Bon dia. El Matí de Tarragona Ràdio s'ha traslladat avui al Teatre Metropol
per celebrar els cinc anys de la seva remodelació.
En el programa d'avui parlarem del passat, del present i també del futur
d'un dels edificis més emblemàtics de Tarragona.
El dia 10 de març de l'any 1995, una festa popular amb la participació dels comedians
va tornar a la ciutat al Teatre Metropol.
Aquest aniversari coincideix en guany amb les eleccions generals.
L'Ajuntament, per aquest motiu, ha decidit deixar la celebració oficial per més endavant,
al mes de maig i coincidint amb el lliurament dels premis als millors de 1999.
Nosaltres, però, no podíem oblidar aquesta data i per aquest motiu
hem aplegat al voltant d'aquesta taula avui a persones relacionades
d'una manera o d'altra amb el Teatre Metropol.
Aquest matí, en aquesta primera hora, amb nosaltres, l'alcalde de la ciutat,
Joan Miquel Nadal, el senyor Josep Maria Jujol, el senyor Albert Balbé,
tinent d'alcalde de Cultura i Joan Cavaller, cap de gestió cultural
de l'Ajuntament de Tarragona. Tots vosaltres, bon dia.
Senyor alcalde, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Joan Miquel Nadal, alcalde de la ciutat de Tarragona.
Com recorda ara, fa cinc anys, aquella inauguració amb una festa popular
amb els comedians aquí a la Rambla Nova?
Jo ho recordo, ho recordo perfectament.
Ho recordo perfectament.
Què passa és que potser convindria tirar una mica més enrere, no?
Jo recordo també èpoques on el teatre estava en franca situació greu.
Una de les persones que en aquell moment més va insistir
amb la reconstrucció del Metropol va ser el que era president de la Diputació,
en Pujals, després conseller de la Generalitat.
Pujals va ser el que ens va plantejar d'una manera clara
la possibilitat de recuperar, Joan, amb el Col·legi d'Arquitectes,
el que era aquest teatre.
Després també recordo amb una persona molt entranyable
que va ser, no sé si se'n recordeu, el Ramon Grau, no?
Que va ficar al mig de la Rambla una espècie de cosa,
donava la sensació que era un metro, no?
Que entraves al metro i posava Metropol al mig de la Rambla.
La gent passava i es pensava, bé, com que aquells de l'Ajuntament
de Convergència i Unió, que aquells són nous, faran metro a Tarragona, no?
I era una broma que en aquell moment feia el Ramon Grau,
que posava el metro, que va estar aquí davant,
hi ha algunes fotografies encara.
Després va haver una època complexa,
perquè l'adquisició del teatre va ser difícil,
va ser difícil, estava en mans de diferents persones
i es va haver de fer una operació complexa
amb la qual va participar el secretari de la Corporació.
I finalment, doncs, es va comprar i es va encarregar
a l'arquitecte Llinàs, la seva restauració,
es va inaugurar, va haver algunes crítiques
amb la inauguració, com sempre,
aquells que consideren que el que fa el govern
no està ben fet o que ells farien sempre més,
és a dir, aquells que demanen un país destartalat,
que sempre critiquen.
Després, me'n recordo, va ser un premi FAT, no?
Va ser premi FAT al teatre, va ser un premi important,
va sortir en totes les revistes europees de restauració
com un model de restauro, que diuen els italians, no?
I després, doncs, la seva inauguració
i la quantitat de persones que han passat per aquí,
l'entranyable família Jujol,
que ha estat sempre al costat de l'Ajuntament
i amb aquest teatre.
Després, també, la recuperació de la làmpera,
aquesta que hi ha aquí, no?,
que també va ser complexa,
perquè se l'havien quedat uns italians, no?
I, en definitiva, doncs, el que estem vivint ara, no?,
que és un teatre amb funcionament,
amb molt bon funcionament,
i des de la go, hi ha que dir que un percentatge
molt, molt, molt elevat de la capitalitat cultural
que nosaltres exercim actualment a Tarragona
és del Teatre Metropol
i de totes aquelles persones que al llarg d'aquests últims anys
des del Departament de Cultura n'estan treballant,
els consellers i tots els tècnics i els funcionaris, no?
Parlem de la capacitat del Metropol
i sense entrar a polemitzar en un tema
que ja fa cinc anys es va parlar molt
de que si eren o no necessàries
les 500 places que hi ha actualment o no.
Al Teatre Metropol, si no vaig errada,
les estadístiques diuen que avui en dia
pràcticament està obert cada dia
i que pràcticament tots els espectacles omplen.
Jo aquí divergeixo una mica
del que diuen el Joan Cavallé i l'Albert Ballver,
amb molta pressa i que diuen.
Un teatre no es qualifica pel seu aforament,
sinó que es qualifica per la qualitat de les obres.
Miri, jo no soc amant del teatre
i el teatre no em sedueix com a...
Però bé, he vist algunes obres de teatre, no?
Però escolta, miri, per exemple,
Chicago, a Londres,
és una obra que ha estat en cartell
mesos i mesos i mesos i mesos,
i El fantasma de l'òper a Londres.
És una obra que ha estat anys i anys i anys i anys...
Tu vas a veure aquestes obres a Londres
i quan veus justament El fantasma de l'òper o veus Chicago,
veus un públic constant.
Per tant, no és tant l'aforament, sinó la qualitat
i no és tant... sinó la categoria.
Aquest teatre té una cosa molt important,
que és la constatació que quan es va construir
hi havia dos models, no?
El model que representava la burguesia catalana,
que és el model que pot ser el Liceu de Barcelona
o pot ser el Teatre d'Arreus,
el Fortuny, perdó, pot ser el Fortuny.
I l'altre és un teatre obrer, que és aquest.
És a dir, aquí hi ha una concepció absolutament diferenta,
que és una concepció oberta,
com les classes estan...
Les classes socials de Tarragona
no tenen el seu encasillament
com tenien en la seva època
amb el palco i aquelles coses privades, no?
No és el teatre de figuretas,
sinó que és un teatre obert,
amb una concepció oberta.
És un canvi.
És a dir, Jujol fa un canvi fonamental
amb el que és les estructures de teatres
aquí a Catalunya, però fonamentalment a Tarragona.
I és a dir, en comptes de fer un teatre burgès,
que és el que es portava amb aquella lletra,
fa un teatre obrer,
però no solament obrer,
sinó un teatre obert a totes les classes socials,
sense que el poble se situés en una banda
i el ric se situés en una altra.
I això és fonamental a la història d'aquest teatre
i a la història dels teatres de Catalunya.
El que veiem em pot corregir,
em sap molt més que jo,
m'està mirant malament,
o sigui que després ell, potser,
i aleshores el que digui ell
és més important que el que digui jo,
que em sap més.
En tot cas, a Catalunya,
teatres com el de Tarragona,
com el Metropol, municipals,
més o menys,
tots són d'aquesta capacitat
o fins i tot inferiors.
Respecte a les 530 o 640 places,
bé, escolti'm,
si la qüestió radica amb les places,
jo crec que està ajustat.
Jo crec que està ajustat.
Jo crec que està ajustat per l'oferta que tenim aquí.
L'únic que passa és que nosaltres necessitem
alguna cosa
que vagi adreçada a tot el que és
la cultura de teatre incipient a Tarragona,
és a dir,
incipient en el sentit d'aquelles persones
que creen els futurs actors
o que treballen des de fa molts anys
en aquest tema.
Aleshores, nosaltres hem de buscar
alguna altra cosa per fer això,
per tindre el teatre metropol
adreçat a el que és
un moment cultural important
que vivim aquí
i aleshores tindre un altre lloc,
una piscina d'entreno,
que diria el meu entrenador de natació.
Digui, escolti'm,
hi ha una piscina de competició
i una piscina d'entreno.
No vol dir que la piscina d'entreno
no pugui ser de competició
en un moment donat,
però clar,
hi ha d'haver un lloc d'entreno.
I aquesta és una cosa
que hem de plantejar-se
amb una certa urgència,
però en tot cas,
el paper del teatre metropol a Tarragona
ha sigut un paper fonamental
en aquells últims anys
i és el que ens ha fet avançar
en el món de la capitalitat cultural,
que és una d'aquelles coses
que he estat perseguint
des de la meva responsabilitat
per l'alcalde.
I ara som capitalitat
en teatre, no?
I ara, home,
aquí el que havien d'aconseguir
és que vinguessin
els claquers d'Australians
al top-top, no?
Vull dir que això seria bo
que els portessin aquí
dintre de la temporada.
Però, escolti'm,
això és exercit de capitalitat
i els amants del teatre
disfruten aquí.
És un lloc molt còmodo
i és un lloc molt bonic.
I les altres coses
que fan referència a la música
o que puguin fer referència,
insisteixo,
a aquells grups
que formen actors,
hem de buscar altres llocs,
però el teatre metropol
és la nostra caixa de ressonància.
Pel que està dient,
entenc que l'objectiu
de l'Ajuntament
seria deixar
el teatre metropol
per a les companies professionals,
per a la programació oficial.
No, no,
per tant,
també,
quan hi hagi moment,
també,
per a aquells amateurs
creatius,
que ja n'hi ha anat a rebre,
n'hi ha molts, no?
Però,
m'enrefereixo
que aquests,
els amateurs creatius,
els que estan preparant
les persones per sectors,
hem de buscar-los
un altre lloc
amb més facilitat,
que no pas
l'estructura d'aquest teatre
i, aleshores,
aquest,
insisteixo,
fonamentalment,
com a primera,
dedicar-la a la cultura
més potent.
L'alcalde ha pensat ja
on podria ubicar-se
aquest segon teatre
d'entrenament?
Jo li vaig fer ahir
una sugerència
al Joan Cavaller,
però jo crec que
la tenim que madurar,
en tot cas,
no és convenient
avançar cap idea
en aquest sentit,
però nosaltres hem d'anar
amb un auditori
de 300 o 400 places
que pugui adreçar-se
amb aquestes altres persones.
Ara,
en tot cas,
si del meu criteri
serveix per a algú,
jo concebeixo
el Teatre Tarragona
com una cosa
no adreçada
amb això
del que estic parlant ara.
És a dir,
el Teatre Tarragona
té que convertir-se
en l'aix museístic
de Tarragona,
que és molt important,
i té que ser
una capsa
d'expressió
molt diversa,
és a dir,
una capsa
d'expressió
molt diversa,
on hi càpiga tot.
Però nosaltres
hem de buscar
alguna cosa de butxaca
per entendre'ns,
per adreçar
amb aquells amateurs
i aquells creatius
i aquells formadors
de teatre,
i jo crec que la trobarem.
I seria un teatre
de nobre construcció?
Es podria utilitzar
algun espai
que ja tenim a la ciutat?
I estic pensant,
per exemple,
en la Xarderès.
No, no, no, no,
no li diré,
ja sap com són,
no?
No passa res.
Ho ha dit
en aquesta entrevista
i l'hi vaig sentir
fa uns dies.
Va parlar
que Tarragona
ja és coneguda
arreu com a capital cultural,
però hem d'exercir
de capital cultural.
Què volia dir amb això,
d'exercir?
Doncs justament
el que està fent ara
el senyor Ballver,
és a dir,
el senyor Ballver
està exercint
de capitalitat cultural,
representant
amb la seva responsabilitat
a Tarragona.
El senyor Cavaller
col·labora
d'una manera eficaç
amb tot aquest treball
i el resta
dels tècnics
que hi ha aquí.
Escolta,
aquí hi ha una cosa
que comença a ser reconeguda,
que és un conjunt
de persones
que han fet canviar
fonamentalment
tot el que era
la Tarragona
dels anys 80, 90.
Nosaltres hem entrat
en una Tarragona
diferent,
absolutament diferent,
i també amb el tema
de teatre.
I quan amb la meva
aposta política
estava parlant
de la cultura,
ara me'n dono
compte que,
bé,
no sento ningú
que parli
de cultura.
Dóna la sensació
que la cultura
és d'esquerres,
no?
Bé,
doncs jo soc d'esquerres
si és del que es tracta.
I jo crec
que la cultura
és un element
fonamental
per a la creació
de la identitat
de les persones
i aleshores
m'hi trobo molt còmode.
El que passa
és que hi ha persones
que s'enfaden
quan s'ocupen
aquests espais.
És a dir,
quan jo l'altre dia
vaig dir
que hi ha partits
que es creuen
que per gràcia divina
o per fonamentalisme
històric
tenen el dret
de pontificar
o fer de llatolars
del que és la cultura,
del que és
el benestar social.
Això no és cert.
No és cert.
Tots tenim dret
a dir
què volem amb sanitat,
què volem amb benestar social
i què volem amb cultura.
La cultura no és monopoli
de ningú.
La cultura no és monopoli
de ningú
i Jujol ens ho va dir.
Jujol ens ho diu.
Jujol ens diu.
Escolti,
la cultura,
la cultura,
el teatre,
no és monopoli
de la burguesia catalana
com pot ser el lliceu
o com pot ser el teatre
de Reus.
La cultura,
la cultura és de tots
i per això fa un teatre obert.
M'explico?
I aquesta és la qüestió.
Que la cultura
no és un monopoli
de ningú
sinó que la cultura
és una manera
d'ajudar les persones
a crear,
a formar,
a treballar.
El mateix que la sanitat
és un concepte progressista.
Ara,
molt bé,
si tot això,
com alguns diuen,
és una política d'esquerres,
alguns,
o algunes,
doncs, escolti,
me sento més còmode
jo que ells,
ho he fet
des de la responsabilitat
de Convergència i Unió,
hem fet molt més que ells.
Ha de continuar
l'Ajuntament de Tarragona
treballant pel món cultural
de la nostra ciutat?
el senyor Baller,
perquè si no treballa
el traurem.
Clar,
això no pot dir-ne ara
perquè no li toca.
És a dir,
el senyor Baller
ha d'exercir
de conseller de Cultura,
ha de continuar treballant
en aquest sentit
i si no,
encara que sigui d'unió,
doncs el tindrem
que treure.
Com nosaltres avui estem...
ho fa bé,
ho fa bé,
ho fa bé,
jo he de reconèixer
que ho fa bé
i no li faig cova
perquè no ho faig cova mai
a ningú,
ja ho sap,
esteixen.
Estem aquí avui
a parlar del teatre de Metropol,
disserem la cultura en general
i tornarem a parlar de teatre.
És un repte
per la ciutat de Tarragona
ser la primera ciutat catalana
en nombre d'espectadors
després de Barcelona?
No, és un repte,
és un èxit.
Això és un èxit.
No, és un repte,
és un èxit.
El que no es pot morir d'èxit,
però és un èxit.
I de tant en tant
el que hi ha que reconèixer
són aquelles coses
que són èxits.
Perdonem.
Aquelles coses que són èxit.
I quan un té un bon rècord,
o quan un bat un rècord,
el primer que fa
és posar-se-li una medalla.
Per tant,
medalla al teatre Metropol,
medalla al Departament de Cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
i aleshores continuar entrenant
per tindre més èxits.
Però quan un té un èxit
com aquest,
el primer és que hi ha que reconèixer
i això és gràcies
a la política de Convergència Unió
a l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant, això és un èxit.
I a l'èxit i col·labora.
Qui col·labora?
Col·labora al Teatre Metropol.
Qui confia en el Teatre Metropol?
Doncs confiem
als que ens donem compte
que la cultura ha de ser un tema obert,
ha de ser un tema de tots
i confiem en els tècnics
que la fan funcionar.
Escolti,
no per casualitat,
no per casualitat,
perquè clar,
a la vida les casualitats,
hi ha moltes persones
que a la nit
se van a dormir
i diuen
si me toqués la loteria
faria això,
faria l'altre.
No,
si tu vols que et toqui
la loteria
has d'anar a comprar un número.
i hi ha moltes persones
que diuen
si tu creus
que ha de tocar la loteria
vés a comprar un número
de la loteria
però és...
No per casualitat,
sinó per treball,
les festes de Santa Tegla
festes d'interès nacional.
No per casualitat,
sinó per treball,
la Setmana Santa
d'interès nacional.
No per casualitat,
sinó per treball,
el segon lloc
d'espectadors de Catalunya.
Cony,
vull dir,
perdó,
no per casualitat,
això és un èxit fonamental,
no?
I a vegades,
si això és un èxit fonamental
s'ha de reconèixer
que la ciutat de Tarragona
ha tingut aquest èxit.
Però no és una casualitat
que les festes de Tarragona
siguin interessants,
que això sigui interessants,
no és una casualitat,
això és treball.
I aleshores,
és bo que es reconeixi
el treball de les persones,
sobretot aquells tècnics
del Departament de Cultura
i aquells consellers
del Departament de Cultura
que han treballat
per aquestes coses.
Però és que, clar,
si no es treballa,
no es pot arribar amb això.
Això és treball
i el treball és justament
el que fa...
M'he dit, escolti,
amb el treball
se guanyen les eleccions,
no sense el treball, no.
Culturalment...
Jo és que estigui en campanya
a la cultura.
Ja ho sabem.
Suposo que tots els nostres oients
ho hauran notat.
Senyor Nadal,
ens fa falta un altre teatre,
ho ha dit,
en aquesta entrevista,
però què més ens fa falta
des del punt de vista cultural
a la nostra ciutat?
Què ens fa falta?
Doncs el que deia l'altre dia
és dir,
ens fa falta acabar
de comunicar
d'una manera rotunda
el que estem fent.
Es comença, per exemple,
amb la revista Públics?
Públics, sí, exacte.
Això és el que ens fa falta,
comunicar d'una manera rotunda
el que estem fent.
Perquè, escolti,
insisteixo,
el treball que s'està fent
té uns resultats espectaculars.
El treball que s'està fent
té uns resultats espectaculars.
Per què?
Perquè hi ha treball
que acaben de comunicar.
Malgrat tot,
estem molt ben situats.
En aquests moments,
Tarragona funciona
a nivell de tota Catalunya
de una manera molt coherent.
Molt coherent.
i li feia una...
Aquest any,
la Setmana Santa a Tarragona,
serà espectacular
la gent que hi haurà.
Ja ho veurà.
I funcionarà.
Per què?
Perquè hi ha treball.
No té cap secret.
Parlem ara de l'arquitecte
del Metropol.
No, no li pregunto
per les eleccions
perquè avui jo havia de fer
aquesta entrevista
parlant del cinquè aniversari
del Teatre Metropol.
Oh, però això també...
De la remodelació
del Teatre Metropol,
de fet.
Ah, no, no em fa mal.
Que va anar a càrrec
de Josep Maria Jujol.
Quina relació hi ha actualment
entre l'Ajuntament de Tarragona
i la família Jujol?
Bé, nosaltres tenim dos.
Dos.
La relació comença
per un fet, no?
Que és el reconeixement
de l'Ajuntament de Tarragona
a el que Jujol representa.
Aquest és el primer pas.
Nosaltres estem reconeguts
a l'arquitecte
i reconeguts a la família
perquè han confiat en nosaltres
i nosaltres volem continuar
mostrant a Jujol
com un element
d'insígnia de Tarragona.
I per això la família Jujol
sempre ha estat
al costat de la ciutat
i ha sigut molt amables
i molt coherents
amb la defensa
del que representava
especialment el pare.
i per tant
les relacions són
d'agraïment
fonamentalment
a la família
i al senyor Jujol
perquè sempre han estat
al costat nostre
i ens han permès
que el nom de Jujol
ajuntar-lo a la ciutat
de Tarragona
de fet
com era lògic
però ajuntar-lo d'una manera
coherent, lògica
per continuar treballant.
I això és molt important
perquè escolti
de Jujol
no en té qualsevol.
L'arquitecte Jujol
és molt conegut
a la província de Barcelona
fins i tot al Japó
estan enamorats
de l'arquitecte Jujol.
A la nostra ciutat
potser encara és poc conegut.
No, és conegut, és conegut,
és conegut, sí, és conegut.
S'haurà de fer alguna cosa
per acabar de donar
prou importància
en aquest personatge
de la nostra ciutat?
Mai arribarem a donar-li
la importància
que es mereix
el personatge.
És un personatge transcendent
a la història de Tarragona
d'aquest segle,
de principis d'aquest segle,
però és conegut,
molt conegut.
Jujol a Tarragona
és molt conegut
i en tot cas
finalment
en Joan Caballé
i l'Albert Ballbé
estan treballant
per acabar de rematar
un tema
que ells explicaran
perquè el tenen
més per la mà
i més ajustat
i jo crec que serà
prou important.
Però vaja,
Jujol és conegut
a Tarragona.
Senyor Nadal,
moltes gràcies
per ser aquest matí
amb nosaltres.
No, no el deixo parlar
de política
perquè jo de política
no en sé gaire.
No, ho sento,
és un programa
on hem de parlar
de cultura avui.
Senyor Nadal,
moltes gràcies
i fins d'aquí
a un parell de mesos
aproximadament
perquè suposo que quan...
No podré vindre abans
a la ràdio.
Sí, però potser amb mi no.
Això ja li tocarà
amb algun altre company.
Jo espero trobar-lo
un altre cop
d'aquí a un parell de mesos
quan ja oficialment
l'Ajuntament de Tarragona
celebri aquest cinquè aniversari
de la remodelació
del Teatre Metropol.
Funcionarà molt bé tot
i agrair, doncs,
abans,
permet-me un segon,
agrair a la família Jujol
i amb ell especialment,
no?,
el que han fet
per Tarragona
i dir-los que nosaltres
estem en un camí
lògic de treball
en el sentit
de continuar
tots els temes
de Jujol.
I aquest teatre, doncs,
ha funcionat
gràcies a tres o quatre coses,
però jo diria tres.
Primer,
gràcies a les persones
que hi van creure.
Segons,
gràcies a l'arquitecte Jujol
i gràcies als tarragonins
que han vingut.
Però, en tot cas,
cap d'aquestes coses
hauria estat possible
si el Jujol
no hagués fet
el disseny
i el teatre.
Senyor Nadal,
moltes gràcies
i molt bon dia.
A vosaltres.