Continuem el Teatre Metropol amb el programa especial que fem en comemoració del cinquè aniversari de la seva remodelació.
Ara ens acompanyaran José Antonio Calvo, de Joventuts Musicals, Josep Anton Badia i Joan Rodríguez, d'Avisma Teatre,
Lourdes Aleu, de l'Associació Les Salles, Sergi Sirinacs, de Can Teatre,
i els tècnics de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Bertran i Jordi Giramea.
Tots bon dia.
Han estat parlant abans els polítics de la necessitat de fer un nou teatre a la ciutat de Tarragona.
Vosaltres, alguns de vosaltres heu pogut escoltar les seves intervencions.
Què en penseu?
Josep Anton.
A veure, nosaltres el que veiem després d'aquests cinc anys de funcionament és que al teatre hi ha moltíssimes activitats.
Hi ha una barreja d'activitats i això fa que gairebé cada dia hi hagi actuacions.
A nivell teatral per nosaltres això és una pega.
És una pega perquè si hem de muntar qualsevol tipus d'espectacle,
això ens fa que disposar de dos dies del teatre és dificilíssim.
A nivell tècnic, la preparació, tot el que és programació de llums, sou, escenografia, això dificulta moltíssim.
Nosaltres, si es fa un altre espai, creiem que funcionarà.
El que passa és que no sabem exactament quina és la disposició d'aquest nou espai.
A nivell teatral, a nivell musical, a nivell d'activitat, més les activitats cíviques que hi ha.
Vull dir, és que el teatre ara mateix es fa de tot.
Es fa de tot perquè no hi ha un altre lloc.
Aquest és per nosaltres el problema principal.
Aquesta dificultat, no?
De disposar de més dies per poder treballar.
A mi m'agradaria més parlar del teatre aquest que tenim ara aquí,
però ja que has fet la pregunta, diria que sí, que evidentment un espai funcional,
que si pogués fer una altra mena de... que aquí no s'hi cap amb algunes coses i tal,
però, per exemple, a nivell de les nostres produccions, no és aquest el problema actualment.
i jo m'agradaria també parlar com a espectador.
Com a espectador, evidentment, quantes més equipaments tinguéssim, millor,
però entenc que com a espectador, per exemple, abans reclamaria un auditori que soni.
Tot i que tinc entès que a la facultat de Jurídiques n'hi ha un de molt bo,
que curiosament i paradoxalment l'ha fet una facultat que no és musical,
però en canvi sembla que pot sonar molt bé.
Benvinguda sigui, no sé.
Però, és a dir, a mi em fa l'efecte que hi falta una planificació d'equipaments,
perquè entenc que, esclar, fer un nou teatre ja n'hi ha un.
Ara hi ha el lío de la silla auditori, que jo entenc que no hi deu haver recursos,
per tant, i s'haurà de racionalitzar, i darrere de les teatres hi ha gent,
hi ha manteniment.
És a dir, no estic convençut que actualment la prioritat principal sigui fer un nou teatre.
Des de joventuts musicals es pensa que és una prioritat fer un teatre,
o ells s'estimarien més un auditori?
Bueno, jo naturalment, lògicament, tindria que pedir un auditori,
però penso que vas pedir per a Salolmo.
La pena, per a mi, és que no se haia pensat en el Palacio de Congresos
per haver-lo fet també com a auditori de música.
Així ho ha fet Bilbao, així ho ha fet Sant Sebastià,
així ho ha fet Murcia i altres molts llocs.
I és una pena perquè aquí hi ha una programació musical
que ocupa tots els martes del any, del any naturalment escolar,
que és el que nosaltres llavors, d'octubre a mai,
i pràcticament totes les semanes hi ha concierto.
Això ens porta a pensar que, per almenys,
en el que es musical, ja llenava un dia a la setmana.
Si encima hi ha teatres, si encima hi ha altres actividades,
pues quiere decir que la ciudad vibra.
Entonces, pedir un auditorio, sí, pedir por pedir, sí,
pero me parece que las autoridades no van a estar por esa labor.
¿Por qué? Porque después de tener el Teatro Metropol,
haber hecho el Palacio de Congresos,
empiezan a convertirlo en un auditorio,
lo cual lo veo muy difícil, dificilísimo.
Yo diría desde aquí casi imposible.
Aunque si se ha inventado el ir a la Luna,
pues naturalmente que se puede convertir aquello en un auditorio
el mejor del mundo.
porque si se ha ido a la Luna, yo veo posible todo.
Ahora, visto desde una parte musical,
no sé cómo lo van a hacer,
a pesar de que me han hablado de no sé cuántos millones,
30, 40 millones.
¿Será posible?
Yo lo dudo mucho.
Josep Anton, vosaltres heu notat una diferència
entre abans del Teatro Metropol,
de la seva remodelació i el després?
A veure, el que hi hagi una programació estable,
encara que hi havia abans que el Teatro Metropol
obris les portes una altra vegada,
això fa que el públic hi hagi més públic.
I les programacions jo crec que han anat pujant
a la quantitat de públic.
I les companyies el que necessitem és tenir públic,
evidentment.
Si no hi ha públic,
si la gent va fora a veure els espectacles,
això s'ha notat un canvi.
Nosaltres, com a companyia,
que gairebé vam néixer aproximadament el 94,
un any abans que el Metropol tornés a obrir les portes,
el que hem notat és que ens anem creant un públic
paral·lelament a la vida del teatre.
I nosaltres creiem que estem aconseguint
captar un públic que no anava al teatre
o anava a veure els espectacles a fora,
perquè aquí no es podíem veure.
I creiem que aquesta evolució
per nosaltres ha estat una mica paral·lela.
Un paral·lelisme en el que és les programacions.
També hem tingut la sort de poder actuar
gairebé en totes les programacions.
Gairebé en totes.
El Jordi Bertran és un dels tècnics
de l'Ajuntament de Torrona.
No sé si l'únic, però probablement un dels pocs
que estiguin des dels inicis del Teatre Metropol.
Deu haver canviat molt el funcionament del Metropol
d'ara fa cinc anys, avui en dia.
Per començar, som molts més treballant aquí.
Bé, sí.
Aquí s'ha de dir que d'entrada
les dependències del Teatre Metropol
ara hi ha més gent,
perquè l'àrea de cultura
estava dins de l'Ajuntament,
en uns despatxos que els que esteu a la taula
alguns recordareu com a tètrics, diria jo.
I vam baixar aquí
per guanyar una mica d'espai.
A mi, tant, és que aquí l'espai també ha quedat petit
i que avui en dia les dependències de cultura
aquí ja no hi caben.
S'ha de tenir en compte que l'àrea de cultura
genera una sèrie d'activitats distribuïdes
en una sèrie d'unitats,
com són les de joventut, les de festes,
les de comunicació.
És a dir, que l'aspecte teatral
és un dels aspectes que es toquen.
Llavors, això a vegades pot donar la sensació
que hi ha molta gent treballant,
però jo diria que treballem molts aspectes diferents.
Llavors, això sí que hi ha hagut un increment de personal,
el que passa és que realment també hi ha hagut
un increment d'activitats de teatre i no de teatre.
Sobre les programacions,
bé, jo diria que sí que vaig estar...
Jo vaig estar aquí ja, com deia el Peque,
quan aquest teatre funcionava abans d'aquest remodelat.
Vaig veure la seva decadència i les seves obres
i vaig intervenir juntament amb altres persones de l'equip
que estàvem aleshores en la conselleria
en la remodelació del teatre.
Jo la sensació que vaig tenir quan vaig entrar aquí
és que aquí hi havia molta feina,
que com acostuma a passar sovint
els que dirigeixen els ajuntaments a nivell polític
no acaben de creure el que s'està fent.
Jo recordo aquí les obres del Pep Llinàs,
l'arquitecte, com una experiència única i repetible
i veure com aquí cada dia s'han destrapant
aquests elements que avui sortosament
el tinent d'alcalde de Cultura reivindicava,
és a dir, aquests elements del jujol.
Jo crec que els que estàvem aquí hi havia molt poca gent que s'ho creia
i el que ja ningú es creia o molt poca gent es creia
és que aquí es pogués fer la programació que s'ha acabat fent.
Jo aquí sí que crec que hem de donar les gràcies
a la implicació de la gent que va estar aleshores a la conselleria,
als molts tècnics d'altres ajuntaments
que sense cap compensació econòmica a canvi
doncs van vindre aquí, van assessorar
des de gent que estava a la xarxa aleshores,
com el Vientve Molla,
els tècnics del Teatre Fortuny de Reus,
els tècnics del Teatre Victòria,
els tècnics del Centre de Màtics de la Generalitat,
tot un conjunt de gent que va passar per aquí
i que jo diria d'una manera molt desinteressada
va aconseguir que una petita caixa escènica
dongués una miqueta més del que tenia abans.
S'ha d'explicar en una caixa escènica
a vegades hi ha els laterals, els ombros,
que és el que pateix aquest teatre,
però en canvi si tens una bona maquinària
pots fer moltes coses
i això penso que ha sigut una de les apostes fortes del teatre.
En quant a la programació,
jo diria que com a mi m'ha tocat la responsabilitat
de dissenyar la primera
i durant aquests cinc anys m'ha tocat
estar al capdavant de la programació,
jo diria que en la primera,
amb tot l'equip que teníem,
no penso mai que hagi sigut una cosa única,
sinó amb la gent de producció,
amb la gent de comunicació,
vam deixar com a mínim una petjada
del que creiem que havia de ser
i que penso que moltes d'aquelles coses s'han consolidat.
Jo recordo que vam portar productes molt populistes,
evidentment, com van ser l'estranya pareja,
i no me n'avergonyo.
Sí, sí, i vam aconseguir
que sortís l'estranya pareja de Barcelona
per venir aquí.
Vam fer una producció, una coproducció
amb els comedians,
el llibre de les bèsties,
que és una bella idea
que un professor d'aquesta universitat,
que suposo que algun dia,
la Universitat de Tarragona,
quan era a Barcelona,
algun dia algú decidirà reclamar,
que era el Jaume Vidal al Cuber,
espero que algun dia també
sorti del pou dels maleïts,
com el Jujol,
i també passi a ser una persona
que pugui estar en un bon pedestal.
Va reivindicar un text medieval
i que el Joan Font dels Comedians
va tirar endavant,
en col·laboració amb el Centre Dramàtic
de la Generalitat,
en Teatres de la Generalitat Valenciana,
les Illes Balears i nosaltres.
Penso que es va deixar una petjada.
A més a més d'això,
vam iniciar el cicle de Tarragonins,
on ja hi havia companyies
que avui continuen venint,
com per exemple El Trono,
i al costat d'això
vam intentar fer una barreja
del que era el producte aquest
més de gran format
o més conegut
amb productes més desconeguts,
tant a nivell teatral
com de música moderna.
En aquest cas,
Joventus Musicals
assumia el tema de música clàssica.
Jo recordo que la primera programació
van portar des de l'Aute
als Esclarecidos,
és a dir,
des de música de culte
com són els Esclarecidos
a l'Aute,
que és una música popular.
Jo penso que
allà va quedar una petjada
que ha donat els seus fruits.
No dic que siguem
un centre de producció,
el que deia el Peque,
ens sembla que aquí estem lluny
de ser un centre de producció
i penso que realment
cal un espai
que sigui un centre de producció
més que un teatre.
Jo penso que aquí hi ha una sèrie de gent
que se l'haurà d'apoyar
amb instal·lacions
que puguin articular-se
a partir d'una unitat de producció,
a partir d'un centre de producció
que tingui unes instal·lacions diferents
que penso que no tenen res a veure
amb un teatre en públic.
És a dir,
un centre de producció
no té per què ser un teatre.
Un centre de producció no ho és en el metropol,
però sí que és veritat que els tècnics
de l'àrea de cultura del metropol
ajuden molt a les companyies
a fer les seves produccions,
sobretot quan parlem de companyies
de la ciutat a Tarragona,
que són les que venen potser amb menys recursos.
Sí, perdó.
Abans comentàvem que,
i el Jordi deia,
que el que s'ha aconseguit en aquests anys
és la consolidació del públic
a través d'una oferta molt variada,
molt paradoxa,
però que juntament amb la consolidació
d'uns cicles
que aporten unes franges
d'expercadors molt diferenciats,
però que conflueixen això,
aquesta oferta cultural conjunta,
que crec que s'ha anat consolidant
durant aquests anys.
Pel que fa al suport a les entitats
i als grups de teatre,
dansa, música de Tarragona,
jo crec que la Metropol
ha aconseguit una cosa,
que és a vegades amb l'administració
de cara als administrats,
no succeeix,
que és una atenció personalitzada.
El teatre encara té aquest component
de relació personal
i encara que hi hagi una relació institucional
vers les companyies,
jo crec que sí que s'ha jugat aquest paper.
És a dir, abans dèiem que és un teatre equipat,
que és un teatre amb recursos humans,
que és un teatre amb tècnics,
i crec que el Metropol ha ajudat
o ha portat el seu gra de sorra
a intentar que molts productes,
que evidentment a Tarragona ja es feien
abans de la remodelació d'aquests cinc anys,
molts productes es poguessin mostrar
en un escenari amb condicions
i que s'oferissin a la vista de l'espectador
segurament amb uns acabats molt millors
del que abans les companyies podien oferir.
El P, que deia, segurament és insuficient,
i és insuficient segurament en aquest
overbooking famós del qual s'està parlant
molt últimament, però que és cert,
és a dir, entre la programació municipal,
entre els cicles i l'acolliment
a totes les entitats ciutadanes,
des de les específicament d'arts de l'espectacle,
fins a les benèfiques,
fins a qualsevol tipus d'entitat,
fa que aquesta tensió que estem tenint
vers les companyies de teatre
no pugui ser molt més específica
perquè no es poden disposar, per exemple,
de dos dies de muntatge
o, en tot cas, molt esporàdicament.
Ara, per exemple, l'última cosa que s'ha fet
d'ajut a la creació o de suport a la creació
és amb Can Teatre,
que ha pogut mostrar el seu treball
dins el cicle tarragonins,
i en aquest cas sí que hem pogut disposar
de dos o tres dies de treball, ara no recordo,
però en altres casos, doncs, malauradament,
no és possible i ens hem de conformar
en un sol dia.
Això, evidentment, passa per esponjar
la programació, no?,
per poder disposar de més dies,
però això, doncs, bueno, ja es veurà, no?,
si aquests nous espais que s'han de crear,
doncs, tirant endavant o no
i en quina manera tirant endavant.
L'associació La Sanya
està al Metropol des de fa molts anys.
L'associació sí que deu haver notat
un canvi important aquí.
Home, esclar, jo parlo,
diguéssim, el que jo me'n recordo
que és de l'any 50,
que és quan jo vaig començar,
que ja ha plogut.
Llavors, esclar, com que
únicament actuàvem nosaltres
i de tant en tant,
alguna associació, diguéssim,
més bé, tipus acció catòlica
o parròquies que es feia,
llavors teníem tot el teatre per nosaltres,
o sigui, podíem ensejar
cada dia,
a totes hores,
o sigui, esclar,
allà era una comoditat,
però, esclar,
també tots ho fèiem nosaltres,
les tramoyes, tot.
I ara, esclar,
ara és molt diferent,
ara, per exemple,
cada qual reivindica el seu,
jo el que més reivindico
és un lloc per assajar,
perquè nosaltres no tenim cap lloc per assajar.
Clar, això és un problema personal,
cada calçada espavilar.
En quant a allò de més,
esclar,
que hi ha diferències moltes,
moltíssimes,
però anar tot per bé,
perquè la qüestió personal,
tot és meravellós
i tot va molt bé,
tot modern i molt bé,
esclar, llavors era una cosa
amater completament,
però ja ens estava bé,
i ara també.
Per el que nosaltres fem,
únicament pastorets,
i de tant en tant,
si fem algun tenor
i alguna cosa així,
també ens va bé,
o sigui que no necessitem,
no necessitem res més.
Després del programa d'avui,
pot haver quedat clar
que els polítics
i els usuaris del teatre
feren idees diferents
del que es necessita.
Sembla que s'han posat d'acord
els polítics,
han dit que es necessitava
un nou teatre,
i potser,
després d'aquesta conversa
amb vosaltres,
més que un nou teatre,
el que deien ara els dos tecnes,
un centre de producció,
o un auditori,
com deien,
des de joventuts musicals.
Ja en precipitem,
el Jordi no estic massa d'acord,
penso que un centre de producció
que no tingui públic
és un centre de producció coix,
el que passa que un teatre
ben fet, funcional,
si es contemplés de manera moderna
i que tingui espai,
ha de contemplar tot això,
des de sales d'assaig
fins a públic,
fins a no públic, etcètera.
Igual que hauria de tenir auditòria,
això jo no sé si és possible,
però suposo que sí,
no ho sé,
és una qüestió política,
en tot cas d'impersió.
També tinc entès que remodelen
el Martí Franquès,
no sé si...
També estaria bé
coordinar esforços,
perquè de sales sembla que
n'hi comencen a haver,
una per aquí,
dos per allí,
tres per allí,
no?
Potser estaria bé
que tot no consisteixi
en fer-ho,
no ho sé.
però...
Jo, com m'he referia
sense públic,
em referia a que
hi ha algunes experiències,
penso,
interessants
en el cinturó industrial
de Barcelona
que avalen això,
és a dir,
una cosa és que
un centre de producció
institucional,
com pot ser el Teatre Nacional
o el Centre Demàtic
de la Generalitat,
tingui dos,
tres sales
on faci una temporada
estable,
molt llarga,
durant mesos,
on s'inverteixin
una sèrie de dies
en preparar uns muntatges
i fins i tot
en el cas actual
del Nacional
hi ha sales
que estan tancades
perquè s'està treballant
per un muntatge proper,
no?
Molt bé.
El problema de Tarragona
és que nosaltres
tenim teatres de bolus,
és a dir,
aquí el públic que tenim
dona per fer
un, dos concerts,
dues sessions,
o una, dos, tres
o quatre representacions,
aquesta és la realitat
i penso que aquí
hem de créixer,
és a dir,
que el que hem d'intentar
és, abans ho dèiem
una mica,
fora de micros,
és que el públic
creixi en aquest sentit,
és a dir,
que puguem ampliar
una oferta
que no sigui de bolus
d'un dia.
Ara bé,
si construïm un altre teatre
que a mi em sembla fantàstic
i jo sí que crec
que s'ha de construir
un altre teatre,
però penso que una cosa
no s'abarreja amb l'altra,
és a dir,
segurament un teatre
pot tenir unes sales
de producció,
que suposo que és per on
anava el Sergi o Teo,
a tenir unes dependències
on es pugui assajar,
no?
Però el que està clar
és que si només en tenim un,
més,
segurament hi haurà un moment
que les companyies
també necessitaran
molta,
realitzar
diverses programacions
o diverses propostes teatrals
o qual cosa,
en un únic escenari
difícilment podrem fer,
llavors el que hauríem
de buscar és una fórmula
jo penso una mica
més agosarada
per resoldre
el tema dels assajos
o el tema
de les produccions,
és a dir,
ja...
...que el tenia espais
on es pugui assajar
per un altre tema
molt més senzill,
em sembla,
que és un teatre.
Exacte,
jo el que em referia
quan te deia
en quant a producció,
és a dir,
em referia més a aquest tema,
intentar compatibilitzar-ho,
que em sembla
que un altre discurs
és això,
si se n'ha de fer
un altre
o no,
és un altre tema,
però vaja,
que jo,
pel que veig
de la que diuen ells,
és intentar buscar
un lloc
on se poguessin
realitzar
aquestes produccions,
tot i que
em sembla
que he de trencar
una llança
en què
realment
la gent
la gent
que ha estat
de producció
del Teatre Metropol
aquests anys
ha intentat
amb la mesura
del possible
i penso que
serà una qüestió
bastant compartida
per les companyies
que heu estat
fent produccions aquí,
és a dir,
amb els mitjans
disponibles
sempre s'han invertit
al 100%,
diria jo,
en que el resultat final
d'acabat
fos
fantàstic,
és a dir,
que en aquest sentit
jo penso que
hem de valorar
el que hem tingut
que abans no teníem
i donar-hi la importància
perquè pugui servir
com una manera
de progressió
en endavant.
Per nosaltres
en aquest aspecte
del Teatre Nou
no Teatre Nou,
a veure,
si hi ha una altra sala
hi haurà més espectacles,
hi haurà més possibilitats
d'actuar per nosaltres,
perfecte,
hi hagi un altre teatre.
Si ha d'estar tancat
mentre s'està fent
una producció
però està obert l'altra,
perfecte.
Per exemple,
el que és el Jòric
estic d'acord
que el Jordi
és un meravellós programador,
no sé si és ell sol.
Ara,
les programacions
de teatre,
teatre,
teatre,
només a Tarragona
no crec que sigui
per culpa seva o res,
al principi són fluixes
però això ja és
la mateixa dinàmica
de la ciutat,
és tot fluix
en aquest nivell
però no per culpa
de ningú,
fluix,
són curtes,
poques,
és a dir,
per aquí no ve
tot el que hauria de venir
o el que ha de venir.
Suposo que això
és una realitat
de la ciutat
que ja arrossega història,
que no dic la programació
d'espectacles,
doncs està molt bé
però de teatre
n'hi ha poc,
teatre, teatre,
eh?
Que no, no,
és que potser...
S'han de donar xifres,
no?
Escolta,
que potser hi ha d'haver
el que hi ha d'haver,
potser és el que hi ha d'haver,
no?
I llavors,
esclar,
a l'hora de dir
si necessitem un altre teatre
o no,
no ho sé si és un teatre
en el sentit
de fer teatre
perquè no sé si
per fer teatre
es necessita exactament
el mateix equipament
que per fer un concert
i jo diria que no.
Jo crec que aquí,
bé,
segurament potser barregem
dos conceptes,
no?
Com seria el concepte
d'exhibició
i si realment
hi ha prou espectacles
de cara als espectadors
i si es dona suficientment
si es dona suficientment
cabuda
a totes les necessitats
dels espectadors
en un sol teatre
i amb el número
d'espectacles
que es fan per trimestre
o bé se'n necessita un altre.
Un altre tema
és aquest altre
que estem dient
que en un que tenim
per totes les coses
que hi han d'entrar
segurament s'haurien de buscar
espais alternatius.
jo no sé
si en forma
d'un teatre
tal com tots
l'entenem
o si no diversificar
amb aquests petits espais
que permeten
un treball de base
de les companyies
o espais
mínimament equipats
per fer coses
que no són
directament
les relacionades
amb arts de l'espectacle
que són les que us afecten
a la gent
que esteu aquí a la taula
perquè moltes vegades
doncs hi ha
aquest teatre
també s'ha utilitzat
per coses
més properes
a sala d'actes
que segurament
doncs
en un altre espai
allà ho generarien
i es podria treure un rendiment
més fort
i bàsicament
us beneficiaria
a vosaltres
no?
Jo en tot cas
en quant a
els espectacles
que es realitzen
i per donar
només xifres oficials
de la Generalitat
que no són les nostres
jo d'entrada
parteixo del concepte
que aquí
el que ens falta
és un tipus de sala
podem dir-li teatre
que programi
setmanalment
un espectacle
més de tipus
petit format
és a dir
que pugui tenir
una acabuda
aproximada
d'unes 200 persones
aquí
i perquè no ho digui
el Sergi
el conveni
irrisori
que té
la cooperativa
obrera de Tarraconència
amb l'Ajuntament
de Tarragona
que és irrisori
segurament
amb una millor
quantitat econòmica
podria ajudar
a pal·liar
aquest tipus
de programació
crec jo
ara bé
en quant a la feina
ho dic jo ja
perquè el Sergi
si no semblarà
que demana
però
en tot cas
vull dir
la meva opinió
com a programador
és que
la cooperativa obrera
podria ser un espai
igual que podria ser
la sala
de
de
de
de l'Institut
o bé
la sala
d'actes
actualment
però la sala
que de l'antiga audiència
que en un futur proper
passarà a dependre
novament de l'Ajuntament
ara bé
si en aquella sala
fem el mateix
que deia
s'ha dit
respecte al Palau de Congressos
és a dir
si en aquella sala
ningú pensa
que hi ha d'haver
una parrilla
per posar les llums
perquè es pugui fer teatre
tindrem una sala d'actes
on no se podrà fer teatre
és a dir
això és important
ara bé
aquí en el Teatre Metropol
l'any 95
que es va inaugurar
no és un any significatiu
perquè només va estar obert
no va estar obert
tot l'any
però l'any 96
van passar
21.000 espectadors
en quant a espectacles
de teatre i dansa
professionals
aquí no inclouem
ni la música
que va por una altra banda
ni els espectacles
de les entitats
que són moltíssims
l'any següent
el 97
van pujar
a 24.000
i l'any 98
vam arribar
a 33.000 espectadors
tenint en compte
el Metropol
i el Camp de Mar
és a dir
amb 33.000 espectadors
van passar
a ser després de Barcelona
l'única població
a Catalunya
que passava
dels 30.000
espectadors
lògicament
això
jo em sembla
que altres poblacions
si els hi hagués passat
se n'haurien
enorgullit
i n'haurien fet
moltíssima
exteriorització
jo el que
el que voldria dir
és que em sembla
que la gent de la Tarragona
sí que es creu
el teatre que té
sí que se'l creu
segurament
se l'ha de la creure més
però jo penso
que l'assistència
i les xifres
avalen el que hi ha
això no treu
que
jo soc el primer
que
la gent de Tarragona
pugui anar
a Valls
a Reus
o al Vendrell
a veure altres espectacles
o hi pugui anar
a Barcelona
perquè em sembla
que això
aquests dos fluxos
han d'existir
ara bé
jo penso que sincerament
a Tarragona
a hores d'ara
el que és
el
el camp de Tarragona
hem fet
un pas
molt endavant
és a dir
hem aconseguit
amb un únic equipament
estable tot l'any
i amb un equipament
de tres mesos
arribar a una xifra
que em sembla
molt considerable
això evidentment
no treu
que si aquí
tinguéssim
haguéssim fet
una bona línia
de preparació
en el Palau de Congressos
i s'hagués dit
Palau de Congressos
i Música
o Auditori
Palau de Congressos
i que hagués estat
adequat
per fer
aquesta gran mancança
que comentaven
el senyor Cavol
i el Sergi Sirinacs
segurament
amb música
també podríem
donar unes xifres
d'aquí cinc anys
d'aquest nivell
és a dir
no treu
que es facin errors
és a dir
evidentment
en el Palau de Congressos
si s'hagués fet
una intervenció
prèvia
en quant a pensar
el tema acústic
per poder fer els concerts
que en tot cas
és una reivindicació
que feia
joventuts musicals
segurament
hauríem guanyat
un espai
per l'espectacle
ara bé
em sembla que
això
no ens ha de fer
baixar la guàrdia
i a mi em sembla
que sí
que les entitats
i els agents
culturals
de la ciutat
han de demanar
que es construeixi
un auditori
i penso que
si no ho feu vosaltres
difícilment
es aconseguirà
jo suposo
que si la gent
de teatre
en un moment determinat
no hagués apostat
i s'hagués queixat
i jo parlo de la gent
que va anar al davant nostre
perquè jo
em considero relativament jove
i crec que
abans de nosaltres
va haver-hi una gent
que va lluitar
perquè hi haguessin
una sèrie d'equipaments
i va posar la primera pedra
per tant em sembla
que s'ha de continuar
i que la feina
que es fa
avui amb els mitjans
que hi ha
segurament es pot ampliar
molt més
amb els altres mitjans
ho hem de deixar aquí
no tenim més temps
em sembla que el més important
de totes
que podem estar discutint
en aquests moments
en aquesta taula
perquè hi ha un teatre
i perquè hi ha una programació
i perquè tots volem
que sigui molt millor
ha quedat un tema
per tractar
que suposo que el podrem
tractar més endavant
i potser coincidint
amb la festa oficial
d'aquest cinquè aniversari
que suposa obrir
les portes
al teatre metropòlic
que em sembla
que molta gent no coneix
i que els tècnics
de l'Ajuntament
ens ho podrien explicar
i que és un tema
també força interessant
a tots els que heu estat
avui aquest matí
amb nosaltres
Juventus Musicals
José Antonio Calvo
Abisme Teatre
Josep Antón
Badia i Joan Rodríguez
Associació La Salle
Lourdes Aleu
Can Teatre Sergi Cirinacs
i l'Àrea de Cultura
representada en aquest cas
pel Jordi Bertran
i el Jordi Giramer
moltes gràcies
i molt bon dia
i això és tot
des del Teatre Metropol
en què avui hem celebrat
aquest cinquè aniversari
de la seva remodelació
molt bon dia