inici
de la Diada Castellera
com havia passat
els últims anys
recordem que l'últim any
que es va fer
aquí la Diada Castellera
l'any 95
avui fa dos anys
es van produir retards
considerables
a causa de la gran
quantitat de públic
plegada aquí
a la plaça de la Font
i el retard
en la finalització
també
dels valls
de l'exhibició
dels diferents elements
del seguici popular
en guany
si no fallen
les previsions
les quatre colles
castelleres
de la ciutat
tenen
l'ordre
de sortir
en punt
a dos quarts
d'una
i adreçar-se
ja cap a la plaça
de la Font
per tenir
mitja hora
de marge
per començar
doncs
puntual
a la una
en punt del migdia
l'exhibició
castellera
de les quatre colles
locals
de la ciutat
de Tarragona
per cert
hem de recordar
que qui obrirà
plaça
avui
a la una
en punt
del migdia
serà
la colla
dels xiquets
del Serrallo
totes aquestes
explicacions
les hem fet
mentre
podríeu sentir
el so
del
el ball
de bastons
de les barres
de Santa Tecla
que han fet
la seva exhibició
davant
d'un públic
com dèiem
molt nombrós
avui
a la plaça
de l'Ajuntament
de Tarragona
i ara
un so
també característic
el del
ball
de gitanes
de Tarragona
que podrem sentir
durant uns instants
també en directe
aquí a la sintonia
de Tarragona
Ràdio
en directe
des de la plaça
de la Font
es preparen
tots els membres
del ball
de gitanes
justament
per fer
aquesta exhibició
a l'entanimat
que hi ha situat
davant de l'Ajuntament
amb aquesta música
amb aquest so
de festa major
avui
aquí a la ciutat
de Tarragona
un nou dels passos
que han fet
del ball
del ball
de gitanes
en aquest tram
final
de l'exhibició
del seguici
popular
ja us dèiem
en l'anterior
connexió
que des d'un quart
i mig
de dotze
aproximadament
havien arribat
havien anat
passant
tots els elements
del seguici
començant
pel ball
de diables
que ha obert
com sempre
el foc
del seguici
popular
de Tarragona
mentrestant
continua
el ball
de gitanes
amb altres passos
amb altres passos
de ball
aquí
a la plaça
de la font
de Tarragona
amb altres passos
de Tarragona
amb altres passos
i amb altres passos
i amb altres passos
i amb altres passos
els aplaudiments
del públic
que ha apagat aquí
a la plaça
de la font
aquest ball
de gitanes
que
estan fent
la seva
exhibició
després d'ells
vindran
una de les novetats
una de les grans novetats
en guany
del seguici
popular, la recuperació del
Vall de Valencià. Ens els escoltarem de seguida.
Abans, mentrestant, continuen
els membres del Vall de Gitanes de l'Esbarda
en Saire de Tarragona, actuant
davant del públic de la ciutat i de
la gent de fora, que avui no s'ha volgut
perdre aquest matí de festa major
a la plaça de l'Ajuntament.
Amb aquest so s'acomiada en el Vall
de Gitanes de Tarragona.
Avui tots els elements del seguici popular
recuperen
una plaça emblemàtica, la plaça de la Font
i a més estrenen, d'alguna manera,
la nova configuració de la plaça
que ha estat
dos anys, doncs, pràcticament
en obres a causa de l'aparcament soterrani.
Ara mateix,
des de la megafonia
de la plaça,
es demana un fort aplaudiment
justament per aquesta estrena del seguici popular
al Vall de Valencians
que ha recuperat la gent
de les bars Santa Tecla i que recordem
segons dades històriques
podria ser l'origen una mica
del que després han estat els castells,
el que coneixem com a castells.
Ara són vuit homes,
quatre parelles,
vuit homes de les bars Santa Tecla
que comencen aquest ball,
el Vall de Valencians, que s'estrena
per primera vegada aquí a la plaça de la Font,
un cop recuperat.
a la plaça de l'origen, que s'estrena
que s'estima de l'origen, que s'estima de l'origen.
de l'origen, que s'estima de l'origen, que s'estima de l'origen.
de l'origen, que s'estima de l'origen, que s'estima de l'origen.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Formada per un pis al de sota de 4 persones, un segon de 3 i ara mateix el tercer, l'últim element d'aquest vall de Valencians.
que al damunt dels dos pisos de sota s'ha aixecat, s'ha posat d'en peus, sota l'atenta mirada del públic i l'aplaudiment de la gent que presencia per primera vegada en un matí de Santa Tegla, en un matí de Festa Major, aquest vall de Valencians.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
oh!
Yep.
n
estudiar durant molt de temps els orígens
d'aquesta peça que s'havia perdut
a la ciutat de Tarragona.
Ja ho han sentit, no calia fer més presentacions
perquè des de la megafonia de la plaça
ja s'ha anunciat el que ve a continuació
un dels moments brillants
un dels moments també més espectaculars
segurament del matí tradicional i folclòric
de Santa Tecla aquí a la ciutat de Tarragona
la presència del Vall de Diables
dels seus versots que sempre acostumen a ser
especialment irònics i sarcàstics
és el que podrem escoltar també d'aquí uns minuts
en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
quan passen 21 minuts
de les 12 en punt del migdia
ara mateix apareixen els membres del Vall de Diables
amb els seus timbals
i de seguida, com dèiem, des d'aquest enterimat
de la plaça de l'Ajuntament
podrem escoltar aquests versots
que, com diu la tradició
doncs són els més crítics i satírics
segurament contra el poder establert
a més, cal recordar
que aquests versots
només es representen dues vegades
aquí a la ciutat de Tarragona
a diferència d'altres en valls parlats
i per tant
aquest és, sens dubte, el millor moment
per poder escoltar-los
en aquest matí de Santa Tecla
només una altra oportunitat
n'hi ha per sentir
justament aquests versots
de la gent del Vall de Diables
omplen de foc
i de soroll
també com poden sentir
aquesta plaça de l'Ajuntament
que avui estrena
de nou
amb la seva remodelació
estrena una festa major
de Santa Tecla
de fet, aquesta representació
que ara mateix poden veure
els tarragonins
suposa d'alguna manera
o significa
el significat d'aquesta representació
és la lluita del bé contra el mal
personificat
aquest en la figura
de l'arcàngel
Sant Miquel
la figura del bé
amb l'arcàngel Sant Miquel
i les forces del mal
amb les forces diabòliques
sentirem
el Vall de Diables
d'aquest món
tan mentider
jo sóc el gran Lucifer
i de l'inferme he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut
on són tots els pixamistos
que han fotut la collonada
de voler recollir firmes
per desterrar la tronada
apropar-vos
llepaculs
que us emportem la farum
vinguen trams i carretilles
i em passeu-vos en el fum
la trompeta del judici
em sembla que estic sentint
i sense escoltar la veu
els senyals vaig descobrint
alerta
alerta diables meus
pareu molta atenció
que els núvols del cel s'apropen
de qui en sento la remor
serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals
aquesta
aquesta és la nostra festa
i la dels pocs infernals
com valés
doneu l'alarma
més
bé
tant fort me n'heu tocat
però guerra no veiem
perquè triomfem millor
cada golla tocarem
els àngels que són el cel
i els hi venen totes les pors
en escoltar el fort rapid
d'aquests infernals tamburs
estut mascaron
et nomeno catipant
catipant d'aquesta tropa
que Sant Miquel vencerà
amb la força que jo et dono
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el cel
per donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa
amb foc infernal
crameu les escoltres de Miquel
bona serà la notícia
de la derrota del cel
fem tots junts
foc a l'instant
amb combat
sense defensa
set rajos i set ballestes
al cel i ens hem a un vença
la victòria ja es mostra
sota'l primer
jo el més útil
I el més altiu, el més esbel i enginyós em faig dir-li a tant com jo.
No en trobareu dos. No, no, no, no en trobareu dos.
Un envenit xitzarelu que ara va despenulat a Fusell a les idees dels pobles d'aquí al costat.
Aquest és un tal Maraurí, del rei del barri del Port.
Fa la farra a la Peralta per ampliar la concert.
Doncs si voleu participar del seu xou medieval, feu-lo fer de quasi no dur.
I apadregueu-la com cal!
El primer dels versots, com hem pogut sentir, fent referència a la Setmana Medieval,
que precisament el proper mes d'octubre arribarà a la ciutat de Tarragona.
I el seu responsable, Josep Maria Maraurí.
Potser ho sembla malament, però a mi em diuen matmona.
Sóc garrepa i sóls, m'excito, quan la meva bossa sona.
No cal pas que treballeu si voleu guanyar la pela.
Tinc un sistema efectiu.
Degulleu la parentela i foteu-li tots els quartos camuflats enmig del dol.
Mireu, si no, el que vivia al damunt del metropol.
Si voleu quadrar el negoci i viure com a rendistes,
veneu la gran exclusiva, els diaris i revistes.
Els membres del Ball de Diable celebren tots els versots que es reciten,
que reciten els seus companys aquí a l'Antarimat,
en aquest cas parlant del Teatre Metropol.
Arriba el tercer, de seguida, ara mateix.
Esmudeus és el meu nom i de banyes en tinc tres.
Tres de llargues i aixecades.
Suposo que m'ho he entès.
En un poble conegut, Sant Joan de les Abadeses,
on té tola d'unió amb el birot fa prueses.
I seguint l'última moda,
s'exigeix a les xiquetes
amb aquella cosa dura de pensar en les seves tetes.
Fes igual que el teu col·lega, eh?
Regidor Carles Sala,
atança't aquí al balcó
i fes brandar la cigala!
Un dels versots segurament
amb connotacions més pornogràfiques,
si poguéssim utilitzar aquesta paraula.
I a més, amb la vinculació al regidor de festes
i joventut Carles Sala,
que no s'ha salvat de la ironia i de la sàtira
del ball de diables.
Continuem amb més versots.
Bell pagó sóc jo, el més gras,
i sóc o la fora de nena.
Quan m'afarro,
sóc feliç
i no em domina cap pena.
Els paràsits de la gent,
prou que espereu la fartada,
que en l'enllaç dels Cristiñequi
us omplirà la mamada.
Si aprofiteu bé el tiberi
i us infleu com a bacons
ensuen truges monàrquiques,
és el lema dels burrions.
Quan esteu tots afartats
de tant d'excés culinari,
aneu a Porta l'Aventura
i feu el vol
a la Canària.
En aquest cas,
l'objecte de la sàtira
està també
el part temàtic,
Porta l'Aventura,
el part temàtic
de la costa d'Aurada.
Un altre membre del Vall de Diables
amb el foc encès
s'aproxima
al micròfon per llegir el seu versot.
Si faig cara d'emprenyat
és perquè em diu enverit
la mala llet em rosega
i l'ira em té consumit.
Se m'atreganta la llengua
i ja no em puc suportar
que te'n doni tant pel cul
amb la llei del català.
Els polítics ven rebaixes.
i els polítics que m'ho han dit
deia
que per la fèria d'abril
en la llengua de Castella
m'acau en tots els babels
i aquest cony de llei de broma.
Els països catalans
volen un sol idioma.
i aquest versot
no el cal l'hi que ha tingut una referència
també a l'actualitat política més immediata
com és el debat
al Parlament de Catalunya
sobre una futura llei
de l'ús de les llengües oficials
del nostre país.
Hem sentit
el versot també amb una forta càrrega
de contingut polític.
Més versots al Vall de Diables.
S'ho coneix
per balzabut
i també per un desfícil
amb vejar allò que no és meu
ho faig per gust
i per bècil.
No parlaré dels darrers.
Regressar-los
és inútil.
és inútil.
La seva escola de baigla
és un invent del tot futil.
Parlem
dels corcs piculetos
que ara demanen ser mossos.
Ja té collons
que les llenes
pretenguin tornar-se gossos.
A veure si no vam enterar
que estem en Espanya.
Campeó.
Si voleu fer el policia
foteu el camp
cap a Algèria.
A veure si us és limitat
us treu en la puta d'èria.
Més càrregues
fortes
sens dubte
de la del Vall de Diables.
Ara fent referència
a una altra qüestió
de la màxima actualitat
com és el traspàs
de la Guàrdia Civil
als Mossos
es quadra
de les competències de trànsit
amb tota la polèmica
que ja pràcticament
tothom coneix
sobre el futur
d'aquests Guàrdies Civils
que són actualment
a Algèria.
Seguim en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Soc
el gran duc Estorot
i pertanyo a la noblesa.
M'agrada
no fotre brot
i d'això
em diuen
presa.
En aquesta gran ciutat
ara hi tinc
tota la cort
perquè hi viuen
molts adeptes
seguidors
d'un drop-o-bord.
És l'amo
d'aquesta casa
que se n'havien fotut
de tants mesos
sense plaça
i el terra
tan botarut.
Nadal,
vés fent forats, tu,
que d'aquesta
clavagera
em pujaran
10.000 rotes
i et queixaran
l'uñera.
El silenci!
Silenci,
dracs infernals
que preteneu
derribar
al poder
de l'únic Déu
preparats
per tremolar.
El davant teu
si tu
tens el poder
del cel
jo
tinc el fort
de l'infern.
Angelet,
et caurà el pèl.
Miquel,
la festa que fem
tu
no la pots adorar.
Que és que et vegis
batut
l'infern
t'has d'entradar.
Prova les armes
i mira
el poder
d'aquesta creu.
Totes les vostres esquadres
aviat
s'ho rendireu.
Prova les armes
i mira
si a la terra
has arribat
en nom
de l'ésser suprem
ja ho tens tot
que has guanyat.
El poder
et ve del cel.
Però guerra
contra guerra
jo tinc tot
el de l'infern.
per llançar
sobre la terra.
No t'espantis
Lucifer.
Què dius ara?
Que jo
sempre seré
tenida.
Mai
no et desempararé
amb la meva
companyia.
Al teu costat
estaré unida
com a mestressa
i en aquest
vall de diables
jo
faré de
diablesa.
Sóc la
superbia
indigna
de tu Miquel
de tu
Lucifer
amiga
i destructora
del cel.
Sóc
més forta
que
sençó.
Sóc
dona
i saps
que ho faré.
Amb
aquest
genivet
curt
el cervell
enrere
dona infernal
que des del cel
he vingut
per destruir
el mascaron
i Lucifer
el malvat.
Aquesta espasa
que porto
és el meu
Déu
qui la inspira.
Dona
per vèixer
i cruel
no l'has
creta
tanta ira?
Diables
meus!
Ei
fills
meus
de la
gran puta
Lucifer
meu
per res
cal que
us
espanteu
que si
el punyal
no em
falta
en la
guerra
no
perdeu.
Jo
sóc
l'arcàngel
Sant
Miquel
que des
del cel
he vingut
per matar
tots
aquests
benyuts.
Ai
diables
quina vergonya
sentir com
l'esmerg
Tarragona
prou
hi ha
aquestes
indecències
no us
poseu
com
els
capellans
i estimeu
petits
joves
i grans
s'entetegra
nostra
patrona
acaba
amb tots
aquests
diables
que són
uns
grans
irresponsables
Visca
Tarragona
Visca
la festa
de jo
Visca
hem assistit
en directe
a la
tradicional
lluita
de cada
matí
de Santa
Tecla
entre els
diables
que representen
el mal
i l'arcàngel
Sant Miquel
que
ha aparegut
sempre en l'últim
moment
perquè guanyés
el bé
contra les forces
del mal
que representen
els diables
tot això per cert
davant de la gran
expectació
del públic
i fins i tot
des del balcó
principal
de l'Ajuntament
amb la presència
de l'alcalde
de Tarragona
Joan Miquel
Nadal
Som en directe
a la sintonia
de Tarragona
Ràdio
en aquest matí
de Santa
Tecla
torna a aparèixer
el foc
el foc
del ball
de diables
el foc
i el soroll
imens
que
pràcticament
fan impossible
la narració
quan
els
membres
del ball
de diables
continuen
amb les seves
danses
al mig
de l'entari
mat
de
la plaça
de la font
s'acaba així
un dels actes
també més tradicionals
d'aquest matí
de Santa
Tecla
un dels actes
com són
els versots
sempre els més satírics
els més contundents
els més forts
que
es poden sentir
sempre
per Santa
Tecla
la megafonia
també de la plaça
indica
les colles
de castells
per fer
l'actuació
típica
del matí
de Santa
Tecla
endavant
quan vulguin
colla
xiquets
de Tarragona
colla jove
de xiquets
de Tarragona
colla
del serrallo
i castellers
de Sant
Pell i Sant
Pau
ja ho hem sentit
doncs
que
ara és el torn
de les colles
castelleres
ja que d'aquí
20 minuts
ha de començar
la diada
castellera
de Santa
Tecla
la megafonia
de la plaça
està indicant
a tot el públic
que finalitzava
la passada
del seguici
popular
la passada
de lluïment
del seguici
popular
d'aquest matí
de Santa
Tecla
i que ara
tenim una estona
de marge
uns 20 minuts
aproximadament
perquè les 4 colles
de la ciutat
puguin entrar
a plaça
i es puguin obligar
en les seves posicions
habituals
en les que són
ja tradicionals
a la plaça
de la font
tot això
per evitar
com dèiem
que el dia
de comenci
amb retard
i a la 1 en punt
els xiquets del Serrallo
que enguany són
els que cobren
plaça
puguin començar
la seva actuació
enguany per cert
amb una plaça
que presenta
una urbanització
nova i diferent
amb algunes
diferències
com per exemple
la col·locació
dels dos fanals
principals
de la plaça
a l'alçada
de la boca calle
estan més propers
a l'Ajuntament
i també
amb la novetat
que suposa
com a mobiliari
urbà
de la plaça
l'entrada
a peu
l'entrada
a peu
del parquing
soterrani
del nou parquing
soterrani
de la plaça
de l'Ajuntament
seguim en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
de seguida
tornarem la connexió
als estudis
centrals
de la nostra emissora
abans però busquem
un contacte
si és possible
en un altre punt
de la plaça
on es troba
el nostre company
Carles Cortés
perquè ens pugui fer
un petit abans
un petit resum
del que
podem veure
si es compleixen
les previsions
aquest migdia
de Santa Tecla
a partir
de la una
de la tarda
a la plaça
de la Font
i amb la presència
de les quatre colles
castelleres
saludem com dèiem
des d'un altre punt
de la plaça
el nostre company
Carles Cortés
Carles
bon dia
hola
molt bon dia
quines són
les previsions
ho fem per ordre
d'actuació
de les quatre colles
mentre podem sentir
per ser llà de fons
el so de les graies
que anuncien
l'entrada
de les quatre colles locals
anem per les previsions
de xiquets del Serrallo
jove
dels xiquets
de Tarragona
xiquets de Tarragona
i castellers
de Sant Pere i Sant Pau
doncs
començarem
per la colla
xiquets del Serrallo
serà la colla
a inaugurar
aquesta diada
de Santa Tecla
de 1997
d'aquí a 20 minuters
més o menys
i segurament
aquesta temporada
serem molt puntuals
en aquesta diada
de Santa Tecla
si tot va bé
si el Josep Anton Gual
ha conscienciat
els seus castellers
si el cap de colla
dels xiquets del Serrallo
ho creu oportú
tot sembla indica
que els xiquets del Serrallo
sortiran de 4 de 8
un castell
recordem
que només han assolit
una vegada
en tota la seva història
només l'han carregat
una vegada
i va ser
la diada de Sant Magí
de 1996
aquest any
el van tornar a intentar
però no se'n van poder
en sortir
per tant
tot sembla indicar
que els xiquets del Serrallo
sortirien de 4 de 8
si aquest castell
els hi anés bé
el segon podria ser
el 2 de 7
un altre castell
que només han assolit
una vegada
en la seva història
i finalment
el tercer castell
hauria de ser
o el 3 de 7
aixecat per sota
o el 4 de 7
amb l'agulla
tot suposant
que els dos primers castells
funcionessin
gairebé a la perfecció
a la colla
xiquets del Serrallo
la segona
la segona en actuar
serà la colla jove
dels xiquets de Tarragona
segurament la colla
que té avui
un plantejament
més ambiciós
la que presenta
uns castells
més ambiciosos
la colla jove
segons notícies
de darrera hora
podria obrir
amb un castell
de 9
podria obrir
amb el 4
de 9
amb folre
el segon castell
d'anar bé
el 4 de 9
seria
el 3
de 9
amb folre
i el tercer castell
el 5
de 8
si tot això
funcionés bé
seria el pilar
de 7
amb folre
el que tancaria
la seva actuació
el que tancaria
l'actuació
de Santa Tecla
per la colla jove
dels xiquets de Tarragona
per tant
un cartell
molt ambiciós
el que presenta
la colla jove
i és que ja fa
molt de temps
que no descarreguen
un castell
de 9
i aquesta
ha de ser
la seva plaça
de 9
per tornar
a descarregar
aquest castell
o el 4
de 9
o el 3
de 9
amb folre
la tercera colla
en actuar
entra ara mateix
a la plaça
són els primers
són els xiquets de Tarragona
amb un plantejament
també
molt ambiciós
si tot va bé
començaran
de 2
de 8
amb folre
el Ramon Gómez
al cap de colla
ho tenia claríssim
aquest ha de ser
el castell
de sortida
de segon castell
és molt possible
que intentin
el 4
de 8
amb l'agulla
castell
que no han intentat mai
i que avui
per primera vegada
podrien intentar
en aquesta plaça
de la Font
renovada
ja per veure
els castells
recordem
la temporada passada
no va ser aquí
va ser a la plaça
Corsini
doncs aquesta temporada
els xiquets de Tarragona
obriran
amb el 2
de 8
amb folre
i en segona ronda
si tot va bé
seria el 4
de 8
amb l'agulla
no és descartable
que si tot
els funciona
també correctament
en tercera ronda
intentin
el 5
de 8
un castell
que tampoc
han intentat mai
en la seva història
i finalment
acabin
amb el Pilar
de 7
amb folre
un castell
que aquesta temporada
ja han descarregat
va ser
concretament
recordem
fa uns dies
el dia 11
de setembre
a la Rambla Nova
de la ciutat
de Tarragona
i finalment
la colla castellera
de Sant Pere i Sant Pau
que serà l'última
en arribar
a aquesta plaça
i que segurament
obrirà
amb el 5
de 7
és l'última colla
en actuar
avui
obrirà amb el 5
de 7
en segona ronda
tot sembla indicar
que podria ser
el 2
de 7
el castell
que provin
i finalment
el darrer castell
podria ser
el 4
de 7
amb l'agulla
tot i això
tampoc
no descarten sorpreses
en una tercera ronda
si tot els funciona
força bé
per tant
els plantejaments
de les 4
colles
de la ciutat de Tarragona
són molt interessants
els plantejaments
d'aquestes 4
agrupacions
són molt ambiciosos
si avui
assoleixen
tots aquests objectius
serà
la millor
diada conjunta
que s'ha fet mai
a Tarragona
amb les 4
colles
de la ciutat
mai
mai
s'haurien vist
tots els castells
que es podrien veure
d'assolir
tots els objectius
previstos
haurem de veure
si es poden assolir
o no es poden assolir
acaben d'arribar
els xiquets de Tarragona
intenten col·locar-se
en la seva ubicació
els xiquets del Serratllo
i és que tothom
lògicament
està a l'ombra
mirant l'Ajuntament
està tothom
a l'esquerra
i quan vam fer el disc
n'ateníem 15 o 16
i entre el productor
i nosaltres
doncs vam decidir
aquestes
aquestes 10
doncs si les sumes
doncs te donarà
una quantitat
de canya del disc
X
no?
però
vull dir que
és completament
completament
tal com ha sortit
i per sort
i per la tria
que s'ha fet
és millor que l'anterior
que el primer
o és diferent?
el que està clar
és que és
30 vegades millor
i això em sembla
que està clar
i no crec que ningú s'ofengui
el Jaume Moncosí
em vam gravar
el primer disc
s'ha de millor
perquè està clar
que l'estudi
també era millor
i que treballàvem
en millors condicions
i que sobretot
el productor
que és
que és