Joan Borreguero, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Es confirma aquesta dada,
que finalment en Javier Aymar
no ha pogut arribar fins al capdamunt de l'Everes.
Sí, sí, confirmem.
Després de partir en solitari
a partir de l'alçada de 8.600 metres,
ha continuat sol fins als 8.740,
i degut al cansament i també l'horari,
a partir de les dues del migdia
és bastant perillós estar al cim de l'Everes
perquè comencen a baixar les temperatures,
a bufar vent,
i ja no es fa raonable seguir amunt.
Llavors la decisió més lògica
ha sigut, malauradament, tirant darrere,
molt a prop, molt a prop del cim,
i en principi ara només resta baixar
cap al camp 4.
Per tant, podríem dir que
l'expedició Tarragona a l'Everes
finalment es retira.
Bé, aquesta decisió encara no està presa.
Teníem intenció de fer només un unitat
que ataca el cim,
però bé, en principi,
després d'estar tan, tan, tan a prop del cim,
i després que el company Jaume
no hagi tingut possibilitat de cim,
ja que ha tingut problemes amb el regulador només sortir aquesta nit,
doncs encara tenim gent preparada per fer un altre intent.
El problema és el temps de tornada,
el temps meteorològic,
i bé, ho hem d'evaluar una mica tot,
però bé, aquesta decisió encara no està presa,
i estem esperant que el cap d'expedició
doncs comenti alguna cosa al respecte.
Per tant, Joan,
explica'ns una mica què és el que ha de passar ara.
Primer pas,
que en Javier Aymar torni al camp 4.
M'imagino que allí hi haurà una reunió
entre les tres persones,
els tres expedicionaris,
que són en Jacob Salvador,
en Javier Aymar
i en Jaume Garroset,
i m'imagino que conjuntament també
amb en Joan Tomàs Javellí
i amb tots els membres de l'expedició,
i a partir d'allí,
quan, si es decidís poder tornar a fer un altre intent,
es podria fer?
Bé, jo, en principi,
aquesta decisió la tindria que prendre el cap d'expedició,
en conjuntament amb tots els membres.
En principi,
el més prudent ara és baixar al camp 4,
en el qual està el Jaume,
i tots tres passaran la nit aquí,
i demà baixaran al camp 2,
on ens reuniran amb els tres membres més,
llavors amb els sis membres,
i esperant uns dies per recuperar-se,
doncs es pot parlar d'una retirada
o d'un altre intent.
En principi,
això és un tema que es té a parlar
i que el cap d'expedició s'ha de pronunciar.
Aquí, clar,
i suposo que s'inclouen diferents factors.
Un dels factors
és que, ja ho vau comentar,
esteu fora de temps.
Sí, sí,
estem fora de temps a nivell laboral,
tenim molts problemes,
i també,
a final de mes,
ja comença a entrar el món zon,
i, bueno,
també a nivell meteorològic és un problema.
Bueno,
encara queden dies,
i en principi del pronòciet meteorològic
i del que decideixi
en aquests dies,
demà, demà passat,
doncs ja informarem
de la decisió que pren la expedició
del Terragón al Sostè del Món.
Si es volgués fer un altre atac al cim,
un altre intent de cim,
clar,
per tot el que ens acabes d'explicar,
el replegament al Camp 4,
després el replegament cap al Camp 2,
és evident que un nou intent,
si existís,
no seria abans de dos o tres dies.
Sí,
com a mínim,
bueno,
en principi,
hi ha persones que encara estan bé
per fer un intent,
és a dir,
que dintre d'un parell de dies,
en cas teòric,
podria ser,
podria ser.
El cas és que hi ha dos membres,
Jacob i Xavi i Marc,
que necessitaran més dies per recuperar-se.
I, en principi,
una de les causes
de no poder arribar al cim
ha sigut
la fatiga
que van patir ahir
al tindre a cobrir
traça
durant
600 metres
de desnivell
i van trigar 5 hores més
de lo normal.
Això els va fatigar moltíssim
i, a més a més,
avui,
el temps
nevant amb boira,
no s'ha acompanyat gens,
els dos xerpes
que s'han retirat
i el problema
amb l'oxigen del Jaume
ha sigut
un problema tècnic,
un problema darrere de l'altre
que han anat acumulant
i el que sí hem fet
ha sigut
apurar totes les possibilitats humanes
fins al final
i això ho hem demostrat
perquè
ha arribat
patint moltíssim
fins a aquesta alçada
i, bueno,
almenys s'ha intentat
al màxim.
Inclús, penso jo,
més enllà de les possibilitats
raonables.
En Xavier Imar
s'ha quedat
a 108 metres del cim.
Exacte.
molt, molt a prop
i, bueno,
ell,
quan va comentar
que abandonava
era conscient
del que feia,
el que passa
que
el problema
de temps,
el problema
de càrrega
d'oxigen
a les ampolles,
doncs això,
doncs,
et fa reflexionar
i la decisió
més lògica
per l'hora que era
era
tornar enrere.
Nosaltres
lamentem molt
no haver arribat,
però també estem contents
que hagi pres
aquesta decisió
a temps.
Pel que expliques,
és una decisió
que ha pres ell
personalment,
també.
Igual que ell
ha decidit personalment
intentar
el cim de l'Everest,
és una decisió
que ha pres ell
tirar-se enrere
quan veia
que la fatiga
li podia més
que les ganes
de fer cim.
Sí, sí,
una vegada
que van arribar
8.600,
en el qual
Jacob
deia
que tirava enrere,
doncs
el cap d'expedició
va recomanar
doncs
que enrere
se'n retirassi
i que baixeixi
tots els junts
i ell
ho veia
bastant clar
que podia arribar,
que tenia
moltes forces
encara
i que era factible
que estava
molt a prop
del cim.
El problema
ha sigut
que també
avui
només
no ha hagut
moltes expedicions
que pugessin
i s'ha trobat
completament sol
i això
doncs
desmotiva
molt.
i
ha sigut
un dels factors
també
claus.
Joan,
ara
aquí a Tarragona
són gairebé
les 11 del matí,
m'imagino
que allí
a l'Everest
d'aquí poc
seran
les 4,
si no m'equivoco,
no,
les 3,
perdó,
seran les 3
d'aquí a Poquet.
Quant tardarà
més o menys
en Javier i Mar
en arribar
al Camp 4?
no,
no ho puc concretar,
en principi
depèn de,
bueno,
de l'estat físic,
de la recuperació
que tingui
la baixada,
ens pot arribar,
no ho sé,
en principi
no vull pronunciar
en dir un número d'hores,
però, bueno,
quan arribi
nosaltres ja
ho comunicarem
via e-mail
a tothom
que l'he arribat
en principi
diu que estava bé,
tenia ganes
de pujar més amunt,
el que passa
és que per l'hora
doncs
m'ha decidit
ja a baix,
una decisió
molt encertada
i, bueno,
es trobava bé
per pujar
una mica més,
doncs
suposem que té forces
per baixar
cap al Camp 4
tranquil·lament.
Ara Joan
en ve al cap
aquell acord
que vau fer
en principi
amb els danesos,
si aquell acord
hagués seguit
és molt possible
que s'hagués fet cim.
Sí,
perquè
un dels principals
problemes
a part dels
que hem tingut
avui
amb l'oxigen
i Jaume
ha sigut
el cansament
que van patir
ahir
i el poc temps
de recuperació.
És a dir,
van arribar
a les 3 de la tarda
després
des de les 2 de la nit
fins a les 3 de la tarda
del dia següent
treballant
una via
de dificultat
trobant-se
en neu
fins als ginolls
i bueno,
a l'endemà
descanses 5 hores
i a l'endemà
intentes
una altra vegada
sortir
a les 10-11
de la nit
i fins ara
encara tenen
hores de baixada.
Són moltes hores,
pràcticament
en 24 hores,
només han descansat
5 hores
i han treballat
moltíssim,
moltíssim
i el problema
ha sigut aquest,
la dificultat
de neu.
Si haguessin
arribat
a alguna cosa
amb una altra
expedició,
amb l'Adenesa,
possiblement
les coses
hagin anat
una mica millor.
Però bueno,
la realitat
és aquesta
i bueno,
hem fet
tot el que hem pogut
i ara
es repleguem
al Camp 2
i bueno,
hem de comentar
una mica
la nova estratègia.
Joan,
quin és el sentiment
entre els expedicionaris?
Tu estàs
comunicat amb
Walkie
amb els diferents camps
on estaven
tots atents,
evidentment,
igual que aquí a Tarragona
ho estàvem.
Quin és el sentiment
que has pogut
copsar
entre els teus companys?
Bueno,
en principi
bastanta ràbia
perquè hem tingut
mala sort,
primerament
amb el tema tècnic,
de reguladors,
amb els xerpes
que no ens han acompanyat,
amb la ràbia
perquè després
de tot l'esforç
que han fet
Jacob
i Xavi
no s'ha pogut
fer cim,
s'hem quedat
molt, molt, molt a prop
i bueno,
ràbia,
però també
per una altra part
molt contents
perquè hem fet
tot el que hem pogut
i contents
que s'han pres
decisions
a temps
i bueno,
ara només
esperar
que els companys
arribin bé
al Camp 4
i és
el que desitgem
en aquests moments.
El temps
podríem dir
que també
ha estat
un altre dels factors
claus.
Deies la fatiga
a causa
d'obrir aquesta via
per arribar al cim,
el temps
també has comentat
que ha afectat.
Sí, sí,
el temps
avui
ha afectat
bastant
neu,
boida,
això doncs,
bueno,
el fred
també ha afectat
que els xerpes
se'n retiresin,
deien que feia
molt de vent,
suposo que també
patien el temps
i han volgut
retirar-se.
Nosaltres,
dos nens
hem tirat amunt
malgrat aquesta situació
i, bueno,
s'ha fet tot el que ha pogut
el temps,
no ens ha acompanyat gens.
La veritat és que
hi ha dies
que fa bon temps
i justament
avui que
ataquem el cim,
mira,
deien que no feia vent,
realment
no feia
molt,
molt de vent,
però, bueno,
la neu,
el fred
i la boia,
doncs,
això
va
mermant
una mica
les forces.
Ara, per tant,
el que hem de fer, Joan,
és esperar
aquesta decisió,
aquestes reunions
que tindreu,
el camp 4 primer
i després el camp 2
i esperar
el que decidiu
en aquest futur
immediat
de l'expedició.
Exacte,
exacte.
Ara mateix
el més important
és
replegar-nos tots,
recuperar-nos
i
recuperar forces
és el més important.
I
no sé si
d'alguna manera
també hi ha ganes
de tornar a veure
la família.
Fa dos mesos
i un dia
que esteu fora de casa.
Sí, sí,
des del dia
de Sant Josep
que vam sortir
de Tarragona
i hi ha ganes,
hi ha ganes,
però també
hi ha moltes ganes
de fer el cim
i més ara
que s'ha vist
tan a prop,
tan a prop,
doncs tens
una sensació
de ràbia,
amb alegria
perquè
hem fet tot el que hem pogut,
però, bueno,
no sé,
no sé,
a veure què es parlarà
d'aquesta reunió,
però en principi
ens hem quedat
molt a prop
i
quedes amb un regust
una mica
difícil
d'escriure.
Joan,
tenim via telefònica
a una de les persones
que ha estat seguint
intensament
durant aquest matí
el que ens anaves
explicant.
Tu has estat
el nostre missatger
des del Camp Bàsic de l'Everès
i ara
et saludarà
una persona
amb la que em sembla
que ja has parlat
durant els últims dies
i que m'imagino
el que voldrà fer
sobretot
és donar-vos
un recolzament,
ànims
i a veure
si preneu
aquesta decisió
de seguir
a provar-ho,
de tornar a intentar
el cim de l'Everès
o en tot cas
potser ja
la retirada definitiva.
Joan,
et saluda
l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal.
Senyor Nadal,
bon dia.
Bon dia, bona hora.
L'està escoltant
Joan Borreguero
des del Camp Bàsic de l'Everès.
Joan,
com va això?
Hola,
molt bon dia.
Bon dia, noi.
Bueno,
avui hem tingut
un dia molt dur,
una nit molt dura.
Escolta, escolta,
deixa'm parlar a mi,
no cal que parlis tu
perquè estàs cansat
i m'interessa.
Escolta, deixa'm parlar a mi.
Lo de sempre,
eh, no?
Lo de sempre.
Primer que tot,
la seguretat
i segona,
que tan aviat
com arribeu aquí,
si no ho intenteu ara,
tan aviat com arribeu aquí,
ja els hi pots comunicar
als teus companys
que prepararem la tercera.
Molt bé.
Eh?
Molt bé.
No,
jo vull,
vull també comentar,
moltíssimes gràcies,
que una de les persones
que més coratge
ens han donat
per fer aquest projecte
que ens il·lusiona moltíssim
ha sigut
Joan Miquel Nadal
i nosaltres
estem molt agraïts
perquè,
perquè,
bueno,
és una cosa
que ens fa
moltíssima il·lusió
i gràcies a ell
doncs hem tingut
la possibilitat
d'intentar-ho.
Moltíssimes gràcies.
Escolta,
m'agradaria
que transmetessis
a tots els companys
que primer que tot
és la seguretat,
que això ja ho hem comentat
moltes vegades,
però la segona qüestió
és que sapigueu
ja des d'ara mateix
que si no ho aconseguiu
amb aquests dies
que us queden
que iniciarem
immediatament
la preparació
de la tercera
perquè
jo sé el que és
arribar molt a prop
de l'èxit
i no tocar-lo
i m'agradaria
que vosaltres
el toquéssiu de veritat.
O sigui que
transmeteu als teus companys
i digue'ls
que no pateixin
que quan arribem aquí
ja començarem
a preparar
una altra vegada
l'expedició.
Moltíssimes gràcies.
Vinga,
i ànim-ho.
Moltíssimes gràcies.
Cuideu-se molt
i records a tots, eh?
Gràcies.
Adéu.
Gràcies al senyor Nadal.
No sé si podem aguantar
un segon
per comentar una mica més
el tema de l'expedició
i el seguiment
que ha fet l'alcalde.
Ens agradaria parlar
un segon amb ell
a veure si podem aguantar.
Acomiadarem
en Joan Borreguero
des del camp base
de l'Everest.
Crec que ens ho ha explicat
tot perfectament
i crec que en Joan
ara té aquesta missió
de donar els ànims
als seus companys
i de sobretot
pensar en aquest
tercer intent
en cas que
no es pugui
doncs definitivament
atacar novament
l'Everest
aquest any
i tornar-ho a provar.
Joan,
moltíssimes gràcies.
Endavant,
anima sobretot
els teus companys
i pensa que
des d'aquí de Tarragona
ja comencem a preparar
la rebuda,
la vostra rebuda
i sobretot
molts ànims a tots
i que torneu
tots la mar de bé.
Moltíssimes gràcies.
Joan,
gràcies i bon dia.
Gràcies,
bon dia.
Senyor Nadal,
una veritable llàstima
que al final
no s'hagi pogut
assolir el cim.
No,
s'ha perdut.
Sembla que hem perdut
la connexió.
De seguida
intentem recuperar
aquesta connexió.
Sembla que l'hem perdut
provisionalment.
A veure si podem comentar
amb el senyor Nadal.
Amb dues preguntetes més
perquè l'alcalde de Tarragona
ha seguit intensament,
ho sabem,
perquè ens ha trucat a la ràdio,
perquè l'hem trucat,
perquè hem estat
en comunicació directa
des de primera hora del matí
per conèixer els detalls
d'aquesta expedició.
Crec que avui
acaba de comentar
una cosa molt interessant
que no ha pogut ser
a la segona
i anem a veure
si pot ser a la tercera.
Hem recuperat la connexió.
Senyor Nadal,
bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Una llàstima, no?
Que no hagi pogut ser.
És que vosaltres,
a veure,
a mi permeteu-me
que em digui una cosa.
és dissabte
i tenim un moment
per raonar.
El problema dels esportistes
i aquells esportistes
que són d'elit
és que les coses
que es plantegen
són coses molt importants
i són molt complexes
i aleshores
això d'arribar a l'Everest
no és res senzill, no?
I aleshores
el que passa
és que aquelles persones
que justament lluiten
per aquestes coses
se'ls ha de recolzar.
Home, jo vaig estar
uns anys
becat a la residència Blume.
Parlo de fa més de molts anys,
potser masses, no?
Clar,
quan tu no arribes
a aconseguir
aquells objectius
que tens
tens una fatiga
i tens un malestar
però el que convé
en aquells moments
és que hi hagi persones
al teu costat
que es recolzin
i que siguin capaços
de dir que
quan no es aconsegueixen
una vegada
la segona o la tercera
però tingueu en compte
que aquells esports
com aquest especialment
és un esport
excessivament
excessivament
lligat
amb el cim, no?
Escolta,
passar dels 8.000
i pico de metres
d'alçada
això no ho fa
a qualsevol, no?
i aleshores dona la sensació
que
aquells metros
que et falten
que és l'èxit
o la derrota
i no és veritat
vull dir,
no és veritat
l'èxit o la derrota
no consisteix
en aquells últims metros
el que hi ha
el que hi ha és la diferència
entre la publicitat
i no la publicitat
però home
això és com
aquells nedadors
que estan
el cas no meu
que te seleccionen
per anar amb una olimpiada
i que llavors
per unes dècimes de segon
hi entres
això és molt dur
i s'ha de saber
i jo ho he entès
moltes vegades
i ho he viscut
i per tant
ser el que és
el que està clar
és que una vegada més
han demostrat
aquests expedicionaris
tarragonins
que amb la seva preparació
arriben de sobres a l'Everest
i una altra vegada
els elements
els han fallat
compten moltes coses
a la vida
és que moltes vegades
ho fem tot molt fàcil
és a dir
a la vida
compten les coses
compten l'economia
compten les possibilitats
compten el temps
compten l'estat físic
compten la situació
la capacitat
de superar una pressió
però això passa igual
pujant a l'Everest
com fent d'alcalde
o fent d'alcalde
o anar a treballar
a qualsevol lloc
i aquestes coses
compten
l'únic que passa
que quan estàs
en determinada posició
que ets més públic
o menys públic
o arribes en un punt
o no l'arribes
doncs
però clar
escolteu
aquí
anem a comptar
les persones
d'aquest planeta
que han passat
els 8.000
pocs
poquíssims
ben pocs
i a més aquest any
s'ha demostrat
perquè altres expedicions
s'han hagut de retirar
fins i tot avui mateix
aquesta expedició
de televisió espanyola
també s'ha hagut de retirar
hi ha més medis
la tercera
ja ho ha anunciat
home clar que sí
però és que això
no és un problema
que ho anunci jo
és que és un problema
de ciutat
és a dir
quan hi ha una cosa
d'aquestes
no hi ha res
que no sigui impossible
i que no es pugui
aconseguir amb el treball
si nosaltres
ens hem proposat
a l'Alegrés
no és una qüestió
d'una o dos
i tres
les que calguin
perquè la ciutat
ha de responsabilitzar
els èxits d'una ciutat
consisteixen
en el treball col·lectiu
i en el treball
d'aquestes persones
i per tant
això per mi
ha estat sempre així
com a alcalde
i això ha de continuar
i a lo millor
jo no ho veig com a alcalde
però lògicament
qualsevol que estigui
en una posició
de responsabilitat
com la meva
ha de adoptar
una decisió
com aquestes no
el que ens hem pogut adonar
amb aquestes dues expedicions
és que Tarragona
té ganes de verès
i de més coses home
sí
correcte
i de més coses
l'únic que passa
que tot costa diner
tot té complexitats
però
però de més coses
no home
de verès
i de més coses
nosaltres som una ciutat
que estem
en un
en un moment
molt bo
el tenim d'aprofitar
però
però el moment
és bo
gràcies a tots els tarragonins
i a aquells altres tarragonins
que risquen un pèl més
i per tant
els que risquen un pèl més
han d'estar recolzats
i nosaltres
que som els que intentem recolzar
com la resta dels tarragonins
aquells que no arrisguem tant
que ja tenim una mica de panxa
hem de
recolzar molt
amb aquesta gent
i més
gent de casa
punyeta
que això
dona la sensació
després de
deixa'm fer una comparació
després del que va passar
ahir amb el Barça
potser que comencem a pensar
amb la gent de casa
i la gent de casa
es té que recolzar
i l'autèntic esport
per mi
per mi
per mi
el que passa
que jo no
no m'anotant
com la gent s'agreu
per mi l'autèntic esport
és l'esport de la gent de casa
i aquest és el que m'agrada
i el que
però clar
sempre hi ha la punta
d'aquest esport
que és una mica
com allò del Barça
que amb estrangers
ho aconseguirem
sí
moltes vegades
en comptes de
en tots els respectes
per les persones
moltes vegades
confonem
els esportistes
aquests
com el Barcelona
vull dir
com fos
com fos
el barcelonisme
amb l'Amsterdam
o l'Holanda
vull dir
hi ha una frase
del Barça
que et monta el banc
que parla
que diu una cosa
diu
la selecció
estrangera holandesa
i la
i la
i la legió
estrangera del Madrid
vull dir
referint-se
al que s'està fent
en aquest país
amb els esportistes
que en comptes
d'esportistes
són mercenaris
i quan tenim gent
a casa
hi ha que lluitar
per aquesta gent
hi ha que defensar-la
hi ha que treballar
per ells
i sobretot
el que no es pot fer mai
és abandonar un projecte
l'última
vinga
l'última senyor Nadal
també fa falta
a Tarragona també es veu
com com?
que fa una mica de mal temps
sí, sí, sí
està plovent
està plovent
el que li anava a dir
que també faria falta
un copet de sort
a l'esport de Tarragona
un copet de sort
no, la sort no existeix
mira
vosaltres
els que es dediqueu
al periodisme esportiu
parleu de la sort
la sort no existeix
la sort és treball
vosaltres es creieu
que hi ha sort
home
sí que en un moment determinat
salta aquell palet
però la sort és treball
el que passa
que el treball
arriba quan toca
i bé
doncs
què passa
doncs que
aquella persona
que és conscient
que el treball
és el més important
aquella persona
està també conscient
que quan hi ha mala sort
se supera
amb el treball
o quan hi ha una sort adversa
o quan hi ha una sort equivocada
o quan no n'hi ha
però no passa res
perquè
si tot depengués de la sort
doncs
en fi
estaríem tot el dia
davant de les loteries
que es compren números
les coses depenen del treball
i hi ha vegades
que el treball
no dona els seus fruits
i què és el que hi ha
que fer llavors
tornar a començar la feina
molt bé
senyor Nadal
moltes gràcies
a nosaltres els periodistes esportius
la pilota no ha entrat
no
és que la pilota
doncs toca o no toca
però
si no hi ha entrenament
si no hi ha feina
si no hi ha
si no hi ha
jo no veig
la gent de Tarragona
mira
la ciutat va molt bé
aquests nois han passat
dels 8.000 metres
la ciutat de Tarragona
si solament
tingués que confiar
en les hores
estaríem tot el dia
parats davant de les coses
de la loteria
de l'OCE
que estàs comprant loteria
no
la gent s'ha de aixecar
la set per anar a treballar
la sort és aquesta
però els núvols de l'Everest
no es treballen
ah però
bueno no es treballen
però si es continua treballant
un dia o altre arribaran
que no hi haurà núvols
molt bé
doncs a veure si arriba
vinga
senyor Nadal
gràcies
adéu-siau
bon dia