El matí de Tarragona Ràdio, la ràdio del matí que es fa a Tarragona.
El proper dissabte 3 d'abril farà justament 20 anys de les primeres eleccions
als ajuntaments de l'etapa democràtica.
Per celebrar aquesta data, avui, Tarragona Ràdio, el matí de Tarragona Ràdio,
reuneixen aquest estudi a les persones que l'any 79 van encapçalar les llistes electorals
que van obtenir representació a l'Ajuntament de Tarragona.
Amb aquestes persones, amb ells, volem recordar justament avui,
a punt de complir-se el 20è aniversari,
volem recordar aquella etapa política de la transició,
el significat històric també de les primeres eleccions municipals a la nostra ciutat
i també els records personals i les anècdotes d'aquella primavera del 1979.
Avui, en directe, al matí de Tarragona Ràdio, els sis caps de llista.
Els protagonistes d'aquelles primeres eleccions democràtiques a la ciutat de Tarragona.
Saludem els convidats avui en directe en aquest programa,
el senyor Josep Maria Recasens i Comas,
cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya,
elegit el dia 19 d'abril del 1979,
primer alcalde de Tarragona de l'etapa democràtica.
És historiador i té 80 anys.
Senyor Recasens, bon dia.
81.
81 anys.
Doncs comencem amb una rectificació.
81 anys ja.
També saludem el senyor Josep Sendra Navarro,
cap de llista de Convergència i Unió en aquelles eleccions del 79.
És jubilat i té 67 anys.
Senyor Sendra, bon dia.
Bon dia.
També tenim entre nosaltres el senyor Àngel Ballver Morera,
cap de llista de Centristes de Catalunya, UCD.
Té 80 anys, està jubilat i el tenim a través de la línia telefònica.
Senyor Ballver, bon dia.
El senyor Ballver havia confirmat la seva presència aquí aquest matí en directe,
però per motius de salut no s'ha pogut traslladar,
així que compartirà el programa amb nosaltres a través del telèfon.
També saludem el senyor Francesc Chamar,
cap de llista de la candidatura independent per la participació dels veïns a l'Ajuntament.
Té 65 anys i forma part de diverses organitzacions no governamentals
dedicades a la solidaritat amb el tercer món.
Senyor Chamar, també bon dia.
Bon dia.
Saludem amb un altre convidat, el senyor Sebastià Barrufet,
cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya, Front Nacional de Catalunya l'any 1979.
Actualment és editor de la revista Turismo y Ocio i té 61 anys.
Senyor Barrufet, bon dia.
Bon dia.
L'últim convidat que queda per arribar i esperem que arribi en els propers minuts
és el senyor Josep Anton Baixera Sastre,
cap de llista l'any 79 del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
L'històric Pesuc és advocat i en l'actualitat té 81 anys.
Ells són els protagonistes avui d'aquest programa especial a Tarragona Ràdio.
Comencem aquest programa saludant com hem fet amb tots els contartulis
i d'alguna manera demanant-los un primer comentari, un primer record,
una primera imatge d'aquell 3 d'abril del 1979,
d'aquella primera data, d'aquelles primeres eleccions municipals a la ciutat de Tarragona,
on recordem el Partit dels Socialistes de Catalunya obtenia 8 regidors,
el Partit Socialista Unificat de Catalunya 6 regidors,
Centristes de Catalunya, UCB, 6 regidors també,
Convergència i Unió 4 regidors,
la candidatura independent per la participació dels veïns a l'Ajuntament,
dos regidors i Esquerra Republicana, Front Nacional de Catalunya,
obtenia un regidor.
Era la composició resultant d'aquelles primeres eleccions municipals
en període democràtic a la ciutat de Tarragona.
Senyors, una primera impressió.
Què recorden d'aquell 3 d'abril del 1979?
Senyor Racacens.
Bé, jo crec que abans de parlar de records,
el que potser hauríem de parlar és de l'ambient polític i social
que hi havia en aquella època.
Si no es té en compte això,
tot el que es pugui dir o comentar no tindria gaire sentit,
perquè moltes de les coses que en aquell moment es feien i es deien
eren per això,
perquè hi havia aquell ambient de transició encara polític,
a vegades una mica exaltat
i altres una mica, doncs diria,
vehement, no?, entre les persones.
I, esclar, que justifiquen,
que poden justificar moltes coses
que avui ens semblen que no tindrien sentit
i, sobretot, el que per ser no tindrien,
no tenen avui sentit o no tenen sentit, suposo,
algunes de les coses que s'estaven fent
per la joventut d'avui,
si no estan, doncs això,
si no coneixen prou bé
l'àmbit, com he dit,
polític i social que s'estaven desenvolupant
en aquella època de la transició.
Senyor Vallbé, a través del telefon,
suposo que també voldrà saludar els contartulis
que estan aquí a l'estudi.
Quin record, de totes maneres,
li queda d'aquell abril del 79?
Sí, bé, jo, primer que res,
he de demanar perdó
per no poder estar present físicament
aquí amb vostès,
però per culpa d'una ditjosa grip
que ha reestrut ja tot el mes,
doncs més impossible sortir de casa.
De totes maneres,
encara que sigui per telèfon,
jo vull donar una molt forta abraçada
a tots els companys
que en aquell moment
ens van presentar a les eleccions.
Com deia molt bé
l'amics recasents,
eren uns altres temps,
eren unes altres circumstàncies
i tots nosaltres,
el que en aquell moment
ens van presentar,
tant de número 1
com amb tot el rest
de les candidatures
de tots plegats,
érem per sobre de tots
d'uns bona fes.
No anàvem com ara
a fer política
perquè de política
en aquell moment
no n'havíem,
tot el que poc que s'havíem,
ja ho havíem perdut
i era una època
i un temps
i unes idees
totalment diferents
que avui en dia
ja és molt difícil
que es tornin a donar.
Senyor Josep Centre,
un primer comentari,
un primer record
d'aquella primavera del 79?
Bé,
hi ha records
de dues menes,
el de la gent
i el d'un mateix,
és a dir,
el de la gent,
recasem,
s'ho he explicat bé,
hi havia molt d'interès
per tots els ciutadans
perquè es tractava
de les primeres eleccions
municipals
durant 40 o 45 anys
i això és important,
els candidats
eren coneguts
mentre que quan són
eleccions generals
no ho són tant
perquè són més de fora,
però per altra banda
a nivell personal,
és a dir,
la gran il·lusió
que teníem tots
en poder entrar
a l'Ajuntament
perquè no només
és la casa
de tots els ciutadans
sinó que ens donava
l'oportunitat
de poder fer
quelcom directament
per la nostra ciutat
que havia viscut
doncs
un parèntesis
d'inactivitat
diem-ne
durant molts anys
degut a les circumstàncies
polítiques
i més o menys
si es feia alguna cosa
generalment
era sense
l'equiescència
o la voluntat
dels propis ciutadans
és a dir,
la il·lusió personal
que teníem
cadascun de nosaltres
i permeti'm
que saludi
el senyor Bellver
al mateix temps
que li dono el pes
per la mort
del seu germà
desitjo que ell
se posi ben bo aviat
senyor Bellver
moltes gràcies
senyor Sendra
una abraçada
molt forta
es poden parlar
entre vostès
perquè a través del telèfon
ho fem possible
senyor Francesc
Xamart
era el cap de llista
com dèiem
d'una candidatura
independent dels veïns
quins records
o quines imatges
li queden
d'aquella etapa
del 79?
jo voldria ratificar
plenament
el que els meus companys
han dit
veritat
per tant
jo si afegeixo
a alguna cosa
serà quasi
del mateix
amb altres paraules
diferents
certament voldria
subratllar
una expressió
que ha dit
el senyor
Àngel Bellver
veritat
que érem uns bona fes
i certament
tots els que en aquell moment
vam entrar a l'Ajuntament
érem bona fe
i ojalà
tots els que
es vagin presentant
tant a les municipals
com a les autonòmiques
i a les estatals
tinguin
no sé si l'encert
però almenys
la bona voluntat
i l'honestetat
i la bona fe
que teníem nosaltres
en aquell moment
per tant
en aquest sentit
subratlla plenament
aquestes paraules
d'Àngel Bellver
i bueno
també
el que ha dit
el senyor Sendra
que anàvem
a les municipals
amb molta il·lusió
i sense tenir
cap experiència
de la política
almenys per part meva
però amb les ganes
de fer
de treballar
de construir
potser diríem
una societat
una mica més justa
i per tant
una ciutat
de Tarragonina
més equilibrada
de veritat
però jo
acabo
aquesta primera intervenció
per allorgar-me més
amb aquestes dos
impressions
veitats
aquells dos records
la bona fe que teníem
i l'optimisme
i la il·lusió
que teníem
quan vam entrar
a Consistòria
i la primera impressió
del senyor Sebastià
Barrofet
aleshores cap de llista
d'Esquerra Republicana
front nacional de Catalunya
Bé, coincideix
plenament
amb el que diuen
els meus companys
eren unes eleccions
molt importants
perquè recordem
que el 15 de juny
del 77
s'havien celebrat
les primeres generals
després de 40 anys
després hi havia hagut
unes generals
a l'1 de març
del 79
que per cert
jo també
hi vaig participar
però no pas
amb l'alegria
i amb l'entusiasme
que el 3 d'abril
a les municipals
però és que
no solament
per part nostra
la gent
els ciutadans
en aquest cas
de Tarragona
ens ho van
agrair molt
no sé per què
perquè és que
et trobaves
pel carrer
i és com
els que vam sortir
elegits
en aquell 3 d'abril
és com si haguessin fet
alguna cosa important
com si haguessin guanyat
la guerra
una cosa important
això
aquest era
el tarannà
que hi havia al carrer
la gent estava molt contenta
de tenir
altra vegada
uns ajuntaments democràtics
el 3 d'abril del 1979
no sé si se'n recorden
però era un dimarts
era un dia feiner
aleshores
en aquella etapa de la transició
es votaven dies feiners
i no en diumenge
com ara mateix
i en aquelles èpoques
en aquella data concretament
segons recull la premsa
de l'època
van votar
el 57,4%
dels electors
de la ciutat de Tarragona
la campanya aleshores
durava 3 setmanes
la campanya electoral
vostès
com recordant
aquella campanya electoral
hi havia realment
una gran efervescència política
com eren els mítings
els missatges
els actes
que feien
al carrer
quins comentaris
farien sobre
aquella etapa política
de vostès
dels militants
dels partits
i dels ciutadans
en general
a mi em sembla
que
a veure
abans d'entrar
en això
jo voldria
en tot cas
rematar un amic
el que s'ha dit abans
i en el sentit
que en aquell moment
com han dit aquí
els meus amics
que estan aquí
hi havia
diria
entre tothom
em penso que tothom
una certa
no una certa
diria
una total
honestetat política
o diria
i una
honestetat
doncs
de tota bena
i la que no és política
cromatística
per dir-ho d'una manera així
aquesta honestetat
era total
era total
que es podia
reflectir
a vegades
amb un apassionament
en la defensa
oi
en aquests discursos
de defensa
en la nostra posició
perquè creiem tots
que teníem
doncs
home
que era la millor
evidentment
perquè aquesta mateixa
nostra estatat
ens ho feia creure
a vegades exageradament
no
a vegades
diria
doncs potser
no massa ro
però això era així
i la prova
i a més
et voldria també destacar
que de tots aquells
que hi havia
aquí a l'ajuntament
que van sortir llavors
i tal
i que
hi ha altres ajuntaments
que eren
podíem dir
doncs
una mena
d'aficionats
o d'afeccionats
a la política
perquè després
la gran majoria
o gairebé
tots van plegar
ningú no ha estat
un professional
de la política
que jo sàpiga
oi
sinó que
simplement
allò es va acabar
es va acabar
aquella etapa
i han deixat pas
a uns altres
que tenen
una altra
em penso jo
que tenen
una altra visió
de la política
que ja no és
allò que nosaltres
fèiem i crèiem
en aquell moment
això
dit això
ara passem
els records
els records
jo diria
que són
bé
en primer lloc
tots
teníem un interès
almenys
en els del meu partit
i en els altres també
perquè sortien
a presentar
un programa
aquest programa
podia ser
doncs més o menys
realista
perquè anàvem a entrar
en un lloc
on sabíem grans coses
però
tot i que siguen
idealista
moltes vegades
era un programa
en segon lloc
hem de tenir en compte
que tot aquest programa
o qualsevol
de les coses
que en aquell moment
es feien
abans d'entrar a l'Ajuntament
estaven subveditats
a un gran problema
que era el problema
de l'aigua
i que avui ja no se'n recorda ningú
l'aigua dominava
per tot arreu
i a part
i sobretot
també
hi havia un altre aspecte
que no es tocava
era la qüestió
de tipus social
dins de l'Ajuntament
és a dir
que l'Ajuntament
intervingués
amb serveis socials
que llavors
doncs escolta
això era inèdit
oi totalment
bé
i després
hi havia tota una sèrie
de problemes
no ho sé
d'urbanisme
i tal
però com a anècdota
et diré jo
i perquè vegis
on podia arribar
l'apassionament
et diré jo
un dels casos
que em va passar
i és que
els del meu partit
van anunciar
un mítin
a bona vista
un mítin
a bona vista
i que aquest mítin
no es va poder fer
perquè va ser
bloquejat
totalment
pels del PSO
que ens el van
boicosejar
i no van
ni deixar entrar
dintre el local
ni la gent
ni els que
havíem de
parlar
en aquell mítin
oi
però
això
doncs
d'aquestes
te'n podria explicar
d'altres
ja t'explico aquesta
perquè aquesta
va ser molt dura
però per l'estil
d'altres i tal
ara
això
a veure
és una anècdota
no és una realitat
avui això
potser encara pot passar
amb el qualsevol altre
llavors
de seguida entrarem
en altres detalls
a veure el senyor Ballbé
què ens explica
d'aquella campanya electoral
d'aquells records
i d'aquesta política
d'aficionats
que comentava
el senyor
Requesens
senyor Ballbé
jo crec
i s'està demostrant
que
continuem
sent tots plegats
encara
uns bons amics
per sobre de tot
a part de les idees polítiques
que cada un tenia
a l'Ajuntament
vàrem ser tots
quan hi vàrem entrar
uns grans
grans
grans amics
crec que ara
tampoc no passa
i quan
els actes
de propaganda
i de publicitat
i de
i de tot
aquest
parafernàli
que es fa actualment
a les eleccions
de tot això
res de res
llavors
a les màximes
feia un acte
que hi existien
tres d'un gènere
de persones
i pare
i de comptar
tots érem aficionats
però no érem aficionats
tan sols
els que ens presentàvem
sinó que
inclús els partits
no tenien
ni l'embargadura
ni els diners
ni l'experiència
que tenen ara
ara
aquests grans actes
multitudinaris
abans d'una elecció
llavors això
no solament
no es veia aquí a Tarragona
sinó que no es veia
en cap lloc
de tot Espanya
senyor Sandra
bé
jo crec que s'hauria
de distingir
dos temps
primer
els dies abans
de les eleccions
i a partir del dia després
és a dir
sí que abans
hi havia una certa rivalitat
entre els partits
però no vols
fins que fossin
degut a que
esclar
es ventilava
l'abtenció
d'un cert número
de vots
que es poguessin
deixar governar
i es produïen
aquestes anècdotes
que ha fet referència
als recasents
que tots
les hem viscudes
hi ha ben manifestacions
a la premsa
o a la ràdio
o bé personalment
però sí que he de dir
que
els que es presentàvem
tots érem tarragonins
és a dir
no érem polítics
érem polítics
que pertanyíem
a un partit determinat
però ens movia
el tarragonisme
el ser fills de Tarragona
el sentir Tarragona
i el voler canviar Tarragona
i això
és un aspecte
que s'ha de valorar molt
i a partir
de l'endemà
de les eleccions
doncs
es van retocar
pogrames
es van afinar una mica
i es va crear
es va fer el pacte
de pogrés
que en diem
que el van formar
ja estava fet abans
sí
estava parlat
però me refreixo
abans de les eleccions
no deixàvem tenir
les nostres controvèrsies
les nostres baralles
públiques
diem-ne
baralles que no
són ni comparables
amb els que hi ha avui
avui hi ha gavinetades
hi ha esgarrinxades
entre persones
cosa que aleshores
no va existir
nosaltres ens podíem discutir
un problema determinat
amb força
amb ímpetu
però
acabada la discussió
continuàvem sent enemics
com abans
ara sembla que hi ha rivalitats
més aviat
de tipus personal
que no
per defensar
el bé
o de la ciutat
en certs aspectes
després parlem del pacte de progrés
perquè d'alguna manera
va ser una mena de govern
d'unitat
o de majoritari
de les forces polítiques
amb representació
a l'Ajuntament
de Tarragona
senyor Xamart
aquella campanya
vostè incapçalava
una candidatura
independent
que en aquella època
eren
gairebé
majoria
en molts municipis
de les comarques
de Tarragona
perdó
una candidatura
el Requesens
vol dir alguna cosa
em sembla
no
et vull recordar
totes aquelles cordelles
que posava
de part a part
de carrer
ah sí
però saps què passa
també com a anècdota
que sents
que resulta que allà
a Torrefort
la vigília
la vigília
de les votacions
que estaven també penjadets
allà
puig també van desaparèixer
un dia
perquè un partit polític
també els va fer desaparèixer
però bé
ens vam empipar
en aquell moment
ara ja no ens en recordem
i ho dic com a anècdota
i s'ha acabat
però allò
que et va passar a tu
en relació
amb aquell partit
que la ciutat
de Bonavista
nosaltres ens va passar
no amb un mítin
sinó amb uns cartells
que teníem
i el dia anterior
van desaparèixer
perquè es tenien penjats
amb cordills
perquè no teníem mitjans
d'utilitzar
i una
cendre
a nivell d'anècdota
de mi
és que no sóc fill
de Tarragona jo
eh
sí
el que et connectes
va molt bé
a Tarragona
i eres col·laborant
en coses de Tarragona
sí
sempre això també
jo sóc fill de Barcelona
però quan vaig
em presentar-me aquí
a l'Ajuntament
volia defensar
diguem-li
la ciutat de Tarragona
i precisament nosaltres
el grup
i suposa que vosaltres
els que formeu
també part dels altres partits
teníeu el mateix objectiu
i els requesents
ara d'alguna forma
ja ho suggerim
no
jo quan vaig venir
a Tarragona
ja vaig venir
major d'edat
ja
doncs vaig conèixer
la Tarragona
que vaig conèixer
simplificant una mica
hi havia dos Tarragones
no
la Tarragona del centre
i la Tarragona de la perifèria
per tant
amb desigualtats
en molts nivells
de transports
de serveis socials
de tot tipus
d'educació
etcètera
etcètera
per tant
la preocupació
em sembla generalitzada
de tot el Consistòria
era fer una Tarragona
no dividida
sinó unitària
i una dels primers
recordo
preocupacions
del Consistòria
és anar
unint els barris
a través de
carrers
és veritat
i a través
d'altres mitjans
perquè veiem
que era una desigualtat
que responia
a una situació
d'injustícia
de tot un període
anterior
de la dictadura
em sembla
que vam entrar
en aquest desig
de treballar
per Tarragona
i unificar
que tots els tarragonins
es trobessin
amb les mateixes
circumstàncies
i amb els mateixos mitjans
per desenvolupar-se
com a persones
solament uns
que tinguessin
un cert privilegi
per viure
on vivien
i els altres
que perquè vivien
on vivien
tinguessin
una situació
de segona fila
senyor Barrofet
Sí, abans
de parlar
d'aquest tema
permete'm
que abans
me n'he descuidat
Àngel Ballver
sóc en Barrofet
i t'envio
una forta abraçada
Hola Barrofet
perquè em penso
que no
abans
no se m'ha passat
Bé, el tema
és evident
Esperi, espera un moment
diga senyor Ballver
Barrofet
Hola
una abraçada
molt forta
i sento precisament
més que per ningú
per tu
el no haver pogut
assistir avui
Sí, perquè no estic a Tarragona
és clar
Perquè precisament
i no ens hem tornat a veure
i moltes vegades
he preguntat per tu
però poques notícies
m'han pogut donar
A veure si un dia
ens veiem
i ens donem
una gran abraçada
de tots aquests anys
que no ho hem fet
A molt de gust
Àngel
A molt de gust
Gràcies
Ja saps on tens casa teva
Moltes gràcies
Doncs efectivament
tot el que han dit
hi estic d'acord
el que ens volia
era
la bona fe
la bona fe
que abans esmentava
es movia també
el patriotisme
jo tampoc soc de Tarragona
però soc de la Canotja
i aleshores ja
bé, la Canotja
té aquesta circumstància
que sense ser
Tarragona
no deixa de ser-ho
ara per ara
jo crec que hi ha
per sempre més
i el que deia abans
els requesents
és veritat
hi va haver
verdaderes
trifulques
hi va haver
molt de
molt de
merder
aquesta és la veritat
I en record d'alguna
en concret?
No, no, no
en general
però
també estic d'acord
amb en Cendre
que no es pot
ni comparar
no es pot comparar
és a dir
el que passa avui
el que passa avui
és molt més
maquiavèlic
molt més
aleshores
actuàvem tots
amb molt bona fe
Hi havia aquelles trifulques
aquelles baralles
però entre alguns
partits en concret
o entre tots?
Tots contra tots?
No, perquè tenen en compte
que el municipi
és aviat persones
més que partits
és a dir
són persones
i a vegades
ja ho he dit
a vegades
m'estranya
que en una determinada població
un partit no s'entengui
i en un altre
quan a Tarragona
ens hem entès perfectament
Què vol dir això?
Vol dir que això
segons el tarannà
de cada persona
i et podies barallar
amb un del teu propi grup
o amb un del grup contrari
però ja et dic
això és
la reacció personal
de cadascú
però
no hi va haver
res de sang i feix
en aquella època
perquè al mateix temps
tots teníem un fonament
a més del tarragonisme
aquí abans
teníem un fonament
de democràcia
que és una cosa
molt important
avui en dia
la comprensió
envers el que pensen
i fan
i diuen els altres
Els temes estrelles
d'aquella època
d'aquella campanya electoral
eren temes propis
realment de la ciutat
vostès ja n'han apuntat
alguns serveis socials
el problema de l'aigua
o la campanya
de les municipals
també estava molt
mediatitzada
per la situació
política general
del país
i del conjunt
de l'estat espanyol
recordem que un mes abans
s'havien fet
les segones eleccions generals
les de l'1 de març
del 79
feia poc temps
les primeres
estàvem en plena transició
tot això
tenia molt a veure
en aquella campanya
o realment vostès
quan anaven als actes
als mítings
i feien els seus missatges
parlaven de l'aigua
dels serveis socials
dels problemes
dels barris
de la perifèria
efectivament
està clar
que influïa
la situació
general política
del país
sobretot
entre el votant
la gent
escoltaven
i sentien
i votaven
una mica d'acord
amb la seva manera
de pensar
o com veia
en aquell moment
de la transició
com anaven les coses
tot això
però que sí que és cert
això influïa
però també és cert
que tota la campanya
aquella
va estar
i això és important
també de dir-ho
va estar basada
en temes
exclusivament locals
el tema de l'aigua
jo recordo
company Xander
se'n recordarà
per exemple
allà dalt
aquelles escoles
de
com se diu
dalt darrere
al Camp de Mars
que van fer un
van fer un acte
de Sant Pau
van fer un acte
sobre l'aigua
van fer allí
la van fer
qualsevol barri
i el van fer
tot arreu
acte sobre l'aigua
abans ja
abans de les eleccions
com a campanya electoral
i és que era un problema
molt greu
l'altre
que ha dit aquí
l'amic Xamar
és també és cert
el problema
de les barriades
en aquell moment
aquest és un
de les altres
junt amb la qüestió
de tipus social
i sobretot
no ens en descuidem
d'un
que era importantíssim
que era l'atur
estàvem en època
de crisi
encara pagant la crisi
de l'encariment
del petroli
d'allò
escolta
i era en època
de crisi
d'època
d'atur
i una època
que no hi havia calés
en cap lloc
escolta
una mica així
oi?
i aquesta era
l'altra realitat
que hi havia darrere
i que condicionava
també doncs
moltes de les coses
que estàvem dient
en aquell moment
o que estàvem defensant
a part de les qüestions
d'ensenyament
o a part de...
en fi
tot el que hi havia
però sí que
tots
coincidíem
en tot cas
denunciar situacions
locals
i donant-hi
solucions
més o menys
diria
factibles
però
ens creem
que podia ser
una solució
encara que
bé
moltes d'elles
eren
un aspecte idealista
i allò
que en diuen
també
una mica
electoralista
per què no?
per què no
que passa res
electoralista
doncs
sembla que sí
que sigui un pecat
sembla que sigui un pecat
perquè vol dir
que fer electoralisme
prometre coses
que no pots dir
o que no pots fer
però
a vegades
prometies coses
que més que
la promesa aquella
era una denúncia
d'una manca
d'una cosa i tal
i que tenies ganes
de solucionar-la
encara que
hi havia
darrere
una sèrie de qüestions
que feien
diria
impossible
de moment
com el cas
del problema
de l'aigua
tots volíem
solucionar
el problema
de l'aigua
però en realitat
el problema
de l'aigua
no era solucionable
de cap de les maneres
si no s'hagués
vingut l'aigua
de l'Ebre
senyor
Vallver
jo confirmo
tot el que s'ha dit
fins ara
en aquest aspecte
es pot apropar
una miqueta més
el tele
funciona bé
ara
que el sentíem
una miqueta lluny
escolta
jo soc regazens
que sóc una mica
sort
saps
ara sí
t'espaví
si parles
una mica més
sol
jo porto l'aparàtum
digues
digues
però potser
s'ha deixat
també
un tema
que era
l'aspecte
econòmic
ja l'he dit
a l'últim moment
el de l'atur
no
econòmic
municipal
també
amb tots els aspectes
l'isenda municipal
exacte
l'isenda municipal
aquests
disparats
dels que parlen
ara
de mils
i milions
llavors comptaven
per rals
encara
i moltes
de les coses
que s'haurien
tingut de fer
en aquell moment
i que no es van
poder arribar
a aconseguir
fer-les
també tenia
molta influència
en la part
econòmica
jo me'n recordo
de les vegades
els crèdits
aquests
ara
que fan un crèdit
doncs
no ho sé
per arreglar
les voreses
de la Rambla
i posen
una sèrie
de milions
val de Déu
si llavors
no els van veure
amb els 4 anys
no els van veure
tots aquests milions
per fer una obra
d'aquestes
i això
esclar
això també repercutia
i va repercutir
molt
amb tot
o amb totes
les coses
que no es van
poder arribar a fer
jo recordo
per exemple
una de les coses
més importants
que va fer
en aquell moment
va ser
el canvi
de la Rambla
el començament
del canvi
de la Rambla
i ara
no recordo
les xifres
però tot plegat
va costar 10 rals
això
els recasents
ens ho podria dir millor
no sé si se'n recordarà
aquestes xifres
potser sí
de les xifres no
però d'això
que dius
de la manca
de diners
i que
el banc de crèdit
local
en aquell moment
havia pagat
els ajuntaments
nous
que havien arribat
d'aquells fons
comú
deutes
que havien quedat pendents
i tot això
d'aquests ajuntaments
el cas és
que quan anaves
buscar un crèdit
el banc de crèdit
local
et deien
que ja havien esgotat
els diners
i això va durar
fins al l'any 80
senyor
xamar
jo el que volia dir
que aquest consistori
que va sortir
aquest primer
consistori democràtic
era un reflex
diguem-li
de la societat
dels ciutadans
de Tarragona
vull dir
si els que vam entrar
a l'ajuntament
vam entrar amb il·lusió
i amb ganes de fer coses
perquè també
els ciutadans
de Tarragona
estaven satisfets
i estaven contents
i amb una gran esperança
que nosaltres
podíem potser
millorar
creiem ells
que millorarien
molt ràpidament
i després
les dificultats
també fan rebaixar
els plantejaments
però jo voldria també
subratllar
aquest aspecte
d'optimisme
i d'il·lusió
que hi va haver
els ciutadans
de Tarragona
en aquestes primeres
eleccions municipals
democràtiques
en contraposició
a la situació
que també s'ha dit
indirectament
que avui dia
la política
és bastant diferent
de la que nosaltres
vam conèixer
i vivíem
i que també
la gent ho capta aixins
i per tant
hi ha un cert desencís
dintre de la societat nostra
en relació
a tot el joc polític
actual
que estem vivint
en aquest sentit
no tinc res més
a afegir
era una societat
també més plural
com ho reflexen
que es presentessin
molts partits
que hi havia representades
moltes candidatures
hi havia més tendències
aquí n'hi ha sis representades
avui tot i la falta
del senyor
Baixeres del Suc
van obtenir sis formacions
i sembla ser
que les pròximes municipals
encara hi haurà
menys llistes
sí hi havia
era un reflexe
de la pluralitat
de la societat
exactament
i sobretot
del període
de transició
cap a la vida
democràtica
que vivíem
però bé
estic d'acord
amb tot el que
tot el que diuen
els meus companys
això que parlem
de la pluralitat
no
bueno
jo aniré
al tema anterior
que era el del dèficit
pressupostari
jo recordo
les grans deficiències
que hi havia
de manca de diners
per fer coses
i
em referiré més
a la parcel·la
que a mi
se'm va
donar
per governar
l'Ajuntament
que era la sanitat
i el medi ambient
a més de l'aigua
Regasem
recorda que també
abans
la població
estava molt
conscienciada
de la contaminació
hi havia
a Tarragona
de les fàbriques
dels hums
que no hi havia control
esclar
vam entrar nosaltres
i jo vaig veure
que el laboratori
municipal
que era
l'ENS
que havia de controlar
totes les coses
pràcticament
no hi havia res
només hi havia persones
però no hi havia material
recordo que
l'acord
entre tots plegats
vam lograr
invertir
uns quants milions
no gaires
dotar
el laboratori municipal
de les eines necessàries
els aparatos
moderns
per fer
aquest control
vam crear
inclús una comissió
de medi ambient
i es va començar
a controlar
les fàbriques
que són tan difícils
de controlar
pel seu poder
econòmic
dintre
no només de la ciutat
sinó de tot nivell
de l'Estat
és a dir
era lluitar
contra un monstre
però nosaltres
vam iniciar
aquesta tasca
i crec que
em vam sortir
bastant bé
degut ja dir
que l'acord
entre tots els partits
que governaven
l'Ajuntament
senyor Chamar
jo voldria
sobrellar
el que s'ha dit
anteriorment
des del punt de vista
econòmic
no teníem
mitjans econòmics
però no solament
no teníem
mitjans econòmics
sinó que les necessitats
eren urgentíssimes
perquè esclar
es podria partir
de dir
ja les necessitats
estan cobertes
i llavors
hi ha pocs diners
però les necessitats
estan cobertes
aquí és que
no hi havia diners
i les necessitats
no estaven cobertes
hi havia un dèficit
diguem-li
de serveis
socials
de transports
i de carrers
asfaltats
i de clavegaram
que llavors
esclar
la manca de diners
encara es feia
més dura
no tenir diners
per no resoldre
aquells problemes
que no eren
problemes superficials
sinó
problemes
de primera necessitat
senyor Requesens
sí
jo en primer lloc
home
voldria
remarcar una mica
el que
ha dit
el que ha dit
Guixemar
a veure
sobre el desencís
sempre
quan
com en aquest cas
hi havia un ajuntament
nou democràtic
la gent
creu que
aquell nou ajuntament
en aquest cas
ho solucionaria tot
i això passa
doncs
molt bé
jo recordo
quan era jove
ho havia de solucionar tot
després del 14 d'abril
de l'any 31
la proclamació de la república
la república
ho havia de solucionar tot
els ajuntaments democràtics
ho havien de solucionar tot
suposo que després
de la revolució francesa
també es havia de solucionar tot
i els revolucionaris
ho havien de solucionar
clar
després ve el desencís
home
ara no ho solucionen tot
ja l'hem fet
ja l'hem fet a bona
ja l'hem fotut
què passa
tot
llavors ve aquest desencís
aquesta reacció
que a vegades
bé
això és així
vull dir que ara
no vull
ni culpar
ni deus a ningú
però
és un fet
sempre històric
a tot arreu
i que per tant
que la gent
tinguessin aquest desencís
que no feia el que volien
que el seu problema
del seu barri
o del seu carrer
no estava solucionat
bé
escolta
sobretot el problema
de l'aigua
tampoc
això anava una mica així
en quant a la qüestió
sí que estic plenament d'acord
amb el que ha dit
sobre la manca de diners
el que ha dit Jamart
l'Ajuntament
no devia grans quantitats
però que sí que hi havia
un dèficit de serveis tremendo
i que s'havien d'omplir
i que havies dit
ara quins són els prioritaris
però com sigui
tots havien de ser prioritaris
a la vegada
i això era un altre problema
però no hi havia
que les pot pagar-ho
per exemple
en aquell moment
si mal no recordo
el pressupost municipal
era de 300 milions de pessetes
si mal no me'n recordo
era de 300 milions
i després nosaltres
vam passar 600
o 700
però érem 300 milions de pessetes
en una ciutat
de 100.000 habitants
home ja m'explicaràs
no?
Abans ja l'apuntaven
allò del pacte de progrés
el govern de la ciutat
sorgit de les urnes
aquell 3 d'abril del 79
el vam formar
el partit dels socialistes
de Catalunya
el partit socialista
unificat de Catalunya
Convergència i Unió
la candidatura veïnal
i Esquerra Republicana
de Catalunya
va ser fàcil
aquell pacte de progrés
era un govern
gairebé d'unitat
a veure
no coses que després
sigui fàcil
aquí hi ha dues fases
primera
el per què
es va fer això
i segona
bé els resultats
que va donar
el per què es va fer això
era molt
era
és molt simple
es tractava de
barrar el pas
a OCD
el partit
governamental
que se suposava
no se suposava
a més
era el continuisme
del franquisme
passava per aquest partit
i per plantar-li cara
per tancar-li el pas
als ajuntaments
es va fer
aquesta d'allò
oi?
aquesta coalició
diria
avant maig
oi?
avant maig
ara deixi'm preguntar-li
al senyor Ballbé
que estava a l'altra banda
senyor Ballbé
vostè com va rebre
aquell pacte de progrés?
molt malament
home no m'estranya
de totes maneres
jo tinc que dir
que
amb els primers
que em va
esbarallar llavors
et sents molt lluny
eh?
ara va bé això
sí
doncs ho rebre molt malament
perquè vaig creure
que era una cosa
quasi personal
contra mi
i clar
això
no
això era general
contra tot un partit
i encara tu no ho eres
aquell partit
bueno
aquí precisament
està el cas
que amb els primers
que em vaig
barallar jo
van ser
els del
del propi partit
no?
i recordo
que
hi va haver
una
una situació
en què
el recasens
em va posar
a totes les comissions
i estava jo sol
representant
a tot
els que no érem
del pacte de progrés
a totes les comissions
de l'Ajuntament
que no sabia com fer-m'ho
perquè hi havia comissions
que tenia que sortir
de l'una
per anar a l'altra
un rato
i tornar a la primera
Àngel
jo també eh?
jo també estava a totes
tu també estaves a totes
sí perquè el senyor Barrofert
recordem que era l'únic regidor
d'Esquerra Republicana
Front Nacional de Catalunya
doncs ja estàs
el bé que ens ho passava
a més sense cobrar
dietes
en qualsevol cas
els altres
les altres formacions
que van formar part
del pacte de progrés
també
per què van
van optar
per aquesta opció
política
progressista
d'Esquerres
en aquell moment
en primer lloc
perquè
en un ajuntament
tan
on formen part
regidors
de tants diferents
partits
si no es fa un bloc
que governi
no hi ha res a fer
és a dir
hagués sigut
una contínua baralla
entre uns i altres
avui fas una cosa
l'endemà blanc
l'endemà negre
és a dir
va ser aquesta col·ligió
podia
hagués estat
inclús una mica
més reduïda
però
és que
els propis partits
els representants
de cada partit
de la ciutat
ja es van reunir
ja van
un programa
a veure
estem parlant
de
com t'he dit
d'un pacte
fet abans
preelectoral
i que tenia
i els partits
doncs
home
van considerar
el que he dit
després
tampoc és ben bé
com tu dius
perquè
a veure
l'ajuntament
sí que hi havia
un ventall de forces
però evidentment
com després
de fet va passar
el dia que ens vam posar
d'acord
entre el PSU
i els socialistes
i es va acabar
tot allò
vull dir que
ja no necessitava més
no obstant això
Convergència
continuava
tant enlloc
de tenir responsabilitats
dintre de l'ajuntament
però vull dir que
a veure
el dia que
ens vam posar
d'acord
amb el PSU
i es va acabar
aquell ajuntament
que semblava
que era ingobernable
va costar 6 mesos
això de l'ingovernabilitat
8 mesos
va costar
t'ho dic com a exemple
perquè en política
es veuen coses molt estranyes
és a dir
no es va veure l'ajuntament
però a vegades
s'ha vist
a nivell d'estat espanyol
veus com per exemple
el que són els comunistes
d'avui en dia
fan una tanalla
junt amb el PP
per afogar un partit
que està al mig
que és el PSOE
i això
és dolent
i la ciutat
no es va veure
perquè va fer aquest pacte
de progrés
i va haver
un cert nombre
regidors
que ja tenien majoria
i no es podia produir
aquesta tanalla
que hauria sigut nefasta
inclús pel prestigi nostre
de ser els primers regidors
a elegir-se democràticament
que era anar molt malament
que el poble
hagués vist
que tot eren baralles
i baralles
i baralles
i anava bé
i una altra anècdota
sobre el que tu dius
ara el que m'has dit
que a vegades
es veuen coses surrealistes
en la política
jo et recordaré
que quan es va votar
si el pàrquing de Sabera
havia de ser municipal
o havia de ser privat
doncs els d'OCD
el senyor Bellver
també que era al davant
van votar
a favor de la municipalització
del pàrquing
que havia de ser privat
i els del PSU
que els hi ha
van votar
a favor
de la privatització
de l'aparcament
això és històric
l'any 80
jo confirmo
i tornaria a fer igual avui
senyor Chabat
però vull dir que
home
prescindint
de la teva posició personal
o de la meva
o d'una altra
vull dir que
com a conjunt
i com a partit
home
no ha de ser
una mica
doncs
tot el que he dit
una mica
de contradicció
sobre el tapet
almenys
senyor Chabat
vostès perquè van formar part
del govern
al principi
em sembla que era una cosa
molt clara
hi havia com una voluntat
d'explicitar
que el nou consistori
que sortia
d'unes votacions democràtiques
doncs
no tenia res a veure
amb el consistori anterior
per tant
ens volia significar
aquesta ruptura
i potser
això va facilitar
després va haver problemes
però la voluntat
inicial
és de voler dir
nosaltres comencem
a muntaranar
o a fer pitjor
o millor
ja
però volíem començar
a muntaranar
marcadament diferenciat
del que havia sigut
l'Ajuntament de Tarragona
i possiblement
altres ajuntaments
a més no va ser
només a Tarragona
això
exacte
hi havia una voluntat
generalitzada
de marcar
diguem-li
una línia divisòria
entre el que havia sigut
abans
i el que es començava
senyor Corrofet
sí, sí, exactament això
va ser una cosa general
es va produir a tot Catalunya
pràcticament
i és evident
que tots els que van formar
aquest pacte democràtic
doncs teníem
una voluntat
diferent
no dic pas del Ballver
però diferent
del partit
del Ballver
o dels centristes
del UCD
aquells
el que ha dit
els recasents
aquells d'alguna manera
significaven
una continuïtat
de l'anterior
i nosaltres
érem la ruptura
senyor Ballver
com veu això
que diuen
els seus contartulis
bé
jo diria
que el pacte de progrés
en definitiva
va ser un fracàs
perquè
tal com deia
els recadents
de poc va servir
i solament
va mig continuar
a l'Ajuntament
perquè a l'altra banda
de d'edifici
a la Diputació
no va existir mai
el pacte de progrés
allà
cada partit
anava pel seu compte
tots anaven més d'acord
que en l'Ajuntament
però
cal de treballar
home
escolta
no és ben bé així
tampoc
perquè
l'acció
del senyor Gomes
ja m'explicaràs
com va anar
t'acord
hi havia els socialistes
allà
hi havia les xeres
també
exacte
i que van votar
a favor del senyor Gomes
els socialistes
i ningú va fer res
ningú
no no
va votar a favor
del senyor Gomes
eh
els socialistes
almenys van votar
a favor del senyor Gomes
doncs avui no toca discutir
com va votar
jo crec que el van votar
a favor
a favor
a favor d'un convergent
home
doncs ja està
pacte de purguers
home
a veure
no van votar
en el Gomes
ah no
no
van votar
el de Reus
no
però ja parlo
quan hi va haver el canvi
bueno
però
primer va començar
pel primer
primer van votar
els del convergent
el de Reus
perquè era convergent
no perquè era de Reus
no
no
no
no
no
de totes maneres
al fil del que estava dient
senyor Ballbé
vostè considera
que aquell primer govern
d'unitat
del pacte de progrés
va ser negatiu
jo crec que sí
no va servir per res
tot això
és un cuentus
després cadascú
anava pel seu compte
i com deia els recasents
inclús llavors
uns votaven en contra
per una tonteria
i els altres votaven a favor
i cadascú anava fent-ho
la seva guerra
molt bé
doncs al fil del que diu
el senyor Ballbé
quina és la valoració
de les altres formacions
polítiques
senyor Cendra
vostè com a convergent
i unió
creu que va ser positiu
el pacte de progrés
sí jo crec que sí
perquè
diem que
si
seguint la pauta
que dona el senyor Ballbé
va ser un fracàs
posem que va ser
un 80% d'èxit
i un 20% de fracàs
però me refereixo
si no es hagués fet
hauria sigut
a l'inrevés
un 20% d'èxit
i un 80% de fracàs
aquest és el que jo crec
que haguera estat
que després ja no es va ser
el pacte de progrés
perquè no hi va haver necessitat
o haver-hi noves eleccions
més aleshores
ja no hi era tampoc
hi va haver unes majories
diferents
es van eliminar
representativitats
de certs partits
que no van treure
prou vots
i me refereixo
crec que
s'havia d'haver fet
i no me n'errepenteixo
de cap manera
senyor Chamar
vostè s'empanadeix
d'haver format part
d'aquell pacte de progrés
com a candidatura veïnal
independent?
jo crec que inicialment
era obligat
formar part d'un pacte
inicialment
després van surgir
em sembla que era
com de
sensos
un senso polític
comú
diguem-li
que per marcar
el que tots tenien molt clar
la diferència
de l'època anterior
em sembla que
era lògic
que es fes
bueno
pot valorar
si va ser tot negatiu
o no
o no
veritat
això podria ser
una valoració
que es podria matitzar
però jo
em quedo
i em refirmo
que em sembla
que era una sortida
va ser una sortida
prou vàlida
i prou positiva
senyor Barrofet
i la veritat
la veritat
on hi va haver més pugnes
va ser dins de l'esquerra
pròpiament
no l'esquerra republicana
sinó l'esquerra
és a dir
el PSC
i el PSUC
aquests dos són els que més
més es van discutir
com més aviat van
o sigui que més van tardar
a posar-se d'acord
i després encara hi va haver problema
però bé
com diuen ells
si no hagués sigut
el pacte de progrés
hauria sigut molt pitjor
això és evident
senyor Regasens
però jo diria
que sí que van haver problemes
cert
però que era
sovint
aquests problemes
eren dins de la personal
era
el polano
contra sotano
i aquest perquè era això
i l'altre perquè tenia
doncs
no li era simpàtic
i l'altre perquè li era més simpàtic
i això
si se'n recordeu bé
va quedar molt marcat
les diferències
que hi havia entre el PSUC
i nosaltres
eren per qüestions
de típic personal
que no vol que digui
aquests noms
que ja us en recordareu
de seguida
quan això es va acabar
bueno
quan aquestes persones
doncs
aquests
després
de solidologia
aquests regidors
doncs
van deixar
van deixar l'ajuntament
o van deixar
córrer
escolta
les coses
s'ho van arreglar
de seguida
no no
home
estem ja en la recta final
d'aquesta
trobada
a veure
acabo de dir
que potser jo
també era un problema
però ho etxemar
les dic
motos
no ho nego
no ho nego
que jo potser
també era un problema
però en fi
alguna cosa altra
havia de fer
no
estem ja en la recta final
si vas fer
el que tenies que fer
amb consciència
ja és vàlid
amb consciència
jo
sempre he dit abans
que per mi
ja
l'honestedat
és de tots tipus
l'honestedat
amb moral
amb nosaltres mateixos
i amb això
no en dubtis
que sempre faig
el que em sembla
que haig de fer
no per
diria
per treure un profit
sinó per convicció
aquesta és una
i l'altra
no cal dir-ho
tots plegats
tots ho fèiem així
en aquell temps
i això sí que suposo
que ja ho a veure
si de vegades
podia
doncs
no ho sé
podia ser un problema
personal també
amb tu mateix
no ens enganyem
avui ja fa molts anys
està molt fred
tot
però bé
tant tu
com jo
home
doncs
no ho sé
fèiem les coses
perquè ens semblava
que havien de ser
d'aquella manera
no
i perquè
defensaves
aquell criteri
que era el teu
i era el del teu grup
i eren tots plegats
no
i a mi em passava
el mateix
per tant
doncs
escolta
eren altres temps
eren altres temps
està clar
jo per acabar ja
perquè estem a la recta final
del programa
sí que m'agradaria
preguntar-los
i a nivell personal
des de la perspectiva
que donen aquests 20 anys
ha passat molt de temps
vostès estan desvinculats
a la política activa
tot i que alguns
continuen militant
en els seus respectius partits
ara continuarien fent política
o la política d'ara
és tan diferent
a la de fa 20 anys
que potser no la farien
senyor Chamar
bé
jo certament
estic totalment fora de la política
i vaig presentar
per una circumstància
molt concretes
de moment històric
diguem-li social
i per tant
la meva vocació d'entrada
ja era clara
que no tenia que seguir
en la política
si no vaig seguir
no és perquè
en què s'ha anat bé
o en què s'ha anat malament
a l'Ajuntament
era una experiència
de 4 anys
i una circumstància
i ara la veu molt diferent
la política
veig que la fan molt diferent
i estic molt
molt disgustat
de com es fa
això naturalment
potser seré una mica
excessivament rigorista
o pessimista
però vull dir
no m'agrada
com es fa la política
jo crec que
podria fer molt millor
perquè manquen coses
que nosaltres modestament
potser taríem
aquesta honestetat
aquesta il·lusió
veritat
i no em refereixo
que nosaltres tècnicament
en sapiguessin més
contràries
en sapiguem menys que ara
però el problema
polític
polític
una gran part
és de la tècnica
no hi havia
trànsfogues
en aquell temps
perquè era
com defensava
la seva postura
era
si
en aquest sentit
s'ha professionalitzat
massa
i s'ha allunyat
del poble
la política actual
i seria una de les crítiques
que ara ja no hi ha temps
però que el poble
està apartat
de la política
i els polítics
vostès també
conseqüentament
estan apartats
del poble
senyor Sandra
bé
la pregunta
penso que ha estat
si jo seguiria
si seguiria
vostè
amb la perspectiva
que dóna el temps
ara
22 anys
d'estar en política activa
són molts anys
són masses anys
ja hi vaig estar 14 o 15
perquè a l'Ajuntament
només hi vaig estar
dos anys
escassos
perquè
vaig passar
delegat de governació
de la Generalitat
i aquestes baralles
que explicava Requesens
tan fortes
posteriors
ja no les vaig viure
sortosament
no sé quin paper
que era
ara bé
no sé
les vas viure
perquè eren l'any 80
tu
bueno
va canviar
la manera de fer política
i completament d'acord
amb el que diu Xamà
no m'agrada
de la manera que es fa política
a tots nivells
començant de municipis
per amunt
fins a nivell d'estat
però per altra banda
també he de comprendre
que jo també
he canviat
jo no serviria
no serviria
per fer política
i per això
doncs
amb molta satisfacció
n'estic jubilat
de la política activa
des de fa anys
senyor Barrofet
estic d'acord
la política d'avui
no m'agrada
aquí faran un altre pacte
ara d'unitat
opinant el mateix
però jo estic
estic desvinculat
però m'agrada
com a espectador
m'agrada molt la política
i m'agrada escriure
la política
i aleshores
doncs
trobo
trobo que avui dia
això ha canviat
ha canviat
però ha canviat
a pitjor
ha canviat
a dolent
no em faria
no em faria
de política
no
senyor Ballbé
i vostè
seguim estant d'acord
amb tot
no no
jo en 4 anys
em vaig tenir prou
i de sobres
i ja no vaig continuar
si em permet la broma
clar
el van deixar l'oposició
i no va tenir ganes
de continuar
al final ja no
al final ja
tots anàvem junts
però no
estic d'acord
en que la política
actual
és una altra forma
de política
és diferent
del que fèiem
aleshores
és molt diferent
i no
no val la pena
tinc altres coses
més importants
avui en dia
que fer
que dedicar-me
a la política
jo em dedico
a la gent gran
senyor Requesens
molt bé
m'adhereixo
tot el que s'ha dit aquí
formaríem part
d'aquest front
que faríem aquí també
aquest front comú
evidentment
que és molt diferent
totalment diferent
i
com han dit
els meus companys
per
més aviat
per mal
que no pas per bé
encara que jo
com que
en el fons
soc un optimista
espero
que això també
es rectificarà
i que
home
i que encara
tindré temps
tot i l'edat
que tinc
de veure
que els polítics
doncs
home
tenen un altre
els propers polítics
la pròxima generació
de polítics
serà
completament
diferent
de la d'ara
tindrà
unes nocions
més
diria
més efectives
no
del que ha de ser
aquest compromís
que un adquireix
en el moment
que va amb una candidatura
o que ingressa
en un partit
doncs senyors
així acabem
aquesta trobada
ha estat una
tertulia
una trobada
aquest matí
en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio
per recordar aquesta data
la del 3 d'abril
del 1979
ben aviat farà
justament 20 anys
d'aquelles primeres eleccions
als ajuntaments
a l'etapa democràtica
suposo que hi havia
alguns de vostès
que feia temps
que no es vèiem
per tant suposo
que ha estat
una trobada cordial
avui gràcies
per estar en directe
al senyor
Josep Maria
Requesens i Comas
el senyor
Àngel Ballver Morera
el senyor
Josep Cendra Navarro
el senyor
també francès
Seixamar
i el senyor
Sebastià Barrufet
ells van ser
5 dels 6 caps de llista
que van encapçalar
aquelles formacions polítiques
malauradament
ha faltat
aquesta cita
el senyor
Josep Anton Baixeres
cap de llista
l'any 79
del Partit Socialista
Unificat
de Catalunya
senyors
moltes gràcies
senyor Ballver
per telèfon
moltes gràcies
per estar en directe
en aquest programa
i que es recuperi
moltes gràcies senyor Ricard
molt bé
perfecte
i el felicito
i una abraçada
molt forta
l'abraçada
de tots els contartulis d'aquí
senyor Chamar
gràcies
fins la propera
bon dia
senyor perfectament
gràcies per venir
que vostè ha vingut
des de Barcelona
gràcies també
bon dia
bon dia
senyor Cendra
fins la propera
adeu-sia
bon dia
senyor Requesens
gràcies
fins la propera
bon dia
molt bé
gràcies