977 55 65 24 Tarragona
¿Y tú? ¿Pasarás fred o Katie Bird?
Tarot Alba
¿Quieres saber tu futuro?
906 42 02 08
906 42 02 08
Llámanos
Las cartas te aconsejan
906 42 02 08
Si vols contactar amb Tarragona Ràdio a qualsevol hora
i per qualsevol programa
utilitza l'adreça de correu electrònic
tarradio arroba tinet punt fut punt es
A través del correu electrònic
expressa la teva opinió
queixa o comentari sobre qualsevol tema d'interès
Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
El matí de Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Rà堡
5 minuts, les 12 del migdia, 5 minuts que compartirem novament amb l'Enric Ceritjol.
Ha deixat la cadira amb aquesta colla amplíssima de convidats que tenim avui.
Per cert, després de les 12 ens acompanyarà l'Eudal Carbonell, Premi Príncep d'Astúries,
i amb ell també parlarem una miqueta de Tapuerca, que també a partir d'avui és patrimoni de la humanitat.
Enric, ara em deies, això s'ha d'aprofitar per treure coses, per acomplir projectes que hi ha pendents que són molts a Tarragona.
Sí, home, i a mi el que se m'acolleix, el primer i gran projecte que ens ha d'ajudar a consolidar avui és el nou museu,
el museu d'arqueologia amb un altre tarannà i no tal com el museu, sinó fer una altra cosa.
Jo crec que hauria de ser tota una potència molt més grossa del que molta gent s'ha plantejat el que seria un museu arqueològic.
Jo no ho hauríem d'aprofitar-ho.
Jo em sembla que ni les institucions de la Generalitat ni les administracions centrals podran negar-se amb aquest d'això a començar a parlar més seriosament
i a posar inversions fortes a la ciutat.
Més concretament amb aquest assumpte que jo crec que és de vital importància pel tema de la pedagogia,
pel tema de l'explicació de la que és la Tarragona romana i tota la cultura del món romà i de l'antiguetat.
I això no es pot demorar més. Jo em sembla que aquest segell de la humanitat té que forçar amb això.
Hem d'apretar els ciutadans, eh?
Sí, evidentment. Només ho hem de demanar.
Jo t'ho he comentat abans, no em vull estar de dir que no és el que em pertoca a mi, no?
Però sí que com un simple ciutadà de Tarragona, sí que jo crec que ara podem començar a llegir,
d'una manera seriosa i enferma, que comencin a pensar realment ja d'una vegada en plaços d'execusió
i en un projecte, i que quan pensem que aquest projecte no sigui un projecte petit ni minso,
sinó al revés, que és un projecte important, que per si mateix sigui d'una potència...
Segur que parlava abans, acompanya el Jordi Rubí, que les visites a Tarragona es poden allargar.
Una de les maneres d'allargar la visita a Tarragona és que un sol dia o dos dies
siguin necessaris per poder veure tot un museu nou d'arqueologia
que hi hagi moltes ales d'explicacions, en reconstrucció, en peces noves,
en explicacions, en tot aquest tema.
Jo crec que aquesta ha estat una potència molt més gran que alguna vegada que s'ha plantejat aquí,
perquè hi ha hagut algunes vegades opinions molt encertades,
però crec que la potència no l'acaben de dimensionar el suficientment.
Jo crec, i també ho dic que sempre, la primera empresa que hi ha a Mèrida,
i ho rebreig d'aquí, és el Museu Arqueològic.
La primera empresa que hi ha a Mèrida és el Museu Arqueològic.
Així mirat també a nivell empresarial, també és important.
És un dia de posar felicitacions i enhorabones i congratulacions damunt de la taula,
però és un dia també de començar a demanar, que s'ha de demanar, hi ha alguna cosa que quedi.
Avui és per fer festa, però jo crec que a partir d'avant hem de començar a espefilar tots
i fer valdre aquest marxam, aquest marxam de qualitat de la ciutat.
Això és una vegada que hi seríem bastant infantils si no ho féssim,
i desprofitéssim en aquestes ocasions.
Jo li deia abans a l'Enric, amb micrófon tancat, mentre sonava la publicitat,
dic, escolta, fem una crida a la gent perquè s'apunti als grups de reconstrucció.
I, home, tenim molta gent, però, home, legionaris entenien molt els romans, eh?
Sí, ui, massa.
No, no, no, aquí t'hi diguis que sí, el que ha de fer és una crida a la gent que pugui participar
i que també s'apunti a projectes nous, perquè el camp és amplíssim,
vull dir, no s'ho acabarà mai ningú, això.
Llavors, jo, com si diria, a veure, la ciutat és un element que conec bastant, bastanta gent,
ja anem, ja tothom com a diuen, el romano, ja també diuen, no?
Ja me diuen el romano a vegades, però, que sí, animar gent, grups, no?
I aquí no em puc deixar, per exemple, d'estar en un altre punt de reconstrucció
que hi ha a la ciutat important, que és el grup Nêmesis,
que està fent tot el fòrum de la colònia,
que fan una tasca increïble i molt maca a nivell d'explicació,
que és el que nosaltres intentem fer de la vida antiga,
perquè la gent ho pugui comprendre una miqueta com era,
i fan una tasca molt important.
Enric Ceritjol, gràcies per acompanyar-nos al matí de Tarragona Ràdio.
Enhorabona per la part que toca.
Marta Domènech està a punt d'agafar la unitat mòbil i fer una visita,
jo m'atreviria a dir, guiada per ella mateixa, per diferent...
Encara no hem decidit el lloc, però només recordar una data,
que el 1993, el 9 de gener, el diari de Tarragona titulava
Tarragona vol ser Patrimoni de la Humanitat.
Aleshores, regidor de Cultura Joaquim Amorós declarava
que amb aquesta iniciativa es pretén tenir accés a les subvencions
que concedeix l'UNESCO pel manteniment i promoció dels monuments
declarats d'interès pel conjunt de la societat.
Volíem també tenir un record per aquest ex-regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
que també va fer alguna cosa en favor dels patrimonis de la humanitat.
No, i la veritat és que ens ha confirmat que li hauria agradat molt estar aquí,
i per raons professionals no ha pogut atensar-se,
tot i que no descarta fins al final del programa poder treure el cap.
Són moltíssims els convidats que encara esperen passar pels micròfons de Tarragona Ràdio.
Ho faran a partir d'aquests moments i fins a dos quarts de dues,
un temps que anirem combinant amb aquestes visites
que Marta Domènec i Joan Borràs realitzaran per alguns monuments del patrimoni tarracó.
Són les dotze del migdia.
Repassem les notícies, l'actualitat de l'estat i del món,
i ens la trobem en uns moments aquí, al matí de Tarragona Ràdio,
en directe des de la plaça de la Font.
Al matí de Tarragona Ràdio.
Són les dotze.
La ciutat romana de Tarragona i les esglésies romàniques de la Vall de Boís
són ja patrimoni mundial de la humanitat.
Les dues poblacions han acollit la declaració de l'UNESCO
amb una gran satisfacció enmig d'un ambient festiu.
El conseller de Cultura Jordi Vilajoana qualifica d'històriques
per a Catalunya aquestes nominacions.
L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
diu a Catalunya Informació que la nominació de l'UNESCO
afegeix un atractiu turístic a la zona de la Costa Dourada.
Per a l'alcalde de la Vall de Boís, Joan Paralada,
després de la declaració de les esglésies romàniques de la Vall
com a patrimoni de la humanitat,
cal més responsabilitat de les institucions per conservar-les.
Des de les 10 del matí fins a la 1 del migdia,
els metges dels centres d'atenció primària
i dels hospitals públics i concertats catalans
fan una vaga parcial per demanar més recursos
destinats a la sanitat pública.
L'aturada no afecta als serveis d'urgències
i en els casos fac urgents.
El pacient s'ha atès si ho demana.
La Generalitat Valenciana diu que cap de les 4 morts
que hi ha hagut a l'Hospital del Coi
atribuïdes a la legionela tenen relació amb el bacteri.
El president Eduardo Saplana ha comparegut aquest matí
davant les corts valencianes per parlar del brot
que hagi afectat 139 persones.
Esports.
En tenis a l'excorreig s'enfronta avui
l'australià Leighton Hewitt al màsters masculí de Lisboa.
El tenista català ha de guanyar i esperar que demà
marats a Finguany i també Pits Amplers
per tenir opcions de continuar el tornès.
El davantí japonès Akinori Nishishawa
arriba avui a Barcelona per jugar amb qualitat de cedit
a l'Espanyol fins a final de temporada.
Nishishawa és el màxim col·legiador de la Lliga Japonesa
i un dels jugadors més populars al seu país.
El davantí passarà demà la revisió mèdica
previa a la seva incorporació.
I avui ha jugat la majoria dels partits
de la vuitena jornada a la Lliga CB de bàsquet.
El Barça en rep al Palau Lagurana
el líder, la Unicaja de Màlaga, a partir de les 9.
El joventut també juga a casa
a les 8 contra el Caja Sant Fernando
i a dos quarts de nou al Casarabon Girona
s'enfronta el CUE, el Gijón.
I al temps la boira d'aquest matí, aquest migdia,
ja no serà present i el sol en conjunt
s'imposarà amb restes de núvols
i nubolades a la tarda al nord-est.
Ben moderat els dos extrems del país
que al migdia disminuirà.
Continuarà l'abonança pel que fa a temperatures.
Aquesta hora a Tarragona 18 graus,
17 a Barcelona, 17 també a Girona,
a Lleida 17 graus,
a Eivissa 18, a València 17 graus,
a Andorra la Vella 9 graus.
Almací de Tarragona Radio.
Almací de Tarragona Radio.
Tarragona Radio.
Tarragona Radio.
En Eroski, adelántate a la Navidad.
Hasta el 13 de diciembre,
turrón chocolate crujiente Consumer Tableta,
300 gramos, 129.
De Gijona Consumer, 300 gramos, 289.
Bombón caja roja Nestlé, 400 gramos,
985 pesetas.
Jamón serrano navidul por piezas,
1.425 el kilo.
Además, 10% de descuento en cientos de juguetes
pagando con la tarjeta Consumer.
Y para facilitar las compras navideñas,
abrimos los días 6, 8 y 10 de diciembre.
Vesteix la tardor amb tot gran.
Vine a gaudir de les noves col·leccions de festa i cerimònia.
La moda més juvenil amb preus molt econòmics.
I tot en talles grans.
Tot gran, al carrer Cristofol Colom,
número 25 Tarragona,
passeig prim número 6 Reus
i avall al carrer Avenir número 14.
Només per tu, tot gran.
Llibreria VIP.
Tot un univers de llibres al seu abast.
Vingui a la llibreria VIP i trobarà el que busca.
I a més, amb l'excepcional Preu VIP,
un descompte garantit del 5% en tots els llibres.
Per això i perquè la seva opinió compta,
no vindrà a la llibreria VIP per casualitat.
Ja sap quin és el millor regal que pot fer?
Un llibre.
Els trobarà tots a la llibreria VIP,
al carrer Gasòmetre número 24 de Tarragona.
Visitins, no es quedarà indiferent.
Llibreria VIP.
Necessiten marcar una foto, un pòster, un quadre?
Vingui a Ribasart i podrà trobar allò que busca.
A Ribasart tenim taller propi d'emmarcació
i la més gran varietat amb marcs i motllures.
I si vol, també podrà triar entre una gran varietat de quadres per a decoració.
A Ribasart tenim solucions a la seva mida.
Ribasart, Méndez Núñez 10, Tarragona.
Telèfon 97723 6284.
Ribasart, emmarcadors des de 1944.
Vintena Festa de l'Oli de l'Almoster.
Aquest diumenge 3 de desembre, a partir de les 9 del matí,
al costat de la pista esportiva,
et convidem a esmorzar a llonganissa,
cansalada, botifarra i arengades amb l'oli d'enguany.
A més, hi haurà avallada de sardanes
i cercavila amb els nens de l'Almoster.
I si vols, podràs visitar l'almacera de la cooperativa.
Recorda, aquest proper diumenge, dia 3 de desembre,
t'esperem a l'Almoster.
Aquest any t'ho perdràs?
El matí de Tarragona Ràdio.
Ara passant 6 minuts i mig de les 12 del migdia,
aquesta és la cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio
en directe des de la plaça de la Font
en un programa especial monogràficament dedicat
al que és la notícia del dia.
Se sabia aquest matí a les 3 i 38 minuts de la matinada,
si no va xerrada, si no les línies de Tarragona Ràdio
estan obertes, que algú em rectifiqui.
Era en aquell moment que se sabia que Tarragona
era patrimoni de la humanitat.
són moltíssimes les persones amb les que estem conversant
aquest matí de Tarragona Ràdio de diferents àmbits,
amb molts professionals que s'hi dediquen,
amb molta gent que des de fa molt de temps està,
no darrere de la candidatura,
no ens enganyem, sinó treballant dia a dia,
cuidant, tenint cura i encetant projectes relacionats amb el patrimoni.
Tenim exemples, novament, aquí a la nostra taula.
Saludem el Cristófus Salom,
que és tecnic del Museu d'Història de Tarragona.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I ens acompanya la Maita Martorell,
que és tecnic del Museu d'Història de Tarragona.
Maita, bon dia.
Hola, què tal?
Em deia que aquest matí ja hem brindat.
De bon matí, quan hem sabut allà al museu,
hi havia un ambient realment espectacular,
com ens comentava el Magí, no?
Que estàveu tots molt contents.
Sí, sí.
Realment, a les 8 del matí,
nosaltres ja estàvem amb el cava.
Ja estàveu brindant amb el cava.
Però vosaltres heu estat d'aquells
que estàveu també amb la ràbia posada, eh?
Aviam quanta s'havia.
És un primer moment pendent.
I què? Què ha passat?
Què heu sentit en aquell moment?
Home, realment ha sigut l'arribar a la fi d'algú
per allò que tots estàvem molt il·lusionats
i amb el que tots hi han posat el nostre gra d'arena.
És a dir, aleshores,
al veure que realment ha arribat a bon port
és una alegria que es dona poques vegades.
És a dir, després d'uns quants anys d'esforç,
uns quants anys de treball, de vida ciutadana,
d'aportació de tothom i de tots,
doncs finalment hem complert un primer objectiu, no?
Saber que hi ha hagut moltes persones
que han passat per aquests micròfons
que han insistit moltíssim i de diferents àmbits
en la feina, sovint anònima,
de la gent que hi ha darrere de tot això.
Sí, jo ho agraeixo.
I ho agraeixo molt perquè poques vegades
se'n recorden de tots nosaltres, no?
Avui realment tothom se'n recorda,
és a dir, tothom ens està trucant
i a les 9 al dematí el senyor alcalde
ens ha vingut a felicitar personalment el museu.
És a dir, això per naltros és un reconeixement.
I tot i que és dia d'alegria,
que tots anem amb un relaxament relatiu
i entre cometes,
la gent del museu continua treballant
i ens han portat dades,
dades de la web del museu
de visites que s'han rebut,
que això crec que val la pena comentar-les una miqueta.
Doncs sí, naltros la web la vam penjar l'any passat,
l'any passat vam rebre unes 1.600 visites,
en guany amb el que portem d'any
ja estem sobre les 4.600,
és a dir, que hem aixecat molt el número de visitants
i el que és simptomàtic és que avui,
quan l'hem obert,
ja portàvem 200 i pico visites,
és a dir, cosa que ahir no va passar,
és a dir, ni abans d'ahir,
nosaltres ens movíem amb uns promitjos
de 25-30 visites diàries.
Alguna visita d'Austràlia, no?
Sí, d'Austràlia en tenim dues,
és a dir, ens ha fet molta gràcia,
però és que no en tenim només d'Austràlia,
en tenim de tot el món,
és a dir, si nosaltres mirem l'estadística,
és a dir, per exemple, de Mèxic ens han visitat 263 persones,
i estem parlant de visites reals,
no persones que obren i tanquen,
sinó que realment s'hi entretenen,
és a dir, d'Anglaterra, d'Alemanya, de Xile,
d'Estats Units, del Perú, de Portugal,
i dels llocs més impensables, no?,
de Venezuela, de Polònia, d'Estònia, del Salvador,
és a dir, així podríem seguir amb una llista
de tots els països del món.
Realment, el que sí ens fa gràcia
és pensar que d'Espanya
és un 40% dels visitants
es fan dins d'Espanya,
però dins de Mèxic, per exemple,
se'ns fa un 6% de les visites,
i així anem seguint, no?
I allò aleshores, clar,
és a dir, si pensem que un 40% són espanyols
i el 60% és de la resta del món,
realment ens ha sentit molt contents.
La web del museu ofereix, doncs,
una informació complerta
de tot el que és el patrimoni de Tàrraco.
Sí, el que hi ha a la web
és el dossier, el primer dossier
sobre el patrimoni de la humanitat,
amb totes les dades
de tots els monuments
que estan implicats en aquesta denominació.
Bueno, ara hi ha una realitat
i, a més a més,
amb una sèrie d'imatges
que, bueno, que tothom ens ha elevat molt.
És a dir, estem contents.
Què passarà ara?
A veure, a veure,
esperem que això sigui
una fita que ja hem aconseguit
i a partir d'ara
doncs puguem continuar caminant
i que ho puguem continuar treballant
amb el patrimoni
i que això representi
un benefici per a tots
i una major implicació de tothom
en aquesta nova projecció
que té la ciutat de Tarragona
i no únicament la ciutat.
És a dir,
aquí estem donant una dimensió territorial
a la nominació de Tarragona
Patrimoni i Humanitat
i recordem que afecta
a marios pobles
al voltant de la ciutat de Tarragona
que segur que revertirà
en benefici a tots.
El que hi ha una paraula
que es repeteix constantment
és la d'il·lusió
i, a més,
es veu reflectida
a les cares.
Més enllà d'altres consideracions
que aniran sortint
en els propers dies,
és un altre dels arguments
que s'han posat aquí
damunt de la taula.
És un punt de partida.
Ja veurem què passarà.
No cal baixar la guàrdia.
S'ha de continuar
i ara potser més que mai
perquè estem en el punt
de mirar
de tot el planeta
com aquell que diu
en matèria arqueològica.
Ja ho demostra
la mateixa web consultada
des de Mèxic,
des de França,
Japó,
Itàlia,
Perú,
un munt de països
que han consultat
aquesta web
gràcies a aquesta projecció
nova que ha assolidat
amb la nominació de Tarragona.
Fins ara,
rara vegada
teníem aquests visitants
des de l'estranger.
Cristòfol Salón,
tècnic del Museu d'Història
de Tarragona,
Maite Martorell,
tècnica del Museu d'Història
de Tarragona.
Gràcies per acompanyar-nos.
Enhorabona per la part
que us toca.
I gràcies per portar-nos
aquestes dades
que sempre
criden l'atenció.
Som ben curioses
aquestes visites
que s'han realitzat
a la pàgina web
del museu.
Gràcies,
bon dia,
continua celebrant-ho.
Saludem a Francesc Terrats,
director del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona.
Francesc,
bon dia.
Molt bon dia.
Oi que et quedaràs
una miqueta amb nosaltres?
Sí,
tot el que vulgueu.
T'ho dic perquè tenim
una connexió
amb la unitat mòbil
que des de les 12 del migdia,
des de fa uns minutets,
ha començat a fer toms
per Tarragona.
Joan Borràs
i Marta Domènec
perquè s'han volgut aturar
en alguns dels elements
d'aquest patrimoni
de Tarracó.
Fem una petita pausa
immediatament
i directament
ja ens parlaran
des d'aquest indret
que encara no ho sabem
ben bé
quin és
justament perquè
ens reservem
petites sorpreses
al llarg d'aquest programa
especial
del Matí de Tarragona Ràdio.
El Matí de Tarragona Ràdio.
¿Quieres sorprender
y ser original
en tus regalos?
¿No sabes
dónde encontrar
un regalo diferente?
En Que le compro
tenemos la solución.
En Que le compro
ponemos a tu disposición
más de 4.000 artículos
desde 700 pesetas.
Y como novedad
de temporada
tenemos todo tipo
de complementos
con la imagen
de la popular serie
Los Simpsons.
No lo dudes
ven a Que le compro
y seguro que encuentras
lo que buscas.
Que le compro
Calle Soler
12
Tarragona
Que le compro
Aquesta tardor
a Sestreria Pizarro
i hem preparat
una extensa col·lecció
en roba de vestir
per home
amb els millors preus.
Fixi-s'hi bé
vestits
a 23.500 pesetas
i per la compra
d'un vestit
li regalem
la camisa
la corbata
els mitjons
i el cinturó de pell.
A més
som especialistes
en talles grans
amb vestits
americanes
i pantalons
fins a la talla 80
i amb camises
fins a la talla 54.
A Pizarro
també tenim vestits
de novi
amb esmoquins
jaquers
levites
i tots els complements
per aquesta ocasió
tan especial.
Tenim molts models
per poder escollir bé.
Vingui a Sestreria Pizarro
vestirà bé
i per pocs diners.
Comprovio
Sestreria Pizarro
carrer Mallorca
número 1
cantonada
plaça Ponent
telèfon
97721
3617
Tarragona
El matí
de Tarragona Ràdio
amb la unitat mòbil
de Tarragona Ràdio
ens hem desplaçat
fins al portal
del Rosent.
En aquests moments
no hi ha molta gent
per aquí
però abans de poder
parlar
amb algunes
de les persones
que estan passant
de forma casual
per aquest indret
de la ciutat de Tarragona
recordar
algunes dades
de la nostra
hemeroteca.
El 18 de novembre
de l'any 94
el diputat Joan Descalz
i el diputat Ramon Grau
anuncien
que intentaran
consensuar
amb tots els grups polítics
una proposició no de llei
perquè el Parlament
faci les gestions oportunes
perquè Tarragona
sigui declarada
Patrimoni
de la Humanitat.
S'aprova això
el 27 de desembre
del 94.
Els parlamentaris
catalans
consideren
que aquesta proposta
funcionarà
prestigi internacional
a un conjunt monumental
del qual es destaca
el fet insòlit
que s'ha mantingut ferm
tot i la transformació
de la ciutat
en els darrers
2.000 anys.
El 23 de gener
de l'any 95
Convergència Unió
porta al Senat
que Tarragona
sigui Patrimoni
de la Humanitat.
Ho va fer
el senador
Albert Ballver.
La moció
es va aprovar
per unanimitat
i ja s'avisava
però
que per aconseguir
la declaració
s'hauria de recórrer
un llarg camí
que duraria
alguns anys.
Estem parlant
de l'any 1995.
El març
de l'any 1996
la Comissió d'Entitats
fa saber
que demanaran
als reis d'Espanya
que recolzin
la candidatura
durant la visita
dels dies
18 i 19 de juny
a Tarragona.
I ens anem
ja l'any 1997
quan al juny
l'Ajuntament
encarrega un disseny
a l'escola d'art
de la Diputació
per promocionar
la sol·licitud
de patrimoni
de la humanitat.
Comença
la campanya
d'adhesions.
S'inaugura
el dia 24 de desembre
d'aquell any
del 97
l'oficina d'adhesions
de la capçalera
del CID
i hem de dir
que durant tot aquest temps
se n'han rebut
més de 3.000.
Algunes de les més assenyalades
per exemple
la del rei d'Espanya
la del president
del govern
José María Aznar
i també
d'altres personalitats
del món polític
cultural
tant de Catalunya
Espanya
com de tot el món.
Aprofitem ara
per parlar
amb algunes de les persones
que d'aquests moments
es troben aquí
i ho farem
amb les persones
que estan encarregades
de l'accés
a les muralles.
Per veure si avui
d'alguna manera
o altra
han notat
que ha vingut més gent.
Hola!
Hola!
Bon dia!
Bon dia!
Per la part que ens toca a tots
enhorabona!
Gràcies!
Us ha preguntat la gent
pel tema de patrimoni
de la humanitat
heu notat avui
un ambient diferent
els altres dies?
Sí, i tant!
I tant, i tant!
Un ambient molt diferent
perquè ha vingut més gent
i tothom ens donava
l'enhorabona
i molt bé!
Tothom dona l'enhorabona
a tothom
és una mica
feina de tots
haver-ho aconseguit
i també una mica
tothom se sent un responsable.
Sí, i tant!
Perquè som de Tarragona
i sentim
que
tot el romà
és part nostra
del nostre passat
i se sentim
molt, molt importants
d'avui
molt contents.
Alguna anècdota
d'aquest matí?
No, la veritat
que no,
no em tinguem
de fet.
De fet, en aquesta època
suposo que la muralla
és poc visitada
en els dies feiners,
en els dies de cada dia.
Sí, ara,
els dies de cada dia
el que més venen
són col·legis,
molts col·legis,
però gent, doncs,
turistes, pocs.
És el cap de setmana
que ve més gent.
Hi ha hagut
algun grup avui?
Sí,
quants grups
hem tingut avui?
Avui n'han passat,
doncs mira,
unes 230,
250 persones ja.
Han passat quatre grups.
Tots ells sabien
que avui Tarragona
era patrimoni
de la humanitat.
Us han fet preguntes?
S'han donat
l'enhorabona
i tothom sabia
que era patrimoni
de la humanitat
avui, sí.
Doncs moltes gràcies.
A seguir treballant
i dissaltar
ens trobarem tots aquí,
precisament a les muralles,
on serà el punt
més culminant
de la festa ciutadana
per commemorar
aquest fet històric
d'avui.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.
Doncs ja ho veieu,
la gent sí que
sembla que sabia
que avui Tarragona
era declarada
patrimoni
de la humanitat
i així s'ho han fet saber
les persones
que se trobaven
aquí encarregades
del control
a l'accés
de la muralla
de Tarragona.
El matí
de Tarragona Ràdio.
És un quart d'una,
tres minuts i mig,
gairebé quatre,
i seguim en directe
des de la plaça de la Font.
Abandonem aquest escenari
a peu de les muralles,
un dels elements
que han configurat
el nomenament
d'aquesta candidatura
a Tarragona
a Patrimoni
de la Humanitat
i seguim compartint
estona de conversa
i de felicitacions
avui,
per què no dir-ho,
amb diferents persones
estretament vinculades
al patrimoni
tarragoní.
Ens acompanya
el Francesc Terrats,
director del Museu Nacional
d'Història de Tarragona.
Bon dia.
Bon dia.
Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona.
Em perdonaràs?
Tots ens entenem,
tots comprenem
que estiguis ja
absolutament desestructurada.
Però portem moltes horetes,
parlant de patrimoni.
I aquí a la taula
seu amb nosaltres també,
Joan Ballbé.
Bon dia, Joan.
Hola, bon dia
i bona hora.
L'han convidat,
si li sembla bé,
en qualitat
de regidor de patrimoni,
que també va viure
aquesta marca.
O com vol que el presenciem?
Jo com un tarragoní
que està molt content
i que el dissabte
si la senyora em deixa
fotrem, vamos,
un eutí de xampany
que, vamos,
una castanya d'aquelles
patrimonials.
T'esperarà dissabte
per brindar?
Home, sí,
perquè demà
he de treballar encara.
En canvi, el dissabte
ja...
Ja la cosa va
més a peu pla.
Francesc, content.
Home, lògicament.
Només faltaria.
Això,
aquest reconeixement
d'UNESCO,
que per altra banda
ja tots esperàvem,
em sembla que ho teníem
tots molt coll avall,
i em sembla que
el que fa,
per una banda,
és reconèixer
els mèrits
del patrimoni
de la ciutat de Tarragona
i, per tant,
donar una etiqueta
de qualitat
en aquest patrimoni
i donar
peu
a constituir-se
aquest patrimoni
Montrampolí
de promoció
de la ciutat
i de consolidació
sociocultural
de la ciutat.
I en aquest aspecte
jo em sembla
que cal estar
absolutament satisfets
que les coses
hagin anat així.
Això no treu
que,
per una altra banda,
hi hagi
una certa càrrega
de preocupació
en el sentit
que no crec
que fos
massa intel·ligent
ni fos lògic
que la concessió
d'aquesta etiqueta
i d'aquest reconeixement
ens portés
a una lectura
que crec
que seria
perillosa
que
diéssim bé
a UNESCO
ens felicita
per tot el que hem fet,
tot ho hem fet molt bé
i a partir d'ara
hem de seguir igual.
Jo penso que
això
ha de ser
una fita
que ens ha de projectar
d'ara en endavant
per fer les coses
més bé
i per corregir
errors
que indubtablement
s'han produït
i que em sembla
no cal exemplaritzar.
Em sembla que està
en l'ofensament
de tothom.
Confio
que serveixi
d'alguna manera
d'això
que en Cristià
se'n diria
de contricció
dels pecats
i examen de consciència
i contricció dels pecats
i que a partir d'aquí
d'aquí uns anys
ens podem tornar
a trobar tots
per celebrar
que realment
hem sabut
rectificar
a temps
ser les coses
millors
i creure
bàsicament
que em sembla
que és el problema
d'aquesta ciutat
que realment
tots plegats
creiem
en el potencial
i en l'actiu
que representa
aquest riquíssim
i aquest únic
i insubstituït
com el patrimoni
arqueològic
que tenim.
A banda del repartiment
de responsabilitats
que cadascú
assumirà
la seva
ara estem més que mai
en el punt de mira
és cert
això
que ara
la resta del món
mirarà el patrimoni
tarragoní
amb altres ulls
o creieu
que aquesta percepció
de fora
no canviarà
pel fet
de tenir
aquest títol?
Jo
penso
que
aquest
reconeixement
és
en la posta en marxa
d'un sistema
d'arbitratge
en el qual
la ciutat
hi ha de donar
conscient
i responsable
de resposta.
Això
d'alguna manera
em dona la sensació
que és una miqueta
com el tema
de les banderes blaves
de les platges
una vegada tens la bandera blava
no tens patent d'acords
per fer amb les platges
el que vulguis
sinó que
entres dintre d'un sistema
d'arbitratge
que t'obliga
o a mantenir
les mateixes condicions
o si ets intel·ligent
a millorar cada dia més
perquè t'interessa
millorar cada dia més
les condicions
que han portat
en aquest reconeixement
i jo penso que
en aquest aspecte
és absolutament positiu
i és absolutament bo
per la ciutat
que Unesco
ens hagi posat
dintre d'aquest sistema
Joan
et veiem prenent notes
sí, sí
home
jo sóc un home
que ve del món
de la universitat
i a mi
m'agrada prendre notes
sobretot quan tinc davant
una persona
com el doctor Terrats
vull dir que
amb aquesta actitud didàctica
un se sent un
a veure
jo evidentment
no parlaré
si em permés
del patrimoni
perquè
davant de persones
com les que tenim aquí
convidats
és
parlar patrimoni
no pot ser
jo sóc un aficionat
però
tens tot el dret
i tens tot l'obligació
de fer-ho
jo hi ha una cosa
que jo vull recordar-me
de diverses persones
però jo vull felicitar
evidentment
el Consell d'Arago
i ahir vaig sentir
encara que sigui
la família meu
i el Joan Albert
parlava des de
des d'Austràlia
i Paula Mora
estava emocionat
content
i defensant
el que és Tarragona
que és el que hem de fer
però evidentment
avui també
m'he trobat
per felicitar
com deia
el Consell de Tarragoní
m'he trobat
doncs amb un arqueòleg
que és Tarragoní
el doctor Carbonell
doncs que també
pobra mala i felicitat
i dic ara
tot són
a tot són festes
i d'això
però
pobra home
o pobres vosaltres
quan devíeu començar
la vostra tasca investigadora
poc menys
que es devíeu pagar
el dinar
de la vostra butxaca
devíeu anar
d'aquella manera
jo penso que
ara
el momento
de los laureles
és bon recordar-se
d'aquella gent
que ha lluitat
per la ciutat
o que l'ha fet gran
pel seu
en fin
encara que el doctor Carbonell
és a Tapuerca
no Proca
han fet gran el nom de Tarragona
i que l'han fet
al començament
si em permet
doctor Terrat
s'ambullar al davant
i un nom darrere
i això no és molt acadèmic
i hi ha una persona
ara ho dic molt en serió
que jo em penso
que ha fet molt per Tarragona
en el món de la quiologia
dintre de tots ells
al menys
per la coneixença
que és el doctor
Pere de Palol
una gran persona
jo sempre dic
per mi va ser
que el meu pare
perquè quan ell va ser a Tarragona
el meu pare
ja no estava quasi
amb aquest món
jo en tot parlo
en una persona
que ell
i el seu Congrés d'Arqueologia
jo em penso
que va fer conèixer
el món arqueològic internacional
va fer conèixer
el que era Tarragona
però no solament
el que eren
les restes
no, no, no
sinó
el sentiment
de Tarragona
jo crec que Tarragona
al seu moment
també li va fer justícia
quan en va fer
fill adoptiu
però jo em penso
que a part
de totes aquestes coses
és bo
que aquest
avui li comentava
el doctor Terrat
se'n ha fet tancat
la carta
de Ghezalfeld
i escolti
jo lleixo això
dic una gent
que són
monstros
en el
devenir
de l'arqueologia
que facin
aquestes manifestacions
en vers Tarragona
i el seu patrimoni
em penso que és important
és a dir
tenim un patrimoni
per ser que és el nostre
però també tenim
un patrimoni
d'aquesta gent
que treballa
que ens estima
i que
jo espero
que a partir d'ara
facin un verdader plan
per tirar endavant
tot aquest tema
dels monuments
ara jo em penso
que a part
de fritacions
i aquestes copetes
que farem el dissabte
i farem xinola
jo em penso
que s'han de posar
a començar
a treballar
amb seriositat
però a més
i l'últim que dic
i que els polítics
es posin
en mans
dels professionals
la gent que entén
els polítics a vegades
som o són
una mica així
dados
a la medalla
a la laca
però jo em penso
que fa falta
bons professionals
gent sèrie
gent entenimentada
i que ens diguin
el que hem de fer
i nosaltres
fil per randa
seguir
les seves indicacions
aquesta idea
s'ha posat
davant de la taula
amb més d'una ocasió
al llarg del matí
Francesc
no en relació
a aquestes fraules
em sembla absolutament
justes i necessàries
de Joan Vallbeth
no no
és evident
que el doctor
Pere de Palau
va exercir
amb el Congrés
Internacional
d'Arqueologia de Tarragona
un paper important
per acogutinar
tota una sèrie
d'intencions
perdona que et talli
perquè jo em ve
la venda
m'he deixat
una persona
que també
no per important
és estimada
dintre del món
i és el Xavier Dupré
jo ja sé que tu
te'n recordaràs
no no no
però no anava
específicament aquí
perquè em sembla
que se sap
que estava al darrere
va ser secretari
del d'això
i era l'home
de confiança
que en tirava
una mica del carro
i ja callo
no no
però jo anava
una mica més allà
en el sentit
que em sembla
que és evident
que el que avui
s'ha aconseguit
és el fruit
del treball
de la preocupació
i de les voluntats
de molta gent
des de moltes generacions
enrere
si volem concretar-ho
jo diria que el primer
és l'insigne
de Lluís Pons d'Icar
en el segle XVI
que va començar
d'alguna manera
a posar sobre la taula
o a escriure
sobre els monuments
de la Tarragona romana
i sobre la seva significació
en el segle passat
molta gent
no voldria deixar
d'esmentar
per exemple
Bonaventura
Hernández de Neuja
el primer arqueòleg
modern de la ciutat
i tots els que
en aquest segle
han fet
que Tarragona
fos coneguda
que Tarragona
fos científicament
valorada
i que d'alguna manera
donessin les bases
d'aquesta promoció
de la ciutat
des d'un punt de vista
institucional
a una organització
internacional
com és l'UNESCO
per el seu reconeixement
i em sembla
que les coses són així
el que jo volia dir
en la primera intervenció
és que
em sembla
que no podem fer
allò que es diu en castellà
dormir-nos en los laureles
i que això
no és una meta
el que avui s'ha fet
sinó que entenc
que si som intel·ligents
ho hem de fer servir
com un punt de pertensa
i com una reconsideració
dels mecanismes
i de les voluntats
de gestió
i de promoció
d'aquest patrimoni
que són
absolutament riques
són absolutament
potencialment
jo diria
il·limitades
però que hem de concretar-ho
i hem de passar
de les paraules
als fets
deixem fer
el paper de periodista
el doctor Ferraz
l'universitat de Tarragona
té una catedra d'arqueologia
o no la té?
d'arqueologia clàssica
no
no la té
doncs jo dic
és una vergonya
que ara que tenim això
aquí
qui tingui que sigui
no sé qui s'ha d'espavilar
jo si tingués en aquesta casa
ja m'esperul·laria
per tocar el nas
a qui fos
jo crec que
és de justícia
o no doctor Terraz
que Tarragona tingui
aquesta va ser
una de les batalles
perdudes
en aquest cas
del doctor Palau
arreu del
13er Congrés
Internacional
d'Arqueologia Clàssica
passa bé
que aquí
el que s'hauria de fer
és preguntar
a la URB
el per què
ha prioritzat
altres càtedres
sobre aquesta
que podria estar
molt més implicada
i molt més
directament relacionada
amb la dinàmica
i amb la problemàtica
de la ciutat
i jo ja
només dir una cosa
tarragonins i tarragonines
som patrimoni de la humanitat
hem de lluitar molt
hem de seguir
i sobretot
estar una mica
al dictat
com deia abans
de la gent tècnica
dels arqueòlegs
perquè
que avui
no s'acabi només
amb una festa
fem la festa
però cuidem la Tarragona
cuidem els monuments
busquem que la Universitat
de Tarragona
no URUB
tingui la seva càtedra
d'arqueologia clàssica
perquè si no tenim això
bueno
com diríem en castellà
que baje Dios y lo vea
perquè la necessitem
una abraçada d'Auto Terrat
i Tarragona Ràdio també
enhorabona
per la vostra tasca
que avui és
quasi quasi de sol a sol
i l'enhorabona
dona gust
donar bones notícies
com la que estem donant avui
gràcies Joan Ballbé
Francesc Terrats
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
adeu sió
bon dia
adeu
són dos quarts d'una
seguim endavant
des del matí
de Tarragona Ràdio
en directe
des de la plaça
de la Font
en uns moments
saludem
els nostres
propers convidats
en la següent conversa
haurem d'abandonar
per uns moments
la ciutat de Tarragona
i anar a visitar
un altre indret
que també és patrimoni
de la humanitat
estem parlant
del jaciment
d'Atapuer
que també
patrimoni de la humanitat
tenim entre nosaltres
el saludarem
immediatament
l'Odal Carbonell
i també ens acompanya
el menor Sant Romà
director d'UAS
i fem una pausa
i tot seguit
el saludem
el matí
de Tarragona Ràdio
en Don Tresillo
somos inconformistas
y por eso
luchamos
por tu calidad
de vida
escucha nuestras propuestas
despiértate
con 10 años menos
durmiendo
en el mejor colchón
de látex
desde 29.900
también te ofrecemos
descansar cómodamente
en un sillón relax
desde 29.900
o si lo prefieres
puedes comprar
un sofá cama
para los imprevistos
desde 29.900 pesetas
y recuerda
que al comprar un colchón
te regalamos
otro con tratamiento
antiácaros incorporado
y lo más importante
solo en Don Tresillo
encontrarás
la más grande exposición
dedicada exclusivamente
al sofá
y al descanso
y todo
con los mejores precios
del mercado
y por qué
porque somos fabricantes
Don Tresillo
autovía Reus
Tarragona
cruce Torreforta
teléfono 977
55-0145-7-5501-45
Don Tresillo
Yo no penso pasar fred
I per això he anat a CT Gas
A CT Gas
m'han fet un estudi del pis
i la setmana que ve
ja m'instalen la calefacció
i a més
i a més m'han regalat
i a més m'han regalat
i a més m'han regalat
una setmana de vacances
Fes com jo
truca a CT Gas
demana pressupost
sense compromís
CT Gas
telèfon
977-556524
977-556524
Tarragona
I tu
passaràs fred
aquest hivern?
Aquesta tardor
a Seslleria Pizarro
li han preparat
una extensa col·lecció
en roba de vestir per home
amb els millors preus
Fixi-s'hi bé
vestits a 23.500 pessetes
i per la compra d'un vestit
li regalem
la camisa
la corbata
els nidjons
i el cintura de pell
A més
som especialistes
en talles grans
amb vestits americanes
i pantalons
fins a la talla 80
i en camises
fins a la talla 54
A Pizarro
també tenim vestits
de novi
amb esmoquins
jaquers
levites
i tots els complements
per aquesta ocasió
tan especial
Tenim molts models
per poder escollir bé
Vingui a Seslleria Pizarro
Vestirà bé
i per pocs diners
Com pròvio
Seslleria Pizarro
Carrer Mallorca
número 1
Cantonada
Plaça Ponent
Telèfon
977-21-3617
Tarragona
Aquí a la dreta
poden veure
una autèntica resta
funerària romana
que representa la...
A l'esquerra
una àuriga romana
del segle...
Tarragona
té restes meravelloses
que han perdurat
en la història
Totes les altres restes domèstiques
que no tenen
una recollida al carrer
portem-les al seu lloc
directe a la deixalleria
Només així
tindrem una ciutat
encara més neta
i endreçada
Fes un gest
per Tarragona
Ajuntament de Tarragona
El matí de Tarragona Ràdio
Quatre minuts són els que passen
en aquests moments
de dos quarts
d'una del migdia
Segueix endavant
el matí de Tarragona Ràdio
Des de les vuit
jo ja he perdut el compte
de la quantitat de persones
que de diferents àmbits
estan vinculades avui
a aquesta ja no candidatura
ja nominació definitiva
Tarragona
Patrimoni de la Humanitat
Però ens permetran
que en els pròxims minuts
anem una miqueta més lluny
ens desplacem fins a Burgos
perquè el jaciment de Tapuerca
també ha estat considerat
per l'UNESCO
Patrimoni de la Humanitat
Saludem l'Eudal Carbonell
Eudal, bon dia
Hola, bon dia
Enhorabona
Sincerament
Moltes gràcies
I saludem el Manel Sant Romà
director d'OASI
Manel, bon dia
Bon dia
Per cert
Avui és el dia
que ens tocava fer l'espai
Tarragona Virtual
I aquí estem
I aquí estem
La Tarragona
aquesta del futur
Farem Patrimoni Virtual
també avui
Tens de parlar
A part d'un dia
tots estem molt contents
i els que coneixem
la gent que s'ho ha currat
i en particular
per exemple
el tema de Tapuerca
doncs
estem doblament contents
per tenir
per tenir aquí
doncs
un patrimoni
de la Humanitat
com a 99
perquè
el 0,99
de Tapuerca
també el tenim aquí
L'Audal avui deu tenir el cor dividit
eh
Avui és un dia molt content
li comentava
és un dia molt especial
per mi
li comentava
el Manel
perquè
per mi
Tarragona és entranyable
Tarragona es mereixia
aquesta nominació
i perquè
cinc anys d'esforç
d'aquestes comissions
són esforços terribles
d'energia que s'hi ha posat
perquè això fos així
potser com es comentava abans
amb uns companys
això havia de ser
i ha estat abans
o fetes que ja ho és
i
que
acompanyi
aquest patrimoni
a Tapuerca
per mi és increïble
que la nostra universitat
hagi entrat també
per la porta gran
contribuint
a que
la ciutat de Tapuerca
també sigui
igual que Tarragona
un gran patrimoni
de la cultura humana
i del futur
de la nostra societat
pels canvis econòmics
i transformacions socials
tan importants
que porten
acompanyats
d'aquests premis
i s'estaven gestionar bé
Saps que
moltes persones
que han passat
per aquests micròfons
o no totes
algunes
han deixat anar allò
la felicitació de Tapuerca
jo crec que Tapuerca
és una mica nostra
com deia el Manel
que han seguint
les excavacions
quan tornaveu
i què ha passat
i què heu descobert
ara
i que bonament
Perquè l'equip humà
està aquí
i la
a veure
per una banda
la cultura
cada vegada
serà més important
des d'un punt de vista econòmic
nosaltres no podrem tenir
aquí un Silicon Valley
però podem tenir
un Tapuerca Valley
és a dir
podríem arribar
a tenir aquí
la tenim en gran part
gent que està fent
grans coses
aquesta gent
són productors
de continguts
que cada vegada
valdran més diners
estic parlant de diners
no estic parlant
de la culturet
que se subvenciona
sinó estic parlant
de cultura
en majúscules
com un facto econòmic
i per tant
hem de jugar
amb el que tenim
i en aquests moments
el que tenim
és una marca de qualitat
que ens han donat
que ja ho sabíem
però avui ens han donat
una marca de qualitat
i a més tenim això
tenim aquesta gent
que estan treballant
en el món
del patrimoni cultural
i això
ho hem de saber
aprofitar
si no ho hem de aprofitar
els nostres fills
i els nostres nets
ens ho recriminaran
Joan Vallvé
reclamava
fa uns moments
d'aquests micròfons
una càtedra
d'arqueologia clàssica
a la Universitat
Rovira i Virgili
a mi em sembla molt bé
totes les coses
que vagin encaminades
com estava dient ara Manel
a que puguem intervenir
d'una forma
la universitat
pugui intervenir socialment
d'una forma
declaradament oberta
i amb això vull dir
no tan sols
per millorar l'acadèmia
i per millorar la investigació
sinó per millorar la ciutat
en tots els aspectes
i aquests aspectes
són fonamentalment econòmics
jo trobo que també
òbviament seria de justícia
Ha parlat l'Odal Carbonell
amb la resta de companys
que cada any
us tireu allà mesos i mesos
treballant a la Gran Dolina
a tots aquests indrets de Tapuerca
Has parlat amb ells?
He parlat amb ells
òbviament estan contents com jo
Nosaltres de fet
ens havíem presentat
a la candidatura
perquè creiem
que aquesta candidatura
seria bo pel futur de Tapuerca
per la gestió
del patrimoni ecològic de la sierra
dels pobles que hi viuen
per el creixement turístic
per aquest turisme cultural
per aquesta societat nova
que està per Esquena Ara
on el coneixement articula
tots els motors econòmics
i de canvi
i que aquest que ens nomenessin patrimoni
que siguem patrimoni de la humanitat
estem absolutament convençuts
que generarà un nou pla estratègic
i que tal
perquè junt amb el Museu de l'Evolució
junt amb molts treballs que es fan
canviarà absolutament el que s'ha fet fins ara
jo crec que passem d'un període
on aquests conceptes
eren uns conceptes
molt cutres
de subvenció
de passar parories econòmiques
de manca de capacitat
per veure i planificar en el futur
el jaciment econòmic
que pot ser tot això
a part del jaciment científic
i entrem en una nova època
entrem en un nou segle
on el patrimoni humà
que és el verdader patrimoni
perquè és el que ha fet
el patrimoni artístic
i el patrimoni cultural
sofrirà una gran transformació
i aquest tipus de governs
s'han d'aprofitar
per fer aquestes gestions
gestions que els polítics
haurien de fer més intel·ligència
i a partir d'un coneixement científic
i d'un coneixement realment social
i no dintre els seus partidistes
i partidaris
perquè es deixen assessorar
i es deixen una mica guiar
pels professionals
Bé, en tot cas
jo sempre ho he dit
i a més a més
és una cosa pública
la socialització de la cultura
és el fet més important
i una societat crítica
és l'única que pot fer social
aquesta cultura
i això també
hauria de passar
entre la gent
que nosaltres ens dotem
perquè ens governin
de fet
els nostres representants
haurien de ser
gent capaça
de culturitzar-se
i de socialitzar-se
també científicament
perquè són els que han de prendre
determinacions
importants
que són les que guien
i fan funcionar
les nostres relacions humanes
i en aquest sentit
les comissions assessores
els comitès d'assessors
d'experts
cada dia
haurien de ser més freqüents
i haurien de ser més incisius
en el comportament polític
dels nostres governants
Sí, jo voldria afegir
que hi ha de tot
que n'hi ha que es deixen assessorar
i n'hi ha que no
i normalment
no tenen color polític
sinó que tenen color humà
és a dir que hi ha
a dir que hi ha
que hi ha
un instrument
democràtic
però fonamentalment
no són uns mecanismes del dia a dia
ell ho deia en termes d'arguina
és a dir que la propria societat
vagi segregant
aquells que la lideraran
però no perquè són els elegits pel teu
sinó perquè són els elegits pel teu
i si aconseguíssim que la nostra societat
anés en aquesta direcció
estaríem constant en el futur
i avui estem fal·lant una cosa
que va en aquesta direcció
és a dir que
el fet que hagin donat patrimoni monetat
no és una medalla
que ens hem de posar
per lluir-la els dies de festa
sinó que és
un patrimoni
econòmic
que ens acaben d'otorgar. És a dir, són unes tres estrelles Michelin que les hem de ser d'aprofitar.
Però continuarem tocant les pedres, no? I posant-nos en calça curta i anar amb el martell allò descobrint coses, no?
Efectivament, que jo estava comentant abans, les coses són els que guanyen els corredors de fons.
I la nostra societat és una ciutat que és un corredor de fons.
Fa dos com a tres milions d'anys hem començat a tenir tècnica, patant consciència,
hem començat a deixar el comportament metològic animal i continuem corrent.
Primer corriem a les sota dels arbres, a les salves africanes, després de les sabanes,
després de les grans sabanes d'Eurobàcia, després hem aconseguit córrer sobre la neu,
perquè no tècnica ens ha permès comunitzar altres espais,
i ara es permet córrer sobre les comunicacions i córrer sobre molts espais nous
i moltes dimensions abans impensables.
La tecnologia ens fa humans, però el que fa la tecnologia són els humans.
Els humans són els constructors de cultura.
I la tecnologia ens humanitza sempre i quan, com deia abans, Manel,
aquesta tecnologia i aquesta cultura sigui suportada per un pensament cooperatiu
i no per un pensament únic i un pensament homoginitzador i a mi no.
És a dir, el futur és de la integració de la diversitat,
el futur més de l'ordre, és de l'organització,
el futur més de les jerarquies verticals, sinó de la transversalitat.
El futur és un futur amb xarxa.
Guàrdala aquesta cinta, eh?
Quan parlem amb determinades persones, sabem que hem de agradar
que són converses forts i intel·ligents.
L'olòper bonic és un nom molt assequible, però molt accessible,
a les entrevistes no m'ho ha preocupat.
I el pesques quan el pesques.
A mi m'agradaria que m'expliqués què ha fet aquesta història de Puerta,
què heu descobert, què havíem fascinat les cobriments de la Puerta?
En aquesta història hem desplegat una estratègia nova que l'estem consolidant,
perquè els dies estiguin una aproximació com treballem,
a través d'aquestes programes d'investigació.
Però la investigació contempla l'intent de contrastar i constatar teories.
En tot aquestes teories el que fem nosaltres després
és establir projectes d'investigació.
Aquests projectes d'investigació presenten flementàriament,
per exemple, com l'evolució d'embiològicament els domínics,
quins temes climàtics es poden fer a les xarxes de l'altre milers d'anys,
quina geologia hi havia quan es poden fer aquestes transformacions.
I en tot d'aquests projectes polítics desenvolupem estratègies d'excavació.
És a dir, anem als jaciments i a través de la tecnia cardiològica i paleontològica treballem.
Tot això, que d'aquest conjunt de treball fa 20 anys,
s'està d'una poble, s'està d'una altra, s'està d'un fundeix, s'està d'una excavació.
Que s'han llogut 5 jaciments.
Només d'apurca, és el complex de jaciments polítics més importants de la història de la investigació.
I l'excavació més gran d'un món, del seu gènere,
n'hi ha hagut mai cap ni que se li hagi costat.
Llegant hi ha més patrimoni humà treballant.
23 doctors amb excavació, 50 licenciats,
l'any que ve seran 40 doctors amb excavació i 70 licenciats, més 14 estudiants,
que el qual fa que la cíntesi entre els projectes d'investigació, els programes,
les tecnices, els metges, els jaciments i la gent,
sigui un verdre treball amb xarxa com el que estem preparat.
Que s'ho diria a la societat.
Per tant, hem fet un gran creixement estratègic i les descobertes,
això sempre ho dic jo, com a vegades jo li heu tingut molt clar,
insultats de la porca, vingran d'aquí 15 a 20 anys.
El que estem tenint és dissenyar un programa que tindrà la seva explosió d'aquí 15 a 20 anys.
És a dir, les descobertes realment científices i les descobertes d'investigació
que posarem sobre la taula d'aquí 15 a 20 anys d'aquest equip
seran fora del que estem acostumats a dimensionar actualment
en el segle XX o el científic de la taula.
Per a les de patrimoni humà, un jaciment com el de TAPUERCA
no fa un any, dos ni tres, sinó més de 25 anys probablement que s'està treballant.
És un estímul per a aquestes persones que s'estimen en aquest àmbit
de la vida de la història de l'home definitiva.
Jo penso que nosaltres hem...
Com a bandera, TAPUERCA?
Sí, i jo crec que nosaltres hem contribuït a un fet fonamental.
És a dir, l'evolució humana serveix per entendre la nostra societat.
És a dir, si no entenem com hem evolucionat,
quines han sigut els mecanismes que l'evolució ha posat a la naturalesa
per funcionar a través de la selecció natural,
més tard, a través de la selecció tècnica,
i és molt difícil que tinguem consciència
de que aquesta societat s'organitza de la forma que s'organitza.
Estem convençuts que conegui els mecanismes d'organització col·lògica,
social i tècnica del passat,
tindrem capacitat operativa per entendre com ens hem d'organitzar,
com hem d'ocuparar en el futur.
I això hem de dir sempre abans, serem humans,
no tinc cap dubte perquè ara no ho som.
Quan serem més del passat, quan interpretem més del passat,
quan canviem, moltes vegades, jerarquia per organització,
quan canviem conceptes de dignitat per cooperació,
és quan aquestes característiques es fan possibles.
Per això només podem fer-ho analitzant per què som així,
com som així, i ho sabem més del passat.
Jo he dit sempre, el Dal carboner,
quan posa l'avant de la taula aquests plantejaments,
hi ha qui s'espanta, hi ha qui s'espanta molt, eh?
Em penses en aquest futur.
Meneu, que ets un gran optimista?
Sí, home, i tant, jo crec que...
Jo soc optimista perquè crec en la gent, crec en la humanitat,
vull dir, i crec en això,
que avui ens donen patrimoni de la humanitat.
Primer que et vull dir que per mi,
escoltar amb un germà intel·lectual com l'Eldal
és un plaer, no?,
vull dir, saber que la família tens aquest patrimoni,
però és que n'hi ha molts com ell,
i d'aquestes donen tant d'entrar,
i donen surt l'optimisme, donen surt l'optimisme,
perquè, esclar, després trobes altres misèries humanes, no?
No parlo de persones, sinó de tots plegats,
generem misèries, generem desgràcies, generem esquindades,
tots plegats, tenim les nostres petites, d'això,
però en dosis de l'agarto, no?, d'aquesta evolució.
Però a la mesura en què hi hagi visions cosmològiques o cosmogòniques
com les de l'Eldal i d'altra gent que ens facin tirar endavant,
jo no crec que es pugui ser, sinó optimista, absolutament, sí, sí.
El patrimoni han definitivant de l'humanitat és el mateix home,
i encara hi ha molta cosa per descobrir i molts guardons per guanyar-nos,
que no els han de donar justament en aquest terreny del que és l'ésser humà.
El del Carbonell, gràcies. A vosaltres moltes gràcies.
A Aragona, ben al Sant Romà, gràcies. Ens trobem el proper, en Dijous?
Quant ho diguis? A Mati de Tarragona Ràdio, gràcies per acompanyar-nos, bon dia.
Adéu, bon dia.
Tenim aquí un polític, novament, Carles Sala, bon dia, president del Consell de Mercall del Tarragones.
Bon dia.
Estàvem parlant de qüestions molt profundes, molt trascendents, ara és una mica...
En benveneu, jo, Gau, segur, segur, segur, que a més a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més.
Interessant, que no ens ho acabaríem mai, però...
Passat i futur, eh? Passat i futur, t'he jo, molt bé.
Passat i futur, i present, que hem de parlar, després d'haver conegut aquesta passada matinada,
que Tarragona finalment, doncs, és patrimoni de l'humanitat.
En quin moment, de quina manera, des de la pregunta que estem reiterant al llarg del matí,
si s'han de tractar a la sala, que sí, que eren patrimoni de l'humanitat.
Pues a les 4 de la matinada, com convenia fer-ho, no?
Jo m'he llevat molt aviat, m'he llevat a dos quarts de 4,
he estat atent a la ràdio, però a les 4, 4 i 5 no he pogut més,
i he trucat al company del barbellrer, i comunicava, comunicava,
i aleshores, just que he donat a la ràdio, ja la primera, ja la dixabana,
la possibilitat aquesta, que era en patrimoni de l'humanitat,
i just quan estava comunicant amb el barbellrer, ja, decidiu,
i bé, i respirar una eufòria, una eufòria que a casa no ho podia manifestar,
tant com ho hagués volgut, però, bé, molta alegria a la ferra latinada,
i doncs ja no, hem trobat el dit, però ja el d'esperit desvetllat,
perquè realment, difícilment, i no una notícia tan maga com aquesta,
doncs, doncs, doncs, per tornar a pensar-la a la possibilitat de dormir, no?
Estem insistint molt en un tema de les primeres dones del matí,
que és tàrrec, o patrimoni de l'humanitat, i no parlem del conjunt urbà de Tarragona,
si t'hem de parlar de comarca, després després de la una,
i hem de posar-nos en contacte amb diferents alcaldes del Tarragonès,
que a casa seva, al seu municipi, doncs, tenen un fragment importantíssim d'aquest patrimoni.
Això és important, això és important, perquè, evidentment,
i, escoltem, soc també regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
en aquest sentit, doncs, Tarragona ha tindut l'iniciativa,
el Museu de la Humanitat, el Ricollider, els diferents regidors,
que han estat treballant tota una sèrie d'anys per aconseguir que aquesta notícia d'avui fos possible,
doncs, ha tingut l'iniciativa i, per tant, se l'ha de reconèixer.
Però el que ha de reconèixer, també, que la tàrrec actual,
ha de reconèixer aquest conjunt monumental.
Nosaltres demà ens demanen diferents mits de comunicació,
que ens ajudéssim en un anunci, i per diferents experts que feu endavant,
nosaltres tenim un petit anunci de que el Tarragonès és patrimoni de la humanitat,
i la pancarta que avui hem encarregat, la pancarta amb aquest logo institucional
de patrimoni de la humanitat, que penjarem al Consell Comarcal i que ens retirarem.
Aquesta pancarta que fa 4 anys es va instal·lar demanant a la campanya de patrimoni de la humanitat,
demà ens retirarem i ficarem aquesta pancarta nova,
aquesta pancarta amb el logo oficial, doncs posem també Tarragonès a patrimoni de la humanitat.
Però no hi ha tant, en aquest sentit que la tàrrec actual és una tàrrec que supera el municipi de Tarragona,
i tot i que la gran concentració dels elements avui guardonats amb aquesta honorable distinció,
doncs estan dins de la ciutat, doncs no cal oblidar, i amb la l'únic que Tarragona Ràdio hagi convidat als alcaldes,
que a rodar alta fulla constantí hi ha fragments d'aquest patrimoni de la humanitat.
I en aquest sentit, nosaltres hem d'aconseguir, i nosaltres com a juntament de Tarragona,
i iniciadors d'aquesta etapa hem d'aconseguir, que aquest juntament d'aquest fragment de patrimoni de la humanitat
que avui se'ls ha declarat, doncs se les sentin aquesta distinció també com a molt seva, i això és important.
Tot ho donava més o menys per fet, però faltava aquest moment que ho diguéssim.
Mentrestant, doncs s'estava preparant la seva per fer unes primeres festes, una primera celebració,
que serà aquest dissabte, ja està tot confirmat, ja està tot preparat, que a la sala...
Sí, avui hem fet una petita gran tronada, perquè parava fort, eh?
Allò, parava fort, perquè des de populacions veïnes i des de la comarca del Tarragonès,
i no vull dir cap altra populació veïna, doncs ens hem sentit i ens hem escoltat la nostra alegria
en forma molt mediterrània, amb una tronada amb 21 sales,
i bé, en aquest sentit dissabte hi ha una festa, i...
i saps hi ha una festa que per mi hauria d'haver estat fa dos anys, aquesta festa.
I en aquest sentit jo crec que avui hi ha una sèrie de països petits,
i modelos de verballeres d'Austràlia, a l'espatra del matí,
hi ha una sèrie de països petits, molt petits, hi ha hagut sis intervencions,
ens hem fet estirar les orelles i comos, perquè deien que aquest informe favorable que hem fet avui,
doncs el que hem fet en guany ja l'hauria d'haver fet fa dos anys.
I bé, hem ens hem hagut d'esperar dos anys, ja hem hagut d'esperar dos anys,
i hem canviat tant les coses, i avui tenim aquesta distinció,
que comporta d'una festa que serà dissabte,
i jo des d'aquí m'agradaria molt recordar que dissabte la tarda,
que semblés el dia de Sant Ateco, m'agradaria molt que fos allà el 23 de la tarda,
que tinguéss la sensació que aquest dissabte, el dia 2,
sigui com el 23 de setembre de la tarda, que tothom estigui a la plaça de la Font,
que tothom s'he deixi orsegui, que tothom vagi a parar al costat del Camp de Mar,
que tothom s'he deixi l'acte institucional, i que s'he deixi que és gran qüestió de focs finals,
que tot i que des d'un punt de vista visual, doncs és relativament conservador
per la proximitat de la carta mateixa al Camp de Mar,
doncs des d'un punt de vista visual, doncs ben segur que la primària de la gestió
ens referirà un espectacle, doncs, endiós, espectacular,
com el que ens estigui acostumats a la punta del miracle.
Hi ha hagut moltes mes de celebració, ens trobem més immediata aquest dissabte
aquí a la ciutat de Tarragona per celebrar, que són patrimoni de l'humanitat,
que és la seva president del Consell Comarcal del Tarragonès, bon dia.
Molt bé, gràcies per acompanyar-nos, i nosaltres continuem el nostre itinerari
per diferents conjunts de monumentals de la ciutat de Tarragona.
i els Joan Borràs de la Marta donde fa un moment estaven a la muralla,
doncs ara, és que si vas a dir cap a on mirem?
Doncs ara, ens trobem al carrer Lleida,
on aquest matí sembla que per aquestes dones de la ciutat
no han passat, no han passat tants militants o l'hava en dia,
no han passat tant juntament a les muralles, no ens explicava?
No, aquí viven en les dientes.
L'hagin que ha passat teó, sabria que mitava una estat de granada
per a la humanitat, la humanitat, si la veritat que no.
I el que podíem dir aquí, perquè a la humanitat ens explicava que hi havia molts grups,
però aquí més aviat hi ha gent, potser que veia l'atitud individual.
I jo araés penso que an ben General Security таких...
Si ja araés penso que, quan oien ahans vist d'aquest
erst Dragon beepела't, per demanues te parlo malaltava.
Ehnlich quina que han reparasatbé, ya que era l'air d' mutually
Digitalite aleshit, i tapé him напotant i apropi D' примерно
A Perry thank us que ho awry Кстати a l'agFit
Mi sentim both...
Y a Carava a disfrutarlo...
Y ara, a sometimes andat altres estaré
i de moment no sé estar aquí, perquè, además, és gratis, és gratis hasta el domingo.
Doncs suposem que hi ha molta feina partida que la gent conegui,
precisament això, que recorrem fins al domingo a les entrades dels museus
i el recintes moment de Tarragona, són gratis per a tothom.
Moltes gràcies per estar amb nosaltres a la humanitat mòbil, gràcies a vostès,
i per la part de Tocanaona, gràcies.
A aquestes pot, des del fórum, nosaltres ja ens acudirem a la humanitat mòbil,
doncs tomarem una gota sobre la font.
Doncs aquestes han estat un perill de les vincusions
que han fet alguns elements del nostre patrimoni.
A partir d'avui i en els propers dies,
segur que molts tarragonins i tarragonins tindrem l'ocasió
de visitar, de recrear-nos novament amb aquesta part del patrimoni,
ja no de Tarragona, sinó de la humanitat.
Dos minuts a la una, encara tenim moltes coses a dir,
tenim moltes entrevistes a fer, molts convidats que ens acompanyaran
en aquest matí de Tarragona Ràdio especial des de les 8 del matí
i en directe vistem aquesta festa des del lloc on s'ha de viure, des del carrer.
Tornem en uns minuts de publicitat a les notícies
i ens aturem a la passa de la font, al matí de Tarragona Ràdio.
A la passa de Tarragona Ràdio.
Tornem en uns minuts de publicitat a les notícies
i ens aturem a les notícies i ens aturem a les notícies.
Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio.
De salut i informació.
Bon dia, és la una.
La ciutat romana de Tarragona i la sensibilitat romànicà
de la Vall d'Avui són ja patrimoni mundial de la humanitat.
Les dues poblacions han acudit la declaració de l'UNESCO
amb gran satisfacció a l'ambient festiu.
A la conseller de Cultura, Jordi Blajoana,
politica d'històriques per Catalunya aquestes nominacions.
Al cadre de Tarragona Ràdio, aquesta mesura,
que l'ominació de l'UNESCO afegeix un atractiu turístic
a la zona de la costa d'Avui,
a l'acord de la Vall d'Avui i a l'Avui,
després de la declaració de les estrelles romàniques
de la Vall com a patrimoni de la humanitat,
cal més responsabilitat de les institucions per conservar-les.
Deu davant del defensor del poble, Enrique Mujica,
ha dit que s'han de fer tots els esforços possibles
per garantir la coesió d'Espanya.
Per això aplaudeix els esforços que fan el Partit Popular i el PSOE
per arribar a acords, perquè considera que les sues formacions
són víctimes de l'emarginació que valen aplicar els nacionalistes.
A aquesta hora està previst que cabi la vaga parcial
dels mitges dels centres d'atenció primària
dels hospitals públics i concertats catalans
que reconeixen més recursos destinats a la sanitat pública,
a través de començar que les deu no afectat els serveis d'eugències.
On quedarà cinc jutjats a Barcelona,
es quedarà sense titular a partir de demà,
segons ha denunciat avui el jutjat de Gaco a Tim Bayo.
Bayo ha alertat que també partida demà,
que creu una gena a part del jutjat de la capital catalana,
estan amb l'estat que no pogués celebrar a judici.
D'una última hora, en dos liderants espanyols
han estat de segrestat setemnatí a Tiflis,
a capital de Georgia, per un grup d'escolabús,
segons ha informat l'agència de notícies russa i tartars.
Ara, els esports.
Alex Corretja s'enfronta avui a l'Australia,
la Aiton C8, el màster de tenis d'Elizua.
El tenis de català de guanyar i esperar que el mamar
s'enfronta avui a Barcelona per jugar amb qualitat de seguit
a l'Espanyol fins a final de temporada.
Nishishawa és el màxim golejador de la Lliga Japonesa
i un dels vodos més populars del seu país.
El donant passarà d'en la revisió amèrica prèvia a la incorporació d'aquí.
El demà ser d'avui a jugar la majoria dels partits de la vuitena jornada
de la Lliga ACB, el Barça en repa, el Palau, el líder,
l'única jornada de partit de les nou.
El joventut també juga a casa les vuit contra,
que sempre han deia dos quarts de nou al Casalman,
girona, s'enfronta al Gijón.
S'imposarà el sol en conjunt amb restes de núvols irugulades a la tarda,
el nord-est, ben morat als dos extrems al país,
com el fiat disminuirà, continuarà la donança de temperatura.
Repassem a punades a les temperatures a aquesta hora,
amb 17 graus a Paman de Mallorca i a València.
A Barcelona tenim 16, a Tabagó i Jornada també 16,
15 per Lliga, 14 per Tignà, a Flada 13 i 8 a Madrid.
Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio.
Aies, esquí, a l'armba, a l'armba, a l'armba,
Per un bon servei d'cafateria,
amb la De24 chuyne autòmàtica,
dupes comoditarne,
la De24 pode,
Per gustar la qualitat del millor cafè italià i també cappuccino, pells, infusions, xocolates.
La batxa distribució neautomàtica, telèfon 6256-55.
Recordi, 6256-56, la batxa distribució neautomàtica, el millor aroma.
Llibreria VIP, tot un univers de llibres al seu abast.
Vingueu a la llibreria VIP i trobarà el que busca, i a més amb l'excepcional preu VIP, un desconto garantit del 5% en tots els llibres.
Per això i perquè la seva opinió compta no vindrà a la llibreria VIP, per casualitat.
Ja sap quin és el millor regal que pot fer? Un llibre.
Els trobarà tots a la llibreria VIP, al carregat xòmetre número 24 de Tarragona.
Visítims, no es queden diferents. Lliubreria VIP.
Aquí, a dreta, podem veure una autèntica vista, una gària romana que representarà.
A l'esquerra, una auris romana, no sé clar.
Tarragona té listes meravelloses que han perdonat en la història.
Totes les altavistes domèstiques que no tenen una recollida al carrer, portant-les al seu lloc.
Directe a la xaleria. Només així, tindrem una ciutat encara més neta i endreçada.
Fes un gest per Tarragona VIP.
Ajuntament de Tarragona.
El matí de Tarragona Radio.
El matí de Tarragona Radio a Tarragona, patrimoni de la humanitat.
I els propis 6 minuts els compartirem, per exemple, amb els alcaldes de Rodan, del Cafulla,
que també, evidentment, són partíciats d'aquesta felicitació que la societat tarragonina de les comarques de Tarragona s'està fent mutuament.
Primer programulència de la Maite Miró és la carta de servei d'arquil·lucida de la Generalitat.
Maite, bon dia. Benvinguda, per ben que siguis aquí.
Però ja no, si vostè sa, la feina de la Maite, entre altres coses, és voltar per tota la marcació,
controlant, vigilant, parlant, fent que totes aquestes escalacions i investigacions que s'estan movent a terme,
doncs funcionen i hi ha matí com a mi, de la Ribera, de la Ribera, de la Ribera, de la Ribera.
Ara s'estaven fent unes forces de limitació en els terrenys on es vol construir la nova central de Cicola Combinat.
I com que és una zona on hi ha tricinents artòlegis, els primers s'ha de veure, aviam, si pot quedar alguna cosa aportada.
Deus, allò és un dels moments que està sortint enllà del matí.
Aquest és de l'harmonia, entre teologia, entre patrimoni, entre la ciutat viva, i això és complicat tot això.
Sí, és complicat.
Tenim molts interessos pel mig i moltes coses a defensar, i arribar a un punt d'inflexió i satisfacció per tothom és una tasca de força complicada.
És complicat, passa que cada vegada la societat va prenent menys consciència i cada vegada tot i ser un món de coses que s'han d'anar conjugant,
em sembla que mica en mica, per part de totes les parcel·les de la societat, doncs cada vegada les coses es poden fer de venir una mica més fàcil.
que la gent s'ho fa molt més fàcil, també és una ajuda per part de nosaltres.
i a la gent s'ha de fer de venir la notícia dels professionals del tema, no ens podem estar de qui la pregunta que estem reitjant al matí,
hora i moment que s'ha de fer de ser la notícia, jo m'he xaventat cap a dos quarts de vuit del matí,
quan m'ha sonat la radio per despertar-me, sí, oi, la primera notícia en la primera, m'he despertat,
i que tant, home, és que no podria ser d'una altra manera o què?
Home, tira, i s'esperà que la pas aniria així, no?
I per totes les notícies no ens se vegaven des de, i totes les últimes quals s'ha de ser que ha estat en aquests últims mesos,
en principi, doncs la notícia s'han de ser aquesta, no?
i el que volia ser fet és que hi ha hagut una altra.
Ara, un cop passin les primeres elevacions,
doncs aquest fil d'agulla que ja teniu posant,
des de fa molt de temps a recosir,
què passarà mai?
I ara seguim continuant amb la nostra tasca,
les tasques d'investigació del patrimoni i d'altres es van continuant.
El que sí que ja és que és el patrimoni de la humanitat
i és una marca que pot aporta turisme,
que pot aporta reconeixement.
També, de fet, és una nominació que no em dolida el temps,
s'oblida molt a tot, a les institucions,
i de cara a posar-hi més, no?
Si posaven recursos, si posaven interès,
se n'ha de posar, se n'ha de posar molt més, no?
Aleshores, doncs, que es pugui potenciar, doncs, més,
la investigació, la conservació, la difusió d'aquest patrimoni que tenim.
La conservació, com diria, és una investigació,
que estic vist en un gestiment obert, encara.
Sí, és que Tabagona és un gestiment obert.
Bàgicament, a més, aquí tenim,
si és un desventatge o un desventatge,
si és el punt de vista de resoldre problemes,
potser és un desventatge a nivell dels constructors i tot.
A nivell de la investigació, tot aquest últim boom constructiu,
ens ha permès, doncs, assabentar-nos de moltes coses que no sabíem, no?
El dia de les jornades del l'any passat, de Tarraco 99,
amb totes les últimes investigacions d'aquests darrers 5 anys,
i, realment, a nivell d'investigació i a nivell de coneixements
de la societat de Tarraco, doncs, aporta moltíssimes novetats
i dades interessantíssimes que fins fa poc temps, doncs, no sabíem.
El problema és que molta part de aquesta investigació
és deguda als
problemes d'estavacions de solars, doncs,
ens ha de construir, no? És a dir, tampoc no tenim
tampoc aquesta tranquil·litat de fer investigació,
poder-ho, oi, és a dir, n'estavíem ha fet solar, doncs, només pel...
gust, per gust, al dia...
No, és a dir, no, és a dir, no?
Hi ha un lloc, no, és a dir, hi ha algunes zones
que encara es podrien fer, no?
Però, sí, és una mica l'inconvenient de viure
en una, en una ciutat, i en una ciutat,
encara, doncs, es viu.
Jo crec que, de totes maneres, Maite Miró, per acabar, avui ens ponent en un parèntesi, no?
de tota aquesta feina per aquesta preocupació, i dedicar-nos a la celebració.
Sí, sí. A l'any, moltíssima, la Maite Miró va a
que ens hagi acompanyat avui, de Tarragona, perdó, eh,
ens hagi acompanyat avui, que hagi interromput
que hagi un benestar, mai.
Ève, beniosa.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit