...acords amb els que ens està deleitant aquest matí de diumenge,
la Lira amb Bustina.
Un concert que està oferint els centenars de persones
que s'han reunit aquest matí a l'auditori del Camp de Mar
per seguir en directe l'acte de clausura
del Fòrum de Reflexió i Debat Joves del Mediterrani
per la tolerància.
Tercera peça que toca la Lira amb Bustina,
un acte que està presentat pel periódista tarragoni,
Frederic Porta, i s'ho sembla, escoltem,
perquè possiblement serà l'última peça de la Lira amb Bustina.
Aquest és el so.
A Lira amb Bustina
Els aplaudiments per aquesta peça,
aquest fragment, el tercer que ofereix la Lira amb Bustina,
aquí a l'auditori del Camp de Mar.
Veiem els components d'aquesta Lira de reconegut prestigi
de la Montsià, que s'han aixecat del seu seient,
com també ho han fet els centenars d'espectadors
que s'han aplegat a l'auditori del Camp de Marta
per seguir la cluenda d'aquest Fòrum de Reflexió
i davant joves per la tolerància.
Està intervenint ara Frederic Porta.
Em diuen que la cursa,
em van dient a l'orella, cau d'orella,
que la cursa ja està a punt d'arribar aquí.
A mi m'agradaria ara parlar-vos de la torxa
que encendrà aquest paveter,
que veieu darrere de l'orquestra, com deia abans.
És una torxa dissenyada especialment per l'ocasió,
per un joller escultor de les nostres comarques tarragoní,
Joan Serramià.
Aquesta torxa fa una alçada de 70 centímetres,
té un mànec de fusta d'olivera,
olivera de les nostres contrades,
i està adornada en la seva part superior
per quatre cares d'alumini,
portadores d'un medalló representant el déu Júpiter,
inspirant en un fragment del temple de Júpiter
existent al Museu Arqueològic de la nostra ciutat.
Veiem com van arribant les autoritats,
autoritats que presidiran aquest acte de Cluenda
i que també adreçaran unes paraules al públic
que ens hem aplegat avui a aquest auditori del Camp de Mar,
a peu de muralles, com veieu.
I també anem esperant que arribi la cursa
i que arribi aquesta torxa
de la cursa Tarragona,
és tolerant, Tarragona patrimoni de tots.
Escolteu les paraules del periódico de l'Ajuntament,
Federica Porta,
que estava anunciant les autoritats
que han arribat a l'auditori del Camp de Mar.
El públic aplaudeix a les autoritats,
aquest grup d'autoritats
ha encapçalat pel director general de l'Ajuntament,
Federico Mayor Tarragosa,
en fer la seva arribada a les autoritats,
i aquest és l'aplaudiment del públic
concentrat a l'auditori del Camp de Mar.
El senyor Miquel Nadal, així com el president de la Diputació,
el senyor Josep Mariner,
i l'eurodiputat, el senyor José María Mendiluzzi.
Em diuen també a cau d'orella
que la cursa ja està arribant,
el radiovista està preparat per encendre el PBT,
i ara té la música la paraula.
tan bon punt com veiem arribar mestre al radiovista,
doncs li anem a donar una mica de calor,
de suport.
Comuniquen que l'últim radiovista...
l'últim relleu al porta,
un terragoní il·lustre,
un home que ha fet el cim de l'Averest,
Òscar Cadiac.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A l'últim rellevista, l'Òscar Cadíac Tarragoni que va fer l'Everes,
i s'està arribant a l'Auditori del Camp de Marta,
les diverses persones que han participat a l'Òscar Cadíac Tarragoni,
que va fer l'Everes,
i s'està arribant a l'Auditori del Camp de Marta,
les diverses persones que han participat a l'Òscar Cadíac,
que, com dèiem, rebut amb aplaudiments,
en aquests moments està baixant les escales per tal d'encentre el pavet.
Aquesta torxa, que també es troba aquí a l'Auditori del Camp de Marta,
com m'escoltàvem per l'Òscar Cadíac Tarragoni,
porta una torxa dissenyada per l'artista serran.
I ja que fa 70 centímetres,
que fa 70 centímetres,
dissenyada per Joana Serrania,
exactament a l'Iran Pustina,
doncs acompanyant aquesta baixada de la torxa,
que la porta Òscar Cadíac.
Aplaudiments al públic,
Òscar Cadíac ja ha pujat a l'escenari de l'Auditori del Camp de Marta,
on es troba l'Iran Pustina,
i on es troben també les diverses autoritats que participaran en aquesta cluenda,
amb aquesta clausura del debat de reflexió.
Òscar Cadíac aixeca els braços, aixeca la torxa,
i l'aplaudiment és un ànim aquí a l'Auditori del Camp de Marta de Tarragona.
El públic, centenars de persones que s'han apropat fins a aquest espai de la ciutat,
les autoritats també aplaudint totes d'en peus,
i també els membres de la Lira, en Pustina,
que ocupen bona part de l'escenari del Teatre Auditori del Camp de Marta,
on acaba d'arribar ara mateix la torxa portada per l'alpinista tarragoní Òscar Cadíac.
L'acte el presenta el periodista tarragoní, Frederic Porta, són les seves paraules.
Dona l'avís, Frederic Porta, perquè l'atleta, l'alpinista,
pugui encendre el pavater.
Òscar Cadíac torna a aixecar la torxa amb el braç dreta.
Van arribant diversos concursants en aquesta cursa per la tolerància a l'Auditori del Camp de Mart,
i sembla ser que Òscar Cadíac en aquests moments puja a la torxa
i l'encén aquesta torxa de 70 centímetres dissenyada per a l'artista.
També t'ha reunit Joan Serranyà.
Encesa queda d'11 i l'aplaudiment.
Ja tenim aquí encesa la flama de la tolerància.
Gràcies.
I la zona de grades de l'Auditori del Camp de Mar,
que de vegades més plena de gent,
han arribat a molts d'aquests 2001 participants
en la cursa per la tolerància que ha sortit de l'amfiteatre romà,
que quan passaven minuts a les 11 han arribat aquí a l'Auditori del Camp de Mar.
Deixem el so, deixem les paraules de la presentadora, Frederic Porta.
Aquesta cursa per als nostres monuments, sisplau, baixeu ja espai,
podeu seure tranquil·lament perquè tot seguit començarem aquest acte de cluenda.
Tots aquells que esteu a la darrera fila, podeu venir endavant.
Han saludat ja tots els rellevistes d'aquesta cursa,
les autoritats que es troben també damunt de l'escenari de l'Auditori del Camp de Mar,
escoltats per la Guàrdia Urbana,
per dos membres de la Guàrdia Urbana de Tarragona vestida de gala.
I ara aquestes autoritats, entre les quals es troba l'alcalde de Tarragona,
el conseller de Cultura, el president de la Diputació,
el director general de l'ONESCO, Federico Mayor Zaragoza,
la presidenta de Together in the World, Joana Caparrós,
i també el diputat José María Mendiluce,
són les autoritats que presideixen aquesta cluenda que ara mateix comença.
Darrere de l'escenari, la Lira en Bustina,
que ocupa bona part d'aquest espai,
davant asseguts amb cadires les autoritats que participaran en la cluenda.
Una cluenda que ja comença, són la veu, la paraula de Frederic Pórez.
Ciutadans de l'estimada Tarragona, molt bon dia a tothom.
Arriba l'hora de començar l'acte protocolari de cluenda
del Fòrum de Reflexió i Debat Joves del Mediterrani per la Tolerància.
Segons la definició que dona el Diccionari de la Llengua
de l'Institut d'Estudis Catalans,
tolerància significa, i llegeixo textualment,
l'acció de tolerar, la disposició a admetre en els altres
una manera de pensar, d'obrar, d'essa diferent a la nostra.
Helen Keller, una pedagoga americana
que va dedicar la seva vida a ensenyar els sexos i els muts,
ens deia que la tolerància és el millor regal que ens pot fer la ment.
Necessita el mateix esforç del nostre cervell
del que es necessita per mantenir l'equilibri en bicicleta.
La nostra Tarragona porta ja 2.000 anys fent exercicis de tolerància.
La nostra història, la que ens deixaren els nostres avantpassats,
ens ha fet civilitzats.
I per ser civilitzats entenem que tots nosaltres tenim una llarga cosa,
llista de coses que no faríem, però que deixem fer els altres.
Estem orgullosos de la nostra ciutat
i sempre volem connectar el nostre sublim passat
amb una projecció cap a un futur que encara volem millor
per a les noves generacions de tarragonins.
És aquest orgull d'història, civilització i tolerància
el que ens fa somniar els tarragonins
amb arribar a ser ben aviat una ciutat patrimoni de la humanitat.
I ho volem ser per obrir-nos encara més als demés,
per ensenyar als altres tot allò que nosaltres tenim
i que ens ha fet com som.
Com a tarragoní, i acabo aquí aquesta salutació,
em sento feliç que haguem estat durant els últims sis dies
capital mundial de la tolerància,
que els nostres joves hagin reflexionat
per un mediterrani tolerant
i que la Fundació Together in the World,
junts al món, de l'UNESCO,
ens hagi triat com a seu.
Termino con un saludo a los jóvenes
de todo el mundo que nos han visitado.
Trabajemos todos unidos por lograr un mundo mejor.
Un mundo en paz, en libertad,
sin hambre, sin guerra, sin pobreza.
Ese es el tipo de mundo que Tarragona desea.
Gracias por venir a vernos
y gracias por vuestro ejemplo,
por creer que entre todos podemos crear ese mundo mejor.
Y cada vez que necesitéis el auxilio de la tolerancia en vuestra vida,
recordad el espíritu de esta Tarragona.
Dear young friends from all over the world,
let's walk together for a future in peace,
freedom and happiness,
without pain, without suffering.
We are human beings,
and as human beings,
brothers and sisters.
Tarragona loves your diversity,
your tolerance and also your example.
We are together fighting for a better world,
a world much better for all of us.
Thank you so much for coming
and enjoy your stay in Tarragona.
And every time that you need tolerance in your life,
please remember Tarragona.
I ara comencem ja l'ordre d'intervencions
d'aquest acte de cluenda
de Together in the World.
Té la paraula
la presidenta d'aquesta institució
que forma part de l'UNESCO,
la senyora Joana Caparrós.
Buenos días.
Excelentísimo señor director general de la UNESCO,
honorable señor conseller de Cultura
de la Generalitat de Cataluña,
ilustrísimo señor alcalde de Tarragona,
ilustrísimo señor presidente
de la Diputación de Tarragona,
ilustrísimo señor José María Mendiluce,
queridos amigos,
permítanme darles la bienvenida
en el nombre de Together in the World
y en el mío propio.
Quiero agradecer, en primer lugar,
a todos aquellos
que con su empeño y valentía
han hecho posible este encuentro.
Mucha gente buena
que día tras día
y desde ya hace muchos
han trabajado duro
porque creen
que manifestaciones de este tipo
nos hacen mejores.
Un día imaginamos un mundo mejor,
un mundo sin guerras,
sin terrorismo,
sin racismo.
Nos convencimos entonces
que para hacerlo realidad
necesitábamos una casa
que nos acogiera,
una tierra sobre la que construir.
El señor Federico Mayor Zaragoza
y la organización que él dirige
rápidamente entendieron
nuestras aspiraciones
y juntos iniciamos esta sintonía
por la paz y la esperanza.
Querido señor Mayor,
no sabe cuánto le agradecemos
su atención tan importante
para el buen desarrollo
de este encuentro,
tan importante para estos jóvenes
que venidos de distintos países
de la cuenca del Mediterráneo
han sabido entender
desde el primer momento
la importancia de la reflexión,
la convivencia
y de la aceptación del otro
como uno mismo.
Durante muchos años
y a lo largo de toda mi carrera profesional
he asistido y dirigido
múltiples encuentros
de infancia y juventud.
De este que hoy clausuramos
salgo gratamente sorprendida.
Los jóvenes han venido a trabajar
y es lo que han hecho.
Los jóvenes han venido a compartir
y a conocerse mutuamente
y lo han conseguido.
Les he oído discutir por la paz.
Les he visto sonreírse
al estar de acuerdo.
Les he visto debatir con pasión
y les he visto soñar.
Hemos interpretado este sueño
y lo hemos entendido.
Desde nuestro compromiso personal
y desde nuestra dimensión social
estamos dispuestos a defenderlo
y a transmitirlo a la vez.
Esta es la primera piedra
en la construcción de nuevos foros
esperando
que a partir de Tarragona
emane una corriente
que impregne las costas mediterráneas
de este espíritu
que hoy nos convoca.
Os animo pues
a escuchar con atención
la declaración de Tarragona
que a continuación
leerán cuatro de los jóvenes
participantes
de Together Forum.
Confío
que esta declaración
no se quede en palabras
que se lleve al viento
sino que cale
en nuestros corazones
porque del corazón
de estos jóvenes
proviene.
Ayer en París
hoy en Tarragona
y mañana en otra ciudad
pero siempre
el mismo objetivo
la misma voluntad
ayer
hoy y mañana
estaremos juntos
contra la intolerancia
contra el racismo
por la solidaridad
el respeto
y los derechos humanos.
No me queda más
que reiterar mi agradecimiento
al alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
y a todo su equipo
del Ayuntamiento
al presidente
de la Diputación de Tarragona
señor Mariné
y su equipo
a los compañeros
de Unesco
y a todos los conferenciantes
y a los jóvenes
participantes
y a todos los miembros
de Together in the World.
Sin todos vosotros
seguiríamos soñando.
Gracias.
Bé, com ha dit la senyora
Joana Caparrós
presidenta de Together in the World
aquest és un acte
contra la intolerància.
Acte seguit
també com deia ella
procedirem a la lectura
del manifest
de Tarragona
i ho farem
mitjançant la col·laboració
de cinc membres
participants
en aquest fòrum
que llegiran el manifest
en cinc idiomes
català, castellà, francès,
anglès i àrab.
Cal dir que aquest manifest
és el resultat
de tres dies de treball
i debat al fòrum
i que serà llegit
també a la propera
assemblea de la Unesco
sota el títol
Manifest de Tarragona.
Endavant, doncs,
els joves participants
en aquest fòrum.
Reunits a Tarragona
del 18 al 21 de setembre,
Grasol de Cultures
i en passat i present
es conjuguen
per oferir-nos
una ciutat que s'obre
receptiva i generosa
a la Mediterrània.
Volem agrair
ben vivament
al senyor Federico Mayor Zaragoza,
director general
de la Unesco
l'haver fet possible
que aquesta trobada
amb el patronatge
d'aquesta organització.
Al mateix temps,
volem destacar
el recolzament
de tots els membres
de la Unesco
que ens han ajudat
amb la seva experiència
en aquest fòrum.
No podem oblidar
que hem pogut desenvolupar
aquesta trobada
gràcies a l'iniciativa
de la Fundació
Together in the World
que treballa
per un futur
on tots i uns
puguem gaudir
d'una tolerància
més humana.
L'acollida
que ens han dispensat
la Diputació de Tarragona
i l'Ajuntament de Tarragona
ha possibilitat
que aquesta trobada
de joves
de la Mediterrània
es desenvolupi
de la millor manera possible.
volem destacar
l'esforç
de les autoritats
de Tarragona
per assegurar
l'èxit
d'aquesta iniciativa
que pretén
i vol recordar
el valor
de la tolerància
com a clau
de convivència pacífica
entre tots els pobles
que es miren
a la Mediterrània.
Conscients
dels reptes
que la societat
internacional
té plantejats
en aquest moment
de l'evolució humana,
però alhora
convençuts
que la geografia
i la història
no ens imposen servituds
sinó que ens ofereixen
oportunitats
que, com a joves,
no podem malaguanyar
sense renunciar
a la nostra procedència,
a la diversitat
de cultures,
de llengües
i de tradicions
en les quals
estem immersos.
Però alhora
amb un esperit
clar d'aproximació
i de col·laboració
en un projecte
de futur
que ens motiva
de la mateixa manera
que la ciutat
que ens acull
sap combinar
la identitat catalana,
la seva tradició
bimilenària,
cultural
i monumental
amb la voluntat
d'esdevenir
port obert
a la modernitat.
I reclamem,
per tant,
com a joves,
protagonisme
en els afers presents
perquè no podem ser
indiferents
als reptes socials
actuals
i perquè tenim
el dret
i el deure
de preveure
els fonaments
sobre els quals
volem construir
el nostre futur.
Nosaltres,
joves
d'arreu
de la Mediterrània,
volem manifestar
que avui
més que mai
és imprescindible
reclamar
la tolerància
i altres valors
positius
per a les nostres
societats
i que treballarem
amb determinació
perquè aquests valors
s'arrelin
més i més
en el sí
de les nostres
comunitats
com a garantia
de pau
i el progrés
socials
i solidaris.

ni podem
caer
en el pesimisme
de els que
ens ven
abocats
a un conflicte
de civilitzacions.
Nosaltres,
joves
mediterràneos,
estem
especialmente
comprometits
per a la tolerància
i el diàleg
intercultural
des del rechazo
a cualquier forma
de intransigencia.
Somos conscientes
que el Mediterráneo,
testimonio privilegiado
de las tres religiones
del libro
que han marcado
de manera evidente
la historia
de la humanitat,
engloba áreas
aún marcadas
de conflictos
y ha padecido
demasiado a menudo
los excesos
de la intolerancia.
Asumiendo
esta herencia
del pasado,
reclamamos
otro legado
que no es propio
el del Mare Nostrum
como confluencia
de personas e ideas.
Por tanto,
no renunciamos
a mejorar
la situación
del área mediterránea
que reclama
y merece ser
un lugar privilegiado
de diálogo
y de intercambio.
Será necesario
insistir
en la educación
por la tolerancia,
en el marco más amplio
de la educación
por la paz
y desde el respeto
a la diferencia.
Será necesario
asimilar
internamente
los conceptos
de tolerancia,
profundizar
en el conocimiento
de los demás.
Dado que
la xenofobia,
el racismo
y todas las formas
de intolerancia
encuentran
un desarrollo fácil
cuando la gente
desconoce
o se siente amenazada,
la mejor herramienta
para defendernos
de ellos
es conseguir
la democracia avanzada
que perfeccione
la participación
de todos
y combata
la exclusión social
y construir
una sociedad
fundamentada
en valores democráticos
de integración
y no de exclusión,
capaz de incorporar
gente diversa
sin alienarla
ni discriminarla.
Estos aspectos
tienen un lugar
privilegiado
de actuación,
las políticas locales
por proximidad
y para que incidan
de una manera positiva
y directa
en los ciudadanos
y para estos
puedan participar
de una manera inmediata.
We are aware
of the fact
that minorities
of the world
system
are very vulnerable
too vulnerable.
Integration
is a matter
of state
but at the same
time
it must be
the result
of a collective
effort
which involves
minorities
as well
and without
forgetting
their roots
they must respect
that society
in which
they live
and the thought
of the majority.
The world
becomes
a more global
frame
of interrelation
between cultures
mainly
because of
technology
in communication
informatics
nets
and the facilities
we have
to travel
nowadays
allow us
contact
very distant
culture
something
that our
previous
generation
could not do.
Action
by public
institution
is necessary
but it is
not enough
to spread
and seed
the idea
of tolerance.
Tolerance
is an attitude
a behavior
toward the others
and it belongs
mainly to the aim
and to our
operative action
of the society
that will allow
the bosom
of a society
of justice
solidarity
and democracy.
Thank you very much.
Eren les paraules
del representant
d'aquests joves
que es dirigia
en anglès
que ha dit
que les accions
dels poders públics
són condició
necessària
però no suficient
per la difusió
i l'arrelament
de la idea
de la tolerància.
La tolerància
ha dit el jove participant
és una actitud
un comportament
un gest
envers l'altre
i pertany
davant de tota
la voluntat
i a l'acció
operativa
de la societat
civil
que permetrà
el naixement
d'una societat
justa
solidària
i democràtica.
El contingut
de la declaració
ara es fa
un altre idioma.
Escoltem-lo.
combatture
une citoyenneté
à travers laquelle
les droits
et les devoirs
de chacun
se conjugueront
dans une complémentarité
agissante.
Deuxièmement,
nous nous proposons
de combattre
l'intolérance
sous toutes ses formes
afin de prévenir
la discrimination,
l'exclusion,
le racisme
et la xénophobie,
notamment par
des échanges
interculturels
et l'organisation
de réunions annuelles
structurées
autour de thèmes
constructifs
où des jeunes
de différents pays
apprendront
à se connaître
et à respecter
leurs différences.
Nous sommes convaincus
que l'ensemble
de ces échanges
permettront
le renforcement
et la consolidation
de la solidarité
et de la justice.
Troisièmement,
la prévention
des conflits
et des guerres
est aujourd'hui
une préoccupation
fondamentale
à travers laquelle
nous devons
nous mobiliser
afin de créer
une ambiance
de compréhension
entre les différentes
communautés.
Dans cette perspective
d'enrichissement
et d'épanouissement
mutuel,
nous réclamons
l'institutionnalisation
du Forum de Tarragone
qui pourrait se transformer
en rencontres annuelles,
séminaires,
festivals,
expositions,
etc.,
qui aura lieu
dans des villes
différentes de la Méditerranée.
Nous lançons donc
un appel pressant
à M. Federico Mayor,
directeur général
de l'UNESCO
et à l'ensemble
des autorités
gouvernementales
et plus particulièrement
aux autorités locales
des différents pays
méditerranéens
pour accueillir
et favoriser
le succès
de telles rencontres.
Afin de concrétiser
ces actions
et de donner suite
à ce dialogue
fructueux,
nous demandons
à ce que la deuxième
rencontre entre les jeunes
de la Méditerranée
ait lieu en Algérie
dans les années qui viennent.
Quatrièrment,
nous sommes convaincus
que nous devons mettre
en œuvre
de nouvelles armes
pour combattre la guerre.
Il est donc impératif
de repenser la sécurité
dans une perspective
d'une culture de la paix.
A cet égard,
nous prenons
l'investissement
pour le développement
humain
et l'idée de tolérance
qui se concrétisera
par l'adhésion
aux accords
de l'abolition
des mines antipersonnelles.
Cinquièmement,
les jeunes du bassin
méditerranéen
sont convaincus
qu'une coopération
pacifique
et mutuellement bénéfique
à leur peuple
est inséparable
du respect
des droits de l'homme,
de la démocratie
et d'un développement durable.
Ils regrettent
également
toute forme
d'extremisme,
notamment religieux
et polític,
qui entraîne
l'intolerance,
l'exclusión
et l'attent.
...que s'ha expressat
en francès,
hem de destacar
que ha fet
una crida
també dirigida
al director general
de l'UNESCO,
Federico Mayor
a Taragoza
i al conjunt
de les autoritats
per tal
d'acollir
i afavorir
el reaixement
de les trobades
com la que s'ha dut
a terme
a Tarragona.
Que es concreti,
han demanat
també aquestes accions
i continuar
amb el diàleg
per la tolerància
en sol·licitat,
ho deia
aquesta participant
en francès,
la segona trobada
entre joves
del Mediterrani
que se celebri
a Argèlia
en els propers anys.
Segueix la lectura
d'aquest manifestant
d'un altre idioma.
en 했
والإفادي الأزمات التي يمكن أن تنجم عن ذلك
ثامنا
إن احترامنا لثقافاتنا ولغاتنا من الأولويات
وتعتبر كل محاولة لفرض أي ثقافة كانت بالجريمة الشنعاء
المحكوم عليها بالفشل مسبقا
فالهيئات المختصة بالنشاطات الثقافية والتربوية
لابد وأن تنبثق من إرادة الشعب لتكون وحدة واحدة رغم الإختلافات
تاسعا
إن العمل الإنساني حسب تصورنا يحظى بالأهمية القصوى
فالتضامن والتعاون بين المنظمات العالمية والمنظمات الغير الحكومية
مقرر في جدول أعمالنا
وفي هذا الإطار تمت برمجة مشاريع للمساعدة الإنسانية
التربوية المدرسية وكذا الغذائية
زيادة على بناء منازل لاستقبال الأطفال المشردين
في عالم ترك فيه الفقر والمجاعة والتشرد
وكذا الإقصاء بصماتهم
وجب علينا ودون تردد أن نتحرك لوضع حد لذلك
شكرا
Ha expressat aquest altre participant en àrap
ha dit altres dels punts que formen part d'aquest manifest
s'ha referit a la relació entre la dona i l'home
ha dit que s'ha d'anar més enllà dels prejudicis i dels estereotips existents
s'ha referit també al desequilibri nord-surt
ha dit que els joves reunits a Tarragona
s'han compromès a unir els esforços per generar el desenvolupament d'algunes regions
s'ha referit també al racisme, la xenofòbia, la intolerància
i ha criticat
a les polítiques de control de fluix d'immigrants
que s'hi apliquen als diferents països que fa créixer aquest racisme
Acaba l'actura del manifest, segueix l'acta de covenda
Són una petita salutació a l'eurodiputat, senyor José María Mendiluce
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
a todas y a todos los que vivimos dentro, fuera, alrededor de ellas,
que solamente levantemos a base de amor y de tolerancia
un muro contra la intolerancia
y que estas murallas, patrimonio de la humanidad,
también nos hagan reflexionar sobre que aparte del patrimonio artístico,
el patrimonio histórico, el patrimonio arquitectónico,
Tarragona sea y se convierta también en un patrimonio de la humanidad,
en el amor, en la tolerancia, en el aprecio a la diversidad.
Y más allá de la tolerancia, quería decir a los jóvenes que han hablado,
a los que habéis participado, que yo no os tolero, yo os amo.
Muchas gracias.
Senyor José María Mendiluce, aquí coneixem la seva trajectòria,
que aquestes muralles sempre siguin per als tarragonins un record,
una muralla contra la intolerància.
Té la paraula el president de la Diputació de Tarragona, el senyor Josep Mariner.
Moltes gràcies.
Aplausos
Excelentíssim senyor director general de l'UNESCO,
il·lustríssim senyor alcalde, honorable conseller de Cultura del Govern de Catalunya,
il·lustríssim senyor eurodiputat, senyor de cap d'arròs,
il·lustríssims alcaldes, diputats, autoritats, amics tots.
Avui celebrarem l'acte de cloenda d'unes jornades
quan el protagonisme principal ha estat una idea, un concepte, la tolerància.
Joves vinguts de diversos païs mediterranis han parlat, han debatut i han tret conclusions.
Hem vist mostres d'art i compromisos de solidaritat i ara, en el comiat dels actes,
cal que tots i cada un de nosaltres sapiguem practicar-lo
i multiplicar-lo des dels diferents àmbits i responsabilitats.
He dit que el protagonisme principal de l'encontre ha estat el concepte de la tolerància.
Però els conceptes necessiten de persones on fer-se realitat
i les persones un àmbit on desenvolupar-se.
Per això vull destacar també d'una manera especial la ciutat de Tarragona
i tots els pobles de les nostres comarques que han col·laborat en el mural
que tots vostès han pogut veure aquí a la Murat.
Sobretot, però, vull agrair el seu treball a nivell local i en favor de la tolerància i el respecte democràtic.
A Tarragona, certament, no li ve de nou el concepte de tolerància.
Per aquí han passat pobles i cultures diverses i, del seu en compte, han florit una societat acollidora,
respectuosa i tolerant.
potser el seu millor monument sigui precisament el concepte de tolerància.
Senyor Mayor Zaragoza, director general de l'UNESCO.
Tot això vostè i nosaltres ho sabem.
i és per això que m'adreço a ell molt especialment
i sabent que tinc el recolzament del senyor alcalde i tot l'Ajuntament de Tarragona,
igualment com tots els alcaldes dels municipis de les nostres comarques,
vull demanar-li la seva consideració en recolzar la candidatura de 1998
i que l'Ajuntament de Tarragona sigui patrimoni de la humanitat.
En demanar-los...
En demanar-los això ho faig pensant a la història i als monuments que la conformen.
Òbviament.
Però també pensant en l'esperit de la seva gent,
una gent tolerant, oberta i il·lusionada en la construcció d'una societat amb pau i llibertat.
En aquest esperit hem acollit aquestes trobades de joves del Mediterrani per la tolerància,
que ara clausurem i fem nostre les seves conclusions.
Moltes gràcies.
Després de les paraules del president de la nostra Diputació,
recordant la tolerància històrica de Tarragona
i el nostre desig de convertir-nos en patrimoni de la humanitat,
ha arribat el moment d'escoltar el senyor Joan Maria Pujals,
conseller de Cultura del nostre Govern, de la Generalitat de Catalunya.
Autoritats, benvolgudes amigues i benvolguts amics.
Ramon Xirau, fill del filòsof Joaquim Xirau,
va patir de petit els signes de la violència i de la intolerància
i va conèixer el camí de l'exili.
Ara viu lluny a Mèxic.
I per la seva obra i per les seves aportacions,
com un dels més destacats intel·lectuals d'aquell continent,
representa en tota la seva excel·lència
l'esperit del vell humanisme cristià,
que és, tant i tant, un fruit madur de la Mediterrània.
Talassa, que és el títol d'un dels seus millors poemes,
comença amb aquestes paraules.
Blau mar i blaves les mirades dels ulls que ens miren lentament.
I és que Ramon Xirau es deu haver enyorat molt
d'aquest mar romà tan nostre com seu,
d'aquest mar més configurat per a la placidesa
que no pas per a les turbulències.
Així la boca ell, prenent per divisa uns mots d'Albert Camí,
el Premi Nobel de Literatura,
que va néixer al Magreb francès,
però que era fill d'una emigrant de Menorca.
La nit cau en aquest mar.
El vent s'adorm.
Homes, dones, caminen.
El record de les mirades lentes se'ns esborra.
Passen fenicis, grecs, els serraïns.
Passen l'ocell, el cant del mar, l'oreig de les tardors previstes.
He crescut en el mar, el camp arat del mar.
També ho podem dir nosaltres.
Hem crescut en el mar.
En un mar solcat pel pensament i el comerç
i en una terra que el tenia com a lloc d'encontre
i com a camí d'intercanvi.
Aquesta és la Mediterrània.
Tarragona, la ciutat i el camp de Tarragona,
la capital de l'antiga terraconense,
que agafava una meitat geogràfica de la península a l'època romana,
és una realitat d'uns fonaments construïts com damunt d'una pedra,
damunt d'una gran seguretat interior.
I aquesta solidesa profunda, aquesta seguretat interior,
allò que permet el diàleg i la relació amb els altres,
amb els qui són diferents,
i a no tenir cap por a perdre identitat,
a no tenir cap mena de por a la dissolució del que cadascú és i se sent ser.
La millor manera de ser cadascú qui és és afirmant-ho,
més que en paraules, en fets.
Aquests d'avui, per exemple,
que ara ens conjurem aquí en favor d'una cultura de la pau,
és ja un fet i d'una gran significació.
Sembrem ara una llavor amb l'esperit d'una Mediterrània reconciliada amb ella mateixa,
amb la seva història millor, amb la història millor d'una civilització
on es donen les mans al progrés material i al progrés espiritual,
perquè no hi ha mai cap progrés que sigui autènticament progrés,
si només és un progrés material.
Avui neix aquí una gran esperança.
Desitjo que aquesta declaració de Tarragona faci camí enllà del mar
i il·lumini els cors de tots els joves i els grans,
de l'un arriba a l'altre de la Mediterrània.
Que per molts anys faci camí aquest esperit de la tolerància
i que per molts anys, sota els auspicis de la UNESCO,
es facin segurs com reclamava Espriu els ponts del diàleg.
Moltes gràcies a tots els joves que avui ho heu fet possible.
Que els ponts de diàleg i de tolerància,
parlava el conseller Pujals,
neixin en el cor de tots els tarragonins.
Ara, després del senyor conseller,
té la paraula el nostre alcalde, el senyor Joan Miquel Nadal.
Senyores i senyors,
excel·lentíssim senyor Federico Mayor Zaragoza,
digníssimes autoritats.
Voldria que les meves primeres paraules,
aquí avui al camp de mar,
fossin d'agraïment al senyor Mayor Zaragoza
per la seva presència a la nostra ciutat.
ell, per nosaltres, és el màxim exponent
de la representativitat internacional de l'Estat espanyol.
La figura de Mayor Zaragoza,
reconeguda internacionalment,
és per nosaltres, especialment pels tarragonins,
una figura entranyable,
en tant que el seu origen és compartit per tots,
i en tant que el seu cor, o una part del seu cor,
sempre es romandrà a aquestes comarques.
voldria també agrair especialment a tots els joves i joves
que han participat aquests dies
amb la declaració de Tarragona.
La seva participació ha estat entranyable,
el seu treball ha estat important,
i sobretot ens ha permès recuperar,
que recuperar d'entant en tant significa avançar,
recuperar tot el que significa la tolerància,
l'amor, l'estimació,
la necessitat de pau al món i la dignitat de les persones.
voldria agrair també a l'organització i la Fundació Together in the World
la seva presència a Tarragona
i a l'estímul que ens ha donat per seguir treballant
per la pau, per la tolerància,
al nostre estimat Mediterrani.
Fa molts anys
se va entendre que el Mediterrani era el centre del món
on difícilment deixaria d'existir la pau,
on totes les persones serien amigues i amables,
però s'ha demostrat que el Mediterrani està ple de conflictes
i que necessitem més tolerància,
més amor i sobretot més comprensió
perquè el nostre Mediterrani sigui un llac de pau.
Tarragona sempre ha estat tolerant.
Els habitants de Tarragona des de fa més de 2.000 anys
hem sigut capaços de recollir diferents aportacions culturals d'altres països.
Tarragona ha rebut gent de totes parts del món.
Tarragona ha sabut acollir-los i gràcies al seu acolliment i les seves aportacions,
Tarragona ha progressat.
Tarragona avui és una ciutat que té capacitat per explicar el que és la tolerància.
Jo crec que la declaració de Tarragona és un signe més
que tots nosaltres estem aplegats a treballar per totes aquelles coses que creiem fonamentalment.
Nosaltres estem disposats a obrir les nostres muralles
perquè càpiga dintre de la nostra ciutat la tolerància i la pau,
però també obrir-les i les tenim obertes
perquè la pau i la tolerància de la gent de Tarragona pugui ser exemple d'altres indrets.
Senyores i senyors, la tolerància és una cosa habitual dintre de les nostres comarques.
La tolerància és un fet habitual dintre dels pobles de la província de Tarragona.
Cada un dels pobles, cada un de la capital de les comarques
ha realitzat un mural que està avui a les nostres muralles de Tarragona,
a les nostres entrellables muralles.
Probablement això que esteu veient ara tardareu molts i molts anys a tornar-ho a veure.
Probablement no es tornarà a veure més,
però sapigueu que això ha estat l'esforç de tots els pobles de Tarragona,
guiats pels alcaldes, companys meus,
els que agraeixo específicament i profundament la seva presència aquí i el seu treball.
Signifiqui aquest mural, aquest gran mural,
que ha de convertir-se en una expressió de pau.
signifiqui el signe de l'obertura de les nostres muralles i el signe de la pau al món.
Però el signe de la pau no és pròpiament suficient si no som tolerants els uns als altres.
Tarragona està molt contenta d'haver acollit aquí aquells joves.
Tarragona està molt agraïda a tots els alcaldes de les comarques de Tarragona per la seva col·laboració.
i Tarragona vol reconèixer, amb la figura del senyor Mayor Zaragoza,
la màxima expressió del treball per la pau.
Sàpiga, senyor Mayor Zaragoza, que amb la seva feina, sempre amb la seva feina,
tindrà a Tarragona al seu costat i al seu servei.
Moltes gràcies.
En tota modestia i humilitat aniria un pas més enllà del nostre estimat i benvolgut alcalde,
a l'hora de demanar a tot el públic assistent un aplaudiment a tots aquells que han col·laborat,
de les nostres comarques, dels nostres pobles, de les nostres viles,
en l'elaboració d'aquesta expressió de pau i tolerància, aquest mural que veieu a les muralles.
Bé, la cluenda d'aquest acte serà realitzada per un català universal,
el director general de l'UNESCO, el senyor Federico Mayor Zaragoza.
Senyor conseller, senyor president de la Diputació, senyor eurodiputat i benvolgut amic,
senyor alcalde, senyores i senyores alcaldes i autoritats de tota aquesta terra de Tarragona,
a tots els que han participat a la corça, a tots els que han pintat aquest mural,
a tots els que avui estan aquí presents per confirmar que volem fer pràctica diària
la tolerància, la defensa de la diversitat, l'acceptació de la diferència,
la llibertat sense restriccions i la pau.
A tots moltes gràcies i molt particularment als autors d'aquesta declaració de Tarragona
que rebo i faig meva.
Ja han pagat, ja han pagat prou el preu de la violència de la guerra.
Aquí, en aquesta mateixa terra, encara no fa molts d'anys, ja l'han pagat el preu de la violència.
Ho tenen que saber els que avui encara ens volen imposar per l'extremisme i per el terrorisme
els seus punts de vista i la seva concepció de la convivència.
Arreu del món, arreu de la Mediterrània, l'any que ve al GER, allí serem, avui més que mai.
Jo demano a tots els que en aquest gran país de la Mediterrània estan avui mateix
no tenint una actitud tolerant i d'amor i de comprensió,
sinó matant, sinó imposant, sinó volent demostrar que la força
és l'única manera de fer que les seves ideologies,
que la seva concepció o interpretació de la religió pugui anar endavant.
I nosaltres diem no.
Ja han pagat el preu en vides dels nostres familiars.
Quina poca memòria tenim sovint.
Quina poca memòria.
Els tenim que recordar tots els dies.
els que han fet possible la pau que tenim avui.
Els que han fet possible, a vegades, a través de presó i de tortures,
la llibertat i la democràcia que tenim avui.
No podem oblidar.
Podem perdonar.
però cada dia tenim que recordar el preu que han pagat.
El preu en vides de la nostra joventut.
Volem tornar a pagar aquest preu?
Doncs, si volem tornar-hi,
tenim que seguir com anem ara,
sense donar-nos a compte que la diferència entre els que tenen i no tenen res.
en vides de reduint-se,
s'està cada dia ampliant.
Tenim que pensar,
només sense sortir d'aquesta mateixa mediterrània,
tenim que pensar en totes les dones,
sobretot les dones,
que cada dia
tenen que ser víctima
de l'opressió
i de la intolerància.
I per això
tenim que seguir.
vosaltres ja sabeu que les meves arrels
estan aquí, a prop,
a Tortosa.
Tenim que recordar
uns versos
d'un poeta tortosí
que diu
les hores tornaran
i ens trobaran fets i dòcils.
Això és el que ens està passant
a escala continental.
Les hores estan tornant a Europa
i ens estan trobant fets i dòcils,
instal·lats i dòcils.
Ja no pensem en res.
Amb les coses de cada dia
ens interessa
només l'economia,
els índexs macroeconòmics,
i estem oblidant
que tenim una responsabilitat
extraordinària
d'anar molt més enllà
de les nostres fronteres
i tindre una concepció
més enllà de la Mediterrània
i saber que avui tots estem
amb el mateix vegell
i que la nostra sort,
el nostre destí és comú.
és per la porció
que vull dir
a tots els que aquí
saben
aquesta llenguació
de hoy
així ràpillant
vull dir
que ja hem pagat
el prix de la guerra
de la violència

de la guerra
de la guerra
de la guerra
ab algorithm
que hem pagès
amb els vies
de les valves
delsULTS
l'asseg hits
.
Siguin
fer created
From a culture of imposition, of force, of war, of intolerance, to a culture of peace, comprehension, and dialogue.
It is not a culture of docility, on the contrary.
It is a culture of rebellion, of permanent rebellion without violence.
Against all the present trends, that if we are unable to change them, before long we will pay again the price of war and of violence.
It's for the reason that this declaration of Tarragona will be fully taken into account.
It's for the reason that I hope that next year, as soon as possible, we will meet again with the same feelings, with the same aims, that today we have done in Tarragona.
Nous avons déjà payé, mes chers amis, mesdames et messieurs, nous avons payé bien le prix de la guerre.
Nous avons payé le prix de l'intolérance.
Et nous l'avons payé avec la vie de jeunes.
Millions de personnes ont tombé par des causes qui méritent d'être vécues.
Millions de jeunes, aujourd'hui invisibles, il faut les avoir présents pour être tolérants.
Pour cette attitude quotidienne de comprendre l'autre, de aimer sa diversité, de la respecter toujours.
Notre diversité, même unicité, est notre richesse.
C'est notre trésor.
Notre unité autour de quelques grands piliers, grands principes, grandes valeurs, c'est notre force.
L'unité, c'est notre force.
La diversité, c'est notre richesse.
La tolérance veut dire que chaque jour, nous devons faire un énorme effort pour entendre, comprendre, aimer.
C'est une question d'amour, et cette question d'amour sera la seule, la seule dimension par laquelle nous serons jugés.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Et
Dicía el señor alcalde, como antes decía nuestro eurodiputado aquí presente,
no es por el repliegue, no es por las murallas, no es por las fortalezas,
es por la apertura, es por los brazos abiertos, es por proclamar y observar la paz,
es por no ejercer nunca la violencia, es por abrir los brazos y no levantar la mano.
Contra nuestros hermanos de todo el mundo, pero es también, como les decía antes,
tener presentes estas enormes diferencias que hoy existen, estas asimetrías absolutamente intolerables.
Queremos evitar realmente que un día, dentro de 10, 15, 20 años,
llamen de nuevo a nuestra puerta para decirnos que nuestros hijos tienen que ir a la guerra.
Queremos evitarlo, pues entonces hagamos lo que han hecho hoy los que han participado en esta carrera.
Vayamos por todos los rincones de nuestra tierra, allí donde podamos alcanzar,
y digámosles, tenemos que evitar el conflicto a toda costa.
Tenemos que evitar estas asimetrías entre los que no tienen casi todo y los que no tienen casi nada.
Tenemos que hacer que todas las mujeres vayan recuperando esta voz que desde siglos permanece desoída.
Tenemos que procurar que todas las causas de exclusión se vayan reduciendo gracias a nuestro diario comportamiento.
Tenemos en suma que pasar de una cultura de imposición, de fuerza.
Yo soy más fuerte que tú, por tanto te impongo, y tú tienes que hacer esto y lo otro.
Esta externalización tremenda, externalización de las sectas, de la droga.
Educar significa dar la oportunidad a cada mujer y a cada hombre de que decidan por sí mismos,
de que hagan lo que ellos, cada uno de ellos, piense que debe hacerse en conciencia.
Educar es mucho más que instruir, educar es mucho más que informar.
Que lo sepan los que hoy intentan hacernos creer que con la información hemos resuelto el problema de la educación.
No, el problema de la educación se resuelve con los educadores,
y los educadores natos son los padres y las madres y los maestros y los profesores de todos los niveles.
Y es en esto lo que tenemos que invertir, a escala municipal, a escala local, a escala regional, a escala de comunidad, a escala nacional.
Mis queridos amigos, quiero agradecerles el que le hayan dado esta mañana,
señor alcalde, señora presidenta de Together in the World,
señor consejero del Gobierno de la Generalitat,
señor presidente de la Diputación, señores alcaldes aquí presentes,
Quiero agradecerles a todos que me hayan dado en esta soleada mañana de Tarragona
este impulso renovado que el director general de la UNESCO necesita cada día.
Muy agradecido.
Muchas gracias.
Gracias.
Gran innovación para las palabras del director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza,
que tanca amb el seu Parlament aquesta tanda d'intervencions que han servit també per posar punt i final
per clausurar les jornades de reflexió, el fòrum de reflexió i debat joves del Mediterrani per l'aturarància.
El públic de l'auditori, del camp de mar, dret de nou, també totes les autoritats per ovacionar les paraules del director general de la UNESCO.
En representació modesta de tots els tarragonins, nosaltres tenim memòria i nosaltres volem fer pràctica diària de tolerància.
I fora de guió, a tots plegats, en unitat absoluta, tant els joves, que sou els autèntics protagonistes,
com els representants de les nostres comarques, com les nostres autoritats, com els músics,
com a tots els membres de l'organització, com a tots aquells que han participat a la cursa,
us demanaria que ens poséssim tots d'en peus i guardéssim un moment de reflexió íntima i solidaritat
dedicada a tots aquells que pateixen la intolerància al nostre mar comú.
Tot l'auditori del camp de mar, dret a l'escenari, les autoritats que estan col·locades en primer terme de l'escenari,
totes dretes, també tots els components de la lira en postina, convidats per posar el punt i final musical
en aquestes jornades per la reflexió i per la tolerància, també tot el públic assistent a l'auditori del camp de mar,
també drets en peu per respondre d'aquesta manera la crida que ha fet el conductor d'aquesta activitat,
d'aquesta col·lóndia del periodista de Tarragoni, Frederic Porta,
que ha demanat uns instants en silenci que han de servir a tots per reflexionar sobre aquelles persones víctimes
actualment que pateixen la intolerància.
Suposem que aquest minut de reflexió, aquest minut de silenci, servirà pràcticament per tancar aquestes jornades.
Acaba el minut de silenci amb aquest aplaudiment, segueixen les autoritats damunt de l'escenari
i ara sembla que a poc a poc l'abandonaran Federico Mayor Zaragoza, el director general de la Unesco,
està abandonant l'escenari, també l'alcalde de Tarragona, el president de la Diputació,
l'eurodiputat José María Mendi Luce, i ara la música que tanca l'activitat.
...de tolerància, d'il·lusió per un món millor, és l'himne de l'alegria.
Gràcies.
L'himne de l'alegria ha pujat al director a l'escenari de la Lira, en Bostina.
Escoltem aquesta peça musical.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, Gràcies.
acabem d'escoltar, interpretat per la Lira,
en Pustín, aquesta prestigiosa orquestra
de la capital de la Montsià,
de prestigi a Catalunya, també la resta de l'Estat
que ha ofert aquest himne de l'alegria
que servirà també per tancar aquestes jornades
per la reflexió i la tolerància.
Aplaudiments entre el públic, la Lira dreta,
també totes les autoritats,
i ara és el director d'aquesta formació musical,
el director de la Lira, en Pustín,
que està saludant una per una
a totes les autoritats que han presidit aquest acte.
Frederic Porta posa el punt final a l'acte.
...i tot aquell que ho desitgi poden visitar el mural
que han realitzat les diferents capitals i municipis
de les comarques de Tarragona
i també la inauguració de l'escultura de Dam,
que és a l'entrada del Camp de Mar.
A la meva banda, només agrair-vos la vostra assistència
i demanar-vos un últim visca.
Visca la tolerància!
Visca la tolerància!
Eren les últimes paraules del presentador,
del que ha estat conductor d'aquest acte,
Frederic Porta.
La gent al públic no abandona encara l'auditori del Camp de Mar,
però com hem escoltat la propera cita,
les muralles per veure aquest mural desplegat
que s'ha confeccionat en diferents punts
de la província de Tarragona.
Un mural que podem contemplar des de la nostra posició,
aquí a dalt, a l'escenari de l'auditori del Camp de Mart.
Un mural que es pot veure des dels jardins del Camp de Mar
i també des de les grades del Camp de Mart.
Un mural que ha pogut observar tot el públic
que assistent a aquesta cluenda,
una mural que ha servit per complar també l'escenari
d'aquesta cluenda de les jornades de reflexió i debat
a joves del Mediterrani per la tolerància.
Ara sí, el públic comença a abandonar l'auditori del Camp de Mart.
També ho estan fent tots els components de la lira en Pustina
i ho han fet fa uns instants les autoritats,
al director general de l'UNESCO,
també l'eurodiputat José María Mendiluce,
la presidenta de Together in the World,
Joana Caparrós,
el president de la Diputació de Tarragona,
Josep Mariner,
el conseller de Cultura
i l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal.
Són les 12 i 20.
S'ha tancat ja aquesta cluenda oficial
del fòrum de reflexió i debat per la tolerància
i com escoltàvem ho acaba d'anunciar
el que ha estat el conductor d'aquest acte
que el periodista Frederic Porta
ara és al tor per visitar aquest mural.
Un mural que s'ha desplegat a les muralles,
temps de colors,
aquest és el títol de la mural
i que ha estat realitzat a partir de 10 teles
de 40 metres cada una,
10 teles de 40 metres cada una
que s'han elaborat en les 10 capitals de comarca
de la província de Tarragona.
Unes teles, aquestes 10 teles,
que s'han fet en els passats dies del mes de setembre.
El passat dia 13 de setembre s'elaborava la part d'aquest mural
que corresponia a les ciutats de Reus.
Mora d'Ebre també es va fer a la de Tarragona,
a la Rambla Nova el van elaborar diferents joves.
I a Falset també es va elaborar al carrer aquesta part de la mural
que formarà part de la tela de 400 metres
que llueix des d'avui a les muralles de Tarragona.
Han participat també en l'elaboració d'aquesta part de la mural
joves de ciutats com Tortosa, del Vendrell,
de Gandesa, d'Emposta, de Montblanc i de Valls.
Com dèiem, les 10 capitals de les comarques
que formen part de la província de Tarragona.
Es tracta d'un mural,
el podem observar molt viu amb colors
i és que els colors són bàsics
per estar en aquest mural.
S'ha volgut que el color sigui fonamental
el color com a expressió artística
i també el color com a expressió d'idea,
d'idea de la tolerància.
Així doncs s'ha utilitzat el color groc
amb la intenció de donar a conèixer el missatge de l'entesa.
S'ha utilitzat també el color blau
que en aquest mural significa la tolerància,
el color verd que en la tela vol dir el diàleg,
el taronja que equival en aquest mural al respecte,
el color violeta que equival a la llibertat,
el color magenta amb el que es vol transmetre
un missatge de pau i solidaritat
i també el vermell que és el símbol de l'amor.
Aquest total de set colors protagonistes d'aquest mural
que des d'avui es pot veure des de molts punts de la ciutat
perfectament perquè està desplegat el que són les muralles de Tarragona.
Les autoritats visiten ara aquesta gran tela de 400 metres
elaborada per diferents joves de la província de Tarragona
i tot seguit les autoritats aquí
als jardins de l'Auditori del Camp de Mar
visitaran i inauguraran un altre aspecte d'aquestes jornades,
aquest fòrum Together in the World,
l'aspecte artístic amb una exposició que avui s'inaugura
una exposició que sota el títol Adam
ha realitzat l'artista israelià David Susana.
Una estàtua que com dèiem està a l'exterior mateix
de l'Auditori dels Jardins del Camp de Mar
tocant pràcticament l'entrada a les muralles
que ha fet l'artista israelià David Susana
i que descriu a través de signes
quin és l'entorn humà.
Aquest és l'objectiu de transmetre aquest missatge
d'aquesta estàtua de la prestigiós David Susana.
Es pot observar en aquesta estàtua
un total de set figures humanes,
totes diferents,
unes més altes, unes d'un tamany inferior,
unes de color groc, unes altres que tenen altres colors.
Què és el que es pretén amb aquestes set figures humanes diferents?
Doncs la intenció, tal com ha explicat l'autor,
és que aquests diferents tamans, aquests diferents colors,
s'uneixin en un mateix concepte.
Set homes com a poble,
és la idea de David Susana,
units i reunits a la tribu que el descriu com a ésser social.
Homes units amb els altres i no pas contraposats.
Una imatge, una escultura,
que resumeix molt bé tot el que s'ha dit,
tot el que s'ha debatut,
totes les conclusions d'aquestes jornades de reflexió
per la tolerància, tot el que s'ha dit també aquest matí de diumenge,
aquí a l'Auditori del Camp de Mart,
tot el que hem escoltat a través dels diferents parlaments,
les autoritats que han presidit aquest acte.
La diferència, no com a separació dels homes,
sinó com a unió en la diversitat.
En aquests moments,
visiten les autoritats dels jardins del Camp de Mart,
han visitat ja el mural,
i ara, d'aquí uns instants,
inauguraran aquesta exposició a dama de l'artista israelià David Susana.
Aquí a l'escenari del Teatre Auditori del Camp de Mart,
la gent ja l'ha abandonat
i s'ha tancat aquest acte central
de la visita de l'estada de Mallor, Zaragoza, a Tarragona,
al fòrum de reflexió i debat joves del Mediterrani
per la tolerància,
on s'ha donat l'actura del manifest elaborat a Tarragona.
Per la nostra part és tot,
acomiadem la connexió.
Bon dia.