La situació actual del comerç
es mantenen alts, per la qual fomenta el malestar general
al de la majoria de comerciants.
No obstant això, també convé no alarmar-se massa,
ja que el futur ningú el pot assegurar totalment.
Per altra banda, veiem com la Rambla Nova,
que és la principal via de la ciutat,
està canviant comercialment i que les grans franquícies
s'estan implantant en llocs on fa poc existien bancs.
Qualcosa, anem a pensar, que si les grans empreses de la franquícia
aposten per Tarragona, vol dir que els seus indicadors
de la situació difereixen dels que podem reflectir nosaltres.
Cal valorar, per tant, això com a signe positiu.
Un altre factor positiu és la remodelació que continua
en determinats sectors, com són el lloguer o venda de vivendes,
i el sector de la telefonia, que canvia d'activitat remodelant-se,
el que fa que millori l'entorn comercial del carrer o zona
d'ubicació d'aquestos nous negocis.
També el sector de l'oci continua augmentant,
fent que carrers de molt poc trànsit de peatons
siguin avui dia de molt de pas,
concretament el sector de l'hostaleria, restauració i bars,
fomentant amb això que s'instal·lin comerços diversos,
i un altre sector amb alça darrerament
ha sigut el de les agències de viatges,
que al igual que l'anterior fa millorar el que existeix.
En el que respecta a les grans superfícies,
les superfícies continuen com estaven
en llogeres ampliacions o millores,
intentant implantació sobretot al parc de les gavarres,
encara que es parla molt, però la llei no permet que així sigui.
El sector alimentari de proximitat continua augmentant
en mitjanes superfícies, supermercats,
que estan suplint la manca de botigues d'alimentació,
i fan que no augmenti el problema del subministrament prop de la llar.
Cal valorar que en aquests moments,
en el sí de l'Ajuntament,
s'està debatint el Pla d'Equipaments Comercials, el POEC,
entre l'Ajuntament, la Càmera de Comerç
i les Solucions de Comerciants, la FUP,
el qual farà que existeixi una reglamentació clara
en la implantació de noves formes comercials a implantacions.
No cal dir que hi ha problemes com sempre dintre del comerç,
però estem convençuts que se superaran com fins ara,
a pesar de tot, se n'ha anat solucionant.
i després de la guerra l'atura i el 45, el 45 s'aprova, no?
Però en aquells moments de regola estava molt orientada cap a l'exportació
i veritablement, doncs, el mercat interior no es via cuidat.
Hi ha hagut un canvi, moltes d'aquelles meses han desaparegut
i ara, veritablement, una mica el que estem intentant fer
d'esglosses regoludes de fa una xeria d'anys,
m'està explicant nosaltres,
jo, que ho veig de tota la vida,
és fer una mica, doncs, canviar, no?
Fer allò que és l'ABC del consum,
que acaba de ser del món del vi,
que es veu vi on se fa vi,
són els que el coneixen, els que estan acostumats
i són els que l'aguanten més bé.
Aquests marcs i l'únic que donen la Constitució Mundial de la Salut,
que el vi fa mal, sí que fa mal,
amb les producions asiàtiques que genèticament
doncs no hi estan acostumades.
A nosaltres el vi ens desitgem molt més vi perquè ens vagi mal.
Això és un fet incostionable,
no ho tinc jo,
no és la meva teoria,
és una teoria científica, no?
Per tant, hi ha una constant que és que veu vi,
se veu vi als llocs on se fa vi.
I normalment també,
excepte Catalunya i Tarragona,
i Tarragona també,
es veu el vi, cadascú es veu el seu vi.
El normal és que cadascú veu el seu vi.
I si vietgeu,
sobretot si aneu a les nostres llocs d'aquestes,
d'aquestes petites,
entre cometes,
com a més grans de la seva qualitat,
però petites en quant a,
que estan en àmbits rurals
i geogràfics tancats,
i veureu l'afanyada que tindreu a veure un vi,
que no sigui el que fan a la zona,
segons on facis cap.
Això passa a l'arreu,
i Catalunya passa poquíssim.
Això passa en absolut,
Tarragona,
vull dir, Catalunya en general,
és allò que no exporta més la Rioja,
per entendre's.
Però aneu a la Rioja,
a veure si trobeu vins catalans,
o a la Ribera de Duero, que s'hagi costat.
Doncs no ho trobem,
això no passa en cap del món excepte aquí.
I Tarragona més,
perquè Tarragona encara està més orientada
cap a l'exportació.
Fins i tot,
si tot m'han costat,
nosaltres que som de l'Occident Tarragona,
de part d'un restaurant de Tarragona,
i dius,
escolti,
jo és el mull de Tarragona.
Ah, mira, tinc aquest de...
de batè,
o de...
no, escolti,
això no és Tarragona,
això és Tarralta,
o...
I llavors,
aquesta feina,
doncs és una feina que queda per fer.
Nosaltres hem orientat sempre,
des de fa unes set anys,
orientem la promoció,
doncs,
al propi territori,
perquè a més,
a l'àmbit territorial de la Ciutat de Tarragona,
que té Tarragona,
arreu,
els valls,
cambrils,
i tota la pasturada,
fins a arribar al Penedès,
etcètera,
etcètera,
hi ha una massa
potencial de consum
grandíssim,
i per tant,
encara que les empreses,
lògicament,
no posen totes les ous
en un mateix estell,
i doncs es diuen a l'exportació,
el mercat bo
no el tenen a prop de casa.
I si realment
aconseguíssim consolidar
el mercat
del mercat natural,
no caldria,
no caldria,
realment n'hi hauria d'exportar,
el passa que,
lògicament,
doncs,
de fora venen a vendre aquí,
de aquí es van a vendre fora,
però realment el mercat natural
i propi de cada domició d'urigen
és el seu propi dàmbit territorial,
i nosaltres aquí tenim
aquest avantatge
que tenim un mercat,
tenim uns clients potencials
molt més aixecats
que en altres cantons.
O sigui,
el patriotisme anòfil,
si a Tarragona funcionés,
doncs,
forma el més determinant
que la Terra Alta,
o el Pribrat.
O sigui,
si tots vostès
que viuen a Tarragona
i treballen
si volen morir,
perquè a mi,
a més d'allà on se vol morir,
i no d'allà on va néixer,
no?
Si tota aquella gent
que es vol morir a Tarragona
perquè es mire a Tarragona,
doncs,
miraríem la mar de bé.
Si,
abundando las cifras
que ha dicho el señor Soler,
piensen que
Tarragona,
a nivel de exportación,
no?
No,
en un momento que...
Si volen les idees de investiment.
Per què es produeix això?
Ja no prenen de oro,
si no es...
hi ha dues teories,
no?
Una que som tan cosmopolites,
que som els més cosmopolites del món
i que,
per tant,
doncs,
estem més oberts
que la resta d'allò,
i l'altra,
que és una mica més mazella,
és que som tan mazells
que tot el de fora
és més bo,
no?
O sigui,
la negativa i la positiva.
En tot cas,
la que sigui,
però,
sincantant-nos,
la nostra feina
és una mica
intentar canviar-ho,
no?
Per tant,
a veure,
estem contentíssims
que la gent exporti,
però
jo estaré més content
quan vagis
a qualsevol restaurant
de l'àmbit total de Tarragona
i vegis,
doncs,
en els llistats de vins,
no?
Doncs vegis la presència
dels vins de Tarragona
i que vol dir
que la gent els demanen,
no?
Perquè a vegades em passa
amb un espai
i escoltais
que la gent no m'ho demanen,
si no m'ho demanen
no ho dic,
val?
Per tant,
potser falta promoció,
potser falta el que sigui,
però en tot cas,
aquesta és la línia,
no?
Sí.
A veure,
el tema de la feina
priorat,
si la monessa no hi ha sigut priorat,
i la monessa no hi ha sigut
la monessa no hi ha sigut prioritat.
poca a l'Aragó,
i llavors hi havia
el que és el priorat,
que són els nous pobles,
que tenen unes condicions
diferents,
onològiques,
i que sempre han tingut
una proposta pròpica,
una altra,
exacte.
Llavors,
d'aquesta Tarragona
que t'explico,
que era tota la província
de Tarragona,
per entendre'ns,
menys el priorat,
primer marxa la Terra Alta,
o sigui,
marxa una comarca,
i després marxa la conca de Barberà,
i ara volen marxar
els del priorat
que no són priorat,
que són priorat
onològic,
o sigui,
per tant els pobles
del voltant
que són priorat
administratiu,
però que no són priorat
des del punt de vista
de...
I per tant,
la pràctica no és
que quedarà a Tarragona,
és que quedarà a Tarragona,
amb el camp i el terragonès,
una mica el baix camp, no?
I el moment hi ha hagut
que,
per uns anys cap aquí,
algun poble
que s'ha passat
de la província
de Tarragona
per tèr-se
en el cas de l'Auguret?
No.
Perquè no,
aquí hi ha hagut sorpreses.
Hi ha hagut algun poble
que va canviar
de comarca política,
administrativa,
pensant-se
que sí que han virit
de la província
i no el van canviar.
Perquè,
perquè clar,
els de la província
són...
Sí,
però monastre,
sí,
però monastre,
ja era de o penedès.
I llavors,
sí,
que en el fons,
que en el fons
el que determina
el preu del vi blanc,
que és una mica el que els...
No és que siguis
de Tarragona,
és que estàs
en la província
del Cava,
per entendre's,
que això tant ho ets
si ets el tarragonès
com si ets el camp,
com es véns ara del camp,
que ets el camp
que ets el penedès.
Hi ha moltes cooperatives
que venen
tota la collita
al Cava.
Exacte,
el que poden fer.
El Cava arriba
fins al Francolí.
Hi ha alguna cooperativa
que ven la collita
i després
un issuminista
com aquest vi
ha estat elaborat
al penedès
i els véns
en les cooperatives
i en el cas de la novena.
Sí,
bueno,
però s'estarem a fer.
Sí,
a veure,
això...
Això és vi,
això és vi,
a veure,
això és vi sense ampolles.
El que no...
nosaltres el que controlem
són els vins embotellans,
eh?
No,
no,
no,
no,
mira,
a Catalunya
ens bevem,
remenem
i d'allò
6 milions de toàlitros de vi,
se'n fan 3 milions.
Vull dir que
sempre,
sempre,
sempre hi haurà rioques
per aquí,
perquè tot el nostre
no se'l beuríem.
Això és el que es porten,
això és el que remenen
les empreses catalanes.
això és el que remenen
i el 40%
de la producció
de les empreses
de cava,
per entendre'ns.
No sé si m'explico.
Però les empreses catalanes
remenen
el doble
del vi que es fa.
Per tant,
lògicament,
aquest sempre,
sempre,
mentre això no canviï,
mentre continuem
anant bevent,
doncs,
ho ha de venir a vi de fora.
i això no és el que ells
m'han aportat
la policia
de nominar
fins
que van versen
un tipus de reïm...
No,
els,
mira,
els corrents rogadors
tenen,
o sigui,
no,
a veure,
no,
a veure,
no,
per fins de fora,
no.
A veure,
en tot cas,
no es pot fer
és pecat mortal,
això.
No,
jo no,
també és pecat mortal
molt algú
i d'entendre,
però a veure,
això és pecat mortal.
Llavors,
el que,
el que,
els corrents
el que fan és,
els piticultors
s'inscriuen,
per tant,
tenen unes hectàrees
de vinya inscritas.
Aquestes hectàrees de vinya,
segons el reglament,
tenen un més-menys
de producció etània.
Llavors,
home,
això sempre ho veient
activament,
tantes hectàrees de vinya
et donen tants quilos
de raïm,
et donen tants litros
de vi,
pots fer tantes ampolles
i això es compleix
parlanda,
vaja,
m'ha de venir a dir
que això és l'ABC,
no d'aquests
sinó de tots els consells
reguladors,
no?
Bé,
llavors,
a banda d'això,
que és una mica
l'origen,
a banda d'això,
llavors què es fa?
Doncs es fan els anàlisis
que es fan altres
de laboratoris de l'Incavi,
perquè,
un o altre,
ho analitzen,
perquè tinguis paràmetres
legals i gustatius
i després es fan els tastos
del vi,
del vi que està acabat
d'elaborar,
tot el vi és tasta,
si realment,
que no ho va,
cada vegada passa menys això,
però hi ha arribat a passar
perquè les laboratori,
avui dia ningú fa vi
si el fa dolent ja,
el mercat se l'ha menjat,
tots els que fan vi
tan bo,
si no,
ja no existeixen,
però,
si pots arribar a trobar,
un any que el que sigui,
pots arribar a trobar
que hi hagi partides de vi,
amb el que sigui,
això és tasta,
una manera de tasta,
de professionals independents,
el Consell no els té en plantilla,
que tasten i qualifiquen
o desqualifiquen,
i que a partir d'allò
s'embotella
i segueix un procés,
i lògicament,
una botella pot,
una ampolla pot ser bona
o dolenta,
perquè en el seu moment
aquell tiraboi
després està mal conservada
o evolucionat,
tota aquesta sèrie
de controls mínims
això ho fan aquest
una mica la diferència,
la garantia de qualitat,
que tu,
quan tu veus
qualsevol vingui
que no sigui un ser regulador,
la garantia te la fa donar la marca,
aquí la marca la tens igual,
però a més,
aquesta marca
se'l pot desometre
a una sèrie de controls previs,
que donen una altra,
diguéssim,
donen una mica més de serietat
a tot el...
Aquests passen
al doble control,
aquests passen
amb el control,
però si volen,
el seu conseller regulador
és com el que té sòci del Barça,
si et vols t'arribar sòci,
si et vols no ho ets,
i per pagues,
per ser-ho per entendre més,
tots aquests que posen
de Tarragona,
o de Penedès,
o de Ries Baixes,
paga,
en tant,
fas o no fas,
paga perquè donen un cert pastís,
però ho has explicat abans,
els que fan via ecològic,
que n'hi ha pocs,
però algun n'hi ha,
han de pagar dos,
han de pagar,
això és de dues entitats,
del conseller regulador
que toquin,
si es cobra l'encer,
que almenys no ho són,
i a més a més
d'un consell regulador
per entendre'ns
que hi ha
pels aliments,
pels productes ecològics,
aquests han de fer
el dos,
i,
a veure,
no,
en el fons,
en el fons,
fer vi ecològic
és fer vi
com es feia abans,
eh?
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
perdó,
t'ho diré,
no,
a veure,
tu dir,
no,
no,
no,
no,
d'una altra manera,
el vi,
el vi,
no,
el vi es fa igual,
perquè en el vi no,
no,
no,
no hi ha química,
hi ha física,
no,
el cultiu de la vinya
és cultivar com es feia abans,
que ara,
doncs,
es gasten drets productes
que abans no existien
i que,
bé,
doncs,
jo vaig fer gran
fent vi ecològic
per entendre'ns,
després el deixes de fer
perquè el món avança
i tires dos aquí
d'insecticida,
no,
però en el fons
és el que fan,
per fer el vi
com es feia 25 anys enrere.
El tema del vi
de l'insecticida i de la producció
és molt,
quins són els temes
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
alguna reglamentació
que des del punt de vista
perquè van legislandes
per les llibertes
normalment la tendència
és que
tots els productes alimentaris
i el vinat
nosaltres el concebrem
com producte alimentari
siguin explícites
en el consumidor
i expliquin una mica
doncs el que
una altra
com t'ho diria jo
el tranquil·litzin
de dir
escolti
aquest producte
doncs
té això
i bueno
i a vegades
en aquest moment
doncs
es volen portar
el grau alcoòlic
i no sé
igual
pues igual
en vida aquesta
faran
que no hi ha
una altra cosa
quan va bé el vi
qualsevol tipus de vi
el vi té prohibit
per legislació
els conservants
que posen els aliments
vull dir
qualsevol jauna de conservants
es posen els conservants
que el vi
o sigui
el vi
és dels més ecològics
dels productes
perquè
per reglamentació pròpia
mundial
no pas
espanyola ni catalana
doncs el vi
té prohibit
tots aquests conservants
corrents
amb alimentació
productes
amb alimentació
llavors
es pot eliminar
el part de la poesia
no
no
no
no
és que no
potser
perquè no he fet la reunió
però en tot cas
en tot cas
home
el que podeu fer
és
si voleu
una mica
el contingut
de la reunió
que ha
també avançat
nosaltres no tenim
càrrec d'erratiu
dintre de la
dintre de l'Ajuntament
en la reunió
el que es fa a l'Ajuntament
que hi trobareu
si voleu l'acabar
ja fem una mica
el que estigui interessat
fem una mica
de la premsa
i ho pareu
treure com notícia
que ho ha passat tractat
però això
entenc que això
s'hauria de dir
doncs
el president
de la conferència
la té
la presidenta
de
la presidenta
de l'unició d'origen
Canària
que es diu
Tocoronte
i això
és el que diu?
no
no és per l'elecció
això
hay dos vicepresidentes
que son
una senyora
que es la presidenta
de Ria Baixas
i el otro
és el president
del consell
del regulador
de la RIO
escoltam
si vola una picant
no picant
perquè després
pot veure
furtís
hi ha una cosa
històrica
que jo sí
quisiera remarcar
perquè
va a l'inni
un poco
con lo que has
preguntat tu
pensar que
la denominació
d'origen
de Tarragona
en los anys
setenta y tantos
era la tercera
denominació
d'origen
de España
a nivel
de importancia
en exportación
se llegaron
a exportar
340.000 hectòlics
la producción
actual
es de 500.000 hectòlics
en aquellos momentos
Iberia
dio el nombre
a los aviones
que compró
Boeing 727
y los dio
por orden
de exportación
Tarragona
le tocó
en tercer lugar
y el nombre
que lleva
ese avión
como puede ser
el de Prirato
que también
entró en otro lugar
más tardío
correspondía
a la denominación
de origen
o sea
coincide
como pasa
con algunas
denominaciones
de origen
el nombre
de la denominación
de origen
con el de la ciudad
pero esto
es en raros casos
como es por ejemplo
Tarragona
Málaga
y algunos más
que hay
o sea
para fijaros
la importancia
que en aquellos momentos
tenía la exportación
pero realmente
es lo que muy bien
ha explicado el presidente
nosotros estamos tratando
de conducir este tema
y prácticamente
de los 340.000 hectòlics
300.000 de largo
eran a granel
hoy día
la exportación
a granel
ha bajado
totalmente
son cifras ya
más bien
ingresorias
y el consumo
a la larga
será siempre
con vino
en botellano
aquellos vinos
que se mandaban
de aquí
sobre todo
a Alemania
que era
uno de los países
más importantes
importadores
esto ha bajado
totalmente
a doy
sí
sí
sí
es el mateix
que abans de posar
l'ampolla
si tú no vas
en una bodega
en un celler
que la borin
te vendran
abans de posar
la bota
l'ampolla
te'n porta
això
el que passa
que això
que és un
això
clar
té un àmbit
d'actuació
molt
no
no
per ells mateixos
això
pues en venen
els socis
per autoconsum
per tu
que faràs
per vostè
que farà
una excursió
familiari
no sé què
però clar
que si vols
prendre
no no
si vols prendre
massa
és més pràctic
prendre
una següent
descaixes
d'ampolles
que se't
conservaran
i que no sé què
que no pas
doncs prendre
cap a cas
vas a tenir
una bota
hauràs de manejar
una bota
que és molt difícil
i que
exacte
si tu
l'ampolla
quan te'l posen
dintre de l'ampolla
està tot bé
té una certa
reducció
etcètera
etcètera
però bueno
tu quan poses
el mi dintre
d'una bota
és una aventura
no perquè
a veure
si és a Catalunya
està ratificada
aquests dies
o sigui
aquí hi ha hagut
un llarg procés
no
sobre ratificació
s'ha ratificat
el ministeri finalment
no s'ha ratificat
m'he dit que
no podia no ratificar
si no hi havia
no sé quina cosa
no sé quin
disparat
legal
no
que hagi sigut el cas
però finalment
s'ha ratificat
i per tant
a partir d'ara
és quan
l'inici de Catalunya
si creu que
si posi
d'oportú
ha de donar l'ingrés
perquè clar
abans dèiem-ne
que era una Unió Unida
que tenia
vigència
Catalunya
estava emparada
pel govern català
però que no tenia
protecció
en el resta de l'estat
ni internacionalment
perquè el govern espanyol
no l'havia assumit
ara que la té assumida
doncs per tant
ara és el moment
en què la ciutat
la que tu no vol
que això lògicament
no sé la seva
passa�
槽ota
és
ambiolts
basura
p Himavi
ambiolts
és
ambiolts
etcéu
ambiolts
ho
ambiolts
Запavat
salam
60
altres
Alan
un
basura
la
fatura
나�
d'a
d'ha