.
Dones d'avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts una setmana més al programa Dones d'avui.
Bona tarda i benvinguda al programa.
Hola, bona tarda Fina.
Ets advocada, no? Ets llicenciada en dret.
Evidentment, sí, sí.
I en quina branca t'has especialitzat?
Bé, com tots sabem, el dret té moltes branques i jo la que podem dir que toco més és el tema penal i civil.
Penal i civil.
Penal i civil, exacte.
I t'agrada la teva professió?
M'encanta, moltíssim.
I per què vas estudiar dret?
Doncs la veritat, a veure, no tinc ni intercedents familiars ni res.
El que passa, quan acaba escou, havies d'escollir ciències, lletres, vaig escollir lletres i llavors vaig veure que aquesta era una de les carreres que tenia més sortides, perquè com t'he comentat abans hi ha moltes branques.
I a part d'això, doncs, tenia uns companys ja molt més grans que jo, que exercien com a advocats i llavors, doncs, vaig començar a entablar relacions amb ells, anava amb ells, m'aportava a els jocs i vaig veure que era una carrera, doncs, que m'agradava.
No va tenir res a veure la sèrie Perry Mason?
No, no, ni molt menys.
Actualment estàs treballant?
Sí.
Et consideres afortunada, suposo?
Evidentment, perquè avui en dia el mercat laboral està molt malament i també són molts els estudiants que acaben a la licenciatura de dret i llavors que l'has de buscar una feina. I és difícil.
I en què consisteix la teva tasca?
Bé, doncs, la meva tasca és des del començament, quan reps un client al teu despatx, et presenta, doncs, l'assumpte, el problema que poc tenir i a partir d'aquí, doncs, començar, doncs, a preparar-lo, portar...
A vegades s'intenta, normalment s'intenta arribar a un acord extrajudicial i, si no és així, doncs, ja portar el ple i demana als tribunals.
Ets membre de la Junta del grup d'advocats joves de Tarragona?
Evidentment, som un grup de set persones.
De set?
Set persones, sí. La Junta està formada per set persones, set joves, dels quals tres som noies i l'altre som nois.
Llavors, representem el col·lectiu de joves advocats de Tarragona.
I joves, fins a quina edat arriba això?
Fins als 45 anys.
Fins als 45.
I quina tasca té?
Bé, llavors, la nostra tasca és, com t'hem comentat abans, és representar els joves de Tarragona i, llavors, doncs, és a dir,
és una tasca de fer activitats, fer coses, ja sigui a nivell de conferències, formació, exacte, doncs, fer diferents activitats, també activitats, em refereixo activitats una mica de lúdiques, una mica, doncs, sopar, sortir, etcètera.
Et dic, és un grup que fa totes aquestes activitats molt diferents i molt diverses.
Suposo que us ajuda a conèixer-vos, a intercanviar experiències.
Evidentment, evidentment.
I la seu, on la té?
No, estem al mateix col·legi d'Evoca de Tarragona, doncs, allà tenim una saleta on ens reunim i preparem, doncs, a tots els temes i de les coses, doncs, en un futur que pensem fer, ja et dic, com a nivell de conferències, de seminaris, etcètera.
O sigui, que això és relativament jove. O fa anys que funciona aquesta associació?
No, no, ja fa temps i, de fet, doncs, cada col·legi en té una, així com el de Barcelona té el seu grup d'Evoca de Joves, és a dir, tots els col·legis en tenen una, eh?
A veure, la teva professió està de moda, per unes raons o per altres. La veritat és que advocats i jutges ocupen moltes vegades les primeres pàgines dels diaris o dels informatius de ràdio i televisió.
Se'n sent parlar molt.
I això és bo o és dolent? Què et sembla?
A veure, jo crec que ni és bo ni és dolent, simplement que la gent ha d'estar informada de tot el que passa.
Clar, també és cert que surten més coses que potser no agraden tant a la gent i que fa que desconfí una mica, però crec que tots hem d'estar informats del que està passant en el nostre dia a dia.
I tu creus que tot això beneficia la justícia o tot el contrari?
Home, la gent, evidentment, és una mica reàcia i quan sent tot això, doncs, se li comença a crear el dubte de la justícia.
Però jo crec que no hauria de ser així i ja, com he dit, simplement és informatiu de tot el que està passant.
Passa que també passen moltes coses bones i d'aquestes no se'n parlen.
Però la veritat és que quan s'ha d'envalorar les institucions, la justícia sempre surt molt malparada.
O sigui, la gent, en general, la valora molt negativament, no se n'enfia gaire de com ho feu, els jutges, els advocats...
A veure, jo crec que no és ja que no se n'enfien gaire, sinó simplement que ja en la vida diària hi ha molts problemes, llavors la justícia és lenta perquè hi ha molta saturació en els jutjats
i això què fa? Doncs que la gent comenci a desconfiar, a desconfiar, i és el que està passant.
Però realment jo crec que la gent, doncs, no ha de confiar en la justícia, ha de confiar en els professionals que tenen el seu bas i això sí, paciència,
perquè tots sabem que els boners són lents perquè estan col·lapsats de feina.
Escolta, i és tan difícil la interpretació i l'aplicació de la llei que fa que en qüestions molt importants tingui tan diferents lectures?
Bé, el dret no és com les matemàtiques, que dos i dos són quatre, sinó que tu llegeixes un article de qualsevol llei
i llavors, evidentment, pots interpretar, pots arribar a fer interpretacions diverses.
I com t'he dit, no és ni molt menys, el dos més dos són quatre, sinó que cadascú pot interpretar-ho una mica a la seva manera.
I és el que està passant. Però llavors, bueno, per això tenim el jutge que resol i si tu no estàs d'acord perquè tu creus una altra cosa,
tens, doncs, a l'òrgan superior.
Escolta, amb el cor a la mà, creus que la justícia és igual per a tothom?
Sí, jo crec que sí. Jo crec que sí perquè, evidentment, la persona que té diners pot anar amb un abogat de pagament,
i el que no té pot gravir la sol·licitud de la justícia gratuïta.
I, doncs, els professionals que estan a anar, inclús en el torn d'ofici,
doncs són professionals, com he dit, que realitzen molt bé aquesta tasca.
Llavors, jo crec que tots tenim els mateixos mitjans per anar als tribunals.
O sigui que és un tòpic, això que diuen, no?, que tot depèn dels diners i de la butxaca que un té.
Jo crec que sí.
Escolta, quines qualitats creus que s'ha de tenir per ser un bon advocat?
Com una bona advocada, que donen les mateixes qualitats.
Jo crec que molta paciència, molta paciència.
Després, també, doncs, has d'estar molt al dia amb tots els temes,
perquè la legislació surt cada dia coses noves i has d'estar al dia.
I jo crec que són les dues coses fonamentals i bàsiques.
I, evidentment, tenir completament segur que pots estar treballant durant el dia, durant la nit, el cap de setmana i fins i tot el dia de Nadal.
Però així, tenir un don de gent, com es diu, s'ha de saber camelar una mica els que t'escolten, s'ha de saber dir les coses amb gràcia, trobar les paraules adequades o no té res a veure això?
A veure, jo crec més que el client sempre ha d'estar informat de tot el que està passant en el procediment i anar trucant cada setmana o cada 15 dies i anar-hi informant una mica del que està passant.
Però, bueno, això de camelar a la persona, jo crec que no.
Jo crec que no. Jo crec que des d'una persona, quan et ve del teu despatx, ja confia en tu.
I llavors, bueno, tu li has explicat les coses tal com són, no posar-li més bonic, per dir-ho d'alguna manera.
Potser això ens ve una mica de les sèries, no?, d'advocats.
Segur-hi sempre.
Que fan aquells teatres, no?, a l'hora de defensar o a l'hora de cursar.
Sí, sí, però, bueno, no... Televisió, evidentment, és una cosa... Sí, que, evidentment, hi ha moltes coses que s'hi ha, però, evidentment, no és ni molt menys el mateix.
Escolta, deixem la teva professió i ara anem a la teva afició, que és córrer.
Exacte, sí, sí.
O sigui, tu ets fundista.
Sí, jo pertany, sí.
I pertany a un club.
Com es diu el club?
El club de fundistes de Tarragona.
A veure, explica'ns una miqueta aquest club, des de quan funciona i quina tasca fer.
És un club que va néixer fa... El setembre va fer dos anys.
Llavors, és un club que, sense cap ànim lucratiu ni molt menys, llavors, plega una mica tota la gent de Tarragona que corre desperdigada.
És a dir, els que vas trobant sols per Tarragona, ja sigui per la zona del Llorito, per la zona del Port, que van corrent sols, es va fer amb aquesta finalitat de fer una associació en la qual se plegués a tota aquesta gent, formant un col·lectiu, en la qual llavors ens reunim cada divendres i parlem de les properes curses, com anem a les curses.
També, doncs, s'ha fet alguna xerrada que ve algun metge i, doncs, parla, doncs, de córrer, els vantatges, els inconvenients, què pot passar si tens una lesió, etcètera, etcètera.
O sigui, la finalitat és aquesta una mica, és aplegar tota aquesta gent que va corrent una mica desperdigada.
Escolta, i per què aquesta afició?
M'ho preguntes personalment?
Sí, sí, sí.
Bé, a mi l'esport sempre m'ha agradat, no et dic que sempre l'hagi practicat, ni molt menys, i llavors fa cosa d'uns 4 o 5 anys vaig decidir començar a córrer amb un grup de noies del gimnàs on jo anava, doncs, van començar a córrer i jo em vaig afegir amb elles.
I, bé, vaig veure que aquest esport m'agradava, llavors va resultar que aquest grup es va dissoldre, dèiem 4 o 5 noies, llavors vaig tenir coneixença de l'existència d'aquest club i, bé, doncs, em vaig anar a informar per entrar a formar part d'aquesta associació,
perquè, com ja t'he dit, el córrer, tu pots anar sol tranquil·lament a córrer perquè és un esport que no necessites a ningú, però, clar, quan fas alguna cursa sempre t'agrada anar acompanyada d'algú.
Perquè és competició per tu, la cursa?
No, no, no, per mi no, per mi és simplement afició, és una, com diríem, una bàlvula d'escape, és simplement afició, m'agrada, i, clar, llavors és el fet de, si vas a córrer amb algú, estàs en una cursa,
veus que no arribes, que estàs cansat i ho deixaries, perquè hi ha moltes vegades que estàs ja metrat al cursa i ho tens una mica flat o et fa mal, i ho pensaries, ho deixo,
però tens el company que tens al cantó i diu, va, que et falta, que et falta poc, va, que estem a punt d'arribar, va, i, bueno, és una manera, doncs, de que t'animes a continuar.
De totes maneres, guanyar t'agrada i és el que aspira, suposo, quan comencis una cursa.
A veure, jo, guanyar, sé que guanyar, no, en les curses no guanyaré, perquè mai he quedat la primera ni mai he quedat la primera,
perquè, ja, com t'he dit, per mi és una afició i jo tinc, doncs, la meva feina, i llavors, doncs, no, per guanyar, quedar primer,
evidentment, has de tenir una molt bona preparació de dia a dia, no, quan tens temps que és, com el que em passa a mi,
però sí que tens, per mi, el guanyar és el simple fet de començar una cursa i acabar-la, és a dir, arribi entre les 50 primeres, les 100,
o si arribo a l'última.
O sigui, tu et marques les teves fites...
Exacte. Per mi, jo, quan faig una cursa, és a dir, bueno, quan començo, per exemple, a fer la primera temporada de cursa,
és a dir, bueno, almenys en aquesta, doncs, que jo arribi fins al final.
I després, evidentment, doncs, intentes cada cursa baixar una mica,
però, ja, per mi, la satisfacció més gran és quan arribo a la meta
i tens allà, doncs, esperant els teus amics, la teva família, que et diu, doncs, t'aplaudeix,
i encara que hagis arribat, ja et dic, entre les 100, les 200 o les 300.
Escolta, tens el suport de la família, pel que m'estàs dient.
Sí, sí, amb el suport de la família.
Et venen a veure, i t'plodeixen, i t'animen.
Exacte. I la mare també, i ma mare també corre.
Ah, la teva mare corre.
No fa curses, no fa curses d'aquestes llargues, podríem dir,
fa la popular de Tarragona, la Santa Tecla, però també corre,
té un grupet d'amigues amb les que surten a córrer,
em sembla que és que els i marge els i jous.
I el novi, què et diu, d'aquesta afició?
El beb. Ell diu que endavant perquè ell també corre.
Ah, ell també corre. Sí, com a afició també, eh?
Com a afició.
Escolta, quines condicions físiques i psíquiques s'han de tenir
per ser una bona fundista?
A veure, bona fundista, jo no sé si ho dius amb el sentit
d'arribar i guanyar en un dels primers.
Jo això no ho sé exactament.
A veure, no ho sé per què, ja et dic jo, per mi és una afició.
Jo crec que tot a fundista, com és el que estem en tota aquesta associació
de fundista de Tarragona, doncs, condicions físiques,
doncs, evidentment, és preparar-te una mica.
O sigui, no és allò de dir, hi ha una cursa,
bueno, va, la faré i els dies abans.
O sigui, no veig fet mai res.
Tot el contrari, doncs, has d'entrenar cada dia una mica.
Si no pots, cada dia, cada dos, tres dies,
i cada dia fer una mica més de temps.
O sigui, està en forma, mantens, està en forma.
Sí, però no, jo no em refereixo al dia a dia, cada dia.
O sigui, anar, doncs, cada dia vaig a córrer una hora,
perquè si cada dia no corro una hora, no cobré la cursa.
No, perquè, a veure, no és el meu cas.
Jo hi vaig quan puc.
I llavors, igualment, arribo a la meta.
No entre les primeres, però, bueno, arribo.
I el tipus d'alimentació el cuides?
No, jo no cuido el tipus d'alimentació.
A veure, l'únic que faig, això sí,
sobretot l'únic que faig és el dia abans d'una cursa,
la nit abans menjar pasta, perquè és molt recomanable.
Però el tipus d'alimentació no.
Si em ve de gust, menjar un gelat, el menjo igualment.
Gimnàs?
Sí, el faig, també, quan puc,
però intento anar-hi a menys dues o tres hores a la setmana
a fer una mica d'esport.
Ja, o sigui, perquè et va bé.
Va bé després d'una jornada de feina.
Crec que no és convenient deixar la feina i anar-te'n cap a casa,
sinó abans, doncs, tenir mitja hora, tres quarts,
doncs, per fer quatre coses, així,
doncs, sentir-te bé amb tu mateixa.
Tant t'ajuda a desconnectar, potser.
Desconnectar i jo, personalment, llavors,
descanso molt millor la nit si faig esporca o si no feia res.
Escolta, hi ha bon rotllo entre aquest col·lectiu, entre vosaltres?
Ui, molt.
Molt.
Jo estic encantada amb aquesta associació,
perquè ja vaig dir,
ja té, com us he comentat ara fa un momentet,
doncs, jo vaig anar a buscar, doncs, el suport d'algú per anar a córrer,
per no trobar-me sola.
I aquí, doncs, ho he trobat.
Ho he trobat, a més, en el sentit que hi ha molta solidaritat,
perquè jo m'he trobat, per exemple, vam fer la cursa de Montserrat Reus,
una cursa de cinc quilòmetres que donava 24 hores per arribar.
Clar, una cursa molt dura.
Vas arribar bé.
Vaig arribar, sí.
Jo sola no l'havia fet, no, perquè, clar, és a la nit,
te pots perdre, i, doncs, hi passes una mica de por, sincerament.
Però em vaig, als condices de Tarragona,
també n'hi venen uns quants que la feia,
i jo els vaig dir, jo la faré si m'espereu.
I, evidentment, van fer tota la cursa junts.
I, gràcies a ells, vaig arribar.
Si no, jo no hagués arribat, i com jo també,
molts altres tampoc haguessin arribat.
Per això et dic que hi ha molta solidaritat,
molt de companyerisme,
que, per exemple, doncs, els peus s'allaguen.
Escolta, jo et deixo això, no és a dir,
bueno, m'ho quedo jo per si de casa m'hi passa,
sinó que és tot el contrari.
Jo em trobo molt a gust amb aquesta associació.
Escolta, i homes i dones, per igual,
o sou més homes o més dones, o com va això?
A veure, lamentablement,
i des que aquest programa animo les dones,
que els agradi córrer,
i que vagin així una mica desperdigades a l'hora de córrer,
doncs, que s'apuntin en aquest club.
Lamentablement, com t'he dit,
som poquetes noies, som tres noies,
i el resta som homes,
tenint en compte que som un total d'uns 65-70 socis.
Déu-n'hi-do, la proporció de 65, només tres dones?
Només tres dones.
Només tres dones, sí.
I a dir, que, a veure,
i clar, dones tres no es pot valorar molt bé,
però amb homes hi ha de totes les edats.
Des del més jove, que em sembla que té 18 anys,
fins al més gran, que en té quasi 60,
més o menys aproximadament.
Escolta, en quines curses has participat?
I en quina destacaries?
A veure, he participat, de fet, ja et dic,
jo tampoc fa molts anys que faig aquestes curses,
i he fet la de Tarragona,
la de Barcelona,
la de Granollers,
la del Vendrell,
i llavors les populars d'aquí, de Tarragona.
Evidentment, n'hi ha moltes més,
hi ha la de Guisona, la de Vic,
n'hi ha moltíssimes.
Però bé, hi està a Canuna.
La de Tarragona.
La de Tarragona.
Jo, dels curses que he fet,
és la millor organitzada,
i a part el paisatge,
el paisatge és maquíssim,
perquè vas per la zona de la Port, del mar,
és molt maco.
Sí, que és la millor organitzada.
Per mi, sí, de l'esquenat, eh?
De l'esquenat és una cursa
que està molt ben organitzada.
Molt ben organitzada.
I et prepares d'alguna manera especial,
tenint en compte que corres a casa?
I és la propera, suposo, no?
La de Tarragona?
Exacte, sí, sí, és el diumenge,
el diumenge dia 28.
A veure, em preparo com intento preparar amb les altres.
Quan puc, intento sortir a córrer
i els dies que puc també anar a gimnàs
i preparar-me una mica.
Però clar, és una de les curses que fas
amb molta il·lusió,
primer perquè és la teva ciutat,
perquè ja és una cursa que normalment
anem tots els fundistes de Tarragona,
que sí que les altres sempre pot fallar algú,
però aquí normalment anem tots.
Anem tots amb l'equip,
que portem un equip,
és un pantaló negre,
amb una samarreta,
que per davant és taronja
i per darrere del color blanc.
I clar, et trobes amb els companys
i fas la foto del club, també,
abans de la sortida,
doncs ens posem tots allà a la muralla
i fem la foto del club.
I suposo que ajuda,
sap el recorregut
i puc entrenar fent el recorregut
que després...
Sí, a veure, sí que ajuda,
però clar, tingues en compte una cosa,
Fina, que quan tu intentes
preparar-te per aquesta cursa,
quan fem aquesta cursa a Tarragona
ens tallen el trànsit.
Clar, evidentment,
tu pots preparar aquesta cursa
però faràs la zona del port,
i tota aquesta zona
que saps que pots córrer bé
però no t'aniràs a córrer per la Rambla,
a més que potser algú pensarà
què fan aquests corrents
pel mig del carrer
amb tots els vehicles.
Jo crec que és una de les curses
i jo personalment
també penso així
que l'agafem tots nosaltres
amb més de carinyo
perquè és la de la nostra ciutat.
Amb il·lusió,
una il·lusió especial.
Exacte.
A més,
aquest ja és el segon any
que ho fem,
doncs puntem un estant
el dia de la cursa,
perquè,
perdona,
coneixer una mica el club
perquè, com ja t'hi posa,
és un club molt jove.
I on el munteu l'estant?
És el...
Quan t'arriba la meta,
doncs allà,
a veure,
sempre ens poden canviar
una mica d'ubicació.
L'any passat
estava a Passants de les Palmeres.
Llavors,
estem allà,
allà al cartell nostre,
i, bueno,
és així per fer...
S'ho poso,
doneu informació.
Han redactat la propanda
d'aquest club,
que és un club
sense ànim de lucre,
ni molt menys,
i llavors el que intentem
és això,
replegar tota la gent de Tarragona
que li agradi córrer,
que tingui aquesta afició.
A més que...
On teniu la seu?
A veure,
la seu la tenim a...
la Maria Cristina,
és l'associació
dels pagesos,
de Sant Isidre,
i, a veure,
no és un local nostre,
el que passa és que
ells ens el deixen,
perquè, ja t'he dit,
que és un club
que no té ni ànim de lucre,
a veure,
i no tenim
un local propi nostre,
ni ens podem permetre,
tampoc,
que jo pagava un lloguer
per un local,
llavors ells ens el deixen,
i ja,
els vendres,
a dos quarts de nou,
estem allà,
i ens reunim,
parlem, ja et dic,
de les curses,
fotografies que hem fet
de les curses,
i és una manera
de parlar entre nosaltres.
I de fer pinya.
I de fer pinya,
exacte,
i d'animar-te també,
que ara un t'explica,
doncs,
jo m'he lesionat,
i jo tinc això,
va, home,
anima't,
a veure si pots fer la cursa.
Escolta,
quins valors creus
que es fomenten
practicant aquest esport?
A veure,
jo crec que
un dels valors més importants
és la solidaritat
que fomentes.
Ja et dic,
jo amb els companys
que m'he trobat,
no van amb ànim de competició,
ni molt menys,
i, o sigui,
t'esperen,
per dir-te d'alguna manera.
Jo m'he trobat
amb curses,
però és que,
o sigui,
no em costava arribar,
jo dic,
tira, tira,
i diu,
no, no,
t'esperem.
Clar,
llavors jo crec que...
Això suposo que passa
al vostre nivell,
a l'alta competició.
No, no,
a veure,
jo parlo del nostre nivell,
a l'alta competició,
seguríssim que no és així,
és, mira,
si et fas mal,
o si tens una llaga,
és el teu problema,
jo tiro per arribar
al nostre primer.
Però, bueno,
per això et dic,
això és un club,
tots els que estem allà,
és afició per aquest esport.
Però crec que un dels valors
més importants
que desenvolupes
és la solidaritat,
o sigui,
està pendent una mica
del teu company
que està al teu cantó.
Escolta,
esport i droga
semblen conceptes oposats.
En quin moment
es poden creuar,
perquè es creuen,
malauradament?
Sí,
es creuen,
a veure,
podria ser
quan ja estàs
a l'alta competició,
ja t'hi podria ser,
eh,
perquè seria
un moment
que es podria creuar,
però malauradament
també jo crec que es pot...
Potser és que la pressió
és molt forta
en un moment determinat.
Sí,
ja et dic,
serà un dels moments,
però jo crec que també
es podria creuar abans,
perquè, bueno,
malauradament,
ja molta gent,
és que per un problema
o qualsevol cosa
cau en aquest món
i no crec que el fet
de fer esport
no t'impliqui
en dir que no,
eh,
o sigui,
que es podria creuar,
jo crec que es pot creuar
en qualsevol moment,
llavors,
clar,
és la persona
que ha de saber
dir no a la droga,
eh,
però es poden creuar,
jo en creia,
que en qualsevol moment.
L'esport,
i concretament
el córrer,
el córrer,
t'ha canviat
o creus que pot canviar
la forma de veure la vida?
Es veu d'una altra manera?
La forma de veure la vida?
A veure,
a veure,
jo forma de veure la vida
no,
jo el veig igual,
el que passa és que
jo em sento més feliç
i més contenta
doncs anant a córrer,
doncs,
quan tinc algun problema
o quan,
doncs,
per qualsevol cosa,
ja sigui de feina,
o sigui,
el que sigui,
doncs,
per mi,
doncs,
agafar les bambes
i anar a córrer,
doncs,
per mi,
doncs,
és una manera,
doncs,
de,
com he comentat abans,
doncs,
una bàgula d'escape
i de dir,
bueno,
va,
trenco una mica
i, escolta,
llavors,
quan arribo a casa
em sento la persona
més contenta.
Es corre millor a l'estiu
o a l'hivern?
A mi m'agrada tant
córrer a l'estiu
i a l'hivern.
Hi ha molta gent que no,
o sigui,
hi ha,
troba gent que et diu,
per exemple,
ui no,
a l'estiu no,
que fa massa calor.
Hi ha altres que diuen,
a l'hivern no,
perquè el fred
posa al darrere el clater
i si poses cada vegada
més roba,
doncs,
t'incomoda el córrer.
A mi tant m'agrada córrer,
a l'estiu com a l'hivern,
fins i tot,
hi ha algun dia que ha plogut
i he sortit a córrer,
em poso al chubasquero,
m'agorro
i me'n vaig a córrer.
Vull dir que no,
a mi m'agrada tant
a l'estiu com a l'hivern, eh?
Quin és el teu recorregut preferit?
A veure,
el preferit és la zona...
Dic per entrenar.
Sí,
és la zona del passeig marítim,
la rebassada,
l'espigón,
que es fa una mica llarg
i monòtom
perquè és bastant recte,
però és la zona més maca,
la zona a la borda del mar.
També hi ha...
També pots anar per muntanya,
t'argument és molt recorregut per fer.
Però a mi m'agrada més
aquesta zona
en la cabeza del mar,
que el tens al cantó.
Corre,
crea amor,
o sigui,
una certa dependència?
Sí.
Es troba a faltar,
si pel que sigui,
per una lesió
o per un viatge?
Es troba a faltar,
es troba a faltar i molt.
Però quan t'acostumes
a dir-te,
a establir,
per exemple,
dos,
tres dies a la setmana
com a màxim
i no he de córrer
i veus que no pots,
ja sigui per feina,
o sigui,
per el que sigui,
es penses,
ja no perquè no estàs preparat
per una cursa,
perquè ja t'he dit
que és com un hobby això,
però penses,
ostres,
si pogués córrer
estaria molt millor
i per això sempre intentes buscar.
Encara que sí és igual,
20 minuts al migdia
o és igual,
en qualsevol moment.
Tema lesions,
com ho portes això?
T'has lesionat alguna vegada?
A veure,
de moment ho portava bastant bé,
però ara tinc un problema
al genoll
i en concret
aquesta setmana
em donava
els resultats
de les radiografies,
va ser d'una caiguda
que vaig tenir,
no va tenir res a veure
amb el córrer
i aquesta és la que em fa patir
una mica
l'última cursa
que vaig fer al Vendrell,
doncs em va fer patir.
Ara ha arribat
l'hora del qüestionari personal
que fem a totes
les nostres convidades
per tal de conèixer-les
una mica millor.
Molt bé,
endavant.
t'agrada llegir?
Sí.
Quin és l'últim llibre
que has llegit?
La Lola,
de la Maria Pau Janer.
Què busques
a la lectura
d'un llibre?
Entreteniment.
Veus molt la tele?
No gaire.
El que més veig
són els telediaris
i programes informatius,
però sèries
i pel·lícules
no.
I el cinema?
Sí,
m'agrada el cinema.
Quina és la teva
pel·lícula preferida?
N'hi ha moltes,
però una de les que m'agrada
molt va ser
el Paciente Inglés.
Llarga?
Sí,
moltíssima.
T'agrada ballar?
Sí.
Quin és el personatge
històric
que més admires?
Podríem dir
perquè no el Napoleón.
Gran estratègue,
i tant.
Quin creus
que és l'invent
més important?
A veure,
n'hi ha molts,
evidentment,
però un dels més importants
jo crec que va ser
la llum,
l'electra.
Tens sentit de l'humor?
Sí.
Què i qui et fa riure?
Doncs,
em fan riure
els meus amics,
els meus companys,
la família,
i per quina cosa,
qualsevol cosa
em fa riure.
No sóc fàcil
en aquest aspecte.
Si no fessis el que fas,
què t'agradaria fer?
Viatjar pel món.
Quines altres coses
et prendries
a una illa deserta?
Un bon llibre,
una ploma
per escriure,
i perquè no,
no es va més.
Tens alguna mania
que es pugui comptar?
Doncs mira,
si en tinc una,
quan tanco el cotxe,
moltes vegades torno
pensant que me l'he deixat obert.
Què és allò
que t'irrita sempre?
La violència.
Quin és el teu malson?
Doncs pensar que
algun familiar
o un amic meu
pugui tenir
algun problema de salut.
Per què t'agradaria
ser recordada?
M'agradaria ser recordada,
evidentment,
pels meus,
les persones
que més estimo,
doncs,
simplement per ser
una persona
molt senzilla
i que sempre està
disposada
a ajudar els altres.
Quin és el teu plat preferit?
Els macarrons.
Com et definiries
a tu mateixa?
Com em definiria
a mi mateixa?
Doncs una persona
amb sentit de l'humor,
molt activa,
amb moltes ganes
de fer coses,
i molt amica
dels seus amics.
Fins aquí
al qüestionari.
Moltes gràcies.
Encara que ens han quedat
força temes interessants
al Tinté,
encara amb la recta final
de l'entrevista
i ho farem
amb una curiositat
i amb dues preguntes.
Et sembla bé?
Molt bé, Fina.
A veure,
la curiositat.
Durant la cursa
on tens el cap?
En què penses?
Si és que es pensa
en alguna cosa?
Jo diria que
no penso.
que estic allà
i només penso,
a veure,
pensar en problemes
i això,
no hi penso,
perquè t'he comentat abans
que era per mi
una vàlvula d'escape.
El que sí penso,
per exemple,
quan surto,
dir,
bueno, va,
marina,
endavant,
a veure si arribes.
Quan estic a la meitat,
dir,
estic ja que no puc,
però l'he d'acabar.
L'he d'acabar.
O sigui,
és més o menys
amb el que penses,
arribar a acabar la cursa,
acabar-la bé,
que no tinguis cap problema,
ni cap lesió,
ni que et vingui flat
o que ho hagis de deixar
i això sí,
per exemple,
cada 5 quilòmetres
aproximadament
tens els aviatoriaments.
El que penses més
és quan se va proper,
perquè a mi m'agrada molt veure a aigua.
I ara les dues preguntes.
La primera
la fem a totes les nostres convidades
i és
què pots aportar
al món de les curses,
en aquest cas,
pel sol fet de ser una dona?
Doncs bé,
a veure,
doncs,
en primer lloc,
crec que les dones
sabem,
o sigui,
per molt que
molta gent
o altres noies,
que són poques
les que corren,
però també en corren,
ens passen davant,
doncs no passa res,
simplement ens han passat davant
i nosaltres arribarem igual.
En primer lloc,
això,
i en segon,
crec que el fet
que una dona
faci una cursa
vol dir que les dones
estem a tot arreu
i hi ha dones
que jo conec
que treballen,
tenen una família
amb uns fills
que han de pujar a una casa
i a sobre corren
i això jo crec
que és molt admirable.
Què diries
a la gent jove
i no tan jove
perquè s'animés
a fer aquest esport?
Que s'animin
perquè,
en primer lloc,
és un esport
que no necessites
a ningú
per anar a córrer.
Bé,
nosaltres ja hem muntat
aquesta associació
per replegar una mica
de gent,
però a veure,
tu no necessites
a ningú per anar a córrer,
pots agafar un dia
les bambes
i marxar
a córrer.
I en segon lloc,
és un esport
que és molt econòmic
perquè simplement
necessites
uns pantalons curtets,
una samarreta
i unes bambes.
Llavors,
animo a la gent
que faci esport
perquè a l'esport
doncs va molt bé
i ja va molt bé
sigui físicament
i psíquicament
també va molt bé.
Suposo que tens
moltes anècdotes.
Ens en podries explicar
una,
breument?
Doncs sí,
per exemple,
una de l'anècdota
més divertida
que he tingut
va ser
quan vam fer
aquesta cursa
de Montserrat Reus,
ja t'he comentat abans
que va ser
una cursa molt dura,
doncs el dia abans
havia plogut moltíssim
o dos dies abans
i ja estaven,
bé,
els passes per camins
de muntanya
estava ple de fang
i els companys nostres
fundistes
i jo també,
inclús entre ells,
doncs vam caure al fang,
o sigui que quan vam arribar a Reus,
vull dir,
anàvem bruts
de fang,
no els reconeixia ningú,
no,
que vam tenir que,
els mitjons
els vam tenir que llançar
perquè ja no quedaven ninets.
Doncs doncs,
fins aquí.
Marina,
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
i et desigem
tota la sort
que et mereixes
i que la cursa del diumenge
vagi molt bé.
Allí estarem nosaltres
per aplaudir-te
i animar-te
quan passis.
Molt bé,
moltes gràcies,
Fina.
I a vostè,
res més per avui,
ha estat un plaer
retrobar-nos una setmana més,
salutacions de l'equip,
Joan Maria Bertran,
el control tècnic i de so,
i Fina Costa,
la producció i presentació.
Adeu
i fins la propera edició
de Dones d'Avui.
de Dones d'Avui.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.