.
Dones d'Avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda i benvinguts a una nova edició de Dones d'Avui.
Aquest dimarts parlarem d'arqueologia i patrimoni amb una dona que té una llarga experiència en el tema.
La nostra convidada és llicenciada en Geografia i Història, en l'especialitat d'Història Antiga.
La seva dedicació a l'arqueologia és, segons ella, un tema molt vocacional.
La Cristina Benet Arqué està casada i és mare de dos fills.
Viu a Valls, on va néixer, però la seva tasca professional la desenvolupa a Tarragona.
Va treballar durant tres anys a l'Escola Taller d'Arqueologia que l'Ajuntament va posar en marxa.
Durant els estius feia pràctiques en camps de treball i recorda en especial efecte el del carrer Caputxins i el del Teatre Romà.
La Cristina Benet, juntament amb uns companys de feina, van posar en funcionament una empresa,
Còdex, Arqueologia i Patrimoni, que va ser la primera d'aquestes característiques a Catalunya.
Avui parlarem amb ella perquè ens expliqui els secrets de l'arqueologia.
Molt bona tarda, Cristina, i benvinguda al programa.
Gràcies, bona tarda.
En primer lloc, dir que a l'equip del programa ens agrada trobar i poder entrevistar dones joves i emprenedores com vostè.
Gràcies.
I dit això, entrem en matèria.
La seva empresa es diu Còdex, Arqueologia i Patrimoni.
Quants treballadors té i quants socis hi formen part?
Bé, nosaltres som 15 socis i hem tingut, els treballadors varien,
hem arribat a tenir fins a 70 treballadors en funció de les diferents obres que es portin a terme, no?
Arreu de Catalunya, treballem a tot Catalunya.
Molt bé.
Les persones que hi treballen són gent jove?
Ens pot dir una mica la mitja d'edat?
Sí, normalment són gent jove, menors de 30 anys o els arqueòlegs que porten les oves fins a 40, normalment.
I què els va conduir a llançar-se en aquesta aventura?
Bé, nosaltres arreu de la nostra experiència a l'escola Taller vam acostumar-nos a treballar en equip,
treballàvem bé, estàvem a gust i vam decidir que volíem continuar treballant,
sabíem que l'escola Taller havia d'acabar i una vegada vam veure que la cosa ja anava en sèrio,
que se'ns acabava, doncs vam muntar l'empresa.
I què fan exactament a Còdex?
A Còdex té un ampli ventall d'ofertes, però bàsicament el que fem són excavacions arqueològiques,
paritatges de solars, també muntem exposicions, qualsevol cosa vinculada amb el tema del patrimoni i arqueologia.
Sembla que l'equip és mixta. Quin tipus de professionals en formen part?
Bàsicament tenim un grup d'arqueòlegs, que són els que normalment dirigeixen les obres,
i llavors també hi ha socis que són peons especialitzats en les tasques d'arqueologia
i que han assolit una àmplia experiència en tasques de dibuix, tasques de materials,
el qual els permet a l'arqueòleg donar una més llibertat a l'hora de portar a terme l'excavació.
Han d'estar tan pendent del ritme de treball i tot això.
Cristina, que hi ha més homes o dones?
Hi ha més homes.
Més homes.
Però també hi ha moltes dones.
El món de l'arqueologia és dels homes?
No, però nosaltres, a veure, nosaltres bàsicament la nostra tasca la desenvolupem conjuntament
amb el món de la construcció.
I en el món de la construcció bàsicament el que hi ha són homes.
És difícil introduir dones dintre d'aquest món, tot i que nosaltres n'hem tingut,
però com que la tasca, molta de la feina que es fa, és una tasca de força,
davant d'un constructor, defensar el fet que una dona pot fer la mateixa feina que un home
és difícil, quan a vegades a més a més és cert que no pot fer-ho.
Llavors reservem a les dones les tasques de menys.
Les tasques de administració, les tasques de direcció d'obra,
o sigui, tenim moltes arqueòlogues que dirigeixen l'obra,
i les tasques, doncs, hi ha més de tota alternada cada dia,
del treball de camp en si, doncs, es reserva bàsicament als homes, no?
Molt bé. I quins serveis ofereixen? I a qui va dirigit?
Els nostres serveis van dirigits, doncs, a les administracions
i als promotors, o qualsevol particular que tingui una necessitat específica en aquest camp.
hem de recordar que Tarragona és sol declarat a nivell d'arqueologia, a nivell de patrimoni,
i llavors qualsevol intervenció que es pugui fer, qualsevol construcció d'un edifici nou,
o fins i tot remodelacions de baixos i tal, necessàriament ha de portar vinculat un informe arqueològic previ
o un seguiment dels treballs que es facin perquè es controli, doncs, que no surtin restes que no es tinguin coneixement d'elles, no?
Llavors, nosaltres oferim tots aquests serveis d'assessorament, de paritatges, de control d'obres i d'excautions arqueològiques,
doncs, a tota la gent que tingui aquesta necessitat.
Abans, en la presentació, hem dit que és la primera de les empreses d'aquest tipus que es va crear a Catalunya.
Sí.
Entens coneixement que se n'hagi creat alguna altra més?
Sí, em sembla que en aquests moments, no voldria equivocar-me, però n'hi ha unes 15 funcionant a Catalunya
i arreu de l'Estat n'hi ha bastantes més.
El que passa és que n'hi ha moltes, o sigui, nosaltres som una empresa que ens dediquem únic i exclusivament en aquesta feina.
La gent que tenim treballant per nosaltres té una dedicació exclusiva en aquesta feina
i sé de moltes d'aquestes altres empreses, d'aquestes 15 que t'he comentat,
que la gent combina aquesta feina amb d'altres feines, com, per exemple,
hi ha gent que treballa a l'administració de 8 a 3 i a les tardes es dediquen a fer paritatges o a fer controls d'obres o coses d'aquest tipus.
Però llavors vosaltres vau prendre model d'algun tipus d'empresa o se us vau córrer la idea així sense més ni més?
No, en aquells moments no hi havia cap empresa que es dediqués a aquest tema,
fins i tot quan es comentava amb gent, doncs semblava una bogeria.
Quan vam anar a parlar amb i gent es van dir que estaven bojos i no sabien a quin epígrafs ens havien de posar.
Quan vam començar a treballar amb l'administració les factures no ens les acceptàvem perquè no entenien que poguessin facturar arqueòlegs,
és a dir, el personal especialitzat en peonatge, els directius amb el peonatge, això no s'entenia, ens va costar moltíssim començar a iniciar una dinàmica
que l'administració comencés a treballar amb empreses, que les empreses de construcció ens acceptessin,
fins i tot al principi vam haver de, fins i tot a Tarragona, vam fer experiències de prova mixtes amb peons de la construcció
i peons especialitzats nostres, al final doncs tots els constructors s'en donaven en compte que nosaltres anàvem molt més de pressa,
però clar, va ser una cosa que ens va costar força, totes les empreses que han vingut darrere ens han trobat el camí molt pla i molt ben preparadet
i nosaltres vam haver d'iniciar una dinàmica que en aquells moments, fins i tot a nivell d'universitats, a nivell de professionals,
hi havia com una mica de por que ens poguéssim estar influenciats per les necessitats dels promotors,
que ens poguessin influenciar negativament en detriment de l'arqueologia i el que és la història.
Cristina, digu-nos una cosa, quin és l'objectiu primordial de l'arqueologia en general i de l'arqueòleg en particular?
Bé, l'objectiu primordial de l'arqueologia, a veure, de l'arqueòleg és d'un terme, les desques d'arqueologia,
que l'arqueologia és una part molt important de la història i que ens dona llum sobre unes èpoques,
diguem-ne l'arqueologia tradicional, d'unes èpoques que històricament no hi ha cap dada escrita perquè no hi ha referències sobre aquest tema.
Posteriorment s'ha parlat ja de l'arqueologia industrial, d'arqueologia més propera,
que ens pot apropar a una sèrie de dades que no s'escriuen o que no es comenten,
que són coses que hi ha una dinàmica tan clara respecte, per exemple, sobretot al tema de la industrialització,
és difícil trobar uns cents de fàbriques, de rajoles, per exemple.
Quan ara que han desaparegut ens els trobem essencials i ens costa molt de localitzar,
en aquells moments no s'hi va pensar en això.
I ara són tasques que s'ha de recuperar al passat, és una mica intentar refer la història
perquè la puguem conèixer i ensenyar als nostres fills i a la gent que vingui a darrere nostra.
Coneix les causes per les que no hem aconseguit ser Patrimoni de l'Humanitat?
Home, jo crec que tampoc no és que no s'hagi aconseguit, sinó que el paquet, tinc entès,
la candidatura es va retirar i es presentarà en el decurs d'aquest any.
Jo suposo que és que no hi havia temps material per preparar una cosa que és tan complexa
com una candidatura per Patrimoni de l'Humanitat.
Es necessita molt de temps, molta gent, una dedicació molt important
i potser la cosa va començar així una mica, doncs, bueno, provem-ho no sé què,
es vam començar a engrescar i vam intentar, doncs, construir la casa,
començant per la teulada, quan havíem de començar pels ciments.
Però creu que ho aconseguirem?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
S'ha de ser optimista en aquest sentit, jo crec que sí.
I què suposaria per Tarragona, per la ciutat de Tarragona, ser Patrimoni de l'Humanitat?
Tots seran avantatges o no?
A veure, el ser Patrimoni de l'Humanitat representa un reconeixement
a nivell internacional d'un patrimoni que realment Tarragona té.
El que passa és que això comportarà una sèrie de problemes afegits
que farà falta veure de quina manera es solucionen, no?
És a dir, ens miraran molt més en una lupa des de fora
perquè la candidatura la donen, però vull dir que en qualsevol moment la poden treure.
Hi ha una inspecció continuada sobre la ciutat,
sobre si segueix unes pautes que es marquen en aquest sentit
i doncs ens haurem d'esforçar moltíssim per seguir aquestes pautes.
Com a empresa, Còdex, col·laborant amb altres entitats de la ciutat?
Sí, Còdex col·laboradora, és empresa col·laboradora
amb la candidatura de Tarragona a Patrimoni de l'Humanitat
i hem treballat, doncs treballem amb la delegació de la Generalitat de Catalunya
aquí a Tarragona, amb l'Ajuntament de Tarragona, amb qui convingui.
Nosaltres sempre hem estat oberts a qualsevol col·laboració
i amb totes les institucions de la ciutat.
A la gent del carrer ens dona una mica la sensació
que les entitats no tenen molt clares les competències en aquests temes.
És a dir, davant d'un descobriment o d'una troballa important
comencen les declaracions, no sempre amb la mateixa direcció,
i costa una mica d'imaginar que Generalitat, Ajuntament,
promotors, arqueòlegs estiguin d'acord amb el mateix tema.
Què passa aquí? Qui mana realment?
A veure, qui mana, qui mana, realment és la Generalitat.
A veure, la tutela de la patrimoni és de l'Estat,
l'Estat va cedir les competències a la Generalitat
i en definitiva la Generalitat les pot cedir en qui vulgui,
però vull dir en definitiva la potestat sobre el patrimoni
la té la Generalitat.
Què passa? Doncs que evidentment en una ciutat com Tarragona,
on hi ha una delegació de la Generalitat de Catalunya,
on hi ha un Ajuntament, on hi ha un patrimoni tan ric i tan important,
on hi ha universitat, hi ha una sèrie de gent preocupada pel patrimoni,
doncs normalment és difícil que tot vagi en consonància.
Seria allò de desitjar i crec que és una direcció
en la qual s'ha de treballar en aquest sentit,
però clar, és un tema, doncs, un pèl complex,
vull dir, qualsevol tipus de feina en la qual hi participin
dos o tres estaments sempre genera un conflicte.
Potser en el fons el problema és que no tenen clar
quin tipus de ciutat volen.
Jo crec que és el que hem de decidir entre tots,
no només els estaments, sinó que tots els ciutadans de Tarragona
han d'apostar i han de decidir quina és la ciutat que volem
i amb això és el que hem de treballar.
Pensem que nosaltres estem en una ciutat
que hem decidit viure en ella
i, per tant, volem que sigui una ciutat viva,
no una ciutat morta.
Si volguéssim que fos una ciutat morta,
se n'aniríem a viure en un altre lloc
i s'escavaria tot Tarragona i quedaria preciós,
però no hi veuríem.
Com que hem decidit viure-hi, doncs hem de treballar
i és més difícil que en l'altre cas,
però hem de seguir endavant.
Senyora Benet,
què hi ha d'aquella imatge
que tenen molta gent del carrer de l'arqueòleg
tipus Indiana Jones?
Realment va anar així o no?
No, n'hi ha molt poca cosa d'aquesta imatge
de l'Indiana Jones.
I això no vol dir que n'hi hagi algú, doncs,
que l'hagi pogut experimentar,
però nosaltres, a veure,
nosaltres vivim i treballem a la ciutat
que coneixem, la ciutat de Tarragona,
la ciutat on sempre hem estat.
Hi ha sempre una mica, doncs, allò del descobriment,
una mica, doncs, el busanillo,
però, en el fons, vull dir,
no deixem de ser científics,
que estem investigant sobre un tema
com qualsevol altre podria estar investigant
sobre altres coses, no?
Els arqueòlegs s'entenen bé
amb els restauradors, arquitectes i geòlegs?
És a dir, la seva professió ha de comptar amb d'altres
perquè les coses surtin com han de sortir?
Això és bàsic.
Nosaltres no podem treballar sols.
Necessitem dels arquitectes,
necessitem dels restauradors
i jo crec que hem arribat a una bona col·laboració
i una bona entente a nivell de feina amb tots.
A Tarragona, la tasca dels arqueòlegs
i la conservació del patrimoni no s'acaba mai.
Sembla que és així.
Què creu que és el més prioritari en aquests moments, actualment?
El problema és que no podem aturar
l'evolució de la ciutat
i el creixement de la ciutat.
Si ho poguéssim, podríem decidir,
actuem aquí i ens concentrem en aquesta zona.
El problema és que la ciutat va creixent,
que es van demanant permisos d'obres,
que es van construir nou edificis
i això genera una intervenció
amb el que nosaltres es qualifica
d'intervencions d'urgència,
perquè és això,
davant d'una obra surt una part del jaciment de Tarragona
i hem d'anar a excavar.
I això és difícil que es pugui parar.
I llavors s'ha de mirar,
de compaginar les dues coses.
El que passa és que en aquests moments
estem vivint una...
S'ha disparat moltíssim la construcció de Tarragona
i això ha reportat
unes grans intervencions arqueològiques
i moltíssima feina per tots nosaltres.
El que potser ens ha provocat
el fet de deixar de banda una mica
el que seria de desitjar,
el que programat,
el que ens agradaria intervenir.
Perquè allò sabem que ho tenim allà,
esperant,
i que a qualsevol moment hi podrem intervenir.
I ens dediquem a l'urgent,
a tapar forats, que diem.
I què és això que els agradaria?
Home, suposo que tot Tarragona
està pendent de què passarà amb el teatre.
Hem intervingut en el circ,
però s'està encara intervenint en el circ
i s'ha d'intervenir en molts altres llocs de Tarragona.
I els promotors no estan una mica enfadats?
Amb vostès?
Bé, no amb vostès, però...
Sí, també, també.
Cada vegada que demanen un permís d'obra
els deuen posar les mans al cap
pensant, per favor,
que no hi hagi res a sota, perquè si no...
A veure, crec que tampoc no és això,
perquè en teoria se sap,
on hi ha coses.
Quan un promotor compra un solar,
normalment molts promotors a nosaltres ja ens demanen
el que és un paritatge,
que és a dir, nosaltres fem un estudi
respecte a les troballes que s'han fet al voltant d'aquell solar
i ja li donem les probabilitats que té
que hi surtin restes o no.
Per tant, el promotor normalment ho sap.
El que passa és que, evidentment,
li preocupa saber
fins a quin punt serà important
el que pugui aparèixer.
A veure, no serà important,
fins a quin punt seran les dimensions
de la intervenció que s'hagi de fer
anant a nivell de temps,
més a nivell de temps que no pas a nivell econòmic.
Què passa?
Doncs els promotors estan preocupats,
sí, estan preocupats,
però...
I crec que tenen en part, tenen raó.
A veure,
aquí a Tarragona s'ha anat carregant tot el...
No Tarragona,
tot Catalunya,
i suposo que tot l'Estat s'ha anat carregant
tot el cost del descobriment del patrimoni arqueològic
a sobre del promotor
i no se li ha donat res a canvi.
El lògic seria pensar
que si un promotor
ha de fer una inversió
d'X milions,
4, 5, no sé,
10, 20,
que siguin,
amb una intervenció arqueològica,
això li pugui representar
una desgravació fiscal
important
o, bueno,
hi ha altres mesures.
No sé,
és un tema que s'hauria d'estudiar molt bé
perquè un senyor
quan un compra un quadre
doncs té una desgravació,
quan aquell quadre
per comprar-lo
el pot deixar de comprar.
No té cap obligació
de comprar-lo perquè vol.
en canvi un senyor
que té un promotor
que té unes restes
les té
tant si vol com si no vol
i les ha d'excavar
tant si li agrada com si no.
Jo trobo que això
és un greuge comparatiu
respecte a altres promocions
i respecte a altra gent
i crec que s'hauria de tenir en compte
i les administracions
en aquest sentit
haurien de treballar
encara que
pel promotor
no fos tan gravós
aquest tema
i que no se'l mirés
amb tant mals ulls.
Com a arqueòloga
què diria que hi ha
sota Tarragona?
Doncs una ciutat
com la que ara tenim
però molt més antiga
i molt important
una de les ciutats
més importants
de l'imperi romà
i és la nostra obligació
preservar-la
i mirar d'extraure
el màxim d'informació
possible.
Els tarragonins
són conscients
d'aquesta riquesa?
No, no ho crec.
Els tarragonins
no són conscients
d'aquesta riquesa.
Els tarragonins
el que passa és que
és molt problemàtic
això és com aquell
que es va comprar un pis
i li ensenyen un plano
i li costa molt
fer-se la idea
d'entendre en aquell plano
com serà el seu pis.
Doncs el mateix
quan un senyor passa pel carrer
i veu quatre morets
quatre pedres
doncs no pot entendre
el que nosaltres sí
que veiem allà.
És molt difícil
de fer entendre.
La nostra feina
també és fer-ho entendre.
La idea
és treballar una mica
en el sentit
ja pedagògic
i en el sentit
de difusió
que ara el que nosaltres
veiem també ho pugui
veure la gent del carrer.
I en aquest sentit
s'estan treballant
en muntar exposicions
i en muntar
una sèrie
de publicacions
molt didàctiques
tant a l'Ajuntament
com a altres llocs
que ara que la gent
pugui entendre realment
què és el que nosaltres trobem
perquè si no
no ho entenen.
Per exemple
com es podria arribar
a la gent jove
a les escoles?
Doncs a la gent jove
a les escoles
s'hi arriba mitjançant tallers
s'hi arriba mitjançant
visites culturals
a la ciutat
que se'n fan moltes
i són molt interessants
i s'hi arriba
ensenyant-los
a entendre
l'urbanisme
de la ciutat actual
perquè puguin entendre
com era la ciutat romana.
Molt bé
tot seguit
Cristina
donarem pas
al qüestionari
de la Fina
ja sap com funciona
respostes breus
i ben clares
o sigui que
Fina
endavant
i molta sort
Bona tarda Cristina
Molt bona tarda
A més de còdex
han muntat una botiga
al carrer Major
que es diu Mosaic
què hi venen allí?
Patrimoni
records
o souvenirs?
Jo crec que no hi venem souvenirs
i venem alguna cosa
de records
i venem molt de patrimoni
és a dir
el que nosaltres
intentem vendre
és una imatge
de la ciutat de Tarragona
que la gent
es pugui emportar
una imatge
de la Tarragona romana
de la Tarragona medieval
i que no només
s'hagin
de quedar
doncs
en comprar
la nina de Faralais
que també es venen
amb altres botigues
no?
Què és això
de l'arqueologia industrial?
L'arqueologia industrial
és aquella arqueologia
que es practica
en el que són
ja tot el procés
d'industrialització
que hi ha hagut
amb totes les fàbriques
i totes aquestes
grans
sobretot aquest gran
boom industrial
que hi va haver
en un moment determinat
i que això
ja s'ha anat perdent
i és una mica
doncs intentar conèixer
què està passant
què és el que va passar
i com
es va desenvolupar
tot el procés
d'industrialització
Creu de veritat
com ha comentat abans
que en el tema
del patrimoni
es funciona quasi bé
sempre en política
d'urgència?
És a dir
tapar forats
i anar fent?
Jo crec que fins ara
s'ha funcionat molt així
i també crec
que hi ha una bona voluntat
perquè no sigui
d'aquesta manera
el que passa
és que és ben difícil
es necessiten
molts mitjans humans
i es necessiten
molta dedicació
per poder
canviar una mica
aquesta política
suposo que
un dels objectius
de la candidatura
de Tarragona
a patrimoni
i la humanitat
és aquest
Però això passa
a tot arreu
Això passa a tot arreu
només passa aquí
Actualment
aquí a Tarragona
es pot amagar
la descoberta
de troballes?
Jo crec que és molt difícil
jo crec que no
però
tampoc no sóc la persona
idònia per dir-ho
perquè en definitiva
si s'amaga una troballa
aquí més s'amaga
és a nosaltres
potser
es podria fer
però jo ho dubto
jo crec que en aquests moments
vull dir
una màquina
que es va llogar per Tarragona
de seguida
se sap
on està
i qui la fa anar
tot el que es troba
val la pena
és a dir
tot té valor
tot té el seu valor
serà més alt
o més baix
però en definitiva
és un trosset
de la història
i aquest trosset
és imprescindible
per conèixer la totalitat
és un risc
començar a construir
sense l'assessorament
d'un tècnic
amb aquesta matèria
actualment?
jo crec que sí
jo crec que
nosaltres hem batallat
moltíssim
perquè tots els constructors
tots els promotors
de Tarragona
i de fora de Tarragona
abans
abans de comprar
qualsevol solar
o qualsevol casa
ens consultin
a nosaltres
o a qui sigui
sobre quina potencialitat
arqueològica
pot tenir aquell solar
el que passa
que de vegades
això no es fa
i llavors
ens trobem amb
moltíssims problemes
que llavors
has de solucionar
posa tranques i barranques
com puguis
però l'ideal
és que ho facin així
n'hi ha moltíssims
que ja ho estan fent
perquè s'han trobat
amb problemes greus
i al final
s'escarmenten
com reacciona la gent
davant la descoberta
de troballes?
creu que estan contents
feliços
o saben que comencen
els mals de cap?
jo crec que saben
que comencen els mals de cap
i els preocupa moltíssim
encara que en el fons
potser els agrada
normalment un promotor
un constructor
de Tarragona
ja li agrada
ja li agrada
el que passa és que
li agradaria que li sortís
el solar del veí
no el seu propi solar
sol passar
és partidària
del trasllat
de les restes
perquè com a mínim
es perta el context
i penso que és important
jo crec que és un tema
molt complex
durant molt de temps
s'ha fet
la potencialitat
potencialitzat
una mica
el tema dels trasllats
però és un tema
molt difícil
per aquest problema
perquè ens treu
fora de context
un element arquitectònic
un context arqueològic
i això pot ser molt problemàtic
a la llarg
jo crec que en la mesura
del possible
s'ha d'evitar
sempre que es pugui
sempre que es pugui
perquè què li sembla
com va quedar
després de la polèmica
les restes de l'Eroski
les restes de l'Eroski
han quedat molt maques
precioses
el problema és que no estan
en el lloc
que haurien d'estar
i això és un tema
que ja està fora de polèmica
perquè ja estan allà
i per tant
en el seu moment
es va decidir
que es posessin aquí
i qui ho va decidir
doncs ho va decidir
i ja està
Aprofita les vacances
per veure pedres
o li agrada
desconnectar totalment
de la seva professió?
De tot
jo no em faig gaire
de vacances
de fet
nosaltres tenim tanta feina
sobretot bàsicament
a l'estiu
és quan tenim més feina
que no podem tenir vacances
tenim les vacances
aquestes partidetes
una setmaneta
uns dies per allà
un pont per allà
i doncs sí
m'agrada anar a veure
restes
no em fa cap por
perquè m'agrada molt
però també
si puc desconnecto
perquè els nens
els meus fills són petits
i a vegades és difícil
posar-los en una dinàmica
de veure pedres
si no els portes
una mica a la platja
una mica a la muntanya
És una fan
i una enamorada
de la cultura romana
Sí
Ho seria igual
si no estés a Tarragona?
No ho sé
és molt difícil de saber
perquè clar
les meves circumstàncies
són aquestes
i és difícil de saber
com hauria reaccionat canviant
però jo
evidentment
a mi Tarragona
m'apassiona
i Tarragona romana
encara més
Doncs fins aquí
Moltes gràcies
Molt bé
Per acabar
digui'm
quin monument
o quina resta
es destacaria
de la nostra ciutat
i per què?
Jo no destacaria
cap monument
en concret
Jo ja vaig dir
una vegada
que a mi el que m'agradaria
és recuperar
bé no recuperar
no possible
a nivell d'imatge
no a nivell real
perquè és impossible
la visió que tenien
els romans
en el segle II
quan arribaven a Tarragona
i veien la ciutat
des del mar
això seria
l'ideal per mi
Molt bé
i la pregunta obligada
del programa
que no se n'escapa
cap de les nostres convidades
digui'm
què pot aportar la dona
al món de l'arqueologia
pel sol fet
de ser dona
Doncs molt
Digui'm
Digui'm
Jo crec que les dones
som
no sé
potser una mica més
preocupades
es miren més els detallets
i el món romà
doncs era també
molt detallista
i és un tema
que s'ha de tenir molt en compte
Molt bé
doncs moltíssimes gràcies
Cristina
per haver estat entre nosaltres
i compartir
els coneixements arqueològics
amb els oients
de Tarragona Ràdio
Gràcies a vosaltres
I a vostès
res més per avui
l'equip del programa
s'acomiada
fins al proper dimarts
Joan Maria Bertran
el control tècnic
Fina Costa
de producció
i Mercè Baciana
que els ha parlat
durant mitja horeta
Els esperem
la setmana que ve
Adéu-siau
Fins demà!
Fins demà!