I avui el Gripau Blau us parla de la lluna en un cova,
amb un text de Cel i Arriba.
La lluna espantina mirant-se a la mar.
Com n'és de bonica!
Jo la vull tenir a la meva cambra, de dia i de nit.
Em mira de l'aigua tot fent mal ullet.
Me'n vaig a pescar-la amb un celebret.
Em fuig, se m'escapa.
No es deixa atrapar.
Li tiro una xarxa, s'hi embolicarà.
Ai, la molt trapella, se'm torna a escapar.
Vine amb mi, lluneta.
Au, deixa't pescar.
Et faré ben neta i tan brillaràs
que de les estrelles la llum t'aparàs.
No, que sóc prou vella
i em vull passejar per damunt les ones.
Per sobre les ciutats,
mirant les persones que de tot el món
em fan poesies i em canten cançons.
Ja es fa de dia.
Me n'he de tornar.
Fem prou a la riba
sense haver agafat ni un pèl de la lluna
ni un peix de la mar.
Això és la fortuna del qui vol pescar.
La lluna amb un cova
o el sol amb un am.
Fem prò a el sa partimine!
O le f use-à-bo a la altuna del teu-bà
있는 termés
o luna amb un yo.
Fem prà a te deept.