Va a rodes, està fent en aquests moments
les tres anades i vingudes reglamentàries
davant del senyor arcabisbe,
en silenci,
flanquejat a banda i banda
pels aspirants de la real germandat
de Jesús Natseré,
que té 1.166 associats,
com ens deia el seu president,
el senyor Adolf Catcutí Carceller,
la qual cosa la constitueix,
junt amb els hermanos i amb la sang,
amb la germandat més nombrosa
de la processó del divendres sant tarragoní.
Recordem que aquesta germandat
es va fundar l'any 1903
i té tres seccions,
la d'aspirants, la de maries del Calvari,
és a dir, la branca femenina,
i també la de secció anomenada
de socors mutus,
és a dir, la dels congregants.
el cor d'infants de la real germandat de Jesús Natseré
interpreta un motet davant del senyor arcabisbe.
Som a portalesa,
marroca viva sou senyor,
amos de Parama famesa,
que sou a Trim això0000 Salvador,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara comença a passar davant nostre les maries del Calvari, és a dir, la branca femenina, que també té la seva secció d'aspirants.
El misteri és el que hem vist al Sirineu, és una obra d'Antoni Parera i es va salvar de la guerra civil gràcies que no estava guardat a una església,
com a la resta de misteris de la processó del divendres sant, que es guardaven amb els temples i, amb motiu d'aquella foida, van ser destruïts en bona part.
Podríem dir que la bandera dels aspirants de la real germandat de Jesús Nazaret la portava la Paloma Sants Saes, acompanyada de les seves germanes Noemi i Mercè Alícia.
Aquesta germandat, curiosament, conserva també una característica que també la constitueix gairebé pròpia.
Conserva els Montepius. Els anomenats Montepius o Monts de Pietat constituïen una part important del funcionament de les congregacions, germandats i confreries de l'antiga Setmana Santa.
Eren unes entitats unides a les mateixes i tenien la finalitat social d'atenció econòmica, principalment a malalts, a persones necessitades o a difunts i a les seves famílies,
previ pagament d'unes quotes. Evidentment, les seves funcions van esdevenir innecessàries a partir de la implantació de la Seguretat Social per part de l'Estat.
Com dèiem, la germandat de Jesús Nazaret conserva una secció de sucurs mutus continuïdora de l'antic Montepio i que popularment se li coneix com el nom dels morts.
Tenim ara davant les maries del Calvari, secció femenina d'aquesta germandat, que porten túnica negra i escapolari daurat.
El so de tambors ens indica que aviat arribarà aquí el misteri anomenat Jesús de Nazaret, o bé Jesús amb la creu al coll,
o fins i tot, senzillament, al Nazaret. I també la Verònica. Aquest misteri ha sigut l'únic de tots els que desfilen amb el divendres sant tarragoní que sempre ha anat a braços.
Fa la seva entrada en aquests moments al Pla de la Seu, perdó, al Pla de Palau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Torn,
!
!
Torn,
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
El sol inconfusible de la Capona ens marca que eren les 10 i ens marca també que estàvem aquí a Tarragona.
és una veu que fa estremir a tots els tarragonins i sobretot si la sents fora de la ciutat.
El divendres Sant Tarragoní és molt característic perquè celebra tot un seguit d'actes que es comencen a un quart d'una de la nit amb el Via Crucis que organitza la Germandat del Sant Acciomo
i l'Associació Juvenil de Loreto que surten del carrer Maria Cristina davant de l'edifici de Sanitat i arriba a l'ermita de Loreto passant pel camí vell d'aquesta ermita.
Presideix aquest acte al Sant Cris de la Germandat i disposa curiosament al final un servei gratuït d'autocars per poder efectuar el retorn a Tarragona.
Un altre Via Crucis molt especial és el que té lloc a les 6 del matí del divendres Sant, l'anomenat de la bufetada.
És el Via Crucis que precedeix aquest sermó i que comença a Nazaret i acaba a la catedral amb tornada a Nazaret.
Després n'hi ha d'altres al llarg de la setmana i el divendres Sant es clou amb aquesta gran processó, una de les més importants del nostre país.
Generalment es comença a dos, quart de vuit, aprofitant ja la primera foscúria que realça encara més aquesta estampa que sembla escapada de l'edat mitjana.
El silenci aquí al Pla de Palau és absolut quan les maries del Calvari es troben aturades.
El divendres Sant ha inspirat moltes plomes realment importants.
Per exemple, diferents escriptors de diferents nacionalitats i de diferents èpoques han dedicat escrits a aquest divendres Sant tarragoní.
Potser l'escrit més antic que es conserva és el que va escriure Lluís Pons i Cart a l'any 1572.
Diu així
Aquella tan solemne i costosa luminària dels 25 siris grossos que cremen els tres dies dels fasos davant la reixa de l'altar major
tenen la seva prolongació amb els quintars de cera que es cremen a la processó del dijous Sant.
Bé, del 1572 podem fer un salt més gran i ens anem cap a l'any 27, per exemple.
Ferran Blasi i Espinosa escrivia que el dia del divendres Sant Tarragona esdevé com un immens rús de velles que volten al radós de la processó
i malgrat l'enorme gentada que arreu es nota no se sent fresa enlloc.
Ara, 70 anys després, la fresa tampoc se sent.
Salvati Boguer l'any 1928 deia que la processó del divendres Sant a Tarragona és la primera processó de Catalunya
per la seva magnificència i la seva suntositat, així també com per la representació i riquesa dels seus misteris processionals.
mossèn Miquel Melendres, a l'any 29, aquell gran escriptor o poeta, l'ha nomenat segon Verdaguer,
deia que no et sàpiga greu donar un tomb per la part alta de la nostra ciutat.
Aquest matí del diumenge de Rams s'hi vol veure que bé si es cauen al front de Tarragona els llorers i les palmes.
i deia també que al divendres Sant els llorers i les palmes s'havien convertit en palmes martirials
i que els tarragonins sentien al seu cor aquelles cinc nafres que marquen l'escut de la sang i que són record de les llagues de Jesucrist.
altres escrits, per exemple, l'any 1930, Lluís de Salvador al diari de Tarragona
deia que si en l'orqueològic Tarragona és la ciutat de les muralles ciclòpies
i en l'orqueològic és la ciutat del balcó del Mediterrani,
pel que fa a les costums, Tarragona és la ciutat de la processó del divendres Sant.
i Ludwig Es, un escriptor alemany de l'any 36, escrivia que a Tarragona la Setmana Santa
conserva íntegrament el seu antic caràcter sever, patètic i imposant.
el poble, sense distinció d'idees, la respecta en tolerància exemplar.
Dissortadament, en aquell mateix 36, la tolerància se'n va anar al risc
i molts de misteris van ser víctimes de la teia incendiària.
A l'any 46, Josep Maria Jujol, el gran arquitecte, deia que per a contemplar aquesta processó
no hi ha millor indret que el Pla de la Seu, l'històric Pla de la Seu.
Per allí passa ondolant la processó descrivint la figura d'una lletra S des del carrer de les Escrivenies Velles.
Per la seva banda, Manuel de Montoliu, l'any 48, deia que en ninguna ocasió com la que ens ofereixen
el silenci i el recolliment íntims i profuns del divendres sant
i la desfilada professional pels vells carrers i places de la nostra incomparable processó del sant enterrament,
en la claritat al·lucinant de les torxes i sota el místic fulgor de la lluna plena,
es presenta a Tarragona als nostres ulls amb tan irresistible poder de vocació.
Són molts els escriptors que han dedicat part de la seva obra a glosar la processó del divendres sant.
Per exemple, l'any 54, Josep Roig i Reventós deia que no es veuen, però se sent com se tança la processó.
Els acords d'una música es fan a cada instant més clars.
Una resplendor arribava a la cornisa de la casa més llunyana del carrer.
A la fi es veuen els armats que obren la corrua solemne.
És la processó del dolor. És divendres sant.
Tot el record de la tragèdia de la passió passarà pels carrers de Tarragona.
O Ferran Maria Ruiz Ebrard, l'any 57, deia que l'ànima i la personalitat de Tarragona
és configurada i viuguda en els tarragonins i es retroba a si mateixa i s'enforteix cada any.
Tarragona viu i reviu en la seva Setmana Santa.
I els sons purament medievals dels ministres del Camp de Tarragona, del grup Sonat, se tancen aquí a la Pla de Palau.
Fem silenci perquè puguin arribar nítidament fins a vostès, estimats amics oïdors de Tarragona Ràdio.
Carrega Тут
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!