¡A la ciudad!
¡A la ciudad!
I el titular del Dia del Mundo, edició de les Illes Balears.
Són els dos titulars que hem pogut recollir del partit d'ahir del gimnàstic de Tarragona a Inca,
al nou camp d'Inca, on mereixia molt més que un empat a zero.
Mereixia una victòria aquell gimnàstic de Tarragona que va tornar a demostrar
que damunt d'un terreny de joc una mica bo, un terreny de joc que estigui una mica bé,
sap moure molt bé la pilota i sap jugar molt bé a futbol.
Un gimnàstic de Tarragona que aconseguia un empat en un dels camps més difícils,
no ha guanyat ningú el Mallorcavé en el seu propi terreny de joc.
I ahir el gimnàstic de Tarragona s'ho va mereixer, tot i que llegint moltes de les cròniques
que un pot mirar-se avui, des dels diaris locals fins als diaris nacionals esportius
o nacionals de premsa general, doncs pot dir que encara no sap quin va ser el moment
o com va jugar el Mallorcavé o el gimnàstic de Tarragona.
Nosaltres podem assegurar que ahir el gimnàstic de Tarragona mereixia la victòria.
I un home la va tenir a les seves botes en l'últim minut.
Jordi Gravolosa, que va sortir a la segona meitat, va tenir a les seves botes,
marcar el 0-1 pel gimnàstic de Tarragona.
No va poder ser, però avui Jordi Gravolosa ens explicarà aquella jugada que no heu pogut veure,
perquè la televisió segurament no sortirà, no ha sortit al migdia
i és molt possible que aquest vespre tampoc pugui sortir coses de televisió.
Jordi Gravolosa ens ho explicarà avui al sempre nàstic
i també tindrem amb nosaltres a un dels aficionats que van anar a Mallorca,
estarà el Joan Alasà, avui també als Estudis Centrals de Tarragona Ràdio.
Un programa al sempre nàstic on avui parlem d'un gimnàstic de Tarragona
que està a 8 punts del Playoff Descens.
El proper rival és el quart, és el Sabadell, i si el guanyem, doncs ens posarem a 5,
tot i que dependrem dels altres resultats.
23-38-68 i a Reus, telèfon 32-13-11.
Els altres resultats de la jornada 25 del Campionat de Lliga,
el grup tercer de la segona divisió B, que van ser aquests.
La derrota del Sabadell al camp del Novelda.
Ha tornat a jugar a la Magdalena i torna a guanyar al Novelda.
Novelda 1, Sabadell 0.
El proper rival del nàstic va perdre, per tant, al camp de la població de la Can.
Derrota també del Gabà. Tornàvem ahir amb els jugadors del Gabà.
Van poder parlar amb Santi Navarro i amb Manolo Luna.
Va perdre el Gabà al camp del Sòllars per 2-1.
L'Andorra no aixeca cap, encara no guanya.
El Pàjara també va saber puntuar i va saber guanyar els 3 punts.
El Comunal d'Andorra 0-1.
Derrota del Terrassa, sorprenent, al camp del Galdia.
Potser ja no és tan sorprenent.
Empat entre la Gramenet i el València B, a 0.
No podia empatar a cap altre resultat la Gramenet.
Un equip que marca molt poquets gols.
Atenció, 18 gols amb 25 partits, ha aconseguit la Gramenet.
Repeteixo, 18 amb 25 partits.
Superant fins i tot la pobra marca, de moment, del gimnàstic de Tarragona.
Perquè és que no anem tan sobrats.
25 gols amb 25 partits.
El Galdar va guanyar 1-0 l'Untinyent.
El Castelló, entrenador nou, victòria segura, va guanyar 2-0 el Mensajero.
El Barça i el Figueres van empatar 1.
El Figueres empatava 3 minuts després del temps reglamentari, en el minut 93.
I, finalment, una de les grans sorpreses de la jornada,
l'Espanyol B, que perdia 2-3 a casa davant de l'Hospitalet.
Atenció a la propera jornada, que és molt interessant, també.
Amb un Figueres castelló i un Espanyol B nobelda
que poden marcar el futur del gimnàstic de Tarragona.
S'imaginen que guanya el Nàstic i no poden guanyar ni el Figueres ni l'Espanyol?
Doncs tornaríem a estar ben apropet del que és el que ens interessa.
Són els resultats de la jornada, d'aquesta jornada 25 del Campionat de Lliga,
que ha servit el Nàstic per apropar-se una mica més al playoff.
Comencem el Sempre Nàstic d'aquí una estona.
Nàstic d'aquí una estona.
Comencem, doncs, el Sempre Nàstic.
Estàvem acabant de situar-nos tots, per això hem tardat una miqueta.
Però ja estem situats perfectament amb el Jordi Gravolosa,
que repassa el grup 1 de la segona Divisió B.
Jordi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El grup 1?
Sí, estava mirant a veure què havien fet el Tioga i el Nacho.
L'Angreu va perdre, eh?
I l'Andesa Espontes.
L'Andesa què va fer?
No ho sé, no he ocupat.
No he tingut temps.
Espera, espera, que t'apropo el mi.
Ara ho miraré.
Ara ho mirarem, home.
Jordi, com vas fer aquella jugada?
Doncs, bueno, va ser una jugada a l'últim minut que...
Quan tothom m'ha dit que va ser una jugada tan espectacular, no ho sé,
i em vaig trobar amb dos contraris davant, vaig anar-me'n d'ells, vaig quedar sol davant de porteria
i bé, vaig creuar massa la pilota i va sortir fregant el pa, pràcticament.
Mira, et dic una cosa.
Si ets ros, nascut a Bilbao, i jugues al València, diuen que és el millor gol de la jornada.
Sí.
Ho dic pel Mendieta, que diuen que el gaiz que Mendieta va marcar ahir el millor gol de la jornada,
a Sant Mamès.
Sí, però la diferència és que Mendieta la va...
Sí, la gran diferència.
Tu la veies dins o no?
Sí, jo vaig tirar amb tota la intenció, però coses de, no ho sé, del camp o el que fos, no...
O ja potser vaig arribar massa...
Massa cansat, eh?
Massa cansat de forces, no?
Quina llàstima, perquè ens mereixíem guanyar.
Sí, una llàstima.
Per més, res pel resultat.
A part del gol, que hagués de ser molt maco el que sigui,
hauria anat molt bé treure tres punts allà.
El Nàstic s'ho mereixia.
Es va fer un molt bon treball durant tot el partit i hauria set culminar aquest treball.
Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Tu estaves a Inca.
Sí, vaig estar a Inca.
També es feia la teva.
Sí.
No n'hi havia molts, no, de Tarragona?
Home, hi havia poca gent, però ens ho va comptar tres o quatre, eh?
Vam poder cridar força a Nàstic, visc a Tarragona i tal, i per un moment van fer...
Sí, perquè m'han dit que tu crideves molt i fins i tot vas rebre algun comentari desagradable de part de la grana.
Bé, és igual, això ja és tema de graderia, però nosaltres hem d'animar el nostre equip, que és el millor del món, evidentment, i ja hi està.
Hi havia el Joan, hi havia una altra família que jo els havia vist durant la setmana negociant el viatge per anar a Mallorca,
que no em vaig recordar preguntar-li com se deia.
Jo després, sé que és molt possible que m'estigui sentint, li demanaré que ens truqui,
perquè vam estar amb ell a l'hotel, vam compartir gairebé tot el dia a Inca,
perquè va anar tota gairebé la família, va anar amb tota la família, uns quants que van anar a veure el partit,
i va anar un estudiant de Tarragona que està a la Universitat de les Illes Balears,
també va estar al camp, que va estar fa tres anys el Miquel Nadal veient el 6 a 3 i aquest any va repetir.
És curiós, vull dir que n'hi havia més d'un de Tarragona veient aquest partit entre el gimnàstic de Tarragona i el Mallorca.
Ahir ens mereixiem guanyar o no, Joan?
Jo, evidentment, tenia que haver guanyat. El que passa, doncs mira, i és una cosa que vaig dir un altre dia a la nit,
ens falta sort, i quan a un equip li falta sort, doncs és el que passa, hem de lluitar amb aquesta sort,
i a part de trobo una cosa, que l'aficionat de Tarragona, que estima Tarragona, estima el Nàstic,
l'ha d'apoyar a tot arreu, juguem la mar de bé, tenim un bon entrenador, tenim els millors jugadors del món, i en m'apoyeu.
I ja està.
Déu-n'hi-do, eh? L'apidari, això, eh? I ja està. I punt.
T'imagines que tots som com el Joan?
Clar, el nou camp d'Inca ple. I el nou camp d'Inca ple, però ple d'aficionats visitants,
perquè de locals no n'hi havia molts, que diguéssim, i tots devien ser d'Inca.
No, evidentment, tots érem d'Inca, estaven d'allí, som una mica de combinació per la gent de Mallorca,
que no sé què, fan una mica de, que sí, el camp d'entrenament, que no sé de qual.
Jo ja vaig comentar, no estem a Luisitxarra, estem al Miquel Nadal tampoc, estem a Inca,
i és el que passa. Si som de Mallorca, ho han de jugar a Palma, que sí, evidentment.
És el que passa, això.
Jordi, ahir es va demostrar una vegada més que el Nàstic, quan té un terreny de joc una mica bo,
sap jugar perfectament al futbol, i juga molt bé al futbol.
Sí, el Nàstic, com hem dit, des d'un principi, no?, que té bons jugadors,
i el que faltava era això, una mica de coordinació entre tots ells,
i el trobant-nos en bon camp, i ara que estem portant, crec jo, que fa un mes,
bueno, des que ha començat la segona volta, o una mica abans, potser diria jo,
que s'ha notat un bon canvi a l'equip, i penso que això, que quan trobem un bon camp,
que es permet jugar, a més, un equip contrari, que eren gent jove,
que tampoc és un equip que també, vulguis o no vulguis, s'ha de dir,
és un equip que deixa jugar, el que sigui, doncs vam poder demostrar
que el Nàstic té bons jugadors i que la toquen, bueno, que poden fer un bon futbol
i podem escalar posicions si continuem amb aquest ritme, no?
Si la gespa del nou estadista hi hagués millor, la gent s'ho passaria molt bé.
Sí, potser veuríem bastant més bon futbol del que veiem, però bueno, no ho sé,
i la gespa aquí ja ho sabem que és un mal de cada any, no?,
hi ha dos mesos a l'hivern que es crema la grama aquesta,
jo recordo fa quatre anys que el vaig veure pitjor encara que aquest any.
Pitjor?
Jo recordo un any que va ser horrorós, que va quedar molt destrossat,
perquè sé que vam jugar nosaltres a la tarda i al matí havia jugat el juvenil,
un dia que havia plogut molt durant tota la setmana,
i va quedar, no el vam recuperar en tres mesos.
I cada any li passa, cada any es pela durant dos mesos, tres,
i sabem que ara d'aquí a un mes i mig, com a molt tardar,
aquest camp es posarà, altra vegada, pràcticament perfecte,
un dels millors camps que podem trobar a qualsevol lloc on anem, no?
I bueno, si tenim sort d'ara aconseguir-nos a prop de les zones de playoff,
ara amb aquests partits que ens queden, doncs no ho sé,
qui diu que podem ficar-nos, no?, dins del playoff.
Quan fa un mes enrere semblava que ho deixàvem tot ja mig perdut i això,
doncs mira, ara surt una altra vegada l'esperança aquella de dius, no?,
podem fer alguna cosa més, no?
Mirem la classificació. El Barça ve és el primer amb 50 punts,
el segon el Mallorca ve amb 48, el tercer el Terrassa amb 43,
i el quart el Sabadella amb 41. 41 punts té el quart classificat.
El Nàstic és el tercer amb 33.
Ja en un mocador, perquè és que no puc dir-ho d'una altra manera,
en 4 punts hi ha 8 equips gairebé.
ja amb 37 l'Hospitalet, amb 36 el Castelló i el Pàjara i la Gramenet,
amb 35 el Gabà, el Gandí amb 34.
O sigui que si el Nàstic guanya, es posaria una altra vegada a dalt,
en aquesta zona mitja alta de la classificació.
8 punts.
És que de fa 3 dies que dèiem que haurem de mirar per avall,
el que passa és que, clar, dius, estem només a 8 de dalt,
però, clar, si aleshores dius, anem a mirar un moment per avall,
a veure què passa, estàs a 5 de la promoció de descens,
també ja no saps què fer, si tornar-te boig o...
Jo em dedico a mirar dalt, de veritat.
És a dir, poder hauré de patir al final i ho haurem de treure,
però jo per ara no tinc por.
Ser l'equip que tenim i ser els equips que ens hem enfrontat
contra tots aquests equips que has dit ara,
que has mencionat, davant nostre,
i no són superiors a nosaltres, són iguals o jo considero que inferiors.
Vull dir que, si amb una mica de sort i amb el treball que estem portant i això,
no ho sé, jo tinc esperances.
I poder és... de la il·lusió que tinc, no?,
del que visc o el nàstic o el que sigui,
doncs és la il·lusió que em fa veure que encara hi ha esperances
i ganes de ficar-nos i tornar a un play-off,
que és el més maco que hi ha per a un jugador,
com per a l'afició, com per a la club,
i, a més a més, l'important que seria, no?,
encar-nos i tenir opcions.
I el que comentàvem abans, no?,
que si ens poséssim dintre el play-off ara a última hora,
doncs, qui diu que arribes més fort, no?,
també amb més ganes i no és allò que,
com l'any passat ens va passar,
que ja estàvem mig relaxats a última hora,
perquè ja un mes abans o dos mesos ja sabíem que ens ficaríem dins.
Deixa'm especular.
Imagina't que guanyem el proper dissabte al Sabadell.
És igual el resultat. Guanya?
Ja el guanyarem.
El Nàstic es col·loca amb 36,
a 5 del Sabadell.
Imagina't que el Figueres i el Castelló empaten.
És un resultat absolutament factible,
Figueres i el Castelló que empatin.
I que empatin l'Espanyol i el Novelda.
O que guanyi el Novelda, ja,
diem, ja potser ja és massa,
però que empatin l'Espanyol bé i el Novelda.
No està massa fi.
És que estem a 5 punts del play-off.
És això, vull dir que, no ho sé.
Penso que és possible i jo hi crec.
Fins fa un mes i mig enrere volies creure-hi,
però poder-hi volies creure per les ganes que tenies.
Però ara és que els resultats t'ho diuen.
I a més és que vam fer l'altre fa dues setmanes 6 punts,
només es vam encaixar un gol,
que eren equips de baix de la classificació,
però aquests són molt difícils.
Aquests volen sortir de baix i l'Andorra,
les ganes que tenia de guanyar un partit,
i això són partits molt complicats.
I els vam treure bastant bé,
bueno, jo diria molt bé,
i no ho sé,
penso que l'equip ha notat una millora bastant important, no?
I l'important és també l'aficionat que apoia l'equip, evidentment.
I evidentment, si l'aficionat segueix l'equip fora de casa,
que és una cosa que he dit de bon començament,
la ciutat de Tarragona ha d'apoyar l'equip,
ha de buscar tots els medis per anar a seguir l'equip,
i l'equip pujarà, evidentment, i ja està.
Deixa'm ara que et doni l'altra lectura,
que és la menys positiva,
i la més dura de cara a la recta final de la Lliga.
El Nàstic ha d'anar a jugar a diferents camps
que són poc més que difícils.
Ha d'anar al camp del Castelló,
ha d'anar al camp de l'Espanyol B,
ha d'anar al camp del Figueres,
ha d'anar al camp del Terrassa...
Són camps difícils.
Sí, molt difícils, però bueno,
i són partits un partit més, no?
Una tarda de diumenge,
que ens enfrontem a uns jugadors
que no crec que siguin molt superiors a nosaltres.
No resta sent.
No resta, no resta, no resta, no resta, no resta.
No resta, no resta, no resta, no resta.
El Joan...
Mira, a Tarragona,
el Ginàstic de Tarragona té uns jugadors,
els altres equips tenen 11 jugadors,
i això s'acaba.
Estic content avui,
perquè tinc el nastiquero més optimista
de la història del Nàstic.
Estic molt content, de veritat.
I, evidentment, no sóc soci del Nàstic,
sóc un aficionat de peu, evidentment.
És que, atenció, eh?
No és soci, és aficionat.
I van a Mallorca, van a Hospitalet,
van a Santa Coloma de Gramenet,
van a tot arreu.
Jo t'ho dic, jo recordo que la primera vegada...
Tu vas anar a Zafra, Joan?
I tant, i tant.
És que és ell.
És el nastiquero més optimista
de la història del Nàstic.
És que a mi és greu.
Jo el que et vaig comentar l'altre dia
és això.
Jo perteneixo a un nàstic joventut,
que seguia amb un espany a seguir
de tot arreu l'equip,
ni és malament on és bé,
a darrere de tot.
No hi havia ni problemes
de que si som estudiants o no som estudiants,
o el que no sé què,
han de deixar la pell...
i tot això pel nàstic, evidentment.
I és la meva opinió.
Si tu apoyes un equip,
l'equip pujarà on vulguis tu.
Evidentment, els jugadors
se senten respaldats.
Veus la gent que els animen.
I vinga, va, poia.
I si n'hi ha sort,
però n'hi ha sort,
que m'ha de dir què vols que hi fem, xiquet?
Però han d'apoyar l'equip.
L'equip sempre s'ha d'apoyar.
Sempre s'ha d'apoyar.
Sempre.
Tu ets de la patrulla
que va amb el Julio,
amb el Javi,
que va a una capa de Zafra
i que seguiu amb la penya, no?
El que passa, creu que és el que passa,
que en aquests moments
al camp del Nàstic hi ha quatre penyes
i el que passa, l'altre dia,
el dia de l'Hospitalet,
no hi havia, per res,
20 aficionats que estimaven els plurinament
van a pels seus propis medis.
Després van anar al camp del Barça B,
van a aparèixer dues penyes.
Van a aparèixer dues penyes.
El dia de la Gramenet,
que va ser un partit,
ja estem-ho,
és que aquell partit ens ho anàixem guanyar,
però de 0-2 de carrer.
De carrer.
De carrer, evidentment.
I no van a aparèixer.
I a Andorra,
jo aquí no apunto perquè no vaig poder pujar,
perquè no vaig tindre coche per poder pujar.
I a Mallorca,
doncs mira,
perquè va ser per un gust meu
i, evidentment,
puja el Nàstic,
és evidentment això.
Per cert,
ara ha tret una cosa important, Jordi.
Ens comencem a recordar d'alguns punts.
Santa Coloma de Gramenet,
el Nàstic va ser molt superior
i es mereixia guanyar.
Hospitalet, a la segona part,
el Nàstic potser també mereixia un golet
i guanyar.
Estem parlant de quatre punts
i ahir, dos punts més, sis.
Aquest gol de falta, l'Hospitalet.
Sí, hem tingut bastanta mala sort.
Ens comencem a recordar de punts.
Sí, imagina't, imagina't.
Estàvem mirant la classificació
amb sis, set punts més,
on estaríem?
On estaríem, eh?
Només sis o set.
Vull dir que del que has dit
serien deu punts, quasi.
Sí, sí, sí.
Però amb sis o set ja on estaríem.
Sí, és el que ens passa aquest any, no?
Que paquem el principi de temporada,
que vam començar baix i molt malament
i no funcionaven les coses
i per una cosa o per l'altra
no ho vam saber adreçar a temps.
i penso que, mira,
el canvi va arribar com va arribar
i, bueno, jo penso que ha anat bé.
S'ha notat, no?
Sí, sí, sí.
I crec que era una bona pinya
i hi ha bona germanor.
Els jugadors se celebren tot bé
i estan per bé.
L'any passat el Nàstic tenia sort?
Bueno, sort.
En alguns partits potser sí, no?
Però, bueno, vam tenir arbitatges
molt dolents també, recordo, no?
I aquest any amb arbitatges molt, molt dolents
tampoc potser no hem tingut masses, no?
Ho dic perquè aquest any el Nàstic no té sort.
No, gens ni mica.
Estic a estar lluitant contra les sort, pràcticament, no?
Algun dia haurà de canviar això també.
Evidentment.
Esperem, no?
I que sigui ara, mira, que ens seria bé, no?
Amb aquests equips que has dit ara
que si tinguéssim sort contra aquests
que tèricament són els de dalt
que serien punts molt importants
i seria molt positiu, no?
També està...
Gairebé dos quarts de nou, seguim el Sembranàstic,
hem fet una petita pausa i hem recuperat el Fermí.
Fermí, com estem?
Per què ho dius, això és de recuperar?
Home, després del tute que es va fer el Fermí,
clar, ho hem d'explicar.
Fermí Morera, jo ho vull explicar-ho,
perquè aquí la gent deu dir,
mira, els periodistes ho van a passar bé.
Fermí Morera, ahir va acabar el partit
i se'n va anar a un diari que es diu La Verdad,
que és de Múrcia,
i se'n va anar a escriure una crònica de tres pàgines.
Va acabar a les 11,
no de picar la crònica,
que ho va acabar abans,
però sí, després havia de passar les fotografies,
ho havia de passar tot,
i després el senyor va agafar el cotxe
i se'n va anar cap a Tarragona.
Nosaltres ens hi vam posar.
Sortíem a les 11.
Es veu el dissabte a la nit,
però també no expliquis només el dolent, eh?
Per mi? Estava dormint el dissabte a la nit.
No va sortir.
No vam anar a dormir, sí.
No havia res.
Cartagena és una de les ciutats més tristes
que ha conegut mai.
Això és veritat.
Sí o no?
Sí, sí.
És que és així de clar.
És així de clar.
No, però tota aquesta història
també la fa els nostres companys de Viglar del Punt,
quan hi ha viatges fora.
És una feina que s'ha de fer.
Estic explicant el cas d'ahir,
Sí o no, per mi?
Sí.
I el pitjor de tot és que
si portes dos companys
que t'acompanyen amb el cotxe,
ningú d'aquests dos companys
té carnet de conduir.
Llavors t'has d'empassar tu
els 600 quilòmetres.
I jo, que no corro gaire,
doncs imagina't a la marxa que anàvem.
Clar, perquè en un altre cotxe
s'hagués arribat abans,
perquè en un altre, per mi,
m'agrada...
Però hi ha una altra cosa.
Si no tenen carnet,
almenys el que han de fer
aquestes dues persones
és mantenir despert
el pobre conductor, no?,
tota la nit.
I, en canvi,
un senyor que es diu Carles Cortés
es va estar llançat
al seient de darrere
tota la nit dormint.
Dormint.
Com un liro.
Clar, perquè teníem programes avui
i havíem d'estar frescos,
si no, no podíem anar bé.
I per això és que quan va arribar d'allà
i per què no anem al port esportiu de marxa?
Imagina't quina barra tenia.
Això és mentida, eh?
A veure,
el de dormir és cert
perquè el servidor es va posar a dormir.
Deies que tenies ganes de sortir de marxa,
que si te trobaves amics teus
anaves de marxa.
Per mi, Morera,
una mica seriositat,
el de dormir sí que és veritat
perquè vam dir
que ens vam posar a dormir,
però res més, eh?
Per mi, escolta,
que està molt bé
això dels viatges
i som molt lluny,
però parlem del partit.
Jo li he preguntat
al José María Fernández
i al Rafael Magriniac
com van veure ahir el Nàstic.
I ara li pregunto
al Fermí Morera
com va veure ahir
el partit del Nàstic.
M'esperava una cosa,
un cataclisme,
per dir-ho d'alguna manera.
Havíem fet apostes
durant la setmana,
4-5
o 6-0 en contra.
i bé,
veritablement,
a l'hora de la veritat,
encara que me repeteixi,
vaig veure un Nàstic
a la primera part
molt ben posat al camp,
entregant-se completament.
L'Eitor Olmo,
el Diego,
que feia partits
que no jugaven,
per mi van complir
a la perfecció.
Fins i tot el portuguès,
que havien venut
com un bluff,
me va sorprendre.
És un jugador normal,
és un jugador normal,
que ningú esperi
una estrella d'aquest nano
perquè no és res d'aixòs.
És un jugador normal
que podem trobar a Catalunya,
però quan tothom
l'havia venut com un bluff,
doncs me va sorprendre també.
I sobretot,
Quique al mig del camp,
per mi va fer un partit,
però molt rodó.
Abans sentia,
mentre venia cap aquí,
el Rafa Magriñà,
que no sé si m'equivoco,
que deia que havien tingut
poquíssimes ocasions de gol
a Cartagena.
Jo compto tres partits cabits,
que és València B,
el dia del Gandia
i el dia del Gramenet,
que es van tenir
menys ocasions de gol
que el partit d'ahir,
per mi.
Perquè no només
amb les dues del Vega,
sinó també hi ha
amb les dues del Mesa
i després,
quan el Nàstic a la primera part,
sobretot en els primers 15 minuts
i en els primers 10 minuts
de la segona part,
recuperava la pilota
al mig del camp,
la superioritat numèrica
era evident
per fer el contraatac,
el que passa que
per l'entitud
o perquè s'entretenien
o s'ha t'escorrient més,
doncs no podies fer la jugada.
Però jo vaig veure
una primera part
que el Cartagena
només va arribar
una vegada a Porta.
Després, d'acord,
estem un minús
de la segona part aquells,
que allò semblava
una autopista
a l'àrea del Nàstic.
Tothom entrava per allí
i sobretot
la sensació aquesta
que cada pilota
bombejada a l'àrea del Nàstic
va parar al cap
o al peu de l'altre.
I hi ha una data
dels 15 gols
que li han fet al Nàstic,
7 han vingut
al pilota parada.
I això és una de les coses
que, segons Romero,
el dissabte es va estar treballant
durant una hora
i el gol va venir
curiosament
produït per a això.
Perquè havien dos pallos
sols davant de Vainés.
Si un fallava amb el cap,
l'altre estava disposat
a fer la tisora
com va fer el Campuzano
aquí amb el Terrassa.
Algunes de les preguntes
són les mateixes
que els hi ha fet
el José María i el Rafa.
El partit d'ahir
es va donar una bona imatge,
el resultat va ser negatiu,
es va perdre.
s'ha de ser optimista
de cara al futur,
de cara a diumenge,
partit contra el Múrcia.
És que estem parlant aquí
de diumenge,
si és un ultimàtum
o una final.
Jo no m'ho plantejo
d'aquesta manera.
Però...
La il·lusió l'han tingut
tots des del primer dia.
Aquí jugarem a futbol,
jugarem tocant la pilota,
farem un munt d'ocassions
de vol,
però també va...
Romero,
jo m'aconsiglio defensor
de tots els entrenadors
que han passat pel Nàstic,
fins i tot Mora.
Jo penso que...
que Romero va dir
que el Nàstic serà un equip
que despertarà amor
i odi.
I ja ho vam veure
els primers partits.
Com sortien els jugadors
del camp.
Semblava que tot el camp
aplaudia.
i en canvi ara com surten
pràcticament?
Els xiulets.
I és això.
Jo suposo que...
Jo penso que...
Torno a repetir.
Jo faré la valoració
al final de temporada.
I si m'he equivocat,
m'he equivocat.
Ho reconeixeré.
Però jo penso que no es pot
anar a matxacar
a l'equip
com s'està matxacant.
Però...
Has vist la classificació?
Sí.
Vale.
I què?
Es pot recuperar.
També ho pensàvem
quan va arribar
a una xera
que es podia recuperar.
I fins i tot
el dia del Sabadell
dèiem...
Xec,
si guanyem el Sabadell
el playoff estarà
a 5 punts
i tothom ja pensava
la primera
per el descans
del dia del Sabadell
tothom ja pensava
que el playoff
podia ser una realitat.
Fins i tot.
I com vam acabar
la temporada?
No ho sé.
Jo no...
Jo penso que
s'estan fent masses comentaris
i la gent també
està un enxic nerviosa.
Perquè
després d'aquells
dos anys de Gonzalvo
sobretot el primer
que es feia bon futbol
el segon no es feia tant
però era un equip
tan pràtic
que la fotia fins i tot
dins de la porteria
amb el cul.
esperava molt més.
Sobretot després
de la passada temporada
que la gent deia
no fem un equip
de playoff
sinó que fem un equip
per pujar a segona
i la gent està cremada.
Està cremada d'això
i està cremada
de 20 anys
de 20 fastigosos anys
a la segona B.
I si no es guanya el Murcia?
Doncs
que hem de fer?
Jo, home,
si
podem fotre fora
el Núl Romero
podríem fotre fora
els directius
també, no?
Perquè
Xec,
si
l'equip no està
on la gent espera, no?
Es fotem fora tots.
Bueno,
perdó,
els socis
això s'ho han de dir
perquè nosaltres
som paios
que mirem les coses
i intentem analitzar-les, no?
Però
què s'ha de fer?
Jo no ho sé.
Segons les últimes trucades
que sentien en aquest programa
havia de tot.
Havien paios
que s'acarregaven
a jugadors,
entrenadors,
alguns directius
i en altres tertulies
també hem escoltat el mateix.
Què s'ha de fer?
Respondre
a l'instint animal
de cadascú?
Si ho fem així
és malament, eh?
Del partit d'ahir
es que acabes de parlar
de l'època Gonzalvo
no sé si has sentit
també els hi ha fet
la mateixa pregunta
a ells.
El nàstic d'ahir
et va semblar
el nàstic
de l'etapa Gonzalvo
fora de casa?
Aquells partits
on el nàstic
estava darrere
aguantant molt bé
el resultat
i tenia un cop de sort
i la marcava?
Ahir
amb la diferència
que no va tenir
el cop de sort
i no va marcar.
En va recordar
aquell nàstic?
Malauradament
jo el nàstic
de Gonzalvo
només el vaig seguir
la seva segona temporada
i va ser
a partir del mes
de novembre
al Guïcís.
Sí,
era un nàstic
que no era gens
espectacular.
És el que anava a dir.
O sigui,
que s'ha canviat
aquell futbol
espectacle
que es buscava
a principi de temporada
fora de casa
el camp de l'Àguiles
que una primera part
va ser fantàstica.
Va començar
marcant l'Àguiles
el nàstic va empatar
però la primera part
va ser un bandaval
del nàstic
o sigui,
tocant, jugant,
buscant a banda
i arribant en profunditat
ahir no es va veure
es va veure un equip
pràctic
que deixa el futbol
espectacle
i passa a parlar
de resultats.
Jo ahir veure
també he escoltat
el Rafa que ho deia
que l'equip
no tenia la intenció
de sortir d'aquesta manera
sinó
jo per mi
els primers 15 minuts
de la primera part
el nàstic
va sortir
a intentar fer el gol
però descaradament
per mi
a més la tocava i tal
quan va veure
que no era impossible
es va tirar enrere
això ja no ho sé
si va ser
instintivament
o conscientment
i a la segona part
va sortir igual
les ocasions clares
van venir
a la primera
els primers minuts
de cada part
després se va tirar enrere
i al final ja
la pressió
que ja que deia el Rafael
va ser la que va provocar
la derrota
el gol va arribar
al minut 87
podria haver arribat abans
perfectament
en aquells 15 minuts
de balança
com diuen avui
els diaris de Múrcia
però també és mala sort
que estiguis aguantant
88 minuts
estiguis aguantant
un resultat
i que quan quedin
dos tal
és que fins i tot
Garrido
ahir deia
al finalitzar el partit
ens deia
jo pensava
que el partit
acabava amb empat a zero
el Garrido
jo pensava que
això acabava amb empat a zero
és que si veus
les ocasions de gol
que va fallar
el Cartagena
en aquells 15 minuts
dius
aquells nois
ja ho deies tu
crec també
no marcaran mai
en aquest partit
perquè semblava impossible
que falleixi
en aquelles ocasions
però ara imagina't
que el Vega
el Trujillo
el porter del Cartago Nova
en el minut 6
si no recordo moltament
va treure una pilota
que entrava
però no la va treure
amb la mà
la va treure
amb dos dits
perquè se li anava
i aquest Trujillo
ha jugat a primera divisió
amb el Betis
i a més
el va tenir Romero
després
la jugada aquella
del Mesa
sol davant del porter
com un passareny
la va llançar
a les seves mans
i després
la segona aquella
del travessé
arribes a marcar
0-1
i què?
no ho sé
jo penso que
la comunió
d'aquest equip
penso que ha perdut
els orígens
aquest equip
una mica
per mi
tenia que haver apostat
més per el 5 a 4
que per el 1 a 0
i ara últimament
no sé si són
per les crítiques
de les primeres jornades
a la defensa
que si són un coladero
i aquestes coses
jo penso que
la defensa està massa
jugant massa enrere
i jo prefereixo
que vagi dir
ho han dit sempre
guanyar 5 a 4
o empatar 4 a 4
que guanyar 1 a 0
o empatar 0 a 0
i amb tot el que has dit
entens els aficionats?
no m'entenc ni jo mateix
molt bé
gràcies
per mi
perquè
no
és que
el que dic
és que cada vegada
sembla que entengui
menys de futbol
ho haig dit un altre dia aquí
o al revés
potser n'entens més
no perquè veus
el nostre dels primers dies
i clar clar
que entens els aficionats
el neguit dels aficionats
no la histèria
dels aficionats
això jo no ho entenc
però el neguit segur
veus aquell equip
que jugava com els anys
de les vegades
i dius
vale d'acord
té lapsus
com la segona part
del Gabà
com la segona part
de l'Àguil
etcètera
però vale
dona una proyecció
en els últims partits
Gandia
Palamós
Gramanyet
res de res
ahir jo vaig veure
una primera part
que l'equip encara
podria tornar
a ser el que era
i ara hem de
mantenir l'esperança
que l'equip
torni a jugar
a domenatge
com aquella primera part
de Cartagena
d'ahir domenatge
a veure si és veritat
aprofito per dir
que obrim el telèfon
el 977 24 47
nosaltres
que no sabes
a qué distancia
está esa estrella
las galaxias
no te estimulan
no te interesan
no es tu guerra
no es tu guerra
pero piensas
que esos meses
son robados
los tres
los tres