La celebració d'aquest fet tan transcendental per a la nostra ciutat
ja va tenir un primer capítol al mateix moment de saber-se la notícia
i també en dies successius.
Avui, diumenge 17 de desembre de l'any 2000,
viurem el segon capítol d'aquesta celebració
amb un caràcter bàsicament institucional.
Per aquest motiu, presideixen l'acte les primeres autoritats
de la ciutat i del país.
Començarem, doncs, amb els parlaments dels representants institucionals.
En primer lloc, intervindrà la senyora Maria Mercè Martorell i Comas,
tinent d'alcalde de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona,
a qui preguem ja que pugi a l'escenari.
Bona nit a tots, senyor conseller de la Generalitat,
senyor alcalde de Tarragona, companys del Consistori,
senyor subdelegat del Govern, digníssimes autoritats, senyores i senyors.
Primer de tot, dir que realment, des d'aquí dalt els asseguro
que si va ser un moment molt emocional on acabem viure
a la ciutat de Kers, el dia 30 de novembre,
el moment que Tarragona va ser designada Patrimoni de la Humanitat,
aquesta nit no ho és menys.
Com deia la 10-9, aquell va ser un moment molt especial,
que va tenir una celebració immediata, el mateix dia,
gràcies a la diferència horària,
amb la llançada de salves, també de campanes i de sirenes,
que jo agrairia aquí en aquell moment en l'arcabislat de Tarragona
com a autoritat portuària, perquè va fer que la ciutat se despertés
realment sentint-se diferent de com se'n havia anat a dormir.
Després vam tindre un moment també de celebració molt important,
perquè la ciutat es va llançar al carrer,
tenint en compte que era el mes de desembre
i que la climatologia no era la més adequada ni la més avient,
el dia 2 de gener, perdó, de desembre.
I bé, avui aquesta nit tenim aquesta celebració
amb un toc molt més institucional
per donar les gràcies a totes les institucions,
a totes les administracions, a totes les persones
que d'una o altra manera han participat
en aquesta declaració de Tarragona
com a patrimoni de la humanitat.
A totes elles, moltes gràcies.
Però a més a més, jo recordo que des del primer dia
de l'alcalde de Tarragona, com jo vam dir,
que això no era el final de res,
sinó el començament de tot.
Jo crec que s'ha vist perquè des del moment
que vam ser declarats, no hem parat de celebrar
i de participar en aquest patrimoni de la humanitat
i en aquesta declaració de Tarragona.
Per tant, això demostra que, a pesar d'haver rebut
aquesta designació i aquest honor,
això fa que cada dia tinguem ganes
de treballar més i millor.
Jo us hi asseguro que la celebració d'aquest any,
aquest acte, el sopar, que tindrà lloc després,
ha hagut de ser preparat amb molta cura,
però també amb molta rapidesa,
per poder-lo celebrar immediatament
en el moment que va ser declarada
Tarragona Patrimoni de la Humanitat
amb el pla més curt.
Per tant, jo a més a més d'agrair
a totes les persones que van donar más suport a la candidatura,
avui voldria agrair a totes les persones
que han fet possible tots aquests actes d'aquest dia
i que faran possible també totes aquestes celebracions
i també altres actes, exposicions, jornades, congressos, etcètera,
que ompliran aquest any tàrraco, que serà l'any 2001.
A tots ells, moltes gràcies.
I a tots vostès, de veritat, gràcies,
perquè gràcies a tots avui podem fer aquesta celebració
i Tarragona han lograt allò que tant designava,
que és ser designada Patrimoni de la Humanitat.
Gràcies a tots i bona nit.
Moltes gràcies, senyora Maria Mercè Martorell.
Tot seguit prendrà la paraula el senyor Joan Miquel Nadal Imalé,
alcalde de Tarragona.
Honorables consellers, senyores i senyors,
digníssimes autoritats.
Hem volgut, des de l'Ajuntament,
celebrar aquest acte d'una manera entranyable amb tots vostès.
És un acte que, en primer lloc,
vol significar l'agraïment a tots els ciutadans de Tarragona,
tots els ciutadans i ciutadans de Tarragona
que han col·laborat d'una manera eficaç, constant,
donant recordament a la institució amb els seus treballs
per arribar a aquesta fita important que tenim.
Per tant, el meu agraïment és extensiu a tots ells
i avui aquí estan representats pels presidents i presidentes
de les diferents associacions de veïns de la ciutat.
També voldria agrair als meus companys alcaldes
de la circunscripció de Tarragona i de les nostres comarques,
als seus presidents dels consells comarcals també,
pel fet que un dia van tindre l'amabilitat de confiar en nosaltres
i vindre aquí i fer-se una fotografia a tots plegats,
una fotografia que avui hem tingut oportunitat de veure-la.
Estic molt agraït a tots vosaltres per la feina i per l'esforç
i per la solidaritat que hem tingut amb la ciutat de Tarragona.
i per tant, aquesta felicitat m'agradaria que la compartíssiu tots vosaltres.
També voldria agrair als presidents dels consells comarcals
i al president de la Diputació perquè tots ells, d'una manera eficaç,
amb col·laboració, ens han ajudat, ens han recolzat en els moments difícils
que també els hem tingut.
Avui entre nosaltres també estan els regidors
que d'una manera seguida, al llarg del temps,
han estat col·laborant amb el treball.
Els regidors que han treballat en patrimoni,
quina culminació ha estat amb la Maria Mercè Martorell.
A tots ells i als regidors de l'Ajuntament de Tarragona
de les diferents legislatures
que han confiat en que tot això seria possible
també el nostre agraïment.
Voldria agrair també a totes les institucions de l'Estat
i de la Generalitat
la col·laboració que han tingut amb nosaltres.
Hem arribat a un final de segle
obtenint realment un bon guardó per la ciutat.
Crec que és perfectament possible aprofitar-ho.
Crec que és perfectament possible
que amb ell siguem capaços de continuar treballant.
És evident que per nosaltres
aquest guardó és una pita però no és el final.
La ciutat haurà que tindre altres llocs on anar.
Els ciutadans de Tarragona
hauran que tindre altres llocs on dirigir-se.
Però amb la convicció interior i ferma
que amb el treball,
res més que amb el treball constant,
és possible arribar allà on se vol.
Hem demostrat al llarg d'aquest segle
amb els nostres abans passats
i nosaltres hem demostrat
que la transformació de la ciutat era possible.
Que d'una ciutat antiga,
que d'una ciutat passada,
inclús podria dir que una ciutat
una mica passada de moda,
hem arribat a una ciutat
que està dintre del món de la modernitat,
dintre del món de la industrialització,
dintre del món de la competitivitat.
I això és gràcies a totes les persones
que hi han dedicat el seu esforç personal
i la seva confiança.
Som capaços d'arribar més a lluny.
Estem absolutament convençuts
que després que ens ho hagin dit des de fora,
som capaços d'arribar més a lluny
i hi arribarem.
Confio en tots vosaltres,
confio en tots els ciutadans i ciutadanes de Tarragona,
que serem capaços de recollir
tot aquest passat gloriós que tenim,
tot aquest present que és prou important
i que quan arribi l'1 de gener del 2001,
quan estiguem al segle que ve,
seguirem treballant,
seguirem treballant per aconseguir
un fet que ha de ser important,
que és deixar als nostres fills
una ciutat millor que la vam trobar.
Ho estem fent,
ho continuarem fent
i ho farem d'una manera formal,
sòlida i amb constància.
I val la pena que ens ajuntem tots amb l'esforç,
perquè és un esforç prou interessant
i perquè de fora,
de fora ens han dit
que val la pena la ciutat de Tarragona.
Ens han mirat amb bons ulls des de fora.
Tinguem aquesta confiança
en la solidesa que tenim en aquells moments
i res,
cap cosa
que per molt a lluny estigui
no podrà ser,
no quedarà fora,
estarà sempre a les nostres mans.
Tarragonins,
moltes gràcies per l'esforç realitzat
i continuem treballant per aquesta ciutat
que val la pena.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies,
senyor Joan Miquel Nadal.
Acabarà ara aquesta primera part
l'honorable senyor Artur Mas Igavarró,
conseller d'Economia i Finances
en representació del president
de la Generalitat de Catalunya.
Bé, senyor alcalde,
senyor conseller de Cultura,
senyor president de la Diputació d'Autoritats,
alcaldes, regidors, regidores,
regidora,
senyores i senyors,
bé, jo en primer lloc
us he de felicitar.
De fet, amb això pràcticament
estaria tot fet, no?
Perquè del que es tracta sobretot
és de felicitar-vos
per aquesta gesta
que ha aconseguit Tarragona.
Jo recordo que
aquella nit
en què s'havia d'esbrinar
si això seria possible o no
estava amb el conseller de Cultura i jo,
en Jordi Vilajoana,
amb un altre acte
que no té res a veure,
en aquell cas no tenia res a veure
amb el món de la cultura,
sinó que era el món de la recerca.
i ell em va dir
aquella nit,
diu, escolta,
em trucaran a les 4 de la matinada
i aleshores em diran
a veure què ha passat.
Es referia a Tarragona
i es referia també
a la vall d'avui
i efectivament
amb ell
la van trucar a les 4,
a mi no,
a mi em van despertar
una mica més tard,
va ser a dos quarts de 8 del matí
amb unes ràdios
en les quals ja se sabia
que Tarragona
havia estat declarada
patrimoni de la humanitat
i lògicament
allà hi va haver
molta joia,
molta alegria.
Recordo també
que l'endemà
teníem sessió del Parlament
i en Joan Miquel Nadal
com a diputat del Parlament
que és
va assistir-hi lògicament
i escolteu,
allà doncs
tot eren abraçades,
tot eren mostres d'efecte,
en Joan Miquel Nadal
era el protagonista
de la jornada
i la veritat
és que et donaves compte
que la gent allà,
els mateixos diputats
del Parlament,
els membres del govern,
tenien consciència
que la nominació
de Tarragona,
la declaració de Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat
era un fet important.
Això flotava
per dir-ho així
en l'ambient.
Bé,
podríem dir en aquest sentit
que a Tarragona
ja li ha tocat
una mica
la grossa de Nadal,
podríem dir-ho així.
El que passa
és que també sabem
que de fet
aconseguir una nominació
com aquesta
no és pas fruit
de l'atzar,
sinó que és fruit
de l'esforç,
del mèrit,
de la voluntat
de molta gent,
de moltes institucions,
de tota una ciutat,
de tota una gent
que hi han posat
molta il·lusió,
que hi han posat
aquest esforç,
aquesta voluntat
i finalment
han aconseguit
l'èxit
d'aquesta declaració.
Jo,
novament,
us en felicito
en nom del govern
de Catalunya.
Alguns podríem pensar
que ser declarat
patrimoni
de la humanitat
té sobretot,
diguem-ne,
una connotació acadèmica
o d'erubició
o simplement
de coneixement,
no?
I jo crec que veureu
com amb el pas del temps,
això es veurà
en els propers anys,
veureu com
una declaració
d'aquestes característiques
té conseqüències
econòmiques
molt importants.
De fet,
jo,
repassant alguns papers,
veia que,
segons un estudi
que ha fet recentment
la Unió Europea,
es demostra
que un 30%
de tot el turisme
que avui es mou
a Europa
fonamentalment
es mou
per raons,
diguem-ne,
d'interès
cultural.
Per tant,
això no és qualsevol cosa,
això no és només
un reconeixement acadèmic,
no és només
un reconeixement,
diguem-ne,
d'erubició,
sinó que és
fonamentalment
una declaració,
un reconeixement
que tindrà
conseqüències
econòmiques
molt importants.
Això
té molta transcendència
des d'un altre punt de vista,
que jo crec que passa a Tarragona
i que val la pena
que avui ho esmentem.
I és que Tarragona
ha arribat en un moment
en què està demostrant
que sap
equilibrar
i diversificar bé
la seva estructura
econòmica.
És a dir,
no posa
tots els ous
en el mateix cistell.
És una ciutat
que ha tingut
un desenvolupament industrial
molt important,
que té un comerç
fort,
que té unes activitats
de serveis en general
potents,
que té una activitat portuària
també important,
que té un món universitari
viu,
un món universitari
amb il·lusió
també
i amb consistència.
Tot això
fa que
no s'entre tot
l'esforç
en un tema
o en un altre,
no tot l'esforç
en el món del lloure,
que és molt important
de tota manera,
sinó que es diversifica
tota aquesta activitat
i d'aquesta manera
jo crec que
d'una forma o d'una altra
es guanyen punts
de cara al futur
i sobretot
es guanya també
seguretat.
En els que ho veiem
una mica més des de fora,
jo vinc sovint a Tarragona
però lògicament
no hi visc cada dia,
penseu que
realment
la gent que ho veiem
des de fora
la transformació
que ara
ens explicava
molt breument
en Joan Miquel Nadal
la transformació
que ha experimentat
Tarragona
durant aquests últims anys
és realment
impressionant.
Aquesta és la veritat.
La gent que
van prendre
aquesta decisió
ho devien considerar així
però també la gent
de casa nostra
nosaltres mateixos
des del govern
això ho veiem.
Potser
tots vostès
que estan més ficats
aquí dintre
els costa més de veure
tot això, no?
i veuen a vegades més
els dèficits
que sempre hi ha
a qualsevol ciutat
important de funcionament, no?
Però els que ho veiem
des de fora
realment
ens donem compte
que aquesta transformació
ha estat
molt important.
Jo crec que la gent
té consciència
que a Tarragona
està esdevenint
una ciutat
realment
de gran qualitat
una ciutat
realment important
això segurament
augmenta l'exigència
de la gent
la gent
la gent demana
més qualitat
en tots els sentits
fer declarat patrimoni
de la humanitat
requereix
fer un gran esforç
de qualitat
lògicament
en el futur
però al costat d'això
la gent
també se sent
més protagonista
del que és
la marxa
de la ciutat
i del que és
la vida
de la ciutat
jo ho vaig experimentar
fa poques setmanes
quan vaig venir
a visitar-vos
amb motiu
de la festa major
i allà es deia
una ciutat
realment
doncs
volcada
una altra vegada
en el carrer
vivint
amb intensitat
el que era
la vida
ciutadana
bé, res més
simplement
doncs
tingueu consciència
també d'una cosa
sobretot
m'adreço
a la gent
de Tarragona
i és que
tots els catalans
ens sentim
orgullosos
i estem contents
amb el vostre
èxit
aquesta és la veritat
us explicava una mica
aquesta anècdota
del Parlament
de Catalunya
d'aquell dia
simplement per transmetre-us
aquesta idea
que això
no ha estat
només un mèrit
de la ciutat
no és només una
diguem-ne
nota de joia
per la ciutat de Tarragona
i per la seva àrea
d'influència
sinó que tot Catalunya
tots els catalans
ens sentim
orgullosos
i contents
pel vostre èxit
jo estic segur
que una nominació
d'aquestes característiques
ajudarà també
a incrementar
la nostra
autoestima
com a poble
és a dir
la nostra
joia
interior
per fer coses
que realment
com deia l'alcalde
valguin la pena
amb això es demostra
com deia també ell
i amb això acabo
que quan
tot i la nostra
petita dimensió
col·lectiva
tot i la nostra
doncs
les nostres limitacions
que segurament
són moltes com a poble
quan ens proposem
fites importants
quan hi posem
els esforços
que s'hi han de posar
quan tenim la voluntat
d'avançar
d'una forma clara
d'una forma determinada
Catalunya
en el seu conjunt
i aquestes
últimes setmanes
d'una forma molt especial
la ciutat de Tarragona
ho aconseguim
moltes felicitats
en nom
del govern de Catalunya
Gràcies