Tarragona es mou i és una città en marxa.
Qui ho pot negar?
Tarragona passant de tecla es declara en festa
i l'autom es torna a boig durant uns dies.
Malgrat tot, les festes ja no...
no... ja no representen ni són el que eren abans.
Però què passa a Tarragona durant la resta de l'any?
Tenim un ajuntament on la majoria natural s'ho fa tot.
Fa canviar la ciutat, la fa créixer
i l'articula beneficiant els seus ciutadans,
esclar que alguns més que d'altres.
Recordeu, però, que uns ciutadans que vosaltres els va elegir.
La Tarragona als tòpics no m'interessa.
Tampoc m'agrada parlar ni adolar la Tarragona d'uns quants,
d'aquells que creuen que la governen i que la controlen.
A mi m'agrada la Tarragona de la força històrica,
la Tarragona combativa, la Tarragona multicolor,
multillengua i interclassista.
La Tarragona que ha fusionat de forma nuclear
a gent de procedència tan diversa.
La Tarragona de la cultura nova que hem construït tots sense cap exclusió.
és la Tarragona de les químiques, de Torreforta, de la Rambla,
de Sant Pere i de Sant Paul, del casc antic i del serrallo.
És la Tarragona que tots nosaltres fem dia a dia com a ciutadans,
els que escombren els carrers perquè estiguin ben nets i els puguem disfrutar.
Els que recullen les escombraries, els que fan el pa, els que ens arreglen els cotxes,
els que obren els bars i els quioscs venent-nos els diaris cada matí,
els que ens pesquen el peix o els que ens maten els animals per oferir-nos la carn
i els pagesos de les comarques properes també ells contribueixen a la nostra alimentació
i ens recorden l'origen de tots.
A la comunitat universitària, nucli de cultura i de recerca,
a totes les associacions i agrupacions ciutadanes i culturals,
a tots i per tots reclamo aquesta Tarragona popular tan nostra.
Fora l'elitisme econòmic o social d'alguns.
Fora les jerarquies trivials.
Fora tot allò que sigui Cofoll, Fals, Falàs, Xauvinista i Xenòfuc.
Aquest any a Sant de Tecla, a més a més de divertir-nos,
ens ha de fer pensar, ens ha de fer més crítics,
ens ha de fer intervenir no només en els aspectes lúdics de la festa,
sinó també en l'articulació de la nostra societat
amb la participació de tots, o sigui, des de baix.
La festa ens ha d'estar bé pagodir, gaudint-la fent país,
sent cada dia més i més participatius,
no deixant que únicament siguin els professionals de la política
qui ens diguin què cal fer.
Ens hem de fer més sòlids i més contingents,
sobretot els que sou més joves i teniu més problemes.
Ciutadans de Tarragona, un cop a l'any ens autoconvidem a fer la festa grossa.
Les autoritats competents que formen el govern municipal
organitzen el Seraul.
És la seva obligació.
És cert que any darrere any millora.
La nostra petita, modesta, però activa participació
amb voluntat autocrítica
pot fer que en gaudim encara més.
En ocasions, el civisme tan poc de moda
és substituït pel passotisme,
que fa un mal a la societat, ara per ara impossible d'avaluar.
Hem de recuperar el civisme que no és més
que la participació de la societat civil
en la seva pròpia organització
i el de fugir d'ells ja ho faran.
Encara una crida més.
La faig com a pregoner conscient
de la importància que té
el fet que el Vall de Tarragona
i el consistori
m'hagi donat la paraula.
Sempre és arriscat donar-la a algú
que no es dedica a cantar les excel·lències
de l'administració,
sinó a mantenir una postura constructiva
que en moltes ocasions és crítica.
Això també és un èxit de la democràcia social
que demostra ara i aquí la maduresa d'un consistori.
Abans, la societat actuava com a intel·lectual col·lectiu
de manera que, en el seu interior,
homes i dones realitzaven una tasca feixuga
però potent amb la denúncia.
Aquesta acció feia repensar
algunes de les actuacions
quan aquestes no eren prou populars.
És en aquest sentit que jo em vull manifestar.
Com a consciència col·lectiva,
com a forma de pensament solidari
i heterodox,
aquesta vegada passant la tecla
per uns moments us demano
que reflexioneu sobre el vostre futur
i sobre les vostres inquietuds,
sobre com ho fareu
per participar més activament
en la construcció de la nostra ciutat.
Acabo, perquè serem breu,
ciutadans i ciutadanes
demanant-vos que aquest any
les festes de Santa Tecla
siguin més vostres que mai.
Tarragonins, la festa és vostra.
Tarragona, connectem gent.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Pas casament un quart d'hora,
això estava ple de gom a gom
per assistir al pregó.
Un pregó curt, ja ho vam dir la setmana passada,
seria un pregó curt, però crític i contundent,
el de Odal Carbonell.
I ara mateix estem en el Saló de Plens,
buita pràcticament, només amb la companyia
de l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal, senyor Nadal, bona tarda.
Bona tarda.
S'ha posat a ploure, no sé si això és un mal indici
després d'una jornada realment fantàstica, no?
La de aquest diumenge.
Està ploent ara.
Plou?
Una mica, sí.
Han caigut unes gotes.
Val, mala sort.
Mala sort.
Bé, no, però ara se'n...
Les uranetes volen baixes o què passa aquí?
A veure, mireu-s'ho bé.
No plourà.
No plourà.
Senyor Joan Miquel Nadal, s'acaba una jornada...
Em sembla que plourà, eh?
I fort.
S'ha mirat millor el cel i diu que potser sí que plourà.
En qualsevol cas, li anava a preguntar al senyor Joan Miquel Nadal
que s'acaba una jornada presidida pels actes
que aquest matí ha celebrat aquí a Tarragona
el director general de l'UNESCO, el senyor Federico Mallor Zaragoza.
Quin primer comentari, quina primera valoració faria
d'aquestes 4-5 hores curtes però intenses
que ha fet el senyor Mallor Zaragoza aquí a Tarragona?
Bé, jo crec que és una jornada que pot ser molt positiva per a la ciutat,
especialment perquè s'han celebrat aquí unes jornades
patrocinades per la Fundació Junts al Món
i aprofitant justament aquest fòrum, aquest simposi,
ha vingut el senyor Mallor Zaragoza aquí.
Ha tingut oportunitat de veure el treball que havien fet
la gent jove de tot el Mediterrani que havien treballat
amb una declaració de Tarragona per la tolerància
i crec que les coses han estat positives.
Després el senyor Zaragoza, el senyor Mallor Zaragoza
ha estat aquí donant un passeig per a la ciutat
i ha tingut molta amabilitat per a la ciutat de Tarragona
i crec que això és positiu.
Pels comentaris que li ha sentit al senyor Mallor Zaragoza,
què és el que més li ha impressionat de la visita?
No sé si la visita justament al conjunt monumental
del Cis Romà i del Pretori, la inauguració de la nova sala Tàrregó
o fins i tot la visita per a l'Auditori del Camp de Mar?
Li ha agradat tot, li ha agradat molt tot.
Li ha agradat molt el treball fet pels joves,
li ha agradat el treball realitzat a la ciutat,
li ha agradat els passadissos de la volta llarga,
li ha agradat tot molt.
És un home que té molta capacitat d'assimilar les coses,
en tant que és un home que ha viscut molt,
és un dels representants més importants
que té l'estat espanyol a la comunitat mundial.
Un director general de l'UNESCO,
quan ell ho deixi,
tardarem molts i molts anys a tornar-la a tindre,
i el fet que hagi sigut un home de les nostres comarques,
el que hagi durant 8 o 10 anys
estat a la direcció general de l'UNESCO,
és un signe important de la capacitat
de la gent nostra per arribar als càrrecs.
I la impressió que s'ha emportat és molt favorable,
i la roda de premsa jo crec que ha estat molt positiva
i que ha donat a entendre
que era molt comprensiu respecte a les coses de Tarragona,
que és el que ens interessa.
En tot cas,
jo personalment crec que han anat bé les coses.
En la roda de premsa que vostè comentava,
justament el senyor Mallor Zaragoza,
el director general de l'UNESCO,
pràcticament i de forma textual,
ha dit que Tarragona és una ciutat
que té tots els ingredients,
tots els elements,
per ser declarada l'invinent patrimoni de la humanitat
en la reunió que l'UNESCO farà al Japó.
Què n'opina?
Quina avaluació em fa d'aquesta declaració pública i oficial
que ha fet el senyor Mallor Zaragoza?
Ell ha dit que Tarragona,
que havia fet un esforç important
i que les coses de Tarragona
havien estat ben presentades,
que el dossier que hem presentat
estava molt ben fet
i que dintre de la seva imparcialitat,
doncs que veia que les coses anaven per bon camí.
Bé, el que passa és que convindria
que fóssim tots més conscients
que ell és important,
però el més important és el que els tarragonins fem
durant aquest 98,
perquè m'emprenyaria molt pensar
que la gent cregués que això està fet.
Tenim un any difícil,
un any complicat,
les coses no estan fetes
fins que no les tens al sac i ben lligades
i per tant s'ha de seguir treballant
i s'ha de seguir treballant
amb mentalitat de guanyadors,
que és una bona mentalitat,
que és la que et fa guanyar
i que és la que dels ciutadans de Terranatena
tenen mentalitat de guanyadors,
mentalitat de ser ciutadans forts
i d'aquí a l'any que ve
poden passar moltes coses
i poden coses bones i coses dolentes,
però en tot cas, sigui com sigui,
hi ha una cosa que no variarà,
que és l'esforç de la ciutat
per obtindre aquest gran guardó
que significaria ser declarada
patrimoni mundial de la humanitat.
Per tant, l'alcalde llença un missatge
contra l'eufòria desmesurada.
Sí, sí, això ho feia sempre.
Ja sabeu que normalment no soc una persona
que sigui molt optimista
ni poc optimista
ni que m'expressi moltes amb eufòria.
no soc eufòric,
soc dels que creuen que el treball
és el que ho soluciona tot.
Per guanyar amb un adversari polític
l'únic secret que hi ha
és aixecar-te mitja hora abans que ell.
I aquí es tracta simplement
que la ciutat de Tarragona
treballi més que les altres ciutats
i treballant s'aconsegueixen les coses.
Si no té cap secret la vida.
La gent se pensa
que la vida se soluciona
tocant-te a la loteria,
la vida se soluciona treballant,
no té altres secretes.
Això ens fotrà la festa major
d'avui a fer punyetes,
perquè està tronant, no?
No, encara no, encara no.
En qualsevol cas,
senyor Nadal,
i tornant per finalitzar
amb la visita al major Zaragoza,
en aquest projecte de la candidatura
a ser declarada
a partir de moment de la humanitat,
hi ha un abans o un després
de la visita del director general
de l'UNESCO
avui 21 de setembre
aquí a Tarragona?
Les valoracions
cada un les pot fer com vulgui
i jo l'únic que sé
és que no és un problema
d'un abans i un després,
és un problema
de seguir treballant
amb la feina
tal com l'hem dissenyada,
tal com se l'hem plantejada,
amb esforços,
amb diners
i continuar
pel camí que té aquesta ciutat.
Si aquesta ciutat
ara ja no té cap secret,
simplement s'ha tractat
d'anar mantenint el carro
amb línia recta
i anar amb bon destí
i evitar que hi hagi
gent que et posi pals a la roda.
Si la ciutat
ara ja no té cap secret,
ara funciona.
Una última qüestió,
des d'avui els tarragonins
poden veure
la sala Tàraco
que ha visitat
amb el senyor Mayor Zaragoza.
Com els explicaria
els tarragonins
aquesta sala
i com els convidaria
a visitar-la
a partir d'avui mateix?
Doncs els he de confessar
que el treball
que s'ha fet
a la sala Tàraco
i la recerca
feta a la grada
jo és que no l'havia vist
i no havia tingut
oportunitat
d'anar ni de veure
res d'aquelles coses
i el senyor Zaragoza
s'ha quedat sorprès.
Mayor Zaragoza
s'ha quedat sorprès
de la feina feta
i de l'impacte
que suposa allò.
I jo també
perquè no ho havia vist.
O sigui que
les coses,
hi ha vegades que
quan van millor les coses
és quan no es necessita
l'alcalde, fixa's.
Sempre ho diuen.
A les empreses bones,
quan una empresa
és molt bona,
molt bona, molt bona,
el que a sobre
és el gerent.
La veritat és que
la sala Tàraco
ha sigut una exhibició
de fer les coses
ben fetes
per la gent de patrimoni
i pel regidor de patrimoni
i la veritat és
que el Federico Mayor Zaragoza
ha quedat sorprès
de la sala Tàraco
i jo també.
Perdonin, eh?
Ha passat la visita
del senyor Mayor Zaragoza,
ara sí que comença
la festa,
la festa grossa.
Amb trons.
Veus com trona?
No em feu cas mai
a la ràdio aquesta.
Això és bon senyal,
que troni,
perquè així plourà menys.
Més ràpid.
Bona festa major
pels tarragonins.
Bona festa major
per tots,
que es diverteixin,
que no es moguin
de la ciutat
i que cuidin conduir
quan hagin pegut una mica.
Que tots veuran una mica,
que cuidin la conducció
i que no surtin de la ciutat,
que val la pena quedar-se aquí.
Gràcies.
Gràcies al senyor
Joan Miquel Nadal,
alcalde de Tarragona.
Amb ell posem
el punt i final
aquesta transmissió,
aquesta tarda
des de l'Ajuntament
de Tarragona,
del pregó,
de les festes,
també de l'arrencada
dels gegants
i d'aquests actes oficials
també percibits
aquest matí
pel director general
de l'UNESCO
que us hem ofert
en directe
des de la sintonia
de Tarragona Ràdio.