Després de la publicitat tornem ara amb els nostres convidats aquí a l'entrada del Teatre Metropol.
Senyor Ballver, bon dia.
Bon dia, moltíssima.
Bon dia un altre cop, senyor Jujol.
Bon dia, Tini.
I bon dia, Joan Cavaller.
Hola, bon dia.
Senyor Albert Ballver, s'ha canviat a Tarragona la frase de
fan alguna cosa al Metropol per què fa avui al Metropol?
És evident que n'hi ha moltíssima raó, però si el tema és molt més greu,
perquè l'altre dia el Joan Cavaller, com sempre, em renyava
dient-me que no em comprometés amb altres entitats o ciutats de Tarragona
que demana el Metropol, perquè el Metropol està ocupat dia per dia
per la resta de l'any.
Què és el que succeeix?
Que, evidentment, el Metropol s'ha convertit en el crac de la ciutat.
I llavors, clar, com deia l'alcalde, no ens podem parar,
ja que hem de fer és buscar espais alternatius.
Perquè, com dic, el Metropol...
I ara el Metropol s'ha convertit en el que realment sempre ha sigut
el que era la plaça Toros de Càdiz, la tacita de plata.
És a dir, ara hem de començar a fer una tasca de selecció
de quins són els espectacles que es poden fer al Teat de Metropol.
Perquè jo estic convençut, i no vull fer a ningú,
que hi ha espectacles que es poden fer en altres llocs
i que no necessàriament hagin de ser al Teat de Metropol.
En conseqüència, hem de fer una labor de selecció d'activitats
a fer al Teat de Metropol.
El Teat de Metropol és un edifici emblemàtic
i, en conseqüència, requereix, ens exigeix,
un determinat nivell d'espectacles per fer al Metropol.
Els altres, que tots són respectables, es poden fer en altres llocs.
El que hem de fer des del Dependent de Cultura és buscar llocs alternatius
que tinguin tots els requisits.
I llavors, l'alcalde parlava de Teat de Butxaca.
Home, l'altre dia conspiràvem amb el Joan Cavaller
que tenim el famós magatzem de la cooperativa obrera
amb el qual tenim un conveni que es tindria d'aprofundir
i que, d'alguna manera, podria ser un Teatre de Butxaca,
un dels diversos teatres de Butxaca que té a dir de Tarragona
per fer activitats amb les quals intentaríem descongestionar
el nostre book insignia, que és el Metropol.
Senyor Cavaller, com a cap de gestió cultural
de l'Ajuntament de Tarragona, més feina.
Sí, evidentment.
És una satisfacció saber que creix la feina
perquè vol dir que hi ha una resposta per part de la ciutadania.
Però, efectivament, el nivell de treball en què estem actuant actualment
és un nivell de compromís diari i complicadíssim.
I, en aquest sentit, la pregunta o el peu que em donaves de més feina és cert.
Senyor Jujol, estava satisfet el seu pare del Teatre Metropol?
Sí, estava molt satisfet perquè era una obra, precisament, primerenca.
És la primera obra que va fer a la seva ciutat de Tarragona.
Això ja podeix una satisfacció.
Imaginiis un jove arquitecte que pot fer una obra
i una obra d'embargadura, com representa ser un teatre,
és una cosa que li produeix satisfacció.
Va tenir ocasió de fer el seu teatre,
és a dir, un teatre al seu aire, al seu gust.
Amb aquest gust, que això ho ha dit l'alcalde i molt ben dit,
aquest sentit social,
el teatre, precisament aquest teatre,
enllaça per dintre la part més alta,
el que la gent no diu el galliner,
amb la platea.
Per tant, les classes socials no existeixen,
es barregen de dalt a baix i de baix a dalt.
Llavors, aquest sentit és una autèntica novetat.
Aquesta novetat la va portar, precisament, al teatre,
i el teatre de Tarragona va ser el Jujol.
Ara, al final, precisament,
potser perquè era tan avançat amb les seves idees,
al final va acabar malament.
O sigui, els promotors del teatre el van despatxar,
però el teatre ja estava fet.
I llavors, la posada en marxa,
doncs, ja ell estava apartat.
Però el teatre és tal com ell ho va dissenyar.
I vostè, què li ha semblat la remodelació
que es va inaugurar ara fa cinc anys?
Home, sincerament, m'ha agradat molt
tota la part del públic.
Ara, com a altres tarragonins,
doncs, hem trobat a faltar
que la boca de l'escenari
no s'hagués mantingut,
encara que hagués sigut, lògicament,
amb una amplada superior a la que tenia,
aquell art parabòlic que hi havia hagut
amb el teatre de Jujol,
que en la part superior hi havia un balconet molt divertit.
Vamos, curiós, no?
Això potser es podia haver reproduït
doncs, modernitzant-ho, simplificant-ho
perquè es vegiés que no era ja el de Jujol.
Però, en quant al de més,
és a dir, la part de butaques, de públic,
doncs, m'assembla perfecta.
O sigui que estic totalment d'acord.
La remodelació va anar a càrrec
de l'arquitecte Josep Llinàs,
una persona que coneix molt l'obra de Jujol.
Precisament, se li va dir amb ell
que, esclar, és un arquitecte precisament
que estava desvinculat de la ciutat de Tarragona,
cosa que això va crear algun problema
perquè hi havia gent que deia
amb els arquitectes que hi ha a Tarragona
per què ha de venir un barceloní a fer aquesta obra.
Però, esclar, l'Ajuntament ho va encertar, crec jo,
perquè, inclús, el Col·legi d'Arquitectes de Tarragona
el van sugerir amb ell, Llinàs,
perquè era un home que,
des de l'escola d'Arquitectura,
que llavors n'era professor,
estudiava molt a fons el tema Jujol.
i en els seus alumnes precisament havien fet treballs
molt ben fets sobre diferents obres d'en Jujol.
Amb aquests estudis, lògicament, també hi entrava, esclar,
el Teatre Metropol de Tarragona.
Llavors, esclar, si hi havia un arquitecte de Catalunya,
encara que fos barceloní,
que coneixia a fons el tema Jujol,
doncs valia la pena que fos aquest,
el que fes l'obra.
Ho va fer, i jo crec que ho va fer molt ben fet.
No m'atribiria a dir que ho hagués fet més bé
que altres d'aquí a Tarragona,
potser ho haurien fet igual,
però crec que era la persona que ho hauria de fer,
i ho va fer.
A Tarragona, Josep Maria Jujol va fer
el Teatre del Patronat Obrer,
l'actual Teatre Metropol,
la Casa Ximenis,
el Cambril i l'Església dels Pares Carmelites,
la Capella del Sant Titular a la Parròquia de Sant Francesc,
i el Pas del Sant Sepolcre del Gremi de Pagesos.
Per gran d'àrea...
I més coses, més coses.
Però aquestes probablement serien les més rellevants.
Per gran d'àrea,
la del Teatre Metropol és la més gran.
Però per importància, també?
La de més envergadura,
no hi ha dubte que és el Teatre Metropol.
I la d'importància,
jo diria també que és el Teatre Metropol.
Importància,
inclús no solament en l'obra de Jujol a Tarragona,
sinó inclús en l'obra de Jujol en general.
Per què?
Perquè es veu aquest esperit de Jujol en el teatre.
En Jujol és un home d'un origen senzill,
i son pare era un mestre d'escola,
i el seu avi era pagès de la selva del camp.
I llavors aquesta gent humils,
ell se situa socialment,
però no perd mai aquest punt de vista del poble.
I llavors, esclar,
en Jujol ens fa aquest teatre
en què reflecteix precisament aquest esperit seu
de que tots som iguals,
que no hi ha aquestes classes socials.
I això es posa de manifest en moltes de les seves obres.
I llavors, esclar,
aquí a Tarragona tenim una obra
que arquitectònicament és molt important.
pensi que quan s'estava construint l'any 1908
hi va haver un arquitecte,
que no diria el nom,
que tenia importància,
a més eren pocs els arquitectes que hi havia l'any 8 a Tarragona,
que va pronosticar que cauria aquest teatre.
I ho va pronosticar per la senzilla raó
que ens crida molt l'atenció,
sobretot les columnes,
totes són sensiblement primes.
Però sobretot n'hi ha una
que és la que aguanta els dos pisos d'espectadors,
que és sensiblement prima.
I llavors, veient aquella columna,
sembla que aquella columna
sigui incapaç d'aguantar el pes
que representa el teatre ple de públic.
I llavors això ens demostra
que en Jujol era un home valent
i era un home que dominava la matemàtica
a part de la decoració i de la construcció.
Va tenir uns bons mestres, Jujol.
I l'any 38, em penso que és,
va caure una bomba.
El teatre devia tremolar,
però no es va ensorrar.
O sigui, va ser la demostració pràctica
que el càlcul estructural que havia fet en Jujol
sobre aquestes vigues i sobre aquests pilants
era el correctíssim.
En quant als mestres que va tenir en Jujol,
bàsicament la gent diuen de Gaudí.
és cert, però és un cert parcial.
En Jujol sempre va considerar
que el seu gran mestre va ser l'arquitecte Gallissà,
del qual ningú en parla,
i va ser un gran arquitecte que era catedràtic
a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona,
i va ser en Gallissà el que va descobrir en Jujol.
No va ser Gaudí, va ser en Gallissà.
en Jujol va tenir mala sort perquè en Gallissà
al cap d'un any de treballar amb ell es va morir.
I llavors va treballar amb un fonig humà,
que era un altre arquitecte, bastant important, no tant,
i va ser, treballava amb en Fonig humà,
que en Gaudí va descobrir un Jujol.
Estaven treballant a l'Ateneu Barcelonès,
en Gaudí era ateneïsta,
i llavors a través de coneguts el va conèixer,
i el ser home del Camp de Tarragona,
i veient l'espectacularitat, l'atreviment que tenia
aquell jove arquitecte,
que llavors no era jove arquitecte,
era jove però no arquitecte,
era estudiant d'arquitectura encara,
estem parlant de l'any 1904,
llavors va dir, el va invitar si volia treballar amb ell.
I llavors va treballar amb ell.
L'alcalde diu que sí que és prou conegut a Tarragona
la figura de Josep Maria Jujol.
Pensa el mateix el seu fill?
Home, amb això tinc tota la simpatia amb el senyor alcalde,
però penso diferent.
Entre les persones cultes, sí, és conegut.
Ara, si anéssim, no a la Torreforta,
sinó simplement que anéssim al Serrallo,
o que anéssim a Cala Romana,
i féssim una enquesta entre els habitants d'allà,
ens trobaríem que la meitat diuen que sí,
i l'altra meitat diuen que no,
que no el coneixen, que no en saben res.
Cuidado, no he fet l'enquesta,
però m'atreviria a dir una cosa així.
Què s'ha de fer, doncs,
perquè la figura de Josep Maria Jujol
sigui més coneguda a la nostra ciutat?
Suposo que el seu fill deu tenir alguna idea.
Home, d'idees no en falten.
Una de les idees que em penso que està compartida per part de l'Ajuntament
és que hi hagués d'una forma permanent a la ciutat de Tarragona
l'arxiu Jujol.
L'arxiu Jujol és un arxiu particular, com és lògic.
tot arquitecte i tot artista, sense donar-se'n compte, va formant un arxiu.
Ell, d'una manera també inconscient, va anar formant aquest arxiu.
Com a bon artista que era, doncs, amb una forma una mica anàrquica.
però que després de la seva mort, llavors, esclar, la família ens ha pres la molèstia
d'anar-ho organitzant i d'anar-ho inventariant.
I llavors, tenint en compte que aquest artista,
perquè hem de dir així, en Jujol era arquitecte i artista,
pensin que era escultor, hi ha escultures d'en Jujol,
era un home que dominava el ferro, això sí que ho sap tothom, que dominava el ferro.
era un home, havia sigut precisament professor de l'Escola del Treball de Barcelona,
professor d'escultors a l'Escola del Treball de Barcelona.
Llavors, era dibuixant extraordinari, era pintor.
Llavors, totes aquestes facetes, que més o menys estan agrupades a l'arxiu,
doncs, que això deixés de ser un arxiu particular per convertir-se en un arxiu públic.
Esclar, això és una cosa d'una certa envergadura.
I llavors, esclar, un organisme com pot ser l'Ajuntament de Tarragona
podria ser el que canalitzés tot això, podria ser el que promocionés tot això,
podria ser el que donés a conèixer això.
Llavors, esclar, si hi ha un arxiu museu,
a mi m'agrada més la paraula arxiu, en aquest cas,
perquè ja és el nom que té des de sempre, no?
Si hi ha un arxiu obert al públic, obert als estudiosos,
lògicament se'l dona a conèixer.
Si es fan sistemàticament, periòdicament, exposicions de diferents aspectes
de l'obra de Jujol, lògicament, el poble de Tarragona
i de més enllà de Tarragona, l'anirien coneixent.
Pensi, i això és molt consolador per mi, encara que dóna feina,
que hi ha molts grups, diversos,
de vegades persones especialitzades, de vegades persones no especialitzades,
però que tenen aquesta inquietud de conèixer l'obra de Jujol.
I jo, doncs, m'he convertit en el guia de Jujol.
I jo, esclar, lògicament, sempre porto Jujol al camp de Tarragona.
La visita l'acostumem a fer, precisament, començant al Teatre Metropol,
perquè el dematí, doncs, va bé per poder-lo visitar,
no causa molèsties als que assaigen i coses d'aquestes,
i després ens anem, doncs, a conèixer les altres oves que hi ha
escampades pel camp de Tarragona, aquest camp que ell tant estimava.
Senyor Volbé, què hem de dir d'aquest arxiu de Jujol?
M'encanta, m'encanta sentir que el senyor Jujol ens diu això,
perquè, evidentment, aquest és una mica un dels projectes més fonamentals
d'aquesta legislatura del Departament de Cultura.
A veure, estem en la dècada del modernisme.
L'altre dia vam estar a Barcelona inaugurant l'any Domènech i Montaner,
al Palau de la Música Catalana,
i va haver-hi una conferència extraordinària del Josep Maria Eno de la Sarte,
que és un historiador de l'art important,
i historiador de la història, també,
un coneixer de la història.
I a mi, com a tarragoní, em va emocionar,
perquè va fer una referència a Jujol,
i la va fer amb el sentit de dir,
escolteu-me, aquí es parla de Domènech i Montaner,
es parla de Gaudí,
i, en canvi, no es parla d'un arquitecte importantíssim,
que va ser Jujol.
I llavors, d'alguna manera,
va explicar al públic present
que Jujol era l'home que, per exemple,
se va encarregar de fer el detall de tot el que era el Parc Güell,
i molts dels detalls del Palau de la Música Catalana
són obra de l'arquitecte de Jujol.
Com a tarragoní, com amb el camp de Tarragona,
evidentment, això em va emocionar.
I llavors, això lliga perfectament
amb el tema que deia el senyor Jujol,
fill, amb la sentit de si de Jujol és conegut o no és conegut a Tarragona.
A veure, Jujol és nat a Tarragona,
però, evidentment, la seva vida professional
es desenvolupa a Barcelona,
com a catedric que era de l'escola d'arquitectura,
i la major part de la seva obra està a Sant Joan d'Espí.
Envegem coordinant més a Sant Joan d'Espí l'obra de Jujol.
Però, bé, el que és cert és que,
fent un paral·lisme senzill,
veuríem que Pau Casals
també era anat a la vila del Vendrell,
i que tota la seva obra musical
es va desenvolupar fora del Vendrell,
i després ja a l'estranger.
I, no obstant, Vendrell,
el seu títol és Vila Nadiua de Pau Casals.
Vosaltres volem fer el mateix amb Jujol.
Quin avantatge tenim nosaltres?
Home, doncs que la família Jujol,
és a dir, els descendants de Jujol,
tenen una afició a l'estranger de Tarragona
que a nosaltres ens honora,
que ens honora i que, d'alguna manera,
ens anima a què?
El que el senyor Jujol ara ens comentava
de fer l'arxiu Jujol a Tarragona,
que, evidentment, és una cosa que nosaltres
no podem deixar escapar cap concepte.
Ens hauríem de fer l'araquiri
si els responsables de l'agenda de Tarragona
permetéssim que aquest oferiment
absolutament generós de la família Jujol
es perdés.
Quin és el lloc per fer l'arxiu Jujol?
Doncs, evidentment, és aquesta casa.
És la casa on ens trobem.
Tu deies abans, estimada i guapíssima amiga,
que Jujol, al Japó, per exemple,
és un arquitecte molt reconegut,
doncs molt bé.
I el que dic és,
no és lògic que si ve un arquitecte
o un estudió japonès
a veure l'arxiu,
ho vegi i que al mateix temps
pugui veure també l'obra senyera de Jujol a Tarragona,
que és el Teatre Metropol.
No té que ser el Teatre Metropol
i l'arxiu Jujol
a l'inici, com ara ens deia
el Jujol fill,
a l'inici de la nostra ruta de Jujol
pel camp de Tarragona.
Per què no podem sortir des d'aquí
i anar a veure els Pallaresos,
anar a veure Vistavella,
anar a veure Montferri
i anar a veure la resta d'obres de Jujol
que tenim amb un interlant relativament petit?
Lògicament, té que ser des de l'arxiu
i des del Teatre Metropol.
Bé, amb això l'Ajuntament hi som,
és a dir, dintre d'un rato
anirem cap a l'Ajuntament amb el Jujol
i parlem amb l'alcalde
en profunditat d'aquest aspecte.
Quan jo encara no feia dos dies que era regidor,
em vaig trobar a l'església Sant Llorenç
amb un acte que es feia precisament
de l'any Jujol
a la germana Jujol.
El germà encara no el coneixia.
I la germana Jujol va dir
que vol dir que seria possible
que el nostre pare tingués
un reconeixement explícit del Teatre Metropol.
Em van explicar que el Bruno Gallart
tenia un bust que s'havia fet
i que tenia el vistiplau de la família Jujol
en quant a que el bus reflexava realment
la fesomia i l'esperit de Jujol.
I evidentment el que va fer va ser
posar-se en contacte amb l'artista
i encarregar immediatament
que es fongués un bust en bronze
per col·locar,
després que acabin les eleccions,
aquestes coses no estan gaire més clar,
precisament aquest hall.
És a dir, aquí,
ara quan acabem aquesta entrevista
mirarem el lloc
perquè la Jujol ens digui
on vol que el bus del seu pare
estigui intronitzat.
Bé, ja dic,
Tarragona té que recuperar
aquesta condició
de ciutat
vilanadiua
de l'arquidat de Jujol
i en conseqüència
ens hem de convertir
en els propagadors
no sol a la ciutat de Tarragona
sinó al món
de la idea de Jujol.
L'oferiment de tindre un arxiu,
l'oferiment de poder fer
exposicions constants a Tarragona
farà que Tarragona guanyi
aquesta capitalitat
amb el tema de Jujol.
I per el que veia amb això,
acabo,
hi ha una concomitància
encantadora
entre,
que ja no ho sabia,
el senyor Jujol,
entre el seu pare
i Gaudí.
Gaudí també va acabar
amb un plet
amb els amos de la Pedrera.
També es va acabar barallant
perquè els amos de la Pedrera
no volien respectar
l'esperit del projecte.
I per el que vostè m'explica,
amb el senyor Jujol Pare
va passar el mateix.
I això
és un símptoma
de genialitat
que d'alguna manera
germana
a Gaudí amb Jujol.
Senyor Jujol,
hem parlat abans
amb l'alcalde
també al començament
d'aquesta segona entrevista
en el dia d'avui
de l'utilització
del Teatre Metropol.
Vostè està satisfet
que funcioni
la programació
en el Teatre Metropol
de la manera
que està funcionant?
Oi tant.
Estem molt satisfets
i parlo en el nom
de la família ara.
Estem molt satisfets
de veure
que aquest teatre,
que en certa manera
nosaltres
el considerem bastant nostre
per dos motius.
Primer que tot
perquè som tarragonins.
Això que quedi clar.
Perquè moltes vegades
això també és una cosa
que ens molesta
que el fet
que ens hàgim hagut
de guanyar la vida
a Barcelona
i hi ha gent
que ens pensa
que som barcelonins.
No, no, som tarragonins.
Jo quan he d'anar a votar
he d'anar a votar
a la ciutat de Tarragona
per la col·leció.
Per tant, som tarragonins.
I tota la família,
perquè per part de pare,
de mare i tots.
Bé,
llavors el teatre
de la nostra ciutat
que veiem
que està plenament
en funcionament
ens alegra.
Ara,
m'ha agradat molt
el plantejament
del senyor alcalde
perquè ha parlat
en certa manera,
potser amb altres paraules,
però en certa manera
ha parlat
de la selecció
d'espectacles.
Això és una cosa
que parlant també
amb bons amics meus
de Tarragona,
doncs també
teníem aquesta idea.
Potser hi ha
algun espectacle
que està bé
que es faci,
però no precisament
al Metropol,
podria ser
amb un altre teatre.
Per tant,
seria bo
que hi hagués
a un altre recinte
a la ciutat
i se seleccionés més.
I llavors
que el Teatre Metropol,
que és un teatre
que la gent
de fora de Tarragona,
pel fet de ser
de Lujol,
se'l miren,
doncs,
com una joia
i tenen raó.
Doncs que almenys
que tots els espectacles
que es fessin aquí
fossin d'autèntica categoria
i que altres espectacles
que poden ser
molt interessants
i populosos,
potser,
que fossin
amb un altre recinte.
Ara,
que hi hagi
aquesta gran vitalitat
en el teatre
i estem molt contents.
Senyor Cavallé,
tothom se n'està d'acord
en que es necessita
un altre teatre a Tarragona?
Sí,
evidentment,
tothom
i en primer lloc
suposo que
els que més hi insistiran
són els que fan teatre,
és a dir,
les companyies,
els usos de teatre
de la ciutat,
la gent aficionada
al teatre.
Efectivament,
aquesta és una de les conseqüències
de reobrir el teatre.
És a dir,
en el moment
en què es feia
aquesta aposta,
qui la va fer,
havia de saber
que allò generaria,
si funcionava bé,
si s'hi apostava de ferm,
generaria coses
tals com
un públic fidel
que reclamaria
cada vegada
més i millor
i que generaria
que els grups,
les companyies,
es consolideixin
i que considereixin
que actuar
en el lloc
emblemàtic,
en el lloc professional,
és una de les
assignatures
que havien de complir.
La qual cosa vol dir
que tot aboca
a que
avui
tenim
un teatre
que tal com s'ha dit
repetides vegades
al llarg
d'aquest col·loqui
fa moltíssimes activitats
i que només
per una qüestió
de capacitat
de resistència
d'unes instal·lacions
necessita
altres àmbits,
és evident.
Això independentment
de qüestions
de què s'ha de fer aquí
i què no s'ha de fer aquí,
que és un altre tema,
però només
pel fet
que el teatre,
la quantitat
d'activitats
del teatre
han de respirar,
no es tracta només
de fer
dilluns,
dimarts,
dimarts,
dimarts,
dimarts,
dimarts,
dimarts,
dimarts,
dimarts,
activitat,
hi ha d'haver una respiració
perquè puguis tenir
temps d'assejar,
tinguis temps
de fer muntatge
adequadament,
tinguis temps
de fer reforma
adequadament,
de fer manteniment
adequadament,
etcètera.
Aleshores,
això vol dir
que hem arribat
a un punt
en què ens hem de plantejar
això,
abans ho deia
el senyor Ballué,
abans ho ha dit
el senyor alcalde
i crec que en això
tothom hi està d'acord.
Què ha de ser
l'alternativa?
Això ja és una qüestió
oberta
en què crec que
de possibilitats
n'hi ha moltes,
no hi ha cap ciutat
a Catalunya
ni en tot l'estat
que tingui
el mateix model,
hi ha des d'aquells
que tenen
un teatre
amb dues sales,
fins i tot
hi ha casos
com el de Lleida
que són un teatre
amb dues sales
i totes dues petites,
fins a ciutats
que tenen un teatre gran
i un teatre petit,
ciutats que tenen
un teatre i un auditori
i per tant
diferencien teatre
i música,
és a dir,
les maneres de diferenciar
i de compartimentar
són moltes,
els models són molts
i aquí hem de buscar
el nostre
que parteix
d'una casualitat
i és que
a l'hora de
rehabilitar
o de reobrir
aquest espai
no només es va
obrir
un espai
per al teatre
sinó que es va recuperar
una obra
de gran valor
arquitectònic
que en aquell moment
estava
tancada
a la possibilitat
de visita
i a la possibilitat
de valoració
per part del públic
i que avui això és una realitat
abans una de les coses
que es comentava
i que preguntaves
és si la gent ho coneix
efectivament es pot dir
que la gent ho coneix
en general
potser que la gent
no té prou consciència
del valor que té
l'edifici
i del valor que té
l'arquitecte
però que en canvi
hi ha una cosa
que em penso
que s'ha de dir
i és que
hi ha una aposta
des del Departament de Cultura
molt clara
en el sentit
de la gent que puja
de la gent jove
aquí hi ha moltes visites
que es fan
en dilluns i dimarts
als matins
que són visites escolars
que en guany
són
en el curs escolar
99-2000
es comptabilitzen
al voltant
de les 30.000 persones
que ho veuen
i que el senyor Jujol
estarà d'acord
amb mi
veure el teatre de dia
és una cosa
veure'l quan vas
a la nit
a veure una funció
és una altra cosa
el teatre vist de dia
llueix molt més
i té unes possibilitats
que ara em comentàvem
precisament persones
que estàvem
veient-lo per aquí
jo crec que
hi ha hagut una aposta
important
de donar-lo a conèixer
a les escoles
que ha de millorar
perquè ara estem pensant
ja a fer un dossier
pedagògic
per acompanyar
aquestes visites
però que creiem
que en la celebració
del cinquè aniversari
al mes de maig
quan es facin
els actes
que en un principi
havíem pensat fer ara
donarem
una sèrie d'elements
que projectaran
aquest coneixement
de cara a la ciutat
un d'ells és el que
fa un moment
el senyor Ballué
del bust
que crec
que identificarà
l'espai
amb l'arquitecte
que és un element
de reconeixement
important
senyors
ho hem de deixar aquí
no tinc més temps
no em cansaré
de demanar
més hores
dins el medi
de Tarragona Ràdio
per parlar
de temes culturals
perquè crec
que n'han quedat
uns quants
encara
sobre la taula
i que serà
força interessant
parlar-ne més endavant
a tots tres
moltes gràcies
senyor Ballué
senyor Jujol
senyor Caballi
i fins una altra ocasió
gràcies i bon dia
adéu
adéu-siau