De la Càmera de Comerç, senyor Avelló, antic de Gà, president del col·legi,
i senyor Àries, nou president, felicitats pel seu nomenament
i li desitjo, sobretot, molta sort en els propers anys
i que aquesta sort acompanyi la vida periodística en general
i que tot permeti una certa harmonia en tots aquells cossos que són avui per avui
inseparables com són el periodisme i la vida pública en general.
La Càmera té l'avabilitat de prestar-se el local
i la Càmera de Comerç que està en un esforç important de renovació
i que té aviat unes properes eleccions
de la que una cosa o altra, tindrem que dir, és de la responsabilitat política
i el col·legi de periodistes que és avui per avui un dels elements essencials
que dinamitzen la vida ciutadana, que és un dels elements essencials
que plantegen el que és la vida ciutadana, el que és la responsabilitat política
en la vida ciutadana, els que serveixen des de diferents angles el que és la societat.
El que passa és que d'una forma o altra voldria parlar, voldria tractar d'expressar-me
sobre què em penso o sobre què és el que jo voldria
vers la Tarragona que es projecta fins al 2010.
El que passa és que jo els hi confesso, avui aquí abans de llegir el meu discurs,
que voldria, a partir d'aquest acte, com ja he significat altres vegades,
voldria fer un canvi intel·lectual, un canvi d'horitzó, potser personal,
que m'agradaria que també es fos comprès per la ciutadania
i m'agradaria que la ciutadania i la meva responsabilitat política
tinguessin un objectiu comú amb aquest tema.
Vull fer un canvi intel·lectual, voldria fer un canvi d'objectius,
voldria plantejar noves coses que potser a vostès els sonaran estranyes avui,
potser alguns de vostès no reconeixeran la persona que està fent aquesta conferència,
però crec que ha arribat el moment de fer un canvi intel·lectual,
un canvi de direcció, sense oblidar, això sí, les coses que tenim apuntalades
i les coses que són futur.
A Tarragona s'han realitzat molts esforços.
S'han realitzat esforços estratègics des de la mateixa Càmera de Comerç, amb el Pla,
s'han realitzat esforços d'infraestructures, d'inversió en infraestructures
per part de l'Ajuntament, per part de la Generalitat, per part del Govern Central.
Hi ha situacions que avui per avui són absolutament irrevocables,
que solament cal convoyar,
i avui voldria parlar-los d'altra cosa absolutament diferenta.
No els hi parlaré d'indústria química,
però això no vol dir que no cregui en la indústria química.
No els hi penso parlar d'infraestructures,
i això no vol dir que consideri les infraestructures
com un element essencial de la vida ciutadana.
no els hi parlaré de les qüestions tan ni tan repetides
que sovint s'apleguen com façana marítima,
com soterrament de la via de tren.
Miri'm, totes aquestes coses estan ben situades,
ben col·locades,
estan en capacitat de ser complertes d'aquí a l'any 2000-2005.
Per tant, tot això ja és feina feta
en el sentit que objectivament està preparat el seu compliment.
Està preparat el compliment de la 340,
està preparat el compliment de la 240,
ja hi ha infraestructures importants, etc.
Tot això ja està.
Per tant, aquestes coses,
està preparada la futura industrialització de la nostra ciutat,
està preparat i garantit el futur industrial de la nostra ciutat,
ara queden altres coses.
I a lo millor es pensen que aquestes altres coses
són qüestions molt i molt importants.
Doncs mirin, jo el que proposo,
fora de l'altre,
amb el que reiteradament m'hi he afegit,
jo el que proposo és
una Tarragona el 2010
una mica diferenta.
I si els sembla bé,
tractaré de llegir el que s'ha confeccionat
per unes quantes persones.
El tarjetó que vostès tenen a les seves mans
diuen
que vinc a fer una conferència
i sembla que pot ser una mica sorpressiu
perquè diu
per què una afecció confessable.
He de declarar públicament
que jo com a persona he tingut molta sort en aquesta vida.
Molta.
Malauradament, no tothom té l'oportunitat
de treballar amb allò que estima,
amb allò que li crea una certa passió,
i jo la veritat és que he tingut aquesta sort.
I a més, encara que els hi pugui semblar un tampa d'an,
he pogut veure i tocar els resultats,
veure que la gran majoria dels objectius
que ens van marcar a l'entrada al govern de la ciutat
ja han arribat a bon part.
Ho he pogut veure.
Tarragona ha experimentat
en aquests últims anys
una profunda transformació.
Aquest és un fet prou objectiu
perquè ara ningú el qüestioni.
Això que algú pot pensar
que ha estat relativament fàcil,
no ho ha estat.
Tot el contrari.
Això vol dir
algunes nits sense dormir,
no tan sols meves,
sinó d'altra gent
que ha cregut en aquest gran projecte.
això també vol dir
tenir d'escoltar moltes coses,
potser masses coses,
i algunes d'elles molt injustes,
però també això vol dir,
i és lògic,
vol dir satisfacció i orgull.
La satisfacció que em provoca
veure la gran realitat d'avui
i l'esperançador futur que té aquesta ciutat.
I l'orgull com ocasiona el fet
que jo hagi participat activament
d'un somni
que s'ha convertit en realitat
aquí a Tarragona.
I hi ha qui opina,
sortosament molt pocs,
que això,
que aquesta transformació,
ha tingut un cost molt alt.
Per exemple,
s'ha parlat molt
de la situació financera
de l'Ajuntament.
Sempre,
i malgrat que en algun moment
no hagi aconseguit convèncer,
he afirmat
que la situació financera
era bona.
I no perquè es d'hagués
més o menys diners,
sinó perquè els diners del deute
s'havien invertit en obres.
He posat més d'una vegada
l'exemple d'una família
que s'endeuta per adquirir un editatge.
Té un deute fort,
fort,
però és una família que té solidesa econòmica,
mentre que qui s'endeuta
per un dinar,
que és un deute petit,
està arruïnat.
El deute de l'Ajuntament de Tarragona,
que és el deute col·lectiu de la ciutat,
és un deute amb obres.
Per tant,
és un deute compensat
amb un patrimoni
que no és preocupant,
que no és preocupant,
perquè ha permès a la ciutat
fer front a situacions de crisi
i, d'altra banda,
com deia abans,
situar-la en condicions
de desenvolupament
que sense aquest deute
no haurien estat possibles.
Amb tot aquest esforç,
ara ens trobem
amb una ciutat, Tarragona,
que té un gran potencial econòmic
i de desenvolupament.
Només una dada
a tenir en compte.
La indústria
ha apostat per Tarragona
i ha fet previsions
d'unes inversions
que superen
els 200.000 milions de pesetes.
Poques ciutats
reben una inversió tan forta
i reiterada.
Ciutats així
són ciutats
que tenen un futur
realment prometedor.
Per tenir aquest futur
tan prometedor,
aquest gran potencial,
primer era necessària
una intervenció
del govern de la ciutat
que donés
credibilitat
a les aspiracions
de Tarragona.
Senyors,
senyors empresaris,
l'empresari
que té una empresa
i no inverteix
els seus beneficis
amb l'empresa
és perquè no hi creu.
l'empresari
que retira
els beneficis
ràpidament
de la seva empresa
és que no confia
en la seva empresa.
Nosaltres
objectivament
hem confiat
en la ciutat de Tarragona
i hem invertit
en la ciutat de Tarragona.
Per això
tenim credibilitat
i per això
aquesta credibilitat
ens ha donat
lloc
a unes situacions
que avui per avui
no s'enganyi ningú
i ningú pot portar-me
a la contrària
i perdoni
la retonditat,
ens ha donat
a una situació
bona.
voldria recordar
algunes expressions
que he fet servir
altres vegades.
Tarragona
és
actualment
un carro que tira
tira molt bé
i per tant
ara
el govern municipal
l'únic
que ha de fer
és vigilar
que ningú
posi pals
a les rodes
i intervindrà
amb altres camps
i aspectes
que un cop
superat
el primer objectiu
de donar a aquesta ciutat
empenta
l'empenta
que necessitava
per donar-li confiança
ara
passen a ser
prioritat
però d'això
en parlaré
més endavant.
He esmentat
l'expressió
pals a les rodes
encara que molts
han intentat
vendre una imatge
diferent
jo sempre he estat
d'acord
amb les crítiques
amb aquelles aportacions
que es poden fer
des d'altres punts
de vista polític.
ara bé
només
estic
d'acord
amb aquelles
crítiques
i aportacions
constructives
realitzables
mai estaré
d'acord
amb aquelles
que tenen
com a únic
objectiu
fer d'oposició
per oposició
utilitzant
la demagoixa
i fins a tot
la calúmbria.
Miri
per tirar endavant
un projecte
de ciutat
he buscat
sempre
una estabilitat
política
que qualificaria
de recomanable
actualment
la ciutat
de Tarragona
està donant
una molt bona
imatge
de consens
polític
un fet
que no és
gaire freqüent
el que tampoc
és freqüent
és que Convergència
i Unió
hagi donat
la volta
a l'art
polític
hem pactat
amb tots els partits
que han volgut
pactar amb nosaltres
ningú
podrà dir
ara
que nosaltres
no hem pactat
amb tot aquell
que no s'ha
autoexclós
i sàpiguen
que les ofertes
de consens
al Partit Popular
han estat fetes
i solament
hi ha hagut
l'autoexclosió
per unes raons
objectivament
no confessables
ara bé
tot no són
flors i violes
quan parlo
de qüestions
com el finançament
l'idioma
o les parelles
de fet
per posar uns exemples
clar que tinc
problemes
clar que tinc
problemes
alguns
tinc problemes
amb el meu partit
clar
només
no tenen
problemes
només
no tenen
problemes
aquells que es
converteixen en
funcionaris
de la política
aquells que es
converteixen en
funcionaris
de partit
mai
he dit
a ment
al president
de la Generalitat
ja ho sap ell
simplement
per dir-li a ment
sempre que he pensat
el contrari
li he explicat
i ho faig així
perquè crec
que és el millor
president que pot tenir
aquest país
si no
no ho faria
habitualment
els polítics
es rodegen
de gent
que acostumen
a dir
sempre que sí
i això
no és bo
els polítics
necessitem
al nostre voltant
gent crítica
gent
que ens ajudi
a no perdre
el contacte
amb la realitat
contra les
directrius
les maniobres
polítiques
els safretjos
està Tarragona
davant de tot
Tarragona
sempre ha d'estar
Tarragona
i per comprendre
bé això
la gent
que t'envolta
habitualment
no ha de ser
del teu partit
quan plantejo
el problema
de l'idioma
no ho faig
gratuïtament
ho faig
perquè la meva ciutat
té una realitat
plural
quan parlo
del finançament
evidentment
que és un tema
problemàtic
però és que
Tarragona
ha deixat de ser
una ciutat
petita
per entrar
a la categoria
de ciutat
mitjana
la segona
capital
de Catalunya
i quan parlo
de les parelles
de fet
evidentment
que hi ha
molta gent
del meu partit
que no m'entén
però és que
la societat
en poc temps
ha canviat
molt
i la societat
tarragonina
també
què volen
què volen
que l'alcalde
de Tarragona
fent una conferència
intentant explicar
què vol
per la seva ciutat
fins al 2010
giri la vista
no pot ser
no hem d'admetre
no hem d'admetre
altra cosa
que la realitat
que al carrer
hi ha parelles
de fet
no tan sols
i tant
i tant
però és que
a més de parelles
de fet
hi ha parelles
que no són
legalitzables
per la seva situació
i són parelles
davant d'aquestes
i altres situacions
jo com a polític
amb responsabilitat
què he de fer
obviar-les
fer veure
que ho desconec
doncs no
el que
m'ha sap molt de greu
és que
en aquest joc
no hi entrem tots
per què no hi podem
entre tots
si és que
el que estic explicant
és el mateix
que explicaria
qualsevol de vostès
hi ha molta gent
que amb aquest
i amb altres temes
com som el de l'idioma
com som el tema
del finançament
dels ajuntaments
hi ha molta gent
que s'auto exclòs
perquè si t'auto exclòs
d'aquests problemes
és evident
que no tens problemes
és evident
és evident
que avui per avui
el problema
que es resol
i que es resol
moltes pàgines
dels diaris
i de les emissores
és el problema
del finançament
de les grans autonomies
estem tots
sentint dia a dia
parlar
de les dificultats
de finançament
de les autonomies
de les dificultats
de finançament
de l'administració central
i dels dèficits
estructurals
i de la necessitat
que no hi hagi dèficit
de les autonomies
ni dèficit
del govern central
perquè es puguin
complir els criteris
de Maastricht
però i dels ajuntaments
què?
els ajuntaments
són la peça essencial
que serveix
el ciutadà
és el cable
més directe
és la persona
amb qui té
la realitat
més directa
què passa?
que els ajuntaments
el seu sistema
de finançament
arribarà
quan la crisi
sigui total
i puc parlar
des de la perspectiva
d'un ajuntament
que té feta
la majoria
de les inversions
en infraestructures
i que solament
té el 20%
de dotament
com tindran
que parlar
altres ajuntaments
que no han fet
les infraestructures
i que estan
al 25%
fixin-se
nosaltres ja no
podem fer un altre
vial Brian
perquè és que no hi cap
nosaltres no
podem fer un altre
centre cívic
de Torrefort
és que no hi cap
nosaltres no
podem fer un altre
centre cívic
a Sant Pere i Sant Pau
és que no hi cap
nosaltres no
podem fer un altre
pavelló esportiu
a Sant Pere i Sant Pau
és que no hi cap
nosaltres no
podem fer
és que ja hem fet
moltes coses
a partir d'ara
hi ha coses per fer
i evidentment
no sortirà de mi
que no hi hagi coses per fer
però és que
amb un percentatge
molt elevat
s'han fet
aleshores
aquestes coses
que s'han fet
que raonables
s'han fet
han creat
una situació
que ens permet
que ens permet
dir
que estem ben col·locats
hi ha molts
que s'han autoesclòs
hi ha qui
fins i tot
amb el seu afany
de destruir
per destruir
encara que amb això
tanquessin moltes portes
a la projecció
de la ciutat
s'han dedicat
a judicialitzar
la vida política
tarragonina
mitjançant la denúncia
això encara és més greu
això encara és molt més greu
les calúmnies
dirigides contra mi
i contra altres companys
del govern de la ciutat
això és greu
i repeteixo
i he dit bé
calumniar
tal com ha quedat
suficientment palès
amb aquells últims dies
i el desprestigi
que s'ho posat
jo ja no en parlaré
més d'aquest tema
no en parlaré
més jo
el que no dic
és que no contesti
si hi ha algú
que em parla
però avui aquí
no estem per donar
cap lectura negativa
de la realitat
encara que això
vagi en contra
de les pretensions
d'alguns polítics
que entenen
que les ciutats
han de ser
carrinclones
que entenen
que les ciutats
han de ser
brutes
que entenen
que les ciutats
no han de funcionar
perquè dintre d'aquest
context
se mouen millor
què hem de fer
per triomfar?
què hem de fer
aquells polítics
per triomfar?
cobenitzar Tarragona?
cobenitzar Tarragona?
què volen?
que Tarragona
es converteixi
en l'Havana
perquè d'aquesta manera
triomfarà el comunisme?
quina ridiculés
ja no hi cap
si és que
a més
a més
el govern cubà
ha destituït
el ministre de la Sucre
perquè no s'havia donat
el resultat
que objectivament
tenia previst
el govern cubà
és a dir
en un país
on se suposa
que la producció
no és un element essencial
ni la competitivitat
no és un element essencial
ni la situació
de la vicinatura
és un element essencial
en aquest país
se destitueix
el ministre del Sucre
perquè no se n'ha complert
els objectius
pobre ministre
quina culpa ha de tindre
si la canya
produeix o no
produeix sucre
i els altres
i els altres
què diuen?
que s'ha de convertir
Tarragona
amb el país
de la Heidi
amb el país
de la Mari Poppins
amb el país
del màgic Andreu
amb el país
d'aquí
és que
és que
això és tot
és que
simplement
Tarragona
per anar bé
ha de ser
la Heidi
i la Mari Poppins
o potser
convertir-ho
en un convent
de monges
que també
seria divertit
de tot això
ja n'hem sortit
desplegats
com ja he dit abans
avui ningú
posa en dubte
que Tarragona
ha experimentat
amb aquells últims anys
una gran transformació
i encara es veurà
més clar
l'any vinent
quan se fan il·lisi
el cicle estructural
del que es parlava
abans de les eleccions
hem convertit
una ciutat
adormida
desil·lusionada
on pesava negativament
on pesava negativament
la capitalitat
en una ciutat
moderna
en futur
que crea confiança
als inversors
però també
als propis tarragonins
ara
els tarragonins
se senten
orgullosos
i defensen
la capitalitat
fins feia
quatre dies
els tarragonins
parlaven de capitalitat
deven ser capitalitat
de monges i militars
no ens queda
ni un monge
ni un militar
a Tarragona
ni un
bueno
alguna monja quedarà
perdoni
si m'he passat
ara
coneixo alguna
perdoni
però militars
quatre
per cert
el militar
que queda
molt desafortunat
molt desafortunat
el militar
que queda
molt desafortunat
perdoni
m'estic referint
al militar
que queda
el govern militar
no m'estic referint
al militar
de la base
de la base
de la base
confiança
també
dels nostres veïns
confiança
també
dels nostres veïns
darrerament
els periodistes
utilitzen
el número
100.000
escolti
utilitzen
el número
100.000
jo crec
que s'han passat
però bueno
si ho diuen els periodistes
deu ser veritat
perquè tot el que diuen els periodistes
és veritat
almenys
sembla que ens ho tenim
que creure
diu que hi ha hagut
100.000 visitants
per veure el John Fisher
al Kennedy
no és curiós
ha d'haver vingut
algú de fora
no?
és que
s'ha invertit
la posició
els altres
estan confiant
en la capitalitat
que estem oferint
com a guia
de futur
perquè altres
capitalitats
no l'han sabut
oferir
això s'ha aconseguit
creient en la ciutat
invertint en ella
en tota la ciutat
encara que hi hagi
alguns que vulguin
fer creure
que nosaltres
només treballem
per uns quants
només un exemple
ja que la meva intervenció
no és de repassar avui
aquí totes les inversions
que s'han fet
en els últims anys
i que han estat
les principals culpables
de la transformació
de la ciutat
els últims tres anys
l'Ajuntament
ha invertit
mil milions de pessetes
exclusivament
als barris
i pensa invertir
prop de 2.500 milions
de pessetes més
a banda
el que no han entès mai
els demagots
de torn
és que la majoria
de les inversions
que es fan
al centre de Tarragona
no són solament
pel centre
sinó pel conjunt
de la ciutat
o és que
el Palau de Congressos
només és pels veïns
de la Rambla Nova
molt al contrari
els veïns
de la Rambla Nova
amb el Palau de Congressos
en marxa
és possible
que no en votin
perquè clar
els hi crearà
més que algun
que altre problema
i els ocasionarà
intranquilitat
perquè lògicament
es veuran col·lapsats
aquestes inversions
que hi ha previstes
fins al 1999
deixaran la ciutat
en una posició
absolutament favorable
davant el nou mil·lenni
l'Ajuntament
haurà tancat
el cicle estructural
de les grans obres
i només mancarà
que les altres administracions
implicades
amb unes altres
grans infraestructures
compleixin
els seus compromisos
per tal
de redonir
la nostra competitivitat
tot això
hem de lluitar
qui estigui
al davant de l'Ajuntament
qui sigui
responsable polític
perquè s'acompleixi
abans dels 2005
em refereixo
al soterrament
de la via de tren
a la façana marítima
les noves carreteres
nacionals
a les 240
a la 340
la potenciació
de l'aeroport
l'aeroport
de Reus
les infraestructures
de comunicació
i projectes
que han estat objectes
en els últims temps
de grans lluites
i on l'Ajuntament
continuarà
amb el seu paper
de defensar
la seva
execució
i la seva urgència
el corredor
del Mediterrani
serà sempre
el corredor
del Mediterrani
d'això
voldria entrar
a explicar
els camps d'actuació
que l'Ajuntament
hauria de prioritzar
a partir d'ara
fins a l'any 2010
aquelles
noves prioritats
de les que parlava abans
cultura
i patrimoni
capitalitat comercial
del sud de Catalunya
comencem
per la pàgina
cultura i patrimoni
en aquest camp
no comencem
de zero
en els últims anys
hem consolidat
una cultura popular
que ha merescut
diferents distincions
cultura popular
i entre elles
el nomenament
de les nostres festes
les festes de Santa Tecla
com a festes
d'interès nacional
però tampoc
comencem
de zero
en tot allò
que fa referència
a la potenciació
del nostre patrimoni
històric
cal recordar
que amb el congrés
d'arqueologia
clàssica
van treure
el cap
com a clara
candidata
a ser una ciutat
de referència
europea
en aquest cap
però això
tampoc és tot
en aquests últims anys
la ciutat de Tarragona
ha invertit
més de 3.000 milions
de pesetes
per tal
de potenciar
aquest patrimoni
i ha invertit
prop de 1.500 milions
de pesetes
amb equipaments
culturals
i en ajudar
a la creació
de la cultura
privada
això vol dir
que des de fa
molt de temps
des del govern
de les ciutats
ja teníem
clar
que era una
de les apostes
que calia
mimar
i potenciar
i ara és el moment
la nostra ciutat
té totes
les característiques
per tal
de convertir-se
en una
de les capitals
culturals
més importants
del Mediterrani
el primer
gran repte
com sabeu
és la candidatura
de Tarragona
a Patrimoni
de la Humanitat
però no descarto
que abans del 2010
la nostra ciutat
pugui optar
a altres cotes
més altes
que s'han de fixar
després de Tarragona
Patrimoni
de la Humanitat
com va ser
al Madrid
l'any 1992
què cal fer?
potenciar
el que es coneix
com a turisme cultural
una oferta
a la que molts
aspiren
però a la que
molt pocs
poden optar
i la nostra ciutat
és una d'aquestes últimes
aquell turisme
de qualitat
que busca
una oferta
àmplia
en el món
de la cultura
aquell que no
busca
només platges
però també
aquell que no
busca
només
quatre monuments
mal repartits
és un turista
exigent
que cal oferir
més
el que cal
donar una bona
oferta cultural
paral·lelament
a la nostra
oferta patrimonial
no solament
patrimoni
no s'acaba aquí
s'ha de complementar
amb una oferta
cultural
àmplia
un turisme
que ha de tindre
contingut
sempre tenint en compte
que el turisme
s'ha de vertebrar
amb la realitat
de la ciutat
i no substituir-la
no existeix
una autèntica
cultura
si la cultura
se fa pels de fora
la cultura
ha de néixer
de la pròpia
intel·ligència
dels ciutadans
i la presió
dels ciutadans
per ser ben expressada
a fora
com es pot crear
aquest turisme
un
primer
continuar apostant
pels projectes
de recuperació
del nostre patrimoni
aquell element
que fa de Tarragona
una ciutat
diferent
a les altres
el nostre
element
diferencial
la nostra
excepcionalitat
és justament
el nostre patrimoni
dos
crear noves ofertes
culturals
totes elles
sota una mateixa
direcció
crear noves
ofertes
culturals
totes elles
sobre una mateixa
direcció
s'ha d'orientar
la nostra oferta
cultural
cap a una
especialització
i una qualificació
que la facin
diferenciadora
i atractiva
ens hem de moure
amb aquest camp
objectivament
amb aquest camp
però també
ens hem de moure
obsessivament
en aquest camp
tanmateix
no es pot fer
només una oferta
cultural
basada únicament
en l'excepcionalitat
sinó que també
cal mantenir
polítiques d'actuació
cultural
continuades
que creïn
un nucli important
de consumidors
i productors
de la pròpia ciutat
esdeveniments
només pensats
pels visitants
externs
no solen funcionar
3
crear una oferta
patrimonial
i museística
amb un model
de gestió
únic
per tot el conjunt
monumental
de Tarragona
amb implicació
de totes
les administracions
i una participació
activa
del mecenatge
en aquest punt
s'estan fent
ja avui
passes importants
i la campanya
Tarragona
patrimoni
de l'humanitat
facilitarà molt
el camí
però sempre
sota la titularitat
de Tarragona
a la direcció
de què tens
Tarragona
és la que
té que dirigir
el seu propi
patrimoni
el consens
és bo
però Tarragona
és la important
l'oferta
patrimonial
no hauria
de delimitar
els monuments
i els museus
cal la creació
de circuits
urbans
alternatius
amb una
senyalització
completa
de les restes
monumentals
situades
en els indrets
públics
o establiments
privats
així com
un interessant
itinerari
per Tarragona
mitjançant
les recuperacions
de les epigrafies
romanes
de la part alta
autoritat portuària
cal crear també
ofertes complementàries
esportives
i de negoci
cal crear també
ofertes complementàries
esportives
i de negoci
és que ja tenim
el pavelló
de congressos
estic parlant
de després
del pavelló
de congressos
és que ja tenim
el patrimoni
estic parlant
de després
estic intentant
anar del 2000
al 2010
cal crear també
ofertes complementàries
esportives
i de negoci
ofertes esportives
haurien d'estar
centrades
en l'esport d'oci
encara que no
podem obligar
els esports
de competició
sobretot
els grans
esdeveniments
que ajuden
a promoure
la ciutat
com pot ser
la Copa d'Ellis
i com pot ser
el golf
ara bé
l'oferta central
en aquest camp
ha de ser
l'esport d'oci
aquí
i aquí
a la ciutat
cal que es digui
molt dels esports
nàutics
que s'haurien
de promocionar
amb algun
gran esdeveniment
i amb una oferta
el més àmplia possible
cal dir
que la creació
d'un nou port esportiu
ja ha estat
en aquesta direcció
la zona
del port esportiu
el barri
del Serrallo
les platges
els espais
portuaris
i els tinglados
per entendre'ns
són una oferta
complementària
ideal
si la sabem
vertebrar
jo he demanat
reiteradament
al president
de l'autoritat portuària
el meu amic
Lluís Badia
que es canviï
fonamentalment
l'objectiu
dels tinglados
tal com estan
plantejats
s'ha de refer
tota aquella zona
s'ha de refer
tota aquella zona
i es pot refer
se poden
mantindre
les actuals
decisions
d'oferta
portuària
però s'han de
complementar
amb altres coses
que et permetin
el moviment
de la gent
perquè fa
l'oferta
de negoci
que està
evidentment
lligada
al futur
Palau de Congressos
que es convertirà
en una eina
per atreure
aquest sector
de turistes
que són
no oblidem
els de Meda
el Poder Executiu
i que generen
una mitja
de dos vegades
i mitja
més ingressos
que els altres
el Palau
de Congressos
serà
l'eix essencial
i
el Palau
de Congressos
s'inaugurarà
abans de les eleccions
totes aquestes
propostes
totes aquestes
i això
també és una altra
proposta
no servirien
de res
si la ciutat
no és capaç
a més
de treure
inversions
en el sector
de la restauració
i dels hotels
que dotin a Tarragona
de serveis de qualitat
ja comencem
a tindre hotels
moltes vegades
la frase aquella
de
per què el pagès
tira aigua
amb un pou
el motor del pou
quan és un
quan
vaig proposar
al Congrés de Diputats
que els alcaldes
poguessin casar
un comentarista
de l'última pàgina
a la dreta
del diari
de Tarragona
en aquest cas
se n'enfumia
de mi
i veia que m'havia
agafat la passió
per substituir
l'arcabisbe
li asseguro
que no vull
substituir
l'arcabisbe
el que passa
és que
si avui
de la dreta
perdó
era
no no
el de la dreta
i el de l'esquerra
també
perquè no estava
molt d'acord
amb això
dels matrimonis civils
el meu amic
Antoni Colla
això dels matrimonis civils
però vaja
com que és un té
el de la dreta
i el de l'esquerra
se'n van a riure
vostès
s'imaginen
que ara es traguessin
els matrimonis civils
de l'Ajuntament
de Tarragona
el que es representaria
pels restauradors
cada vegada
una anècdota
i perdonin
cada vegada
que es treuen
els senyors directors
dels diaris
o cada vegada
que les ràdios
tenen la mobilitat
de dir
que el fortí
de la reina
es tanca
i hi ha un reguitzell
de trucades
a l'Ajuntament
de Tarragona
dient
escolti'm
però és que tinc
contractada la boda
clar
això de les bodes
comença a ser car
però clar
totes aquelles bodes
s'han quedat a Tarragona
restauradors
tot això
Sisena
està dirigit
a captar
un turisme nou
per la ciutat
que doni prestigi
de capital cultural
que es mereix
però no es pot perdre
de vista
que beneficiarà
a tots els tarragonins
aquells que treballin
en certs sectors econòmics
més directament relacionats
i també
la resta
de la ciutadania
que podrà participar
d'una vida cultural
de primer ordre
això
és el que voldria
plantejar
com a objectius
culturals
fins al 2010
però tinc un altre objectiu
un segon
que és potenciació
de la ciutat
com a capital
comercial
del sud de Catalunya
si abans
quan feia referència
a la primera línia
d'actuació
prioritària
en alguns aspectes
afirmava
que no es començava
de zero
gràcies a les previsions
del govern
de la ciutat
en aquesta segona línia
d'actuació
passa exactament
el mateix
com ja he afirmat
en algunes ocasions
especialment
a inauguració
del Parc del Central
Tarragona
ja és
la capital
comercial
del sud de Catalunya
però amb això
no hi ha prou
aquest camí
iniciat
anys enrere
ha de tenir
continuïtat
per tal
de mantenir
una posició
davantera
en un món
tan competitiu
com aquest
se'n recorden
vostès
de tota la polèmica
al voltant
del Parc Central?
se'n recorden
vostès
de les crítiques
que el govern
de la ciutat
va rebre?
se'n recorden
de l'oposició
manifesta
que van fer
alguns grups
de comerciants?
se'n recorden
de la gran defensa
que han de fer
nosaltres?
doncs bé
tot el que vaig
pronosticar
i perdonin
en aquells moments
tan especials
repedeixo
disculpim
i que vaig recordar
el dia de la inauguració
s'està complint
avui
ningú
parla
malament
del Parc Central
i jo encara
no he anat
a comprar
i les dades
comencen a cantar
el comerç
de Tarragona
no ha perdut
llegeixin
les últimes
declaracions
del president
de l'associació
de comerciants
de Tarragona
senyor Tatai
que diu
que mai havien tingut
una temporada
tan bona
com aquesta
però no solament
no ha perdut
el que es va quedar
al lloc que està
tampoc ha perdut
el que ha anat
al Parc Central
ni tampoc ha perdut
el que s'ha volgut
mantindre en marge
prova d'això
són
els resultats
que darrerament
s'han donat
però encara
són més significatives
aquelles dades
que ens demostren
que en els dos últims anys
el moviment comercial
a la nostra ciutat
s'ha intensificat
els que porten
amb el que portem
d'any
s'han obert
600 nous negocis
escolti'm
a mi
em preocupa
tants
potser
ens hem passat
donant confiança
però
600 nous negocis
i
com ho sé
vostès saben
que ho sé fàcilment
les altes de l'IAE
no fallen
de vegades
el tarragoní
és massa conservador
i alguns sectors
econòmics
de la ciutat
pateixen
excessivament
aquesta condició
per avançar
cal de vegades
ser valent
i això
és una condició
obligada
per aquells
que ostenten
responsabilitats
de govern
i que tenen
com a objectiu
millorar
la qualitat
de vida
dels seus
administrats
ara estem
davant d'una situació
semblant
davant la potenciació
del polígon
de les Gavarres
ja hi ha
qui ha intentat
posar pals a la roda
sense veure
que aquesta aposta
apuntala
encara més
la capitalitat
comercial
de la nostra ciutat
el nostre comerç
no ha perdut
tot el contrari
ha ampliat
la seva
àrea
d'influència
per això
ara més que mai
aquest comerç
el nostre comerç
de sempre
ha d'espavilar-se
i intensificar
el procés
de millora
de la qualitat
del servei
i de l'especialització
que ha iniciat
ja no és
un problema
de carrers
ja no és
un problema
de carrers
ja no és
un problema
de Tarragona
és un problema
d'àrees
d'influència
i de l'any 2000
al 2010
no hi haurà
un centre específic
hi haurà
àrees d'influència
on aniran
la gent a comprar
nosaltres
els ajudarem
i en aquest sentit
tampoc comencem
de zero
des de fa molts anys
fet que en un principi
també es va criticar
l'Ajuntament
ha incentivat
la realització
de fires
i en especial
ha intentat
potenciar
la fira
la tardor
que ha provocat
noves iniciatives
més monogràfices
seguirem treballant
en aquest camí
i aquí també
torna a ser
una peça clau
que ho serà
el Palau de Congressos
una altra iniciativa
que han intentat
boicutejar
aquells de sempre
aquells que no veuen
amb claretat
quines són
les millors apostes
de futur
de la nostra ciutat
en definitiva
aquesta és la ciutat
que estem construint
la Tarragona
que ja és un model
a copiar
per altres ciutats
que ja és un model
a copiar
per altres ciutats
una Tarragona
que hem anat
transformant
tot i les dificultats
que ocasionen
la manca
d'un finançament
clar
pels ajuntaments
després de la meva
experiència
de 18 anys
amb el món
de la política municipal
crec que ha arribat
també el moment
de plantejar-nos
aquest aspecte
seriosament
encara al 2000
és per això
que aprofito
aquesta oportunitat
per tal
d'oferir
la nostra ciutat
com a seu
d'un congrés
municipalista
que pogués
plantejar
a les administracions
superiors
quines són
les necessitats
dels ajuntaments
crec que la ciutat
de Tarragona
per l'abans
exposat
és un dels llocs
més apropiats
per acollir
aquesta important
trobada
a l'any 2000
no ara
l'any 2000
qui sap
si aquesta
fins i tot
podria servir
per inaugurar
el Palau de Congressos
la inversió
més important
que s'ha realitzat
a Tarragona
que no compta
més que amb
el suport econòmic
del propi
ajuntament
i dels fons
FEDER
d'un ajuntament
endeutat
que pot pagar
2.400
milions
de pessetes
per fer
un Palau
de Congressos
comptant
amb uns fons
FEDER
que seran
de 400
o 400
a 500
milions
de pessetes
per tant
que n'invertirem
com a mínim
nosaltres
els ciutadans
de Tarragona
1.700
com he
pogut veure
amb aquest discurs
he intentat
obviar
com a màxim
possible
allò que coneixem
com a feina feta
m'hagués estat
molt fàcil
començar a repassar
tots aquells projectes
que han estat
vitals
per la transformació
de la ciutat
de la que he parlat
al principi
no ho he fet
per tal
per tal de com
com també he dit
aquesta transformació
ha estat
reconeguda
per gairebé
tothom


veient
Jo crec que tot això està encarrilat.
Jo crec que tot això és una feina que està encarrilada
i que pot anar per aquest camí conduint-se cap al futur.
Però jo crec que l'alcalde ha d'intentar
assenyalar uns altres objectius
de la cultura, del benestar,
de la transformació.
Jo n'estic convençut,
però jo crec que no n'hi ha proc si tot està,
si jo soc el que es convenç d'això.
Jo crec que la transformació de la ciutat
ha estat obra de tots els ciutats de Tarragona.
Ara caldria que també transforméssim les nostres idees
i fossin capaços de continuar amb la industrialització,
amb la competitivitat, amb la universitat.
No he parlat de la universitat expressament.
La universitat de Tarragona és un fet.
Solament cal que es compleixin les infraestructures
que l'han de portar al final.
Però si això ja funciona, busquem altres objectius
a fi i a efecte que quan arribi el 2010
aquesta ciutat hagi complert més estudiant.
No ens autolímitem.
Jo crec que tots vostès han donat una gran empenta a la ciutat.
Jo crec que tots els tarragonins han donat una gran.
L'altre dia a la plaça de la Font.
Aquest constipat és de la plaça de la Font.
Però vaja, a la vida política catalana,
si tens un constipat, pots arribar molt a lluny.
Ja ho sabeu, els premistes.
Però és prou.
Jo els hi demanava a la plaça de la Font,
els que estaven sentats allà,
que tanquessin els ulls i que intentessin pensar
el que era la plaça de la Font.
i el que era ara.
Jo crec que no ho va fer ningú.
Perquè el que passa és que
no som capaços de recordar el que vam llegir el diari d'ahir.
Difícilment ens recordarem de com estan les coses fa tres mesos.
Però jo els hi convido
a que facin córrer per un moment la seva imaginació.
quan jo feia aquest exercici, que per sort ho faig sovint,
m'imagino una Tarragona del 2010,
industrial, competitiva, universitària.
Però me la imagino il·lusionada,
me la imagino orgullosa de si mateixa,
amb una història reconeguda,
amb uns accessos dignes,
amb una façana marítima sense la via de tren,
amb un palau de congressos amb vitalitat,
amb una Tarragona amb una vida cultural activa,
una Tarragona sense atur.
Que no oblidi ningú aquí
que avui l'atur a Tarragona és pràcticament inexistent.
A Tarragona.
Que tenim un atur estructural,
però que l'atur a Tarragona
avui és pràcticament inexistent.
Quan funcionen les dades
que fan referència a la província de Tarragona,
ens computen amb tot el conjunt.
Però l'atur a Tarragona, ciutat,
és pràcticament intel·ligent.
L'altre dia hi havia un diari,
El Punt, concretament.
Jo ja no sé com explicar
allò de la industrialització.
Lluís va dir, m'ajuda d'entenar en tant,
però necessitarem recórrer.
És a dir,
Lleida s'ha industrialitzat un 3.1.
Tarragona s'ha industrialitzat un 2.6.
Tarragona ha perdut.
Home, no.
2.6 d'industrialització a Tarragona
és sobre una inversió d'un bilió de pessetes,
que és el que hi ha aquí.
3.6 d'industrialització a Lleida
és la industrialització que pugui tindre una grangeta.
Em perdó pels de Lleida, que són molt amics meus.
Clar, nosaltres ens movem amb uns paràmetres econòmics
diferents als que es mou en la resta de les ciutats.
Una industrialització de 2.6 a la província de Tarragona
és una industrialització amb inversió importantíssima.
Això és important que ho tractem d'explicar.
I jo al col·legi de periodistes,
de tant en tant els demano que sense la imparcialitat que tenen,
que ajudin, que ajudin a la ciutat de Tarragona
perquè també els periodistes són tarragonins.
Estic content avui.
Volen que els hi digui per què?
Doncs perquè m'ha permès vostè expressar-me aquí,
perquè m'ha permès explicar les meves il·lusions,
perquè m'ha permès justificar que la passió és confessable.
Però sobretot avui estic content perquè la bossa ha caigut.
Perquè la bossa ha caigut.
Perquè la bossa és economia no productiva,
perquè és especulació.
perquè m'adona la sensació que els ciutadans de Tarragona
seria il·lògic que relleixi amb la història recient.
Que és que no se'n recorden el que van passar amb les Matildes.
O els hi tinc que recordar jo, o amb el Sofico.
O els hi tinc que recordar jo.
Però és que no fa tant de temps, senyores i senyors.
Fa quatre dies.
I estic content perquè quan la gran indústria
i els grans industrials m'hi vinguin a explicar
que Àsia, que Indochina,
que el sud-est asiàtic és tan bo,
que els tigres i els lleons que hi ha per allà són tan bons,
que ho saben fer millor que nosaltres
i que aleshores tenim que vigilar
perquè la competitivitat se pot anar allà.
i jo els hi podré dir
d'allà s'hi pot anar
però el que no se sap és si es tornarà.
Perquè clar,
la competitivitat de la Indochina,
la competitivitat de la Xina,
la competitivitat del sud-est asiàtic
consisteix en que molta gent,
i amb perdó per l'expressió,
i la tinguin amb economia,
amb el més senzill,
és que la gent treballa pel baranar.
Però clar, hi ha un problema
amb això de treballar pel baranar.
que és que quan la gent treballa
com té tot el dret
a treballar pel baranar i l'esmorzar,
escolti, ja no parlo del dinar i el sopar,
quan la gent té que treballar pel baranar i per l'esmorzar,
o quan després de treballar pel baranar
demanen l'esmorzar,
que tampoc demanen gaire cosa, aquesta pobra gent,
aleshores ja no hi ha competitivitat.
I aleshores resulta
que la competitivitat del sud-est asiàtic
es basa en que hi hagi
un sentinela
com era Hong Kong.
Quan cau Hong Kong,
cau tot el sud-est asiàtic.
I això que un servidor de vostès
va dir amb una inauguració
d'una indústria química
fa dos anys i mig o tres,
i que ho tinc
amb el discurs,
quan ho vaig dir
se me van quedar encara
d'aquest està explicant-lo de sempre.
Mirin,
me n'alegro
i ho sento alhora
d'aquella gent que ha invertit en bossa.
Perquè invertir en bossa
és invertir en especulació.
Perquè és invertir
en insensitès.
Perquè tots aquells assessors fiscals
que fa 15 dies
encara estaven recomanant
que es comprés en bossa
eren les persones
que estaven intentant
millorar
a clients anteriors
que havien invertit
per treure guanys.
O és que es pensen
que és la bossa?
O que es pensen
que és la competitivitat?
La bossa
és simplement
invertir un
perquè l'altre
retiri fons.
Però és que
aquest país
no és capaç
de llegir-se la història
i sapiguer
que en tres anys
les nostres empreses
han quasi
duplicat
i mig el seu valor.
Però és que
algú s'ho creu.
Els nostres industrials
que van pensar
les nostres indústries químiques
que van dir
que el sud-est asiàtic
que la competitivitat
que els tigres
de Malàcia
s'entindrien
que en recordar
que els francesos
a l'any 68
any amunt
o any avall
van tindre
a Diem Bienfue
una gran retirada
quan era
ministre de Defensa
al Pierre Mendès Franz
i que es van retirar
del sud-est asiàtic
d'on havien tret
molts diners
i que els americans
se van retirar
del Vietnam
per intentar
mantindre
una posició econòmica
d'on havien intentat
treure molts diners
i que els inglesos
tres quarts dels mateixos
i ara resulta
que s'hi torna.
Però és que
no es llegeix la història.
O és que es pretén
que aquella gent
segueixi treballant
pel baranar?
Home.
Bé,
algunes indústries químiques
tindran que tornar a Tarragona.
Benvingudes siguin,
no hi ha retrets.
El que passa
és que
la història
és la història
i la història econòmica
és la història econòmica.
El món
està globalitzat,
però a mesura
que es produeix
una globalització
amb la història,
a mesura que es produeix
una globalització
amb la història,
es produeix
també situacions econòmiques
noves
que s'han d'estudiar.
I de la mateixa manera
que ara sembla
que tindrem
que aprendre
o reaprendre
la història d'Espanya
perquè el govern central
ens ha decidit
que així s'hagi
i com que sembla
que ara
serà més important
el sitio de Gerona,
perquè clar,
ara resulta
que
tindrem
que dedicar
una sessió completa
a la guerra
de la independència
que devia ser fonamental,
la guerra
de la independència
devia ser fonamental
per l'Espanya.
La guerra
de la independència
que va servir
va ser fonamental
però va servir
per treure's
de damunt
la il·lustració
i per tornar
a la dictadura
més que ciquil
que existia.
Això és una història
fonamental.
L'Espanya
de la independència,
de la guerra
de la independència
quan la il·lustració,
quan la gent
del progrés
veia
amb el còtic
napoleònic
un element essencial,
nosaltres ara
estudiarem
la història d'Espanya
per veure
que allò
va ser una defensa.
I en canvi
ara també
tindrem
que celebrar
els Faustos
del 98,
la derrota de Cuba.
I potser
celebrarem
que el Mainé
anés malament
i que els militars
que van anar a Cuba
i potser parlarem
que el Partit Socialista
en aquell moment
ja es va oposar
amb els soldats
de quota.
Potser parlarem
que el Partit Socialista
en aquell moment
va fer un esforç
perquè no es pogués
substituir un soldat
per un altre soldat.
però la caiguda
del 98
el més important
de la caiguda
del 98
és què va passar
a Espanya
l'any 99.
No el 98
a Cuba
que possiblement
sí que parlarem
del general Quintana
o del general
aquest que té nom
de barco.
Sí,
però el més important
és què va passar
l'any 99.
La crisi
no és del 98,
la crisi és del 99
i la sortida
que hi va haver
a Espanya
el 99.
Totes aquestes coses
són coses
que ens arriben,
coses que anirem veient,
coses que es tindran
que estudiar,
però sobretot,
i amb això acabo
i perdoni la dissenyó,
coses
de les que Tarragona
no es pot
separar
i la responsabilitat
política
dels polítics
sovint
mal entesa
i la responsabilitat
dels que no són
polítics
i ciutadans
no pot quedar
al marge
d'aquesta Tarragona
que tots
t'han desitjar.
Moltes gràcies,
senyor president.
Bé,
Gràcies.
Gràcies.