...
Alcalde, la tronada se'ns ha avançat.
Què és el que volia dir als tarragonins?
Donar-los les gràcies per la seva col·laboració,
donar les gràcies a tota la ciutat per l'esforç que ha fet.
Dic que això és una fita importantíssima,
que l'arribar a ser patrimoni de la humanitat
és un fet important,
que acabem el segle molt bé
i que esperem i desitgem tots plenats
que el nou segle sigui molt bo.
De veritat, moltes felicitats a tots.
És més important del que ens podem imaginar.
Entrem dintre d'un sector de ciutats
que són diferents i que marquen la distància.
Moltes felicitats, moltes felicitats,
moltes gràcies a tots
i disfrutem-ho durant una temporada
que després tindrem altres reptes i altres coses que fer.
Alcalde, el deixem perquè la televisió el reclama
que també és important que tot Catalunya conegui aquesta bona nova.
D'aquí uns minutets tornem amb vostè.
Aquest ha estat el bon dia d'avui,
dia 30 de novembre a la ciutat de Tarragona.
Tarragona, Tàrraco, és ja patrimoni de la humanitat
des de les 3 hores 38 minuts d'aquesta matinada.
Doncs d'aquesta manera encetem el matí de Tarragona Ràdio d'aquest dijous.
Un dijous especial per a la ciutat de Tarragona
amb aquestes 21 salves que ja s'havien anunciat
que podríem escoltar els tarragonins.
A les 8 del matí en punt si es confirmava que Tarragona
era designada com a patrimoni de la humanitat.
Juntament amb d'altres candidatures de l'estat espanyol
com la de la vall de Boí, les muralles de l'Ugo, el Palmaral,
d'ells les excavacions de Tapuerca.
Aquesta també ens toca una miqueta de prop
per la presència important que ha tingut en el desenvolupament
d'aquestes excavacions la Universitat Rovira i Virgili.
I naturalment, Tarragona és patrimoni de la humanitat.
Així ho ha decidit l'UNESCO aquesta matinada
a les 3 i 38 minuts hora aquí de Tarragona
i així ens ho explicava la regidora de patrimoni
Maria Mercè Martorell als micròfons de Tarragona Ràdio.
Tarragona ja és patrimoni de la humanitat.
Avui dijous a les 12 i 38 minuts hora local d'aquí de Kers,
a les 12 i 38 minuts al migdia d'hora d'aquí d'Austràlia,
Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat
i ha passat a formar part de la llista del patrimoni mundial.
A més a més, tota la delegació de Tarragona
que estem aquí a Kers, el tinent d'alcalde de Cultura,
Albert Bellver, el tinent d'alcalde de Turisme,
Emili Mateu, l'assessor de Patrimoni d'Alcaldia,
Ricard Omar, el secretari general de l'Ajuntament,
els representants del Ministeri de Cultura
i del Ministeri d'Assuntos Exteriors, així com de la Generalitat,
el delegat Felifon de Rubinat i també el Ramon Tén, així com jo mateixa,
tots hem estat molt contents amb la designació de Tarragona,
però a més a més hem viscut una sessió, jo crec que realment única,
perquè la candidatura de Tarragona, a més a més de passar
la ratificació de l'Assemblea absolutament sense cap problema
i a més a més amb el recolzament de l'Assemblea al complert,
a més a més, després, en el moment en què aquells països que tenen vot
per preguntar si tenen alguna cosa que di a favor o en contra de la candidatura,
la candidatura de Tarragó ha rebut el recolzament, a més a més,
personal amb intervencions a títol personal de sis països,
que han sigut Mèxic, Cuba, Marroc, Hungria, Malta i Equador,
ha sigut la candidatura que ha rebut més recolzaments a títol personal
i a més a més tots ells han dit que no sols elevaven la decisió d'UNESCO
de designar Tarragona patrimoni mundial, sinó que a més a més
era quelcom que feia molt de temps que havia tingut que ser fet
perquè Tarragona s'ho mereix com cap altre, com molt pocs altres conjunts
i com molt poques altres ciutats al ser-ho, per tant, que realment ens ho mereixíem
i que ja era hora que s'hagués fet.
Per tant, ha sigut realment una sessió única, amb una gran tensió,
però a més a més amb una gran emoció per tots nosaltres,
cada vegada que un país demanava intervenir per dir que no se'l recolzava la candidatura,
sinó que felicitava que finalment Tarragona ho fos
perquè feia molt de temps que ho tenia que haver sigut.
Aquest reconeixement suposa que Tarragona, que tant de temps ha anat a darrere,
de promocionar el seu turisme cultural i que tant de temps ha anat a darrere
que realment no sols sigui sol i platja, sinó que totes aquestes restes monumentals
de Tarragona capital, però també del tarragonès,
perquè aquesta llista no oblidem que també inclou l'art de Barà,
amb el municipi de Barà, els munts d'Altafulla o els senselles de Constantí,
per tant per tots, per tota la candidatura, que realment puguem arribar
amb aquest turisme cultural que nosaltres desitgem també tant.
I a més a més també permetre que a partir d'ara no sigui tan difícil
defensar el patrimoni de Tarragona davant de quan s'han de fer algun tipus d'accions,
com poden ser permutes, com poden ser expropiacions,
i per tant que sigui més fàcil a l'hora de tindre un reconeixement internacional
que avali el comportament de la ciutat i de l'equip de govern i de l'Ajuntament
a l'hora de preservar, mantenir i conservar,
i aquells que vagin apareixent, que aniran de restes romanes,
vagin incrementant la llista de la que ja hi ha.
Per tant, això és molt important perquè facilita molt la nostra tasca
i a més a més també ens permet entrar en un circuit, podríem dir,
VIP de ciutats que són designades patrimoni de la humanitat
o conjunts que són designats patrimoni de la humanitat
i que per tant disposen d'un finançament més gran
i d'un reconeixement a nivell internacional
i un finançament que ve on tant podríem dir obligat
pel manteniment de tots aquells béns per part a nivell local,
a nivell autonòmic, a nivell estatal i a nivell europeu
i permetre'ns també entrar en plans com és el pla de les ciutats
que té una preferència, tenen una preferència aquelles ciutats
que són patrimoni de la humanitat.
Ara ens separen dos minuts i mig d'un quart d'onze del matí
en directe des de la plaça de la Font, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
reconstruint aquesta història més recent del camí que ens ha portat avui
a poder donar aquesta notícia que Tarragona és patrimoni de la humanitat.
Establint diferents contactes, no només aquí a la plaça
amb tot un seguit de convidats que ens acompanyaran fins a dos quarts de dues,
sinó també establint contactes fora de Tarragona
com el que fem tot seguit.
Si no anem a rats, tenim a l'altre costat del fil telefònic
Josep Maria Carreter, l'antecessor de l'actual director
del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Josep Maria Carreter, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Com hem rebut la notícia?
Molt bé, amb una gran joia i amb una gran satisfacció
per veure que una feina que es va portar durant una sèrie d'anys
ha finalment acabat a fi de bé, no?
I que finalment Tarragona és patrimoni de la humanitat.
En quin moment el Josep Maria Carreter s'ha assabentat?
Perdó?
En quin moment el Josep Maria Carreter s'ha assabentat de la notícia?
És matí a les 7 del matí.
Ja ha sortit de casa amb aquesta idea,
que Tarragona finalment era patrimoni de la humanitat.
Sí, sí, sí, i volia aprofitar l'ocasió per felicitar a la ciutat de Tarragona
i a tota la gent que ha estat treballant en aquesta feina
pel bon resultat que finalment ha tingut.
Penso que és un guardó que la ciutat des de molt de temps feia que s'ho mereixia
i penso que finalment s'ha reconegut no tan sols aquesta feina,
que no és el que es premia,
sinó realment aquest ric patrimoni cultural que té la ciutat de Tarragona.
Jo no sé si ha estat una sorpresa relativa,
perquè, vaja, tot i que s'havia de decidir i s'ha fet aquesta matinada,
tothom gairebé ho donava ja per segur.
Sí, però això altres vegades havia passat,
que semblava que sí, que sí, que sí, que sí,
que al mínim molt al principi,
sinó després ja no va ser així.
I aquestes coses jo crec que s'han de celebrar en el moment que cal,
en el moment que se sap segur.
quan se sap segur llavors és quan cal celebrar-la
i llavors aviam amb totes les energies necessàries
per fer-ho conèixer a tothom i per celebrar-ho
i poder compartir aquesta alegria amb tothom.
Josep Maria Carreter estarà desenvolupant una tasca important
dins del que és el seu àmbit professional a Barcelona?
Sí, sí, estic a Barcelona una mica per tot Espanya i una mica per Europa.
A la meva feina ara continuo en el mateix món
i m'estic dedicant a muntar museus en molts llocs d'Espanya
i de la resta d'Europa.
I bé, una mica ampliant també els meus coneixements
i la meva formació en aquest senzill.
I el fet precisament de poder contrastar també
el patrimoni de Tarragona amb els altres llocs d'Europa
que ja són patrimoni de la humanitat
o d'Espanya que són patrimoni de la humanitat,
realment crec que s'ha fet un acte de justícia
declarant avui, o declarant aquesta matina d'Austràlia
a Tarragona com a patrimoni mundial.
En aquest periple que ha de realitzar per qüestions professionals
de ben segur que podrà treure el cap per Tarragona
un dia o un altre, no?
Encara que s'està mentre es visqui aquest ambient
que segur durarà molts mesos d'alegria
que Tarragona hagi estat ja designada.
Sí, sí, segur que sí.
Aquest cap de setmana passat vaig ser a Tarragona
i saben que hi tinc aquí la família
i aquest cap de setmana no puc baixar
però la setmana propera sí que estaré aquí
i aprofitaré també per amb els àntics companys i amics
poder celebrar aquest fet
que voldria esmentar, que és un fet que...
és un guardó que ens dona una sèrie de privilegis
i també una sèrie d'obligacions, no?
Que implica que tots plegats, doncs,
fem un esforç per posar Tarragona
en el lloc que assenyal aquest guardó, no?
Tarragona penso que encara ha de fer un esforç molt important
o té per fer un esforç molt important
per tal de donar a conèixer amb més profunditat
els seus monuments i els seus museus.
Tenim aquí asseguts amb nosaltres a la plaça de la Font
donava a banda Rafael Gabriel, president de la Reial Societat Arqueològica
a Tarragona, i també Lluís Pinyol, l'arqueòleg.
Jo no sé si volen intercanviar alguna salutació.
Bon dia, primer que tot, a tots dos.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bueno, donar una abraçada a l'amic Carreter
i, en fi, desitjar veure-lo aviat.
Molt bé, molt bé. Gràcies igualment, Rafael.
El bonic és això, felicitar-vos
i, escolta'm, i fer-vos arribar els meus ànims
i les meves felicitacions,
perquè penso que és una cosa que feia molt de temps que es buscava
i que pot ser per Tarragona
un catalitzador important de cara a desenvolupar
el potencial del patrimoni d'aquesta ciutat.
Sí, bé, això és amb el que coincidim tots,
i fins i tot avui al diari de Tarragona
surt un article d'opinió del professor Alfoldi,
també amb el mateix sentit.
O sigui que no és això pas el final d'un camí,
sinó l'obertura d'una nova carrera
per potenciar i posar a punt tot el nostre patrimoni,
que molt falta fa.
El Lluís, suposo que vol intercanviar unes paraules amb el José María.
Primer, felicitar-te per la part que et pertoca,
que vas estar aquí treballant amb naltros
des del Museu Arqueològic,
en col·laboració amb el Museu d'Història on treballo jo,
i també tens el teu mèrit, no?,
l'haver col·laborat i participat
i ajudat a la ciutat de Tarragona a aconseguir aquesta fita.
Moltes gràcies, Lluís.
José María Carreter, moltíssimes gràcies
per atendre aquest matí la trucada de Tarragona a ràdio.
Molt bon dia i molta sort.
Gràcies i felicitat a tothom.
Adéu-siau, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Seguim endavant.
El dia ja dèiem que és un dia probablement
d'aspecte esper com a qualsevol altre.
Fins i tot tenim aquests sorolls
que la ciutat ens acompanya.
No sé exactament si és que estan fent alguna obra,
alguna cosa per aquí a prop.
Espero que el so arribi amb tota claretat
als nostres oients.
Parlàvem amb el Josep Maria Carreter
i de pas també donàvem la benvinguda
al Rafael Gabriel i a Lluís Pinyol.
Ja els saludàvem, bon dia.
Bon dia.
Rafael Gabriel, avui és un dia diferent, especial per a vostè?
Sí, certament.
Vull dir, fer...
A veure...
Compte en curt, quatre anys que esperàvem en aquest moment
i compte en llarg, doncs, potser uns 20 o avui.
La Marta Domènech comentava ja del 86,
ja es va començar a parlar.
En Jordi Rovira va iniciar una campanya amb aquest aspecte
perquè ell pensava que es tenia d'anar a aconseguir aquest guardó.
I fins i tot, bueno, la consideració que Tarragona,
les restes que hi havia a Tarragona
no eren només un patrimoni de la ciutat,
sinó patrimoni de la humanitat, doncs, ja és molt anterior.
Adam, parlàvem que, esmentant aquest article a la premsa local
que deia el senyor Gabriel, que bé, que això no és un final.
En tot cas, podríem parlar de punt de partida,
com un d'aquells bruixots que fan parlar les pedres,
que és així com de vegades se'ls anomenen als arqueòlegs.
Què en penses, Lluís?
Sí, bueno, ja és important el fet que ens ho hagin concedit
perquè, en si, la importància dels monuments
és destacable, és ressenyable.
Hi ha molts edificis que es conserven
en un estat de conservació pràcticament increïble.
I, tenint en compte que és una ciutat viva,
que aquests monuments formen part de la pròpia ciutat
i de la vida dels ciutadans de Tarragona,
doncs, el fet aquest ja de per si és significatiu i relevant.
La tasca, com diu, o ha dit el Josep Maria Carreter
i, com diu el Rafael Gabriel, no comença aquí, aquí, bueno, no acaba aquí.
Aquí és un punt de partida, és un punt d'inflexió, jo diria,
que ha de ser un al·licient per seguir treballant i seguir ensenyant
i mostrant no només als ciutats de Tarragona,
sinó a tot el món en general, que ens trobem en una ciutat relevant per si mateixa.
Si fa uns moments conversàvem amb el que va ser el director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
ara tenim a l'altre costat del fil telefònica el que va ser director del Museu d'Història,
Enric Uliver.
Volia ser aquí amb nosaltres a la plaça de la Font,
però avui hi ha claustre a la universitat i, per tant, no s'ha pogut desplaçar.
Li agraïm doblement que hagi sortit un momentet per posar-se en contacte amb nosaltres.
Enric Uliver, bon dia.
Bon dia.
Una primera declaració, podríem dir, d'aquelles que estem demanant
a totes les persones que ens acompanyen avui al matí de Tarragona Ràdio.
Com has rebut la notícia i quina és la sensació que té en aquests moments?
La sensació és d'una gran satisfacció com a ciutadà, com a universitari i personalment també,
perquè em sembla que no solament és un conjunt de monuments
que destaquen en tot el panorama internacional,
sinó que, a més a més, ha servit i serveix de punt d'identitat de la ciutat
per a tots aquells que hem nascut amb ella
i també per a tots aquells que en els darrers 40 anys han vingut a viure a la ciutat.
I això és un element que em sembla primordial per a la ciutat.
De totes maneres, ara que deies això,
efectivament estic al claustre i ha sortit un moment per fer aquesta trucada,
i efectivament el claustre també s'ha sumat a l'alegria de la ciutat
i el rector ha felicitat a la ciutat
i em sembla que en nom de tots els universitaris ens hem de felicitar.
I això vol dir també que la universitat ha col·laborat,
ha fet, els seus universitaris han participat i hi participen.
Ara mateix aquí a Sant Givia, Lluís Pinyol, que és un...
La cara és aquí, eh?
Podeu parlar entre vosaltres, si voleu, perquè és aquí.
De la universitat, que els universitaris han participat d'una forma activa
en aquest patrimoni i continuen fent-ho, i continuaran fent-ho,
i bé, això ve de lluny i encara n'hi ha més lluny.
De totes maneres, jo el que voldria dir és que em sumo a això que dèieu,
que això no és un punt de partida, que això és un punt de partida,
un punt final, i sobretot el que cal és que els polítics ho creguin,
que realment el patrimoni no és un pes, no és una lacra,
sinó que és un benefici, no solament des del punt de vista d'identitat,
ho és, sinó especialment des del punt de vista, inclús, d'un negoci.
Hi ha un turisme cultural que pot venir a reure aquí,
de fet ja ve i encara hauria de vindre més,
i per tant les petites coses de caràcter urbanístic, etcètera,
que puguin suposar, doncs, el tindre un patrimoni tan important com aquest,
bé, doncs són petites despeses, petits entrebanys,
que els polítics ho han de veure no pas com un entrebanc,
sinó justament com un benefici.
Amb tot això és que l'Enric Oliver, en un article d'opinió
que va publicar el dèri de Tarragona el 13 de juliol de l'any 1996,
ja deia precisament això,
per dret propi ja som patrimoni mundial,
però perquè ens ho reconeguin abans ens ho hem de creure nosaltres.
No sé si ja ens ho creiem prou, Enric.
Bé, jo crec que la ciutadania sí que s'ho creu.
Malauradament, jo crec que la majoria de polítics
haurien d'anar encara a escola i a aprendre de lletra,
i d'aquesta manera potser s'ho començarien a creure.
Miri, el país té el que té i tenim els polítics que tenim
des del punt de vista de l'educació i de la formació,
però bé, han fet un esforç en aquest sentit
i potser alguns no s'ho creuen
però s'ho han anat creient a base de repetir-los, no?
I bé, en aquest moment ja estan en un carreró
del qual en la seva carrera no poden sortir
i aquest carreró és que som un patrimoni
reconegut per l'UNESCO com un patrimoni internacional,
és a dir, que tenim unes obligacions
i que al mateix temps ens en podem gaudir, no?
I per tant, jo insisteixo,
hi ha molts ciutadans que s'ho creuen,
altres no, no ens enganyem,
la majoria de la població no sap ni moltes coses d'aquest patrimoni,
però hi ha una bona part,
i una part important d'aquesta població,
que ho té com a propi
i que li sembla que tindre un patrimoni com aquest
no és pas una desgràcia, no?
Sinó tot el contrari, que és un gran benefici per la ciutat
i que a més ho senten com a propi
i quan van al circ i ho ensenyen els visitants
doncs se'n senten orgullosos
i això, doncs, bé, és motiu de satisfacció
per part dels que d'alguna forma o altra
hi han participat, no?
Per això és una feina i una tasca de generacions, no?
Des del segle passat,
no ho sé, recordaria tants i tants
que no valdria la pena, no?
Des de la mateixa formació de la Real Societat Arqueològica,
tants universitaris com han passat,
tants estudiants com han treballat pel patrimoni d'una manera anònima,
tants professors de la universitat,
tants visitants il·lustres de fora que també hi han treballat,
tanta gent que són d'altres professions
que també hi han treballat d'una manera desinteressada,
des de treure runa de l'amfiteatre
fins a col·laborar trobant algunes peces, etc.
I, per altra banda, també hi ha hagut la gran destrucció del patrimoni
en mans de gent sense escrúpols
i de polítics que, per altra banda,
no han estat a l'altur en algunes circumstàncies.
Però bé, ara no és moment de fer balanç,
ni de fer crítiques,
sinó és un moment d'alegria,
després ja vindran les consideracions d'altre tipus
i, en aquest moment, el que cal és destapar les ampolles de champany
i pensar que Tarragona, doncs, finalment,
des d'un punt de vista merament institucional,
però important, ens han reconegut que som un patrimoni,
que som important per la humanitat,
no solament per nosaltres, ni per el nostre poble,
sinó per la humanitat en si.
És dia per brindar, com deia l'Enric Oliver,
i és dia per retre un homenatge justament
a totes aquestes persones que has mentat
en l'última part de la conversa.
Totes aquelles persones que, probablement,
de manera anònima, han treballat el dia a dia
i no només per aconseguir aquest objectiu,
aquest anomenament oficial,
sinó per tenir el patrimoni,
doncs, ben a prop de nosaltres i en condicions.
Potser, la gent de Tarragona,
ens hauríem de mirar la ciutat amb ulls de turista
i, probablement, reconeixeríem el valor
que té la nostra ciutat, no?
Sí.
Sí, sí, Rafael, té l'únic idea.
No, i redondant una mica
amb el que comentava també l'Enric Oliver.
Veritablement,
jo crec que hi ha una voluntat molt expressa
per part de la ciutadania de Tarragona
envers el patrimoni.
Hauríem de recordar
que va ser la ciutadania de Tarragona
la que, a través dels amics de l'amfiteatre,
va començar les excavacions de l'amfiteatre.
Escolta, i van treure molts metros cúbics
de Runa, d'anir.
Va ser la ciutadania de Tarragona
que va evitar,
a final, a l'inici de la democràcia,
precisament,
que quedés en un subterrani
al teatre romà,
que és un tema que encara no està resolt,
d'acord, no?
Va ser la ciutadania de Tarragona,
molt concretament, en aquest cas,
l'associació de veïns de la part alta,
la que va propiciar,
i va sol·licitar i va propiciar
la confecció del Pla Especial Pilats,
que avui ens permet celebrar
aquesta capçalera del CIR.
O sigui, que, a veure,
s'ha de felicitar,
per la part que els hi pugui tocar,
doncs, la classe política,
l'obtenció d'aquest guardó,
però també s'ha de felicitar
a tota aquesta ciutadania
que, de manera
moltes vegades
anònima,
ha fet possible
que es tingui
aquest potencial
patrimonial
que té Tarragona.
Enric Colivé,
no l'entretenim més,
sabem que ha de tornar
al claustre
aquí a la Universitat
Rovira i Virgili.
En tot cas,
sí que li agraïm
i força
que hagi atès
la trucada de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia.
Molt bon dia, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Aquest punt,
jo crec que caldria incidir
al llarg del matí,
que no sigui un homenatge
no només a les gestions
i allò de gran alçada
d'alta política
que es fa en grans organismes
com l'UNESCO,
sinó posar l'accent
en aquest col·lectiu
de persones.
Moltes vegades
a títol individual,
sobretot si retrocedim
una mica en el temps,
Rafael Gabriel,
el Lluís també ho deu saber
pels estudis
que ha realitzat,
que era una mica
el patrimoni
tierra de nadie,
que es diu aquí
que tothom
i va ser un moment
que entitats,
persones van dir
ei,
comencem a ordenar
tot això que tenim
que és molt important.
Sí,
sí, sí.
A veure,
és que
normalment
tingui present
que la política
no sé per què
sempre va una mica
a remol de la realitat.
O sigui,
en aquest cas
jo opino
que ha sigut
la societat civil
de Tarragona
la que ha manifestat
aquesta voluntat,
primer amb individualitats,
escolti,
que van començar
al segle XVI,
podríem parlar
de Pons i Car
i companyia
que començaven,
no?,
i el mateix
Antoni Agustín,
vull dir que començaven...
Una mica incompresos
fins i tot,
no?,
Sí,
de forma marginal,
però tenint el seu pes específic,
perquè avui en dia
gràcies a totes
les descripcions seves
el coneixement
ha evolucionat
com ha evolucionat.
Sí,
o sigui,
s'ha de recordar,
per exemple,
que l'Hernandes
Senauí
el coneixia
pel mateix
a textos.
Sí,
i jo els primers anys
d'estar
per l'arqueològica
i tot això,
quan entràvem
en algun lloc
a demanar,
doncs,
que es conserveixi alguna cosa,
home,
ja arriben els de les pedretes,
no?
Escolti,
han sigut èpoques,
doncs,
molt dures
per molta gent
i...
però que en possibilitat,
tota aquesta conscienciació
que és la clau
per tot això,
no?
Des del punt de vista material
s'hauran perdut
moltes coses
en aquest camí.
Sí,
però també hem de tindre en compte
que també en queden moltes altres
i més val
no mirar el passat
sinó mirar el futur
i enfocar-lo
en una perspectiva optimista
i intentar fer les coses
que no es van poder fer
en el passat
per el que fos,
moltes vegades
perquè la situació política
d'aquell moment
no era la que és actualment,
doncs,
que el que tenim de fer
és mirar el futur
i intentar que el que no es va fer bé
ara es faci bé
i el que es va fer
doncs es pugui repetir,
no?
El que s'ha guanyat molt
en els últims anys,
sobretot, Lluís,
és que els arqueòlegs
sou més ben vistos
perquè hi va haver una època
en què la professió d'arqueòleg
era bastant mal vista
en aquesta ciutat
i la veritat
que semblàveu
com els dimoniets
als senyors de les padretes
que anàveu a tots els nassos,
els constructors
o els veïns
o els empresaris
que volien fer alguna cosa
a casa seva.
Sí,
bueno,
aquesta visió
tampoc és que s'hagi canviat massa.
Ah, no?
A veure,
anem malament, eh?
No, no, no,
em refereixo a que moltes vegades
amb unes excavacions arqueològiques
conflueixen molt més
que del que és
simplement el fet
de trobar
unes restes arqueològiques,
hi ha uns interessos econòmics
que es mouen pel mig
i, clar,
lògicament,
cadascú tira
cap a casa seva
i l'arqueòleg
es veu
com la persona
que va obstaculitzar
l'obra
i això
és evident.
Vull dir,
el que passa
és que
a poc a poc
i lentament
s'han anat articulant
una sèrie de mecanismes
que han trencat
una mica
aquest conflicte existent
entre arqueòleg
i constructor
i encara que
en situacions puntuals
poden haver
un joc
d'interessos
cada vegada
s'està tendint més
a relaxar
aquesta situació
i veureu això
com un fenomen normal
i corrent
que entre dins
la dinàmica
d'una ciutat
que pel seu patrimoni
té el valor que té.
De totes formes
també voldria destacar
una cosa
que és una cosa important
des del meu punt de vista.
Jo he participat
o he col·laborat
per fortuna meva
a ensenyar
a molts ciutadans
de fora de Tarragona
les restes
de la ciutat
gent polític
que han vingut de fora
gent important
que han vingut de fora
ara recordo
per exemple
l'inventor
d'internet
que va estar aquí
que li van concedir
que vaig tindre
la fortuna
de conèixer-li
d'ensenyar-li
molt ràpidament
algunes
de les restes
de la ciutat
i el senyor
et va quedar impressionat.
Clar
deia
com pot ser
que en una ciutat
sota d'una ciutat
actual
se conservin
les restes
tal com se conserven
i la qualitat
d'aquestes restes
i és això
és a dir
el patrimoni
de la ciutat
fins ara
per molta gent
de fora
de fora de la ciutat
i inclús
per alguna gent
de dins
de la ciutat
segueix sent
la gran desconeguda
i la gent
quan els hi permets
visitar
i els expliques
i entenen
les pedres
no com una pedra
sinó com
alguna cosa més
que una pedra
com una part
de la seva
pròpia història
és quan agafa
relevancia
i és quan
arriba a valorar
i comprendre
el que té
la seva pròpia ciutat
hi ha una gran part
que mai
no la coneixerem
per raons òbvies
que no es pot descobrir
encara hi ha
grans enigmes
de Tarraco
però com deia Lluís
no és qüestió
de mirar enrere
hem de mirar cap al futur
i ara més que mai
Rafel
això clarament
clarament
el que passa
és que
a veure
hem d'aprofitar
la benentesa
del moment
on som
per afrontar
aquest futur
amb molta racionalitat
o sigui
s'ha de fer
alguna cosa
amb rigor
i també
amb possibilisme
o sigui
sabem que no
a veure
precisament
la gràcia
que té
aquest jaciment
és la coexistència
o sigui
que no és un munt
de runes
com hi ha
en altres ciutats
meravelloses
al mig del desert
sinó que
coexisteix
amb una ciutat
moderna
amb una ciutat
en futur
i això
és molt important
ara
això vol
un plantejament
molt seriós
i és
per on
s'hauria de començar
en aquests moments
a fer
una aposta
de futur
a fer
el que
d'alguna manera
estem obligats
per llei a fer
que és el famós
pla especial
de protecció
arqueològica
que és
el mecanisme
que pot
permetre
afrontar
aquest futur
amb
possibilitats
reuneu-les
hem parlat
amb Josep Maria Carreter
amb Enric Colibé
amb Enric Colibé i ara
em diuen
des dels estudis
de Tarragona Ràdio
que tenim línia directa
amb Austràlia
amb KERS
a l'altre costat
del fil telefònic
en Ricard Omar
assessor de patrimoni
a l'alcaldia
Ricard Omar
bon dia
bon dia
bona tarda
per vosaltres
ja heu fet alguna celebració?
abans de tot
vull saludar
a Lluís Piñor
i a Rafael Gabriel
que el César
ha decidit
una estoneta
ara
i que francament
sempre molt assenyat
tot el que diuen
molt salut
una abraçada
i enhorabona
Ricard
per la part que et toca
enhorabona a tothom
sí, sí
això és un bé
per tothom
Ricard
digues
què ha passat
en el moment
que et dit
sí, sí
no ho haurem dit així
evidentment
Tarragona
és patrimoni
de la humanitat
la veritat
és que ha sigut
molt emocionant
perquè
home
nosaltres ja sabíem
que estava tot
molt
molt ben encausat
i això
ho sabíem
des de 6 mesos
i que
era el final
d'una estratègia
de treball
que portàvem
dos, tres anys
treballant
ja amb aquesta línia
d'acord
amb l'Institut
del Padrimoni Mundial
i amb l'ICOMOS
el que passa
és que tot i que sàpigues
que ja està
que ja està
que ja està
fins que no es pren
la decisió
doncs sempre estàs
una mica
i preocupat
i quan més s'apropa
l'hora definitiva
doncs encara més
la nostra sorpresa
ha sigut
abans de tot
que
Enric Lí
era el coordinador
d'ICOMOS
que és el que presentava
totes les candidatures
ha sigut
realment
una persona excel·lent
rebutxar
la nostra candidatura
i ha dit
que aquest era el moment
precís
per
corregir
aquell error
això ja evidentment
a nosaltres
ja ens ha deixat
molt tranquils
sobretot
perquè significava
que els organismes
tècnics
que estan
valorant
i xant
totes les candidatures
estaven donant
ja un recolzament
al 100%
vull dir que
dient que realment
Tarragona
sí que té
aquest error
universal
i aquesta excepcionalitat
que justifica
la seva inclusió
a la llista
de l'estimèni mundial
i després
ha començat
un rosari
d'intervencions
dels membres
del comitè
que nosaltres
era el moment
clau
que temíem
si podia
desmarcar-se la cosa
i la nostra sorpresa
ha sigut
que d'entrada
el representant
del Marroc
ha començat
deliciosament
dient que estava
molt content
que finalment
Tarragona
ja tingués
la presentació
com cal
que ell
no havia entès
mai
per què
ja havia hagut
de fer
ja anys
aquest informe
negatiu
i que estava
contentíssim
que això
s'hagués corregit
i a partir d'aquí
ha començat
un rosari
ja dic
d'intervencions
positives
de la resta
dels membres
del comitè
que evidentment
ja en aquell moment
ens hem començat
a emocionar tots
i ja finalment
el president
del comitè
ha dit
que evidentment
Tarragona
quedava inclosa
pels piteris
2 i 4
a la llista
del patrimoni
mundial
ha sigut
uns moments
de molta tensió
però
de seguida
ja
hem estat
amb la sonrisa
a la cara
i mirant-nos
i bueno
i ràpidament
hem sortit
i ja
comença
la festa
entenem doncs
que hi havia
una mena
de disculpa
implícita
en la designació
en aquesta ocasió
de Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat
la veritat
és que
les altres delegacions
que viatjaven
de l'estat espanyol
tampoc no se n'han anat
amb les mans
a la butxaca
no, no, no
de totes maneres
és curiós
com
les tres
primeres
perquè és clar
hi havia dues categories
hi havia
les que anàvem
amb tota la documentació
complerta
sense condicions
que eren
les muralles
de Lugo
i el parc
el parc medal
d'ells
ja havia tingut
també
problemes
la segona
vegada
que es presentava
de l'assemblea
del comitè
i aquestes tres
han passat
ràpidament
i molt
elogiosament
per part
de tothom
això ha sigut
per el dematí
vull dir
més o menys
a les tres
de la madrugada
a Tarragona
i després
de dinar
ja han vingut
la sèrie
de candidatures
que tenien
problemes
amb la seva valoració
es qüestionaven
alguns aspectes
i és quan
ja s'ha aprovat
la de Vall de Boi
i la de Atapuerca
nosaltres
això
la diferència
ha sigut
que realment
hem pogut
dinar
molt content
i començar
a celebrar
què és el que es tractava
jo crec
que el que és important
és que
les cinc candidatures
han passat
i probablement
això és
l'última vegada
que es produeixi
aquesta
aquesta
generositat
de candidatures
per part
de l'estat espanyol
perquè evidentment
el desequilibri
en què es troba
actualment
la llista del patrimoni
amb la sobrerepresentació
de l'estat espanyol
és un tema
que ha sigut
comentat
dins del comitè
en diverses vegades
de fet
ells estan ja
amb una tendència
restrictiva
i jo crec
que
nosaltres
segurament
haurà sigut
que Espanya
aconseguirà
cinc nominacions
d'una sola
en una sola
atacada
avui tot són
felicitacions
però
no oblidem
que paral·lelament
a l'aire
hi ha aquella pregunta
i a partir d'ara què
que l'alcalde
ja deia aquest matí
no, no em preguntin
avui que ara què
però que des de diferents
estaments professionals
i d'entitats
de Tarragona
doncs ja s'està plantejant
aviam quines línies
s'han de dur a terme
a partir del dia
a partir del dia d'avui
com a punt de partida
alguna cosa més
que ha de passar
a Tarragona
amb el seu patrimoni
no podem esperar
ni tan sols
ademà
això
quan comentava
el Rafel
el tema
del pla especial
i tot això
evidentment
que ara mateix
la línia
que està a sobre
de la taula
i a més a més
la vinentesa
d'estar aquí
tots reunits
perquè estava
també
remuntant
en representació
del director general
Marcos Maier
per part de la Generalitat
de Catalunya
ja ha quedat clar
que el que no podem fer
s'han de revir
més encara
una sèrie de documents
que són imprecisibles
garantir
la continuïtat
del que s'ha aprovat
avui
que són
el pla especial
del circ
el pla especial
de la part baixa
la carta arqueològica
de tota la ciutat
i el pla arqueològic
de la ciutat de Tarragona
aquests documents
que són els plans especials
que han de partir
amb la delimitació
vull dir
que és el marc jurídic
en el que hem de moure
és evident
que al llarg
d'aquest any
del 2001
s'han d'aprovar
com sigui
vull dir
que s'ha d'aconseguir
tota la tramitació
o sigui endavant
i això ha de ser
necessari
imprescindiblement
el primer pas
i a partir d'aquí
ja tot el pla d'obres
aconseguir
inversions
i
jo crec que
continuar la tasca
en la que
estem tots
ficats
tots
i això em refereixo
a
tècnics
de l'ajuntament
i del museu
que està representat
aquí pel Lluís Pinyol
com amb els amics
col·legues
i companys
de la real societat
arqueològica
amb el Rafael Gabriel
i que jo aquí
em presentaria
fins i tot
com a professor
de la universitat
i que és l'altre aspecte
que s'ha de cobrir
s'ha de
proseguir
amb una línia
de col·laboració
cada vegada
més estreta
i
jo crec que
l'obligació
que tenim ara
és de ser ambiciosos
vull dir que
ara ja
no estem parlant
d'una ciutat
de cent
i pico mil
habitants
estem parlant
d'un patrimoni
que té un reconeixement
mundial
i amb tot el que
això implica
i si hem sigut
prou orgullosos
d'aquest patrimoni
com per
empeitar
aquesta
feina
d'aquests quatre anys
fins a aconseguir-ho
ara hem de ser
encara més ambiciosos
per pensar
que realment
aquest patrimoni
es mereix
moltes més coses
de les que hem fet
fins ara
i amb això
jo li dono
absolutament
tota la raó
a les paraules
que deia ara
el Rafael Gabriel
que he pogut
escoltar-les
mentre estava
en línia
Ricardo
t'aparteixo
que amb el que
estàs dient
m'estàs arrodurint
el dia
pues mira
Rafael
ja saps
ja saps
com penso
i com hem pensat
sempre
i que evidentment
que després
hi haurà
una realitat
possibilista
que ens obligarà
a limitar
les possibilitats
però jo no
no em plantejaria
en sentit de limitar
les possibilitats
jo crec
que les possibilitats
han de definir
un calendari
i això no ho farem
en cinc o en deu anys
és possible
però
hem de ser
realment
ambiciosos
amb tota una sèrie
de temes
que comencen
ja aquest dimecres
vull dir que aquest dimecres
ja hi ha la comissió
de patrimoni
i jo crec
que aquesta comissió
de patrimoni
del proper dimecres
no ha de ser el mateix
que el que hagués sigut
si aquesta denominació
no hagués passat
estem d'acord
hi ha una pila
que ens hem de posar tots
que ara estem tractant
amb un patrimoni
que
que és una cosa
que hem volgut tots
aquesta ciutat
ha volgut
assolir
aquesta responsabilitat
nosaltres som els que hem dit
que aquest patrimoni
no és només nostre
sinó que és
de tota la humanitat
i amb això
hem assolit
una responsabilitat
molta més gran
Ricardo Omar
assessor a l'alcaldia
en patrimoni
moltes gràcies
per atendre la nostra trucada
que va
si digues
no no
gràcies a vosaltres
acabar de celebrar-ho
perquè ara d'aquí
no res
haureu de començar
a agafar l'avió
per estar aquí dissabte
i participar en la festa
no?
sí
i això per suposar
tenim realment moltes ganes
de ser amb vosaltres
i de disfrutar
tots plegats
bueno
aquest resultat
d'aquest treball
d'aquests anys
records a tots els amics
gràcies i bon viatge
de tornada
seguim en directe
des del matí
de Tarragona Ràdio
avui des de la plaça
de la Font
estaven molt bé
perquè ens donava el solet
i ara ha entrat
el moment d'ombra aquell
ja veurem si haurem
de tornar a posar-nos
la jaqueta
avui
s'incorpora
la nostra conversa
Joan Régio
tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
bon dia
hola molt bon dia
ex-regidor de patrimoni
ex-regidor de patrimoni
però imagino
que amb l'alegria
que manifesta
tota la ciutadania
en general avui
des de diferents sectors
per aquest nomenament
no?
sí sí
està clar
és un dia molt
vaja
que tots ens hem de felicitar
per la feina
que s'ha fet
i a més a més
hasta el dia
ens acompanya avui
vull dir que realment
podem tindre consciència
que vivim
a la millor ciutat del món
vull dir que
ja
és increïble
avui és un dia molt bonic
és un dia
podríem dir de germenor
però no ens ha de passar
de ser percebut
que els polítics
ara els miraran de molt a prop
els professionals
en aquest tema
o no?
sí
suposo que sí
però és que em sembla
que sempre ens hi hem mirat
vull dir que per tant
tampoc serà novetat
eh
sí
suposo que sí
però vaja
tot això
que
aquesta distinció
que ens han donat
doncs ens ha de servir
per esperonar-nos
a fer les coses
més i millor
i a corregir els errors
que s'hagin pogut fer
i a mirar
doncs de realment
d'aprofitar-ho
d'aprofitar-ho molt
que això és lo important
ha estat un camí
un camí que ha durat
més d'una dècada
per aconseguir
aquest reconeixement
el Joan Aregió
va caminar
una part d'aquest camí
avui l'hem convidat
no només com a tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
com a representant
municipal de la ciutat
sinó justament
en qualitat
d'aquell regidor
de Patrimori
que va ser durant
un període de temps
com recorda
aquella època
totes aquelles passes
que es van fer
en aquell moment
home
no faci cares estranyes
que els oients
no el poden veure
expliqui-ho
no és que veure
algunes les recordo
amb una veritable frustració
la veritat és aquesta
i algunes les recordo
amb molta alegria
jo la veritat és que
per exemple
doncs
el de la campanya
ciutadana
que es va fer
al voltant
d'intentar
que tothom
se sentís partícip
de la candidatura
i tota la gent
que ens va ajudar
aquí a la taula
n'hi ha dos
el senyor Rafael Gabriel
bueno
jo la veritat
és que
recordo
que la gent
hi va participar
d'una manera
molt
viva
i a més
amb l'ànimus
aquell
que en el seu moment
vam dir
de dir
escolta'm
si fem això
el camí
haurà sigut positiu
si a més a més
ho aconseguim
quan ho aconseguim
fantàstic
però mirem que també
el camí
ens ajudi
a conscienciar la gent
que la gent
se senti orgullosa
del seu patrimoni
de la seva ciutat
i això ho recordo molt bé
i recordo molt
vaja
ho recordo
amb molta satisfacció
i doncs la gent
qui va
qui va a treballar-hi
doncs de l'Ajuntament
bueno
és el que m'ha vingut
al cap aquest matí
quan m'han enterat
s'ha emocionat
no?
tot i que tothom
deia que era una cosa sabuda
sí
com tothom
sí
sí
sí que m'he emocionat
perquè
doncs això
a veure
al final
un sempre acaba
acaba
personalitzant
bastant
moltes coses
llavors un
pensa
sobretot
amb
les persones
que
hi han jugat
i que hi han apostat fort
i que no s'han desanimat
i que
han mirat de tirar endavant
i que s'han equivocat
moltes vegades
però
un acaba
veient aquestes cares
quan se n'entera
i
bueno
és una cosa
si vol
vostè molt així
molt
molt
com a
que surt molt del cor
però és veritat
un acaba veient
al final
acaba veient cares
de la gent
o d'aquelles
entitats
que amb tota la il·lusió
anaven a adherir-se
a l'oficina aquella
que hi havia
a la capçera del circ
o
o
doncs
la gent que participava
doncs jo que sé
en multitud de coses
el concert que organitzava
no sé qui
amb l'anagrama
de patrimoni
i la humanitat
és a dir
bueno
un acaba
veient aquestes cares
no
de tota aquesta gent
i pensant
ostres
avui també serà un dia
que estarà molt contents
jo recordo
aquest llibre
d'adhesions
que de tant en tant
els mitjans de comunicació
deien
qui ha signat
darrerament
no
per fer allò
una notícia
voleu intercanviar
i els e-mails
que arribaven
jo que sé
de Mèxic
o de l'Argentina
o de llocs
a dir
escolti
ha estat per aquí
això és fantàstic
està molt bé
i no sé
i acabes això
veient cares
i penses
quan
no sé
doncs quan te n'enteres tu
penses
doncs
ostres
quan tota aquesta gent
se n'enteri
doncs també
també se sentirà
una miqueta seu
també ho sentirà
una miqueta
que jo crec
que ho ha de sentir
tothom
però és molt bonic
però a més
aquí va haver
una cosa molt bonica
que va ser
que van sortir
entre banys
que bueno
sembla que finalment
s'han reconegut
que eren injustos
i el que va ser
molt bonic
va ser
que no va
condir pas al desànim
sinó que
va ser un element
esperonador
per què?
per voler
tirar endavant
recordeu-vos
aquells moments
que deien
escolta
si no es té en dos
es tindran tres
i si no en tres
en quatre
al final
han sigut quatre anys
hi han hagut
moltes coses
amunt i avall
suposo que també
així es meriten
les coses
una mica més
fets com
el del Val de Boi
que la primera
ho aconsegueix
diuen que
el que costa
doncs sembla
que tinguis
una mica més
exacte
jo recordo
jo recordo molt
el dia
un dels dies
que vam
a París
amb tota la
tota la cosa
enquadernada
de les adhesions
del recull
de premsa
dels adhesius
de les fotos
dels autobusos
amb la
Patrimon
de la Humanitat
i
fins i tot
les dubtes
que hi havia
de posar tot allò
damunt de la taula
del Major Saragossa
sabíem què diu aquest senyor
de tot això
que ho portem
ara que diu aquest senyor
si es pensarà
escolta
ho vam tindre
que ells
escolta
nosaltres hi portem
aquí
quatre tomos
que demostren
que la ciutat
està al darrere
d'això
doncs els hem de fotre
damunt de la taula
amb perdó
de la paraula
i realment
els vam fotre
damunt de la taula
i va quedar
allò
tot així
oh
què és tot això
què és tot això
doncs
això és
que la gent
doncs
que no és
que és
tota una ciutat
el que està al darrere
d'això
i això és una d'aquelles coses
que he recordat aquest matí
hem aconseguit
una absoluta unanimitat
en el dia
d'avui
entitats
polítics
ciutadans
tothom està content
per aquest anomenament
i això és indubtable
més enllà
d'aquestes incursions
al passat
que anirem fent
al llarg del programa
però hem arribat
al dia d'avui
sí
també cal recordar
per exemple
jo me'n recordo
parlant
una mica
de tot el
el procés aquest
una visita
que hi va haver
dels alcaldes
de tota la
que va organitzar la diputació
que va venir a tots els alcaldes
de la democracció
de tots els termes
sembla que tu els hi vas fer la visita
bé també
i me'n recordo
que era
es va crear
una atmosfera especial
vas veure
com
gent
que no és pròpiament
de la ciutat
però que és
de l'entorn
de la ciutat
s'unia
amb
recolzament
a la ciutat
i amb
gran mèrit
també és mèrit seu
el recolzament
de tot el camp de Tarragona
en torn
a la ciutat
de Tarragona
i de gent
escolta'm
i de gent tan especial
com l'alcalde d'Ulldecona
tu que acabava
ell tenia un trosset
del patrimoni
de la humanitat
que havien donat
per la rupestre
del llevant espanyol
i ell també estava aquí
i
bueno
hi havia gent de tot arreu
i va ser molt
va ser
sí que va ser molt bonic
al carrer
se'n van fer
moltes més accions
que aquest cop
no?
sí
es van fer
moltes coses
sí
es van fer
es van fer moltes coses
però jo crec que es van fent
amb una filosofia correcta
que era la filosofia
de dir
escolta'm
el patrimoni
de la humanitat
i tot el seu procés administratiu
i tot això
doncs
molt bé
és una cosa
però
a més a més d'això
hem de fer un camí
que ens serveixi
que ens serveixi
perquè la gent
doncs
se senti orgullosa
de convidar
doncs uns parents
que tingui a no ser bona
i escolta
vine a Tarragona
que t'hi portaré a passejar
i et portaré a ensenyar-te unes coses
o mira els autobusos
o mira
doncs
el que es fa aquí
o mira el que es fa allí
no?
i aquest camí
per si sol
ja ha sigut
positiu
no?
la ruta arqueològica urbana
tot això
em sembla que ja ha sigut positiu
per si sol
és que
darrere del que és
la pròpia tasca institucional
hi ha una tasca
molt important
crec jo
que és la tasca
de divulgació
i potser això
era
la gran mancança
que havia tingut
fins a aquest moment
la ciutat
i
ara
la candidatura
ha servit
per impulsar això
no?
per reconèixer
la propa ciutadania
de Tarragona
i perquè la gent de fora
vegi realment
que ens trobem
davant d'una ciutat excepcional
no?
bueno
el que passa amb tot això
a veure
feia molta
falta molta tasca
de divulgació
perquè
Tarragona
és la gran desconeguda
de Catalunya
no
pels propis
de la pròpia Catalunya
tot i així
des de
jo et diria
que des de
pràcticament
al llarg
de tot el segle
entitats
com la societat
d'atracció
de forsters
o després
després
el sindicat
d'iniciativa
havien portat
una tasca
molt important
el que passa
és que
malauradament
tot girava
una mica
l'entorn
de la catedral
perquè era
en aquells moments
l'únic element visible
a més que podies veure
doncs eren
alguns trossos
de prevenc
les muralles
fins a l'any 30
no
no
no
no es va obrir
el recinte
eh
o sigui
tinc el present
que fins a l'any 40
no es va començar
a recuperar
l'amfiteatre
els anys 50
va ser
l'any
els anys
d'aconseguir
el foro local
o sigui
bé
fins als anys 80
no
i 90
la capçaler del circ
senzillament
tots dèiem
escolteu aquí
a la part
la capçaler del circ
és la
el més ben conservat
de tot
a la part occidental
de l'imperi
no
però bueno
tu tenien
et tenien que creure
perquè
no es veia
o sigui
a veure
estava tot amagat
quan tu baixaves
baix
jo crec que aquesta qüestió
de concepte
que explica
el Rafel
és certa
que ha sigut
una de les coses
que
que ha fet
més complex
el procés
aquesta qüestió
de dir
escolti
més que aquí
no és exactament
igual
que no ho sé
que a Mèrida
que vas en aquell recinte
tens el teatre
i l'amfiteatre
tens la casa
del
bueno
aquelles cases
que hi ha al costat
no me'n recordo
com se diu
ja em sortirà
el temple de Diana
no sé què
aquí durant molts anys
ha sigut
realment allò
l'arqueologia urbana
la ciutat
damunt
de la ciutat romana
i que moltes
d'aquestes coses
han hagut
d'anar aflorant
amb molta dificultat
i crec que això
ha influenciat
que no sigui
com això
dels d'avui
que per cert
els felicito
doncs que
pim pam a la primera
no vull dir
tant ell i les esglésies
es veuen
i aquí doncs
encara que els prens
estan a Barcelona
encara que els prens
sí
però vull dir
que jo crec
que això
aquest concepte
diferent
que té Tarragona
amb altres
monumentalitats
que estan molt a la vista
i que et salten molt a la vista
jo crec que també
doncs
ha ajudat
que el procés
fos més complex
per la vaga
d'aquesta
d'aquesta
d'aquesta nominació
també d'avui
jo aquest matí
he tingut l'atreviment
de dir
que una altra
de les candidatures
que ens ha donat
molta alegria
és el jaciment de Tapuerca
perquè ens correspon
aquí a la ciutat
una petita part
si més no
per la tasca
que desenvolupa
la Universitat Rovira
i Virgilí
amb els seus arqueòlegs
a més
parlant amb l'Eudal
a més em sembla
que sigui la darrera
sí, sí, sí
la darrera
parlant amb l'Eudal
ha reconegut
que els hi feia
molta falta
perquè estan
en uns moments
potser una mica
una mica difícils
està clar
a veure
quan es tracta
de plantejament
perquè em sembla
que l'Eudal
ja porta 25 anys
treballant a Tapuerca
escolta'm
i potser
n'hi ha per 25 anys més
més
molts més
segons diuen ells
quan vas
amb aquests nivells
està clar
això no resulta
gaire atractiu
pels polítics
o sigui
amb tot l'efecte
del món
ha tocat
per ser aquí a la taula
o sigui
està clar
vosaltres
teniu uns programes
que l'ideal
per a vosaltres
és que es compleixin
amb el termini
raonable
de 4 anys
8 anys
que és un mandat
dos mandats
tot el que a més
sembla que se'ls escapa
una mica
i es veu
que en aquests moments
tenen
a més
uns enfrontaments
una mica
polítics
entre diferents partits
que tenen
a veure
amb tot això
es veu
que estàvem uns moments
que els ve molt bé
aquesta nominació
doncs volíem felicitar-los
també
des d'aquí
són dos els minuts
dos i mig
els minuts
que ens separen
del punt
de les 11 del matí
el matí de Tarragona Ràdio
continuarà
amb tots vostès
amb aquest programa
especial
dedicat
a Tarraco
Tarragona
Patrimoni
de la Humanitat
jo no sé si
en 30 segons
volen afegir
alguna cosa més
per arrodonir
aquesta tercera hora
del matí de Tarragona Ràdio
Lluís Pinyol
jo voldria
des d'aquí
felicitar
totes les persones
que
com hem dit
d'una forma
o d'una altra
estan participant
o han participat
en el passat
amb que això
sigui avui en dia
una realitat
Joan Régio
doncs que
tots ens sentim
encara més
més orgullosos
de viure
en aquesta ciutat
si pot ser
Rafael Gabriel
bueno em sembla
que
heu dit
el que es té que dir
clar
és el correcte
o sigui
bueno no
o sigui
jo crec
que
felicitar-nos
tots
per
per
aquest guardó
aconseguit
i
i mirar el futur
doncs
amb una gran
amb una gran esperança
perquè
de la mateixa manera
que comentava
fa un moment
el salt quantitatiu
i qualitatiu
que ha experimentat
aquesta ciutat
en els darrers anys
amb
amb uns quants anys més
i això em sembla
que considereu
els experts
com tu Lluís
aquesta ciutat
no hi haurà
o sigui
no hi haurà
qui la coneixi
des del punt de vista patrimonial
esperem
perquè està clar
ara cada valor
afegit
resulta que no
no suma
sinó que multiplica
sinó
va exponencialment
i és molt important
senyors
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquí en directe
al matí de Tarragona Ràdio
des de la plaça
de la Font
continuarem amb tots
vostès
fins a quarts de dues
en aquest programa
especial
molt bon dia
gràcies
ens retrobarem tots
de ben segur dissabte
en aquesta festa
de mica en mica
ens acostem
com deia
al punt horari
de les 11
és moment de fer
un parèntesi
al matí de Tarragona Ràdio
per recuperar
altres informacions
aquelles que fan referència
a l'estat
i al món
immediatament després
ens retrobarem
ja en la quarta hora
del matí
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio