Bona tarda, doctor Martínez Sistet, i abans de tot enhorabonat pel seu nomenament com a nou arquebisbe de la ciutat de Tarragona.
Moltes gràcies, moltes gràcies, bona tarda.
Com ha rebut vostè aquesta notícia?
Bé, aquesta notícia l'ha rebut amb satisfacció, perquè l'Arxidiòcesi de Tarragona és una arxidiòcesi històrica, antiga, important, metropolitana i primada.
L'ha rebut amb molta satisfacció per la confiança que això representa bé el Sant Pàt envers la meva persona, però he rebut, soc ben sincer, amb por.
En poc per tot el que he dit abans, perquè és un repte important, perquè hem passat molts pastors, molts bisbes, des de Sant Fructós,
en fi, una diòcesi en la qual, doncs, Sant Pau i una ciutat de Tarragona, on Sant Pau, doncs, en fi, és la tradició que també hi va proclamar la paraula de Déu.
Bé, i tots els bisbes fins al nostre estimat doctor Torrella, realment, seguir no és fàcil.
Però vinc amb un gran desig d'estimar, ja des del primer moment que m'ho van dir d'arcabisbe de Tarragona, ja us he, ja he estimat a tothom,
ja he estimat a tots els diossants, a tots els ciutadans de la ciutat de Tarragona, he pregat per tots els diossants, per tots, per tots,
i vinc amb una actitud de posar-me al vostre servei una miqueta perquè prengueu possessió del vostre arcabisbe.
Jo prendré possessió de l'arxidiosa, sí, però l'arxidiosa pren possessió de la meva vida, de la meva persona.
Com valora vostè la feina feta pel doctor Ramon Torrella, que fins ara ha estat el nostre arcabisbe?
Jo la valoro molt positivament perquè han estat 13 anys, em sembla, d'un treball constant, fidel, generós, amb molta capacitat.
El doctor Torrella era una persona que va venir a Tarragona molt preparada, molt preparada pel seu pas a Barcelona com una gran diòcesi,
però, sobretot, molt preparada perquè va estar també cuidant-se dels moviments, dels moviments, del moviment obrer i catòlic a Madrid,
i després, sobretot, va venir amb un bagatge, si enllà era bisbe auxiliar, però després va anar i va ser arcabisbe i vicepresident de diversos organismes de la Cúria Romana.
Però uns organismes, concretament els de la Unitat dels Cristians, que li demanava viatjar molt, tenir moltes relacions ecumèniques,
conèixer les diferents eslègies cristianes, i això, certament, li ha donat a l'estar a Roma, a estar tants anys a Roma, al costat del papa,
li ha donat una visió universal, estimant molt la Tarragona, estimant molt la Catalunya, estimant molt, doncs, ha estimat molt tot el món, diria, i a tota l'eslègia.
En el futur, quin creu vostè que ha de ser el paper de l'Arcabisbat de Tarragona?
L'Arcabisbat de Tarragona té un paper molt important, ho he dit abans, en quant que, no sols a menys històric, sinó de present,
no fa pas massa que va passar pel meu despatx, encara no se sabia res, el president del Port de Tarragona,
i em va dir una cosa que jo no sabia tan certament, però després m'ho assegurà i vaig quedar molt satisfet, sense pensar en res d'això de Tarragona,
que és que el Port de Tarragona és el segon port d'Espanya, és un port important.
Qui diu això diu molts altres aspectes de la ciutat de Tarragona, tant jo crec que, ara bé, cap ciutat o cap diòcesi
està aïllada, està sola, no és autosuficient, i per tant cap diòcesi.
Per això, precisament, hi ha el treball conjunt amb les diòcesi més veïnes,
i això és el que estem fent durant tant temps, el que és la província eglesiàstica,
de la qual l'arquivitat de Tarragona és a la metropolitana,
i això vol dir que s'ha de treballar amb l'arquivitat de Barsoa i amb els altres vispes que són subreganis d'aquesta metropolitana,
i conjuntament, com hem anat fent, doncs, amb aquesta funció de primada, que és la seu primada,
doncs anar seguint i anar oferint al nostre entorn el més important, que és l'Evangeli de Jesucrist.
Se sap ja quan serà la seva presa de possessió? Celebrarà el seu aniversari entre nosaltres?
Ah, no hi pensava jo que complia anys, fiat.
Miri, això encara no està decidit, perquè, bé, encara no he tingut temps pràcticament de parlar amb el senyor archivisbe,
el qual és una amistat, el doctor Torrella, però, bé, això segurament serà després de Pasqua,
però no hem tingut temps de parlar encara d'aquests detalls.
Ja sabem que coneix molt bé l'Arxidioses i de Tarragona, però què coneix vostè de la ciutat de Tarragona?
De la ciutat de Tarragona ja fa molts anys que hi venia, hi venia de quan en quan,
jo quan vaig néixer a Barcelona, va ser serat de Barcelona, visibilitat de Barcelona,
i recordo, per exemple, clar, el senyor secretari de la Conferència Viscual Tarragonense,
amb el doctor Pont i amb el doctor Torrella, hi ha hagut, esclar, molta relació,
perquè president i secretari, doncs, s'han de relacionar contínuament.
Recordo, per exemple, el trasfas, el trasllat de les despulles del senyor penal de la Barraquer,
recordo, per exemple, la restauració de la seu de Tarragona,
recordo la presa de possessió del doctor Torrella,
recordo el començament i el final, l'acte inaugural i la cloenda del Conselli Provincial Tarragonense.
En fi, recordo moltes coses, recordo en aquesta cloenda, aquell acte emotiu a l'amfiteatre,
allà amb els joves, que jo cuido dels joves també a nivell de les diòcesis de Catalunya,
de la pastoral de joventut, recordo moltes coses,
no cal dir, doncs, aquest balcó tan bonic i aquesta miranda al Mediterrani, etcètera,
podríem dir l'amfiteatre, tota la part històrica i la part nova.
I també conec, també conec els hospitals, els hospitals.
Per què els conec, els hospitals?
Perquè, com que són importants, alguns sacerdots greument malalts,
de la nostra diòcesis i de la diòcesis de Tortosa,
a vegades, doncs, els porten a Tarragona,
i concretament, doncs, he visitat amb certa freqüència els hospitals de Tarragona.
Perquè el bisbe, doncs, ha d'estar al costat dels capellans sempre,
i especialment quan estan malalts, i dels lais, i de les religioses i religiosos.
Doncs, moltes gràcies, doctor Martínez Sistar.
Fins aviat i esperem que ens puguem conèixer quan vingui a Tarragona
i que pugui estar aquí, als Estudis de Tarragona Ràdio en directe, un altre dia.
Molt desig, i us agraeixo aquesta oportunitat que m'han donat
per poder dirigir aquesta salutació ben cordial,
que la reitero, a tots els ciutadans de l'estimada i bonica ciutat de Tarragona.
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Moltes gràcies.