Són les 8 del matí. Avui, digeus 30 de novembre del 2000,
és un dia especial per Tarragona.
Joan Miquel Nadal, alcalde, bon dia.
En directe, l'alcalde de la ciutat, a la plaça de la Font.
Bon dia a tots. Probablement estaran sentint la tronada,
que és molt significativa,
perquè en aquells moments comencem...
Ho deixem per després.
Ho deixem per després, alcalde. Tarragona és patrimoni de la humanitat.
Està caigant de munt.
Sí, sí, que ha caigut.
Sí, sí.
No, no, no.
No.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tarragona és patrimoni de la humanitat i gràcies als conjunts monumentals importantíssims que tenim i que també anirem recollint al llarg del matí des de diferents escenaris, el pretori, les muralles, el cir, l'amfiteatre, l'aquaducte, la pedrera del Mèdol, la torre dels Escipions, el fòrum local, el provincial, la necròpoli, l'art de Barà, Sant Celles i els munts.
Anem cap a la plaça de la Font perquè de ben segur que tot i que són les 8 i 10 minuts hi ha força ambient en aquesta plaça tarragonina. Marta Domènec.
Alcalde, bon dia i enhorabona.
Bon dia i bona hora.
De tot, crec que ha estat pitjor, l'espera d'aquests darrers dies i sobretot d'aquesta matinada o l'espera per poder-ho anunciar a la ciutat?
De fet, quan fa temps que tu consideres que has aprovat un examen, doncs comences a estar segur de les coses però quan tens que anar a buscar la papereta sempre hi ha aquell dubte de si el professor m'haurà entès del tot, no?
I ha passat una mica això, tots estàvem convençuts que estàvem en el bon camí, que feia temps que estàvem en el bon camí com han reconegut justament Austràlia
i han dit que va ser una llàstima que amb anterior oportunitat se retirés la candidatura.
Però estàvem convençuts, n'estàvem segurs, sabíem el que havíem fet i el que havíem treballat però els últims moments sempre són allò d'anar a buscar la papereta,
anar a retirar-la de la guixeta de la universitat o de l'escola, doncs sempre dius a veure si el professor s'haurà tornat boig al final i no m'aprovarà, no?
Però ha anat molt bé i per Tarragona va molt bé i sobretot és fonamental una cosa que és que estem acabant un segle d'una manera molt positiva.
Estem acabant un segle des de la perspectiva de la capitalitat amb un nivell econòmic bo, amb un nivell cultural reconegut
i en fi, jo crec que la nostra aposta al segle que ve és sincerament important i molt positiva.
I a més, en definitiva, amb agraïment a tots els ciutadans, a tots els ciutadans, molt agraïment perquè realment la campanya que es va fer amb el seu dia
i les possibilitats que es van anar recolzant, doncs ha anat molt bé.
Però també moltes gràcies a tots perquè sense l'esforç de la ciutat i sense l'esforç de tots plegats no s'hauria aconseguit.
Això és una cosa que interessa a tots i que val per tots.
Estem en directe per Tarragona Ràdio. Com els explicaria als ciutadans de Tarragona
què ha sentit vostè quan aquesta matinada l'ha trucat Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni?
No sé, he pensat dues o tres coses, però li he de dir una de veritat.
Això per mi és més important que guanyar unes eleccions. I n'he guanyat algunes.
Això és més important perquè això demostra que l'esforç que tu has fet durant molts anys
amb els teus companys de govern, l'esforç que has fet amb l'Ajuntament i l'esforç que has fet amb la ciutadania.
És a dir, tot aquest esforç té una realitat, té una marca, té una qualitat.
Moltes vegades quan guanyes unes eleccions te diuen que les guanyes contra una altra o malgrat alguna cosa.
Aquí és un tema de conjunt de la ciutat, de conjunt de tots els tarragonins, de conjunt de tot el treball
i això realment és increïble. I és una victòria de tots, per tots i que ha de traduir que Tarragona
aporti a la marca de la Costa Dorada, amb platges, amb oci i amb cultura, un fet transcendental
que és que hi hagi possibilitat d'obtindre aquestes tres coses.
I per tant, molta satisfacció, perquè és una victòria de tots i per tots, una victòria exclusiva d'una persona.
El 18 d'octubre de l'any 1996 deia al diari de Tarragona
que entrarem al tercer mil·leni sent patrimoni de la humanitat. Ho va encertar?
Amb els periodistes sempre encerteu. No sé com ho feu, però sempre teniu raó.
No, ho va dir vostè això.
Ah, ho vaig dir jo!
Bueno, és que jo tinc una espècie de... En fi, doncs aleshores alguna vegada l'encerto, no?
Encara que sigui de tant en tant. Doncs sí, el vaig encertar.
Nosaltres, jo sempre que vosaltres m'ho preguntàveu, parlava de 4 o 5 anys o de 6 anys.
Vosaltres moltes vegades els periodistes insistíeu si avançàvem en aquest camí.
De fet, avançàvem. Però una ciutat és molt complicat.
És a dir, no és el mateix, des de la perspectiva pràctica, una cornissa cantàbrica
o el rupestre, el llevant espanyol. No és el mateix.
Perquè aquestes coses tenen un context més ampli, tenen una facilitat de conservació
i d'aproximació diferent.
Nosaltres estem parlant d'una ciutat com Tarragona, que té un port, que té una indústria química,
que té un entorn dur, que té un entorn de riquesa, però que té un entorn dur
i que estem situats damunt d'una ciutat romana.
I que aleshores tots aquests monuments s'aviuen al voltant de la ciutat, no?
I això és el que marca la diferència.
Aquí el patrimoni de la humanitat és el món romà,
però també és l'excepcionalitat de viure 100.000 persones o 150.000 persones,
depèn si paguen impostos o no paguen impostos,
de viure, aquestes persones, de viure damunt justament del que és patrimoni.
Que això és molt i molt important,
perquè a partir d'ara, quan nosaltres posem a les autopistes un lletrero que digui
Tarragona, patrimoni de la humanitat,
el visitant que entri aquí, el mateix per fer turisme, el mateix per dinar,
el mateix per fer negoci, el mateix per divertir-se,
o el mateix per veure els monuments,
sap que entra en una ciutat com Tarragona
que està assentada bàsicament sobre una ciutat romana
i que, per tant, s'incorpora en un patrimoni de la humanitat.
Estem molt contents, doncs, plegats avui,
però això dona molta responsabilitat, un títol d'aquestes característiques.
Sí, la responsabilitat fa temps que la tenim
i que l'hem assumit i que l'estem desenvolupant,
però ho sento.
Si ara m'ha ve la pregunta aquella d'un de vostès que digui
i a partir d'ara què, doncs a partir d'ara lamentano molt.
Fins al cap de setmana anem a disfrutar-ho tots,
perquè hi ha hagut alguns companys que a les 6 i mig del matí
ja m'estaven preguntant i ara què.
Ara anem a divertir-se, a disfrutar-ho
i a pensar en nous objectius,
nous objectius que serveixin alhora
per ser repte de totes aquestes coses.
Vostè és diputat de Convergència Unió al Parlament,
ara se n'ha d'anar a discutir sobre els pressupostos de Catalunya.
Això no deu ser gaire divertit en un dia com avui?
Això ha sigut aquella paraula que té quatre lletres
i que no es pot dir perquè no està de moda, no?
Perquè, home, imagini's per un moment,
he estat alguns anys treballant això
i que no pugui arribar a Austràlia,
estar allà, doncs, amb el personal m'ha fotut bastant.
Però un té les seves responsabilitats
i té que fer el que té que fer i el que toca.
I si no vols pols no vagis a l'era
i quan tu ets diputat a Madrid o a Barcelona
doncs no et queda més remei que assumir
tota la responsabilitat que això comporta.
Però, dit això, les persones que han estat allà,
la Mercè, l'Albert i l'Emili,
i el Ricardo i el Mascaró,
han assumit la representació de Tarragona molt bé,
han estat treballant d'una manera molt positiva
i han fet totes les coses que havien de fer
i el resultat ha sigut excel·lent.
Aquest dematí l'Albert m'estava dient
que les consideracions que havien fet
els representants de diferents països
sobre el que era el patrimoni,
sobre el que significava tot això,
era una llàstima que nosaltres ens mereixíem
algun temps abans d'haver aconseguit.
Però ja està bé.
Les coses són més dolces i més boniques
com més tardes en aconseguir-les
i com més treball t'acosten.
Marta, tenim a l'altre costat del fil telefònic
comunicació directa amb Austràlia, amb Albert Ballbé.
Jo no sé si l'alcalde és possible
a través d'un aparell de ràdio que ens pugui sentir.
Sento molt, però l'alcalde està tenint ja
els altres mitjans de comunicació a nosaltres.
Doncs mira...
Si us demanaria, si us plau,
que em deixéssiu entrevistar el Lluís Badia
perquè ja fa una bona estona que s'està esperant
ha de marxar a Barcelona
i si no ja perdrem l'oportunitat de parlar amb ell.
Doncs endavant, endavant.
Lluís Badia, president de l'autoritat portuària.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com s'ha enterat de la notícia?
Qui li ha dit?
Home, jo també he sigut del primer.
Crec que són les bones notícies
i les dolentes arriben molt ràpid.
I aquest com era una bona notícia,
a les 4 i mitja ja m'han trucat
i d'alguna manera hi havia la col·laboració
en què tots els vaixells toguessin la bocina.
d'alguna manera hi ha hagut una il·lusió de tots conjuntament
i per tant hem compartit
i estem molt contents d'haver ens despertat molt aviat avui
per celebrar una fita històrica per la ciutat
i una fita que vam iniciar l'any 96
com una il·lusió i que algú no s'ho creia
i que avui ja és una realitat
i que d'alguna manera converteix la ciutat de Targona
amb una referència cultural
no de Catalunya o d'Espanya sinó mundial.
Fa anys quan vostè era diputat al Parlament de Catalunya
va treballar molt ja per aquesta candidatura.
També l'èxit d'avui és una miqueta seu?
Jo crec que és la suma de tots els ciutadans de Targona
aquest és un tema que s'ho han cregut tots
jo quan era diputat al Parlament de Catalunya
vaig defensar una sèrie de proposicions de llei del Parlament
però jo ho feia en nom de tots els ciutadans
per tant avui és una il·lusió més
de tots els ciutadans de Targona
que tenen una fita que ens havien plantejat
que havien posat com a fita important
i avui és una realitat
per tant jo crec que avui estic molt content
com suposo que estaran tots els meus conciutadans.
Fa uns dies quan es va presentar la remodelació
de l'entorn de la Torre dels Escipions
Lluís Badia va anunciar que demanaria al Consell d'Administració
de l'Autoritat Portuària de Tarragona
que inclogués en el seu pressupost una partida
per promocionar tot el patrimoni arqueològic de la ciutat.
Què es pensa fer a partir d'ara?
Perquè si això ho va dir Lluís Badia
és perquè ja deu tenir el cap ajudant alguna altra cosa
a banda de la Torre dels Escipions
que fa uns dies, com dèiem, va ser inaugurada
per el conseller de Cultura de la Generalitat Jordi Vilajoana.
Home, jo crec que la fita que ha aconseguit
ha de vindre ratificada per altres actuacions.
És evident que hi ha una satisfacció especial
a l'Aconsellament de l'Autoritat Portuària
perquè així m'ho van fer arribar
d'anar-nos a una de les qüestions importants
com és la Torre dels Escipions
que s'inclogués com a patrimoni humanitant, no?
I aquí es va fer l'esforç
i ho m'ho he inaugurat abans que siguessin patrimoni humanitat.
Jo el que vaig dir l'altre dia
és que entenia que les empreses de Tarragona
havien de tindre una petita partida
o una gran partida, dependrà de cada un dels pressupostos,
per ser i per fer coses en aquest sentit, no?
Bé, jo crec que és una iniciativa que pensem donar a conèixer a tothom
i dins d'aquest plantejament buscar
que tothom tingui aquesta alternativa també
de col·laborar amb el que és el patrimoni humanitat.
El Port de Tarragona sempre amb la ciutat?
Col·laborarà l'Autoritat Portuària amb l'Ajuntament
per a celebrar la nominació de Tarragona Patrimoni de la Humanitat?
Bé, nosaltres tenim una comunitat absoluta
amb tot el que és el patrimoni humanitat, ja ho hem fet,
avui ja he dit que han col·laborat amb el que és la celebració inicial
del que ha de ser un cúmul de celebracions
a l'allar d'aquests dies i per tant, evidentment,
treballarem plegats perquè això sigui així.
L'alcalde s'ha d'anar a Barcelona a debatre els pressupostos de Catalunya.
El senyor Badia també se'n va cap a Barcelona.
Quina llàstima no poder estar a Tarragona
durant tot el dia, un dia com avui.
Bé, avui és un dia per gaudir de la ciutat encara més, no?
Fa un dia fabulós, ahir va a ploure,
però avui ha fet un dia fabulós, per tant, bueno,
jo també aniré al Parlament avui,
no evidentment a debatre els pressupostos,
però sí a treballar per coses de Tarragona
que ens interessen a tots.
Per tant, entenc que és l'obligació
que anem de gaudir, no ho direm igualment a Barcelona,
del bon dia de Tarragona.
Moltes gràcies, Lluís Badia, sobretot per aquesta espera,
perquè sabem que d'anir a pressa. Gràcies i bon dia.
Moltes gràcies a vostès.
Gràcies, Marta. Tornarem a la plaça de la Font immediatament,
però hem de complir amb aquesta connexió
que tenim en directe amb la ciutat de Kers, Austràlia.
Allà ens espera el responsable
de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Albert Ballbé.
Bon dia.
Bon dia.
Imagino que té ganes de felicitar la ciutat, no?,
per aquest anomenament, ara en directe,
a través dels micròfons de Tarragona Ràdio.
i a pressa, però jo també, i estic més lluny.
Doncs vinga.
Vinga, vinga, Albert Ballbé,
una mica de felicitació a la ciutat
i explicar, doncs, com ha rebut
la notícia quan definitivament
a les 3 i 38 minuts s'ha dit que Tarragona sí,
que en guany Tarragona era patrimoni
de la humanitat.
Sí, home, a veure, jo
t'he de rebre amb el senyor alcalde,
amb el senyor d'aquell, ell sabia que això seria
una cosa més llarga, jo em pensava que era una cosa més curta,
beneeixo que el senyor alcalde sigui
diputat del Parlament de Catalunya, perquè això m'ha permès
estar a tenir aquests en comptes del senyor alcalde.
O sigui, que visca l'alcalde i visca la Generalitat de Catalunya.
I el Parlament, clar.
I l'assemblea de l'UNESCO, no?
De retruc.
Bueno, no, no, perdona, perdona.
Aquest senyor és l'únic que ha fet
ha sigut donar el vistiplà
amb una cosa que a Tarragona ja ho ha fet
des de fa molts anys, no?
I la major part de les intervencions
ha sigut precisament
demanar una mica de disculpes
per la primera resolució que hi havia hagut
en comptes de Tarragona.
Tothom ho ha dit des del presentador.
S'ha entrat allat la comunicació amb Australia,
amb Kers, mirarem de poder restablir aquest contacte novament.
Fem una petita pausa aquí al matí de Tarragona Ràdio
i immediatament reprenem el fil d'aquest informatiu.
Fem una petita pausa aquí al matí de Tarragona Ràdio
Garantia de la gent de Tarragona Ràdio.
Garantia de seriedad.
Piso perfecto.
Garantia de seriedad.
Piso perfecto.
Piso perfecto.
Telèfon 977 25 27 27.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
Ara passen set minuts d'un quart de nou del matí.
Manteníem ara fa uns moments contacte directe amb la ciutat de Kers, amb Austràlia.
Allà encara es troba l'expedició tarragonina,
que és previst que arribi a Tarragona aquest proper dissabte
per participar en els diferents actes de celebració que s'han previst.
Uns primers actes de celebració,
tot i que altres actes de caràcter més institucional
s'aniran desenvolupant més endavant en els propers mesos de l'any 2001.
Tornem a establir contacte amb Austràlia,
en aquest cas amb el tinent d'alcalde de turisme responsable,
de turisme, Emili Mateu,
que també es troba a l'expedició tarragonina.
Senyor Mateu, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Com ha reput vostè la notícia quan han decidit,
finalment, que Tarragona era patrimoni de la humanitat?
Molt emocionats, molt emocionats.
Ha estat molt bé perquè, a més a més,
hi ha hagut sis països que han volgut fer el seu comentari
i un d'ells ha dit que potser ja era hora, ja era hora
que Tarragona fos nombrada patrimoni de la humanitat.
Ha estat molt bé, molt emocionant.
I recordem que també de les cinc opcions que hi havia d'Espanya,
totes cinc han entrat,
que això també és important per tots nosaltres
i més que res, evidentment, per Tarragona,
que hagi sigut nombrada al final patrimoni de la humanitat,
que entenem que tot això és una cosa important.
No tan sols per nosaltres ens hem desplaçat aquí,
que a fin i al cap som els que han posat,
com siguéssim, la persona i els moments i els dies i la dedicació,
sinó totes aquelles persones que han cregut en aquest objectiu
que ha sigut, jo crec, molt important per Tarragona
i crec que a partir d'ara tindrem de parlar d'un abans i un després.
I segur, segur que aquest després serà molt important
i molt decisiu, doncs, per la història de Tarragona.
Ja fa unes quantes hores que s'ha conegut la notícia
que vostès, doncs, han viscut en directe allà mateix.
Ho han celebrat d'alguna manera o encara no han tingut ocasió?
Bé, no han tingut ocasió encara.
Hem anat a dinar plegats amb els del...
amb els delge, hem fet un dinar normalet, senzill,
que aquí, doncs, no hi ha grans dinars,
però aquesta nit sí que ho anem a celebrar,
ho anem a celebrar de tots plegats,
inclús amb algunes delegacions de Cuba i de Mèxic
i després, doncs, totes les representacions espanyoles
i amb la representació també del Ministeri
corresponent d'Espanya.
La veritat és que ha estat una matinada interessant
no només per la ciutat de Tarragona,
sinó per altres punts de l'Estat,
perquè totes les candidatures han rebut aquest reconeixement.
Efectivament, efectivament, doncs,
ens consta que hi ha diverses televisions,
començant per TV3,
hi ha altres televisions,
inclús mitjans de comunicació parlats també,
alguna cadena també de nivell estatal,
han estat, doncs,
retransmetent quasi, quasi, com aquell que diu,
en directe el nombrament de Patrimoni de Humanitat.
Efectivament, ha sigut així i, bueno,
entenc que això és un dia molt important per Tarragona,
un dia que no oblidarem mai més,
no tan sols nosaltres,
que hem viscut d'una forma molt directa,
sinó, jo crec que tot Tarragona i tots els ciutadans,
i així esperem que dissabte que ve,
que hi haurà una sèrie d'actes,
ens trobem tots plegats allí
i puguem, doncs, celebrar el consentiment.
Doncs moltes gràcies, Emili Mateu,
i bon viatge de tornada.
Adéu-siau, bon dia.
Adiós, bon dia, adiós.
Tarragona és Patrimoni de la Humanitat.
Així s'ha anunciat des de la plaça de la Font,
amb 21 assalves.
Tarragona és Patrimoni de la Humanitat,
i sobre el significat d'aquest reconeixement
anirem parlant al llarg del matí de Tarragona Ràdio,
fins a dos quarts de dues del migdia,
en directe des de la plaça de la Font,
amb desenes de convidats que aniran mostrant el seu parer.
Esperem comptar també amb la seva presència allà a la plaça
o bé a través de les nostres línies telefòniques,
que restaran obertes a partir de les 10 del matí
al llarg de tot el programa.
És, sense cap mena de dubte,
la notícia d'aquest últim dia de novembre,
però n'hi ha d'altres que no volem perdre de vista
i que ja els avancem en forma de titulars.
Ricard Laot.
La regió sanitària de Tarragona incrementarà
en 278 places hospitalàries disponibles,
amb previsió que a partir del mes de desembre
hi hagi un increment dels casos de grip.
El pla es mantindrà obert fins al mes de març
i s'aplicarà a l'Hospital Joan XXIII
i a l'Hospital de Santa Tecla.
La companyia elèctrica Fexa Ener
s'ha justificat davant dels problemes de subministrament
que es van produir a la demarcació amb els aiguaig
el passat mes d'octubre.
Fexa anuncia que destinarà la major part
del seu pla d'inversions a evitar haveries a Tarragona.
Forces polítiques, sindicats i col·lectius
donen suport a la manifestació del sindicat Unió de Pagesos
que es farà dissabte al matí a Tarragona
contra la càrrega policial a les portes de la CLH.
El rector podria llegir un manifest al final de l'acte.
El subdelegat del govern no entén la protesta.
La Universitat Rubí i Virgili disposarà
de 275 milions de pessetes
en base al nou contracte programa
signat amb la Generalitat
i que tindrà una vigència de dos anys.
La gran part de la subvenció es destinarà
a incrementar la plantilla del personal no docent.
I en matèria d'esports,
aquest titular,
el nàstic es queda fora de la Copa Federació de Futbol
després d'empatar el camp de l'Espanyol B
i el club vòlei Sant Per i Sant Pau
perd a la pista de l'Unicaja
per 3 a 0.
Són els altres arguments informatius
d'aquest dijous 30 de novembre.
Festivitat de Sant Andreu,
un dijous en el que, segons les previsions,
el temps acompanyarà l'esdeveniment del dia.
Deixem enrere el front que ens va creu ahir
i que ens va deixar una pluja en relativa
i donem pas a una jornada
en la que la característica principal
serà l'absència de núvols.
El sol lluirà
i les temperatures al centre del dia
pujaran com en dies anteriors.
En aquests moments
tenim 13 graus de temperatura
al centre de Tarragona,
una ciutat que a partir d'avui
ja és patrimoni de la humanitat.
En dos minuts, en dos quarts,
en de nou del matí,
aquest és el matí de Tarragona Ràdio.
Una pausa i ampliem aquestes informacions
amb les veus dels seus protagonistes.
L'actualitat del matí a Tarragona Ràdio.
Per un bon servei de cafeteria
amb la Batza Distribuzione Automatica.
Tot és comoditat.
La Batza Distribuzione Automatica
i la seva màquina Expresso Point.
Ideal per a petites empreses i professionals.
Per a degustar la qualitat del millor cafè italià
i també cappuccino,
tes, infusions, xocolates...
La Batza Distribuzione Automatica
Telèfon 6256-56
Recordi, 6256-56
La Batza Distribuzione Automatica
El millor aroma
Repassem d'onze forma avui més breu
altres notícies destacades de la jornada.
La regió sanitària de Tarragona
incrementarà en 278
les places hospitalàries disponibles
amb previsió que a partir del mes de desembre
hi hagi un increment de casos de grip
i altres malalties relacionades amb l'hivern.
El Departament de Sanitat
posarà en marxa aquest divendres
el Pla Integral d'Urgències
per cobrir l'augment de la demanda
que s'acostuma a produir en època hivernal.
El pla es mantindrà obert fins al mes de març
i pel que fa a la ciutat de Tarragona
seran els hospitals Joan XXIII i Santa Tecla
els que veuran incrementat
el nombre d'altes hospitalàries d'aguts.
A tot plegat cal sumar les 180 altes de més
que es contractaran en els centres sanitaris
per atendre casos de malalties respiratòries
que necessiten d'una estada llarga
superior a les dues setmanes.
Només a la residència de la Mercè
s'han contractat 150 places de més.
A més, en el cas que registri
un pic molt alt de la grip
els centres assistencials
s'incrementarà el personal
a partir dels 28 metges
i les 13 infermeres de més
que hi haurà disponibles.
L'inversió que ha fet el Departament de Sanitat
per aquesta campanya d'hivern a Tarragona
duplica la de l'any passat
i supera ara els 80 milions de pessetes.
El delegat de Sanitat a Tarragona,
Joan Carulla,
ha dit que tot i el desplegament d'efectius
no s'espera que la incidència de la grip
sigui diferent a la d'altres anys.
Les previsions es mantenen.
La veritat és que, com sabeu,
quan vam fer la campanya
de la vacunació antigripal,
la vacuna està preparada
per al tipus de virus que ve.
Aleshores, evidentment,
encara no ha arribat,
però les notícies que ens donen
els epidemiòlegs
és que de moment no ha sofert
cap mutació que faci preveure
que sigui un virus diferent
en el que hem vacunat
i que, per tant,
no preveiem que hi hagi
més incidència de la que tenim prevista.
El punt més àlgid de la grip
s'espera pels dies 20, 21 i 22 de desembre.
Enguany s'ha detectat
el treball d'un increment
del 12% de vacunacions
per la grip des del mes de setembre
quan es va iniciar la campanya.
El Pla Integral d'Urgències Sanitàries
que s'aplicarà al llarg de tot l'hivern
preveu també potenciar
l'atenció domiciliària
amb l'ampliació de la cobertura horària.
La companyia elèctrica Fexa Ener
destinarà la major part
de les inversions previstes
a les comarques terraronines
a reduir les avaries.
La companyia preveu invertir
3.500 milions de pessetes
a la demarcació
per acabar amb les interrupcions de la llum.
Aquest any es calcula
que els clients a la demarcació
han patit 3 hores
i un quart de tall
de subministrament de mitjana.
Fexa reconeix
que un 30% de les avaries
es produeixen a causa de les tempestes
o per les obres que es realitzen
a la ciutat amb excavadores.
Amb l'Ajuntament de Tarragona
ha signat un conveni
perquè es conegui a través
de cartografies digitals
per quines zones
passen les línies.
La companyia ha justificat
els problemes de subministrament elèctric
que es van registrar
durant els forts aigua
del passat mes d'octubre
i que van afectar especialment
a les comarques terraronines.
En total,
es van registrar
més de 400 avaries
de baixa tensió
38 a la comarca del Tarragonès.
El temps en mitjà d'interrupció
va ser de 10 minuts
i uns 130.000 clients,
un 25% de la població,
es va veure afectada.
El director de la zona de Tarragona
de Fexa,
Josep Grau,
ha explicat que s'intentarà evitar
al màxim
les avaries elèctriques
en el pròxim any.
El nostre pla d'invests
està dirigint
bàsicament
a reduir el nombre d'avaries
a part de l'increment de mercat.
És un nombre d'avaries
que se'ns provoquen
el 30% en cas de tempestes.
És a dir,
que no són avaries normals
perquè la xarxa està malament.
Se'n dona el cas
que hi ha línies noves
que en una tempesta
cauen
igualment que les altres.
Per què?
Perquè quan cau un llamp
en una línia,
aquell llamp
és una gran quantitat
d'energia que es libera
i és molt difícil
de controlar.
La companyia ha experimentat
en guany
un creixement
del mercat
de les comarques
de Tarragona
del 9%,
un percentatge
que se situa
per sobre
de la mitjana
catalana i espanyola.
A la demarcació
hi ha 500.000 clients
i es consumeixen
uns 5.000 milions
de quilovatts cada hora.
Sota el lema
per la democràcia
i les llibertats,
el Sindicat Unió de Pagessos
ha convocat
aquest dissabte
una manifestació
a Tarragona
que ha de servir
per protestar
contra la càrrega policial
del passat 29 de setembre
a les portes
de la companyia logística
d'Hidrocarburs.
La marxa de protesta
ha rebut
el suport
de formacions polítiques,
institucions,
sindicats
i diversos col·lectius.
El rector Lluís Arola
serà l'encarregat
de llegir el manifest
quan acabi
la mobilització
a les portes
de la subdelegació
del govern.
La protesta
s'iniciarà
a les 11 del matí
al balcó del Mediterrani
i acabarà
a la plaça imperial
Tàrraco.
L'acte
ha rebut
el suport
de col·lectius pacifistes,
dels sindicats majoritaris
i de forces polítiques
com ara
el Partit dels Socialistes
i Convergència i Unió.
El subdelegat
del govern central
a Tarragona
ha dit
que li sembla
correcte
el lema
de la manifestació
però ha demanat
que es passi
pàgina
els fets
que van passar
el mes de setembre
quan les mobilitzacions
contra el preu
dels carburants.
Raül Navarro
ha explicat
que sempre
ha ofert diàleg
als pagesos.
La veritat
és que em sorprèn
després de dos mesos ja
que hem passat
des dels fets
jo sempre dic el mateix
els fets
van ser lamentables
jo crec que no
els tenien que produir mai
cadascú va jugar
el paper
el paper
que va
voler jugar
això tothom
ho tenia molt clar
i jo
els fets van ser lamentables
però
es van produir
la situació
recordem
que ja la teníem
a partir d'aquí
doncs
me sorprèn
moltes
moltes
qüestions.
Navarro
assegura
que desconeix
quins són
els interessos
que hi ha darrere
d'aquesta
mobilització
de dissabte.
I d'altra banda
els sindicats
majoritaris
UGT
i comissions obreres
han convocat
per demà divendres
a la sala d'actes
de l'actualitat
portuària
una assemblea
de delegats
on es parlarà
sobre la lli
de prevenció
de riscos
i el seu
incompliment
per part
de les empreses
i l'administració.
El representant
de l'UGT
Mario
Rigau
ha recordat
que la vaga
general
del sector
de la construcció
del passat
mes de febrer
no ha servit
de res.
Rigau
ha explicat
que l'origen
de la sinistralitat
es troba
en la temporalitat
dels contractes
laborals
en la manca
d'inversions
en seguretat
i en la subcontractació.
Les patronals
en aquest cas
no estan
posant fil
a l'agulla
no tenen
una resposta
adequada
sembla
que vulguin
escurrir el bulto
en el sentit
de buscar
justificacions
per tot
n'hi ha patronals
que arriben
a intentar
trobar arguments
inversemblants
que n'hi ha
problemes
d'alcoholisme
que n'hi ha
problemes
de...
doncs no
vull dir
els problemes
són realment
temporalitat
que significa
dificultat
a l'hora
de formar
la gent.
El secretari
en general
de comissions
obreres
Joan Vinya
d'altra banda
ha denunciat
la insensibilitat
dels poders públics
i que cal
que la inspecció
de treball
actui
amb molta més
duresa.
Vinya
ha recordat
que al llarg
d'aquest any
hi ha hagut
18 accidents mortals
el darrer del qual
es va produir
dimarts
a Terquimsa.
Els dos
responsables
sindicals
han confirmat
que investigaran
l'accident
ja que cal
confirmar
que el treballador
estava
efectuant
la seva feina
que comptava
en formació
i que s'havien
pres les mesures
de seguretat
adients.
La Universitat
Rovira i Virgili
disposarà
de 275 milions
de pessetes
entre el 2000
i el 2001
en base
al nou contracte
programa
que ha signat
amb el Govern
de la Generalitat.
La majoria
d'aquestes subvencions
es destinarà
a augmentar
la plantilla
del personal
d'administració
i serveis
al PAS.
Per aquest concepte
es destinaran
165 milions
de pessetes
en dos anys.
L'aportació
de la Generalitat
permetrà
d'altra banda
destinar
altres 35 milions
de pessetes
en la millora
del professorat
i 75 milions
més
que serviran
per manteniment
dels nous equipaments.
Amb aquesta última
quantitat
es podran cobrir
part de les despeses
de la posada en marxa
del nou edifici
de jurídiques
i dels edificis
de Sassalades
que entraran
en funcionament
l'últim trimestre
de l'any que ve.
Es calcula
que només
el manteniment
anual
de Sassalades
necessitarà
d'una inversió
de 100 milions
de pessetes.
La quantitat
econòmica
que contempla
el nou contracte
programa
que ha signat
amb la Generalitat
de la Rovira
i Virgili
és superior
a d'altres anys.
En l'últim contracte
que cobria
un període
de 3 anys
la subvenció
va ser
de 300 milions
de pessetes.
El rector
Lluís Arola
ha explicat
que l'acord
amb la Generalitat
permetrà solucionar
qüestions
que no estaven
resoltes.
Una d'aquestes
és el programa
de millora
del personal
d'administració
i de serveis.
De fet,
moltes vegades
ja hem dit
que som la universitat
que tenim
pitjor ràtio
professors pas
del sistema públic
perquè aquí
em van preferir
tirar endavant
abans
l'increment
de professorat
que no
el de personal
de serveis
i serveis
però això
ens condiciona
també
que molts processos
i moltes activitats
en les quals
del personal
d'inicions
imprescindibles
vagin coixes
o vagin ressentides.
L'increment
important
de recursos
és estimar
incrementar
la plantilla
del pas
a qual cosa
ens possibilitarà
complir els objectius
que ens havíem marcat
en aquestes tres línies
i si no
tota la plantilla
de pas
que vam aprovar
perquè això
mai és possible
però sí
una bona part
de la plantilla
es podrà
posar en marxa
ja
a partir
d'allà
perquè això
ja està signat.
El contracte
programa de la URB
es controlarà
a través d'una comissió
mixta
que en farà
el seguiment.
Aquí a la dreta
poden veure
una autèntica
resta
funerària romana
que representa
a l'esquerra
una auriga romana
del segle
Tarragona
té restes
meravelloses
que han perdurat
en la història.
Totes les altres
restes domèstiques
que no tenen
una recollida al carrer
portem-les
al seu lloc
directe
a la deixalleria.
Només així
tindrem una ciutat
encara més neta
i endreçada
fes un gest
per Tarragona
Ajuntament
de Tarragona
Les notícies
del matí
a Tarragona Ràdio
Són les notícies
que els estem explicant
des del matí
de Tarragona Ràdio
indiscutiblement
la notícia
del dia
és la declaració
per part de l'UNESCO
de Tàrraco
de Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat
des de les 8
estem recollint
diferents testimonis
de caire institucional
l'hem connectat
diverses vegades
amb la ciutat
australiana
de Kers
i ara tenim
a l'altre costat
del fil telefònic
Jordi Vilajoana
conseller de cultura
de la Generalitat
de Catalunya
senyor Vilajoana
bon dia
hola bon dia
i enhorabona a tots
doncs jo crec que sí
justament
això que acaba vostè
de dir a tots
perquè en definitiva
Tàrraco és patrimoni
de la humanitat
i s'incorpora
a la llista ja
força nodrida
de conjunts
d'espais de Catalunya
que són patrimoni
de la humanitat
doncs sí efectivament
primer de tot jo
el que vull és felicitar
els tarragonins
a totes les institucions
que han col·laborat
a totes les entitats
tarragonines
que heu fet
i han fet tots plegats
un esforç molt important
per aconseguir això
i aleshores
quan això s'aconsegueix
doncs és una especial satisfacció
però jo crec que
s'ha aconseguit
perquè s'han fet
les coses molt encetes
perquè s'ha fet un esforç
per part de tothom
i també això suposa
per Tarragona
ha sigut per Tarragona
un gran sacrifici
i crec que ara
es va compensar
amb aquesta nominació
a partir d'aquests moments
Tarragona
doncs que ja estava en el món
i que ja era
una ciutat molt important
doncs ara en aquests moments
doncs és una
com diu l'alcalde
una gran marca
que evidentment
significa també
un gran present
i un gran futur
per la ciutat
i per tots els tarragonins
i per tot l'entorn de Tarragona
és un motiu
d'alegria
de felicitació
sens dubte
tenint en compte
els precedents
d'altres conjunts
monumentals
que ja han de tornar
a la ciutat
com a patrimoni
de la ciutat
això va més enllà
de l'alegria
i la felicitació
té unes conseqüències
molt positives
ara aquests moments
a partir d'aquest moment
doncs Tarragona
està en el món
diguem-li
i per dir-ho
i ara ho comentava
amb la meva dona
aquí a casa
doncs mira
què vol dir això
que a totes les guies
del món
figurarà allò
quan anem a un país
i comprem una guia
ens trobem
que ens porten
a la ciutat
a la ciutat
en aquest moment
a totes les guies
que es publiquin
al món
posarà que Tarragona
és un lloc
que s'hi ha d'anar
imprescindiblement
això tenint en compte
que cada cop més
Tarragona
ja era una ciutat turística
per la seva platja
pels seus entorns
etc.
ara té un altre motiu
molt clar
que és aquesta gran oferta cultural
hi ha un estudi
de l'UNESCO
que diu
que el 30%
d'europeus
prenen les seves decisions
turístiques
en funció del patrimoni
cultural
això és una gran garantia
per Tarragona
el seu present
remeteixi pel seu futur
i per tant té repercussions
molt clares
per altra banda
això també ens exigirà
a tots
doncs això
protegir aquest patrimoni
que ja és de tots
i per tant
exigirà un esforç especial
i crec que amb això
també Tarragona
i guanyarà
encara que també comportarà
uns sacrificis
que entre tots
hem d'assumir
justament
senyor
en Vilajoana
quin és el paper
de la Generalitat
en la conservació
del patrimoni
en aquest cas
de Tàrraco
jo diria que
l'esforç
l'ha fet la ciutat
les institucions
la gent
i també la Generalitat
i l'Estat
i també ho diria
que en aquest cas
l'Estat
l'important ha sigut
que hem aconseguit
una unitat
de tots
d'interessos
per aconseguir això
en els darrers anys
a Tarragona
si he invertit
concretament
700 milions de pessetes
són xifres que tinc aquí
perquè he recuperat
allò d'informació
per veure aquest tema
hem invertit
700 milions de pessetes
per part de la Generalitat
en el sentit
de totes les obres
de restauració
de condicions
etcètera
però hem de seguir
treballant en aquesta línia
i jo crec que
aquesta nominació
ens obligarà més
la sensibilitat
que ja la teníem
tots plegats
ha de ser més alta
per conservar
i per mantenir
i si podem ser
per enriquir més
aquest patrimoni
finalment
senyor
Vilajoana
no oblidem
que una altra
candidatura catalana
viatjava cap a
Kers
cap a Austràlia
era el conjunt
de les esglésies romàniques
de la Vall d'Avoy
que també ha rebut
aquesta acreditació
jo vol dir que avui
la satisfacció es doble
i a més a més
també es demostra
una altra cosa
que la riquesa del país
és molt àmplia
i que tenim això
un patrimoni
fins ara estava molt lligat
a Barcelona
també Poblet
també la Rupestre
eren les ofertes
més importants
ara tenim Tarragona
i la Vall d'Avoy
jo crec que avui
és una gran idea
i també allà
hi ha un conjunt
monumental
molt singular
que també s'ha fet
un esforç molt important
per part de tota la gent
de la Vall
que han fet aquest esforç
concretament
de tipus urbanístic
de limitar
el seu propi creixement
i tot això té una compensació
avui
jo crec que també
la gent de la Vall d'Avoy
han d'estar avui
molt satisfets
i tots plegats
hem d'estar molt satisfets
del que ha passat avui
a Austràlia
doncs moltíssimes gràcies
senyor Jordi Vilajoana
conseller de Cultura
de la Generalitat
de Catalunya
per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio
molt bon dia
molt bon dia
i gràcies
adeu-siau
adeu-siau
doncs les previsions
del dia
com poden imaginar
van per aquest camí
per anar recollint
de mica en mica
diferents testimonis
diferents declaracions
en funció d'aquesta notícia
amb la que ens despertàvem
aquest matí
a la ciutat de Tarragona
són patrimoni
de la humanitat
fins a aquest moment
doncs hem rebut
declaracions
institucionals
fins a dos quarts
a dues
del migdia
ampliarem encara
aquest horitzó
relacionat amb el nostre patrimoni
seran moltíssimes
les persones
que passaran
pels micròfons
de Tarragona Ràdio
en un programa
que realitzarem
en directe
des de la plaça
de la Font
ja des de primeres hores
del matí
tenim instal·lada allà
la nostra unitat mòbil
a la que tornarem
en diferents moments
del programa
perquè
paral·lelament
hem de seguir
l'actualitat
del dia
que ens presenta
aquestes previsions
a l'agenda
Ricard
doncs sí
avui cal destacar
la celebració
del claustre
de la universitat
en Rovira i Virgili
a partir de dos quarts
de deu del matí
es reuniran
els membres
del claustre
que entre d'altres
qüestions
estudiaran
l'informe
de la síndica
de Greuges
i també
analitzarà
el mapa
d'ensenyaments
de la universitat
Rovira i Virgili
de cara al futur
per cert
que avui també
i a partir
de les 5 de la tarda
al Saló d'Actes
de la Facultat
de Ciències
de l'Educació
i Psicologia
es farà
un acte
d'homenatge
a la figura
de l'exministre
de Sanitat
Ernest Lluch
d'altra banda
a l'Ajuntament
de Tarragona
i a més
que avui
sigui un dia
important
per la declaració
de Patrimoni
de la Humanitat
avui hi ha
dues convocatòries
una a la presentació
de la campanya
mullet per l'esclerosi
múltiple
que organitza
el Club Basquet
Tarragona
de cara al pròxim
dimecres 6 de desembre
serà a partir
de dos quarts
de 12
i una mica més tard
es presentarà
l'assignatura
d'un conveni
entre l'Ajuntament
de Tarragona
i l'INEF
de Lleida
a través del qual
i a petició
de l'Observatori
de l'Esport
a reunir
aquest centre
l'INEF
de Lleida
elaborarà
una enquesta
a estudi
sobre els hàbits
esportius
que hi ha
a la ciutat
de Tarragona