El conte d'avui del Gripau Blau és
que no existeixen els vampirs.
I el text és d'en Pere Carbó.
Acala en Toni, el barbés.
En Toni! En Toni!
Ai, quin home!
Que no vas dir que aquestes vacances arreglaries les aixetes de tota la casa?
Sí, dona, ja ho faré.
I es pot saber quan ho faràs?
Doncs, demà.
Fes-ho ara, rei dit meu.
Vinga!
Ai, ara no.
Ja saps que m'agrada aquest programa perquè sempre fan coses molt interessants i molt serioses.
Sempre n'emprens alguna que no sabies.
Així que m'asseuré davant la televisió,
veuré el programa i demà ja arreglaré el que vulguis.
Parla la televisió.
I ara connectem amb la Violan Capdevila
perquè ens ofereixi la secció Les Entrevistes de l'estiu.
Bon dia, Violan.
Hola, bon dia.
Estic encantada de saludar-vos des de la Rambla de Badalona.
És un dia tan bonic com avui.
Bé, anem per feina.
Que no existeixen els vampirs?
Que tot són fantasies i contes per espantar els marrecs.
Esclar que sí que existeixen.
El que passa és que ja no se'n parla perquè ara no es dediquen a donar mossegades al coll de les noies.
Oi que no, senyor Lisat Currí?
Bé, en general això ja no passa.
Home, que desaprensius n'hi ha per tot arreu.
Oi que m'entén?
Sí, sí, esclar.
Quant fa que és vampir vostè?
Doncs uns 350 anys.
El segle passat vaig emigrar des de Romania fins a Barcelona
i des de llavors vaig canviant de pis cada 20 anys perquè els veïns no s'espantin.
Què vol dir, exactament?
És que els vampirs no envellim mai.
I esclar, si vius 30 anys al mateix bloc i sempre ets jove igual,
provoques les sospites del veïnat, especialment del veïnat femení.
Ja.
I si ja no donen mossegades com s'ho fan per sobreviure?
No, perdoni, nosaltres no som vius.
De fet, tampoc no som morts, si no ho podem dir que som no morts.
Ja ho veig.
I com l'adquireixen la seva ració diària de sang fresca?
Doncs miri, això és com les dietes de vostès als vius.
Són diferents arreu del món.
A l'Argentina és carn crua assagnant.
A la Xina barregem la sang amb l'arròs de manera que sembla que sigui feta la cassola.
I els països occidentals es compren pecats de vedella en perfectes condicions
per a una dieta elevada amb glòbuls roig.
I aquí, a la Mediterrània?
Bé, aquí ja se sap, són diferents.
De fet, en qüestions alimentàries podem dir que els vampirs d'aquí estem més desenvolupats.
I per què?
És una dieta més equilibrada.
Has dit, segura, que als nostres televidents els agradarà que s'expliqui millor.
Bé, per exemple, jo continuo la ingestió de sang amb una amanideta o qualsevol verdureta.
I per postres prengo una mica de fruita.
Evidentment, descortem el vinagre i el cítric, ja que afecten molt la sang.
Són massa forts.
Vostè és un vampir vegetarià, doncs?
Caram, és insòlit.
I de què treballa vostè?
Ah, sóc vigilant nocturn d'una fàbrica.
De què riu? Ja s'ho imaginava, oi?
Durant el dia no em trobo gaire bé.
Prefereixo estirar-me al llit.
No es pensi, però, que això passa amb tots els vampirs.
En conec un del poble nou, que a partir de les 5 de la tarda ja pot anar pel carrer sense problema.
I llegint la revispa Vampir Today.
He sabut que el 20% de la població vampírica de Suècia no té problemes en aquest aspecte.
s'han adaptat totalment.
L'Antoni el Barber.
Fan cada vaginada a la televisió.
Maria, Maria, on són les aixetes que haig d'arreglar?
Ai, espera't, Antoni.
Mira que ens ha portat l'Emili de l'or.
Faves, tomàquets, encià amb robes.
Ai, que tot sembla.
Què et passa, Antoni?
T'estàs passant pelanc?
Què tens?
Ai, Maria, t'ho he de dir milers de vegades.
Treu els alls del meu davant, ja ho saps, que hi soc al·lèrgic i em poso malalt.
No sé per què em passa això, però és una cosa inevitable.
Fem, t'ho he de dir milers de vegades.