El matí de Tarragona Ràdio entrevista avui el conseller de Sanitat de la Generalitat,
el senyor Eduard Rius, per parlar de diferents qüestions que afecten el seu departament,
però també a la política en general catalana,
tenint en compte més que estem ja en el final de la legislatura del Parlament
amb la convocatòria de les eleccions pel proper diumenge 17 d'octubre.
Saludem el conseller de Sanitat, el targoní Eduard Rius.
Senyor Rius, bon dia.
Hola, bon dia.
Per començar com han anat aquestes vacances,
se reincorpora ja al despatx després d'un petit període de vacances.
Han anat prou bé?
Bé, bé, no, les vacances han anat bé.
De fet, fa una setmana que ja estic al despatx, que ja estem treballant.
Parlem en aquesta recta final de la legislatura, com dèiem,
dels projectes més importants que té el Departament de Sanitat aquí a les comarques de Tarragona.
El conseller, quins projectes en voldria destacar?
Bé, els projectes més importants que tenim per les comarques,
doncs, en primer lloc, es tracta de completar la reforma de l'atenció primària
i en aquest sentit, doncs, molt properament posarem en funcionament l'àrea bàsica de Tarragona 6,
que estarà ubicada, doncs, en el cap del Tarragonès, al darrere de Joan XXIII,
i també abans de final d'any, doncs, una altra àrea bàsica, en aquest cas la de Cornudella.
L'any 2000, doncs, preveiem posar en funcionament el barri Fortuny de Reus i la selva del camp,
i després, en el 2001, ja completaríem tot el que és la reforma de la primària.
Si després anem en el que és el tema d'atenció especialitzada,
i bàsicament, doncs, en els hospitals deguts,
els nostres projectes, doncs, passen per incrementar l'oferta assistencial,
i en aquest sentit, doncs, posar en funcionament l'accelerador lineal de Sant Joan d'Arreus,
que ens permetrà, doncs, tractar els malalts amb qualsevol tipus de càncer
i poder-los tractar, doncs, d'una manera complerta aquí, a les nostres comarques d'Arreus,
sense necessitat que s'hagin de traslladar a Barcelona.
Després, la posada en funcionament, doncs, d'aquesta unitat de neurocirurgia a l'Hospital Joan XXIII,
que, evidentment, doncs, també evitarà traslats de malalts que pateixen un traumatisme craniencefàlic,
bàsicament, la posada, començar les obres de l'edifici de consultes externes a l'Hospital Verge de la Cinta,
i també, doncs, crec que la segona quinzena, doncs, inaugurem un servei d'urgències a la ciutat d'Amposta.
Això pel que fa referència, doncs, al tema d'hospitals deguts.
Després, també, tenim un altre capítol important,
que és tot el que fa referència a la gent gran, i a la gent gran malalta,
i en aquest sentit, doncs, crec que ja s'ha comentat algunes altres vegades,
doncs, tenim el projecte de la construcció d'aquest centre dins del recinte de Joan XXIII,
que substituirà a l'actual Hospital Maradeu de la Marcel,
que els barragonins coneixen com la Casa Blanca,
doncs, de fet, es construirà un edifici al voltant de Joan XXIII,
que substituirà, doncs, aquest edifici que ja és molt vell.
Després, també tenim la inauguració d'un centre sociosanitari dins del recinte
del que és l'Institut Pere Mata per malalts de psiquiogeriatria,
i avançar, també, en tots els temes de salut mental.
I un dels altres projectes que hi ha, doncs, damunt de la taula
és continuar potenciant aquest centre coordinador d'urgències.
Tenim, a Catalunya n'hi ha tres, hi ha el de la ciutat de Barcelona, el 061,
després en tenim un altre hospitalet de Llobregat,
i després tenim aquest de Tarragona, el 977 252525,
i es tracta, evidentment, de potenciar-lo.
Hi ha altres projectes que, evidentment,
quedaran per la propera legislatura,
com és el del centre hospitalari del Baix Penedès, el Vendrell,
que també se n'ha parlat molt, doncs, aquests dies.
Són molts, com podem escoltar, doncs, els projectes previstos.
Segurament, concretant més projectes o més coses relacionades
amb la ciutat de Tarragona, observem els ciutadans
que l'Hospital Joan XXIII s'està convertint en un dels centres
més importants de les comarques del sud del país.
Han entrat en funcionament en els últims mesos algunes unitats,
com, per exemple, la de tractament de malalties amb trastorns alimentaris,
i vostè anuncia altres serveis,
com, per exemple, la futura unitat de neurocirurgia,
pels propers mesos.
Tot això convertirà el Joan XXIII en un hospital fonamental
de referència absoluta en les comarques del sud?
Bé, jo crec que sí,
que amb aquest servei de neurocirurgia
realment incrementarem l'oferta que fa l'hospital
i que, evidentment, es complementa amb l'oferta
que des del punt de vista de l'oncologia
fa l'Hospital de Sant Joan de Reus.
Amb aquesta unitat de trastorns alimentaris,
com vostè ha comentat,
o el que ha estat l'última remodelació del banc de sang,
o el que està fent ara l'hospital
de reconvertir les habitacions de 3 llits, de 2, etc.
Home, jo crec que tenim un centre,
un centre, a més a més, universitari,
que realment ha consolidat la seva posició,
en aquest sentit, com a hospital de referència.
Abans, fa un moment, parlava conseller de Potenciar,
de l'objectiu de Potenciar
aquest centre de coordinadors d'urgències.
Està satisfet el conseller
de com està funcionant fins ara aquest centre aquí a Tarragona?
Sí, jo, per les informacions que tinc,
doncs jo estic satisfet.
Nosaltres hem volgut començar, d'alguna forma,
poc gas per anar agafant, doncs, experiència
i perquè les coses vagin funcionant bé.
Aquest és un centre que, bàsicament,
el que pretén és coordinar
tots els dispositius assistencials que tenim,
però en una ciutat i en unes comarques
en les quals tenim, i aquests dies se n'ha parlat,
una indústria petroquímica important,
com també el tema, per exemple,
relacionat amb les centrals nuclears.
El fet de tenir un punt de coordinació
de tot el que pot ser l'atenció sanitària
per una situació d'emergència,
però també per una situació normal,
les típiques urgències, etcètera,
doncs creiem que és molt positiu.
I, de fet, en el moment en què vàrem prendre
la decisió de treure-ho de Barcelona,
un centre d'aquestes característiques,
doncs, fer-ho a Tarragona va ser prioritari.
I d'aquí, doncs, que es posés en funcionament
en aquest centre coordinador.
Aquest mes d'agost, d'altra banda, conseller,
alguns sindicats de l'àrea de sanitat
han criticat algunes mancances,
per exemple, en l'Hospital Joan XXIII,
del que parlàvem, per atendre
un allau important de persones
que visiten les comarques de Tarragona
durant l'estiu, aprofitant justament les vacances.
Vostè creu que hi ha hagut
alguns problemes d'assistència sanitària
en un hospital com Joan XXIII
durant aquests mesos d'estiu?
No, a mi no em consta que hi hagi hagut
problemes d'assistència.
Sí que és cert que a l'estiu, doncs,
s'incrementa a Tarragona
i, en general, doncs, a tota la costa,
doncs, s'incrementa l'activitat
i, de fet, per això nosaltres tenim
un programa de reforços d'estiu
i que inclou també reforçar les plantilles
o determinats serveis en els hospitals.
Pensi, d'altra banda, que la programació normal
d'un hospital, doncs, a l'estiu baixa
perquè les intervencions, doncs, programades
la majoria de ciutadans, doncs,
prefereixen no fer-ho
durant l'època d'estiu
i, per tant, una cosa compensa amb l'altra.
Té de la seva lògica, doncs,
que els sindicats no surtin a aplaudir
les nostres actuacions,
sinó que no les critiquin.
Però, bé, tot això forma part
d'aquesta relació.
Per tant, no hi ha hagut
problemes assistencials,
però sí que hi ha hagut feina,
que ja estem habituats
tant a l'Hospital, doncs,
a l'Hospital Sant Pau i Santa Tegla,
com a l'Hospital de Sant Joan de Reus,
que a l'estiu, així com aquí a Barcelona
hi ha hospitals que baixa la feina,
doncs, allà no baixa
normalment aquesta feina
procedent de les urgències
degut, doncs, a tants estiuejants
i turistes que hi ha en aquesta zona.
Parlem ara, senyor Rius,
si li sembla, de la reforma
de l'assistència primària.
Vostè ja apuntava
alguna cosa en la primera resposta.
Pel que fa a l'assistència primària
a la ciutat de Tarragona,
concretament, com estan les coses
i quins són els projectes de cara al futur?
Bé, a Tarragona, com li deia,
ara s'ha de posar en funcionament
el que nosaltres diem Tarragona 6
i que s'ubicarà al cap del tarragonès,
que s'ha remodelat, doncs,
tota una planta
per ubicar-hi l'àrea bàsica de salut
i després ens quedaríem pendents, doncs,
dues àrees bàsiques,
la que diem nosaltres Tarragona 3
i Tarragona 4,
i que haurien de substituir en el futur
el que és l'ambulatori
de la Vinguda de Catalunya
i l'ambulatori de Jaume I.
Pel que fa referència a aquesta zona,
la que avui, doncs, té punt de referència
a l'ambulatori de Jaume I,
ja hi ha pràcticament, doncs,
una ubicació en tota aquesta zona
que en aquest moment, doncs,
s'està construint moltíssim,
que és aquesta zona compresa, doncs,
entre el que seria
el carrer Ramón i Cajal
i el Serratllo,
i, per tant, aquí s'hi ubicaria
una d'aquestes àrees bàsiques.
i l'altra estaria situada
o la que hauria de substituir
el cap de l'Avinguda de Catalunya,
que realment és un cap, doncs,
molt, molt petit.
Aquí encara, en aquest moment,
no tenim una ubicació definitiva.
Nosaltres havíem estat treballant
amb les possibilitats
d'ubicar en aquestes dues àrees bàsiques
dintre del que havia estat
l'antic hospital de Creu Roja,
però no ha estat possible, finalment,
arribar a un acord amb la institució
i, per tant, és una opció que descartem.
Una vegada tinguem, doncs,
aquests dos centres,
ja hàgim decidit la ubicació
i, evidentment, la seva construcció,
doncs, ens permetria,
jo calculo, doncs, en el 2001
tancar la reforma a la ciutat.
Contemple, més enllà, segurament,
d'aquestes dates.
Contemple ja la conselleria
la possibilitat d'ubicar-hi
un altre centre d'assistència primària
en alguna zona d'expansió
de la ciutat de Tarragona,
per exemple, la zona de Llevant,
que està creixent molt.
Això era un tema
que ho teníem damunt la taula
i hi ha algunes possibilitats
i fins i tot, doncs,
alguna reserva de terreny municipal
i, probablement, doncs,
no la descartem.
En tot cas, el que seria,
en aquest moment, doncs,
prioritàri és la substitució
de l'ambulatori de Jaume I
i la de l'Avinguda de Catalunya
i, probablement, després,
doncs, evidentment,
amb aquesta zona que està creixent tant,
la construcció d'un consultori mèdic municipal
o d'un centre més petit
per aquesta zona.
Però, en tot cas,
en un principi,
prioritàriament,
hauríem de desencallar
aquests dos projectes.
El senyor Eduard Rius,
recordem-ho,
és conseller de Sanitat de la Generalitat
des del mes de gener de l'any 1996,
és a dir,
aviat portarà quatre anys
al capdavant del departament.
Ara que s'acaba la legislatura,
pràcticament, senyor Rius,
vostè,
quina valoració em fa
de la tasca realitzada?
Bé, jo,
la valoració
l'han de fer els ciutadans,
no?
Però jo diria que
crec que hem fet
l'equip de la conselleria,
doncs, crec que ha fet
molta feina
en uns moments
que no han estat fàcils,
amb dificultats econòmiques
com les que hem tingut.
I, de fet,
al començament de la legislatura,
doncs,
vam estar discutint
i discutint molt a fons
els temes del finançament,
els temes del finançament
de la sanitat
per arribar,
doncs,
finalment,
a redefinir
un nou model
de finançament
fins a l'any 2000-2001.
Però, malgrat això,
jo crec que
s'ha fet
un esforç
molt important
per adaptar-nos
a les necessitats
que tenen els ciutadans
i que, d'altra banda,
doncs,
han canviat
en els últims anys,
marcat,
doncs,
bàsicament
pel tema
de l'envelliment
de la població,
però hem fet
i hem aconseguit
alguns avenços,
vaja,
jo diria
en cada un
dels capítols.
l'atenció primària,
doncs,
el fet d'haver posat
en funcionament
un equip d'atenció primària
a la ciutat de Vic
que gestionen
els propis professionals,
doncs,
crec que ha estat
una de les fites
importants
que hem tingut
i que
redondeixen
una qualitat
millor
i amb una bona satisfacció
dels ciutadans.
Després hi ha hagut,
doncs,
altres coses
posades en funcionament
del nou hospital
de Mataró
o pràcticament
el nou hospital
de Martorell
i d'altres
que tampoc
ara
em voldria allargar.
Però potser
si haguéssim
de definir
aquesta legislatura,
jo diria
que és
quan ha estat
possible
donar un pas
molt i molt important
per la integració
i la millora
de la salut mental.
Això
realment
ha estat
un tema
jo diria
complex,
però també
cal dir
que tenim
plenes competències
en salut mental
des de l'any 92,
no les teníem
des que ens van donar
les transferències,
per tant,
arriba una mica tard,
hi ha moltes mancances,
però,
de fet,
en aquests últims
quatre anys
s'han fet esforços
molt importants
per integrar
i millorar
la salut mental.
I en un altre capítol,
també els hi deia
per la conselleria,
és prioritari,
que és tot el que fa referència
a la gent gran
i a l'envelliment,
doncs,
jo estic molt satisfet
d'haver pogut presentar
fa un parell de mesos
aquest llibre blanc
d'activitats preventives
dirigides a la gent gran,
perquè és la primera vegada
i permeti que ho digui així,
ja no que es fa
a l'estat espanyol,
sinó probablement
a Europa,
que es fa un llibre
que recull
activitats dirigides
a la gent gran
que fan referència
a la prevenció.
Sovint parlem
de la prevenció
o, per exemple,
de les vacunacions
amb l'edat infantil,
però no s'havia fet
amb gent gran
i em sembla
que això, doncs,
realment serà
un bon instrument
per millorar
la qualitat de vida
de la gent gran.
hem aconseguit també
fer un nou pla de salut,
estem treballant
amb les llistes
d'espera, etcètera.
Parlem ara, senyor Rius,
ja en la recta final
de l'entrevista
de qüestions
o d'aspectes
més polítics,
perquè, com dèiem,
la legislatura s'acaba,
el president Pujol
ha fixat ja
la data
de les properes eleccions
al Parlament de Catalunya
pel diumenge
el 17 d'octubre.
Des d'aquesta perspectiva,
conseller Rius,
com afronta
Convergència i Unió
aquestes eleccions
al Parlament?
No, jo crec que les afronta
amb optimisme,
les afronta amb optimisme
perquè després de 20 anys,
jo crec que és indiscutible
que Convergència i Unió,
doncs, ha estat
una de les peces fonamentals
per a la transformació
de Catalunya.
i després perquè
té un projecte,
té un projecte de país,
té un programa
i, a més a més,
doncs, jo té un equip
i al capdavant,
doncs, té un líder indiscutible.
Per tant, jo, en aquest sentit,
som optimistes
i a vegades
a mi em fan certa gràcia
les afirmacions,
doncs, del senyor Maragall
que hi haurà un terratrèmol,
i ho he dado perquè
el terratrèmol
pot agafar molta gent,
no i que no l'agafin bé,
el terratrèmol.
Per tant, a mi em sembla
que les perspectives
són optimistes
i, a més,
les afrontem
amb optimisme
i amb il·lusió
de poder continuar
treballant pel país
quatre anys més.
Algunes informacions
periodístiques,
senyor Rius,
apunten que vostè
podria ser
el cap de llista
de Convergència i Unió
per la circunscripció
de Tarragona.
És això veritat?
Això ho feu a dir els periodistes.
Jo el que sí que els hi puc dir
és que
a mi em faria il·lusió
i així, doncs,
ho sap el partit
i ho sap el president,
doncs,
estar a anar
a les llistes
de Convergència i Unió
per Tarragona
i, escolta,
el partit ja decidirà
en quin lloc
cregueu
que jo puc fer
que la coalició
pot fer un bon paper
i en quin és el millor lloc.
Jo, en un principi,
estic a disposició
del partit
i són ells
qui han de decidir.
Amb això sí que no puc dir res més.
De moment,
és evident que no hi ha cap de llista
oficial per la circunscripció
de Tarragona,
però sembla
que el que té més números,
si em permeten aquesta expressió,
és l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal.
Què li sembla
Joan Miquel Nadal
com a cap de llista
de Convergència i Unió?
Em semblaria molt bé.
Jo crec que
en Joan Miquel Nadal
ha vingut
demostrant
que és un excel·lent
candidat,
ho ha fet
quan s'ha presentat
a les eleccions municipals
i a les eleccions generals.
Per tant,
em sembla
una molt bona opció.
I per tant,
ja sap ell
i el partit
que té tot el meu suport.
En qualsevol cas,
vostè està disposat a anar-hi
i demana anar-hi
en aquestes llistes
de Convergència i Unió.
No, això sí.
Això sí que
he posat damunt la taula
que jo tinc ganes
de poder participar
en les llistes
i de poder participar
en la candidatura.
Per tant,
això és el que
jo he posat
en coneixement
del partit
i dels companys
de la coalició.
Però, finalment,
aquesta és una decisió
que no està en mi,
sinó que l'han de prendre
uns altres.
Vostè que segueix també
d'alguna manera
el dia a dia
de la política
a les comarques
de Tarragona
i del seu partit.
Creu que Convergència Democràtica
de Catalunya
afronta ja
sense antics problemes
justament aquestes eleccions
el 17 d'octubre?
Bé,
jo crec que sí,
que les afronta
amb solidesa
i problemes
o coses a millorar
sempre n'hi ha.
i el que ha governat
evidentment
té més possibilitats
que li puguin dir
allò que no ha fet
que el que ha fet
i això és d'aquesta manera.
Però a mi em sembla
que finalment
els ciutadans
valoren
les coses
i realment
en aquest moment
la situació
i miris el sector
que miris
doncs independentment
de que hi pugui haver
coses millorables
sent dubte
estem en una molt bona situació
i alguna cosa
doncs hi deu haver
que veure
el govern corresponent
perquè quan les coses
van bé
doncs normalment
ningú s'oblida
s'obliden dels responsables
o s'obliden dels polítics
i quan van malament
tothom mira
llavors a la política
i això doncs d'alguna forma
tampoc és
el que ha de ser.
A mi em sembla
que aquestes eleccions
han de ser definitives
perquè Catalunya
se situï
en el lloc
que li correspon
perquè realment
el model de finançament
que tingui Catalunya
no l'ofegui
sinó que faci
que realment
l'autogovern
la capacitat
que nosaltres
volem d'autogovern
sigui una realitat
i em sembla
que Convergència i Unió
en aquest cas
i aprofitant
el que va servir
d'eslògan
a la nostra anterior
campanya municipal
doncs és
la garantia
perquè això
es pugui aconseguir.
Una pregunta
com a tarragoní
conseller Rius
aquest mes d'agost
s'han celebrat
els 10 anys
que Joan Miquel Nadal
és l'alcalde de Tarragona
vostè com a ciutadà
i evidentment
també com a polític
i responsable
de Convergència
quina valoració
fa de la transformació
que ha viscut
la ciutat
en aquesta dècada?
Jo faig una valoració
molt positiva
i ara que ho deia
vostè
me'n recordava
doncs aquell ple
el mes d'agost
en què vaig poder assistir
quan la moció
de censura
i a mi em sembla
que el canvi
de la ciutat
ha estat espectacular
i penso que
a més a més
això ningú
ho discuteix
i és sens dubte
un mèrit
del Joan Miquel Nadal
i dels successius equips
que ha tingut
al seu costat
la ciutat ha canviat
la gent
jo crec que fins i tot
es diu
i crec que és una realitat
ha recuperat
d'alguna forma
l'orgull
si se'n permet
entre cometes
de ser de Tarragona
i això
ho ha vingut
demostrant
als ciutadans
donant confiança
a les successives
eleccions municipals
Tarragona és una ciutat
que crec que té
moltíssimes possibilitats
i que les ha de sapiguer
aprofitar
i jo crec que les està
aprofitant
i que per tant
té un futur
jo diria
força
engrescador
una última pregunta
personal
senyor Rius
li agradaria continuar
sent conseller de sanitat?
home
a mi sí que m'agradaria
m'agradaria
perquè realment
han estat
quatre anys
i ha estat
una experiència
extraordinària
però evidentment
a mi el que sí
que m'agradaria
en aquest sentit
és continuar
treballant pel país
i pots treballar
pel país
des de molts llocs
però
sí
a l'anomenatge
m'agradaria molt
tornar
a ser conseller
però com li deia abans
igual com amb les llistes
hi ha coses
que no depenen
d'un mateix
a mi ara
el que em toca
és treballar
per poder guanyar
aquestes eleccions
des del punt
que em correspongui
i evidentment
en aquest moment
des de la conselleria
i treballant
en el territori
amb els companys
de Convergència i Unió
per poder
guanyar
les eleccions
Eduard Rius
conseller de Sanitat
de la Generalitat
de Catalunya
gràcies per acceptar
la invitació
de Tarragona Ràdio
de parlar
de qüestions relacionades
amb la política
i amb el Departament
de Sanitat
i també de temes
o de qüestions
que afecten
els ciutadans
d'aquesta ciutat
i d'aquestes comarques
conseller Rius
moltes gràcies
i fins la propera oportunitat
moltes gràcies a vostès
adeu-sia
bon dia
adeu-sia