El conte d'ara es diu El crit del gat i és de Joan Armenguer.
Fa cosa d'un any, quan va semblar-me que l'estiu s'acabava i s'acostava al fred,
vaig sortir de casa, decidida a comprar-me una camisa blanca,
una jaqueta negra amb botons daurats.
Sí, sí.
Bé, no hi ha res d'esprany en això.
En aquesta ciutat, qui més o qui menys, tothom és elegant.
Fins i tot els gats, eh?
I jo? Jo soc un gat com qualsevol altre.
Per arribar a la meva botiga preferida, havia de pujar pel carrer principal,
travessar la plaça del centre i passar a prop del mercat i de la biblioteca del barri.
Pel carrer principal, tot el dia hi pujava i baixava molta gent.
Parlen, canten, criden...
Fan molt de soroll i mai no es fixen en res.
Caminen amb el cap tan dret que, sense mirar on posen els peus,
que els gats sempre correm el perill que ens trepitgin.
No seria la primera vegada.
I això és precisament el que em va passar.
Mentre pujava cap a la plaça, una senyora que em venia al darrere,
segurament una d'aquelles turistes que tenen la mania de caminar mirant sempre en l'aire,
no va veure que jo m'havia aturat per demanar l'hora a un altre gat.
I va llançar-se'm damunt i em va clavar una bona trepitjada.
Miau!
Vaig cridar, però ningú va sentir-me.
Amb tant de xivarri, el crit d'un gat, ni se sent a la ciutat.
Coïsejant de la cama esquerra, vaig arribar a la plaça del centre.
Vaig posar-me dret com vaig poder i vaig cridar ben fort.
Miau!
Però amb tant de trànsit, amb el soroll de les motos i els camions que travessen la ciutat,
la veu em va sortir mig desmaiada de la boca i ningú no em va sentir.
Ai, vaig continuar caminant fins que vaig arribar al mercat.
Era ple de senyores que compraven fruita, peis i llegums.
Vaig enfilar-me a dalt d'un mostrador.
Vaig respirar ben fort per agafar forces i vaig cridar...
Miau!
Però entre tantes veus, entre el soroll de les caixes i l'esmoladissa dels gabinets,
entre tants plors i tantes rialles, ningú va sentir el meu crit.
Vaig baixar del mostrador ben a poc a poc i fixant-me'n bé on trepitjava per no ensopegar.
I vaig anar cap a la biblioteca.
En aquella hora hi havia molts nens que llegien senyores que traien la pols dels llibres
i una bibliotecària que s'ho mirava tot amb molta il·lusió.
Vaig pujar a dalt d'una cadira.
Vaig posar-me les mans a la boca com si fossin un altaveu i vaig cridar...
Miau!
I van sentir-me.
Els nens de la sorpresa els llibres se'ls van tancar de cop a les mans.
Les prestatgeres van començar a tremolar i un diccionari molt gruixut va caure a terra.
De tan espantada la bibliotecària semblava que el cor se li hagués aturat.
Li van haver de portar un got d'aigua fresca de la font.
Des de la meva cadira jo observava l'escena amb una mica d'angonia.
Els nens em van veure lli assegut i van acostar-se'n, preocupats.
Què t'ha passat? Van demanar-me.
Una senyora m'ha atrepitjat la cama i m'ha fet mal.
Ui, pobre gatet, van fer els nens. Pobrissó, vine.
Van omplir-me de carícies.
Quan ja m'havia recuperat una mica la bibliotecària, va venir corrents amb un llibre sota el braç.
Ràpits, nens! En retireu-vos un moment.
L'haurem d'embanar la pota.
Aquest llibre explica com s'ha de fer. Mireu, mireu.
Va obrir el llibre i tots van abocar-nos al damunt.
Era un llibre de làmines molt interessant, amb tot de gats dibuixats, amb l'estil que a mi m'agrada.
Va enbanar-me a la cama seguint les indicacions del llibre.
Ja està!
Va fer la bibliotecària.
Ara ja te'n pots anar. Estàs curat.
Vaig mirar-me tots aquells nens un a un, les senyores de la neteja i la bibliotecària.
M'havien sentit. Ara la cama ja no em feia mal.
Per favor!
Vaig demanar.
Puc quedar-me aquí amb vosaltres?
No sé què dir-te.
Va fer la bibliotecària.
Normalment els gats no venen mai aquí a estudiar.
A menys que...
T'agradaria fer de porter?
Vaig dir que sí.
L'endemà va comprar-me una camisa blanca i una jaqueta negra amb botons daurats.
Sóc el porter de la biblioteca del barri.
M'he fet una caseta entre uns quants llibres vells.
I de nit, si tinc fred, m'abrigo amb un diccionari.
Els matins, si no tinc gaire feina, m'assec entre els nens i consulto algun llibre de làmines.
Amb tots els gats dibuixats, amb l'estil que a mi m'agrada.
Béfonia
Béfonia