El conte d'avui del gripau blau és La Nina de Drap, del Davi.
El dia de cap d'any, la petita Núria i els seus pares visiten l'àvia Mercè.
L'àvia obre una capsa de cartró deteriorada pel pas del temps
i ensenya a la seva neta un grapat de velles fotografies.
Són records en blanc i negre d'una infantesa llunyana.
Cadascun dels retrats amaga un petit moment de la infantesa de l'àvia.
La primera bicicleta, un pastís d'aniversari, la camioneta del pare
i tot un recull de nines de drap exposades a l'aparador d'una botiga de joguines.
L'àvia Mercè explica a la Núria que, de petita,
havia desitjat una nina de drap com les de l'aparador de la fotografia.
Eren nines tendres, d'aquelles que es podien abraçar ben fort,
ai, sense por de trencar-les.
Li diu l'àvia posant-se les mans al pit i afegeix.
Ai, una nina com aquelles que venen els encants vells.
Ai, d'aquestes ara ni se'n veuen.
Són molt poques, eh, les que es veuen ara.
I continua a poc a poc i donen una
ensenyant-li les fotografies que li porten tan bons records.
Amig de tots aquells retrats,
s'hi amaga un segell antic que l'àvia descobreix amb facilitat.
«Té, Núria, aquest segell és per tu!»
«Ostres, que bonic!»
diu la nena amb un somriure d'orella a orella.
«Gràcies, iaia!»
i li fa un petó que li deixa mitja galta vermella.
El segell ja ha dibuixat els Reis d'Orient damunt dels seus camells.
L'àvia explica a la Núria que, de petita,
va comprar aquest segell amb els diners que, de mica en mica, anava estalviant.
«Volia el segell per enviar la carta als Reis d'Orient!»
diu l'àvia somrient.
«Ai, em feien tanta il·lusió aquelles nines de drap!
Què hauria fet qualsevol cosa per aconseguir-ne una!»
li xiuxueix a l'orella.
La primera vegada que l'àvia Mercè va escriure la carta als Reis,
la Carme, la seva germana gran,
li va haver d'explicar que per fer arribar la carta als Reis
no calia posar segell ni ficar-la a la bústia.
Llavors, la petita Mercè es va a guardar els segells que havia comprat
i va a donar la carta als Patxes, com s'acostuma a fer.
Aquell any, però, els Reis no li van poder deixar la nina de drap
que tant desitjava.
Després d'explicar-li aquesta anècdota,
l'àvia Mercè dona el segell a la seva petita picant-li l'ullet
i tot seguit van plegades als encants
a comprar una d'aquestes nines de drap
com les que surten a la fotografia.
L'endemà, la petita Nuri
juga amb la nina tot el dia.
És genial!
La puc tanyir de colors,
cosir-li cabells d'allà en el cap,
abraçar-la molt fort.
A més, no s'embrota
i no li haig de posar piles.
Es diu a si mateixa.
Tot d'una,
la Nuri es posa un xic trista
perquè recorda que la pobra àvia de petita
no havia pogut jugar amb la nina de drap.
A la Nuri li agradaria molt que l'àvia
també hagués gaudit d'aquella joguina tan formidable.
Aleshores,
se li acut una idea.
Agafa la nina
i la fica en una capsa
i escriu al damunt l'adreça de l'àvia
i li passa pel cap
que, si envia la capsa amb el segell antic,
la nina viatjarà al passat
perquè l'àvia hi pugui jugar.
La Nuri es mira el segell dels reis i diu
Fes-me el favor de portar la nina a la iaia.
La iaia de quan era petita.
I tot seguit
enganxa la capsa al vell segell
i ho fica tot plegat
dins d'una bústia de correus.
Ha passat una setmana.
Avui és el dia de reis
i, com de costum,
la Nuri i els seus pares van a veure l'àvia.
El que no sap la nena
és que la iaia Mercè
li té preparada una sorpresa.
Té, Nuri.
Aquest regal és per a tu.
L'he trobat amagat a les golfes.
I mentre la nena desembolica el regal,
l'àvia li diu
Aquesta és la nina de drapa
amb què jo jugava quan era petita.
Me la van portar els reis
el primer any que els vaig escriure la carta.
I, a més...
I afegeix.
És igual a la que et vaig comprar l'altre dia, els encants.
La Nuri fa veure que no coneix aquella nina
quan s'adona que l'àvia li torna a regalar
la mateixa joguina.
Aquell vell segell enganxat a la capsa
havia transportat a través dels temps
fins a la infància de l'àvia
la nina de drap desitjada.
Com ho havia fet?
Ah, això només ho saben els reis.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!