dança moderna
i declamació
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
El matí de Tarragona Ràdio
La ràdio del matí que es fa a Tarragona
Tarragona Ràdio continua avui amb la sèrie de programes
dedicats al 20è aniversari de les primeres eleccions democràtiques
realitzades a l'Ajuntament de Tarragona
De tots els protagonistes d'aquests 20 anys de política municipal
n'hi ha dos que presenten unes característiques ben especials i ben singulars
Són els únics polítics que es van presentar a les eleccions
d'aquell 3 d'abril del 1979
que van sortir escollets com a regidors en aquells comissis
i que encara avui continuen a la política municipal
a l'Ajuntament de Tarragona
A més, es dona la circumstància que 20 anys després
de la seva entrada al Consistori
els dos polítics tenen màximes responsabilitats al govern de la ciutat
Són avui els protagonistes d'aquest programa especial de Tarragona Ràdio
amb motiu del 20è aniversari de les primeres eleccions democràtiques
a la ciutat de Tarragona
Els protagonistes són l'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nadal
Senyor Nadal, bon dia
Bon dia
I el tinent d'alcalde d'Urbanisme
el senyor Josep Anton Burgesset
Senyor Burgesset, bon dia
Bon dia
Han passat 20 anys
Se'n recordaven de la data?
La tenien ben percent o no?
Hi ha una cosa que és...
Perdó
És a dir, les eleccions en principi
tenien que ser una mica més tard
de l'abril
Però hi va haver una...
En aquella època hi va haver un intent
d'allunyar-les el màxim possible
del 14 d'abril
de la proclamació de la república
perquè amb la...
És a dir, la república va vindre
com a conseqüència de les eleccions municipals
d'unes eleccions municipals, no?
I les eleccions tenien que ser una mica més tard
Tenien que ser sobre finals d'abril, primers de maig
però es van avançar
Però clar que ens en recordem
Ells van guanyar les eleccions
Sobretot perquè eren més joves
Tenien 26 anys i 27 aproximadament, no?
I el curiós és ver...
Jo no sé l'edat que tenia
No, el curiós és ver a tot cas
ver les fotografies d'ara
i veure les fotografies d'aquell moment
Sembla que hagi passat molt més temps
del que són 20 anys
20 anys són molts anys, no?
Però sembla que siguin molts més
perquè aquest país ha evolucionat
en els últims 20 anys d'una manera tremenda
La ciutat, tota la ciutat, la nostra també, no?
Però és curiós tenir-lo en compte
i la millor manera de tenir-lo en compte
i ser sensibles
ver aquelles fotografies d'aquella època
i jo sempre recordaré
que vaig entrar en una llista municipal
que anava el 13
i de cop i volta vaig acabar el 2 o el 3
em sembla que era
o el 3
i vam guanyar les eleccions, a més
vam guanyar les eleccions
però vam governar tots, eh?
O sigui, aquí el senyor Nadal també
No, menys l'UCD
Sí, no
Després en parlem
Després en parlem d'això, del govern
En Quasol, que és Joan Miquel Nadal i Malé
era el quart de la llista de Convergència i Unió
Vaig entrar pels pèls
Va entrar pels pèls, tot s'ha de dir
Sempre m'ha passat igual
I ara, si em permet la broma, ja ara és alcalde, eh?
No vol dir res
Va entrar pels pèls
Era el quart de la llista de Convergència i Unió
I el senyor Josep Anton Burgessé
El tercer
El tercer, tot i que diu que després d'una mena de carambola
Deu un procés i...
No, però ells van entrar molt sobrats, eh?
Tu, vosaltres, vosaltres, vosaltres, vosaltres...
Vuit, vuit, vuit
Se'n recorden dels resultats d'aquelles eleccions?
Sí, ens vam fombre una pallissa important
El Partit dels Socialistes va guanyar les eleccions
Vuit regidors
A continuació, el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el SUC
Sí, sis
Sis regidors
Després, Centristes de Catalunya, UCD
Liderat per Àngel Vallver
Sis regidors també
Sí, sí, sí
A continuació, Convergència i Unió, quatre
La plataforma veïnal, independent del senyor Chamart, dos
I Esquerra Republicana
Un
Aquest sí que m'han recordat
El senyor Sebastià Barrofet, un
A la plataforma van entrar dues persones
Dos regidors
I van formar el Pacte de Progrés
Després en parlarem d'aquest govern
Una miqueta d'unitat que va haver-hi en la primera legislatura
Però d'aquella campanya, d'aquelles eleccions
Vostès que eren molt més joves
Tenien vint i pocs anys
Que segurament devien de ser dels més joves
De tots els que es representaven
Jo era el més jove
De tots els que es presentaven a les eleccions del 79
Què recorden?
Tenen algun record, alguna imatge, algun míting, algun acte
Alguna pífia, alguna anècdota
Jo de la campanya no me'n recordo
L'únic que me'n recordo és
Abans de la campanya
Que vaig anar a un curset intensiu sobre política municipal
Sobre política administrativa
Perquè tots els d'aquella època
Sabíem el que era un ajuntament
Però el que no sabíem ben bé és que teníem que fer el dia següent d'estar allà dins
Això del secretari, què era?
Sí que sabíem que era el secretari
Però com funcionava la màquina administrativa
No ho sabíem
Per tant, jo no me'n recordo de fets a la campanya
Però sí que me'n recordo la precampanya
Però més a nivell intern
I després el que sí que recordo així com una...
Molt globalment
És el fervor que hi havia durant la campanya municipal per part de la gent
Així com ara les campanyes electorals a tot el nivell ja ha fluixat molt
En aquell moment hi havia una generació important de gent que s'acostava a col·laborar i a escoltar
Jo recordo de la precampanya i de la campanya
Que juntament amb altres companys del Partit Socialista i d'Iniciativa
En aquell moment, i d'Esquerra Republicana
Que vam anar a parlar perquè una de les condicions que demanàvem
Era que en el moment que es produís la substitució
Que no hi hagués ningú, que no estigués físicament ningú dels regidors de l'anterior situació
És a dir, l'últim regidor, l'alcalde era l'Esteve Benús
Com a signe de ruptura potser
Sí, es va demanar que no hi...
Jo me'n recordo que vaig parlar amb l'Esteve Benús
I li vam dir, escolta, l'únic que et demanem és que no hi hagi ningú de vosaltres
El dia en què nosaltres entrem, no?
És a dir, que la sensació va ser...
També era una mena de pacte, dir, escolta, nosaltres ens olvidem de tot el que ha passat
I de fet no vam...
La transició va ser molt correcta
Però us demanem que vosaltres no estigueu aquí el dia que entrem, no?
I aleshores, efectivament, quan vam entrar a l'Ajuntament
Sort que hi ha una cosa que és fonamental
És a dir, els cuerpos nacionales, no?
Que vull dir que...
Secretari
Secretari
Eren Souto, era Souto
Va ser secretari de la Diputació i va morir fa poc
Una gran persona, un gallec, una gran persona
I ens va explicar el que havíem de fer, clar
Tenien la sensació en aquell moment
Que existien a un moment polític històric, important?
S'havien fet eleccions generals molt importants en plena transició
Però a nivell local, a nivell municipal
Eren, evidentment, les primeres
En aquell moment tenien aquella sensació de viure i de ser protagonistes d'un moment històric?
O això ho dona el temps?
No, jo crec que en aquell moment, a més, la solidaritat estava molt més polititzada
Nosaltres també estàvem molt més polititzats
Era un moment de ruptura
A veure, de ruptura...
No es pot dir això de la ruptura
Un moment de transició, no?
No un 100% de ruptura
Però hi havia un procentatge
Però en els ajuntaments era on es veia més aquesta ruptura
Es canviava un règim i es tornava un altre
I a més eren les primeres eleccions
I crec que només hi havia hagut per davant les del 75
Dos generals
Les del 77, no?
I les del 79 que s'havien fet un mes abans de les municipals
S'havien fet l'1 de març del 79
Encara record, si recordeu, el fervor electoral latant
Que després es va posar ordre
Que hi havia tota la ciutat empastifada de cartells
I a veure qui els posava més alt
Jo recordo que allà davant dels caiguts
No davant dels caiguts, no davant del...
Ja ho diré, dels despullats
A l'edifici de la Sobietat Social
Allà les escales eren a veure com eren més altes
I arribaven quasi al segon pis els cartells
I els militants de tots els partits
Escolta, amb un fervor tremendo
Hi havia, com diu el Josep, hi havia una...
Ara ja no s'utilitza això
Però hi havia una escombra allargada
Que et permetia...
És a dir, tu agafaves l'escombra, no?
No l'escombra, un raspall, no?
I amb un pal molt llarg
Aleshores no, se tractava de posar primer el cartell a terra
I aleshores tu adornaves el cartell per darrere
Llavors agafaves el cartell i el posaves penjat damunt de l'escombra
Pujaves l'escombra ben per amunt
I aconseguies posar el cartell, com ha dit el Josep abans, el més alt possible
I aleshores, bueno, era més difícil de tapar
Però eren unes escombres allargades, eh?
O sigui, un escombra, un raspall
I en aquest moment, ara no se'n recordem
Però, per exemple, els partits polítics democràtics
Posar cartells o anar pels carrers
Però encara hi havia els crepúsculs aquells de Força Nova
I la gent d'extrema dreta
Que encara hi havia alguna corredissa pel carrer
O sigui, encara te podies trobar amb gent
Que avui, que som molt amics tots plegats
I te venen de denúncies, imagina't
Sí, avui ens veiem pel carrer i ens saludem
I recordem inclús amb aquells personatges, no?
Però el que no pots fer és oblidar, no?
I oblidar que alguns personatges d'aquells en algun moment
Però es feia servir, inclús alguns d'ells, alguna arma
O sigui, no...
I van haver denúncies, van haver denúncies
I van haver inclús cops
L'efervescència política era evident en aquell moment
Els actes i els mítings, també els missatges
Vostès recorden entre els partits
Tot i que hi havia una mena de preacord
Per després governar bona part de les forces progressistes
De la ciutat, doncs, l'Ajuntament de Terració
Però vostès recorden la campanya dura
Ha d'intervenir amb missatges, amb contramissatges
No, no, no
Jo no ho recordo, no crec que fossin les campanyes
No la recordo, eh?
Primer, igual te diria que no ho recordo
Però jo crec que cadascú fèiem la nostra, no?
Però sobretot el que volíem era
Com encara no ens coneixíem prou
Per tant, no ens matxacaven massa uns als altres
O sigui, no
En aquell moment el que fèiem
És només una campanya de consolidació de la democràcia
Jo crec que els eslògans ajuden
Jo recordo un nostre que era
Entra amb nosaltres a l'Ajuntament
Que tenia... Portava un ovni
Era un ovni
Sortien tots així, lletges, horrorosos
Encara en tinc un, jo
Se veia una espècie d'ovni
La foto aquella, sí
La foto aquella que la va fer l'Enric Oliver
Bueno, no la va fer ell
Però ell era el que s'encarregava d'això
I era una foto que era un cel negre
I en el fons es veia la llum
Que era una mica que amb nosaltres venia la claror, no?
Però en blanc i negre era molt dolent
Era com un ovni, saps?
I del seu missatge, del seu cartell
Se'n recorda o no?
El nostre devia ser encara pitjor
Perquè encara vam treure menys bots
Però no se'n recorda
És curiós, eh?
Se'n recorda del rival però no se'n recorda del cel?
No, no, perquè va ser famós l'ovni seu
Va ser famós, va ser molt comentat, no?
Nosaltres portàvem un cartell que era el següent
Era quatre personatges fotografiats, no?
El Josep Cendra, la Teresa Batet, el senyor Franquès i jo
Fotografiats
I la veritat és que
Eren més guapos del que vam sortir als cartells
Ara ja no, no?
Però va ser horrorós també el cartell
Perquè eren tres personatges estàtics, no?
També hi ha que fer una consideració
És a dir, en aquell moment
A Tarragona
Només existien, per exemple, emisores de ràdio
Ràdio Nacional d'Espanya
Que la tenia ocupada a l'OCD
I que en aquells moments
L'ordre era que en aquella ràdio no es fes debat
Després
Que hi havia més l'ACER
La COPE d'haver-hi, l'ACER
No sé si la COPE, no sé si hi era
Però vaja, era molt poc, no?
Diaris
El diari de Tarragona
Però també el diari de Tarragona d'aquella època
Sortia d'un moment
On li costava molt fer política
Era el diari espanyol
Sortia d'una època que li costava molt
Però no estava entrenat
I encara devia ser de la xarxa del Movimiento
Era la xarxa pública, per entendre's
No del Movimiento, però era de la xarxa pública
Sí, és a dir, li costava molt fer política de partits
Encara no l'entenia
I aleshores on feien la política?
Amb els cartells
Amb els cartells als carrers
I al carrer
I mítings? N'hi havia molts?
O recorden d'haver anat a molts mítings
O molts actes
O trobades amb associacions de veïns
Amb els barris
D'això se'n recorden?
Era un moment en què tu podies omplir
Amb una certa facilitat el camp de mar
Sense portar autobusos
Cosa que avui ara ja has de fer un esforç complementari
No tots plegats
Era un moment de fer presència política
I aleshores això reflectia
I sindical també
Era un moment de ruptura
Però no hi havia tants líders
Per exemple, en aquell moment
Un líder no era tan famós com ara
En aquell moment te movies amb un pallac
Un reventós
Un pujol
Un roca
El partit socialista es movia també
Amb aquell de l'UGT
Però me refereixo que tots els líders
Estaven molt menys
El Gutiérrez
L'Antoni Gutiérrez d'Iniciativa
El Soler Barberat
Però estaven en un nivell
En un nivell més o menys igual
Ara no
Ara tu te trobes que els líders polítics
De Catalunya
Estan molt més elevats
Que la resta dels líders
I són molt menys
És a dir
En aquells moments
Líders a Catalunya
Solament té el Partit Socialista
I Convergència i Unió
Els altres
Estan en una altra línia
I en aquell moment
Estaven tots més igualats
El no haver tanta potència
En els mitjans de comunicació
En aquells moments
Suposo que era la clau
Que la gent s'esforçés molt més
Al final la campanya
Ja ens l'envien a casa
La campanya electoral
Amb tants mitjans de comunicació
Ja la gent la fa des del sofà
I ja
Tenim més informació
Per als mitjans de comunicació
Públics i privats
El que jo crec que també
La gent s'ha acomodat molt més
Estar al sofà
Veient la política
Per tant
No participa tant
La culpa és dels polítics
No només dels polítics
Sinó que els mitjans de comunicació
Però no es tracta de buscar culpables
Ha acomodat molt la vida política
I la gent s'ha tornat més individualista
En aquell moment
Encara un moment
Molt col·lectivista
De la política
Va haver-hi un moment
En què els partits polítics
Tenien molts militants
També la central sindical
Tenien molts militants
I treballava molt
La gent treballava molt
Ara això ha canviat molt també
Però ha canviat els temps
I per tant
Ha canviat els avis de la gent
Però eren bons
Aquests temps
I són bons
Els d'ara
Tampoc no és
No és que hagi
És a dir
Mitificar
Són diferents
Jo crec que mitificar
El que va passar fa 20 anys
I dir que llavors era molt bo
I ara és molt dolent
Doncs és mentida
Vull dir
Jo crec que llavors
Era molt dolent
Perquè sorties d'una dictadura
I entraves en una democràcia
Per tant era difícil i complicat
Però ara també és difícil i complicat
En funció que hem d'espavilar-se més
Per fer ofertes
És a dir
En aquell moment
Deies una cosa
I a tothom li semblava bé
Ara com que hi ha més societat
Hi ha més intel·ligència
Hi ha més cultura
Hi ha més comunicació
Les coses s'han d'afinar molt més
Abans dels polítics
Era molt més fàcil
Ara és més complicat
Perquè tens que afinar molt més
Perquè els temes de debat
Se'n recorden
Quins temes preocupaven
Els ciutadans en general
Però a nivell local
A nivell de Tarragona
L'aigua era un dels més importants
L'aigua
Suposo els serveis socials
En aquell moment
Veníem d'una campanya
Que
A veure
Pensem que estem parlant
Dels anys
De fa 20 anys
I ara veiem una ciutat
Absolutament diferent
En aquell moment
No hi havia carrers
Sense espeltar
Els barris
Estaven com estaven
Algunes zones de la ciutat
També
Però es vam trobar
Una ciutat
Molt desfeta
Però
De temes puntuals
Que vostè em parla
La campanya més forta
Aquí va ser el tema
De l'aigua
No pagueu l'aigua
No pagueu l'aigua
Imagina't
I després van entrar
Els socialistes
I havien de dir
Ara volem cobrar
Nosaltres no vam dir
No pagueu l'aigua
Era un col·lectiu
El Paco Iblada
El Paco Iblada
Hi havia un col·lectiu
El Paco Iblada
El Xamà
I tot això venia
D'una privatització
Del servei d'aigua
El servei d'aigua
Es va privatitzar
A una companyia privada
Aigua de Barcelona
Aigua de Barcelona
Aigua de Barcelona
En aquell moment
I aleshores
Va haver un moviment ciutadà
Que deia
Escolti'm
Això no pot ser
Hi va haver manifestacions
A l'Ambla
Hi havia unes taules
A la Rambla
En què es feien
A la Rambla
Es va arribar a fer
Un míting
De gent seguda allí
La gent
A veure
Amb una tarima
I el públic segut
Amb unes cadires
Va parlar de l'aigua
No?
O sigui
Bé
Són coses
Molt diferents
Però després
La companyia Aigua de Barcelona
Va ser intel·ligent
I va pactar
Amb l'alcalde Requesens
Una companyia mixta
Va ser una sortida intel·ligent
Sí, perquè suposo que es van veure
Si anem als màxims
Perdrem la concessió
I van fer un pacte
Que econòmicament
Va ser molt interessant
Per les arques municipals
Per la ciutat
Perquè jo crec que va ser
Més aviat
Això que diu el Joan Miquel
D'estratègia de l'empresa
L'empresa havia pogut fer dues coses
O tres
Resistir
No cedir de cap manera
Hauria guanyat
Hauria guanyat
Però no li hauria servit
Per massa cosa tampoc
I vostès que eren dels més joves
Com dèiem
Dels que es presentaven
En aquelles eleccions
Ara ho som ara
Són molt joves
Però aleshores eren
Gairebé adolescents
Va repetint la jugada
Cada cinc minuts
I jo tinc l'edat que aparento
Eren joves i són joves
Gràcies
Molt bé
Senyor Nadal
Senyor Burgassé
Vostè
Quines relacions tenien
Amb els seus caps de llista
Perquè clar
Jo no sé si en el seu cas
El senyor Josep Sendra
O en el seu cas
El senyor Josep Maria Recasens
Els havien justament portat
A la política
Eren els seus pares polítics
Quina relació recorden
Amb tots els companys
De la llista
I especialment
Amb els caps de llista
Vostè senyor Nadal
Jo el Recasens no el coneixia
Feia massa temps
Jo el coneixia
Feia poc temps
Per tant
Les relacions
Amb un personatge
Que té
Que és il·lustre
Pel seu caràcter
Però té un gran ventatge
És que deixava treballar molt
I així com sembla
Que és una persona
Que dirigeix molt
Que és molt dirigista
Pel seu caràcter
Per contra
T'ha deixat treballar molt
I així vam tenir la mostra
Quan tots vam formar
El pacte del volgués
Tothom
Dintre de les coordenades
Del que calia fer
Fèiem una mica
El que volíem
El que volíem
Josep Maria Recasens
Té un caràcter
Fort
Però no
És un home
Amb el que
T'hi pots xerrar
Veix treballar
Deix treballar molt bé
Sí
És una mica
Manel de l'amo
Bum
Llavors tu t'has de quedar quiet
I diria, bueno, escolta, Josep Maria
Ja has acabat
Sí, ara parlem una mica del tema
I les relacions amb el Josep Maria Recasens
Van ser bones
I amb el Josep Cendra
També excel·lents
Jo coneixia el Josep Cendra
De feia 3 o 4 anys
Un dia tens que vindre a explicar
Perquè el Pujol
Se creia que el Cendra
Era un capellà
O sigui, el Pujol
Quan va conèixer el Cendra
Jordi Pujol
President de la Generalitat
Sí, el president de la Generalitat
Se creia que el Josep Cendra
Era capellà
Quan el va veure, a més
Sí, el va veure
I el va sentir parlar
I el creia que era capellà
I aleshores
Un dia que t'ho expliquis
És una cosa
I llavors va sortir
Deixar la Marilín
I va dir que no
Però, bueno
Així
I teníem
El Cendra té molt bon caràcter
És una excel·lent persona
I té un caràcter bo
I el Recasens també té bon caràcter
L'únic que passa
Que has de deixar passar el primer cop
És a dir, t'has d'apartar
No es podia anar al dematí a primera hora
No, és una persona
Que no té uns dematins exactament
No
L'altre dia, a més, el va obtenir aquí
No?
I en mitja hora
Bueno, en mitja hora
En cinc minuts
Va fer també ja l'amo de la situació
Una mica de dir
Escolti, amb qui mana aquí, no?
Algú t'ha de dirigir
Per tant
Però era qüestió
Amb el Josep Maria Carles
Era qüestió d'apartar-te el primer cop
I a més era inevitable
Les eleccions, com dèiem
Es van fer un 3 d'abril del 79
Era dimarts
Perquè aleshores les eleccions
Es feien en dia feiner
I després d'una campanya de 3 setmanes
3 setmanes de campanya
Ara en fem dues
Dues setmanes de campanya
Potser n'hi ha molta per campanya electoral
Però aleshores es feien 3 setmanes de campanya
És que si fem 3 setmanes de campanya
Ens arruïnem
Perquè amb el que cobren els mitjans de comunicació
Per fer un espat publicitari
Ara estem sempre en precampanya
I fem 15 dies de campanya
En qualsevol cas
El nou consistori es va elegir
Es va constituir ja formalment pocs dies després
Era concretament el dia 19 d'abril
Van elegir com a alcalde Josep Maria Recasens
Amb 19 vots
Tots, menys centristes de Catalunya
Un CD
Van formar part d'aquell pacte de progrés
I van donar suport
Al candidat de Josep Maria Recasens
27
Igual que ara
19 i 6
19 hi havia els dos
Igual es van estenir els de...
Hi havia un regidor absent i un vot nul
Va haver-hi
Segons diuen les actes d'aquella jornada
Un vot nul?
Un vot nul i un regidor absent
Concretament Àngel Martínez Lanzas
Del SUC
Del Partit Socialista Unificat
No, no, no
Era socialista
Lanzas era el socialista
Que no va arribar a prendre posició
Es va enfadar
Sí, es va enfadar
Abans d'entrar aquest
L'Àngel Martínez Lanzas
Anava amb el grup de socialistes
Amb el PSC
I no va arribar a prendre posició
Es va disgustar abans
Un
I l'altre
I un vot nul
Que desconeixem ara
Aquesta informació
Però en qualsevol cas
Josep Maria Recasens
El van escollir com a alcalde
Amb 19 vots
Devia ser de Barrufet
6 en contra
6 en contra dels centristes de Catalunya
No crec que votessin en contra els centristes
Vols dir que van votar en contra?
O van votar la candidatura d'Àngel Vallver
Ah, sí, sí
No, jo tampoc recordo si van votar
No, no, van votar en contra
Devien votar el seu candidat
Sí, no van votar en contra
Van votar el seu candidat
L'Àngel Vallver era germà
Era oncle dels Vallver
I era un senyor que treballava a la Crols de Reus
A partir d'aquest govern
Hi ha una cosa que no perdis de vista
Que era que els caps de llista
Eren el Baixeres
El Cendre
I els Recasens, principalment
Aquests tres junts del govern
Aquests tres junts
Déu-n'hi-do també
El que eren capaços de fer
I la Bilis
Que eren capaços també
D'anècdotes
Podries comptar
Aquí es parla de nosaltres
Però nosaltres que vèiem el que feien
El que passa és que el que feien ells
No reflexava tant els mitjans de comunicació
Perquè ara és terrible
Segons quin gest fas
Amb un adversari polític
Com un company
Ja te poden fer 30 interpretacions
I llavors
El que es deien entre els ambaixeres i els Recasens
Estan governant junts
I els Cendre
Estan governant junts
No podeu imaginar
El que passa és que van vindre l'altre dia
Aquí van dir que anàvem bé
Però si us expliquéssim el que dèiem
Van dir que anàvem bé per Déu-n'hi-do
Però també van deixar caure alguna
Sí, sí, sí
Home, el Recasens
No sé si ho va explicar
Però va tenir una discussió
En un moment que va haver
Una crisi molt forta
En la obra urbana
I algú dels socis del govern
Li va dir
Escolta'm
Ara sí que ja s'ha acabat
I ja te quedan pocs dies per ser alcalde
Era un soci del govern
El Baixeres
Bueno, el nom l'has dit tu
Imagina quina coalició
Com anaven les coses
O sigui, anaven bé en el treball
Però des del punt de vista polític
Jo no saps el que va passar un dia
El Josep Maria Recasens
És nomenat alcalde
I el Josep Anton Baixeres
Va ser primer tirant alcalde
Sí, primer tirant alcalde
I aleshores
El Josep Anton Baixeres
El Josep Maria Recasens
Va marxar de viatge
I ell va quedar d'alcalde
I aleshores
En revanxa
Amb el tema de la Guàrdia Urbana
D'abans de les eleccions
Es va fer formar
Tota la Guàrdia Urbana
Davant de l'Ajuntament
I va passar revista
Com si fos un militar
I va passar revista
A la Guàrdia Urbana
I es va muntar un siri
Perquè llavors li van dir
Però escolta'm
Què és això?
Nosaltres vam tenir
Dos o tres lios
El primer que vam tenir
Crec a l'entrar
Va ser una vaga
De recollida d'escombraries
Te'n recordes?
Que dels primers temes
Que vam arribar allí
Van dir
Escolta
Tenim una vaga
I després les escombraries
I probablement tenia
Un lío molt fort
Amb la Guàrdia Urbana
Amb la Guàrdia Urbana no
Amb alguns dirigents
De la Guàrdia Urbana
Que en aquell moment
Eren personatges
Algun d'ells
Inclús relacionat
Amb l'extrema dreta
Que era el que encarcelava
Tot aquest moviment
Que després van marxar
De Tarragona
Però clar
Eren moments difícils
En què
Tot aquests petits líders
Que
Petits líders
Que eren petits d'estatura
A més
Però bé
Que era gent
Que estava relacionada
Amb l'extrema dreta
Que causava problemes
I que no acabaven
D'acceptar
Que això de la democràcia
A veure
Acceptaven
Que hi havia hagut
Unes eleccions
El que estaven convençut
Que això no duraria molt
I jo crec
Aquests sectors
Hi havia algú
Que estaven atrinxerats
Amb espera
Amb bastant baix
Allò de dir
Esperem a veure què passarà
Concretament
Hi va haver
Dos o tres
Circunstàncies
Dintre de l'Ajuntament
I fora
Però
Home
Això
Que en aquells moments
Va ser crisi important
Com que no estaven vostès
Als mitjans de comunicació
No se'n va entrar ningú
Si ara estigués
Si ara passés això
Una crisi d'aquestes
Com les que va passar
Seria
Home no teníem
No teníem
Els periodistes diaris
Que tenim per l'Ajuntament
No sé
En aquell moment
Era una altra
La dinàmica
Tema de la guàrdia urbana
Avui
S'entereu de tot
Perquè esteu tot el dia
Pels passadissos
I pels despatxos
Però van ser molt més fortes
Les crisis
Però hi havia batusses
Molt fortes
Home
I el Josep Maria Racadens
Que li va allargar un cendrer
Amb un de la
El que no va ser així
Que va ser al revés
Al revés
Va ser el bomber
No el bomber
Va ser un bomber
Que no
Que va ser un que treballava
Allà baix l'escorxador
Va ser un bomber
Que al final
Es va posar molt neguitós
Es va posar molt nerviós
I no li va llençar el cendrer
El que passa és que
Es va llençar molt nerviós
I el va llençar contra la taula
Imagina't quina negociació col·lectiva
En la que un bomber
Es posa nerviós
I agafa un cendrer
I el llença contra la taula
I es va trencar
Fixa't
Això que explica el Josep Anton Burgassé
Això
Va tindre mínim reflex
El dia que jo vaig treure
A la gent d'UGT
Que volia ocupar l'alcaldia
Fixa't el reflex que va tindre
I són dues coses
Que més o menys
Tenen el mateix valor
És a dir
El Josep Maria Regassés
Quan va passar això del bomber
Del bomber
Era un bomber
Es va treure
Com tenia que fer
Perquè fins aquí es pot arribar
I va passar així
Perquè clar
No donava per més la notícia
O es creia que no donava per més
En Cossol
En Cossol
Que has parlat d'aquest pacte de progrés
D'aquest govern d'unitat
Vostès creuen que era necessari
En aquell moment
Que era pràcticament imprescindible
Que pràctica en totes les forces polítiques
De la ciutat
Fessin una mena de govern d'unitat
Perquè se sortia d'una
D'una situació
Evidentment
Molt diferent
I que l'objectiu era
D'alguna manera
Reconar els hereus
Els que alguns consideraven hereus
Del franquisme
Com era
Com era
L'OCD
A veure
Si en la primera part
No tant en la segona
En el grup de l'OCD
Hi havia de tot
A l'OCD
A Catalunya hi havia de tot
A l'OCD d'Espanya no
És que clar
Estem parlant de dos païs
I per això
Que la gent que hi havia
De l'OCD
A l'Ajuntament de Tarragona
Jo la recordo
Entranyablement
A més
Perquè
Alguns
El Josep Maria Forner
De Benso
Que va morir
L'Àngel Ballver
Hi havia el Ramon Grau
Hi havia
Ferreira
Ferreira
Ferreira després se'n va anar a Mèxic
El Grau
El Grau
El empresari de la Renault
Però
Però
Me refereixo
Que aquestes persones
Aquí
Eren unes persones
Entranyables
I cap problema
No
El que
El que passa
És que la resta d'Espanya
Sí que l'OCD
Representava un residu
Home
Jo crec que va ser
Molt important
Perquè es demostrava
Una certa coherència
De poble
Al voltant de la transició
Ara
També la segona part
Va ser un
Això va afavorir brutalment
El Partit Socialista
És a dir
Si no s'hagués format
Aquest pacte de progrés
El Partit Socialista
No hagués tingut
A les següents eleccions
82
Tantes alcaldies
Com va tindre
Perquè efectivament
Va donar als alcaldes socialistes
Una estabilitat
Important
Te'n recordes
El que passa
Que tot venia
D'un moviment
A veure
Recordem
Per exemple
Tot el tema
De les manifestacions
Reivindicatives
De llibertat
Autonomia
Libertat
Amnistia
I estatut
Autonomia
Penseu
Que a més
Després va haver
Alguns partits
Ja
El PSUC
I nosaltres
Que inclús
Vam portar
Senadors conjunts
En l'entesa dels catalans
El moment
Era un moment
De recuperació
De llibertats
Nacionals
I per tant
Passava també
Per aquestes llibertats
Nacionals
Recuperar-les
Pels ajuntaments
I jo crec
Que bé
Hi havia un sector
Que representava
L'espanyolisme
Independient
De les persones
L'espanyolisme
Recalcitrant
Més
Antipaís
I antinació
I per tant
Com estaven
Molt més polititzats
Vam creure
Portú
Que calia
Defensar
Les llibertats
Aquests eslògams
Que abans
Estàvem defensant
I que
Aquelles reivindicacions
Les volien portar a la pràctica
I els ajuntaments
Va ser una de les primeres
Probes
Després
El temps va anar canviant
Per exemple
Nosaltres vam augmentar molt
I vam anar
Van entrar en crisi
Jo crec
Tot el sector aquest
Del PSUC
El moviment comunista
Per entendre'ns
Van a transformar-se
També
La societat
Va veure això dels comunistes
Des d'una altra perspectiva
I això ens va anar molt bé
A nosaltres
Els socialistes
Els socialistes
Van donar un cop
De mort
Al partit socialista
Unificat
De Catalunya
Els van donar un cop
De mort
Electoral
No un cop
Democràtic
Els van arraconar
I els van deixar
Justament
Al lloc
On han quedat
Després
I han anat
Perdent
Després
Nosaltres
Des de Convergència i Unió
Vam donar un toc
No de mort
Però un toc important
A l'OCD
Nosaltres vam passar
De 4 a 6
I l'OCD
Va baixar
A 2 o 3
O 4
També va rebre
Un cop de mort
Esquerra Republicana
Perquè
Li van donar
Els socialistes
I també els socialistes
Van donar un cop de mort
Al
Al Xemà
Al Xemà
Li van donar
Un cop de mort
Important
I va quedar
Després
Les coses
Van anar reajustant
Com va passar a Tarragona
Es va passar a tot l'estat
Ah no
Tot arreu
Es va clarificar
El panorama
Es va deixar
El mapa electoral
A la seva situació
Recordem les primeres
Campanyes electorals
Jo el que no recordo
A Tarragona
Per exemple
Quantes candidatures
Hi havia a les primeres municipals
Hi havia moltíssimes
No sé si hi havia a les nostres
Només o hi havia més
No, no, no
Però sí que recordo
És que en totes les campanyes
Hi havia una quantitat
De partits
I partits petits
I partits mitjans
I partits mitjans
O RT
Partit del Trabajadores d'Espanya
El Moviment Comunista
Los Libertarios
Després hi havia
Dos falangistes
Dos falangistes
I
No, n'hi havia
N'hi havia
N'hi havia
Clar, tot aquest mapa
Es va anar estructurant
A partir del que és
Un país
En aquell moment
Un país que se volia
Sembla Europa
Escolta, dos grans forces
O dues grans línies
Amb els nacionalistes
Pel mig
Que és un mapa tradicional
Pels problemes
Que tenia però
La ciutat
I vostès que entraven
De nou a l'Ajuntament
Amb una incenda municipal
M'imagino que complicada
Amb els problemes
Com el de l'aigua
L'estructuració de la ciutat
Era bo
Doncs considerant
Que va ser positiu
Fer aquella mena
De govern d'unitat
Eren fins i tot necessari
Més que
Home, un pot dir
Des de la perspectiva
De Convergència i Unió
Que allò va significar
Un final
Ajudar els socialistes
És a dir
I va ser veritat
Però això
No treu
Que no sigui el responsable
A fer o com se va fer
Vaja, jo crec
Que aquest és
La meva creença
Jo crec que vam donar
Una lliçó
Del que calia fer
En un moment
Que les circumstàncies
No s'obligaven a fer
Aquesta mesura
El gran drama
De la política catalana
És que dintre d'uns anys
Els polítics
No es coneixeran
Tant com ens coneixem ara
I aleshores
Serà molta més
La dificultat a Catalunya
És a dir
Els polítics a Catalunya
Es coneixen de tota la vida
És a dir
El Reventós
El Pujol
L'Uviols
El Maragall
Etc
Aquesta gent
Es coneixeran el Gutierrez
Jo coneixo el Josep Burgesset
De tota la vida
Bé
Tota la vida
Déu-n'hi-do
I aleshores
El gran drama
De la política catalana
Serà
Quan nosaltres marxem
I ens substituiran
Però els que entren
No hauran tingut
Tanta relació
I aleshores seran
Un pèl més difícils
Les coses
És a dir
Quan surtin els grans
Un dia o altre
Doncs el Maragall plegarà
El Reventós plegarà
El Pujol plegarà
El Nadal plegarà
Perdó
El Burgesset plegarà
El Nadal plegarà
Els que vindran després
No tindran el mateix grau de coneixença
Que permeti en un moment donat
Solucionar determinades qüestions
En aquell primer govern
Del que parlàvem
Primer govern democràtic
De la ciutat
El senyor Joan Miquel Nadal
Va ser conseller delegat
De serveis municipals
I manteniment
Sí, aquí els vaig fotre tots
I el senyor Josep Antoni Burgesset
Va ser tinent d'alcalde
De joventut
No podia ser d'una altra manera
I esports
De joventut i esports
Jo
Aquí es va començar
A repartir el tema
I aleshores
Van començar tot
No, jo vull ser de governació
I aigües
I jo aleshores vaig dir
Vaig anar per l'Ajuntament mirant-me
I vaig veure que la brigada municipal
Li van donar escollir?
No, no vaig dir res
Jo vaig callar
I aleshores
No hi havia algú
Que ningú
I van dir
Tots volien ser generals
Tots volien ser generals
Jo me'n vaig adonar que la brigada municipal
En aquell moment
Tenia 180 persones
180
I aleshores jo no deia res
I tots
Un volia ser l'urbanisme
I un altre fix
Centre Salut Pública
Imagina't en aquell moment
Salut Pública
El que va anar a triar el Josep
I tal
I el Josep aquest
Joventut perquè era jove
Jo me'n vaig anar a això
De la brigada municipal
I me'n va donar molta publicitat
Perquè anava arreglant cosetes
Ja saps
Allò que faig sempre
Seria una mica el que fa ara
El senyor Manel de l'Amo
Sí, però
Jo segueixo fent el mateix
Jo m'apuntava a les cosetes
Continua fent el mateix
No m'hi he pogut evitar
Jo segueixo seguint
Conseller de la brigada
I tenien despatxos?
Se'n recorden en aquella època
Quan van entrar a l'Ajuntament
Aquells primers dies a l'Ajuntament
Amb càrrecs de responsabilitat
Ell sí que devia tenir despatx
Però a la brigada
El que no era el primer
El Llelmet
Nosaltres teníem el que podíem
En una sala
Podíem estar dos o tres regidors
Però teníem el que podíem
Home, no estava preparat l'Ajuntament
Per tot això
Jo tenia un despatx
Igual que nosaltres
Devies tenir una cadira
I dos
Allà baix a la brigada
El trenvia
El jove primer
I diners n'hi havia o no?
O l'Ajuntament estava pràcticament
En bancarrotes
Podria dir?
No
Jo crec que
El que hi havia
És capacitat financiera
A veure, l'esquema era un altre
Les comptes
Veníem d'uns ajuntaments
Que estaven molt tutelats
Per l'administració central
I l'àmbit era absolutament diferent
Teníem la Generalitat
Que va marcar noves directrius
Va sortir després
Les noves lleis de règim local
O sigui, va ser tot absolutament diferent
A veure, parlar de si hi havia diners
Abans o no
Els ajuntaments democràtics
Va ser l'inici d'una nova etapa
Amb noves fons de finançació
Escasses o no
Però bé, noves fons
Una nova filosofia
I això que dius
Del regidor de Joventut i Esport
Mira com estaven les coses
I tirant d'alcalde
Que en una primera constitució
Del Consell Municipal de la Joventut
Va haver-hi una polèmica partidista
Perquè encara hi havia
De regidor
El senyor Josep Estrada
Si se'n recordeu
El famós
El de sempre
Estava amb el PSUC
Potser va ser el Nul
És el que en dic
No ho sé
I en un moment
Recordo encara
Com si fos en aquell moment
Una enganxada
Discutint sobre la falange
Sobre l'AOGE
L'Organització Jovenil Espanyola
Entre ell
I un personatge
Que jo me l'estimo molt
Que és una molt bona persona
Però que en aquell moment
Que era l'Antoni Noguera Casas
O sigui
Que l'Estrada va començar
A parlar de la falange
Ja d'esporticar
Contra el franquisme
Contra la falange i tal
Que el Noguera no va poder més
Vas tenir que aixecar
I va dir
Escolti
Ja està bé
Si venim aquí
Perquè ens insultin
Marxem
O sigui
Donar-se a compte
El que ha canviat el temps
Déu-n'hi-do
Els caps de llista
D'aquelles eleccions municipals
Del 79
Que van estar convidats
La setmana passada
A aquest programa
Han deixat fa temps
La política activa
I deien justament
En aquell programa
Que hi havia hagut
Que les situacions
Eren molt diferents
Que la política d'aleshores
Era molt diferent
A l'actual
Venien a dir
Que aleshores
Vostès eren polítics aficionats
I que ara són polítics
Professionals
Tant considerant
Que han canviat les coses
Aquell moment polític
Del 79
Al moment polític
Del 99
I que la política
Era molt millor
A les hores
Que no pas ara
Això des de la seva perspectiva
La d'ells
La que estan ara
Tothom
Evidentment
El Josep Maria Requesens
L'alcalde Requesens
El Josep Cendra
I tots aquells
Sempre per ells
Aquella època
És millor que l'aquí
I per vostès
I quan marxem
Direm que el nostre
Era el millor
Suposo que farem el mateix
I per vostès
És ara millor
La política d'ara
Que la que es feia
A les hores
Però és diferent
Del que deia abans
O sigui
A veure
L'alcalde Requesens
El Cendra
Tots aquests
Per exemple
Des del punt de vista
De la comunicació
No existia
La situació actual
En la que tu
Constantment
Tens que
Respondre a preguntes
Allò que feia
El Josep Maria Requesens
Que era una persona
Sortíem al carrer
Però allò d'estar
Tancat al despatx
Durant les hores de visites
I tal
I la premsa no venia
Si tu convocaves
Una urla de premsa
Volies dir alguna cosa
La gent venia
Però si no
Vull dir que
La transmissió
De la informació
És molt diferent
Però
La crispació
Que hi ha ara
Que es reflecteix
Molt més
En els mitjans
De comunicació
Més en la crispació
Les polèmiques
Que hi ha ara
En el que hi eren
Amb el mateix nivell
El que passa
Que hi havia
Una generació
També
Que era
El Franqués
Els Requesens
Que tenen una edat
Que en algun moment
Jo he vist discutir
El senyor Franqués
I el senyor Requesens
En un to de veu
I en una
A veure que mai
L'he vist més a l'Ajuntament
Però al final
Acabaven dient
Bueno
Esperem un cafè
Bueno
No
Però escolta
Uns crits
Uns crits
I
Sí, sí
Dient
Dient coses
Que no es poden repetir
I després
Anaven el diumenge
Buscant pous
Sí
Amb un
El Josep Maria Requesens
I l'alcalde
I el Franqués
Anaven amb un
Buscant aigua
Com se diu aquells
Que busquen
Zauri
En català
Si ve així
En català
No sé com se diu
I anaven buscant aigua
Perquè llavors
Hi havia l'adèria
De buscar pous
I perquè no hi havia
L'aigua del consor
Que les discussions
I les polèmiques
Que hi havia en aquell moment
També eren conixudes
Ara estan molt més
Publicitades
O sigui
La discussió
Hi va haver un moment
En un plenari
Que
Hi va haver un moment
En un plenari
Que en Chamar
Que era molt dur
Chamar
Era molt dur
Era una persona molt dura
Molt dura
I a més
En una situació
Clar
Era
SJ
Servei de Jesús
Jesuïta
Jesuïta
I
Era molt dur
Molt dur
Molt dur
Molt dur
Amb els demés
Molt dur
I una vegada
Me'n recordo
Que va ser molt dur
Amb el Josep Sendra
No sé per què
I a l'altre li va dir
Vostè sí que és d'una multinacional
El Josep Sendra
Que és de missa
Li va dir
Vostè
Ens acusava
Que nosaltres
Estàvem al cercle
De les multinacionals
I li va dir
Soltim
Senyor Chamar
Vostè que forma part
D'una multinacional
De consciència
D'això no pot parlar
Però
I clar
El Josep Sendra
Que és un home
Religiós
És a dir
Que practicant
Aleshores
El que li va arribar a dir
A un capellà
Va ser horrorós
Però
Però
Però
Li va dir
Molt dur
Molt dur
Molt dur
La donessa dels debats
Deu-n'hi-do
En aquell moment
També
Han passat 20 anys
Com deien
Segurament
Que hi ha molta gent
De la cança
Escolta
Que es deu preguntar
I que els preguntaria
Com han aguantat
Aquests 20 anys
O per què han aguantat
20 anys
O per què
Mantenen
Durant 20 anys
Aquesta activitat política
A l'Ajuntament
Tardona
Realment
Per servei a la ciutat
Per devoció
Perquè els agrada molt la política
Perquè ens hem divertit molt
Home
És que ens agrada
El que no podríem ser
Si poc
I t'ha dit
Escolta
Més que hem fet
Escolta
Hem patit tant
Que tenim que anar al cel
I ens hem de posar una medalla
Perquè
Amb una medalla
Sí que se la tenim que posar
Però no per patir
Això
Però no per patir
Pels 20 anys
Ara pels 20 anys
Però a veure
Jo almenys
Si suposo que amb això
Coincidirem a l'alcalde
Jo me l'he passat molt bé
I l'he passat bé
La vida
És un
Un
Un
Un dret
A veure
I dè
Bé no
Aleshores
El que compta és
Tu has de fer la suma
I la resta
I aleshores
És més positiu
Que no pas negatiu
I per tant
Jo reconeixo
Que m'ho he passat bé
Que hi ha
Que hi ha hagut moments dolents
Sí que hi ha hagut moments esplèndid
També
Però que en definitiva
Ell i jo
Jo paja
Crec que
És el sentit dels dos
Estem en la política
Perquè ens agrada
I si ara diem aquí
Que hem patit
I que no sé
Que estem
Bueno
També té veritat
Però seríem hipòcrates
Si diguéssim
El contrari
No dic jo
No ens tenen que fer
Un reconeixement
Per haver patit
Perquè no
I a més això és voluntari
O sigui
Si pateixes molt
Tens que més marxar
Ara una medalla
Sí que ens la posarem
Però quan es retiri
En Puixa
No
No perquè et retires
I potser venen els altres
I no te la posen
És la resta d'alguns històric
Que hauria de fer un reconeixement
Els que porten 20 anys
Exacte
Ja els hi farem fer
La proposta queda aquí
Com a mínim
No home
Perquè si te'n vas
I després no se'n recorden
Tens que vindre allà
Escolti'm
No que no se'n recorda
Ara els hi farem
Aprovar una cosa
Al plenari
Perquè ens posin una medalla
De 20 anys
En Guassol
Que si recuperem unes paraules
Abans del senyor Nadal
Que deia
La importància
De conèixers en política
De portar molts anys
Que es coneguin
Vostès fa molts anys
Que es coneixen
Com a mínim 20 anys
Des de les primeres
Jo no el trago
De les primeres eleccions
Democràtiques
Jo els hi anava a preguntar
Justament per la seva relació
No l'aguanto
Com és la seva relació
Perquè vostès han passat
De ser adversaris polítics
Molt durs
A col·laborar
En tasques de govern
En etapes ben diferents
En aquests 20 anys
No vol dir res
Del pacte de progrés
A la situació actual
Per exemple
Però sempre
A pesar de les bronques
En moments més difícils
Sempre ens hem mantingut
A la paraula
Sempre ens hem parlat
Més o menys
Perquè les relacions
Quan són molt dures
Doncs pugui ser
Una relació personal
Afecta
Però bueno
Jo vull dir
Que hem sabut
Estar a l'alçada
De les circumstàncies
20 anys
Persones
Dues persones
Conegent-se
A veure
Poden passar moments
Millors
O millors
Que no es passen
A la família
Que no es passen
Entre amics
De tota la vida
Millors moments
I pitjors
La gent pensa
Que som diferents
I això és igual
Vull dir
Una amistat
Té pujades i baixades
Una relació política
Té pujades i baixades
Ara
Ningú negarà
Bromes a banda
Del que he dit abans
Ningú negarà
A Tarragona
No pot negar ningú
Que tant el Josep Burgessé
Com jo
Hem tingut responsabilitat
Política
I complexa
De ser ciutadans
Que hem dirigit
D'una ciutat
I que jo crec
Que hem estat
Al nivell
De l'entesa
Quan ha convingut
I del desacord
Quan ha convingut
Però m'ha donat la sensació
Que responsabilitat
N'hem tingut sempre
Això a nivell personal
I a nivell de ciutat
Aquests 20 anys
Com ha canviat
El millor període ha sigut
El de Convergència i Unió
S'imaginem
Ja es dirà l'altre
Són les bases
Que van posar els socialistes
En els últims anys
Jo crec que els socialistes
Han tingut que tornar
Amb el govern de Convergència i Unió
Per tornar
A recuperar-se una mica
Jo crec que els tarragonins
No
A veure
Són els millors
El millor exponent
Són els tarragonins
Veient que la ciutat
S'ha transformat
D'una manera tremenda
Era obligatori
Però
Ara
No ho dic
Per treure mèrits
A l'Ajuntament de Tarragona
És que Espanya, Catalunya
Totes les ciutats espanyoles
Han canviat
D'una manera tremenda
Jo crec que aquests 20 anys
No es tracta
De reconèixer la feina
De determinat alcalde
De determinat equip de govern
Sinó
De la tasca que han fet
Els ajuntaments
Els col·lectius municipals
Que han passat
Des del 79
I que ha passat moltíssima gent
O sigui
Molt pocs som els que seguim
O sigui
Ha passat moltíssima gent
I continua
Ha passat molta gent
Però aquests últims 20 anys
S'ha transformat
El mapa municipal espanyol
D'una manera tremenda
I aquesta tasca
Crec que ha sigut
Fruit d'un esforç personal
De divertir-se també
Però això és el que
La gent ha d'entendre
La tasca que van fer
Des d'un punt de vista polític
No només administratiu
Aquells que han tingut
Aquesta responsabilitat
La qüestió
O sigui
L'anàlisi
Per mi
Pel meu gust
És entre
Les ciutats
Que no han canviat
I les que han canviat
És a dir
No tant
Qui dirigia les ciutats
Perquè hi han hagut ciutats
Dirigides pels socialistes
Que han fet un canvi important
Ciutats dirigides
Per Convergència i Unió
Que han fet un canvi
Per mi
Ara les ciutats
Estan dividides
Entre les que
Aquest 20 anys
Han aprofitat
Per donar un salt quantitatiu
Com deia Josep Burgas
I aquelles altres
Que malgrat tindre
Alcaldes socialistes
O alcaldes de Convergència i Unió
Han sigut incapaces
De donar el salt quantitatiu
Jo més m'inclino
Deu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Sí
Bé
En general jo crec
Que els ajuntaments
Han fet un gran esforç
No segur que ja
Han fet esforç
L'únic que passa
Com a tot en la vida
Tot no té el mateix nivell
D'exigència
Ni a tothom li llueix el mateix
Però bé
Que els ajuntaments
Del poble
Han espetit
A la ciutat més gran
S'ha fet una transformació
Important
Perquè la gent
No ho requeria
A més
No només perquè nosaltres
Solsim allò
Tingués una navareta màgica
Sinó que
És que la gent
Estava reclamant
I per això
Ens elegien
I per això
Hi havia aquell fervor
El que jo no recordo
En aquell moment
És el nivell
De participació
En les eleccions municipals
A nivell d'Espanya
Si el nivell de participació
És molt alt
O és menor
Que les anteriors
A Tarragona
Aquelles eleccions
Va votar el 57,4%
És a dir
I després s'ha de votar
A mantenir igual
Més o menys
Més o menys
Són el 67
Ara me sembl
El 65
No
Ha pujat
També
Hi ha més possibilitats
Ara per votar
En qualsevol cas
Ja estem a punt d'acabar
La pregunta és
Fins quan?
Fins quan en política municipal?
Fins que els electors diguin
Que és la resposta
Evident
Que fa el cos
No, no, no
O per ganes
No els hi falta
Tant de continuar?
No, home, no
Tot té un límit
És a dir
L'únic que passa
Que jo sempre deia
Que els iogurts
Tenien caducitat
I ara he descobert
Que hi ha uns iogurts
Que els hi posen
Una cosa a dintre
Que aguanten més
Jo crec que
Qualsevol polític
És a dir
Nosaltres podem tindre interès
En continuar
Però aquí
Hi ha que dir una cosa
I aquesta és una cosa
Que ha d'anar a missa
Per entendre's
A missa
O si volen vostès
A un camp de futbol
És a dir
Aquí la paraula
La té la ciutat
I la ciutat
Té una incapacitat
D'intel·ligència
Per dir
Tu sí
Tu no
Que es perver a la terra
Jo me'n recordo
Que en aquella època
Deien
No, és que la gent
Vota una mica així
Dormida
No, no
La gent
Vota una cosa
Vota una altra
S'ho penso
Ho medita
I endivina
Fins quan, senyor Borgeser?
Fins quan?
Fins quan vostè
En política
Fins el dia 13 de juny
Fins el dia 13 de juny
Fins el dia 13 de juny
Fins el dia 13 de juny
Fins el dia 13 de juny
Fins el dia 13 de juny
Nosaltres sempre tenim molts contractes
Però quatre anys després
Ja en parlem
Però de totes maneres
No som eterns
Per tant
Estarem
A veure
Que estigui o no estigui
Un altre mandat
Un any, dos anys o tres
És igual
No som eterns
Altres vindran
Que ho faran
Igual o millor que nosaltres
I una última pregunta personal
Ara que es coneixen tant
Després de tant de temps
Ara és el millor moment
De la seva relació personal
A banda de la política?
Sí
Tenim una
Bé
La nostra relació personal
Està molt lligada amb la política
Per entendre's
I després cadascú té la seva vida
Particular
Nosaltres tenim
De vegades ens enfadem
De vegades
Ara també
L'altre dia
Sí, sí
L'altre dia
Parlant per telèfon
Me deia
L'alcalde
Escolta
És que a vegades
No t'entenc el que dius
No interpreto
De vegades
A mi em passa el mateix
Amb tu
I amb mi
El tema de la sofrera
El vaig trucar
El tema de la sofrera
El vaig trucar
I li dic
Josep
No t'interpreto aquesta vegada
Però t'ho vaig explicar
I ens vam interpretar perfectament
És el millor moment
De la relació personal?
Potser serà demà
Millor tu
O no se sap
Però vaja
Hi ha hagut una bona relació
Però és que
Escolteu
La relació personal
És obligat que sigui bona
Amb tot
Amb això
Amb la vida
Amb els clubs
Però
El que és obligat
Que sigui bon
Entre el senyor Burgessé
I el senyor Nadal
És la responsabilitat
Que tenen
Com a dirigents
D'una ciutat
Doncs així
Acabem
Un repàs
A la història política
De fa 20 anys
Joan Miquel Nadal
Josep Anton Burgessé
Sens dubte
Dots els protagonistes
D'aquell moment polític
I d'aquests 20 anys
A la ciutat de Tarragona
Moltes gràcies als dos
Per compartir aquest programa especial
A Tarragona Ràdio
I fins la propera oportunitat
Adéu-siau
Bon dia
Adéu-gràcies
Què és això?