El senyor Joan Martí té 52 anys, entre moltes altres coses
és doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona,
ha estat rector des del mes de juny de l'any 93,
també president de l'Institut Joan Lluís Vives,
la institució que plega a les universitats dels països catalans.
I ara, com dèiem, es presenta aquesta reelecció en el càrrec
el proper dia 19 de maig, en les eleccions que hauran de decidir
els membres del claustre universitari.
Abans d'entrar en més detalls, una pregunta genèrica per començar.
Senyor Joan Martí, per què presenta la seva candidatura?
Per què aquesta voluntat de continuar en el càrrec de rector
a partir de les properes eleccions?
Bé, fonamentalment perquè considero que és important
que jo tanqui un cicle en el govern de la universitat.
Vostè ha parlat que soc rector des de l'any 93,
en realitat soc també president de la comissió gestora
amb funcions equivalents a les del rector
des del seu naixement, des de la seva creació.
Aleshores, els estatuts que vam aprovar
estableixen la possibilitat que jo pugui encara
exercir com a rector en un darrer mandat de quatre anys.
Entenc que no solament perquè els estatuts m'ho permeten
que això seria una raó insuficient,
sinó perquè resta encara per fer una tasca
d'acabar de tancar un model que està, jo diria,
fonamentalment delimitat d'universitat
i sobretot iniciar una tasca de consolidació
d'aquest model, és important encara
que continuï sent jo mateix l'interlocutor principal
de part de la universitat en l'administració pública.
De seguida, senyor Martí, parlarem d'algunes de les propostes
de futur que planteja de les línies del seu programa electoral
de cara als propers anys a la Rovira i Virgili.
Abans, però, i entrant en qüestions de plena actualitat,
cal fer una referència a aquesta reunió que dimarts passat
vostè va mantenir amb diferents dirigents polítics,
inclús amb el conseller de Cultura de la Generalitat,
el senyor Joan Maria Pujals, al seu domicili particular.
Una reunió de la qual ahir informava la premsa local
i que ha aixecat una certa polseguera.
Per part, fins i tot, l'altre candidat, el senyor Lluís Arola,
s'ha dit que es tractava d'un atemptat a l'autonomia universitària
i ha rebutjat el que ha considerat unes ingerències polítiques.
Vostè com qualifica aquesta reunió
i què n'ha de dir d'aquestes crítiques que n'ha rebut?
Home, la meva sorpresa total
que s'hagin arribat a dir les coses que s'han dit
respecte d'aquesta reunió.
Jo n'he tingut moltes de reunions
i espero encara tenir-ne moltes més.
I no és costum meu d'explicar quantes en tinc
i amb qui les tinc.
No crec que això tingui cap interès,
que els candidats expliquin quantes reunions tenen
i amb qui les fan.
A mi em consta, per exemple,
que l'altre candidat també s'ha reunit amb algun polític
i, en absolut, jo he pensat mai
que això pugui condicionar l'autonomia universitària.
Només faltaria.
Si les reunions són per canviar opinions
sobre el que sigui i, per tant, també sobre l'universitat,
de quina manera algú pot pensar
que això hagi d'incidir en l'autonomia universitària?
Escolta, si jo parlo amb un metge,
amb un advocat, amb un mecànic, etcètera,
que no sigui de la comunitat universitària,
això és una ingerència a l'autonomia universitària?
L'altre candidat a què vostè feia referència
i del qual citava aquesta afirmació
d'haver interferit de manera inadequada,
sap perfectament que la gestió universitària
exigeix contactes gairebé permanents
amb els representants polítics
i no em refereixo amb els representants
que tenen directament encarregada la funció
de vetllar per la universitat,
és a dir, el comissionat per universitats i recerca
o el president, perdó,
o el conseller de la presidència tries.
No, amb tots els consellers i amb tots els polítics
de la comunitat autònoma
i bona part del govern central.
I, per tant, si això,
tenir contactes amb els polítics
per parlar de qüestions universitàries,
és ingerència a l'autonomia,
doncs, escolti, aquesta ingerència s'està produint
des del primer dia que neix l'universitat
i es produirà fins a l'últim dia que existeixi.
D'altra banda,
penso que això fins i tot arriba a ser un insult
al col·lectiu universitari.
És a dir, si algú pensa
que una reunió amical,
tinguda privatament,
per parlar sobre l'universitat,
ha de condicionar
les decisions del ple del claustre
o ha de condicionar qualsevol pensament
de qualsevol persona que forma el col·lectiu universitari,
escolti, si algú pensa això,
vol dir que menysprea molt el col·lectiu universitari,
que menysprea molt la representativitat
d'aquest col·lectiu en el ple del claustre.
Jo, de cap manera, penso així.
Jo estic segur que tothom actuarà
en aquestes eleccions
fent servir el lliure al vir
i sense estar condicionat en absolut
per res de res que puguin dir
o puguin fer els polítics.
Se citava una persona
que també compartia,
en un mitjà de comunicació ho he llegit,
també compartia que es tractava
d'una ingerència política
a l'autonomia universitària.
Aquesta persona
que es dedica a la política
ha dinat amb mi, personalment,
ha dinat amb mi per parlar de la universitat.
En què creem?
Hem de ser una mica seriosos.
Hem de fer una reflexió seriosa
davant de determinats fets
que, si no es consideren normals,
vol dir que encara persisteixen lamentablement
les idees que la política és un fantasma,
que em creia jo que aquestes idees
estaven superades, sobretot a la universitat,
i que van prevaler aquestes idees
en altres moments políticament
superats per sort.
D'aquesta trobada de dimarts,
senyor Martí, es pot desprendre
que els assistents
donen suport a la seva candidatura?
Miri, jo,
de la mateixa manera que dic
que no faig referència
a les reunions que tinc,
que són moltes,
i amb les persones en qui em reuneixo,
crec que tampoc té interès públic
que jo expliqui què és el que es diu
i quines opinions s'expressen
en aquestes reunions.
Perquè considero que seria fer referència
a opinions i a judicis
d'altres persones,
i en tot cas les haurien de ratificar
aquestes altres persones
o explicar inicialment
a partir d'elles mateixes.
Tem en qualsevol cas
que hi hagi una politització
de la campanya,
amb diferents partits polítics
potser donant suport
a un o altre candidat?
No, no, no, ja ho he dit abans.
A mi el col·lectiu universitari
em mereix un respecte tan profund
que en cap moment jo he pensat
que la presència...
Escolta, l'universitat
ha convidat a molts polítics
a expressar la seva opinió
sobre fets no universitaris
però també sobre fets universitaris.
Han estat expressament convidats
a tenir conferències, a parlar.
La presència dels polítics,
deixem que sigui fantasma de res.
En cap cas jo pensaria
no pensaria mai
que les reunions que pugui tenir
qualsevol candidat a rector
en qualsevol polític
de qualsevol color
perquè, a veure,
jo he tingut reunions
en polítics de colors
i de línies diferents.
Això no s'ha dit,
és igual, no cal dir-ho,
però en tot cas sí que jo vull dir
que si a mi em constés,
ja em consta que n'ha tingut,
com he dit abans,
alguna de reunió en polítics
que en tingués moltes,
no patiria gens
per ingerències
per l'autonínia universitària
perquè penso que el claustre
i el col·lectiu universitari
és d'una maduresa suficient
com perquè no es deixi influir
per ningú ni per res,
més que per allò que pensen
que ha de ser el millor
per la universitat.
Vostè, senyor Martí,
que ha estat el rector
de la Universitat Rubí i Virgili,
ara, amb el pas del temps,
quines creu que són les raons
que han provocat el trencament
intern que hi havia
a l'anterior equip
de govern de la universitat
i que han forçat a avançar
aquestes eleccions
que s'havien de fer més endavant?
M'agradaria que això
ja anés quedant a la història
i no haver-ne de parlar
perquè s'ha produït un fenomen
que difícilment és explicable.
Vostè parla de trencament.
Esclar, un es pregunta
si hi ha realment un trencament
que afecta els vicerectors
i el secretari general,
que són càrrecs de confiança
del rector,
com s'explica un trencament
sense unes dimissions
irrevocables
per part d'aquests vicerectors
i del secretari general,
tots ells càrrecs de confiança.
Què s'ha creat aquí?
Doncs miri,
jo no sé com definir-ho
i públicament prefereixo
no utilitzar cap paraula
per definir-ho.
Públicament prefereixo
no utilitzar-la,
però evidentment
el procediment
no m'ha semblat
el millor
ni per descomptat
el desitjable
pel bé de la nostra universitat
i entenc
que la societat
deu estar perplexa
perquè li ha de costar
molt entendre
especialment
això que li he dit.
Si hi ha ruptura
per part dels
qui col·laboren amb mi
a partir de la confiança,
a partir exclusivament
de la confiança,
per què no hi ha
una dimissió
irrevocable
d'aquestes persones?
Es pot dir
vostè per què no la cessa?
Sempre he dit
que jo
fins l'últim moment
tenia confiança
en aquestes persones,
tant que jo he dedicat
grans esforços
perquè pensava que era
fer un bé
a la Universitat
Rovira i Virgili,
he dedicat
grans esforços,
moltíssims,
esgotadors,
per mirar
de recompondre
la situació inicial.
Se sent, doncs,
víctima,
al fil del que diu
d'una mala jugada
de part del seu
equip de govern anterior,
d'una conspiració
fins i tot
contra la seva persona,
contra la seva figura?
Ja dic que jo
no vull parlar
de qualificacions
en públic,
víctima,
prefereixo tampoc
no parlar
de sentiments
íntims
personals meus,
el que sí que vull dir
és que
tal com s'han
produït les coses,
no s'ha fet cap bé
a la Universitat
Rovira i Virgili,
per descomptat,
jo no en soc
el responsable,
això sí que vull
que quedi molt clar,
jo no en soc
de cap manera
el responsable,
la qual cosa
no vol dir
que en el meu govern
no hagi comès errors,
n'he comès i molts,
per què?
Perquè hem actuat molt,
es diu que
la millor manera
de no cometre errors
és no fer res,
com que han fet
moltes coses,
segur que he comet
molts errors.
Ara,
res no justificava
i de fet
ningú no m'ha donat
una justificació
de pes
que expliqués
aquesta situació.
Que no vol dir
que lamenti
que hi hagi
una alternativa
a l'elecció
de rector.
Penso que és
molt bo
que hi hagi
alternatives,
no només molt bo,
perdó,
sinó que diria
fins i tot
necessari
que hi hagi
alternatives
en benefici
de la democràcia
de la universitat.
El que és
per mi
lamentable
és que
l'alternativa
que hi hagi
neixi
de la manera
i del lloc,
és a dir,
del mateix equip
de govern anterior,
de confiança,
com s'ha creat
i nascut.
Ja que ha parlat
de la seva gestió
de govern,
parlem d'aquesta.
Fàcil-me una valoració
de la seva etapa
com a rector
d'aquests 5 anys,
des del 93
fins ara.
Quins creu
que han estat
els grans èxits
i també si n'hi ha hagut
algun fracàs
en la seva gestió?
A veure,
més que d'èxits
i de fracassos,
tots dos termes
em semblen
exagerats,
em sembla exagerat
parlar d'èxit,
no cal parlar d'èxit
per les coses fetes
i em sembla també
exagerat
parlar de fracassos
respecte a aquelles coses
que s'haurien volgut fer
i que encara
no estan fetes.
Jo parlaria
de realitats
objectives.
També en aquest cas,
en algun mitjà
de comunicació
s'ha fet esment
per part d'algunes persones
d'una mala gestió
educativa,
em sembla
que he llegit
en algun cas.
L'altre candidat
em consta
que ha dit
o així constava
en un mitjà
de comunicació
que la meva gestió
no ha estat
prou eficaç
en els últims temps.
No vull entrar
en dialèctiques
sobre això.
Només demano
i això sí que ho demano
de debò
perquè de vegades
les presses
no ens deixen
reflexionar suficientment,
només demano
que tot el col·lectiu
universitari
però sobretot
tota la societat
que és qui paga
juntament amb el col·lectiu
universitari
que també és societat,
la universitat,
pensi
què és el que s'ha fet
realment
amb sis anys
i pocs mesos.
Què és el que realment
s'ha fet
amb sis anys
i pocs mesos?
amb creació
en creació de centres
en creació
de departaments
en creació
de serveis
en creació
d'instituts
en l'elaboració
d'un pla
d'inversions
per ubicacions
en la programació
de nous ensenyaments
en el nombre
d'alumnes
en el nombre
de personal
docent
i investigador
en el nombre
de personal
d'administració
i serveis
no continuo
perquè després
em dirà
que el temps
no es dona
més de si
i ja està
que valori
quin creixement
ha fet
de passada
i això no està
deslligat
del que acabo de dir
que valori
quina projecció
en el sentit
de prestigi
ha guanyat
en sis anys
i pocs mesos
la Universitat
Rovira i Virgili
no el rector
la Universitat
Rovira i Virgili
valorat això
parlar d'eficàcies
d'eficiències
bones o dolentes
etc
sembla que no caldrà
en absolut
i si no
és fer trampa
si es parla
de falta
de no sé què
sense
valorar
allò que realment
s'ha fet
i en el temps
en què s'ha fet
que no ho ha fet
el rector sol
ho ha fet
tot el col·lectiu
i el rector
especialment ajudat
pels seus vicerrectors
evidentment
per l'equip de govern
el qual jo sempre
he remarcat
que agraeixo
la feina
que ha fet
que ha estat
molta i ben feta
que es valori això
i prou
i això és el que
han de considerar
els ciutadans
i les ciutadanes
per decidir
si hi ha hagut
eficàcia o no
en la gestió
a partir d'aquí
el futur
més immediat
aquests 4 anys
que planteja
la nova etapa
de la Rovira i Virgili
per vostè
quines són
les prioritats
o els eixos bàsics
en els que hauria de treballar
la Universitat de Tarragona
també
tenim poc temps
per estendre'm en això
em sembla
que és demà
que la Junta Electoral
va decidir
que podríem penjar
els nostres programes
a la pàgina web
de la universitat
bàsicament
bàsicament
jo diria
que la
nova via
que s'ha d'aprendre
en la gestió
de la universitat
està marcada
pel contracte
programa
i pel pla estratègic
que inclou aquest contracte
programa
que hem signat
a l'administració pública
per dir-ho
d'una manera
molt senzilla
el pla estratègic
vol dir
que
perquè la universitat
pugui gaudir
d'una subvenció
que s'afegeix
a la subvenció ordinària
que és una subvenció
de 1.045 milions
per 3 anys
doncs
s'ha de comprometre
a assolir
uns determinats objectius
per tant
això exigirà
un treball intens
cara endins
de diàleg
de debat
amb els centres
amb els departaments
fonamentalment
amb centres i departaments
per establir
subcontractes
a partir d'aquest
contracte programa
que seran compromisos
al seu torn
de cada centre
de cada departament
respecte a la docència
respecte a la millora
de la investigació
respecte a la millora
de l'optimització
dels recursos
entrarem en un període
en què caldrà prioritzar molt
sempre a partir del consens
perquè caldrà optimitzar
molt els recursos
de què disposem
i per tant
potser haurem de
fins i tot
renunciar
a determinades iniciatives
en favor
d'algunes altres
i d'allà
iniciarem una política
de creixement
sostenible
que ens permetrà
uns reajustos
uns reequilibris
pressupostaris
entre els diversos
ítems
que formen
el conjunt
del pressupost
crec que seria
bo
en l'àmbit dels estudiants
que ens preocupéssim molt
per l'aplicació
dels nous plans
d'estudi
avui
la qualitat de vida
dels estudiants
i les estudiantes
a la universitat
és molt baixa
i és molt baixa
per moltes raons
però fonamentalment
diria
per el que suposa
aquest seguiment
estressant
dels nous plans
d'estudis
ho anem dient
ho anem dient
però no fem
encara l'esforç
suficient
per resoldre
aquest tema
com també
necessiten
els estudiants
i les estudiantes
majors infraestructures
no solament
ja de suport
a la docència
sinó també
infraestructures
per la seva convivència
per l'organització
de les seves activitats
de lleures
etcètera
possiblement
caldrà revisar
la normativa
de permanència
amb benefici
d'un major rendiment
dels ensenyaments
en el seu conjunt
en el cas
del professorat
i del personal
d'administració
i serveis
caldrà fer
una redefinició
igualment consensuada
de la plantilla
caldrà
aplicar
una contenció
en el seu creixement
d'una banda
i de l'altra banda
una reflexió
sobre la necessitat
de reequilibris
perquè en aquests moments
algunes unitats
de treball
estan suficientment
dotades
des del punt de vista
de recursos humans
suficientment
dins del que podem esperar
mai tenim els recursos
suficients
mentre que d'altres
estan
molt insuficientment
dotades
per tant
caldrà trobar
un equilibri necessari
però per damunt de tot
per damunt de tot
com que
tota aquesta feina
implica
com deia abans
consens
haurem d'iniciar
una nova etapa
en què
el debat
la discussió
han de ser
temes fonamentals
per tant
això significarà
que els òrgans
de govern
especialment
la junta de govern
i les seves comissions
i el claustre
es converteixin
en fòrums
de debat
per aprofundir
els problemes
concrets
en què caldrà
prendre decisions
però també
al mateix temps
òbviament
per aprofundir
en el procés
de democratització
de la universitat
portes en fora
caldrà
incentivar
molt més
encara
les relacions
universitat
societat
empresa
és a dir
la transferència
de tecnologia
la transferència
de serveis
la transferència
de resultats
d'investigació
no solament
perquè
això
implicarà
la possibilitat
de
fons
de nous recursos
per a nosaltres
sinó perquè
la universitat
del futur
ha de ser
una universitat
estretament
lligada
encara molt més
estretament
lligada
amb la societat
i amb les empreses
i amb les institucions
en general
també en el futur
suposo que serà important
les relacions
amb el govern
de la Generalitat
en el sentit
que cal
un pla d'inversions
també d'infraestructures
de futur
en aquest cas
i en aquest sentit
vostè considera
que
vostè que ha estat
fins ara
l'interlocutor
com a rector
de la Universitat
Rovira i Virgili
amb el govern
de la Generalitat
i amb el comissionat
d'universitats
que és especialment
important
que aquest interlocutor
continuï sent el mateix
sí
ho he dit altres vegades
ho dic ara també
vostè parlava
d'un pla d'inversions
per a les ubicacions
i les infraestructures
estem
molt a prop
que arribi
al seu fi
concretament
a l'any 2000
sembla molt lluny
però és aquí mateix
per tant
hi ha dues coses
a fer
en aquest sentit
i ha anat bé
que m'ho recordés
perquè són aspectes
importants
en el meu programa
de govern
en la meva proposta
de programa
de govern
d'una banda
que els ritmes
que ara s'estan duent
en la construcció
de nous centres
de noves ubicacions
siguin els ritmes
adequats
els mínims
establerts
i compromisos
i si pot ser
encara
accelerar-los
i de l'altra banda
començar ja
a negociar
un bon
segon pla
d'inversions
perquè òbviament
en aquesta primera fase
no arribarem
a poder
a complir
el pla
d'ubicacions
que vam aprovar
a la Junta de Govern
és a dir
de moment
hi ha unes prioritats
que se centren
fonamentalment
en les escoles
tècniques superiors
d'enginyeria
en la facultat
de ciències jurídiques
en la facultat
de química
però després
evidentment
queden encara
altres centres
alguns en una situació
de precarietat excessiva
com és el cas
de l'escola
universitària
i d'infermeria
que s'hauran de contemplar
immediatament
en aquest nou pla
d'inversions
a partir del 2000
Són temes
de l'actualitat
d'aquesta actualitat
universitària
una darrera qüestió
també relacionada
amb el futur
creu que ha de créixer
més la universitat
Rubí i Virgili
pel que fa
a nombre d'alumnes
i a nombre
d'ensenyaments?
Bé, jo crec
que hem arribat
bàsicament
aquell sostre
en què
inicialment
havíem pensat
que ens havíem de moure
tant des del punt
de vista
del nombre
d'alumnes
com des del punt
de vista
de la programació
d'ensenyaments
queden encara
uns ensenyaments
compromesos
que s'han de posar
en marxa
com és el cas
del d'Economia
a la Facultat
de Ciències Econòmiques
i Empresarials
el cas de Gestió
i Administració Pública
a la Facultat
de Ciències Jurídiques
Dietètica i Nutrició
a la Facultat
de Medicina
i Ciències
de la Salut
mestre
en Educació Social
a la Facultat
de Ciències
de l'Educació
i Psicologia
i potser
m'en deixo algun
però jo diria
que
i perdoni
que sigui modest
que un dels mèrits
torno a dir
de tota manera
és una immodesti
relativa
perquè no és un mèrit
del rector
és un mèrit
de l'equip
de govern
i és un mèrit
de la col·laboració
de tot el col·lectiu
en tots aquests anys
de mandat
és haver aconseguit
precisament
en la programació
un equilibri
que sincerament
crec que era difícilment
imaginable
l'any 91
quan encara
no existien
com a universitat
independent
tenim
representació
sòlida
de Ciències
Socials
Econòmiques
i Empresarials
Jurídiques
tenim representació
sòlida
en Ciències
de la Salut
tenim representació
sòlida
en l'àmbit
de la Pedagogia
i la Psicologia
per citar
tres àrees
de gran demanda
social
tenim
una presència
molt forta
de
l'enginyeria
i per tant
de Ciències
Aplicades
i de Química
en la Facultat de Química
que respon
de manera molt directa
a les necessitats
de l'entorn
més immediat
i tenim també
les Ciències Humanes
que mai no podran faltar
en una universitat
que realment
vulgui ser això
una universitat
de manera que hem aconseguit
un equilibri
jo sempre dic que
el nostre model
d'universitat
no agrada
el 100%
a ningú
començant per mi mateix
però això és bo
perquè un dels
perills
que es pot córrer
és que
es plantegi
un model
que gradi
sí al 100%
però només a 3 o 4
i a la resta no
tant en aquest sentit
crec que s'ha fet
una feina
i un esforç
que és especialment
lluable i meritoria
feina i esforç
de tot el col·lectiu
de tot el col·lectiu
en aquest àmbit
en l'àmbit
de l'equilibri
en la programació
d'ensenyament
al principi de l'entrevista
senyor Martí
vostè venia a dir
que representa
una continuïtat
i que demana el vot
justament per acabar
de culminar
aquesta gestió
de govern
realitzada
en els últims anys
tenint en compte
que l'altre candidat
el que del seu contrincant
era el primer
vicerrector
de l'anterior equip
de govern
si vostè representa
la continuïtat
el senyor Lluís Arola
que representa
a veure
dues coses
primera
no que representi
dues coses
dues coses
que li vull dir
respecte a això
jo no he dit
que represento
la continuïtat
jo he dit
que ara hem d'iniciar
una gestió
a partir
d'unes noves maneres
de fer
no a partir
d'un model diferent
perquè el contracte
programa
i el pla estratègic
ens hi obliga
per tant
no és ben bé
continuïtat
sinó que és
canvi
en el plantejament
de les relacions
en el si del col·lectiu
i amb l'administració pública
respecte a la segona part
per tant
no és continuïsme
respecte a la segona part
de la pregunta
doncs
me la faig jo mateix
no sé imaginar-me
i em sembla
que ell mateix
ho ha declarat
si el diari
en què ho vaig llegir
reflectia
fidelment
el que va dir
es deia
es deia literalment
per part de l'altre candidat
que no creia
que el seu projecte
i el meu
poguessin ser
essencialment diferents
aleshores
és realment això
el per mi
lamentable
per a la Universitat
Rubí i Virgiri
quina contesa electoral
és aquella
que es caracteritza
no per propostes
essencialment diferents
que l'altre candidat
ha dit
que no hi seran
i jo ho he llegit
insisteixo
si reproduïem fidelment
el que va dir
quina contesa electoral
és aquesta
sobre què
sobre estils diferents
com s'ha dit alguna vegada
i què vol dir això
de canviarem l'estil
què vol dir
que ara anirà amb corbata
i jo sense
que convidarà
no sé qui
en lloc de no sé qui altre
s'ha d'explicar
què vol dir l'estil
i de totes maneres
si l'estil
ha de contemplar
actituds i procediments
com aquells
a què em referia
al començament
els quals no he volgut
qualificar
determinats estils
a mi em fan
una certa por
senyor Joan Martí
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
la campanya
i fins una altra oportunitat
moltíssimes gràcies a vostès
bon dia
bon dia