Són ara les 11 del matí, 7 minuts.
Seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio, des de la plaça de la Font.
Aquest estudi de ràdio avui en el vell mig de la ciutat de Tarragona.
Dedicant aquest programa especial a la nominació, ja no és candidatura, Tarragona Patrimoni de la Humanitat.
Ho estem explicant tots en directe des de les 8 del matí.
Ho farem fins a dos quarts de dues de la tarda al voltant del queig, sens dubte, la notícia important avui a la nostra ciutat.
Per aquí continuaran passant molts convidats, encara queda molta roba per tallar.
Marta Domènech ja han tingut com a 18 convidats des de les 8, no?
Doncs des de les 8 del matí ja hem parlat amb 18 persones diferents, que tenen a veure d'alguna manera o altra amb la candidatura, amb la ciutat,
i que ens han expressat la seva opinió d'aquesta designació de Tarragona, Tarragó.
Jo voldria repetir, Tarragó Patrimoni de la Humanitat.
Sí, perquè la Marta la tenim documentadíssima amb un munt de papers i no estaria de més en repassar breument el llistat de tots aquells conjunts que configuren Tarragó.
Doncs són 13 elements, el Pretori, les Muralles, el Cir, l'Anfiteatre, l'Aquaducte, el Mèdol, la Torra dels Escipions, el Fòrum Local, el Fòrum Provincial, la Necròpolis, l'Arc de Barà, el Masule de Centelles, a Constantí, i la Vila Romana dels Monts, el Tafolla.
Doncs alguns d'aquests conjunts els visitarem amb la nostra unitat mòbil a partir de les 12 del migdia i evidentment mantinem contactes amb alcaldes de diferents poblacions que acullen un d'aquests monuments del patrimoni de la humanitat.
Estem parlant de Constantí, estem parlant d'Altafolla i també de Roda de Barà.
Tenim alguna parleta d'aquelles que es recollit allò que les paraules no se les emporta el vent?
Tornem a la Maroteca.
El 18 d'octubre de 1994, Josep Maria Mosté, tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes, deia això.
Incorporar-se a la llista de monuments declarats patrimoni de la humanitat és com està a la guia Michelin.
I el 22 de setembre de 1997, Federico Mayor Zaragoza, director de l'UNESCO en aquell moment, visitava Tarragona i deia que amb Tàrraco seria imparcialment favorable.
Doncs bé, finalment ha estat tot favorable.
Nosaltres estem dient que des de les 8 del matí pels micròfons de Tarragona Ràdio està sortint tot aquest gruix d'informació, de felicitacions, de mostres d'alegria.
Alguna que altra crítica també s'ha deixat caure, però hi ha persones que han matinat molt.
Tenim aquí un exemple.
D'una banda ens acompanya el Magí Ceritjol, que és tècnic del Museu d'Història de Tarragona.
Magí, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Enric Ceritjol, que és un home que ha treballat molt en el primer grup de reconstrucció històrica de Tarragona.
Enric, bon dia.
Bon dia.
A quina hora us heu llevat avui?
Jo no he dormit.
Ah, no he dormit, no.
I l'Enric?
No, vam plegar a la santarra ahir al vespre i aquest dematí a dos quart de sis cap aquí.
Per tant, ja ho sabíeu, a aquella hora.
Sí, ja ens ho vinc molt a mi.
Amb les ràdios posades pertot arreu, no?
Sí, esperava la trucada, que havíem quedat ja a l'organització, però va estar clar que ens trucarien.
i no he pogut dormir esperant la notícia i posar en marxa les coses.
Aquest tipus de notícies, doncs, cadascú les acull una mica en funció del seu tarannà.
Vosaltres sou persones que us emocioneu fàcilment?
N'ha hagut un moment d'emoció?
O insistim en una idea que la cosa es donava molt per feta?
No estava, és a dir, a veure, estava molt ben lligada i molt ben d'això,
però va, fins que no passes l'examen no es pot dir que està blat i ben lligat al sac, no?
I jo sí que m'emociono, no?
Perquè em sembla que aquí no s'emociona per això, no sé, em sembla que és emocionant, no?
Que la teva ciutat estigui on està, o a dir, que estem oberts al món.
Tenim ara una finestra oberta al món.
Jo crec que això és molt important, crec, va, i clar, t'emociones perquè ara no ho vius, no?
Hi ha dues o tres idees amb les que estem insistint al llarg del matí,
que tothom s'ha de felicitar, però no oblidem que s'ha de felicitar molt aquella feina
que de vegades resta una mica anònima del conjunt de persones i entitats que treballen,
que han treballat i que, de fet, ara, doncs, tenen potser el repte més important,
continuar treballant per acabar de consolidar el que ja no és una candidatura.
S'incorpora a la nostra conversa el Jordi Rovira, és historiador i president d'Itinere.
Jo no sé quantes vegades, Jordi, bon dia.
Ja heu ensenyat la ciutat des d'Itinere.
Milers i milers de vegades, no?
I no ens cansem de fer-ho perquè sempre ho podem fer des de perspectives noves i il·lusionadores, no?
Quan has conegut la notícia?
La notícia l'he conegut exactament a les 4 i 10 minuts d'aquesta matinada.
Ens hem trucat, eh?
Hem fet com una miqueta una roda de trucades per Tarragona
i he rebut la trucada del Rafael Gabriel, del president de l'Arqueològica,
que, doncs, ràpidament ens m'ha posat al corrent, m'ha informat d'aquest felicíssim esdeveniment.
Aviam, aquest és un temps de ràdio obert, eh?
Jo us demano que quan us vingui de gust interveniu i dieu tot el que allò penseu, eh?
Al voltant d'aquesta qüestió.
Sí, des de la passant, diguem-ne que es diu ara de la societat civil,
la societat no lligada a institucions ni a empreses,
és que, a part d'emocionar-te la nominació,
jo crec que el que és molt important és que ha creat una il·lusió col·lectiva,
que també fa falta, no?
Jo crec que un té il·lusions individuals, professionals, familiars,
que són vitals, importants per una vida,
però també les col·lectives també són algú que marca.
Jo crec que aquest condiciment m'ha semblat que és una il·lusió col·lectiva important
per la ciutat de Tarragona i no només per la ciutat, sinó per tot el costat de Tarragona.
Jo crec que ens pot permetre fer això.
Jo crec que el moviment se va des de la il·lusió.
Qualsevol cosa o qualsevol millora se fa sempre amb il·lusió,
amb emoció, però també amb il·lusió.
Il·lusió com la que vau posar des del primer moment,
quan vau decidir crear un grup de reconstrucció històrica.
Jo no sé si em mirar allà en vos en aquells que ens visitaven
en el Tàrraco Viva en els darrers anys aquí a la ciutat de Tarragona.
Va ser al revés, va ser nosaltres que vam portar els obsequets.
Ah, no, no, però dic que a l'hora de reconstruir el vostre propi,
doncs imagino que ha estat una guia també, no?
Sí, clar, ells són els pioners i tal.
Jo també vull dir una cosa, perquè és el Jordi,
que sempre fem broma amb el Jordi,
que ell és el professional d'aquí, eh?
Però jo sempre li he fet a vegades la competència.
I molt ben feta.
Per cert.
Que tinc una miqueta altruístament, no professionalment,
però sap ell que ens hem trobat alguna vegada,
que jo sempre soc una persona, des de fa molts anys,
jo em sembla que des que tinc 14-15 anys,
que sempre que he portat amb algú de Barcelona,
o algú de Forn i tal,
sempre he intentat ensenyar a la ciutat des de la vessana aquesta,
no, explicant una miqueta les muralles des dels meus pocs coneixements,
no, sinó un problema, però sempre li he portat a veure les muralles,
li he portat a veure el platòric, l'he ensenyar a la ciutat,
i això que una miqueta també,
i aleshores el Jordi ha dit,
te posaré a demanda per competència desvial,
perquè tu...
I ara, ben al contrari...
És broma, és broma, eh?
Tu saps perfectament...
Com el Jordi fa broma.
Que no és ni molt menys això,
que ben al contrari,
tu ets un dels elements claus,
doncs, en aquests últims temps,
en quant a la recuperació d'un aspecte absolutament novedor,
que aquí ja no estem parlant del que,
teòricament, és seguici popular,
que ens agrada molt
i que, doncs, està ben integrat dins de la ciutat,
sinó que és un tema perfectament nou
com ha estat un grup de reconstrucció,
un grup que s'ha fet, per cert,
amb una elegància exquisida,
que s'ha treballat d'una manera curadíssima
i que el primer sorprès vaig ser jo,
perquè quan vaig escoltar un dia
les explicacions, allò, perfectes, no?,
doncs, del company Ceritjol,
em van emocionar, fins i tot.
Ara sortirà molta competència,
perquè tots ens farem de guies accidentals,
ensenyant la ciutat a les visites, eh?
Això ja veureu com passarà.
Magí, al museu, has passat aquest matí pel museu,
imagino, no?
Sí, a veure, jo vull dir una cosa també,
ja sé que tothom,
evidentment, s'ha de visitar tota la ciutat,
i, a més, però jo voldria recordar aquí
els meus companys,
en aquest moment no estan aquí,
però que estan treballant,
que des d'ara mateix,
per exemple, estem fent portes obertes
des d'ara fins, suposem que fins Nadal,
és a dir, i estem preparant la festa pel dissabte,
ara tinc tots els meus companys treballant,
i, per tant, des del Museu d'Història
se segueix treballant,
i estem al peu del canó,
és a dir, que no li estem...
Estem celebrant, però també estem treballant.
Però jo els vull recordar,
perquè estan tots ara treballant per això,
i penso que és bo recordar-los, eh?
Clar que sí, és importantíssim,
sempre ha d'assecar la feina
que estan fent moltíssimes persones.
Haureu de filar ben primer,
per acabar d'arrodonir tot el tema
de la reconstrucció dels brucs?
Ui, no, hi ha molta feina,
i no es pot menjar tot el que és gras,
i hi ha molt per menjar,
vull dir que benvingut sigui tothom
que tingui voluntat de fer-ho,
no hi ha cap problema, això.
Vosaltres heu estat de les persones,
juntament amb d'altres,
doncs que heu viscut tot aquest llarg procés
que ha culminat en aquesta nominació.
És una tasca de formigueta,
més enllà dels tràmits administratius
de l'alta política
que s'hagi fet aquest treball de formigueta
del corredor de fons,
vosaltres jo crec que ho teniu molt present al camp, no?
Sí, és la feina que s'ha de fer, no?
És a dir, és d'aquella feina
que potser no és molt vistosa,
però que s'ha de fer,
s'ha de fer informes,
s'ha d'enviar,
i intervé tothom aquí.
I quan s'ha de córrer,
s'ha de córrer,
i hem corregut,
i aquí ho hem corregut tots,
és a dir,
no un sinó tots,
és a dir,
per tant,
s'ha fet la feina que s'ha fet.
Ara,
hi ha una cosa que és fundamental,
que aquesta feina s'ha fet a mi il·lusió,
i això és important,
és a dir,
i qualsevol cosa,
és a dir,
que es faci,
s'ha de fer en aquest sentit.
El que sí que vol dir,
és que també,
és una cosa,
és a dir,
des del començament
i se va creure en aquesta opció.
I ja hem apostat fort amb això,
i al final,
aquí estan els fluís,
no?
Jo crec que és així com se va,
per la vida.
És a dir,
apostant fort
per un projecte creient.
Haurem de canviar els díptics,
els tríptics,
les explicacions
per afegir a aquesta frase,
Tarragona és patrimoni
de la humanitat.
Sí, clar.
Home,
aquesta frase,
ja l'anàvem dient,
i l'anàvem integrant
dintre del nostre missatge,
la dèiem congelada una mica,
la dèiem...
Amb la boca petita.
La dèiem que érem candidats.
El que hem dit de debò
sempre, però,
és que Tarragona
ja era,
de forma tàcita,
de forma implícita,
ja era patrimoni
de la humanitat.
Ens faltava, però,
el reconeixement oficial.
El cert és, però,
que a nivell científic,
doncs,
el valor extraordinari
del jaciment de Tarragona
és inqüestionable.
Ja,
en el món acadèmic mundial,
pràcticament,
podem dir que això era un fet,
això era així de clar,
i que ningú adoptava.
Doncs,
la extraordinària importància
que té el jaciment
de Tarragona
i també,
doncs,
la seva història,
també tot el que hi va al darrere,
que no són només pedres,
que també són els fets
que van passar aquí,
doncs,
ara fa, doncs,
uns 2.000 anys
per arredonir xifres.
Aquella pregunta tan original
que fem tots
quan parlem
amb les persones
que ensenyen
les ciutatals
que venen de fora,
tothom s'emporta
una impressió
ben bona, no?
No parlem d'ara,
parlem de tota la vostra trajectòria.
Molt bona,
molt bona.
Normalment,
a veure,
la gent que ens visita
sempre rep
Tarragona
com una sorpresa.
És a dir,
no s'esperava això.
Creia que Tarragona,
doncs,
era, sí,
realment una ciutat interessant,
una ciutat que podia portar
a vegades
alguns monuments
que ja des de lluny
són coneguts,
són coneguts per curiositats,
a vegades,
doncs,
el tema de Morelles de Tarragona
ens ha ajudat
en el pas
d'aquests últims temps,
no?
També ens ha ajudat,
evidentment,
que tenim una catedral,
que és un monument esplèndid
i que no està del tot inclòs
encara dintre
d'aquesta declaració,
però, bé,
això era el que reduïa
realment Tarragona.
Ara no,
ara podem afegir-hi en això,
en l'estereotip que teníem
de la ciutat
i afegirem un contingut
que ve avalat ja,
doncs,
amb un control de qualitat,
que és ja la millor garantia
que necessitàvem
per afrontar, doncs,
que Tarragona pugui dimensionar-se
a nivell turístic
en el lloc que li toca.
Tarragona ja no serà
una ciutat
destinació turística de segona,
ja no serà una ciutat
que, doncs,
requereix mig dia de visita,
sinó que pot requerir
realment llargues estrades
i que pot interessar
a gent
d'un nivell
potser diferent
al que ara
ens estava arribant.
Què diu la competència
de la societat civil
sobre això d'ensenyar
a la ciutat
i el resultat?
Jo crec que aquesta denominació
ens pot permetre
una cosa molt important
que és
teníem un passat
i ara aquest passat
serveix pel futur.
O sigui,
som patrimonio de la comunitat
però més en aquella edat
tenim un patrimoni
pel futur.
I treballem,
es pot ajudar
al nostre esdevenir
de la ciutat,
no?
I això és important
perquè també hi ha hagut
vegades que el passat
també ha estat
vist aquí des de Tarragona
com una molèstia,
com un estorn
quan la veritat
és que no ho és.
Quan se fa bé
és al revés.
és una expectativa
de futur,
és al revés.
És una expectativa
que et pot ajudar
a créixer més,
a ser més bé,
a millorar la ciutat.
I això és important
perquè em sembla
que ara
amb aquesta nominació
ens pot canviar
una miqueta
el pensament d'això,
no?
Perquè a vegades
si t'acordes
de vegades
molta gent
això és que tanta pedra
aquí molesta
i no és per si que hi ha
i tal.
Em sembla que ara
caminarà a partir d'ara
em sembla que era
un abans i després
em sembla que ara
tothom ho verà
com una cosa bona
i que és prejudicial
i només per poder-la
aprofitar per poder
tothom gaudir-la
i tal.
Jo tenim el títol
per penjar-lo
allò a la vitrina.
Ara ens va molt bé
aquest títol
perquè ens ve de fora.
A Tarragona
ens hem cansat molts
de dir
el bonic que era a Tarragona
i de dir
que ens l'havíem d'estimar més,
que l'havíem de caronar més
en cada una
de les noves troballes
que s'anaven fent.
Però ara
aquest reconeixement
ens ve de fora,
ens ve de la màxima
institució
que el pot atorgar
i per tant
ara ja ens ho hem de creure.
Ara ja hem de tindre
la seguretat
i que això ens servirà
realment per molt
de cara a dins.
Aquesta utilitat
que tindrà la nominació
serà molt
cap a dins
també
de casa nostra.
Ens farà comprendre
que la gent de Tarragona
hem de prendre
un paper actiu
en la defensa del patrimoni,
que hem de prendre
aquesta opció
realment
que ha liderat
sempre l'Ajuntament
però que el seguirà
liderant més que mai
la societat civil
perquè ara
ja n'hem agafat
aquesta consciència
i en tenim la seguretat
que això és així
i anem pel bon camí.
És a dir,
no ens equivocàvem
tots aquells
que defensàvem
que hem sigut
una gran majoria
però una majoria
silenciosa
els que defensàvem
tot aquest gran patrimoni.
Hem parlat
d'institucions,
hem parlat
de societat civil,
d'entitats
i no oblidem
que en aquesta tasca
de divulgació
ha estat molt important
el que també ha fet
la iniciativa privada,
Magí.
Clar,
és que a més i més
ha de ser així,
és a dir,
la gestió del patrimoni
és una gestió
cada vegada més complexa
i que afecta
més sectors
i tots els sectors
han d'estar implicats,
sector privat,
sector empresarial,
associacions
sense ànim de lucre
i entitats públiques,
és a dir,
tots junts
han de protegir,
han d'esconscienciar
i han de mobilitzar
el patrimoni.
Això és així
a països
que es porten avantatge
i aquí també
ja és una realitat,
és a dir,
una de les coses
que es constaten,
per exemple,
quan fem les jornades
de Roccoviva
és l'enorme presència
d'empreses
que es diguin
a la gestió del patrimoni,
empreses d'arqueologia,
empreses de mercenari,
museus,
és a dir,
hi ha tot un seguit de gent
i tot un sector econòmic
que es mou al voltant d'això
que és la societat
que està bullint
al voltant d'aquest tema.
Per tant,
ja no és un tema
que afecta a arqueòlegs
i estiradors,
és un tema
que afecta
a tota la societat
i això
cada vegada
ho serà més encara.
Al llarg del matí
en tindrem mostres
d'aquesta iniciativa privada,
en tenim una,
saludem el Manel Madronyal
que és responsable
de la Medusa.
Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
Content, no?
Sí, molt bé.
Tots, tots estem
molt de contents.
Bé, nosaltres,
el que voldria dir
és que de la Medusa,
nosaltres,
com a botiga
de la Medusa
som de l'empresa Itinere
i a partir de, doncs,
del coneixement
de la ciutat
que tenim com a guies,
no només el coneixement,
sinó el respecte,
l'admiració i la passió
per la ciutat,
el que volem fer una mica
és portar a la casa
de la gent de Tarragona,
dels tarragonins
i de gent que tampoc
és de Tarragona,
una mica d'aquest patrimoni,
no?
Nosaltres el que tenim
a la nostra botiga
són objectes basats
en el món romà,
en el món antic,
també tenim objectes
basats en l'antiga Grècia,
en Egipte,
però també basats
en el que va ser Tarragona,
la Tarragona romana
i la Tarragona
fins i tot moderna
i contemporània.
Em permets,
m'anem a fer un acudit fàcil,
jo crec que amb iniciatives
com la Medusa,
finalment de Tarragona
la gent s'ha pogut
endur alguna cosa més
que el Torero i la Flamenca.
Sí,
sí,
és una mica això
el que pretenem.
Ara mateix,
a part de la Medusa,
tenim un altre establiment
situat en una zona,
bueno,
la Medusa està a la Boca Calla,
posat a l'Ajuntament,
i hem obert
un altre establiment
a l'entrada just,
a l'entrada del casc antic,
al portal del Roser,
que és més enfocat
al turisme,
no?
El que intentem
és una mica
merchandising del que és
la Tarragona romana,
i la Tarragona en general,
i que sigui,
això exactament,
que vagi més enllà
del Torero,
de la postal de Savillana,
el que fem són productes
doncs basats
en el nostre patrimoni.
A part també tenim productes
de tots els,
bueno,
el que considerem
els museus
més importants del món,
tenim coses,
rèpliques del Museu
del Louvre,
del Metropolitan,
del British Museum,
i basat tot això
ara en el món antic.
Estem mirant una mica
d'avançar,
també portar una mica
d'art contemporani
i d'art ja més posterior
al que és
la gent de Tarragona.
Aquesta és la idea
que tenim.
Ara estem avançant
una mica cap a,
més endavant.
La veritat és que
més enllà del record
que es pot endur
aquell turista
que ve a Tarragona,
molts tarragonins
i tarragonines,
portem algun detallet
i ens hem avillat,
jo en porto on?
Mireu quines columnetes
més bones que porto.
Sí, sí.
I si t'hi fixes
en molta gent de Tarragona,
sempre porta aquella coseta
que és característica
del nostre patrimoni.
Hem agafat aquests elements
del nostre patrimoni
com un element de regal,
de guarniment,
quan hem de fer un obsequi,
fins i tot regal de Nadal,
si m'apures, no, Bener?
Sí, això és del que es tracta.
Per tant,
la nostra idea,
la nostra filosofia
és fer regals
amb una història al darrere.
Si tu quan li regales
a la teva dona
un culleret per Nadal,
li pots dir,
mira,
aquesta és una reproducció
d'una nina d'Ibori
que està en un museu arqueològic,
que es va trobar
a la tomba d'una nena,
pots explicar una mica la història,
allò té la seva gràcia
i diu molt del que regala l'objecte,
que fa quedar molt bé, no?
I a part, després,
la persona que el porta
ho pot dir a les amigues,
també,
o el que sigui,
sempre queda molt bé.
Què té més sortida, Manel,
entre tu i jo,
què té més sortida?
Què té més sortida?
A veure,
l'objecte de Tarragona
és molt...
potser és el que ens ven més.
La gent ve a buscar coses de Tarragona,
tot i que no és una bustiga
exclusivament de coses de Tarragona,
tenim coses,
com ja us he dit,
d'altres museus del món,
però potser el que ve a buscar més la gent
és coses de Tarragona,
o sigui,
basats en el tema de Tarragona.
Nosaltres el que venem,
doncs,
és patrimoni de Tarragona,
bàsicament.
I ara haureu de posar allò també,
patrimoni de la humanitat,
amb majúscula.
Sí,
hi ha molt d'orgull,
i tant,
i tant,
sí,
sí.
Molt reben,
Manel Madrunyal,
t'agré moltíssim que t'hagis acostat
als micròfons de Tarragona Ràdio
en aquest matí especial.
Moltes gràcies,
bon dia.
Gràcies i enhorabona.
Són cinc els minuts
que ens separen de dos quarts a dotze
del migdia,
immediatament parlarem
de la vessant gastronòmica
d'aquesta Tarragona romana,
d'aquest patrimoni,
però tenim una connexió telefònica
que bé,
d'entrada ja demanem disculpes
amb Joaquim Ruiz de Arboló,
arqueòleg molt vinculat
a aquesta candidatura.
El tenim a l'altre costat
del fil telefònic,
té pressa,
l'hem fet esperar.
Joaquim,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Accepta les nostres disculpes
amb tu,
Villa, eh?
Faltaria més,
els estava escoltant amb molt de gust.
I teníem moltes ganes
de parlar amb tu,
perquè jo crec que el Joaquim
és d'aquells arqueòlegs
de Tarragona
que encara sap
que hi ha molts enigmes
a la ciutat,
una gran part de la ciutat
que encara està per descobrir,
no?
Realment.
Bé,
jo penso,
el primer de tot
que us volia comentar
és el meu susto
d'aquest matí.
A les 7 del matí
jo me'n llevo
amb les notícies
i la notícia
que jo he escoltat
per les notícies
de Catalunya Ràdio
era
Caldes de Boí,
Patrimoni de la Humanitat.
Clar,
he quedat esgarrizat.
Ja has dit,
ja està,
ja no.
I la segona notícia,
sí,
i també ha sigut Tarragona.
Bé,
jo m'he quedat
absolutament
impressionat
de com s'ha donat
aquesta notícia
al principal
mitjà de comunicació
de Catalunya
i per això
aquest és el primer comentari
que penso
que és important
que tots reflexionem.
La gent,
jo imagino
que haia escoltat
com jo
les notícies
d'aquest matí,
doncs penso
que pensarà
el mateix.
Què queda molt per fer?
Doncs evidentment
que sí,
però jo penso
que aquest tipus
de nominacions
tan importants
han d'ajudar,
penso,
d'una forma definitiva
a que
se pugui continuar treballant
com a mínim
tan bé
com s'ha fet
els últims anys.
Joaquín?
Sí?
Sí,
havíem perdut
per uns moments
el so.
Jo sé que
el Joaquín Ruiz de Arboló
té projectes
fora d'aquí de Tarragona
en la qual cosa
el matí
enllunyant
probablement
quan es comencin
a veure
els resultats
que se suposa
d'haver-hi
un cop
assolit
aquesta nominació.
insistim en la idea
que aquest és un punt
de partida
per treballar
i força, no?
És clar que sí.
Jo penso que
aquesta denominació
per una part
és el reconeixement
de tota una tasca
que s'ha fet
en el passat
i penso que també
ha de servir
d'alguna forma
per encorajar
la gent,
la molta gent
que està treballant
en aquests temes
en relació
amb el patrimoni
de la nostra ciutat
per continuar treballant
en el futur.
Per tant,
jo penso que
això és
l'aspecte
fonamental
que s'ha de entendre
d'aquesta denominació
i sobretot
que serveix
perquè
tot aquest enrenó
que provoca
l'arqueologia
a la nostra ciutat
els problemes
que hi són
almenys el ciutadal
ho pugui veure
no com un element
que és disturbador
que és una molèstia
que són problemes
que veiem una altra vegada
sembla que
viure sobre
les pedres romanes
que tenen els seus problemes
és evident
si una senyora
vol fer una botiga
i resulta
que abans de canviar
la botiga
la hem de fer excavacions
i ara podrà fer això
o no lo podrà fer
doncs home
això realment
no és agradable
per la propietat privada
però a canvi
si podem trobar
un mitjà
per el qual
aquesta
la nostra ciutat
continua
i visquem
amb les comoditats
que tots volem per ella
però al mateix temps
puguem
presumir
d'aquest patrimoni
i això vol dir
estudiar-lo
això vol dir
invertir en ell
doncs penso que
haurem trobat
la solució
per la qual
jo penso que
Tarragona
ha estat denominada
és a dir
Tarragona
és una ciutat romana
més de les moltes
que hi ha
però a més d'això
és una ciutat
que pot servir
d'exemple
de lo que vol dir
viure amb el patrimoni
històric
és a dir
no és un monument
aïllat
que podem cuidar
i fer un petit museu
i ja està
sinó que és una ciutat
en la qual
tenim que viure
amb la nostra
qualitat de vida
del segle XX
respectant
i estar a la vegada
orgullosos
del nostre patrimoni
de fa XX segles
però la nostra
consciència
col·lectiva
sabem tots
que encara
hi ha molta
cosa
a sota de la ciutat
coses que
probablement
ens les haurem d'imaginar
perquè seran
irrecuperables
home a veure
jo entenc
millor
com la meva
profició
és d'arqueòleg
jo entenc
que nosaltres
els arqueòlegs
aquesta és la nostra
tasca
i espero
que continuï
per molts anys
a veure aquestes
troballes
perquè voldrà dir
que la investigació
es manté
tenim que pensar
que d'altra part
queda encara
moltes coses
per fer
i penso
que ara
l'important
és poder
consolidar
escrit de treball
poder com sempre
trobar
financiacions
i penso
que en aquest sentit
el ser de clars
patrimoni
de la humanitat
podrà ajudar
i en aquest sentit
tenim tots
que continuï
a treballar
Joaquim Ruiz
Llarvolo
finalment
continuarà
investigant
treballant
aviam si algun dia
trobem el temple
d'August
esperem-ho
esperem-ho
però
com a investigadors
no tenim molta presa
és a dir
es tracta
d'anar treballant
i sempre que tens
diguem
reptes
o temes
que et permeten
continuar investigant
diguem
l'esforç
aunque no
només sigui
per l'esforç
intel·lectual
que representa
buscar noves hipòtesis
contrastar-les
veure
los dades
que van bé
i los que no
van valer
si no
és el temple
d'August
trobarem
noves fites
per continuar
investigant
Moltíssimes gràcies
Joaquim Ruiz
Llarvolo
per atendre
la trucada
de Tarragona
Ràdio
insisteixo
en les disculpes
perquè sabem
que té
una agenda
molt atapeida
molt bon dia
Gràcies
moltes
adeu-siau
bon dia
són dos quarts
de dotze
del migdia
seguim endavant
des del matí
de Tarragona
Ràdio
una petita
pausa
i tot seguit
deixarem
d'alimentar
l'esperit
i alimentarem
una mica
l'estómac
perquè els gastrònoms
els cuiners
de la nostra ciutat
també tenen
molt a veure
amb aquesta candidatura
el matí
de Tarragona
Ràdio
per un bon servei
de cafeteria
amb la base
distribuzione
automàtica
tot és comoditat
la base
distribuzione
automàtica
i la seva
màquina
Expresso Point
ideal
per a petites
empreses
i professionals
per a degustar
la qualitat
del millor
cafè
italià
i també
cappuccino
peix
infusions
xocolates
la base
distribuzione
automàtica
telèfon
6256
56
recordi
6256
56
la base
distribuzione
automàtica
el millor
aroma
Lчи
5 Wolvida
5
006
5
built
5
6
7
la base
la base
Piso perfecto, garantia de serietat, Piso perfecto, garantia de serietat, Piso perfecto, garantia de serietat, Piso perfecto.
Piso perfecto, telèfon 977-25-27-27.
Vintena Festa de l'Oli de l'Almoster, aquest diumenge 3 de desembre, a partir de les 9 del matí, al costat de la pista esportiva, et convidem a esmorzar a llonganissa, cançalada, botifarra i arengades amb l'oli d'enguany.
A més hi haurà ballada de sardanes i cercavila amb els nens de l'Almoster. I si vols podràs visitar l'almacera de la cooperativa.
Recorda, aquest proper diumenge, dia 3 de desembre, t'esperem a l'Almoster. Aquest any t'ho perdràs?
¿Quieres sorprender y ser original en tus regalos?
¿No sabes dónde encontrar un regalo diferente?
En Que le compro tenemos la solución.
En Que le compro ponemos a tu disposición más de 4.000 artículos desde 700 pesetas.
Y como novedad de temporada, tenemos todo tipo de complementos con la imagen de la popular serie Los Simpsons.
No lo dudes, ven a Que le compro y seguro que encuentras lo que buscas.
Que le compro, Calle Sule 12, Tarragona.
Que le compro.
Aquí a la dreta poden veure una autèntica resta funerària romana que representa la...
A l'esquerra, una auriga romana del segle...
Tarragona té restes meravelloses que han perdurat en la història.
Totes les altres restes domèstiques que no tenen una recollida al carrer, portem-les al seu lloc.
directe a la deixalleria.
Només així tindrem una ciutat encara més neta i endreçada.
Fes un gest per Tarragona.
Ajuntament de Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
Dos quarts de dotze del migdia, quatre minuts, saludem en David Soler, Francesc Lleodó,
cuiners de la ciutat de Tarragona, estretament vinculats a Tarragona.
El David Soler és el president. Bon dia, David.
Bon dia, bon dia.
El Francesc Lleodó, a banda de ser col·laborador del matí de Tarragona Ràdio,
també té molt a veure amb aquesta entitat que es va començar a gestar,
no ahir, sinó ja fa un quant temps, no?
De fet, el maig passat, em penso que era el tercer any consecutiu
que portàvem de jornades de reconstrucció gastronòmica romana.
Però això ja porta una miqueta més d'història,
perquè un any abans el restaurant Barquet de Tarragona
ja va ser qui va iniciar en solitari aquestes jornades,
i l'any després va ser amb el Jordi Lleodó, que en Pau descansi,
que des d'aquí tenim un record per ell,
que no ens deixarà mai d'estar present aquí amb nosaltres,
que va ser qui realment va donar l'empenta a Tarragona per ser el que ara és, no?
És important aquesta referència,
és important que d'una manera a títol individual es va començar a crear
amb setmanes gastronòmiques, fent alguns tasts a les cases
i fent treball d'alquimistes, jo diria, a les cuines de determinats restaurants
de la ciutat de Tarragona.
Sí, bueno, ha sigut una experiència molt interessant des del començament,
perquè almenys per mi era una cosa totalment nou,
jo no en tenia ni idea, no se m'havia acudit mai d'estudiar el que menjaven els romans, no?
I, bueno, amb l'ajuda del Magí Ceritjol i d'altres col·laboradors dels museus
i de gent que coneix el tema, se'ns van proporcionar llibres,
se'ns va donar documentació, nosaltres també n'hem estat buscant,
com a associació també estem ajudant a tothom a que tingui aquesta informació,
i ha sigut un treball bonic, molt bonic de fer,
i relativament complicat, entre cometes,
perquè, com tots sabeu, i com m'ho hem comentat moltes vegades,
aquestes receptes que estan molt documentades
no estan molt ben explicades,
perquè estaven sempre escrites per gent que no eren cuiners,
que eren gent que se sentava a la taula i que s'ho menjava, i llavors...
Jo recordo, perdona, Francesc, que parlàveu molt d'un tal apici.
Sí, sí, el com es cronista, no?
Parla de la criatura.
Sí, però era això, aquest senyor no era cuiner,
sinó que era un cronista, era un escritor de l'època, diguem-ne,
i explicava les coses tal com ell les veia,
o com ell podia documentar-se, no?
Però, vull dir, són referències molt poc detallades
en quant a la manera de cuinar, no?
I això fa que nosaltres a les cuines ens ho hem de treballar una miqueta,
i a nivell d'ingredients també, no?
Perquè, evidentment, no són els mateixos,
i són ingredients que no hi estem massa acostumats,
i hem d'intentar també que la gent s'ho mengi d'una manera agradable,
a part que sàpien que és una cosa diferent,
però que també sigui agradable per la d'actual.
Vau reconstruir el garum per afegir-lo a aquests plats romans,
l'utilització de la mel, dels fruits secs,
la importància de determinats cereals,
el vi de roses també l'han pogut tastar.
Jo crec que ens heu donat l'oportunitat de deleitar el paladar, no?
I fer una mica allò de provar una cosa, dir una cosa nova.
No, no, això no és nou, això és tan antic com la història de Roma.
Diuen que en cuina està tot inventat, no?
I l'època dels romans era, com moltes vegades ja hem dit,
una època molt rica en alimentació.
Hi havia infinitat d'espècies, hi havia infinitat de productes de la mar,
potser fins i tot els mateixos que ara coneixem de productes de la mar,
aleshores ja es coneixien, no?
Bé, sempre tenint en compte que ha hagut una evolució de 2.000 anys
i les espècies, vulguis que no, van canviant una miqueta,
se van refent, van...
Però, de fet, el menjar es pot dir que abans estava més ben condimentat
i més ben combinat que no pas ara.
Ara, poquet a poquet, n'estem aprenent.
A poc a poc, la cuina mediterrània és la que sobresurt
i la cuina mediterrània no ve d'un altre lloc d'època romana.
Per la vostra experiència, aquestes combinacions, aquestes preparacions,
són plats d'una setmana gastronòmica concreta.
Vosaltres creieu que es pot anar incorporant
i, de fet, alguns de vosaltres heu mantingut algun plat que altre a la carta
o fins i tot alguna tècnica, algun ingredient
que ja heu intentat que s'incorpori amb normalitat
a la manera de fer els restaurants de Tarragona?
Dona, és inevitable, quan aprofundits en aquest tema,
és com llegir un llibre nou de cuina, no?
Sempre aprens coses noves
i moltes d'aquestes coses se't queden, se't queden per tot l'any,
encara que no sigui en forma d'un plat romà
pròpiament dit, a la carta,
però hi ha coses que dius, ostres, mira, això, aquesta combinació
no se m'havia acudit mai, o aquesta manera de caramelitzar amb la mel,
per exemple, que aquí estem fent servir molt la sucre, no?
I, ostres, ells no en tenien i treballaven la mel d'aquesta manera i tal
i és interessant, no?, inclús els barrossos, no?,
aquell arròs que fas tu amb escòrpore
que, a més, va amb ràbens, no?,
vull dir, ostres, no s'havia acudit mai de fer un arròs amb ràbens, no?
Doncs, vull dir, hi ha coses d'aquestes que, evidentment, enriqueixen moltíssim
i que hauria sigut una llàstima, per part nostra,
de no haver descobert aquest tema
i de no haver arribat a conèixer aquestes coses
que, almenys personalment, m'han enriquit molt
i jo crec que a tots els de l'associació,
en forma de plat fixa la carta o no, ens han enriquit molt.
El cas és que la nominació de Tarragona Patrimoni de la Humanitat
a vosaltres us ha agafat ja amb una entitat consolidada,
amb una entitat que tothom coneix a la ciutat de Tarragona
i fins i tot espera, no?,
quan munteu la Setmana Gastronòmica,
quan preneu iniciatives que ja esteu preparant, segur que sí,
per propers mesos, no?
Ja fa dies que estem remenant el tema.
De fet, jo, aviam, a mi no sé si em nota,
però jo realment estic com un flam, no?
Estàs molt content, eh, David?
Sí, molt content i molt nerviós.
I una cosa que volia dir és que
l'associació Tarracotaula fa acabar pel món
tres anys, tres anys i mig, més o menys, no?
Imagineu-vos que l'associació és molt jove,
pel fet de tenir aquesta edat.
i ja hem complert un dels objectius que ens teníem marcats,
que era que Tarragona es constituís com a patrimoni de la humanitat.
Ho tenim dintre dels estatuts i nosaltres,
quan vam néixer, vam néixer justament per lluitar per això.
Home, no es pot dir que hem fet molt, molt, molt,
però el nostre gra de sorra jo crec que l'hem ficat i ben ficat, no?
i per aquest motiu nosaltres estem superorgullosos
que Tarragona hagi esdevingut patrimoni de la humanitat.
Ara em comentàveu que fins i tot heu decidit
que les persones que visitin els establiments
que estan vinculats a Tarracotaula
tindreu un detallet amb els clients.
Sí, sí, per celebrar-ho vull dir que hem decidit que sí,
que tothom que vingui a menjar avui a casa nostra,
a casa de tots els associats,
tindran un ocequi, un detallet, eh,
que serà una cosa, una miqueta improvisada,
perquè aquestes coses, clar, ha sigut aquest debat i la nominació,
ha sigut, però sí, evidentment se notarà que estem contents
i que hem assolit, com deia ell,
una de les fites més importants i més...
Jo crec que tindrà més repercussió, vull dir,
aquí, tots els que estem avui aquí en aquesta taula
i que han estat i que estaran,
a veure, és una cosa superimportant,
és molt xulo, molt xulo que ens ho hagin concedit
i per això ho celebrarem
durant aquest detallet als nostres clients.
Deia un gastrònom d'aquells tan importants
de segles passats que cuinar per algú
i posar-li el plat a taula
era contribuir a la seva felicitat
durant una bona estona.
Aquests senyors s'han d'anar a fabricar felicitat a les cuines.
Els agraïm moltíssim que ens hagin acompanyat
avui en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Enhorabona per la part que us toca.
Gràcies.
Gràcies per acompanyar-nos
i estem desitjant de tastar els plats
que ens preparareu per aquesta nova edició
de l'associació Tarragona Taula.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Seguim endavant.
Són cinc els minuts que ens separen de tres quarts de dotze del migdia.
Ens adrecem als estudis a Tarragona Ràdio.
Farem una breu, molt breu pausa per la publicitat.
Immediatament saludarem a més persones
que han tingut l'amabilitat d'acostar-se avui al matí
de Tarragona Ràdio en directe des de la plaça de la Font.
L'Helena Virgili, directora de la Biblioteca Maroteca Municipal
i el joventon Ramon Larrà, arqueòleg de l'empresa Còdex.
Fem una petita pausa i tot seguit conversem amb ell.
Al matí de Tarragona Ràdio.
En Eroski, adelántate a la Navidad.
Hasta el 13 de Diciembre, turrón y chocolate crujiente.
Su char, tableta 300 gramos, 359 pesetas.
Tarta de Navidad, cami, delatay, turrón 750 mililitros, 399.
Turrón de la vida blando, tableta 300 gramos, 452 pesetas.
Jamón ibérico Consumer por piezas, 3.695 el kilo.
Además, 10% de descuento en cientos de juguetes pagando con la tarjeta Consumer.
Y recuerda, para facilitar tus compras, abrimos los días 6, 8 y 10 de Diciembre.
Aquesta tardor a Sestreria Pizarro li han preparat una extensa col·lecció en roba de vestir per home amb els millors preus.
Fixi-s'hi bé, vestits a 23.500 pesetas.
I per la compra d'un vestit li regalem la camisa, la corbata, els millons i el cinturó de pell.
A més, som especialistes en talles grans, amb vestits americanes i pantalons fins a la talla 80 i amb camises fins a la talla 54.
A Pizarro també tenim vestits de novi, amb esmoquins, jaquers, lavites i tots els complements per aquesta ocasió tan especial.
Tenim molts models per poder escollir bé.
Vingui a Sestreria Pizarro, vestirà bé i per pocs diners.
Com proviu, Sestreria Pizarro, carrer Mallorca, número 1, cantonada, plaça Ponent, telèfon 977-21-3617, Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
Dos minuts i mig, tres quarts de dotze del migdia.
Immediatament saludarem els nostres pròxims convidats, però l'actualitat ens reclama a la ciutat de Brussel·les,
perquè allà es troba el president de la Diputació de Tarragona, Josep Mariner. Bon dia.
Bon dia.
Està a Brussel·les en aquests moments, no?
En aquests moments, sí que a Brussel·les, sí.
I molt enfeinat. Senyor Mariner, en tot cas, el que demanàvem de vostè, doncs, és una mica una salutació
i una mica que expressés i ens expliqués com s'ha assabentat la notícia.
Bueno, i la notícia, jo diria que l'estàvem esperant entre tots.
I llavors, aleshores, doncs, avui, doncs, el dematí, quan s'ha produït, doncs, els companys que estem aquí a Brussel·les,
hi ha hagut algú, algú que ha posat més aviat a la televisió, més aviat que jo, ja m'ha trucat de seguida,
i, bueno, i m'ha dit, escolta, Mariner, ja està, ja està.
I, bueno, hi ha hagut una gran alegria amb els companys que estàvem aquí,
perquè Tarragona, doncs, hagi estat numerat, doncs, patrimoni de la humanitat.
Jo, en aquest cas, el que haig de dir és que, a mi em sembla, la primera reflexió que he fet de seguida,
doncs, dic que ho conesco, l'UNESCO, doncs, de fer justícia a les voluntats de Tarragona a ser patrimoni de la humanitat.
Ja tocava, no?
Per tant, estic moltíssim, moltíssim content, molt il·lusionat i molt satisfet de poder, doncs, avui ser un dia tan maco i tan recordat que haurà de ser
per a tots els tarragonins, doncs, en aquest cas, no solament de la ciutat de Tarragona, sinó tota la província de Tarragona,
satisfets, doncs, per aquest nomorament.
Ara està a Brussel·les, li donarà temps d'arribar dissabte per participar en els actes de celebració, els primers actes de celebració?
Sí, no, jo arribo avui a la nit, sí, sí, sí.
Jo demà estaré el peu del canó, doncs, a la Diputació, i vull dir, doncs, que no, ja ens posem per descomptat,
i si no, doncs, hauria vingut, si no hagués estat així, no?
Però et vull dir que no, jo he estat, doncs, en poques hores aquí a Brussel·les,
i avui, doncs, a la nit, al capvespre, doncs, ja he de ser aquí, no?
Josep Mariner, president de la Diputació de Tarragona, moltes gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio, molt bon dia.
Jo voldria fer-hi una cosa, que em sembla que és d'honor de dir-la,
que aquesta satisfacció que avui tenen els tarragonins i tarragonins d'aquesta gran satisfacció és compartida,
i això també és molt maco i és de reconeixement, a tots els ciutadans de les comarxes de Tarragona.
Recordeu molt bé vosaltres que van ser tots els pobles de les comarxes de Tarragona, tots,
des del Canà fins a Cunit, que es van adherir concretament a que fos candidata a patrimoni de la humanitat a la ciutat de Tarragona.
I és per això que, a més a més, és una gran satisfacció per avui també el món municipalista,
que, doncs, va recomanar i va avalar que fos així, d'aquesta manera,
i és per això que compartir concretament aquesta alegria és avui per tot,
els 600.000 habitants, ja diria, que viuen a les comarxes de Tarragona.
Doncs justament amb diferents representants d'alguns dels municipis que acullen part d'aquest patrimoni de Tarragona,
tindrem ocasió de parlar després de les 12 del migdia.
Senyor Mariner, reitarem el nostre agraïment per atendre la nostra trucada. Bon dia.
A vosaltres, bon dia.
Adéu-siau. Abandonem aquesta connexió en directe amb Brussel·les,
amb el president de la Diputació de Tarragona,
i ara sí que saludem l'Helena Virgili i el Josep Anton Ramolà. Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
S'han esperat aquí una miqueta, perdó, però també han tingut ocasió d'anar sentint tantes opinions,
tanta informació que s'està abocant al llarg d'aquest matí a la ciutat de Tarragona, no?
Sí, he estat molt agradable. A més a més fa un bon dia.
Està molt bé.
Veig jo moltíssimes cares contentes, no pot ser d'una altra manera?
Home, és un fit important.
És un fit que em semblava difícil d'aconseguir, al final s'ha aconseguit,
i que esperem que sigui no al final de res, sinó a l'inici de moltes coses.
Aquesta és la frase que repeteixen sobretot els professionals,
les persones que estan vinculades i que treballen amb les pedres diàriament a dir
molt bé, però és un punt de partida.
Ui, aquí no s'ha acabat cap camí, sinó que reprenem un camí nou.
Sí, jo penso que seria un gran error pensar que ho hem aconseguit tot
i que amb això ja podem donar-nos per satisfets.
Al contrari, em sembla que ha de ser un punt de rang
per intentar aconseguir altres coses que també semblen difícils
però que són totalment bàsiques per tirar endavant un projecte més sòlid
del que actualment hi pugui haver.
Com us heu assabentat de la notícia?
Jo m'he assabentat perquè he vist les salves.
Quan venia de Constantí en direcció a Tarragona he vist les salves
i m'he imaginat que havia passat alguna cosa important.
Jo parlo a ràdio, al matí cap a les 6 m'he despertat
i he buscat a veure si trobava alguna emissora
i sí, sí, he sentit la Maria Mercè Martorell parlant
que ja ens ho havien donat.
De que sí, que ja era un patrimoni de la humanitat.
Sí, sí, molt bé.
Des dels diferents àmbits professionals que vosaltres representeu
com heu viscut tot aquest procés?
Home, ho hem viscut pràcticament des dels primers moments.
És un tema que tots pensàvem que a la llarga hauria de sortir.
El dubte que ens quedava era realment
quin seria el moment oportú en què això es concretés.
Una vegada això s'ha produït,
doncs la nostra alegria és una alegria condicionada
al fet que realment sapiguem tots
aprofitar l'oportunitat que se'ns dona
per poder tirar endavant un projecte, com deia Bano,
que realment realci aquest honor que se'ns ha aconseguit
com a patrimoni de la humanitat.
Professionals com el Josep Anton treballen amb la crònica
que es va desprenent de la pedra.
L'Helena en paper, en paper imprès,
en Déu-n'hi-do a l'hemeroteca,
la quantitat d'informació que hi deu haver
no només a partir de la premsa local,
sinó també díptics, informació,
com qüestions de divulgacions que s'han anat publicant
els darrers anys al voltant de la candidatura.
Sí, de fet, tenim un patrimoni documental
que també val la pena esmentar-ho,
que és tota la premsa
i no només el que es va anar desprenent ara de la candidatura,
sinó tota la informació que surt a la premsa
i en els diferents llibres
sobre els diferents monuments de la ciutat
que han servit molt per documentar les excavacions.
Molts professionals de l'arqueologia
han vingut a consultar els llibres
dels primers escriptors sobre la història de Tarragona,
diàries antics,
on quan hi havia algun enderroc
sortia moltes notícies sobre el que es anava trobant.
També és una part molt important
per poder documentar una excavació
o un patrimoni d'una ciutat,
tenint en compte el patrimoni documental
que recolza tot el que es van trobant.
La figura de l'arqueòleg,
que la ciutadania cada cop la té més assumida
de trobar-vos pel carrer,
ja no sou aquella gent que estàveu a les aules,
a les facultats.
Ara, jo no sé per un arqueòleg
que deu haver una gran diferència
entre treballar allò en un desert d'Egipte
o treballar aquí enmig de la ciutat
envoltat de camions, de cotxes,
de senyors, d'aquells collons,
que fan aquí, què estan fent?
És una manera de treballar completament diferent, no?
Absolutament diferent.
Nosaltres fem arqueologia dins d'una ciutat viva
i tots els problemes que afecten a la ciutat,
que són molts,
d'una manera o altra
rebem les conseqüències amb positiu i amb negatiu.
Nosaltres hem de fer una feina,
en molts casos, complexa,
perquè hem de fer una bona feina,
però una feina que a la vegada
satisfagui l'administració,
els científics que puguin estar interessats
en el que s'està fent,
però que també deixi satisfets els promotors,
que moltes vegades són els que han de finançar
les intervencions arqueològiques que es fan
i que intentem molestar al menys possible
els vianants i els ciutadans
que d'una manera o altra
sempre poden acabar patint les conseqüències
d'intervenir arqueològicament
dins d'una àrea habitada
com és Tarragona.
Però hi ha hagut moments
de certs problemes en aquest sentit.
A mesura que ha passat el temps,
s'han harmonitzat tots aquests interessos?
Encara queda una miqueta de camí per fer?
Evidentment, encara queda una miqueta de camí per fer.
En aquest aspecte s'ha millorat molt
des dels anys 80,
però encara hi ha una sèrie de qüestions fonamentals
que s'han de resoldre
i que esperem que el caliu
que es formarà després de la concessió
del patrimoni de la humanitat a Tarragona
serveixi d'argument
per poder acabar de llimar
aquestes diferències
que hi poden haver en el tractament
i en la gestió del patrimoni arqueològic.
Josep, Antón, en remula,
finalment, en què està treballant Còdex, ara?
Còdex està treballant en aquests moments
amb algunes excavacions
de reduïdes dimensions aquí a Tarragona.
Estem a l'espera que es concreti la notícia
que estan adonats als mitjans de comunicació
de l'excavació de l'avinguda de Vidal-Aberquer
i la nostra feina en aquests moments
es concentra fonamentalment
a l'àrea de Barcelona.
Nosaltres sempre hem sigut
una empresa d'arqueologia tarragonina,
però amb una voluntat
i amb un enfoc el més general possible.
Moltíssimes gràcies, Josep, Antón, en remula,
per acompanyar-nos.
Bon dia, Helena.
Aquests dies déu-n'hi-do, eh?
La quantitat de fotocòpies,
de retalls de diaris,
de la feinada que tindreu a l'hemeroteca.
Sí, sí.
De fet, tenim un dossier que...
La primera notícia que va sortir,
que la comentàveu abans,
l'any 1987,
doncs ja la tenim recollida,
o sigui, tenim un parell de carpetes
de dossier de premsa
sobre només patrimoni
i, a banda,
tota la resta de monuments
també tenen el seu dossier.
Vull dir que qualsevol persona
que vulgui assabentar-se
de com ha anat tota la candidatura,
doncs pot passar per allà a consultar.
I anirà creixent, aquesta carpeta, eh?
Sí, esperem que sí.
A partir d'avui.
Helena Virgili,
directora de la Biblioteca,
Biblioteca Municipal.
Gràcies per acompanyar-nos
al Matí de Tarragona Ràdio.
Adéu-siau.
Vuit minuts, les dotze del migdia.
Una petita pausa,
la publicitat,
i tot seguit reprenem la conversa
amb algun dels convidats
que avui ens acompanyen,
ens han acompanyat
i que tornen,
i altres que vindran
en aquesta edició especial
del Matí de Tarragona Ràdio
en directe des de la plaça de la Font.