Dones d'Avui
Avui la nostra convidada va néixer a l'Espluga Calva, a la comarca de les Garrigues.
És mestra i llicenciada en Geografia i Història General.
Rosa Maria Codines i Ferrer, l'any 1984, va arribar a Terres Tarragonines,
concretament a la població de Sant Carles de la Ràpita,
i després a Cornudella de Montsant, on diu que va passar els 8 anys millors de la seva vida professional.
Durant un any va treballar a la Delegació d'Ensenyament,
concretament a la secció de Programes i Serveis Educatius.
I des de l'any 1992, la Rosa Maria Codines forma part del SEDEC,
com a responsable de la coordinació dels plans intensius de normalització lingüística.
A la senyora Codines li interessa quasi bé tot,
li preocupa el passotisme dels nostres joves.
És una persona vital, extrovertida, li apassiona llegir, conversar i riure.
Gaudeix amb tot el que fa i presumeix de tenir molts i bons amics.
En resum, podríem afirmar que és una dona amb la que es pot parlar de moltes coses interessants i variades.
I això és el que farem a partir d'ara.
Molt bona tarda, Rosa Maria, i benvinguda al nostre programa.
Bona tarda, gràcies.
En primer lloc, gaudeix treballant tant com sembla?
Sí, esclar, sí, que gaudeixo, perquè faig el que m'agrada.
Jo faig el que m'agrada.
És a dir, el meu ofici és ensenyar, és transmetre coses, és explicar,
i això ho faig als nens, ho he fet molt als nens, i ara ho faig als professors.
Perquè, com s'ho he anunciat molt bé, estic al servei d'ensenyament del català.
I aleshores, una part important de la feina que faig, no gairebé és el 75-80% del que faig,
és transmetre coses als mestres, és mostrar-los eines didàctiques per a l'escola, per ajudar-los.
I llavors fem el que nosaltres en diem seminaris, cursos.
Per tant, explico coses a la gent, que és el que m'agrada.
Hem dit a la presentació que la seva estada al priorat va ser inolvidable.
Ens pot explicar el per què?
Oh, i tant, sí.
Mira, resulta que jo arribo al priorat, concretament, a Ull de Molins.
M'hi envien de substitut, primer, i després ja tinc la meva plaça com a propietària provisional.
Bé, però per què va ser bonic el priorat?
Doncs, en primer lloc, perquè em vaig trobar amb un grup d'amics.
I érem un grup de gent que tots teníem entre 24 i 25 anys, començàvem, teníem molta il·lusió,
peça clau per treballar a l'escola.
I aleshores volíem organitzar l'escola rural, fer coses diferents del que s'havien fet fins aleshores.
L'escola rural estava acostumada a treballar fins en aquell moment, l'any 84-85, cadascú a la seva petita escola, a les unitàries.
I nosaltres, a partir d'aquesta relació d'amics i amb aquesta il·lusió, vam endegar un projecte comú, un projecte de tots.
I així una mica va ser el que després avui és, i és una realitat al país, la zonificació rural a Catalunya.
És a dir, a partir de, potser, la nostra experiència i altres, però la nostra important,
doncs vam el que es coneix com la zona Montsant-Serra de Prades, no?
Vam treballar com a grup de mestres, junts, i programàvem junts, sortíem junts,
d'excursió amb els nens, amb uns objectius ja propis per cada cicle,
i, esclar, això omple molt i et forma molt.
Jo sempre dic, quan me diuen, doncs, el que fas ara, o el que deixes de fer, o com ets,
jo sempre dic que l'escola rural, a mi, m'ha donat el que soc.
Jo he après molt, l'escola rural.
Quina frase més bonica.
Sí.
I després de tota aquesta activitat, un any a la delegació d'ensenyament,
darrere d'una taula, plena de papers, com ho va portar?
Li va canviar una mica la vida, no?
Sí, va ser diferent, va ser diferent.
Va ser una proposta que jo m'hi vaig acollir, de poder treballar aquí,
a la secció de programes i serveis educatius, a la delegació de Tarragona.
Vaig trobar-m'hi a gust amb la gent, molt a gust, i vaig aprendre molt i molt,
perquè desconeixia el funcionament organitzatiu, burocràtic,
tan gran que té el departament nostre, no?, l'ensenyament.
I vaig veure una mica com s'organitzaven, com es movien els papers,
cap on havien d'anar.
I això, des de l'escola, clar, fas un treball molt dedicat als nens, als pares,
als interessos purament d'aprenentatge, però descuides,
perquè, esclar, a tot no hi pots arribar.
I descuides i alhora desconeixes tot el que és l'engranatge
i el funcionament propi del que és aquesta maquinària que mou el departament.
I aquí me'n vaig adonar, vaig aprendre molt, sempre dic que era molt analfabet amb això.
Vaig aprendre moltíssim, molt.
Però, esclar, era diferent, era...
No, jo em va costar molt perquè el meu caràcter potser és de mobilitat,
és d'explicar-me, és de posar-me davant d'algú.
I, esclar, davant dels papers, eh?
Davant dels papers.
Expliqui'ns què significa SEDEC.
Sí, SEDEC és Servei Didàctic d'Ensenyament del Català.
El SEDEC és un programa que depèn directament de la Direcció General d'Ordenació Educativa
del Departament d'Ensenyament.
Aquest programa, com així es diu, és un servei, un servei, programa,
va néixer fa 20 anys per ajudar a l'escola nostra, eh?
Per ajudar-la en aquell moment en què calia fer l'escola catalana,
calia que la primera llengua d'aprenentatge fos la catalana,
li calia un reforç.
I, aleshores, esclar, es va formar tota una colla de gent,
la qual, doncs, configuren aquest servei.
A nivell de Tarragona som 9 persones,
a nivell de Catalunya, doncs, actualment devem ser una cinquantena cap a la seixantena,
i, aleshores, aquesta gent, doncs, donen el suport que li cal didàctic a l'escola, eh?
És a dir, el mestre es troba que necessita eines ràpides, eh?
Que les necessita per ajudar a l'aprenentatge d'aquests nens nouvinguts,
que la seva llengua no és la catalana, eh?
Ajudar-los a que, doncs, agafin estratègies pròpies de la llengua,
començant per la llengua oral, la llengua parlada, eh?
Per tant, a parlar, la llengua escrita, la llengua llegida,
és a dir, tot el que són estratègies per aprendre bé la llengua.
Per tant, aquest servei reforça el docent
que pugui tirar l'escola endavant amb aquesta primera llengua.
Llavors es fa cursos, es fa seminaris, es formen els professors...
I llavors, quan, si em permets,
quan has apuntat primer que era coordinadora dels plans intensius de normalització lingüística,
això fa referència a que ara ja no existeix, es van tancar aquests plans,
però aquest mateix servei, una manera de com va afrontar aquestes necessitats que tenia,
es va agafar a Catalunya i es va dividir en plans, es dèiem zones.
Aquestes zones, dins de les quals, evidentment, hi ha escoles,
i quines escoles?
Escoles que tenen molt alt nivell d'alumnat procedent de llengua forània,
és a dir, que hi pot haver, doncs, magrebis, llengua castellana, etcètera, no?
Aleshores es va fer el que es diu plans intensius,
vol dir un sector d'aquest lloc concret,
en el qual aquestes escoles necessiten un suport més urgent,
perquè hi ha més quantitat de nens foranis i que cal que prenguin aquesta primera llengua, no?
Aleshores es va fer els plans intensius,
intensiu vol dir que allí s'hi aplicava molts de recursos,
i concretament a Tarragona,
hi va haver un conveni que va durar fins l'any passat,
jo diria que des que es va potser 10-12 anys,
que era un conveni entre el Departament d'Ensenyament i la Diputació de Tarragona,
en el qual nosaltres gestionàvem 12 milions de pessetes
que anaven directament a l'escola.
Com? Doncs a través d'espectacles, a través de xerrades,
col·loquis, conferències, material didàctic, llibres,
tot això era per fer aquest adjectiu intensiu,
que realment fos intensiu l'aprenentatge.
Molt bé.
Es parla molt dels programes d'immersió lingüística,
quasi bé sempre de manera problemàtica, no? Potser.
i aprofitant que la tenim avui al programa,
ens podria explicar què són aquests programes,
on, quan i a qui van dirigits,
els programes d'immersió lingüística.
Sí, una mica enllaçant amb això que acabo d'explicar,
què entenem per un programa d'immersió?
Bé, un programa d'immersió és
tota aquella colla d'estratègies, recursos,
tot, tot, tot el que es fa i s'utilitza dins d'una classe,
quan tenim en aquesta classe, aproximadament,
el 60% de nens foranis.
Nens què?
La seva primera llengua d'aprenentatge
no és la llengua catalana.
Pot ser, doncs, la castellana, pot ser la magrebí,
pot ser la holandesa, en el cas de Salou,
doncs, hi ha molts turistes,
doncs, tens nens alemanys que arriben en sec,
doncs, diuen, mira, hi ha tres nens alemanys,
tens dos holandesos.
Bé, quan és una quantitat petita,
l'estratègia és diferent,
però quan és la classe, el 60%,
aleshores, el programa d'immersió ajuda
i és el més àgil que aquests nens
s'incorporin ràpid al nostre sistema d'aprenentatge,
que vol dir que la primera llengua
és la llengua catalana.
Una mica és això.
Llavors, aquí va dirigit, doncs,
a tots aquests alumnes.
Com es fa?
Doncs bé, amb recursos
i amb estratègies concretes
que té el professor
perquè assisteix en aquests cursos
que nosaltres impartim,
el meu equip en el qual treballo,
i jo mateixa, no?,
que són recursos didàctics
per ajudar
amb aquest professor
a desenvolupar uns instruments
que li sigui molt més fàcil
a l'hora de poder afrontar
la dificultat que suposa
tenir nens
que la seva primera llengua
no és la catalana
i que la nostra legislació diu
que la llengua d'aprenentatge
serà la llengua catalana.
Per tant, és la nostra llengua 1
i hem d'incorporar aquesta gent.
Per això, bé, el programa d'immersió
ha tingut molt èxit
i ha funcionat molt bé
i, vaja, n'està tothom molt content.
Vostè coneix la realitat actual
de les nostres escoles, prou bé.
Creu que existeix
algun tipus de problema lingüístic
a nivell de pares, professors o alumnes
o això és tan sols una qüestió
on es barregen interessos polítics?
Bé, a veure,
a nivell polític jo no m'hi posaré.
No ho sé, jo puc parlar
a nivell tècnic, no?
A nivell tècnic, no.
Problema, no.
No n'hi ha cap problema actualment
a l'escola.
És a dir, els nens,
l'alumnat en general,
es mou amb què?
Hi ha un programa d'immersió,
aquest professorat l'aplica,
aquests nens aprenen
aquesta primera llengua,
la catalana,
i incorporen quan cal,
perquè, esclar, aquí
potser ho matisarem després,
però cal que hi hagi uns punts
en què aquesta segona llengua,
quan s'incorpore,
que és la castellana,
sigui, depèn dels llocs,
depèn dels grups,
és a dir,
hi hagi una flexibilitat
per incorporar aquesta segona llengua
i després, clar,
la tercera llengua estrangera.
Per tant,
problemes,
no n'hi ha,
no n'hi ha.
La gent fa l'aprenentatge
en primera llengua,
la segona llengua
l'aplica
quan és el moment oportú
i depèn de les zones,
evidentment,
doncs hi ha una flexibilitat horària
que ajuda
a que realment
no n'hi hagi de problema.
Bé,
potser fa una mica d'anys,
aquí,
no molt lluny
de Terres Tarragonines,
es va produir
una mica de problema,
però jo penso
que es van barrejar
altres coses,
no,
l'esmerament
l'esmerament
de l'aprenentatge propi.
Els nens no tenen
problemes d'aprenentatge,
ho aprenen,
aprenen les llengües,
les aprenen.
Mollés una mica ara,
senyora Codina,
es posaria la mà al foc
que quan els nois i noies
acaben la secundària obligatòria
dominen sense cap tipus
de dificultat
les dues llengües constitucionals,
és a dir,
català i castellà?
Jo penso
que
si l'escola,
el moment de l'aprenentatge,
l'escola
utilitza els procediments
i els instruments
a dir-nos
l'èxit està assegurat.
Parlem de la secundària obligatòria,
16 anys.
Bé,
si això s'hi ha hagut
una línia d'escola,
si els continguts
que s'han fet
s'han seqüenciat
com s'havien de seqüenciar,
si hi ha hagut
una coordinació
entre cicles,
de bo de bo,
de bo de bo,
penso que no hi ha d'haver
cap problema.
En tot cas,
els problemes propis
de nens,
de nens,
que potser els hi és
molt difícil,
a l'àrea de llengua,
tan difícil com
aprendre la llengua anglesa
i potser tindran mancances
a l'hora d'escriure
correctament,
però sí,
s'apliquen bé els programes,
s'apliquen bé
les estratègies
les estratègies
i els instruments.
l'èxit
està assegurat.
llavors,
sempre l'èxit
depèn dels professors?
Depèn
de la voluntat
de l'alumne,
molt,
de la voluntat
i les ganes
que tingui d'aprendre,
perquè és clar,
això és molt important,
però
per part del professor,
més aviat,
és a dir,
primer,
el fer que fa ganes,
l'il·lusionar,
és la part que li correspon,
també,
veure
l'utilitat
de saber
realment
les llengües
que tenim aquí,
una perquè és la nostra,
l'altra
perquè és la propera
i perquè també
la Constitució ens ho diu,
que tenim dues llengües,
i l'altra
perquè
hi ha necessitat
d'aprendre
les llengües
en aquest moment
i la nostra
la necessitem
perquè és nostra.
Per tant,
jo penso que és clar,
que val la pena,
la meva impressió,
canviem de tema,
per encàrrec
del Departament d'Ensenyament
de la Generalitat
ha col·laborat
en la recerca
i posterior edició
d'alguns llibres,
no és així?
Sí,
més aviat
dos dies didàctics,
dos dies de treball
didàctics.
Els últims
sobre castells
i monestirs de Catalunya.
Sí, el tinc aquí.
Molt bé.
El porto.
Quins castells
i monestirs
van estudiar
de les comarques
tarragonines?
Bé,
a veure,
matisaré,
en primer lloc,
els castells
és el que s'ha fet
i en guany
el primer trimestre
d'aquest any
l'hem acabat ja.
Monestirs
estem treballant
encara.
Encara no està editat.
Encara no està editat del tot,
sortirà aquest proper trimestre
i s'hi treballarà.
D'acord?
Per Sant Jordi,
el tindem.
Probablement,
sí,
perquè és una bona temporada.
Va bé.
Bé,
la qüestió dels castells,
nosaltres ens vam plantejar
que valia la pena
fer difusió
del patrimoni
que tenim.
I una manera
de tensar
tot aquest patrimoni
als nens
és treballar-lo
a través de les eines didàctiques
i les visites.
I aleshores
vam pensar
que els castells
també tenien
un atractiu especial.
De màgia
per allò
dels castells,
no?
Ja sona.
Els monestirs
poden costar una miqueta més,
però vaja,
ho intentarem.
Amb els castells
el resultat
ha sigut molt bo.
A nivell de Tarragona
els que s'hem centrat
i els que hem treballat
són
el de Mirabet,
el de Vilanova d'Escorna
el Bou i el de la Suda.
Però ha sigut
molt curiós
perquè el treball
que s'ha fet
l'hem fet
amb ràdio.
És a dir,
els nostres nois
a les comarques
tarragonines
a l'igual
de la resta
del Principat
anaven a la ràdio,
preparaven un programa
de ràdio
i passaven
a través de les ones
per la resta
del país
i explicaven
coses del seu castell.
I la resta
dels nois i noies
els preguntaven
coses
que ells havien de respondre.
Per tant,
sí que hi ha hagut
un treball de dosier,
però també hi ha hagut
un treball
de comunicació
entre la gent
del país,
entre els nostres alumnes.
I aquest mateix any
vam fer la cloenda
d'aquesta activitat,
la vam fer al castell
de Sant Martí de Sarroca,
vam aplegar
1.500 alumnes
de tot Catalunya,
nosaltres també
hi vam participar,
van venir nois i noies
de les Terres de l'Ebre,
va ser una jornada
molt maca
perquè es va aprendre
en viu
moltes coses
relacionades
amb el món
dels castells.
Hi va haver tallers
que van permetre treballar
i va haver vocabulari
que van permetre
treballar a través
de mots encreuats,
etcètera,
etcètera.
És a dir,
sí,
amb aquesta idea
ho vam fer
i l'objectiu
que ens van plantejar
s'ha complert,
realment s'ha complert.
Els castells
han valgut la pena
i el dosier
ha funcionat
molt bé,
molt bé.
Quins creu
que són els castells
més desconeguts
de Catalunya?
Mira,
això és molt relatiu,
la bo de bo,
és molt relatiu això,
perquè depèn
d'on t'ho miris,
oi?
És a dir,
si ara des d'aquí
poso rumiar
i dic,
a veure,
castells desconeguts,
probablement,
doncs potser els de les Terres Gironines
n'hi haurà algun,
algun que per la fama
o per la que se li ha fet
la projecció turística
el coneixerà molt,
però d'altres
no n'hi han fet projecció,
el desconeixerà.
Però la gent d'allà
sí que el coneixerà,
perquè és el seu.
Per tant,
clar,
quin és el més desconegut
de castell?
No ho sé,
francament.
De tota manera,
ara hi ha una repifalla
de tot això?
fixa't nosaltres
quan vam fer aquest dosier
vam agafar
i ens vam posar en contacte
amb la Fundació
Castells Culturals de Catalunya.
Bé,
aquesta fundació
ha mogut
moltíssim,
és a dir,
s'estan establint
rutes de castells
per tot Catalunya,
que la gent fa,
adulta,
si més no,
també,
que els visita,
que els va veure
i li han donat
una repifalla
tant ja que
hi ha el Premi
Catalunya Nostra,
que és un premi
que es dona al castell
que s'ha esmerçat més
els seus amos
o ja sigui
la comunitat
doncs del poble
o del municipi
que li pertoca,
doncs ha esmerçat més diners,
ha esforçat més
per donar-lo a conèixer,
per rehabilitar-lo
i per fer-lo més nou,
no?
Aleshores,
hi ha hagut una moguda
molt gran al castell
ja ara darrerament.
Desconegut?
Mira,
sincerament,
jo per mi n'hi ha alguns,
però per ell
segurament que cadascú
s'estima molt
per la del seu.
Actualment,
a part de treballar
en el llibre
dels monestirs de Catalunya,
actualment també treballa
en un llibre
en torn al tema
de l'olivera,
l'oli i l'oliva,
que sabem que és un tema
que també li encanta
i li apassiona.
Sí, sí.
Li falta molt
per veure la llum
aquest llibre?
No, no, no massa.
No massa?
No, no, no, no.
Ara ja està
a la persona
que molt màgicament
composarà la fotografia
amb l'escrit
i ho deixarà
una cosa polida.
Serà una eina didàctica
i des de la possibilitat
que em dóna aquest micròfon
vull fer arribar
que això
està ubicat
a les Garrigues.
És el parc temàtic
de l'oli.
És un parc temàtic,
és molt gran.
És un museu,
és museu
i és un museu
molt complet.
Allí s'explica
tot el de la història
de l'oli,
per on ha passat,
quins estres es necessita,
etcètera.
I val la pena
visitar-lo
perquè on s'adona
de lo curiós
que és
tot el camp de l'oli,
a qui va dirigit llavors
al llibre.
Sí,
és que és un dossier didàctic
que té a la part del llibre
que el podrà
assequipar a tots els públics,
a molta gent
que es vulgui informar
sobre què suposa
l'oliva,
l'olivera
i l'oli,
l'oli extra,
verge d'oliva,
què és.
És a dir,
per tant,
això anirà dirigit
a molta gent
que passi per allà
i li agrada interessar-se
d'això
el podrà adquirir
i una colla
de dossiers didàctics
que en principi
està pensat
només per la primària.
És a dir,
dossier
per cicle mitjà
i per cicle superior
de primària.
Tres cicles.
Per què?
Perquè hi ha una colla
de nois i noies
que estan interessats
en el tema
des de les pròpies escoles
van a visitar
aquest part temàtic.
Aleshores,
és poder fer
un seguiment didàctic
del que veuen,
que han après,
veure una mica
les històries
que ells s'hi expliquen,
perquè se'n expliquen
moltes històries allà.
Quin objectiu es va marcar
a l'iniciar aquest projecte?
L'objectiu és
difondre,
fer conèixer,
atençar
el món de l'oli,
el que suposa,
no?
És a dir,
el conreu,
l'arbre,
l'arbre amb si,
aquest arbre mil·lenari,
no?
Tan esplèndid
i tan maco
que ha sigut símbol
de tantíssimes coses
i que encara és.
Atençar-lo als nens,
a la gent jove,
al nostre país,
això,
senzillament.
No deixa de ser curiós
que el llibre recull
algunes llegendes
mitològiques,
no?
que tenen l'oli
com a protagonista.
I tant,
n'hi ha moltes.
Expliqui'ns una.
Sí,
sí,
sí.
Mira,
n'hi ha una
que fa referència
a la llegenda
de Zeus
relacionada
amb la mitologia grega,
no?
Que Zeus,
pare de tots els déus grecs,
va prometre
la religió d'Àtica
a aquell dels seus fills
que li oferís
l'invent més útil.
Llavors,
aleshores,
convoca els seus fills
i a Poseidó
se tansa
i li diu
mira,
jo t'ofereixo
el cavall,
un animal ràpid
capaç de vèncer
en els combats.
Atenea,
la seva filla,
deessa de la sabidoria,
li presenta
una olivera,
un arbre
en el qual
no només
els seus fruits
serien bons
per poder-se menjar,
sinó
que d'aquell,
d'aquell arbre,
podria obtenir
un líquid extraordinari,
capaç
de donar
un bon aliment,
escalfor,
llum
amb la seva llenya
i curació
amb el seu ungüent,
ja que
li aliviaria
les seves ferides.
Aleshores,
Eus,
clar,
va dir,
va tenir un dilema,
que és coller això,
però molt hàbil
i molt savi,
va escollir
el regal
que li va oferir
a Atenea
com el regal
més important
que li podien oferir
i d'aleshores
en sa,
Atenea
passar a ser
protectora
de la regió
i de la ciutat d'Atenes.
T'ha agradat?
Molt, molt bonic.
És bonica?
Molt bonic, molt bonic.
doncs, bueno,
amb aquesta llegenda
posem aquí
una mitja part
a l'entrevista
perquè ara és l'hora
del qüestionari.
Molt bé,
moltes gràcies.
Doncs, senyora Codines,
la deixo en mans
de la Fina Costa,
que li formularà
una sèrie de preguntes
que ha de contestar
breument.
Molt bé.
D'acord?
Moltes gràcies.
Endavant, Fina.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Fina.
El qüestionari d'avui
intenta ser
una mica especial.
La veritat és que
ens agradaria
conèixer
la Rosa Maria
més personal,
no tan professional,
saber com viu,
com pensa,
com es diverteix.
Et sembla bé?
Em sembla perfecte.
Doncs, doncs,
superbé.
Bueno, a veure,
fas moltes coses,
això ens ha quedat claríssim,
però quina és la teva
veritable vocació professional?
Mira,
enllaçant amb el que acabo de dir,
i justament
és que no ens mourem
del mateix camp.
Ensenyar
i transmetre
i comunicar coses
als altres.
M'agrada molt.
Dues coses
que t'entretenen
i et relaxen.
Sí.
Llegir,
una,
m'agrada molt,
i parlar
amb els meus amics.
Parlar,
parlar.
Tens alguna mania
que es pugui comptar?
Alguna mania
que es pugui comptar?
Home,
a veure,
per exemple,
potser l'ordre.
M'agrada tenir
les coses al lloc
i em costa un munt,
que a vegades
jo mateixa
les desordeno
i les he de tornar
a posar lloc,
però m'agrada veure-ho bé,
bé,
ordenat,
això.
Ets col·leccionista?
Més aviat col·leccionista,
no ho sé
si és ben bé
aquesta la paraula exacta,
més aviat és
que recullo coses,
algunes coses.
Ets recollista.
Sí,
això.
Deu ser recollista.
I que recolleixes?
Mira,
m'agrada
recollir escrits
que m'arribin
a les mans
del diari,
de que
de vegades
algun company
me'n passa algun
a l'hora d'altrany
mira què he trobat,
doncs bé,
l'agafo,
me'l guardo,
me'l torno a llegir
perquè trobo
que totes aquestes coses,
aquests escrits
t'ajuden
a tu
a veure punts
de vista diferents,
curiositats,
però en particular.
I després
m'agrada molt
recollir punts de llibre.
Els punts de llibre,
saps, Fina?
Sí,
perfectament.
Molt.
Quin personatge històric
et mires i per què?
Un sol,
no, eh,
Fina?
Molts.
Bueno.
Un sol.
Ens en dius un.
Només un?
Ara sí.
Bé,
els que tu vulguis.
Ah, bé.
Mira,
a veure,
m'agrada
com a personatge històric
del passat,
Pau Casals
m'agrada molt
per tot el que ha significat
a nosaltres
com a poble,
per tot el que va
fer
i com es va arribar
a comprometre
com a persona,
no?
M'agrada molt
Martin Luther King
també,
i tu ja ho saps,
Fina,
per tot el que simbolitza
també.
però no em voldria descuidar
que actualment
em captiven
la Emma Bonino,
la Graja Mahel,
que és la dona
del Nelson Maldena actual,
i d'altres,
no?
Bé,
actualment aquestes dones
em captiven moltíssim
perquè veig que actuen
en ferm,
en moltes coses,
moltes.
Déu-n'hi-do.
A la teva tasca professional,
quin valor o quina virtut
és primordial cultivar?
La il·lusió.
Ja t'ho dic,
claríssim,
la il·lusió.
Si no en tens ja pots plegar.
Creus que moltes vegades
és millor mossegar-se la llengua
que dir el que un pensa?
O no?
No, no, no, no.
Jo penso que
s'ha de dir el que es pensa,
però encara que un rebi...
No, no,
però és que s'ha de saber dir
també,
s'ha de saber dir
de manera elegant,
diplomàtica,
correcta,
però s'ha de dir,
sí, s'ha de dir,
s'ha de dir,
hem de dir-ho.
A la dir i la seva llum,
tres desitjos
quins demanaries?
Mira,
ho resumiré,
tu me'n dius tres,
però jo,
en un n'hi ha molts,
és molt gros, eh?
És que la persona en si,
la persona,
passés davant
de moltes,
moltes,
moltes coses
que avui,
malauradament,
ens han passat davant
i està darrere la persona.
Per mi,
el més gran,
el desig més gran,
és que la persona
fos això,
primer,
persona,
i després moltes altres coses,
però primer,
el valor a la persona,
a l'ésser humà.
Per què t'agradaria ser recordada?
Per les coses,
ben fetes,
per les coses ben fetes,
Fina.
Sembla molt bé.
Quina creus que és la pregunta fonamental
de la filosofia?
Qui som?
On som?
On anem?
On som i qui som?
Qui som?
L'Emilio Aragon,
coneixes,
va dir que li agradaria
parar el temps.
I tu,
per què t'agradaria
recolar el rellotge?
Recolar el rellotge?
Perquè
és que vivim
tan de pressa,
Fina,
anem tan de pressa?
Doncs,
a vegades,
sí,
per les coses maques
m'agradaria aturar el rellotge,
quan m'ho passo bé,
quan disfrutes de les coses,
no?
Gaudir-les,
l'aturaria.
Quina creus que és
l'assignatura
que té pendent
la nostra societat?
L'assignatura?
Doncs,
potser,
a conviure,
plegats,
aprendre a conviure,
plegats molt i molt bé,
penso,
conviure,
ajudar-nos,
és a dir,
posar tots aquells valors
que dèiem abans,
tot això,
posar...
A veure,
el títol de l'últim llibre
que has llegit,
va ser Els Pilars de la Terra.
De?
M'ha agradat molt.
Els Pilars de la Terra.
Els Pilars de la Terra.
M'ha agradat moltíssim.
Molt, molt.
Títol?
Títol de l'última pel·lícula
que has vist.
El Abuelo.
T'ha agradat?
Oi,
moltíssim.
M'ha agradat molt.
És allò que et deia,
saps què m'has preguntat abans,
m'has dit,
diu,
s'ha de poder dir
tot el que es vol dir?
Saps què tu m'ho has dit?
Doncs bé,
amb l'Abuelo
diu tot el que vol dir.
Ell ho diu.
Ho diu, eh?
Què i qui et fa riure?
Les gràcies d'algú,
que és divertit.
Sí.
No ho sé,
hi ha alguna sèrie
d'aquesta anglesa
que sí,
que em fa riure,
però de vegades coses molt petites,
eh?
De companys meus,
de situacions d'aquelles,
te van riure.
Coneixes moltes persones,
això ja ens ho has dit abans.
En destacaries alguna
pel que ha suposat
a la teva vida?
Destacat en alguna no,
però en el meu camp professional,
gent a la meva vora,
la qual estimo molt,
m'ha ensenyat moltíssim,
dins del meu departament,
l'equip mateix
amb el que treballo,
no destacar,
no voldria destacar un,
però de veritat
que molta gent
amb la qual jo estic
molt propera
m'ha donat molt
i he après molt
a la seva vora.
Col·labores
amb alguna organització humanitària?
Sí, sí,
una miqueta.
Metges sense fronteres
em captiva molt
tot el que fa.
Doncs fins aquí el qüestionari,
eh?
Gràcies per la teva sinceritat.
Molt bé,
gràcies per convidar-me.
Ara continuarà la Mercè.
Molt bé,
senyora Codines,
abans d'acomiadar-nos,
li hem de fer la pregunta obligada
que fem a totes les convidades
del Dones d'Avui.
Què pot aportar
la seva tasca professional
pel fet de ser una dona?
Bé,
a veure,
primer,
la professionalitat
com a persona
i després,
tot allò,
tot aquell bagatge,
tot el que porto jo,
pel fet de pertany a aquest sexe,
clar, això va enganxat amb mi.
No sé,
potser la reflexió,
potser la intuïció,
la intuïció,
diuen que les dones
són molt intuïtives,
no?,
que endevinem les coses
i que veiem aquella altra cosa
que de vegades costa
el sexe oposat veure-ho.
Doncs bé,
jo hi aporto,
com a professional,
la part que em correspon,
tot el que sé,
el que he après
i després el que m'he expropi
i penso que això m'expropi.
Moltíssimes gràcies,
senyora Codina,
per haver vingut avui al programa
i li desitgem molt d'èxit
en els seus projectes,
tant en els actuals
com en els futurs
i concretament en els llibres.
Molt bé,
moltes gràcies.
Us ho agraeixo molt,
que m'hagueu convidat.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.