Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio.
Seguim el matí de Tarragona Ràdio,
ara mateix passen 6 minuts de les 11
i hem de parlar d'aquesta notícia
que gairebé tothom pressuposava que podria passar
però ningú volia escoltar.
I és que, en definitiva, aquests alpinistes
del Centre Excursionista de Tarragona
que estaven a l'Everest, ahir en una reunió
van decidir que es retiraven
perquè no podien lluitar contra les inclemències del temps.
I és que a l'Everest hi ha una tempesta ara mateix
realment impressionant i fa que no es pugui avançar més
del camp base, que és on s'han quedat ara mateix
tots els alpinistes de l'expedició.
Parlarem amb diferents protagonistes,
uns més directes, els altres no tan directes
però, en definitiva, farem un repàs
del que han pogut estar aquestes hores
després de l'anunci de la retirada dels alpinistes.
Parlem avui als Estudis Centrals de Tarragona Ràdio
amb Quico Mata, preparador físic de l'expedició.
Quico, bon dia.
Hola, bon dia.
I amb Anna López, la companya d'un dels alpinistes,
del Javi López.
Anna, bon dia.
Bon dia.
Primer de tot, és obligatori preguntar sobre la notícia,
com se'n vau enterar, què us va passar pel cap.
Anna.
Bueno, jo em vaig enterar ahir,
em van trucar la companya de l'Oscar Dengueda,
em va trucar i em va comentar que havia pogut parlar amb ells
i que li havien dit que es retiraven
i que demà baixaven cap a Can Mandú
i que, bueno, que a mi em trucarien dissabte des de Can Mandú.
La notícia, doncs, bé i malament.
Bé perquè, bueno, ja tornen a casa, ja estaré més tranquil·la
i malament perquè s'han preparat durant dos anys,
han fet molts esforços, molta il·lusió,
gent molt preparada que podien fer cim i la inclemència no els ha deixat.
Quico.
Bé, jo m'he enterat aquest matí.
Jo he agafat el diari i legítim m'he quedat molt, molt parat.
Sí que la notícia, doncs, era potser d'esperar,
ja que grans professionals com podia ser el japonès o l'anglès aquell
es van retirar i això volia donar algun senyal
que ells tenen experiència i que això anava molt malament
i que començava a arribar a l'hivern.
Però sempre tens aquesta il·lusió que dius, bueno,
a veure si dos o tres dies s'ha arreglat una miqueta el temps,
però la muntanya és la muntanya i no és com aquí a Tarragona,
que pot canviar el temps un dia per l'altre i la muntanya no...
Molt difícil.
El titular d'avui d'aquesta pàgina 3 del diari de Tarragona sap greu,
és d'aquells titulars que sap greu.
Nos vamos, estamos hundidos.
Sí, et quedes parat.
Jo m'he quedat parat, parat.
M'he quedat...
No saps què dir, no?
Dius, ostres, quina patada m'han donat.
Sí, no, pero hundidos no.
Desilusionados porque llevan mucho tiempo, como decía antes.
Pero hundidos no.
De aquí dos años o así vuelven a intentarlo.
Y esperamos que todo el mundo que les ha apoyado
les vuelva a apoyar con las mismas ganas.
Això és un tema que havien comentat.
Abans de marxar, ho havien comentat.
Escolta, si per qualsevol cosa no podem assolir-ho,
ho tornarem a intentar.
Sí, bueno, en la cabeza siempre lo tienen,
pero aparte, aunque hubiesen hecho cima,
son gente de montaña,
y si la hubiesen conseguido,
hubiesen hecho otro, ¿no?
Hubiesen buscado esta montaña, ¿no?
Y, bueno, han tenido la mala suerte del tiempo
y yo les apoyaré si vuelven a intentarlo.
Estaré ahí con ellos, igual que todo el mundo.
Els darrers dies, suposo, sobretot per la gent
que està més propera a l'expedició,
per les companyes, pels pares, pels familiars,
ha d'haver hagut ser el més difícil,
perquè estaven allà, no sabien si havien de pujar,
si havien de tornar,
un moment d'aquests d'impasca que realment,
des de Tarragona tens poques notícies,
perquè no es poden tenir moltes notícies i molt seguides,
és aquell moment d'impasca que tu no saps
el que realment els deu passar pel car.
A veure, els pares i les madres,
sobretot, ho han passat malament, molt malament.
El que són les companyes, hi ha hagut de tot, no?
La que pensa que, bueno, que va amb ells
i has d'aguantar i has de continuar amb ells,
i les que potser ho han passat pitjor, no?
Però, no, en general, tothom sabia el que era
i és això, són xicots de muntanya.
Llavors, tu prens una altra manida.
L'expedició portava molt de temps ja a l'Everest
i avui també hem volgut portar el Quico Matà
perquè ens expliqués en quin moment es podien trobar.
Feia un mes i mig que estaven a l'Everest,
ja s'havien aclimatat, ja estaven treballant
en els diferents camps, havien pujat ja fins ben amunt.
La situació de l'expedició en el moment,
físicament, era idònia per poder atacar el cim
si s'hagués pogut fer?
Jo penso que sí, jo penso...
Bueno, va haver un dia que van...
li es va faltar 100 metres per agafar el Camp 5,
7.600 i alguna cosa, eren 3 persones,
i anava tot molt bé, anava tot molt bé,
fins i tot estaven tots, tota l'expedició,
quasi tota l'expedició anava a pujar al Camp 5,
o sigui, això és molt important,
que tothom pugui estar al Camp 5
perquè després pots anar fent relleus per muntar el cim
i després fer el cim...
Moltes vegades aquestes expedicions no poden pujar tots,
no estan tots bé per pujar tots.
Llavors has d'esperar més temps, has de descansar més temps,
i aleshores costa més equipar el camp següent,
descansar i pujar.
Però si estan tots, es poden anar rellevant
i pot haver-hi descans per tots.
I jo penso que, segons el que deien,
i el que m'arribava per notícies per telèfon,
estava molt bé, fins i tot els colombians portaven un mes més que ells
i ells s'havien posat a l'alçada dels colombians.
Però clar, quan portes...
Van haver de baixar pel mal temps
i també tenien planificat baixar una mica
a descansar, a recuperar-se i tornar a pujar, no?
Però quan portes molt de temps,
van estar vuit dies tancats pel mal temps,
per les borrasques i això.
Encara que ells anaven fent cims de 6.000,
des del Camp Base sortien a fer cada dia alguns 6.000
per no perdre la forma.
I això vol dir que estàvem de moral molt bé
i físicament jo suposo que no estàvem malament.
Ara bé, quan ja portes molt de temps tancat,
que el mal de temps segueix,
que no es veu cap claror,
que no veus cap perspectiva
que pugui haver bon temps
i tancats en una tenda
de pocs metres quadrats,
3 o 4 persones,
doncs clar,
comences a pensar moltíssimes coses
i això lima una miqueta, una miqueta la moral
i potser ha anat de cap a caiguda, cap a caiguda
i conforme els arribava a les perspectives de temps
i que eren totalment negatives,
això cansa, és el que cansa.
És el moment d'animar,
quan tornin a animar l'expedició
i donar-li tot el suport que s'hauria de donar.
Home, només has de pensar
que grans professionals de la muntanya
van plegar molts abans que ells
i ells han seguit.
Això vol dir que moralment
estaven molt bé ells,
que ells volien fer-lo sigui com sigui,
volien fer-lo.
Però una cosa és una frase molt realista
que donava l'altre dia el Diari de Tarragona
a través de, ho deia Josep Maria Maixer,
cap d'expedició,
que la muntanya a la veritat és així,
es llença una moneda,
és molt dura, però una moneda.
Surt cara, te pots quedar.
Surt creu, vius,
i si surt de canto pots pujar.
Això enfoca molt bé
el que és la muntanya.
Fa dos anys que m'assembla
que ho va aconseguir una persona només
en dos anys per la cara de l'or.
I, bueno, això és així,
és que no pots canviar-lo.
Però quan arriben aquí
se li ha donat molta moral
perquè ja suposo que diuen estar
prou aixafats.
I el que deia l'Anna,
la gent està molt caiguda,
està molt trista,
però s'ha entret un problema de damunt.
La família tindrà el seu fill
o el seu home el tindran a casa,
que és el que compta.
És una feina dura, ara.
Ara sí.
Ara quan tornin
és molt de suport
i, no sé,
intentar fer passar, no?,
aquests dies que han tingut allà,
que, bueno,
que es sentin un altre cop bé
a casa, animats,
i, bueno,
i tornar a anar a pensar
en la muntanya.
Sí, sí,
i animar-los.
En tornar a pujar,
tornar a anar a pensar.
Sí, sí, sí.
Parlem amb un altre dels alpinistes,
que l'any passat va solir un bon cim,
que és el Chou Yu.
Parlem concretament amb Toni Tobar,
que segurament també li hagués agradat molt pujar a l'Everest,
però lògicament no va poder ser.
Toni Tobar, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Aquí ja pensen que tothom,
els alpinistes,
tots els que estan allí,
ja pensen en tornar a pujar.
Això li passa a un alpinista pel cap,
que no pot pujar a l'Everest
i ja diu
d'aquí dos anys ho hem de tornar a intentar?
Doncs jo crec que sí, que segur.
Si no d'aquí dos anys,
d'aquí tres,
d'aquí un any i mig,
quan es pugui, segur.
I més quan hi has anat,
has estat allí dies,
suposo al començament
potser van arribar a veure
tota la muntanya sencera,
després,
clar, és la impotència aquesta
de veure que amb el temps
no et deixa fer res,
no pots treballar a la muntanya,
no pots anar-la equipant,
no pots anar pujant,
no et canses,
tot el que havies previst cansar-te
i, clar, encara tens més energies
per empipar-te, no?,
per rabiar contra la muntanya una mica.
Toni, quan t'has enterat de la notícia?
Doncs jo ho vaig saber ahir la tarda,
m'ho van dir una mica
que em vaig trobar per Tarragona,
el vespre ho vaig veure a la televisió,
se'n va fer ressò a TV3
i, clar, vaig pensant molt en ells, no?
M'imaginava la impotència
i la ràbia que devien tenir
i, a més,
ho han esgotat tot,
han intentat fins i tot
que el govern xinès
els deixés més dies
per estar a la muntanya
per veure si canviava una mica el temps
cap a finals d'octubre,
però no els han deixat
i, doncs, han de tornar.
Alguna vegada
t'has trobat en una situació similar?
Sí, l'estiu...
Bueno, la tardor passada,
quan jo era al cim del Xoio,
l'Òscar i el company Austric
vam poder pujar,
dos dies després
pujàvem el Lluís Ràfolsió
i ens vam quedar
a 200 metres del cim, no?
Més a prop encara que ells,
però, clar,
nosaltres, almenys,
teníem la gracieta
que havíem pogut arribar molt amunt,
que el mal temps llavors ens va fer baixar,
però és que ells ja no han pogut ni això, no?
Senzillament,
el temps els ha tancat la porta
i la muntanya els ha fotut fora a patades.
I la sensació d'un alpinista,
ara, quina pot ser?
Almenys els que estan ara a l'Everest.
Home, suposo que
ara deuen tindre prou feina
amb recollir tot el camp base
i tampoc tens molt de temps de pensar,
però quan estàs una estona aturat
i et mires la muntanya,
espero que no la vegin neta de núvols
i amb bon temps,
perquè, clar,
ni que ara els hi faci bon temps
i d'aquí dos dies
han de marxar al camp base
no hi ha temps material de pujada
fins dalt i baixar, no?
Si ara se'ls aclarís la muntanya
i vaguessin allò
un ratx de sol il·luminat al cim,
suposo que se'ls trencaria el cor a tots.
I suposo que la feina ara
per donar els ànims
de tots els familiars.
Sí, ara animar-los una mica,
vull dir, també
els alpinistes
són prou durs una mica
per saber, doncs,
que són coses que passen, no?
Fa molta més ràbia quan és lluny,
però almenys hauran fet un bon viatge,
tenen la bona experiència
de poder tornar tots,
suposo que tornaran més amics que mai
i a lo millor ja durant el viatge de tornada
comencen a fer plans
a veure quines dates ens van bé tots
per anar-hi, no?
Per una altra expedició?
Sí, sí, si no,
l'Iberès, doncs,
algun altre cim,
però suposo que un cop hi has estat
i t'has quedat allò a les portes,
has vist la muntanya,
has vist que a lo millor
la podies fer,
has vist que t'has quedat allí
quan tota la resta de gent
en les altres expedicions
que havien anat marxant
s'han donat per vençuts
molt abans que ells,
doncs clar, això també
creix una mica la moral.
Tu, en els darrers dies,
havies pogut parlar amb l'expedició?
Doncs no, no hi havia pogut parlar,
però bé,
si no era jo qui parlava,
algun altre company
hi podia parlar
i sabíem una mica com estava, no?
Patíem una mica per ells pel temps,
que no volguéssim fer cap imprudència,
doncs suposàvem que no,
perquè els coneixíem
i érem tots gent responsable,
però en el fons desitjaves, doncs,
que els canvies el temps, no?
Que tinguessin allò,
cinc dies de bon temps
i una mica de sol
que ja en teníem prou.
És normal que a l'Eberès
hi hagi aquest temps
durant tants dies?
Doncs molt normal no ho és.
Algun any ha passat
que no hi ha pogut pujar
pràcticament ningú, no?
Hi han pujat a la primavera
i a la tardor no ha pujat ningú.
Aquest any, pel que sé,
hi ha pujat molt poca gent,
tant per la ruta
on anaven ells
bastant més difícil
a la d'Esta Nord
com per la ruta normal
hi ha pujat molt poca gent
precisament per això,
pel mal temps que ha fet
i fins i tot
a d'altres cims del Xoio
és un any
que no ha triomfat massa gent.
I, per tant,
ara el que hem de fer
és anar a rebre l'expedició,
suposo,
donar-los tots els ànims
i jo no sé
si el Toni Tobar s'apuntaria.
Home, doncs sí,
si pogués combinar-m'ho
per la feina
no em faria res
anar-los a rebre
perquè és una cosa
que et fa molta il·lusió, no?
Quan jo vaig arribar
l'any passat
tornes de fora
i veus que ha vingut
una colla d'amics
encara que siguin 10
i si són 60
doncs millor
sempre fa il·lusió
i dius
bé, hi ha gent aquí
que estava patint per mi
i que es preocupava per mi
i tampoc és que pensin
que si no fas el cim
no has fet res, no?
Toni, i apuntar-se
una altra vegada
a la muntanya
i apuntar-se
a una propera expedició
a l'Everest?
Home, doncs i tant
ja et dic que sí
de seguida jo
Sí, tu hi aniries
a l'Everest?
Jo hi aniria
encara que hagués de tornar
doncs de buit
que no hi tornes mai
de buit, no?
Sempre tens un munt
d'experiències
i un munt de coses
per explicar
I l'experiència
que poden portar
què és el que es poden portar
els alpinistes
de l'Everest?
Home, d'entrada
estàs molt de temps
sense televisions
ni ràdios
ni botiguetes
ni pots anar
a fer un cafè
llavors, vulguis que no
en menges molt el coco
entre cometes
penses molt
en qui ets
en què fas allí
en què és el que t'agrada
en la teva vida
en la gent
que has deixat enrere
i els que tens ganes
de tornar a retrobar
això ja seria
una mica
una mena d'exercicis espirituals
molt entre cometes
i a part d'això
veure els paisatges
que hi ha
conèixes gent
veus aquells mons
aquells països
això també és una experiència
que no els hi treu ningú
Doncs Toni
jo no sé si
el Quico o l'Anna
li voleu comentar
alguna cosa al Toni
o Toni
i aquí tenim l'Anna López
la companya del Javi
i el Quico Mata
no sé si els vols comentar
alguna cosa
Home, doncs
que m'avisin
quan vulguin anar-los
a rebre l'aeroport
que ja anirem
jo m'hauria estimat més
que em vinguessin a rebre a mi
i haver-hi podert anar jo
però ja que no ha sigut així
doncs
els anirem a fer
donar suport
i a animals
No, sí que t'avisarem
i gràcies
per el recolzament
De res
Ja sabem que tu també
volies anar
Doncs Toni
moltes gràcies
per atendre-ho
una vegada més
la trucada de Tarragona Ràdio
i ens veurem a la rebuda
Gràcies a vosaltres
Gràcies i bon dia Toni
Adéu
El Toni deia
o comentava una cosa important
i és que
tens molt de temps per pensar
de qui ets
del que fas
allà no tens botiguetes
no pots anar a fer un cafè
m'imagino que els familiars
deuen estar en la mateixa situació
però a l'altra punta del món
gairebé
Sí, sí
Nosaltres és diferent
Nosaltres
no sé
comencem a treballar
a fer coses
i penses
però hi penses a la nit
o els moments que no tens
una cosa a fer
a l'hora d'anar
o així
que et trobes una mica sol
però ells
sí
i quan van parlar amb ells
ho notes
tenen ganes de veure't
ganes de tornar a casa
quan truques als famílies
perquè parlin
s'alegren moltíssim
de poder parlar amb la mare
o el que sigui
es fa molta il·lusió
és completament diferent
allà no tens
la muntanya
i sobretot
una cosa que passa pel cap
que tornin sants i els talvis
encara que no s'hagi assolit
l'everés
que tornin bé tots
Sí, sí
a més el Quico
es preparava un altre cop
perquè aquí
uns anys
es posaran en marxa
Sí, Quico?
No ho sé
ja veurem
a veure què volen fer
el que sí que és veritat
és que
jo no tinc experiència
jo no soc muntanyer
però tinc amics
i m'han parlat
i deien
que quan venien d'una muntanya
haguéssim fet cim
o no haguéssim fet cim
no volien saber res de muntanya
durant els primers dies
i
no volen saber
ni fins i tot
no volen saber
res dels que
estaven amb ells
a la muntanya
o sigui
el grup expedicionari
han estat tant de ratos junts
veient-se les cares
cada moment
o sigui
no pots anar
a una botigueta
com diu el Toni
o anar a prendre un cafè
no, has d'estar amb ell
i si vols prendre alguna cosa
has d'estar amb ell
quan arribes aquí a Tarragona
el que no vols fer
és veure una altra vegada
les mateixes cares
i no vols
veure cap muntanya
però quan li passi
jo estic segur
que quan passi una setmana
i aniran ja
bueno
Quico
què fem a entrenar
anem a entrenar
anem
bueno
hem de quedar amb el
amb el Javi
o hem de quedar amb el Jacob
per anar a fer algunes sèries
estic segur que
els primers dies
no volen saber res
ningú de ningú més
i estar amb la seva família
anar d'un entom
veure gent
veure coses diferents
de les que estan allà
però quan porten una setmana
aquí a Tarragona
o a la ciutat d'on estiguin
ja es posaran en contacte
escolta'm
bueno
i l'any que ve
què farem
o sigui
és aquesta la sensació
que a mi m'han estat
dient molts muntanyers
tu creus que en dues setmanes
miraran el calendari
del 98
del 99
i tot això
si mira
jo suposo que quan arribin aquí
ja me preguntaran
bueno
quan és la mitja marató de Tarragona
per anar a córrer-la
per anar a preparar-se
ho dic segur
tu Anna creus que sí
que es miraran el calendari
ràpidament
sí sí
són gent
a l'hivern
quan comença la temporada
no paguen
que si anar a córrer
que si anar a curses d'esquí
i coses així
i jo
és el que deia el Quico
les dues primeres setmanetes
de tranquil·litat
i calma
però quan arribin
els pamfletos de curses
i de més
els primers
han trucat-se
per anar a dalt
i fer el que calgui
i no estaran
un mes i mig
o dos mesos fora
sinó que
el cap de setmana
el cap de setmana
i aquella ve
que tampoc els pots veure
sí sí
bueno
és diferent
sí que pujo jo també
ah també puja
aprofito
una altra persona
que ha estat en contacte directe
amb l'expedició
és el Lluís González
el cap d'esports
del diari de Tarragona
perquè
a l'Everest
estava desplaçat
un corresponsal
un enviat especial
del diari de Tarragona
el company Fermi Morera
estava allà
i ell
és el que ens passava
tota la informació
del que passava a l'Everest
des de la seva posició
amb el seu telèfon
fent moltes vegades
virgueries
perquè la connexió
era molt difícil
i s'havien de fer
molts invents
per poder
connectar amb telèfon
on ens enviava
totes les informacions
sobre l'Everest
el Lluís González
el cap d'esports
el tenim també
en directe
avui al matí
de Tarragona Ràdio
Lluís bon dia
hola bon dia
suposo que
el fet d'haver de posar
aquestes notícies
a la portada del diari
no ha agradat massa
no, efectivament
tot
ens haguessin
doncs
disfrutat
veient
doncs
amb un titular
que diguéssim
han conquistat el cim
de tota manera
hem de ser conscients
que pujar a l'Everest
no és un passeig
ni molt menys
i que les dificultats
hi són sempre
no solament ara
el que passa
és que
a més a més
en una època
és que en teoria
ha de fer
un temps acceptable
que pugui permetre
l'atac al cim
doncs no s'ha produït
i en aquests moments
doncs
el que ha passat
és que el temps
no ha ajudat
a l'expedició
no és que no haguin pogut
per les seves pròpies forces
ni per la seva pròpia capacitat
sinó simplement
estar al temps
i amb aquestes baixes temperatures
un fort vent
que segons es comentava
farem a veure
amb les comunicacions
difícils
que han tingut amb ells
perquè fins i tot
era difícil
poder parlar
perquè el fred
congelava el telèfon
doncs
certament han estat
les inclemències
meteorològiques
les que han impedit
que ells ataquessin el cim
perquè si el temps
hagués estat bo
de ben segur
que no estaríem parlant
d'aquest titular
de tota manera
insisteixo
no és el titular
que ens agradaria
però òbviament
això no resta
cap mèrit
el fet
que una expedició
tarragonina
hagués estat allí
per segona vegada
normalment
hem tingut
alguns representants
com ara
l'Òscar que dia
però una expedició
íntegra de Tarragona
que és la primera vegada
que es fa
doncs penso que
no hi ha estat mai
i arribar
on han arribat
i patir el que han patit
penso que no està
a la base de tothom
aquesta és la feina
segurament que ara
han de fer els mitjans
intentar donar
aquest missatge
de dir
que ells
segurament
haguessin fet el cim
de no ser pel temps
és evident
és evident
i home
avui si llegeixes
la nostra crònica
que titulava
la pàgina 3
del dia de Tarragona
doncs veuràs
que la temperatura
és de 28 graus
sota zero
la fotografia
penso que
ja demostra
de per si
el patiment
que han tingut
tot i està
en el que en vas
és a dir
que és el mèrit
d'aquesta gent
que han passat
un fred terrible
que han estat
convivint
en unes condicions
doncs
realment terribles
terrorífiques
que ningú de nosaltres
dels que estem parlant
aquí tranquil·lament
amb aquest solet
i aquesta bona temperatura
que gaudim ara
d'aquest estiu
plor allongat
a les nostres comarques
doncs
se'n podem imaginar
és molt difícil
i el Quico Mat
ho sap perfectament
que és impossible
amb aquestes condicions
de fred
ja fer qualsevol cosa
estem parlant
que gairebé
just van tindre temps
de deixar de depositar
el material
per l'atac
a poc més de 100.000 metres
i ja va ser
molt difícil fer-ho
després van tindre
que renuncien
i van tindre
que recorrer-se
l'altre cop
al camp base
hi ha 25 quilòmetres
a més a més
de recorregut
fins del camp 3
és a dir que
Déu-n'hi-do
la feina d'aquí
si hi ha
dificultors
de passar
encara amb un temps
pujar
a la ves
doncs
amb la manca d'oxigen
on cada pas
s'ha de mesurar
moltíssim
que cada gota
d'esforç
i cada respiració
s'ha de
comptar
a esta deu
per exemple
per dir
bueno
tiro un altre passet
tiro un altre passet
és que és molt difícil tot això
i si a sobre li sumem
totes aquestes condicions
bueno
és del tot impossible
això ja no és per humans
és per extraterrestres
tu en els darrers dies
havies parlat amb ells
sí
òbviament
la comunicació
la van tindre l'última
el passat diumenge
quan ja s'insinuava
que
que pràcticament
doncs
estàvem venent
d'una esperança
d'un part meteorològic
que havia de
de servir
els
xinesos
però
tot pintava molt malament
i certament
aquesta finestra
que esperaven
de bon temps
no s'ha produït
perquè ja feia dues setmanes
que esperaven aquesta finestra
i quan ja
les temperatures
són les que eren
35 graus
sota zero
a 7.000 metres d'alçada
quan
al camp base
les temperatures
ja eren de 13 sota zero
difícilment
el temps pot canviar
una finestreta
d'un dia o dos
i que baixin
les temperatures normals
és a dir
normals
amb aquella alçada
és a dir
almenys les òptimes
per aconseguir l'atac
penso que quan
tot això
ja es veia
venir
en certa manera
tots ho intuïem
els ànims
els donàvem
a les nostres comunicacions
que teníem
al camp base
amb Fermi Morera
i també
en Josep Maria Maixem
amb el nostre contacte directe
que manteníem
però
òbviament
ells
moltes vegades
amb la veu tremolosa
pel fred
doncs ja s'explicaven
que les coses
estaven molt difícils
i que era difícil
trobar aquest equinista
però l'esperança
no l'han tingut
no l'han perdut mai
i ells sempre han tingut
les esperances
que aquella finestreta
doncs
de bon temps
arribés
era el somni
que no s'ha pogut arribar
potser era el somni
que culminava
l'altre somni
que era el de pujar al 5
però penso que
després del que han fet
després de la bona reunició
que ha hagut
jo no perderia l'esperança
i ells tampoc
l'han perdut segurament
de tornar a intentar-ho
perquè no sempre farà mal temps
en el sentit que deies del temps
sé tu que has estat parlant amb ells
els ha sorprès
aquest temps
que ha fet tan prolongat
tan dolent?
home
els ha sorprès
sempre i quan
no ho esperaven
el que passa
és que de l'Ebrés
es pot esperar tot
i bé
ells anomenaven
el temps
amb una
amb una espècie
de pertorbació
que sol passar
cada X temps
hi ha un cicle
de temps
que passen
aquestes pertorbacions
sobretot
és el vent
el més dificultós
i que
va vindre precedit
d'una època
o sigui
d'una setmana
de pluges
que a dalt
era neu naturalment
que van provocar
molts enllaus
recordem que va haver
un mort
a l'expedició
coroana
això va començar
ja a denotar
el mal temps
i que
difícilment
doncs es podia aconseguir
perquè
les dificultats
que ja tenia
l'Ebrés
de per si
havia de sumar
la quantitat
de neu
que va caure
i això era un element
que se sumava
a les dificultats
que ja tenia
a sobre
aquesta neu
doncs
provocava
aquests allaus
i
quan se va acabar
aquesta pertorbació
meteorològica
de força
pluja
i força neu
al cim
al cim
de l'Ebrés
doncs
va vindre
la pertorbació
dels vents
fortíssims
vents
vents urocanats
que es van tindre
que fins i tot
desmantellar
el camp 3
i van tindre
que córrer
a córrer
a cuit
a baixar
al camp base
per protegir-se
perquè eren vents
molt forts
i que a més a més
acompanyen
de baixes temperatures
ja dic
a 6.500 metres
eren 35 graus
sota zero
Déu-n'hi-do
en la vostra crònica
en la crònica
del diari de Tarragona
llegim que fins i tot
hi havia gent
que no volia deixar-ho
que encara volia seguir allí
sí, sí
la majoria de l'expedició
el diumenge vam parlar
tots estaven
decidits
i convençuts
que això
encara es podria fer
que malgrat que
el poc temps
que quedava
per que
s'acabés el permís
que tenien
de les autoritats xineses
doncs
ells tenien encara
l'esperança
la moral
no l'han perdut mai
jo penso que la moral
ha estat sempre altíssima
entre els expedicions
de les tarragonins
el que passa
és que
una cosa
és el que es pretén
el que es vol
el que es somia
i altra cosa
són les prioritats reals
i ara
doncs
davant
que el mal temps
s'ha confirmat
que no haurà millores
no calia fer res més
que el que han fet
tornar cap a casa
que és el millor
que hem fet
i sempre
s'eviten riscos
necessaris
perquè jo estic convençut
que si alguna finestreta
per poquet que es digui
que hagués estat
un anunci
de milloria de temps
encara que hagués estat un dia
segurament haguéssim intentat
amb la qual cosa
hagués comportat
bastant de perill
afegit
no solament
al fet
que és pujar a l'evera
sinó
a les condicions
que ja tenia la muntanya
que eren bastant
difícils
sobretot per l'acumulació
de neu
i
el fet
que havien de pujar
per unes glaceres
que hagués estat difícil
de poder superar-les
de tota manera
estem parlant
sempre d'impressions
a córrer a cuita
amb les condicions
difícils que han tingut
i que
bé sempre
doncs
no són
totes les
l'extens que voldríem
per temps
i perquè
bueno
jo recordo que
l'última comunicació
amb Fermí
doncs
Fermí tenia el telèfon
entre les cames
per intentar
donar-li escalfo
perquè no es congelessin
les bateries
per poder parlar
i amb aquestes pedides
d'informacions
hem elaborat
aquesta informació
i aquesta informació
que sempre
doncs
hem intentat
que tothom
tingués a l'abast
els passos
a partir d'ara
ens deia l'Anna
que demà
tornen cap a
Catmandú
que allí estaran uns dies
i que després
tornaran ja cap a Tarragona
bé
en teoria demà
s'iniciarà
el que és el descens
o la tornada
cap a
diguéssim
el camí enrere
del que van iniciar
i hi han d'anar
a poc a poc
perquè hi ha una sèrie
de material
que han de baixar
que s'ha de transportar
malgrat que
la majoria de material
s'ha quedat
en el camp
en un dels camps avançats
a 7.140 metres
si no recordo malament
i que
doncs aquest material
es quedarà allí
perquè és impossible
pujar-hi
però amb el que queda
doncs
s'haurà de baixar
i per tant
doncs
trobo
una mica
doncs
possible
l'edat que avui
ho faríem
d'estar entre el 17
i el 18 d'octubre
a Tarragona
però
sempre dependrà
del temps que baixin
perquè cal recordar
que una de les causes
que també han estat determinants
han estat el malestar
que hi havia entre els xerpes
alguns dels xerpes
ja van desertar
i finalment
el diumenge
ja van dir
que
deixaven estar
és a dir
que ells ja no s'arriscaven
i que per tant
ells no haguessin
atacat els xerpes
si s'haguessin proposat
els tarragonins
i com això sumat
als problemes
que havia del temps
doncs
ha estat la decisió final
que també
ha ajudat
a prendre-la
és a dir
que la manca de xerpes
també és un xerpes
que s'han trobat
als expedicions
a l'última hora
i que els ha
de fet
decidir ja definitivament
deixar
l'atac del xerpes
per tornar cap a casa
doncs
Lluís González
cap d'esports
del diari de Tarragona
gràcies també
per la comunicació
amb Tarragona Ràdio
i suposo que parlarem ben aviat
i seguirem tenint notícies
d'aquesta expedició
a l'Everest
que ara ja serà la tornada
no seran tan bones notícies
com quan s'anaven muntant
tots els camps
però en definitiva
també volem saber
com serà la tornada
i esperem que sigui bé
Home, ara que ja ha passat
diguéssim una mica
la incertesa
de saber si ja podien o no podien
jo penso que també
és una bona notícia
el fet de que torrin tots
i per tant
jo seria
dels que estarien d'acord
en donar-los una gran rebuda
tant a l'aeroport de Barcelona
com aquí a Tarragona
penso que el fet de que es valenci
fins al darrer moment
ahir n'ha tingut la moral
i les ganes de pujar
penso que això és encomiable
i per tant
té el seu mèrit
i penso que no ho haurà
de l'entitre
Doncs Lluís
moltes gràcies
i estarem allí
Molt bé
Gràcies i bon dia
Lluís González
Cap d'Esports del Diari de Tarragona
que ha estat gairebé
en comunicació contínua
amb els expedicionaris
Tenim també unes declaracions
de l'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nadal
que feia aquest matí
a Tarragona Ràdio
quan s'ha enterat
que l'expedició de l'Everest
deixava ja la muntanya
havien de recollir
tots els camps
que tenien muntats
i tornant ja cap a Catmandú
i posteriorment en avió
cap a la ciutat de Tarragona
L'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nadal
donava un missatge
sobretot
d'esperança i d'ànims
als expedicionaris de l'Everest
Sembla que no podem acabar
d'escoltar encara
aquestes declaracions
de l'alcalde de la ciutat
Mentrestant
seguim parlant amb l'Anna
que ens deia
que a partir d'ara
les notícies que tenia
que tornaven a Catmandú
i no sé si tu també
tenies prevista aquesta data
entre el 17 i el 18
de tornar a Tarragona
Jo havia pensat
que cap al cap de setmana
no aquest sinó l'altre
arribarien aquí
si tot va bé
clar
perquè
ara
trigaran
dos dies
gairebé
arribar a Catmandú
que arribaran
suposo que divendres
o així
han de
han de formalitzar el bitllet
perquè clar
tenen una altra data
l'han de canviar
l'han de
bueno
arreglar moltes coses
i si tot va bé
i ho aconsegueixen
doncs sí
cap al cap de setmana
suposo que estaran aquí ja
estaran aquí a casa
doncs escoltem ara sí
les declaracions
de l'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nodal
com dèiem
amb un missatge d'ànim
i de suport cap als expedicionaris
a l'Ebrès
a la muntanya més alta del món
bé és un
és un missatge d'alegria
perquè han adoptat
una actitud prudència
que és la més important
de totes
i després
han intentat
assolir
el cim de l'Ebrès
i ha sigut
justament el mal temps
el que els ha impedit
seu
i això són coses
que acostumen a passar
és a dir
a la vida
no tot és fàcil
ni tot és agradable
ni tot s'han èxit
sinó que hi ha moltes vegades
situacions
que
impedeixen
assumir
doncs
l'èxit
jo crec que la decisió
de tornar
com a conseqüència
del mal temps
i com a conseqüència
que la situació
d'estar allà
durant una època
doncs cansa molt
les persones
és una decisió
molt apropiada
i molt correcta
els dono l'enhorabona
pel treball que han realitzat
i sobretot
els encoratjo
que tornin
amb la tranquil·litat
d'haver intentat
una feina molt important
i que si no l'han aconseguit
ha sigut
insisteixo
com a conseqüència
del temps
fer un intent
amb aquest
i deia que
lògicament
era prudent la decisió
sí
bueno
jo sé
que
lògicament Nadal
estava molt darrere d'ells
que ho portava al dia
sabia
el que feien
com portàvem els entrenos
ho sé
perquè
l'ésseria
més temps
d'anar informant
ens va visitar
moltes vegades
a veure què fèiem
com portàvem els entrenos
com portàvem el material
com anàvem
perquè tot això
és molt laboriós
o sigui
no és només dos anys
de pensar
sinó que
és un any molt dur
sobretot l'últim any
és molt dur
no només d'entrenament
físicament
sinó
potser el més dur de tots
és la part econòmica
la part de
de buscar
subvencions
de buscar diners
de buscar material
i sé que
jo a Miquel Nadal
estava al dia
ens preguntava
i estava molt visionat
també
que una expedició
de Tarragona
de la nostra ciutat
pogués arribar
al fin del món
i bueno
jo sé que
amb la seva esposa
s'ha viscut
que està una miqueta
també
xafat
tristot
sí, sí
estàs tristot
i
ho sent molt
ara
el més important
és
que tots estiguin aquí a casa
que aquest any
ha sigut un any
molt dolent
pels muntanyers
i s'ha vist
que han hagut
molts fracassos
i moltes morts
cosa que
que és molt trist
aquest any
ha sigut molt trist
per a Miquel Nadal
i sobretot aquí a Tarragona
que no han pogut
aconseguir a la dret
però tenia molta raó
a l'alcalde
que
donarà experiència
donarà
què s'ha de fer
com s'ha de comportar
una persona
perquè aquí hi havia
em sembla
la expedició
em sembla que hi havia
3 o 4 persones
que havien aconseguit
un 8.000
3 em sembla 3
la resta
eren muntanyers
havien pujat muntanyes
però no havien posat 8.000
i el comportament que han tingut
ha sigut excel·lent
excel·lent
i sobretot
ho sabrem quan arribin tots d'aquí
i que ens expliquin
de viure veu
el que ha passat
com ha anat tot
i sabem moltes més coses
perquè ara moltes vegades
estem suposant
coses
i ho sabrem
la vostra feina
que quan arribin aquí
preguntar-los
perquè tothom
començarà a preguntar
jo suposo que ens enterarem
ben bé
de lo que és allò
lo dur que deu ser
estar allà
perquè moltes vegades
anem a la muntanya
anem a la muntanya
aquí al costat
anem a prades
i diem
és que la muntanya
canvia el temps
no t'ho pots esperar
i estem a 1.000 metres
o 2.000
però ara imagineu
4 vegades això
deu ser increïble
deu ser increïble
doncs a les hores sabem
de primera mà
què és allò
com se viu
i bueno
si tenen o no tenen ganes
que jo suposo que sí
l'he intentat una altra vegada
doncs els alpinistes
no sabem
si tenen ganes
o no tenen ganes
suposo que
per la presidenta
no serà
del centre excursionista
de Tarragona
que m'imagino
que els tornarà a animar
perquè tornin a fer
aquests intents
i perquè puguin assolir
aquesta expedició tarragonina
exclusivament
doncs
la muntanya més alta
del món
Marc Aguilar
presidenta
del centre excursionista
de Tarragona
bon dia
hola bon dia
suposo que també
una mica de decepció
com deia l'Anna
al principi de l'entrevista
doncs te queda
després de veure
que s'han de retirar
els alpinistes
bueno
una mica sí
una mica sí
però el que compta
és que torni tot
vull dir
per mi el meu important
és això
està clar que
tornen tots
l'expedició no ha pogut ser
quant has enterat
Marga?
jo em vaig afrontar
ahir
per les notícies
que definitivament
el Josep Maria
comunicava
via telefònic
en directe
que bueno
que què feien allà
esperant tant de temps
si el temps meteorològic
no canviava
i a favor
llavors bueno
crec que és una decisió dura
per tot un equip
que s'està d'entrenar
i preparant
tot el treball
que suposa
una expedició
d'aquest tipus
durant dos anys
sobretot l'últim any
ja el esforç físic
el que havien de fer
no?
i bueno
la decisió
està en ells
ara he pogut
desoflar una mica
però bueno
jo crec que és
el més acertat
llegiem a la crònica
del diari
en les últimes línies
que per ells no serà
que ho tornaran a intentar
la presidenta
els animarà?
a això
jo
i tant
i tant
i tant
sobretot
a veure
per una entitat
de Tarragona
que tots els membres
són del mateix entitat
i així
és una cosa bastant important
llavors bueno
si tenen ganes
de tornar
i tant
que els animarem
sí sí
una llàstima
que l'aniversari
no s'hagi pogut complir
amb aquest haveré
bueno
però
l'intent de fer
aquesta activitat
ja ha servit
llavors
jo el que
el que considero
és que
és bastant
bastant
important
per Tarragona
i per la nostra entitat
que s'hagi
portat a terme
una expedició
d'aquest tipus
a conquerir
el cim
del món
el cim
del món
més alt
llavors
si no ho han pogut
a conquerir
doncs bueno
una altra vegada
s'hi ha
i si no queden
més ganes
doncs bueno
potser per l'any que ve
no s'hi ha
però s'hi ha
més en van
o sigui
l'important
és que tenim
una sèrie
d'alpinistes
que es dediquen
a fer expedicions
d'aquest tipus
suposo que és aviat
però el centre excursionista
de Tarragona
prepararà alguna cosa
suposo els alpinistes
home sobretot
la rebuda
la rebuda
al Prat
a Barcelona
i a Tarragona
sí
a veure
jo he de parlar
encara amb algun
familiar
més directe
expedicionari
perquè no he parlat
a ningú
l'últim
que vaig parlar
va ser el divendres
passat
amb la Montse Brux
que és la dona Jura Maria Maixer
que és la que m'ha tingut
una mica informada
això a via directa
a part de llegir
el que ja és el diari
però la via telefònica
que feia la dona
del corresponsal
que tenim allà
del diari
era com a més
més directe
i més real
llavors bueno
en principi
si em diuen
quan han de tornar
i tal
es prepararà la benvinguda
el que passa
que bueno
no sè res
encara no sè res
l'únic que sé
és que ahir
per la tarda
i per la nit
vaig veure les notícies
al TV3
i a tot esport
i a comarques
i així que ho han dit
que bueno
la decisió
que s'havien tornat
tirat enrere
i havien desistit
però no sé
ni quan tornaran
ni quan tindran
el billet preparat
per tornar
ni res
això potser
van a casa aquí
ho sap millor
per part del llaviró
però no ho sé
i posteriorment
quan hi hagin arribat
s'hagi fet la rebuda
no sé si una setmana després
dues setmanes després
està previst
fer-los-hi algun acte
sí, m'imagino que sí
a veure
intentaríem fer l'acte
abans
abans de fer
l'acte del 25 aniversari
no?
per no
o sigui
faríem dues festes
una per l'expedició
el que passa
que no sé
no sé
anirà una mica just
a veure
la festa de l'acte
del 25 aniversari
que és quan realment
complim els 25 anys
es fa el 12 de desembre
que en guany
no sé com caurà
ara coincidim un dijous
llavors
a veure
el 12 de desembre
cau en divendres
o sigui
el millor seria
l'acte
es faria el tip 8
però si els expedicionaris
tenen ganes
de ser o a banda
depèn de l'estat d'ells
no?
a part per celebrar la festa
i tal
si no
s'adaventaria una mica
faria una festa
pels expedicionaris
i l'exporta a festa
del 25 aniversari
que és el desembre
i més o menys
no ens podries avançar
que podria ser?
no
no ho saps?
no t'ho dic
no t'ho puc dir
perquè a veure
m'has agafat d'eixir
i m'he improvisat
això ho hem de parlar
a veure
ahir es va decidir
que renunciaven
i això
ho he de comunicar jo
avui al centre
Marga
suposo que
el fet que s'hagin retirat
doncs ens ho ha fet
com dèiem abans
que decepciona
però ara la missió
dels familiars
dels mitjans de comunicació
i de tots en general
una mica
és animar l'expedició
donar aquests ànims
i aquest suport
des del punt de vista
que no s'ha pogut assolir el cim
i tant i tant
jo estic molt contenta
que torni
que torni a Tarragona
sí sí sí sí
encara amb el cim
o sense el cim
m'entens?
bueno
si l'haguéssim fet el cim
doncs bé
si no el porten a la butxaca
com era el que van desitjar tots
doncs
mala sort
ja us farà un altre any
però jo el que crec que és més encertat
és que veure
que aquells vens que ho fan allà dalt
i tenir que pujar a jugar-te-la
per què?
no?
el tema del temps
ha fet molt de mal
home i tant
és que bueno
no és el mateix un temps
bueno
que comentava ara el Javi
no?
aquí al preparador
no sé si és ell
és que jo ja he trucat aquí a la feina
i no sé si era ell o no
el Kiko
el Kiko
val
llavors que
que bueno
que el temps allà
quan te varia
no és el mateix
que et pot variar aquí al Pirineu
bueno
als Alts i al Pirineu
ja et pots fer una mica de mal
però no és el mal que et fa
allà a l'Himalaia
no?
llavors mira
la qüestió és que han decidit
tornar
i la decisió l'han pres
en un moment encertant
doncs
Marc Aguilar
també presidenta
del Centre Excursionista de Tarragona
gràcies per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
i també ens veurem a la rebuda
a rebre els alpinistes
molt bé
gràcies i bon dia
doncs la Marc Aguilar
doncs era una altra
de les convidades
en aquest matí
al matí de Tarragona Ràdio
intentarem fer una última comunicació
amb el regidor d'Esports
de l'Ajuntament de Tarragona
amb Tófol Solitxero
també perquè ens expliqui
la seva visió
i com ha seguit
les notícies
d'aquesta
doncs aquesta renúncia
per dir-ho així
i per dir-ho d'alguna manera
a fer l'intent
a l'Everes
a causa d'aquests problemes
climatològics
jo no sé
si hi ha un altre tema
que segurament és difícil
i és que
s'han invertit molts diners
en aquesta expedició
els alpinistes
han invertit molts diners
sabem de bones fonts
que molta gent
ha posat diners
de la seva butxaca
per intentar fer
aquesta pujada
aquest també serà
un aspecte difícil
ara Anna
sí
i no
no sé
penso que el van pujar
per fer algo
que vulguien fer
i bueno
ara
es torna a treballar
i els diners
que han pujat
els han pujat
perquè sé que
si ho tornessin a fer
i tinguessin
que pujar calés
ho tornarien a fer
llavors
penso que és una cosa
que van assumir
que acabes de marxar
i no passa res
no crec que passi res
allà
no li dono més impropesos
sí que és una llestima
perquè són molts calés
en general
entre
diguéssim
equip
que han aconseguit
menjar
diners
bueno
els esponsos
etc
és un comun de coses
però
funciona així
no
no pots fer diners
podíem llegir també
la crònica del diari
que ara intentaran vendre
alguna de les coses
doncs que els hi ha quedat
a la muntanya
que ells ja no faran servir
per intentar recuperar diners
sí sí
és una cosa
que normalment fan
les coses que saben
que no necessiten
o que no fan servir
normalment les venen allà
o aquí
quan tornen
normalment allà
intenten vendre moltes coses
per poder dir més
Quico
bueno
això dels diners
és la seva il·lusió
i inverteixen
poden sortir guanyant
o poden sortir perdent
el que és veritat
és que si fas un cim
si perds diners
podes fer el cim
no
també si fas el cim
tens més sortida
al vendre
per exemple
l'expedició
l'expedició
quan arriben aquí
hi ha entitats
que col·laboren
en quant
vine a informar
com ha sigut
la vida de l'Ebrer
com ha sigut el cim
després hi ha uns diners
recobres indirectament
si no fas el cim
aquesta sortida
no surt tan bé
encara que hi haurà gent
que demanarà informació
aquesta és una manera
de recobrar una miqueta
el forat que tenen
perquè l'expedició
ja es va dir per la premsa
que sortia
per uns 20 milions
o facetes
que havia moltes empreses
que han col·laborat
ja sigui
aportació de diners
com ja sigui
aportació de menjars
vestuaris
no te puc dir
ara
quines són
perquè és una llista molt llarga
que han volgut col·laborar
gent d'aquí a Tarragona
empreses de Tarragona
empreses que no són de Tarragona
però que són de la muntanya
i volien col·laborar
i han col·laborat
però amb tot això
va haver un forat
un forat una miqueta gran
que hem tingut que demanar
l'hipoteca a cada estudi
i hem posat una miqueta diners
no només aquests diners
sinó els diners
que deixes de guanyar
per demanar un permís
a la feina
dels meus diners
que troben vacances
però l'altre mes
no són vacances
són una excedència
que també
que també no
no està remunerada
i també són diners
no és que has pagat
sinó que deixes de guanyar
o sigui, això s'acumula
i és una miqueta dur
perquè quan vinguin aquí
sí tindran que veure
amb aquesta realitat
de posar aquests diners
anant posant cada mes
no sé si que han demanat
s'han demanat uns diners
i tothom doncs
però bé
la il·lusió
era aquesta
i tu inverteixes
en una il·lusió
tu te compres
qualsevol cosa
perquè t'agrada
i la compres
i no és una inversió
moltes vegades
perquè cada vegada
perds diners
un cotxe
però és la teva il·lusió
la il·lusió d'ells
és pujar el cim
i bueno
aquesta il·lusió
han invertit sobre això
no és que hagi sortit malament
perquè ells han arribat allà
han pujat
han tingut
el que deia el Toni
han tingut una experiència
és que aquestes experiències
no se les treurà ningú
i ara el que faran
és el que dius tu al diari
aniran venent les coses
que aquests diners
li faran falta
com dèiem
tenim comunicació directa
amb el regidor d'esport
de l'Ajuntament de Tarragona
Tòfol Solitxero
Tòfol, bon dia
hola, molt bon dia
també suposo que
entre ahir el vespre
i avui t'has entrat
a la notícia
sí
lamentablement
aquest matí
ara ha xecat
i l'Irlusió
el diari
segurament el primer
que he pogut llegir
el que passa
és que ahir
m'havien insinuat
alguna cosa
a l'arrere
de la nit
i
si ho sento
lamento molt
que s'haginat
a Norris
aquesta expedició
o el fet
de fer el cim
no l'expedició
en la seva globalitat
però penso
que el més important
són ells
l'expedició
Tòfol, suposo que
des de l'Ajuntament
hem sentit
a l'alcalde de Tarragona
aquest missatge
de suport
d'ànim
i de dir que
segurament el més important
és que tornin
exacte
ja s'ha de dir
inicialment
abans de sortir
o de partir
cap a
aquesta aventura
que el més important
era tornar
a casa
i ara
des de Tarragona
jo només segur
que intentaré parlar
amb Maixer
el senyor Maixer
intentaré parlar
al llarg del dia d'avui
però ja també des aquí
vull donar-li ànim
perquè recuperin
el més de la moral
i tornin a casa
el més aviat possible
i les millors condicions possibles
Com dèiem amb la Marques Guilard
potser és aviat
però l'Ajuntament
té previst fer
algun tipus d'homenatge
a algun acte
als expedicionaris?
És aviat
és aviat encara
però imagino que l'homenatge
el tindran
conjuntament amb el
seu club
quan tinguem
algú
de la previsió
que es pugui fer
doncs ja els avisaríem
a vostès
perquè també estiguin assabentats
de l'homenatge
que se li pugui fer
aquesta expedició
a Tarragona
a la veritat
S'ha de fer un crit
a la gent de Tarragona
als tarragonins
per anar a rebre
aquests alpinistes?
Sí, un crit
i a més a més
com es mereixen
i rebre'ls
com es mereixen
com a herois
perquè ho són
i aleshores
el crit
ha de ser un ànim
i tots ja un
han d'anar cap a Barcelona
o
arribar a Tarragona
rebre'ls
i donar-los
molta moral
i molts ànims
perquè han fet
ho han intentat fer
una cosa
que està a l'abast
de molt poca gent
Doncs
Tòfol Solitxero
se'ns llença
el temps a sobre
gairebé que no tenim
temps de parlar
amb el regidor
d'Esports
de l'Ajuntament
de Tarragona
agraïm també
la comunicació
amb Tarragona Ràdio
i suposo que també
ens veurem
a la rebuda
dels alpinistes
Allí
alli ens trobarem
Gràcies i bon dia Tòfol
Gràcies i bon dia a vostès
Doncs
amb el Tòfol
ja acabem aquesta hora
gairebé que hem estat parlant
el que voldria fer
és llegir
quatre missatges
que des del web
de Tinet
s'han enviat cap als alpinistes
i ho havien dit
que moltes nits
estaven davant de l'ordinador
tots els alpinistes
llegint
aquests missatges
que els enviava la gent
Doncs ahir mateix
vam anar a buscar
algun d'aquests missatges
i en llegiré quatre
són molt ràpids
sobretot un que segurament
serà molt especial
Un d'ells diu
He vist la impressionant fotografia
del camp base avançat
L'he posat com a fons
a l'escritori
del meu ordinador
a la feina
perquè d'alguna manera
en la imatge
vingui el record
de la vostra presència
allí
tan amunt del món
Un altre diu
Jo no puc imaginar
el vostre patir nerviosisme
però sé que el que feu
és important
tot un símbol
per Catalunya
Endavant i ànims
pensem en vosaltres
Un altre dels missatges
Tant si aconseguiu arribar
com si no
penseu en lo important
que ha sigut
experimentar les experiències
sentir els sentiments
i viure el viscut
Ànim
Teniu molts cors
bategant per vosaltres
I finalment
un missatge
que segurament
els alpinistes
de l'expedició
l'everés
agrairà més que mai
és en castellà
Muchachos
No se desanimen
por no haber llegado
a la cima
del monte Everest
Todos estamos con ustedes
y los acompañamos de corazón
Colombia
Los espera con los esperas
con los brazos abiertos
un missatge
un missatge
de l'expedició
de l'expedició

El migdia
Estem a punt
d'acabar ya
El matí de Tarragona

Explica'ns




de l'expedició


Unes talls
Unes finestres
de bon temps
Doncs que
si enganxes
una finestra
de 4, 5 dies
6 dies
es pot intentar
el 5
El que ha passat
és que
aquestes finestres
no s'han produït
i
les que hem tingut
han sigut molt curtes
Clar
tu has de pensar
que
per pujar
cap a l'everés
necessites
escalonar els camps
és a dir
sortir del camp
vas avançat
anar al camp 1
dia següent
camp 2
dia següent
camp 3
i així
fins a l'últim dia
que taques el 5
Clar
tot plegant
necessites
un mínim
de 5 dies
de bon temps
per poder-ho intentar
El que no hem tingut
és això
5 dies seguits
hem tingut
algun dia
que ens ha permès
intentar-ho
però el dia següent
la muntanya
ens ha tirat
avall
Llegíem
Estava
molt perillós
intentar-ho
perquè
un cop
a 8.000 metres
amb les temperatures
que hi ha
i amb el vent
és impossible
processar
i el perill
és extrem
la decisió
era també
sobretot
de seguretat
no valia la pena
intentar-ho
perquè les possibilitats
eren mínimes
i tirar massa amunt
corríem risc
de congelacions
o de qualsevol
altre tipus
de problema
i el més important
evidentment
era tornar
tots cap a casa
Llegíem avui
al diari de Tarragona
que aquesta decisió
fins i tot
hi havia gent
que volia seguir
a l'Everest
que volia esperar
una miqueta més
Sí, sí
de fet
aquí tenim
personatges
amb molta moral
i
potser
els
diguéssim
els més veterans
hem tindrà
que
espitjar una miqueta
per
deixar-ho estar
perquè
potser
l'experiència
d'altres expedicions
et porta a dir
que
nosaltres
veiem que el risc
era massa alba
Ara mateix
els passos
a seguir
què heu de fer
ara a l'expedició
fins la vostra
arribada a Tarragona?
No,
no tinc cap
i no tinc sentit
em pots repetir?
Et deia que
quins són els passos
que heu de fer
a partir d'ara?
L'expedició
heu de començar
a recollir material
més o menys
com teniu programat
el futur?
Els camps
els camps més alts
el que era
el camp 4
que és on teníem
tot l'equip
això ja ha baixat
tot el camp base
llavors
tenim previsió
que entre
aquesta nit
demà ens arribin
uns 18 llacs
que són els bous
que utilitzem aquí
per transportar
l'equip
des del camp base
avançat
fins al camp base
i un cop
tinguem tot aquest material
aquí
ordenar-lo una mica
poc
i sortir
cap a
cap a la frontera
doncs
cap al Nepal
no?
Això ens portarà
doncs
3 dies
2-3 dies
i d'allí
doncs
cap a
Katmandú
que de fet
és el que tots
ara tenim al cap
no?
Katmandú
sobretot
la dutxa
perquè
els últims dies
amb això
que falta poc
que hi ha
pel que queda
aquí hi ha algú
que porta 20 dies
sense dutxar-se
i llavors
també
esperem un bon llit
perquè
doncs
penseu que portem
doncs això
dos mesos
doncs
dormint a terra
i un llit
i un llit
i un llit
ha de ser
una cosa
increïble
no?
ara
la dutxa
i la llit
és el que
més pensem
llavors
aquest matú
hi ha uns
quants
bons restaurants
per turistes
per traquineros
i anirem
i anirem a fer
les paus
perquè últimament
portem
la base d'arròs
i quatre coses
que ens queden aquí
de barates energètiques
i tenim ganes
de menjar una bona
laçanya
i un bon tall
de carn
Josep Maria
a Tarragona
està previst
que arribeu
entre el dia 17
i el 19
sí
ens és una mica difícil
encara de dir-ho
exactament
un cop aquest matú
ho confirmarem
perquè no sabem
els vols
que podem trobar
i sobretot
perquè aquest matú
tenim
feina
de papers
i d'intentar
vendre
tot el material
que puguem
a bon preu
per
per
oxigenar-se
una miqueta
en el sentit
econòmic
perquè
evidentment
tenim un forat
superestat
i bastant important
llavors
ens hem d'intentar
recuperar
tots els calors
que puguem
venint el material
per allà
doncs
Josep Maria Maixer
cap de l'expedició
gràcies
per atendre la trucada
que tingueu
doncs
uns últims dies
a l'Everes
unes hores
a l'Everes
que siguin
el millor possible
i que tingueu
un bon viatge
de tornada
si us plau
torna'ns a passar
el Fermí
moltes gràcies
a tots
gràcies
a Tarrona
doncs
el Josep Maria Maixer
el cap de l'expedició
ens ha explicat
una mica
com estava
la situació
fins ara
intentem parlar
intentem seguir parlant
amb els companys
de l'Everes
volem parlar
amb el Fermí Morera
ja per acabar
aquesta connexió
que hem fet
amb l'Everes
aquesta notícia
que rebíem
entre ahir
el vespre i avui
i és que
es retiraven
finalment
els excursionistes
del centre excursionista
de Tarragona
Fermí
Bona nit
Fermí
escolta
ja per acabar
ens deia
que aquí a Tarragona
el Josep Maria
ens deia
que més o menys
podríeu estar
entre el 17
i el 19
Bueno
sembla ser
que
s'han de mirar
tots els vols
però
com hi ha
dos vols
semanals
de les línies
aèrides
covaitís
perquè
són els
viats més baratos
que hem trobat
i llavors
hi ha dos vols
semanals
i penso
que podríem sortir
del Nepal
dimecres vinent
és a dir
d'aquí a vuit dies
i arribar
aquí a Catalunya
seria divendres
o dissabte
però això
encara no ho podem confirmar
fins a
inicis de la setmana vinent
Fermí
tens bons apunts
per fer el nou llibre
Home
tinc
cent
cent i pic
folis
escrits
el que passa
que tinc
les mans congelades
el temps
aquell que estava
parlant tu
abans que se tallés
la comunicació
a la sopa
ja estava
tot gelada
és a dir
que no
no t'ho perdonaré mai
això és Carles
en els desplaçaments
que faran del nàstic
i bé
ja veurem
si sortirà el nou llibre
o que sigui
de moment
el més important
és arribar a Tarragona
fotre't un
un entrepall
de truit
en pantomàquera
i dormir
unes bones hores
perquè
te'n dic
en serió
que me fan falta dormir
com a l'est
damunt d'un llit
d'aquests tovets
i que estigui calentat
eh
doncs
Fermí
moltes gràcies
esperem que seguiu
així de moral
que seguiu així
d'animats
i tranquils
perquè aquí
estem tots
esperant-vos
perquè tot i que no
hagueu pogut assolir el cim
heu fet una gesta
important per Tarragona
una gesta important
per Catalunya
i també
com podíem llegir
per internet
en la vostra adreça
l'expedició de Colòmbia
també us ha donat
molts ànims
s'han entrat
que no he pogut arribar
però també us ha donat ànims
Fermí
moltes gràcies
fins la tornada
i que vagi
molt bé tot
en aquestes últimes hores
i també el viatge de tornada
gràcies
i fins la tornada
Jack
adeu
gràcies Fermí
gràcies al Fermí Morera
corresponsal
del diari de Tarragona
hem tingut aquesta connexió
amb l'Everest
hem sapigut la darrera hora
hem conegut l'estat
dels alpinistes
i en definitiva
hem parlat amb aquesta gent
que ho han intentat
durant un mes i mig
ho han fet tot
per estar a l'Everest
a la muntanya més alta del món
8.848 metres
finalment no ha pogut ser
el mal temps
ho han impedit
això sí
avui Tarragona
ha d'estar orgullosa
d'aquests alpinistes
i ha de rebre
aquesta expedició
quan arribin
entre el 17 i el 19 d'octubre
encara no se sap exactament
però la ciutat de Tarragona
ha de fer una rebuda
als alpinistes
a la ciutat de Tarragona
a la ciutat de Tarragona