Al llarg del matí compartirem aquest temps de ràdio especial avui
des d'un únic escenari, una plaça que en aquests moments,
com tu també comentaves, presenta un aspecte esplèndid.
El temps acompanya i de quina manera.
En aquests moments llueix el sol amb força una plaça
que presenta un aspecte, jo diria, diferent,
i no només per aquestes grans pancartes
que trobem al frontal de l'Ajuntament,
que diu en Tarragona Patrimoni de la Humanitat.
Una plaça en la que, a banda del que és l'activitat quotidiana
de l'Ajuntament de Tarragona,
doncs no sé per què, es nota com un ambient una mica diferent.
Parlarem d'aquesta ja no candidatura,
ja designació Tarragona Patrimoni de la Humanitat.
I per aquests micròfons passaran diferents noms propis
que en el passat, en el present i també en el futur
han tingut a veure molt amb aquest procés
que ha designat a Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat.
Passaran responsables d'entitats, d'associacions polítics
i també han convidat a una bona colla d'aquesta mena de bruixots
que fan parlar les pedres i que s'anomenen arqueòlegs.
Amb ells compartirem, doncs, aquesta notícia.
Mirarem d'anar més enllà del que és l'estricta felicitació,
tenint en compte que tindrem bons professionals aquí a la nostra taula,
podrem aprofundir en el que significa ser patrimoni de la humanitat.
Una llarga història que ha durat més d'una dècada,
un camí que es va encetar ja fa un quant temps.
I no és una història tan antiga com la romana,
però nosaltres l'anirem reconstruint,
fent-nos en ressò d'una àmplia documentació
que ha recollit Marta Domènec.
Bon dia, Marta, de nou.
Hola, bon dia.
Déu-n'hi-do la quantitat d'informació que tenim aquí damunt la taula
i que anirem dosificant per fer-la arribar als nostres oients.
I suposo que més n'hauríem pogut trobar encara
si ens hi haguéssim dedicat més dies, però el temps té un límit.
Què ens explicaràs avui?
Ens parlaràs d'aquests monuments que tots hem vist moltes vegades,
però probablement se'ns escapen molts detalls
i també ens aniràs realitzant una cronologia
de quan va sorgir la primera proposta
de per què no intentem que Tarragona sigui patrimoni de tothom.
Jo vaig fer una visita a la Meroteca de Tarragona,
a la Biblioteca Meroteca,
i el que faré és explicar a tots els nostres oients
precisament què és el que vaig trobar a la Meroteca.
De ben segur que trobareu coses ben interessants,
perquè, si més no, a mi m'ho van semblar.
També parlarem del conjunt arqueològic de Tàrraco,
que, de fet, és això el que s'ha designat avui patrimoni de la humanitat.
No és la ciutat.
No és la ciutat de Tarragona.
Si us heu fixat, jo des de les 8 del matí estic dient
Tarragona, Tàrraco és ciutat patrimoni de la humanitat,
però Tàrraco, no Tarragona.
I també parlarem una mica, doncs, dels 13 elements
que formen part d'aquest conjunt arqueològic de Tàrraco.
Fins i tot visitarem algun, eh?
Sí, en visitarem algun cap al migdia, quan faci més solet.
Molt rebé, perquè estem aquí a la plaça de la Font,
però anirem desplaçant la nostra atenció,
no només amb la unitat mòbil i en aquest conjunt de monuments patrimonials,
sinó que també la línia telefònica ens donarà l'opció
de contactar amb diferents persones.
I, home, hi haurà una nova visita obligada fins a la ciutat de Kers, a Austràlia.
No sabem en aquests moments, jo imagino que l'expedició tarragonina
ja deu estar, ja no sé què ens pot dir a aquestes alçades
després de totes les declaracions que han anat realitzant al llarg del matí.
Jo no sé si aquesta dada la tenim ara en aquests moments endamunt de la taula.
Has esbrinat, Marta, quan es parla per primera vegada
d'aquesta intencionalitat de presentar la candidatura?
Doncs, sobre l'any 86 ja se'n parlava,
però jo el primer article que he localitzat és de l'any 87,
quan Jordi Rovira i Andreu Dasca, dos arqueòlegs de la ciutat molt coneguts
i que precisament el Jordi Rovira serà d'aquí una estona amb nosaltres,
van escriure un article d'opinió al diari de Tarragona el 31 d'octubre.
El títol era Tarragona, patrimoni de la humanitat.
I de les moltes coses que deia en aquest article podíem llegir això.
Tarragona, menyspreada tradicionalment per Barcelona,
ha estat marginada en la realització de les nostres aspiracions.
La desitjada quarta universitat n'és un exemple.
Tarragona ha de tenir el seu paper dins el conjunt de les ciutats catalanes
i no resignar-se a ser una ciutat de segon o tercer ordre.
Això és el que es deia l'any 1987.
Ah, el 87.
I aquesta és una petita introducció de tota la informació del passat més recent
que anirem recollint aquí al matí de Tarragona Ràdio.
I es confirmarà, aquella dita, o en tot cas no es confirmarà,
que les paraules se les emporta el vent.
No se les emporta el vent, sovint queden escrites.
I hi ha alguna que altra perla, de la que també ens farem ressò
al llarg del matí de Tarragona Ràdio.
Uns quants anys després, l'any 96 i també el mes d'octubre,
el 18 d'octubre, Joan Miquel Nadal deia al diari de Tarragona
«Entrarem al tercer mil·leni sent patrimoni de la humanitat».
I recordem que entrem al tercer mil·leni ara i no l'any passat.
Ha estat ara que hem estat designats aquesta ciutat,
el patrimoni romà de Tarracó, com a patrimoni de la humanitat.
Són les 10 del matí, 11 minuts.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
Un dia especial per a la ciutat, un dia especial per a la ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
En Eroski, adelántate a la Navidad.
Hasta el 13 de diciembre,
turrón chocolate crujiente Consumer Tableta,
300 gramos, 129.
De Gijona Consumer, 300 gramos, 289.
Bombón caja roja Nestlé, 400 gramos, 985 pesetas.
Jamón serrano Navidul por piezas 1.425 el kilo.
Además, 10% de descuento en cientos de juguetes
pagando con la tarjeta Consumer.
Y para facilitar las compras navideñas,
abrimos los días 6, 8 y 10 de diciembre.
Aquest cap de setmana viu l'emoció del futbol a Tarragona Ràdio.
Diumenge, a partir de 2.45 de la tarda,
escolta una nova edició de Tarragona Esportiva.
Des del nou estadi,
la retransmissió en directe del partit de la Lliga de Futbol
de Segona Divisió B,
Nàstic Premià.
Amb les opinions dels protagonistes,
el joc de la porra,
el seguiment de la resta de marcadors
i la informació dels equips de Tarragona.
Aquest diumenge no et perdis Tarragona Esportiva.
A partir de 2.45 de la tarda,
el partit Nàstic Premià.
A Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
El matí de Tarragona Ràdio.
Ara ens separen dos minuts i mig,
d'un quart d'onze del matí,
en directe des de la plaça de la Font,
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
reconstruint aquesta història més recent
del camí que ens ha portat avui
a poder donar aquesta notícia
que Tarragona és patrimoni de la humanitat.
Establint diferents contactes,
no només aquí a la plaça,
amb tot un seguit de convidats
que ens acompanyaran fins a dos quarts de dues,
sinó també establint contactes fora de Tarragona,
com el que fem tot seguit.
Si no anem a rats,
tenim a l'altre costat del fil telefònic
Josep Maria Carreter,
l'antecessor de l'actual director
del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Josep Maria Carreter, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Com hem rebut la notícia?
Molt bé, amb una gran joia
i amb una gran satisfacció
per veure que una feina que es va portar
durant una sèrie d'anys
ha finalment acabat a fi de bé,
i que finalment Tarragona
és patrimoni de la humanitat.
En quin moment el Josep Maria Carreter
s'ha assabentat?
Perdó?
En quin moment el Josep Maria Carreter
s'ha assabentat de la notícia?
És matí a les 7 del matí.
Ja ha sortit de casa amb aquesta idea
que Tarragona finalment era patrimoni de la humanitat.
Sí, sí, sí.
I volia aprofitar l'ocasió per felicitar
a la ciutat de Tarragona
i a tota la gent que ha estat treballant
amb aquesta feina
pel bon resultat que finalment ha tingut.
Penso que és un guardó
que la ciutat
des de molt de temps feia que s'ho mereixia
i penso que finalment s'ha reconegut
no tan sols aquesta feina,
que no és el que es premia,
sinó realment aquest ric patrimoni cultural
que té la ciutat de Tarragona.
Jo no sé si ha estat una sorpresa
relativa,
perquè, vaja,
tot i que s'havia de decidir
i s'ha fet aquesta matinada,
tothom gairebé ho donava ja per segur.
Sí, però això altres vegades
havia passat,
que semblava que sí, que sí, que sí,
que al mínim molt al principi,
després ja no va ser així.
I aquestes coses
jo crec que s'han de celebrar
en el moment que cal,
en el moment que se sap segur.
Quan se sap segur
llavors és quan cal celebrar-la
i llavors ja amb totes les energies
necessàries per fer-ho,
per fer-ho conèixer tothom
i per celebrar-ho
i poder compartir aquesta alegria amb tothom.
En Josep Maria Carreter
estarà desenvolupant
una tasca important
dins del que és
el seu àmbit professional,
la Barcelona?
Sí, sí, estic en el...
Bé, a Barcelona una mica
per tot Espanya
i una mica per Europa.
La meva feina ara
continua en el mateix món
i m'estic dedicant, doncs,
a muntar museus, doncs,
a molts llocs d'Espanya
i de la resta d'Europa
i bé, una mica ampliant
també els meus coneixements
i la meva formació
en aquest senzill, no?
I el fet de...
I el fet precisament
de poder contrastar també
el patrimoni de Tarragona
amb els altres llocs d'Europa
que ja són patrimoni de l'humanitat
o d'Espanya
que són patrimoni de l'humanitat,
realment crec que
s'ha fet un acte de justícia,
doncs,
declarant avui,
o declarant aquesta matina d'Austràlia,
doncs,
a Tarragona
com a patrimoni mundial.
En aquest periple
que ha de realitzar
per qüestions professionals
de ben segur
que podrà treure el cap
per Tarragona
un dia o un altre, no?
Encara que s'està...
Mentre es visqui
aquest ambient
que segur durarà
molts mesos
d'alegria
que Tarragona
hagi estat ja designada.
Sí, sí, segur que sí.
Aquest cap de setmana
passat vaig ser a Tarragona,
saben que tinc aquí la família
i estic...
Ja, i espera,
aquest cap de setmana
no puc baixar,
però la setmana propera
sí que estaré aquí
i, bueno,
aprofitaré també
amb els antics companys
i amics, doncs,
poder celebrar aquest fet, no?
Que voldria esmentar
que és veure...
És un fet que...
És un guardó
que ens dona, diguem,
una sèrie de privilegis
i també una sèrie d'obligacions, no?
Que implica
que tots plegats, doncs,
fem un esforç
per posar Tarragona
en el lloc
que assenyala aquest guardó, no?
Tarragona penso que encara
ha de fer un esforç molt important
o té per ser un esforç molt important
per tal de donar a conèixer
amb més profunditat
els seus monuments,
els seus museus.
Tenim aquí asseguts amb nosaltres
a la plaça de la Font
d'una banda
Rafael Gabriel,
president de la Reial Societat Arqueològica
a Tarragona,
i també Lluís Pinyol,
l'arqueòleg.
Jo no sé si volen intercanviar
alguna salutació.
Bon dia, primer que tot,
a tots dos.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bueno,
donar una abraçada
a l'amic Carreter
i, en fi,
desitjar veure-ho aviat.
Molt bé, molt bé.
Gràcies igualment.
Rafael,
l'únic que és això,
felicitar-vos
i, escolta'm,
i fer-vos arribar
els meus ànims
i les meves felicitacions
perquè penso que
és una cosa
que feia molt de temps
que es buscava
i que pot ser
per Tarragona
un catalitzador important
de cara
a desenvolupar
el potencial
del patrimoni
d'aquesta ciutat.
Sí, bueno,
això és amb el que
coincidim tots
i fins i tot avui
al diari de Tarragona
surt un article
d'opinió
del professor
Alfoldi,
també amb el mateix sentit,
o sigui que no és això
pas el final
d'un camí,
sinó
l'obertura
d'una
d'una nova carrera
per potenciar
i posar a punt
tot el nostre patrimoni
que molt falta fa.
El Lluís,
suposo que vol intercanviar
unes paraules
amb el Tisa Maria.
Primer,
felicitar-te
per la part
que et pertoca
que vas estar aquí
treballant
amb naltros
des del Museu
Arqueològic
en col·laboració
amb el Museu d'Història
on treballo jo
i
també
tens
el teu mèrit
l'haver
col·laborat
i participat
i ajudat
a la ciutat
de Tarragona
a aconseguir
aquesta fita.
Moltes gràcies,
el Lluís.
José Maria Carreter,
moltíssimes gràcies
per atendre aquest matí
la trucada de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia
i molta sort.
Gràcies
i felicitat
a tothom.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Seguim endavant.
El dia,
ja dèiem que és un dia
probablement
d'aspecte esper
com a qualsevol altre.
Fins i tot tenim
aquests sorolls
que la ciutat
ens acompanya.
no sé exactament
si és que estan fent
alguna obra,
alguna cosa
per aquí a prop.
Espero que el so
arribi amb tota claretat
als nostres oients.
Parlàvem
amb el Josep Maria Carreter
i de pas
també donàvem
la benvinguda
al Rafael Gabriel
i a Lluís Pinyol
i els saludàvem.
Bon dia.
Bon dia.
Rafael Gabriel,
avui és un dia
diferent,
especial
per a vostè?
Sí,
certament.
Vull dir,
que a veure,
comptant curt
quatre anys
que esperàvem
en aquest moment
i comptant llarg
doncs potser
uns 20 o alguna cosa així.
Marta Domènech
comentava ja
del 86
ja es va començar
doncs
a parlar.
Sí, sí.
En Jordi Rovira
va iniciar
una campanya
amb aquest aspecte
perquè ell pensava
que
es tenia
que anar
a aconseguir
aquest guardó
i fins i tot
la consideració
que Tarragona
les restes
que hi havia
a Tarragona
no eren només
un patrimoni
de la ciutat
sinó patrimoni
de la humanitat
doncs
ja és molt anterior.
Parlàvem
que
esmentant
aquest article
a la premsa local
que deia
el senyor Gabriel
que bé
que això
no és un final
en tot cas
podríem parlar
de punt de partida
com un d'aquells
bruixots
que fan parlar
les pedres
que és així
com de vegades
se'ls anomenen
els arqueòlegs
que en penses
Lluís?
Sí
bueno
ja és important
el fet
que ens ho hagin concedit
perquè
en si
la importància
dels monuments
és destacable
i ressenyable
hi ha molts edificis
que es conserven
en un estat
de conservació
pràcticament
increïble
i
tenint en compte
que és una ciutat viva
que aquests monuments
formen part
de la pròpia ciutat
i de la vida
dels ciutadans
de Tarragona
doncs
el fet aquest
ja de per si
és significatiu
i relevant
la tasca
com diu
ho ha dit
el Josep Maria Carreter
i com diu el Rafael Gabriel
no comença aquí
aquí
bueno
no acaba aquí
aquí és un punt
de partida
és un punt
d'inflexió
jo diria
que
té de ser
un al·licient
per seguir treballant
i seguir
ensenyant
i mostrant
no solament
als ciutats
de Tarragona
sinó
a tot el món
en general
que ens trobem
en una ciutat
relevant
per si mateixa
si fa uns moments
conversàvem
amb el que va ser
el director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
ara tenim a l'altre costat
del fil telefònica
el que va ser director
del Museu d'Història
Enric Uliver
volia ser aquí amb nosaltres
a la plaça de la Font
però avui
a claustre
a la universitat
i per tant
no s'ha pogut desplaçar
li agraïm doblement
que hagi sortit
un momentet
per posar-se en contacte
amb nosaltres
Enric Uliver
bon dia
una primera declaració
podríem dir
d'aquelles que estem demanant
a totes les persones
que ens acompanyen avui
al matí de Tarragona Ràdio
com has rebut la notícia
i quina és la sensació
que té en aquests moments
la sensació
és d'una gran satisfacció
com a ciutadà
com a universitari
i personalment
també
perquè em sembla
que no solament
és un
conjunt
de monuments
que destaquen
en tot el panorama
internacional
sinó que a més a més
ha servit
i serveix
de punt
d'identitat
de la ciutat
per tots aquells
que hem nascut
amb ella
i també
per tots aquells
que en els darrers
40 anys
han vingut
a viure
a la ciutat
i això
és un element
que em sembla
primordial
per la ciutat
De totes maneres
ara que deies
això
efectivament
estic al claustre
i ha sortit
un moment
per fer aquesta trucada
i efectivament
el claustre
també s'ha sumat
a l'alegria
de la ciutat
i el rector
ha felicitat
a la ciutat
i em sembla
que en nom
de tots els universitaris
ens hem de felicitar
i això vol dir
també
que la universitat
ha col·laborat
ha fet
els seus universitaris
han participat
i hi participen
ara mateix
aquí
sentia
que hi havia
Lluís Pinyol
que és un
encara és aquí
podeu parlar
entre vosaltres
si voleu
perquè és aquí
de la universitat
que els universitaris
han participat
d'una forma activa
en aquest patrimoni
i continuen fent-ho
i continuen fent-ho
i bé
això ve de lluny
i encara n'hi ha més lluny
de totes maneres
jo el que voldria dir
és que
em sumo
això que dèieu
que això no és un punt de partida
que això és un punt de partida
en un punt final
i sobretot
el que cal
és que els polítics
ho creguin
que realment
el patrimoni
no és un pes
no és una lacra
sinó que és un benefici
no solament
des del punt de vista
d'identitat
ho és
sinó
especialment
des del punt de vista
inclús
d'un negoci
i hi ha
un turisme cultural
que pot venir a reure aquí
de fet ja ve
i encara hauria de vindre més
i per tant
les petites coses
de caràcter urbanístic
etc.
que puguin
suposar
doncs
el tindre un patrimoni
tan important com aquest
bé
doncs són petites
despeses
petits entrebancs
que
doncs
que els polítics
ho han de veure
no pas com un entrebanc
sinó justament
com un benefici
amb tot això
és que l'Enric Oliver
en un article
d'opinió
que va
publicar
el dèri de Tarragona
el 13 de juliol
de l'any 1996
ja deia
precisament
això
per dret propi
ja som patrimoni mundial
però perquè ens ho reconeguin
abans
ens ho hem de creure
nosaltres
no sé si ja ens ho creiem
prou
Enric
bé
jo crec que
la ciutadania
sí que s'ho creu
malauradament
jo crec que
la majoria de polítics
haurien d'anar
encara a escola
i aprendre
de lletra
i d'aquesta manera
potser
es començarien
a creure
miri
el país
té el que té
i tenim els polítics
que tenim
des del punt de vista
de l'educació
i de la formació
però bé
han fet un esforç
en aquest sentit
i potser
alguns no s'ho creuen
però
s'ho han anat creient
a base de repetir-los
i bé
en aquest moment
ja estan
en un carreró
del qual
en la seva carrera
no poden sortir
i aquest carreró
és que som
un patrimoni
reconegut
per la UNESCO
com un patrimoni
internacional
és a dir
que tenim
unes obligacions
i que al mateix temps
ens en podem gaudir
i per tant
jo insisteixo
hi ha
molts ciutadans
que s'ho creuen
altres no
no ens enganyem
la majoria de la població
no sap ni moltes coses
d'aquest patrimoni
però hi ha
una bona part
i una part important
d'aquesta població
que ho té com a propi
i que li sembla
que tindre
un patrimoni
com aquest
doncs no és pas
una desgràcia
sinó tot el contrari
que és un gran benefici
per la ciutat
i que a més
ho senten com a propi
i quan van al circ
i ho ensenyen
als visitants
doncs
se'n senten orgullosos
i això
doncs bé
és motiu
doncs
de satisfacció
per part dels que
d'alguna forma alta
hi han participat
per això
és una feina
i una tasca
de generacions
des del segle passat
recordaria
tants i tants
que no valdria la pena
des de la mateixa formació
de la Real Societat Arqueològica
tants universitaris
com han passat
tants estudiants
com han treballat
pel patrimoni
d'una manera anònima
tants professors
de la universitat
tants visitants
il·lustres
de fora
que també hi han treballat
tanta gent
que són d'altres professions
que també
hi han treballat
d'una manera
desinteressada
des de treure runa
de l'amfiteatre
fins a col·laborar
trobant
algunes peces
etc.
i per altra banda
també hi ha hagut
la gran destrucció
del patrimoni
en mans de gent
sense escrúpols
i de polítics
que per altra banda
no n'ha estat
a l'altur
en algunes circumstàncies
però bé
ara no és moment
de fer balanç
ni de fer crítiques
sinó
és un moment
d'alegria
després ja vindran
les consideracions
d'altre tipus
i en aquest moment
el que cal
és destapar
les ampolles
de champany
i pensar
que Tarragona
doncs
finalment
des d'un punt de vista
merament institucional
però important
ens han reconegut
que som
un patrimoni
que som
important
per la humanitat
no solament
per nosaltres
ni per
el nostre poble
sinó per la humanitat
en sí
és dia per brindar
com deia l'Enric Oliver
i és dia per retre
un homenatge
justament
a totes aquestes persones
que has mentat
en l'última
part de la conversa
totes aquelles persones
que probablement
de manera anònima
han treballat
el dia a dia
i no només
per aconseguir
aquest objectiu
aquest anomenament
oficial
sinó per tenir
el patrimoni
doncs
ben a prop de nosaltres
i en condicions
potser
la gent de Tarragona
ens hauríem de mirar
la ciutat
amb ulls de turista
i probablement
reconeixeríem
el valor
que té la nostra ciutat
no?
Sí
Sí, sí
Rafel
la té
l'Enric Oliver
No
i redondant una mica
amb el que comentava
també l'Enric Oliver
veritablement
jo crec
que hi ha
una voluntat
molt expressa
per part
de la ciutat
la ciutadania
de Tarragona
envers el patrimoni
hauríem de recordar
que va ser
la ciutadania
la ciutadania de Tarragona
la que a través
dels amics
de l'amfiteatre
va començar
les excavacions
de l'amfiteatre
escolti
van treure
molts metros cúbics
de runa
va ser la ciutadania
de Tarragona
que va evitar
a final
a l'inici
de la democràcia
precisament
que quedés
amb un subterrani
el teatre romà
que és un tema
que encara no està resolt
d'acord
va ser
la ciutadania
de Tarragona
molt concretament
en aquest cas
l'associació
de veïns
de la part alta
la que va propiciar
va sol·licitar
i va propiciar
la confecció
del pla especial
Pilats
que avui
ens permet
celebrar
aquesta capçalera
del CIR
o sigui
que
a veure
s'ha de
felicitar
per la part
que els pugui tocar
la classe política
l'obtenció
d'aquest guardó
però també
s'ha de felicitar
tota aquesta ciutadania
que de manera
moltes vegades
anònima
ha fet possible
que es tingui
aquest potencial
patrimonial
que té Tarragona
Enric Oliver
no l'entretenim més
sabem que ha de tornar
al claustre
aquí a la Universitat
Rovira i Virgili
en tot cas
sí que li agraïm
i força
que hagi atès
la trucada
de Tarragona Ràdio
molt bon dia
molt bon dia
gràcies
adeu-siau
bon dia
aquest punt
jo crec que caldria
incidir al llarg del matí
que no sigui un homenatge
no només a les gestions
i allò de gran alçada
d'alta política
que es fan grans organismes
com la Unesco
sinó posar l'accent
en aquest col·lectiu
de persones
moltes vegades
a títol individual
sobretot si retrocedim
una mica en el temps
Rafael Gabriel
el Lluís també ho deu saber
pels estudis
que ha realitzat
que era una mica
el patrimoni
tierra de nadie
que es diu aquí
que tothom
i va ser un moment
doncs que entitats
persones van dir
ei
comencem a ordenar
tot això que tenim
que és molt important
Sí
Sí, sí
A veure
és que
normalment
tingui present
que
la política
no sé per què
sempre va una mica
a remol
de la realitat
o sigui
en aquest cas
jo opino
que ha sigut
la societat civil
de Tarragona
la que
la que
ha manifestat
aquesta voluntat
primer amb individualitat
individualitat
escolti que van començar
al segle XVI
podríem parlar
de Pons i Car
i companyia
que començaven
i el mateix
Antoni Agustín
una mica incompresos
fins i tot
Sí
de forma marginal
però
tenim el seu pes específic
perquè avui en dia
gràcies a
totes les descripcions
seves
el coneixement
ha evolucionat
com ha evolucionat
Sí
o sigui
s'ha de recordar
per exemple
que
l'Hernandes
Saneuí
el coneixien
pel mateix
a textos
i jo
els primers anys
per l'arqueològica
i tot això
quan entràvem
en algun lloc
a demanar
que es conserveix
alguna cosa
ja arriben
els de les pedretes
escolti
han sigut èpoques
molt dures
per molta gent
i
però que
amb possibilitat
tota aquesta
conscienciació
que és la clau
per tot això
des del punt
de vista material
s'hauran perdut
moltes coses
en aquest camí
sí
però també
hem de tindre en compte
que també
en queden moltes altres
i més val
no mirar el passat
sinó mirar el futur
i enfocar-lo
en una perspectiva
optimista
i intentar
fer les coses
que no es van poder fer
en el passat
per el que fos
moltes vegades
perquè la situació
política
d'aquell moment
no era la que és
actualment
doncs
que
el que
tenim de fer
és mirar
el futur
i intentar
que el que
no es va fer bé
ara es faci bé
i el que es va fer
doncs es pugui repetir
no?
El que s'ha guanyat molt
en els últims anys
sobretot Lluís
és que els arqueòlegs
sou més ben vistos
perquè hi va haver
una època
en què
la professió d'arqueòla
era
bastant mal vista
en aquesta ciutat
i la veritat
que semblàveu
com els dimoniets
els senyors de les pedretes
que veu a tocar els nassos
els constructors
o els veïns
o els empresaris
que volien fer alguna cosa
a casa seva
Sí
bueno
aquesta visió
tampoc és que s'haigui
canviant
Ah no
a veure
em refereixo a que
moltes vegades
en unes excavacions
arqueològiques
conflueixen molt més
que
del que és
simplement
el fet
de trobar
unes restes
arqueològiques
hi ha uns interessos
econòmics
que es mouen
pel mig
i clar
lògicament
cadascú
tira cap a casa seva
i l'arqueòleg
es veu
com la persona
que va
obstaculitzar
l'obra
i això
és evident
vull dir
el que passa
és que
a poc a poc
i lentament
s'han anat
articulant
una sèrie
de mecanismes
que han trencat
una mica
aquest conflicte
existent
entre arqueòleg
i constructor
i encara
que en situacions
puntuals
poden haver
un joc
d'interessos
cada vegada
s'està tendint
més
a relaxar
aquesta situació
i veureu això
com un fenomen
normal i corrent
que entre dins
la dinàmica
d'una ciutat
que pel seu patrimoni
té el valor
que té
de totes formes
també voldria destacar
una cosa
que és una cosa
important
des del meu punt
de vista
jo he participat
o he col·laborat
per fortuna meva
a ensenyar
a molts ciutadans
de fora de Tarragona
les restes
de la ciutat
gent
polític
que han vingut
de fora
gent
important
que han vingut
de fora
ara recordo
per exemple
l'inventor
d'internet
que va estar aquí
que li van concedir
que vaig tindre
la fortuna
de conèixer-li
d'ensenyar-li
molt ràpidament
algunes
de les restes
de la ciutat
i el senyor
es va quedar
impressionat
clar
deia
com pot ser
que
en una ciutat
sota d'una ciutat
actual
se conservin
les restes
tal com se
conserven
i la qualitat
d'aquestes restes
i és això
és a dir
el patrimoni
de la ciutat
fins ara
per molta gent
de fora
de la ciutat
inclús
per alguna gent
de dins
de la ciutat
segueix sent
la gran desconeguda
i la gent
quan els permets
visitar
i els expliques
i entenen
les pedres
no com una pedra
sinó com
alguna cosa més
que una pedra
com una part
de la seva
propria història
és quan agafa
relevància
i és quan
arriba a valorar
i comprendre
el que té
la seva
pròpia ciutat
hi ha una gran part
que mai
no la coneixerem
per raons òbvies
que no es pot descobrir
encara hi ha
grans enigmes
de Tarraco
però com deia
Lluís
no és qüestió
de mirar enrere
hem de mirar
cap al futur
i ara més que mai
Rafel
això clarament
el que passa
és que
a veure
hem d'aprofitar
la benentesa
del moment
on som
per afrontar
aquest futur
amb molta racionalitat
o sigui
s'ha de fer
alguna cosa
amb rigor
i també
amb possibilisme
o sigui
sabem que no
a veure
precisament
la gràcia
que té
aquest jaciment
és la coexistència
o sigui
que no és un munt
de runes
com hi ha
altres ciutats
meravelloses
al mig del desert
sinó que
coexisteix
amb una ciutat
moderna
amb una ciutat
en futur
i això
és molt important
ara
això vol
un plantejament
molt seriós
i és
per on
s'hauria de començar
amb aquests moments
a fer
una aposta
de futur
a fer
el que
d'alguna manera
estem obligats
per llei
a fer
que és
el famós
pla especial
de protecció
arqueològica
que és
el mecanisme
que pot
permetre
afrontar
aquest futur
amb
possibilitats
que
amb Josep Maria Carreter, amb Enric Oliver i ara,
em diuen des dels estudis de Tarragona Ràdio
que tenim línia directa amb Austràlia, amb KERS,
a l'altre costat del fil telefònic, en Ricardo Mar,
assessor de patrimoni a l'alcaldia.
Ricardo Mar, bon dia.
Hola, aquí bona tarda.
Bona tarda per vosaltres.
Ja heu fet alguna celebració?
Abans de tot vull saludar a Lluís Piñoli i a Rafael Gabriel,
que els César ha sentit una estoneta ara
i que, francament, sempre mola senyar tot el que diuen.
Molt saludant.
Una abraçada i enhorabona, Ricardo, per la part que et toca.
Enhorabona a tothom.
Sí, sí, això és un bé per tothom, eh?
Ricardo, què ha passat en el moment que et dit
sí, sí, no ho haurem dit així, evidentment,
Tarragona és patrimoni de la humanitat.
La veritat és que ha sigut molt emocionant
perquè, home, nosaltres ja sabíem que estava tot molt ben encausat
i això ho sabíem des de 6 mesos
i que era el final d'una estratègia de treball
que portàvem dos, tres anys treballant ja amb aquesta línia
d'acord amb l'Institut del Padrimoni Mundial
i amb l'ICOMOS.
El que passa és que, tot i que sàpigues
que ja està, que ja està, que ja està,
fins que no es pren la decisió,
doncs sempre estàs una mica preocupat, no?
I quan més s'apropa l'hora definitiva,
doncs encara més.
La nostra sorpresa ha sigut, abans de tot,
que Enric Lía era el coordinador d'ICOMOS,
que és el que presentava totes les candidatures,
ha sigut realment una persona excel·lent,
rebotxar la nostra candidatura
i ha dit, doncs bé, que aquest era el moment precís
per corregir aquell error.
Això ja, evidentment, a nosaltres ja ens ha deixat
molt tranquils, sobretot perquè significava
que els organismes tècnics que estan valorant
i xant totes les candidatures
estaven donant ja un recolzament al 100%,
vull dir que dient que realment Tarragona sí que té
aquest error universal i aquesta excepcionalitat
que justifica la seva inclusió a la llista del patrimoni mundial.
I després ha començat un rosari d'intervencions
dels membres del comitè,
que nosaltres, doncs bé, era el moment clau que temíem
si podia desmarcar-se la cosa
i la nostra sorpresa ha sigut que d'entrada
el representant del Marroc ha començat eliososament
dient que estava molt content
que finalment Tarragona ja tingués la presentació com cal,
que ell no havia entès mai per què
ja havia hagut de fer ja anys aquest informe negatiu
i que estava contentíssim que això s'hagués corregit.
I a partir d'aquí ha començat un rosari, ja dic,
d'intervencions positives de la resta dels membres del comitè
que evidentment, doncs bé, ja en aquell moment ens hem començat a emocionar tots
i ja finalment el president del comitè ha dit que evidentment Tarragona quedava inclosa
pels criteris 2 i 4 a la llista del patrimoni mundial.
Ha sigut uns moments de molta tensió,
però de seguida ja hem estat amb la sonrisa a la cara
i mirant-nos i, bueno, i ràpidament hem sortit
i ja comença des de la festa.
Entenem, doncs, que hi havia una mena de disculpa implícita
en la designació en aquesta ocasió de Tarragona
com a patrimoni de la humanitat.
La veritat és que les altres delegacions que viatjaven de l'estat espanyol
tampoc no se n'han anat amb les mans a la butxaca.
No, no, no.
De totes maneres, és curiós com les tres primeres que s'han...
Perquè, esclar, hi havia dues categories.
Estaven les que anàvem amb tota la documentació complerta,
sense condicions, que érem les muralles de Lugo
i el Parc Meraldeix.
El Parc Meraldeix ja havia tingut també problemes
la segona vegada que es presentava de l'assemblea del comitè
i aquestes tres han passat ràpidament i molt eroixosament per part de tothom.
Això ha sigut al pèl de matí, vull dir, més o menys a les 3 de la madrugada a Tarragona
i després de dinar ja han vingut la sèrie de candidatures
que tenien problemes amb la seva valoració, es qüestionaven alguns aspectes
i és quan ja s'ha aprovat la de Vall de Boi i la de Atapuerca.
Nosaltres, això, la diferència ha sigut que realment hem pogut dinar molt content
i començar a celebrar què és el que es tractava.
Jo crec que el que és important és que les 5 candidatures han passat
i probablement això és l'última vegada que es produeixi aquesta generositat
de candidatures per part de l'estat espanyol
perquè evidentment el desequilibri en què es troba actualment la llista del patrimoni
amb la sobrerepresentació de l'estat espanyol és un tema que ha sigut comentat
dins del comitè en diverses vegades.
De fet, ells estan ja amb una tendència restrictiva
i jo crec que nosaltres segurament haurà sigut una vegada
que Espanya aconseguirà 5 nominacions en una sola atacada.
Avui tot són felicitacions, però no oblidem que paral·lelament a l'aire
hi ha aquella pregunta i a partir d'ara què?
Que l'alcalde ja deia aquest matí, no, no em preguntin avui que ara què,
però que des de diferents estaments professionals i d'entitats de Tarragona
doncs ja s'està plantejant aviam quines línies s'han de dur a terme.
A partir del dia d'avui, com a punt de partida,
alguna cosa més que ha de passar a Tarragona amb el seu patrimoni?
No podem esperar ni tan sols a demà.
Això, quan comentava el Rafel el tema del pla especial i tot això,
evidentment que ara mateix la línia que està a sobre de la taula
i a més a més l'evidentesa d'estar aquí tots reunits
perquè estava també remuntant en representació del director general
Marcos Maier per part de la Generalitat de Catalunya
ja ha quedat clar que el que no podem fer
s'han de revir més encara una sèrie de documents
que són imprecisius, garantir la continuïtat del que s'ha aprovat avui,
que són el pla especial del CIRC,
el pla especial de la part baixa,
la carta arqueològica de tota la ciutat
i el pla arqueològic de la ciutat de Tarragona.
Aquests documents, que són els plans especials
que han de partir amb la delimitació,
vull dir que és el marc jurídic en el que hem de moure,
és evident que al llarg del 2001 s'han d'aprovar com sigui,
vull dir que s'ha d'aconseguir tota la delimitació,
o sigui endavant,
i això ha de ser necessari ja imprescindiblement el primer pas.
i a partir d'aquí hi ha tot el pla d'obres,
aconseguir inversions i jo crec que continuar la tasca
en la que estem tots ficats,
tots, i això em refereixo a tècnics de l'Ajuntament i del Museu,
que està representat aquí pel Lluís Pinyol,
com amb els amics, col·legues i companys de la Rea Societat Arqueològica,
amb el Rafael Gabriel,
i que jo aquí em presentaria fins i tot com a professor de la universitat
i que és l'altre aspecte,
que s'ha de cobrir,
s'ha de proseguir amb una línia de col·laboració
cada vegada més estreta,
i jo crec que l'obligació que tenim ara és de ser ambiciosos,
vull dir que ara ja no estem parlant d'una ciutat
de cent i pico mil habitants,
estem parlant d'un patrimoni que té un reconeixement mundial
i amb tot el que això implica,
i si hem sigut prou orgullosos d'aquest patrimoni
com per empeitar aquesta feina d'aquests quatre anys
fins a aconseguir-ho,
ara hem de ser encara més ambiciosos
per pensar que realment aquest patrimoni es mereix
moltes més coses de les que hem fet fins ara.
I amb això jo li dono absolutament tota la raó
a les paraules que deia ara el Rafael Gabriel,
que he pogut escoltar-les mentre estava en línia.
Ricardo, t'avarteixo que amb el que estàs dient
m'estàs arrodurint el dia.
Rafael, ja saps com penso i com hem pensat sempre,
i que evidentment després hi haurà una realitat possibilista
que ens obligarà a limitar les possibilitats,
però jo no em plantejaria en el sentit de limitar les possibilitats.
El que crec és que les possibilitats han de definir un calendari,
i això no ho farem en cinc o en deu anys, és possible,
però hem de ser realment ambiciosos
amb tota una sèrie de temes
que comencen ja aquest dimecres,
vull dir que aquest dimecres ja hi ha la comissió de patrimoni
i jo crec que aquesta comissió de patrimoni
del proper dimecres no ha de ser el mateix
que el que hagués sigut
si aquesta denominació no hagués passat.
Estem d'acord.
Hi ha una pila que ens hem de posar tots,
que ara estem tractant amb un patrimoni
que és una cosa que hem volgut tots,
aquesta ciutat ha volgut assolir aquesta responsabilitat.
Nosaltres som els que hem dit
que aquest patrimoni no és només nostre,
sinó que és de tota la humanitat,
i amb això hem assolit una responsabilitat
molta més gran.
Ricardo Omar, assessor a l'alcaldia en patrimoni,
moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Que va, si digues.
No, no, gràcies a vosaltres.
Acabar de celebrar-ho,
perquè ara d'aquí no res haureu de començar a agafar l'avió
per estar aquí dissabte i participar en la festa, no?
Sí, i això per suposar.
Tenim realment moltes ganes de ser amb vosaltres
i de disfrutar tots plegats
aquest resultat d'aquest treball d'aquest any.
Records a tots els amics.
Gràcies i bon viatge de tornada.
Seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
avui des de la plaça de la Font.
Estaven molt bé perquè ens donava el solet
i ara ha entrat el moment d'ombra aquell.
Ja haurem de tornar a posar-nos la jaqueta avui.
S'incorpora la nostra conversa.
Joan Aregio, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ex-regidor de patrimoni.
Ex-regidor de patrimoni.
Però imagino que amb l'alegria que manifesta tota la ciutadania
en general avui des de diferents sectors per aquest anomenament, no?
Sí, sí, està clar.
És un dia molt...
Vaja, que tots ens hem de felicitar per la feina que s'ha fet
i a més a més, hasta el dia ens acompanya avui.
Vull dir que realment podem tindre consciència
que vivim a la millor ciutat del món.
Vull dir que ja...
És increïble.
Avui és un dia molt bonic.
És un dia, podríem dir, de germà no,
però no ens ha de passar de ser percebut
que els polítics ara els miraran de molt a prop,
els professionals, en aquest tema.
O no?
Sí, suposo que sí,
però és que em sembla que sempre ens hi hem mirat.
Vull dir que, per tant, no, tampoc serà novetat, eh?
Sí, suposo que sí, però vaja.
Tot això que...
Aquesta distinció que ens han donat,
doncs ens ha de servir per...
per esperonar-nos a fer les coses més i millor
i a corregir els errors que s'hagin pogut fer
i a mirar, doncs, de realment d'aprofitar-ho,
d'aprofitar-ho molt, que això és l'important.
Ha estat un camí,
un camí que ha durat més d'una dècada
per aconseguir aquest reconeixement.
El Joan Aregió va caminar una part d'aquest camí.
Avui l'hem convidat no només com a tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona,
com a representant municipal de la ciutat,
sinó justament en qualitat d'aquell regidor de patrimoni
que va ser durant un període de temps.
Com recorda aquella època
totes aquelles passes que es van fer en aquell moment?
No em faci cares estranyes
que els oients no el poden veure, expliqui-ho.
No, és que a veure,
algunes les recordo amb una veritable frustració.
La veritat és aquesta, no?
I algunes les recordo amb molta alegria.
Jo la veritat és que,
per exemple, doncs,
el de la campanya ciutadana que es va fer,
doncs, al voltant, doncs,
d'intentar que tothom
se sentís partícep
de la candidatura
i tota la gent que ens va ajudar,
doncs, aquí a la taula,
vaja, n'hi ha dos, no?
El senyor Rafael o Gabriel.
Bé, jo la veritat és que
recordo que la gent
hi va participar d'una manera molt viva, no?
i, a més,
amb l'ànimus aquell, doncs,
que en el seu moment vam dir,
de dir, escolta'm,
si fem això,
el camí haurà sigut positiu.
Si, a més a més,
ho aconseguim,
quan ho aconseguim,
fantàstic,
però mirem que també el camí
ens ajudi a conscienciar la gent,
que la gent se senti orgullosa
del seu patrimoni,
de la seva ciutat,
i això ho recordo molt bé
i recordo molt...
Vaja, ho recordo amb molta satisfacció
i, doncs, la gent qui va a treballar-hi,
doncs, de l'Ajuntament,
bueno, és el que m'ha vingut al cap aquest matí,
quan m'he enterat, no?
S'ha emocionat, no?
Tot i que tothom deia
que era una cosa sabuda.
Sí.
Com tothom.
Sí, sí, sí,
que m'he emocionat,
perquè, doncs, això, a veure,
al final,
un sempre acaba...
acaba personalitzant bastant moltes coses, no?
Llavors, un pensa,
sobretot,
amb les persones
que hi han jugat
i que hi han apostat fort
i que no s'han desanimat
i que han mirat de tirar endavant
i que s'han equivocat moltes vegades,
però un acaba
veient aquestes cares, no?,
quan se n'entera
i, bueno,
és una cosa,
si vol,
vostè molt així,
molt...
com a...
que surt molt del cor,
però és veritat,
un acaba veient,
al final acaba veient cares
de la gent
o d'aquelles entitats
que amb tota la il·lusió
anaven a adherir-se,
doncs,
a l'oficina aquella
que hi havia a la capçalera del circ,
o...
o, doncs,
la gent que participava,
doncs, jo que sé,
molt dinut de coses,
el concert que organitzava
no sé qui,
amb l'anagrama de patrimoni
i la humanitat,
és a dir,
bueno,
un acaba amb un...
veient aquestes cares, no?,
de tota aquesta gent
i pensant,
ostres,
avui també serà un dia
que estarà molt contents, no?
Jo recordo aquest llibre
d'adhesions
que de tant en tant
els mitjans de comunicació
deien,
qui ha signat darrerament, no?,
per fer allò,
una notícia...
Voleu intercanviar paraules
amb...
I els e-mails que arribaven,
jo que sé,
de Mèxic o de l'Argentina
o d'allò que es deia,
escolti,
ha estat per aquí,
això és fantàstic,
està molt bé,
i no sé,
i acabes això,
veient cares
i penses,
quan, no sé,
doncs,
quan te n'entenes tu,
penses, doncs,
ostres,
quan tota aquesta gent
se n'enteni,
que ho ha de sentir tothom,
però és molt bonic.
Però, a més,
aquí va haver una cosa
molt bonica,
que va ser que
van sortir entrebancs,
que, bueno,
sembla que finalment
s'han reconegut
que eren injustos,
i el que va ser molt bonic
va ser que no va condir
pas al desànim,
sinó que va ser
un element esperonador
per voler tirar endavant,
no?,
recordem aquells moments
que dèiem,
escolta, escolta,
si no es tenen dos,
es tindran tres,
i si no en tres,
en quatre,
al final han sigut quatre anys,
hi han hagut moltes coses
amunt i avall,
bueno,
suposo que també així
es meriten les coses
una mica més,
no?,
o sigui,
fets com el del Val d'Avoi,
que la primera ho en segueix,
diuen que el que costa,
doncs sembla que tinguis
una mica més de...
Exacte, exacte.
Jo recordo,
jo recordo molt el dia,
un dels dies que vam a París,
amb tota la cosa
enquadernada
de les adhesions,
del recull de premsa,
dels adhesius,
de les fotos
dels autobusos,
amb el patrimonial humanitat,
i fins i tot
les dubtes
que hi havien
de posar tot allò
damunt de la taula
del Major Saragossa.
Sabíem que diu
aquest senyor
de tot això que ho portem.
Ara que diu aquest senyor,
si es pensarà,
escolta,
ho vam tindre creixent,
escolta,
nosaltres hi portem aquí
quatre tomos
que demostren
que la ciutat
està al darrere d'això,
doncs els hem de fotre
damunt de la taula,
amb perdó de la paraula.
I realment
els vam fotre
damunt de la taula
i va quedar allò
tot així,
no?
Oh,
què és tot això?
Què és tot això?
Això és que la gent,
doncs,
que no és,
que és tota una ciutat
el que està al darrere d'això,
no?
I això,
doncs,
mira,
és una d'aquelles coses
que he recordat aquest matí.
Hem aconseguit
una absoluta unanimitat
en el dia d'avui,
entitats polítics,
ciutadans,
tothom està content
per aquest numerament
i això és indubtable,
més enllà
d'aquestes incursions
al passat
que anirem fent
al llarg del programa,
però hem arribat
i també cal recordar,
per exemple,
jo me'n recordo parlant
de una mica
de tot el procés aquest,
una visita
que hi va haver
dels alcaldes...
Ah, sí,
el que va organitzar
la Diputació,
que va haver de tots
els alcaldes
de la delegació.
De tot el termes...
Sembla que tu els hi vas
fer la visita,
bé de bé.
Sí, sí,
a més jo...
I me'n recordo
que era...
es va crear
una atmosfera especial,
no?
Sí, sí.
Vas veure com gent,
que no és pròpiament
de la ciutat,
però que és de l'entorn
de la ciutat,
s'unia
amb recolzament
a la ciutat
i amb gran mèrit
també és mèrit seu
el recolzament
de tot el camp de Tarragona
en torn
a la ciutat de Tarragona.
Sí, hi ha veu de gent,
escolta'm,
i de gent tan especial
com l'alcalde d'Ull de Cona,
tu, que acabava...
Ell tenia un trosset
del patrimoni
de la humanitat
que havien donat
per la rupestre
del llevant espanyol,
no?
I ell també estava aquí
i...
i bueno,
hi havia gent de tot arreu
i va ser molt...
va ser...
sí que va ser molt bonic.
Al carrer se'n van fer
moltes més accions
que aquest cop.
No?
Sí, es van fer
moltes coses.
Sí, es van fer...
es van fer moltes coses.
Però jo crec
que es van fent
amb una filosofia correcta,
que era la filosofia
de dir, escolta'm,
el patrimoni
de la humanitat
i tot el seu procés
administratiu
i tot això,
doncs, molt bé,
és una cosa,
però, a més a més d'això,
hem de fer un camí
que ens serveixi,
que ens serveixi
perquè la gent
doncs se senti orgullosa
de convidar, doncs,
uns parents que tingui
a no ser bona
i, escolta,
vine a Tarragona,
que t'hi portaré a passejar
i t'hi portaré a ensenyar-te
unes coses
o mira els autobusos
o mira, doncs,
el que es fa aquí
o mira el que es fa allí,
no?
És que...
I aquest camí,
per si sol,
ja ha sigut positiu,
no?
La ruta arqueològica urbana,
tot això,
em sembla que ja ha sigut positiu
per si sol,
no?
És que,
darrere del que és
la pròpia tasca institucional,
hi ha una tasca
molt important,
crec jo,
que és la tasca de divulgació
i potser això
era
la gran mancança
que havia tingut
fins a aquest moment
la ciutat
i ara
durant la candidatura
ha servit
per impulsar això,
no?
Sí, sí,
totalment.
per reconèixer
la propa ciutadania
de Tarragona
i perquè la gent
de fora vegi
realment
que ens trobem
davant d'una ciutat
excepcional,
no?
Bé,
el que passa amb tot això,
a veure,
falta molta tasca
de divulgació
perquè
Tarragona
és la gran
desconeguda
de Catalunya,
eh?
No,
no,
no,
els propis
de la pròpia
Catalunya.
tot i així
des de,
jo et diria
que des de,
pràcticament
al llarg
de tot el segle,
entitats
com la societat
d'atracció
de forsters
o després
el sindicat
d'iniciativa
havien portat
una tasca
molt important.
El que passa
és que
malauradament
tot girava
una mica
l'entorn
de la catedral
perquè era
en aquells moments
l'únic
element visible,
a més que podies veure
doncs eren
alguns trossos
de paravents,
les muralles
fins a l'any 30
no es va obrir
el recinte,
o sigui,
tinguis present
que fins a l'any 40
no es va començar
a recuperar
l'amfiteatre,
els anys 50
va ser
els anys
d'aconseguir
el foro local,
o sigui,
bé,
fins als anys 80
i 90
la capçaler
del circ,
senzillament,
tots dèiem,
escolteu,
aquí hi ha la part,
la capçaler del circ
és la,
el més ben conservat
de tota la part occidental
de l'imperi,
no?
Però bueno,
t'ho tenien,
et tenien que creure
perquè no es veia,
o sigui,
a veure,
estava tot amagat,
eh?
Sí, sí,
quan tu baixaves baix
i podia...
Aquesta qüestió de concepte
que explica el Rafel
és certa
que ha sigut una de les coses
que ha fet més complex
el procés,
no?
Aquesta qüestió de dir,
escolti,
més que aquí
no és exactament igual
que, no ho sé,
que a Mèrida,
no?
que vas en aquell recinte,
tens el teatre
i l'amfiteatre,
tens la casa
del...
bueno,
aquelles cases
que hi ha al costat
de...
no me'n recordo com se diu,
ja em sortirà,
el temple de Diana,
o no sé què.
Aquí durant molts anys
ha sigut
realment allò
l'arqueologia urbana,
la ciutat
damunt
de la ciutat romana
i que moltes
d'aquestes coses
han tingut
que anar aflorant
amb molta dificultat,
no?
I crec que això
ha influenciat
en que no sigui
com això
dels d'avui,
que per cert
els felicito,
doncs que pim-pam
a la primera,
no vull dir,
tant allí
les esglésies
es veuen
i aquí doncs
hi ha un...
Encara que els fresos
estan a Barcelona.
Encara que els fresos,
sí,
els fresos
estan a Barcelona.
No,
però vull dir que
que jo crec que això,
aquest concepte diferent
que té Tarragona
amb altres monumentalitats,
no?,
que estan molt a la vista
i que et salten
molt a la vista,
jo crec que també,
doncs,
ha ajudat
que el procés
fos més complex.
Per la vaga
d'aquesta
nominació
també d'avui,
jo aquest matí
he tingut l'atreviment
de dir
que una altra
de les candidatures
que ens ha donat
molta alegria
és el jaciment de Tapuerca
perquè ens correspon
aquí a la ciutat
una petita part,
si més no,
per la tasca
que desenvolupa
la Universitat Rovira i Virgili
amb els seus arqueòlegs.
Jo crec que...
A més,
parlant amb l'Eudal,
abans...
A més,
em sembla que sigui
la darrera,
no?
Sí, sí, sí,
la darrera que...
Parlant amb l'Eudal
ha reconegut
que els hi feia
molta falta,
perquè estan en uns moments
potser una mica
difícils,
està clar.
A veure,
quan es tracta
de plantegir,
perquè em sembla
que l'Eudal
ja porta 25 anys
treballant a Tapuerca,
escolta'm,
i potser n'hi ha
per 25 anys més.
Més,
molts més,
segons diuen ells,
quan vas amb aquests nivells,
està clar,
això no resulta
gaire atractiu
pels polítics,
no?
O sigui,
amb tot l'efecte del món...
Ha tocat
per ser aquí a la taula.
O sigui,
està clar,
vosaltres teniu uns programes
que l'Eudal
per vosaltres
és que es compleixin
amb el termini raonable
de 4 anys,
8 anys,
que és un mandat,
dos mandats,
no?
Tot el més,
sembla que se'ls escapa
una mica, no?
I es veu que en aquests moments
tenen,
a més,
uns enfrontaments
una mica polítics
entre diferents partits
que tenen
a veure amb tot això,
es veu que estàvem
uns moments
que els hi ve molt bé
aquesta nominació.
Doncs volíem felicitar-los
també des d'aquí,
són dos els minuts,
dos i mig els minuts
que ens separen
del punt
de les 11 del matí.
El matí de Tarragona Ràdio
continuarà
amb tots vostès
amb aquest programa especial
dedicat a Tarracó,
Tarragona,
Patrimoni de la Humanitat.
Jo no sé si en 30 segons
volen afegir alguna cosa més
per arrodonir
aquesta tercera hora
del matí de Tarragona Ràdio.
Lluís Pinyol.
Sí,
jo voldria des d'aquí
felicitar totes les persones
que,
com hem dit,
d'una forma o d'una altra
estan participant
o han participat
en el passat
amb que això
sigui avui en dia
una realitat.
Joan Arecio.
Doncs que tots
ens sentim encara
més,
més orgullosos
de viure en aquesta ciutat.
si pot ser.
Rafael Gabriel.
Bueno,
em sembla que...
Heu dit el que es té que dir.
Clar,
és el correcte.
Bé,
no,
o sigui,
jo crec que
felicitar-nos tots
per
aquest guardó aconseguit
i
mirar el futur
doncs
amb una gran
esperança
perquè
de la mateixa manera
que comentava
fa un moment
el salt quantitatiu
i qualitatiu
que ha experimentat
aquesta ciutat
en els darrers anys
amb uns
quants anys més
i això em sembla
que considereu
els experts
com tu,
Lluís,
aquesta ciutat
no hi haurà,
o sigui,
no hi haurà
qui la coneixi
des del punt de vista
patrimonial
perquè està clar,
cada valor
afegit
resulta que no
suma
sinó que multiplica
sinó
va exponencialment,
no?
Entens?
i és molt important
això.
Senyors,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquí en directe
al matí de Tarragona Ràdio
des de la plaça
de la Font
continuarem
amb tots vostès
fins a quarts de dues
en aquest programa especial.
Molt bon dia,
gràcies,
ens retrobarem tots
de ben segur dissabte
en aquesta festa.
De mica en mica
ens acostem,
com deia,
al punt horari
de les 11.
És moment de fer
un parèntesi
al matí de Tarragona Ràdio
per recuperar
altres informacions,
aquelles que fan referència
a l'Estat
i al món.
Immediatament després
ens retrobarem ja
en la quarta hora
del matí de Tarragona Ràdio.