La idea inicial era de portar el pas de la pietat, però sembla ser que hi va haver tota una sèrie de pressions
per part del gremi de pagesos que el havien portat antigament i queixos no van cedir el misteri amb els barcelonins,
els terraco-barcelonins i aleshores el que van fer va ser crear el seu propi misteri i ho van fer per subscripció popular
de tots els membres d'aquella colònia tarragonina a Barcelona.
La processó està aturada, però la veritat és que malgrat les nostres temences al començament d'aquesta transmissió,
estimats amics de Terrabana Ràdio, no s'ha produït cap aturada fora de lo normal.
A més a més, gairebé podríem dir que el que és fora de lo normal és la fluidesa que està tinguent la processó enguany,
amb la gran quantitat de misteris a braços i no s'ha aturat d'una forma, allò que es diu, notable.
Van passant davant nostre els Maginets, aquesta confraria que té actualment 584 socis.
I recordem que el seu president és el senyor Joan Rossell Icarol,
que enguany ha passat a presidir l'agrupació d'associacions,
tot substituint el doctor Josep Maria Soler Poblet,
que és el subprefecte de la sang i que fins ara era el president de l'agrupació d'associacions.
Van desfilant els Maginets amb una filera realment llargues.
I aquí el públic, estimats amics oïdors de Tarragona Ràdio, continua impertèrrit.
El temps, encara que una miqueta fresquet, doncs és agradable per l'època de l'any que estem.
Van entrant al pla de Palau els membres de la congregació dels Maginets,
de la confradia de Sant Magí Màrtir.
Ara entra aquí al pla de Palau el misteri de Joan Salvador Voltes,
el retorn del Calvari.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Passa en aquest moment davant nostre la bandera de la confradia de Sant Magí Màrtir de Barcelona
i la porta el senyor Antoni Andreu Vives, membre de la Lliga de Cooperació Econòmica Europea,
el que acompanya el senyor Francesc Xavier Ricomà de Castellarnau,
que és regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
i el senyor Josep Maria Escartín, diputat del Parlament de Catalunya.
Davant nostre està a punt d'iniciar el seu pas la banda principal de Berga.
Fins demà!
Mentre s'allunya la banda principal de Berga, passa també davant nostre una altra grupació musical
que acompanya el misteri del retorn del Calvari,
que és la banda de cornetes i tambors de la base aèria de Reus.
pertanyen els seus membres a l'exèrcit de l'aire.
I mentre s'allunya la banda principal de Berga i la banda de cornetes i tambors de la base aèria de Reus,
comença a desfilar aquí en aquest pla de Palau la segona secció del gremi de Marejans de la Societat Marítima i Protectora,
amb la seva túnica negra i el seu escapolari blau.
Aquesta confraria va partida en raó als seus misteris.
Un, com vostès recordaran, és el Sant Sopar i aquest altre, que desfilarà ben aviat, és el Sant Enterrament.
Sonen les onze al rellotge de la catedral.
Ara sí, i no com els hi hem dit abans, portem tres hores de transmissió.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Amb el presollís...
de Tarragona Ràdio estem assistint ara en un moment realment històric,
perquè enguany s'incorporen a la processó del Sant Enterrament
els armats de la Societat Protectora i Marítima Gremi de Marejans,
és a dir, són els armats de Marina,
La seva indumentària és el casc i la cuirassa platejada amb el plomar blau i la capa blada,
és a dir, tal com anaven vestits les companyies d'honor de l'antiga marina imperial romana.
En aquests moments el misteri del sant enterrament està completant l'acte d'acatament amb el senyor arcabisbe.
Aquest misteri desfila des de l'any 1940 aquí al Divendres Sant Tarragoní.
Aquest misteri desfila desfila desfilares.
Aquest misteri desfila desfilares.
Aquest misteri desfila desfilares.
Aquest misteri desfila desfilares.
tenim davant nostre els components del Premi de Marejans que enguany han estrenat els seus armats.
antigament aquest pas del sant enterrament anava acompanyat per forces de la marina, de la marineria que hi havia a la comandància militar a Tarragona.
enguany han tret aquests nous armats i és possible que en un futur gaire llunyà s'incorporin nous armats a la processó del sant enterrament de Tarragona.
possiblement en aquells misteris que anaven acompanyats per elements procedents de les diferents instituts i cossos armats de l'Estat.
la processó del divendres sant enterragoní sempre ha tingut fama de ser llarga i no ve d'ara això.
perquè, per exemple, a finals del segle passat, és a dir, just a l'any 1899, hi va haver una reforma dels estatuts de la sang per part de l'arcabisbe Costi Forneguera,
que es va aprovar el 10 de juliol, i llavors tot el que es desprèn d'aquells estatuts és que la processó era molt concorreguda.
Fins i tot la premsa de l'època parla que va sortir aquell any 1899 a les 5 de la tarda i va acabar a les 9 de la nit.
Ja eren hores.
La filera d'acompanyants de la societat marítima i protectora del gremi de l'Estat.
de marejans és molt llarga, s'està acabant, passa aquí davant nostra la Junta, que presideix el senyor Esteve Ortiz,
i cal recordar que el nombre d'associats a aquest gremi és de 575, és a dir, una bona quantitat.
Cal dir també que, antigament, els pescadors i marejans havien anat units,
però fins a l'any 42 es va mantenir aquesta unitat, però d'aleshores en sa, per qüestions diverses, van anar separats i així continuen el nostre dia.
I ara comença a desfilar aquí el pla de Palau, els gremi de pagesos de Sant Isidre, la segona secció, és a dir, la dels pagesos anomenats vells,
encara que això és un dir perquè estem veient passar davant nostre uns associats ben joves, associats i associades.
Aquestos, els anomenats pagesos vells, porten un dels vestuaris més espectaculars i més característics de la nostra Setmana Santa,
i que ens porta automàticament als temps de les Croades, perquè vesteixen l'hàbit dels cavallers del Sant Sepulcre,
és a dir, la túnica negra amb la capa blanca i la creu del Sant Sepulcre en vermell.
Porten gola blanca amb cinta vermella.
El gremi de pagesos, com hem dit, és el més antic de tots els que desfilen pel divendres Sant a Tarragoni,
i ho fan ja des de la seva fundació l'any 1353.
Cal dir que els pagesos no han deixat mai d'anar al divendres Sant,
i fins i tot hi ha moltes referències al seu pas al processó.
Així, el 1611 es parla que havien renovat la seva bandera.
Llavors, també es parla que un comissionat va anar a Roma
per demanar uns privilegis especials al Sant Pare, privilegis que els hi foren concedits.
També es parla que van tindre els seus més i els seus menys,
més tard, sobre el 1700, la congregació de la sang,
per veure qui anava avant del Sant Crist,
perquè ells consideraven que com a institució més antiga
eren ells els que els hi pertocava anar-hi.
Bé, són aquelles coses que il·lustren una vida molt dilatada
d'aquesta processó primer del dijous Sant i ara del divendres Sant.
També es parla que el gremi de pagesos
organitzava les seves processons especials,
és a dir, les processons derogatives pel benefici de l'aigua.
Didac, volia comentar que des de la mateixa Rambla,
tot i que la nostra visió no és massa bona,
perquè justament veiem quasi quan estan més d'esquena
que quan estan de cara.
Ara mateix estan passant pel tram central de la Rambla Nova de Tarragona
al Crist dels Penitents,
amb aquesta seguit, evidentment,
de la gent que va amb la Vesta Negra,
que recordem són de la congregació de la Puríssima Sang de Tarragona.
De moment no hi ha cap pausa, tot bastant seguit.
Alguna agrupació anava una miqueta més separada d'una altra,
amb un tram una mica massa llarg, diria jo,
que això fa, evidentment, que retracin i retardi la processó,
però, pel de més, de moment tot continua bastant bé
i van parant poqueta a poqueta estona.
Vull dir, que em sembla que la gent que està a la Rambla
no es pot queixar massa, està tot aguantant força bé, això.
No, i efectivament aquí també,
perquè les conseqüències d'aquestes aturades
i aquestes llargades de la Rambla
no es noten en absolut aquí.
Hi ha unes parades, però bé,
que seria la processó del divendres Sant de Tarragona
sense aturades.
Sense les habituals i típiques parades, no?
Això ja passa.
Ja forma part del costum.
D'ambient, què tal?
D'ambient igual que abans, eh?
Jo et comentava abans que el que és les cadires
i palcos de la Rambla estan plens
i així continua.
La gent no es mou d'allà perquè vol veure tota la processó
i al voltant hi ha poqueta gent.
El que passa que a aquesta hora podríem dir
que potser s'ha animat una mica més
gent que ja comença, ha sortit més a sopar
o així que està Rambla amunt, Rambla avall
i sembla que hi ha una miqueta més de moviment.
Però el que és el tram central està ple
amb cadires i palcos també tots ocupats.
Això sí que ho hem pogut comprovar.
I l'ambient paral·lel, Sílvia,
vull dir el de terrasses i bars,
com està aquest ambient?
A veure, el tram que està, diguéssim,
la processó en actiu,
doncs està també força ple,
la gent està a cafeteries, està a bars
i el tram més avall on està la missora
perquè m'entengueu,
doncs està a les terrasses pràcticament buides
degut a que la gent ja aprofita per anar al tram
on hi ha la processó
i doncs poder prendre el cafetonet o el que sigui
i mentre poder gaudir d'aquesta fantàstica processó tarragonina.
O sigui que els representants del gremi d'hostaleria d'aquests trams
se'n recordaran del senyor alcalde avui.
Home, jo em sembla que abans ho comentaven aquí els companys
que déu-n'hi-do que es deu notar, no?
Perquè, per exemple, els bars típics
o zones de cafeteria d'aquest tram
on està la ràdio,
doncs sempre estaven ocupats tota la nit
perquè marxava un, venia un altre
i ara està pràcticament buit.
Em sembla que això sí que ho noten, eh?
I és un dia amb una font d'ingressos segurament important
i ara, doncs, queda bastant anul·lat, això.
I mentre fem aquests comentaris
està passant davant nostre
la bandera del Sant Sapucre
que la porta el senyor Antoni Soler Gazet
que és el delegat territorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
i l'acompanyen
sí, me'l sap una mica per veure-ho una miqueta millor
sí, efectivament
l'acompanyen la senyora Montserrat Ruïs Cardellà
que és alcaldessa de Bràfim
La Sapucre i la Carrossa, com hem dit
són obra del gran arquitecte Jujol
i es va refer a l'any 1942
la figura adjacent del Cris
va ser també de les poques que es van salvar
de la desfeta de l'any 36
gràcies a un congregant que es deia Ramon Givert
que se la va carregar al coll
i la va portar des de l'església de Sant Llorenç
fins a casa seva sense que ningú ho veiés
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
아파!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
les aspirants i les senyores a la imatge de la soledat que desfila des de l'any 1963.
És obra de l'artista Viladumat, el mateix autor de la font del centenari.
Amics buidors de Tarragona Ràdio, la processó va discorrent d'una manera molt fluïda,
no hi ha tallades significatives i ara tot just, mentre hi ha un breu lapsus,
ara se torna a posar en marxa la comitiva, passen les senyores,
després d'una llarga filera d'aspirantes, i les senyores porten el vestuari propi de la sang,
és dir, la vesta negra amb una gola blanca amb cinta negra,
això les que van a cara descoberta, els altres van amb la cucurulla negra,
el cinturó és de cuiro negre.
La processó va transcorrent pels carrers de la part alta tarragonina.
Cal dir que antigament les dones no hi podien anar de cap manera a la processó,
però fins al segle XVII les coses van seguir d'aquesta manera.
Però en el segle XVII es va permetre que anessin en qualitat de deixuplinants,
és a dir, es podien anar assotant a la processó, com els altres penitents masculins.
Això dels deixuplinants es va suprimir a començaments del segle XVIII
perquè es va caure gairebé amb la superstició.
Es deia aquí a la ciutat que moltes noies anaven a veure la processó
i se tensaven el més possible els deixuplinants
perquè aquests que es flejalaven amb uns assots acabats amb boles de plom
i ungles de bé, doncs s'esqueixaven les carns
i deien que si a una noia li queia amb el seu vestit una gota de sang de deixuplinant,
aquell mateix any es casaria.
Bé, això va derivar naturalment en aquesta mena de superstició
i a més o més sembla ser que els de la sang n'estaven una mica de fars
d'haver de pagar factures de letges i de medicaments
per curar les ferides que es feien els deixuplinants.
Unes costums que aquí a Tarragona van desaparèixer per allà al segle XVIII
però sembla ser que per filipines i alguns dels indrets
continuen en aquestes alçades del segle XX i entrant al segle XXI.
I ara passa davant nostre la imatge de la soledat,
aquesta magnífica talla de Viladumat.
Gràcies.
Se fa el silenci, com poden vostès observar.
No se sent ni una mosca aquí al pla de palau,
sinó només el redoblar dels tabals, les caixes,
en el moment que el pas de la soledat
es disposa a fer l'acatament davant del senyor arquebisbe.
Cal dir que hi ha dues peces
preceptivament dispensades de fer aquest acatament,
que són el Sant Cris de l'Asany i el Sant Sepulcre.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Si es fa audible, com vostès es poden comprovar, no se sent allò que es diu ni una mosca.
Podem veure que la bandera de la congregació de la Santíssima Verge de la Soledat la porta la senyora Carme García Pujol.
El silenci s'ha fet aquí al Pla de Palau i el públic continua expectant, seguint amb molta atenció,
i, per què no?, amb devoció a aquest pas de la processó del Sant Enterrament,
que, recordem, organitza des de fa molts segles la real i venerable congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
El silenci és una característica del divendres sant tarragoní.
Antoni Rovira i Virgili escrivia l'any 49.
Us diré la veritat. De la processó me'n recordo molt.
Però la meva visió de la Setmana Santa Tarragonina és la visió dels voltants de la ciutat
en aquestes diades primaverals, amb sol esplèndid, amb mar i cels nets,
plebíssims, amb barbers amb flor, amb sentó d'aquelles tres herbes,
farigola, romaní i espígol, que fan olor de Tarragona.
Allò que jo més estimava d'aquests dies era el silenci, la quietud, la solitud, l'ambient de meditació.
Assegut en alguna pedra dels corriols que pugen pels tossols circundants,
sentia dins de mi, enmig de l'isolament exterior, totes les veus de la meva ànima,
i, sobretot, les veus profundes que només sentim quan els sorolls de fora s'apaguen.
Mai, com en aquells moments, no he vist tan noble i pura ni tan alta la vida de l'home.
Mai no he vist tan vella la naturalesa.
I un lleu rebust de melangia feia encara per a mi més amades aquelles hores de recolliment.
Tornava a la ciutat quan s'acabava de fer fosc,
i aleshores veia resplendir amb vermellós d'incendi la processó del sant enterrament,
i sentia el cop feixuc de les llances dels soldats romans,
el cop dels timbals de la cohort,
cobert de tant en tant pel toc de trompeta que anuncia a les passades,
el fort trepitj dels cavalls de l'escamot de la Guàrdia Sovil que obria la marxa.
La processó ja sabia dir sol,
i amb mi quedaven fortament impreses a la meva ment dues imatges predominants,
els carrers vermellejant el pas de les rengles d'atges
i la palma argentada del sant sepulcre movent-se en tràgica tremolor.
Això ho escrivia un tarragoní que va morir lluny de Tarragona, a l'exili,
Antoni Rovira i Virgili.
Altres autors, com Manuel de Montoliu, l'any 51, deia
Cap altra ciutat d'Espanya pot competir amb Tarragona
en la possessió d'un ambient històric tan adient per celebrar amb dignitat
els grans misteris de la passió del Senyor en els dies de Setmana Santa.
Les velles pedres de Tarragona ens parlen de Roma, ens parlen d'història.
Miquel Melendres deia l'any 58
Quantes ciutats en el món poden oferir al devot i al turista
un mar tan perfecte pel drama del Gòlgota com el que brinda Tarragona,
la dolça Roma hispànica cantada per Marcial?
I Joaquim Maria de Nadal, també a l'any 58, escrivia
Quan els turistes arribin als seus punts d'origen,
ponderaran la riquesa, la magnificència, la solemnitat d'aquesta Setmana Santa tarragonina.
Quan a mi no podrem arrencar mai de la meva ànima,
val a dir que no intentarem pas fer-ho,
l'encís d'aquell divendres sant tarragoní que és, fonamentalment,
i per damunt de tot, una vibració silenciosa de l'ànima cristiana i romana alhora
de la Tarragona catalana.
El silenci, el silenci a la part alta de Tarragona es fa sempre audible.
I tenim el pas de la soledat aturat davant del balcó
des del qual el senyor arquivisba, el doctor Ramon de Tarrella i Cascante,
arquivisba emèrit ja, presideix per darrer cop
aquesta processó del sant enterrament.
L'any vinent, si deu vol, serà un altre arquivisba,
el doctor Lluís Martínez Sistach, el que presidirà aquest acte.
Són moltes, moltes les coses que es podrien parlar
sobre la processó del divendres sant tarragoní.
Algunes gairebé còmiques, com per exemple el cas,
ja que havíem parlat de l'arcivisba abans,
de l'arcivisba que es queixava que la processó era massa llarga,
i una vegada li van muntar la processó al revés,
és a dir, que la va veure com si s'acabés
i la cosa li va semblar que era més curta que l'habitual.
es reprendre la marcha.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
la Congregació de Senyores de la Verge de la Soledat,
totes elles amb la caputxa negra i l'hàbit també negra
com els seus confrares de la sang.
Estem acostant ja al final de la processó.
Falten ja pocs elements per acloure aquesta processó
corresponent a l'any 1997.
Per cert, dins les prohibicions, així de caire més o menys grotesc,
cal remarcar, per exemple, la de l'any 1877,
en la que es va prohibir usar vestes de vellut a la processó.
Només es van tolerar uns guarniments,
és a dir, el pit o els punys,
que encara subsisteixen, sobretot a les vestes, per exemple,
dels Nazarens o les de la sang.
Cal dir que aquelles vestes es consideraven escandaloses
i que no tenien res a veure amb l'austeritat
que havia de presidir aquesta processó del divendres sant tarragoní.
Sembla ser que, precisament, per aquell any,
millor dit, l'any anterior, el 1875,
no es va passar per davant de Palau
perquè tampoc hi havia arcabisbe.
De fet, ha sigut diverses les vegades
que no ha passat la processó per davant de Palau.
Llavors, se buscava un itinerari alternatiu
que era baixar per l'actual passeig de les coques.
Les notes musicals que arriben fins a nosaltres
ens anuncien ja gairebé al final de la processó.
Pertanyen a la banda Unió Filharmonica de Tarragona,
hereba de la banda municipal.
I també, hereba a la vegada, de la banda ciutat de Tarragona,
que en diferents èpoques han cuidat de tancar aquesta processó.
Recordem que primer era la banda municipal de Tarragona,
després va sortir la banda del Montepío,
de músics de Tarragona,
a la qual va succeir la banda de la Creu Roja,
que va donar lloc a la banda ciutat de Tarragona
i aquesta, en una sessió, va sortir la banda Unió Musical.
Actualment, la banda ciutat de Tarragona,
l'altra part de la sessió ha desaparegut.
La processó del divendres Sant està aturada aquí al Pla de Palau,
però, repetim, són aturades normals aquí,
en aquesta processó del Sant enterrament.
Recordem que hi ha hagut algunes aturades realment enormes,
com una que es va produir fa uns 50 anys,
quan hi va haver un accident que va acabar
amb un misteri empotrat als separadors d'una sabateria
que hi havia al final de la baixada de Misericòrdia.
es va desfanar el carruatge que sosté la peanya del misteri,
no el van poder controlar i va fer cap dins d'aquell aparador.
Sortosament, tret d'alguns contucionats,
no hi va haver desgràcies majors.
Per interrupcions, les que han marcat les guerres,
naturalment, del 36 al 39, no hi va haver processó
i tampoc n'hi va haver a l'any 1811
amb motiu de la guerra del francès.
Sembla, sí, però, que n'hi va haver al 1812
i sembla ser també que, com a mostra del grau de control
que s'exercia amb les institucions eclesiàstiques
durant el període del govern francès napoleònic,
les autoritats imposades volien tenir coneixement
de totes les predicacions que es feien a Tarragona
per evitar imprevistos.
I, fins i tot, es va remarcar la prohibició
de fer cants orals a la processó
per evitar que allí es colessin
algunes consignes contra l'invasor.
Sonen tres quarts de dotze i anàvem a recordar-los-hi
que l'any 1813 les repercussions del setge
i l'ocupació francesa de la ciutat es van fer patents
quan, aquest mateix any, la Germandat de la Santa Creu
va acordar no admetre els afrancesats o caragirats
ni aquells que havien estat al servei dels invasors.
De fet, el colofó més lamentable de la presència francesa a Tarragona
va ser que aquests, per necessitats militars,
van fer volar bona part de les fortificacions de la ciutat
i també, dins aquestes, del Castell del Rei,
la qual cosa va deixar malmesa la plaça del Rei.
Però així i tot es va aconseguir fer sortir la processó
aquell any, millor dit, l'any següent, el 1814,
i es va constatar que es havien salvat uns quants misteris.
La imatge de la Dolorosa, l'Axiomo i el Sant Crist de la sang
es van salvar, no per una raó especial,
sinó perquè es havien traslladat prèviament a la catedral.
Es va perdre, però, la relíquia de Santa Marina
i una vera creu, i també unes banderes de la sang.
I mentrestant van destilant les senyores
de la congregació de la Verge de la Soledat.
Cal dir que, com a conseqüència de les voladures
de la Guerra del Francès, l'església de Nazaret,
d'on surt la processó des de temps immemorial,
va quedar molt malmesa
i va ser reconstruïda pel Comte d'Espanya,
capità general de Catalunya, aleshores.
En aquest moment passa davant nostre
la presidència de la congregació de la sang
i també el president de l'agrupació d'associacions.
Vull dir, el prefecte de la sang,
el doctor Florenci Girald,
per veure, acompanyat del doctor
de Maria Soler Coblet,
que és el subsperfecte,
i també el senyor Joan Rocío Icarol,
que és el president de l'agrupació
de Setmana Santa.
També davant de la Junta
va la bandera principal
de la real i venerable congregació
de la Puríssima Sang,
que en guany porta el senyor Antoni Úlber,
company de Gà,
de l'il·lustre Col·legi d'Avocats de Tarragona,
acompanyat pels senyors Octavi Putau Mas
i Ignasi Companys Armengol.
Cal dir que fins a l'any 1899,
la bandera de la sang,
la bandera principal de la processó,
la portaven
les autoritats locals,
concretament el governador civil,
el governador militar o l'alcalde,
i així s'anaven tornant,
un any, un any l'altre.
Ara es designa persones
per roles diverses,
per mèrits,
per rol de jerarquia, etcètera.
En aquests moments veiem
que s'han incorporat a la processó
el delegat episcopal de Curia,
mossèn Joan Aragonès,
en representació del senyor arquivisbe,
que continua presint la processó
des del balcó principal,
acompanyat pels canonges més recents,
mossèn Jaume Roig i mossèn Josep Maria Serra.
Darrere ve la corporació municipal en ple
i les autoritats locals,
representació de la Diputació,
coronel, jefe de la base aèria de Reus,
president de l'Audiència,
i les autoritats locals,
i les autorectitats ceux de la
Fins demà!
I mentre escoltem de fons aquesta marxa processional
que interpreta la Unió Musical de Tarragona,
mentre la processó està aturada aquí davant de Palau,
no ens resta més que acomiadar-nos de tots vostès.
I ho fem recordant que la processó de la Divendres Sant Tarragoní
és quelcom molt especial.
De fet, podem dir que l'esperit de la Setmana Santa de Tarragona
accedeix al que podríem anomenar cultura popular
farà passar a ser una manera d'entendre i viure la ciutat.
La tradició i la religiositat es fonen per mantenir vives
unes festes d'una solemnitat excepcional,
ja que Tarragona té en la Setmana Santa
la més escètica, la més solemne i la més seriosa de les seves celebracions.
Per tant, guardar aquest esperit de la Setmana Santa
és més que mantenir un espectacle folclòric.
Qui coneix què hi ha darrere de les processons,
què hi ha sota dels misteris,
quins rostres s'amaguen sota les caputxes de les vestes,
sap que la Setmana Santa Tarragonina
ha estat, és i serà farem-ne.
Bé, amables oïdors de Tarragona Ràdio,
fins aquí la nostra transmissió d'aquesta processó
del Divendres Sant Tarragoní de 1997.
Des d'aquí, des d'un dels balcons del Palau de l'Arcabisbat de Tarragona,
els ha parlat Dirac Bertran.
El control tècnic ha estat Joan Maria Bertran.
als Estudis Centrals, Sílvia Petit.
Senyors, senyores,
bona nit, bon Divendres Sant,
bona Pasqua.
Només falten sis minuts i arribem ja a les dotze en punt de la mitjanit.
Aquesta última, doncs,
les paraules que ens ha ofert el nostre company Dirac Bertran,
també la part tècnica, repetim, recordem,
Joan Maria Bertran.
Volta la processó des que ha començat fins ara mateix,
que ha posat el seu punt i final,
el que és justament davant del Palau Arcabisbal de Tarragona.
Divendres Sant,
processó, doncs, del Sant Enterrament.
I abans de marxar el que volem és també acabar el que és la segona part
d'unes paraules que ens deixava mossèn Ricard Cabré,
delegat diossesà de pastoral social.
Una explicació, una narració,
del que és aquesta festa, aquest Divendres Sant,
també aquí a la ciutat de Tarragona.
Divendres Sant.
El cos de Crist ha quedat dipositat sobre la llosa del sepulcre.
Fan rodolar la pedra
i el sepulcre.