Tarragona, el sostre del món, programa especial de Tarragona Ràdio a l'Everès.
Passa ara mateix un minut de 3 quarts d'11 del matí.
És la programació especial amb motiu de l'expedició Tarragona a l'Everès.
Començàvem a les 8 del matí i hem estat en un primer tram des de les 8 fins a les 9 i 10.
Hem estat en un segon tram des de 3 quarts de 10 fins a les 10 del matí
i ara és el tram definitiu del nostre programa.
Des d'ara i fins que tinguem totes les reaccions, el que acaba de passar, el que acaba de succeir.
No volíem que passés, però finalment ha passat.
En Javier Aymar no ha pogut arribar al cim de l'Everès, no ha pogut arribar a la muntanya més alta del món.
8.848 metres no han pogut arribar en Javier Aymar i s'ha quedat a 104 metres escassament.
Tenim connexió ara mateix en directe amb el camp base de l'Everès
perquè en Joan Borreguero ens pot explicar què és el que ha passat.
I és que, insistim, en Javier Aymar, finalment, m'imagino que a causa de la fatiga,
no ha pogut arribar fins a coronar la muntanya més alta del món, fins a coronar l'Everès.
Joan Borreguero, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Es confirma aquesta dada, que finalment en Javier Aymar no ha pogut arribar fins al capdamunt de l'Everès.
Sí, sí, confirmem.
Després de partir en solitària a partir de l'alçada de 8.600 metres,
ha continuat sol fins als 8.740.
i degut al cansament i també l'horari, són les dues, bueno, a partir de les dues del migdia,
és bastant perillós estar al cim de l'Everès perquè comencen a baixar les temperatures,
a bufar vent i ja no es fa raonable seguir amunt.
Llavors la decisió més lògica ha sigut, malauradament, tirant darrere,
molt a prop, molt a prop del cim i, bueno, en principi ara només resta baixar cap al camp 4.
Per tant, podríem dir que l'expedició Tarragona a l'Everès finalment es retira.
Bueno, aquesta decisió encara no està presa.
Teníem intenció de fer només un unitat atac al cim,
però, bueno, en principi, després d'estar tan, tan, tan a prop del cim
i després que el company Jaume no hagi tingut possibilitat de cim,
ja que ha tingut problemes amb el regulador només sortir aquesta nit,
doncs encara tenim gent preparada per fer un altre intent.
El problema és el temps de tornada, el temps meteorològic,
i, bueno, ho hem d'evaluar una mica tot,
però, bueno, aquesta decisió encara no està presa
i estem esperant que el cap d'expedició comenti alguna cosa al respecte.
Per tant, Joan, explica'ns una mica què és el que ha de passar ara.
Primer pas, que en Javier Aymar torni al camp 4.
M'imagino que allí hi haurà una reunió entre les tres persones,
els tres expedicionaris, que són en Jacob Salvador, en Javier Aymar
i en Jaume Garroset,
i m'imagino que conjuntament també amb en Joan Tomàs Gavallí
i amb tots els membres de l'expedició,
i a partir d'allí, quan, si es decidís poder tornar a fer un altre intent,
es podria fer?
Bueno, jo, en principi,
aquesta decisió la tindria que prendre el cap d'expedició,
en conjuntament amb tots els membres.
En principi, el més prudent ara és baixar al camp 4,
en el qual està el Jaume,
i tots tres passaran la nit aquí,
i demà baixaran al camp 2,
on es reuniran amb els tres membres més,
llavors amb els sis membres,
i esperant uns dies per recuperar-se,
doncs es pot parlar d'una retirada o d'un altre intent.
En principi, això és un tema que es té que parlar,
i que el cap d'expedició s'ha de pronunciar.
Aquí, clar, i suposo que s'inclouen diferents factors.
Un dels factors és que, ja ho vau comentar,
esteu fora de temps.
Sí, sí, estem fora de temps a nivell laboral,
tenim molts problemes,
i també, a final de mes, ja comença a entrar el monzón,
i, bueno, també a nivell metodologia és un problema.
Bueno, encara queden dies,
i, a principi, del pronòstic meteorològic
i del que decideixi en aquests dies, demà, demà passat,
doncs ja informarem de la decisió que pren la expedició
el Tarragona al sostre del món.
Si es volgués fer un altre atac al cim, un altre intent de cim,
clar, per tot el que ens acabes d'explicar,
el replegament al camp 4, després el replegament cap al camp 2,
és evident que un nou intent, si existís,
no seria abans de dos o tres dies.
Sí, com a mínim...
Bueno, en principi hi ha persones que encara estan bé per fer un intent,
és a dir, que dintre d'un parell de dies,
en cas teòric, podria ser.
El cas és que hi ha dos membres,
Jacob i Xavi i Mar,
que necessitaran més dies per recuperar-se.
I, en principi, una de les causes de no poder arribar al cim
ha sigut la fatiga que van patir ahir
al tindre a cobrir traça durant 600 metres de desnivell
i van trigar 5 hores més de lo normal.
Això els va fatigar moltíssim
i, a més a més, avui el temps nevant amb boira,
no s'ha acompanyat gens.
Els dos xerpes que s'han retirat
i el problema amb l'oxigen del Jaume
ha sigut un problema tècnic,
un problema darrere de l'altre,
doncs que han anat acumulant
i el que sí que hem fet ha sigut
apurar totes les possibilitats humanes
fins al final
i això ho hem demostrat
perquè ha arribat patint moltíssim
fins a aquesta alçada
i, bueno, almenys s'ha intentat
la possibilitat al màxim.
Incluso, penso jo, més enllà de les possibilitats raonables.
En Xavier Imar s'ha quedat
a 108 metres del cim.
Exacte, molt, molt a prop
i, bueno, ell quan va comentar que abandonava
era conscient del que feia,
el que passa que el problema de temps,
el problema de càrrega d'oxigen a les ampolles,
doncs això et fa reflexionar
i la decisió més lògica
per l'hora que era, era tornar enrere.
Nosaltres lamentem molt no haver arribat
però també estem contents
que hagi pres aquesta decisió
a temps.
Pel que expliques,
és una decisió que ha pres ell personalment, també.
Igual que ell ha decidit personalment
intentar el cim de l'Everest,
és una decisió que ha pres ell,
tirar-se enrere quan veia que a la fatiga
li podia més que les ganes de fer cim.
Sí, sí, una vegada que van arribar 8.600,
en el qual Jacob deia que tirava enrere,
doncs el cap d'expedició
va recomanar, doncs, que se'n retirassi,
que baixeixi tots tots junts
i ell ho veia bastant clar
que podia arribar,
que tenia moltes forces encara
i que era factible,
que estava molt a prop del cim.
El problema ha sigut
que també avui
només no ha hagut
moltes expedicions
que pujessin
i s'ha trobat completament sol
i això
no es desmotiva,
desmotiva molt.
I
ha sigut
un dels factors
també clau.
Joan,
ara aquí a Tarragona
són gairebé les 11 del matí,
m'imagino que allí a l'Everest
d'aquí poc seran
les 4,
si no m'equivoco,
o... no, les 3, perdó,
seran les 3 d'aquí a poquet.
Quant tardarà més o menys
en Javier i Mar
en arribar al Camp 4?
No, no ho puc concretar.
En principi,
depèn de...
bueno,
de l'estat físic,
de la recuperació que tingui
a la baixada,
no es pot arribar,
no ho sé,
en principi,
no vull pronunciar
en dir un número d'hores,
però, bueno,
quan arribi,
nosaltres ja ho comunicarem
via e-mail
a tothom
que l'ha arribat
en principi,
diu que estava bé,
tenia ganes
de pujar més amunt,
el que passa
que per l'hora
doncs m'ha decidit
ja a baix,
una decisió molt encertada
i, bueno,
es trobava bé
per pujar una mica més,
doncs
suposem que té forces
per baixar
cap al Camp 4
tranquil·lament.
Ara, Joan,
em ve al cap
aquell acord
que vau fer
en principi
amb els danesos.
Si aquell acord
hagués seguit,
és molt possible
que s'hagués fet cim.
Sí,
perquè
uns dels principals
problemes,
a part dels que hem tingut
avui
amb l'Oxigen
i Jaume,
ha sigut
el cansament
que van patir
ahir
i el poc temps
de recuperació.
És a dir,
van arribar
a les 3 de la tarda,
després de
des de les 10 de la nit
fins a les 3 de la tarda
del dia següent
treballant
una via
de dificultat
trobant-se
en neu
fins als genolls
i, bueno,
a l'endemà
descanses 5 hores
i a l'endemà
intentes
una altra vegada
sortir
a les 10-11
de la nit
i fins ara
encara tenen
hores de baixada.
Són moltes hores,
pràcticament
en 24 hores,
només han descansat
5 hores
i han treballat
moltíssim,
moltíssim
i el problema
ha sigut aquest,
la dificultat
de neu.
Si haguessin
arribat
a alguna cosa
amb una altra
expedició,
amb l'Adenesa,
possiblement
les coses
haguin
anat
una mica
millor.
Però, bueno,
la realitat
és aquesta
i, bueno,
hem fet
tot el que hem pogut
i ara
es repleguem
al Camp 2
i, bueno,
hem de comentar
una mica
la nova estratègia.
Joan, quin és
el sentiment
entre els expedicionaris?
Tu estàs
comunicat amb
Walkie
amb els diferents
camps
on estaven
tots atents,
evidentment,
igual que aquí
a Tarragona
ho estàvem.
Quin és el sentiment
que has pogut
copsar
entre els teus
companys?
Bueno,
en principi
bastanta
ràbia
perquè hem
tingut
mala sort,
primerament
amb el tema
tècnic
de reguladors,
amb els xerpes
que no
ens han
acompanyat,
amb la ràbia
perquè després
de tot
l'esforç
que han fet
Jacob
i Xavi
no s'ha pogut
fer cim,
ens hem quedat
molt,
molt,
molt a prop
i, bueno,
ràbia,
però també
per una altra part
molt contents
perquè hem fet
tot el que hem pogut
i contents
que s'han pres
decisions
a temps
i, bueno,
ara només
esperar
que els companys
arribin bé
al Camp 4
i és
el que
desitgem
en aquests moments.
El temps
podríem dir
que també
ha estat
un altre
dels factors
clars.
Deies
la fatiga
a causa
d'obrir
aquesta via
per arribar
al cim,
el temps
també has
comentat
que ha
afectat.
Sí, sí,
el temps
avui
afecta
bastant
neu,
boida,
això,
doncs,
bueno,
el fred
també afecta
que els xerpes
se'n retiresin,
deien
que feia molt de vent,
suposo que
també patien
el temps
i
han volgut
retirar-se.
Nosaltres,
dos nens
hem tirat
amunt,
malgrat
aquesta situació
i,
bueno,
s'ha fet
tot el que ha pogut
el temps,
no ens ha acompanyat
gens.
La veritat
és que
hi ha dies
que fa
bon temps
i justament
avui
que ataquem
el cim,
mira,
dèiem
que no feia vent,
realment
no feia
molt,
molt de vent,
però,
bueno,
la neu,
el fred
i la boia,
doncs,
això
va
mermant
una mica
les forces.
Ara,
per tant,
el que hem de fer,
Joan,
és esperar
aquesta decisió,
aquestes reunions
que tindreu,
el camp 4 primer
i després
el camp 2
i esperar
el que decidiu
en aquest futur
immediat
de l'expedició.
Exacte,
exacte.
Ara mateix
el més important
és replegar-nos
tots,
recuperar-nos
i recuperar forces,
és el més important.
I no sé si
d'alguna manera
també hi ha ganes
de tornar a veure
la família.
Fa dos mesos
i un dia
que esteu fora de casa.
Sí, sí,
des del dia
de Sant Josep
que vam sortir
de Tarragona.
Hi ha ganes,
hi ha ganes,
però també
hi ha moltes ganes
de fer el cim
i més ara
que s'ha vist
tan a prop,
tan a prop,
doncs,
tens una sensació
de ràbia,
amb alegria
perquè hem fet
tot el que hem pogut,
però, bueno,
no sé,
no sé
a veure què es parlarà
d'aquesta reunió,
però en principi
ens hem quedat
molt a prop
i
en cas amb un regust
una mica
difícil
d'escriure.
Joan,
tenim via telefònica
a una de les persones
que ha estat seguint
intensament
durant aquest matí
el que ens anaves
explicant.
Tu has estat
el nostre missatger
des del Camp Bàsica
de l'Everest
i ara et saludarà
una persona
amb la qual em sembla
que ja has parlat
durant els últims dies
i que m'imagino
el que voldrà fer
sobretot
és donar-vos
un recolzament,
ànims
i a veure
si preneu
aquesta decisió
de seguir
a provar-ho,
de tornar a intentar
el cim de l'Everest
o en tot cas
potser ja la retirada
definitiva.
Joan,
et saluda
l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal.
Senyor Nadal,
bon dia.
Bon dia,
bona hora.
L'està escoltant
Joan Borreguero
des del Camp Bàsica
de l'Everest.
Joan,
com va això?
Hola,
molt bon dia.
Bon dia,
noi.
Bueno,
avui hem tingut
un dia molt dur,
una nit molt dur...
Escolta,
escolta,
deixa'm parlar a mi,
no cal que parlis tu
perquè estàs cansat
i m'interessa...
Escolta,
deixa'm parlar a mi.
El de sempre,
eh no?
El de sempre.
Primer que tot,
la seguretat
i segona,
que tan aviat
com arribeu aquí,
si no ho intenteu ara,
tan aviat com arribeu aquí
ja els hi pots comunicar
als teus companys
que prepararem la tercera.
Molt bé.
Eh?
Molt bé.
No,
jo vull també comentar,
moltíssimes gràcies,
que una de les persones
que més coratge
ens han donat
per fer aquest projecte
que ens il·lusiona moltíssim
ha sigut
eh...
Joan Miquel Nadal
i nosaltres
estem molt agraïts
perquè...
perquè,
bueno,
és una cosa
que ens fa
moltíssima il·lusió
i gràcies a ell
doncs hem tingut
la possibilitat
d'intentar-ho.
Moltíssimes gràcies.
Escolta,
m'agradaria
que transmetessis
a tots els companys
que primer que tot
és la seguretat,
que això ja ho hem comentat
moltes vegades,
però la segona qüestió
és que sapigueu
ja des d'ara mateix
que si no ho aconseguiu
amb aquests dies
que us queden
que iniciarem
immediatament
la preparació
de la tercera
perquè
jo sé el que és
arribar molt a prop
de l'èxit
i no tocar-ho
i m'agradaria
que vosaltres
el toquéssiu
de veritat.
O sigui,
que transmeteu
als teus companys
i digue'ls
que no pateixin
que quan arribem aquí
ja començarem
a preparar
una altra vegada
l'expedició.
Moltíssimes gràcies.
Vinga,
i ànim-ho.
Moltíssimes gràcies.
Cuideu-se molt
i records a tots, eh?
Gràcies.
Adéu.
Gràcies al senyor Nadal.
No sé si podem aguantar
un segon
per comentar una mica més
el tema de l'expedició
i el seguiment
que ha fet l'alcalde.
Ens agradaria parlar
un segon amb ell
a veure si podem aguantar.
Acomiadarem en Joan Borreguero
des del Camp Base de l'Everest.
Crec que ens ho ha explicat
tot perfectament
i crec que en Joan
ara té aquesta missió
de donar els ànims
als seus companys
i de sobretot
pensar en aquest tercer intent
en cas que no es pugui
doncs definitivament
atacar novament l'Everest
aquest any
i tornar-ho a provar.
Joan,
moltíssimes gràcies.
Endavant.
Anima sobretot
els teus companys
i pensa que
des d'aquí de Tarragona
ja comencem a preparar
la rebuda,
la vostra rebuda
i sobretot
molts ànims a tots
i que torneu
tots la mar de bé.
Moltíssimes gràcies.
Joan,
gràcies i bon dia.
Gràcies, bon dia.
Senyor Nadal,
una veritable llàstima
que al final
no s'hagi pogut
assolir el cim.
No, s'ha perdut.
Sembla que hem perdut
la connexió.
De seguida intentem
recuperar aquesta connexió.
Sembla que l'hem perdut
provisionalment.
A veure si podem comentar
amb el senyor Nadal.
Amb dues preguntetes més
perquè l'alcalde de Tarragona
ha seguit intensament,
ho sabem,
perquè ens ha trucat a la ràdio,
perquè l'hem trucat,
perquè hem estat en comunicació directa
des de primera hora del matí
per conèixer els detalls
d'aquesta expedició.
Crec que avui acaba de comentar
una cosa molt interessant
que no ha pogut ser a la segona
i anem a veure si pot ser a la tercera.
Hem recuperat la connexió.
Senyor Nadal,
bon dia de nou.
Bon dia, bon dia.
Una llàstima, no?,
que no hagi pogut ser.
No, és que vosaltres,
a veure,
a mi permeteu-me que em digui una cosa,
vull dir,
és dissabte i tenim un moment per raonar.
El problema dels esportistes
i aquells esportistes que són d'elit
és que les coses que es plantegen
són coses molt importants
i són molt complexes
i aleshores això d'arribar a l'Everest
no és res senzill, no?
I aleshores el que passa
és que aquelles persones
que justament lluiten per aquestes coses
se'ls ha de recolzar.
Home, jo vaig estar,
jo vaig estar uns anys
becat a la resiliència a Blume.
Parlo de fa més de molts anys,
potser masses, no?
Clar, quan tu no arribes a aconseguir
aquells objectius que tens,
tens una fatiga
i tens un malestar,
però el que convé
en aquells moments
és que hi hagi persones
al teu costat que els recolzin
i que siguin capaços de dir
que quan no es aconsegueix
en una vegada
la segona o la tercera,
però tingueu en compte
que aquells esports,
i aquest especialment,
és un esport excessivament
lligat amb el cim, no?
Escolta, passar dels 8.000 i escaig de metres d'alçada
això no ho fa qualsevol, no?
I aleshores dona la sensació
que aquells metres que et falten, no?
Doncs que és l'èxit o la derrota,
i no és veritat,
vull dir, no és veritat,
l'èxit o la derrota
no consisteix en aquells últims metres.
El que hi ha és la diferència
entre la publicitat
i no la publicitat, no?
Però, home,
això és com aquells nedadors
que estan,
el cas no meu,
que te seleccionen
per anar amb una Olimpiada
i que llavors
per unes dèximes de segon
no hi entres, no?
Clar, això és molt dur
i s'ha de saber
i jo ho he entès moltes vegades
i ho he viscut.
Per tant,
sé el que és, no?
Sé el que és.
El que està clar
és que una vegada més
han demostrat
aquests expedicionaris tarragonins
que amb la seva preparació
arriben de sobres a l'Everest
i una altra vegada
els elements els hi han fallat.
Compte moltes coses a la vida,
és que moltes vegades
ho fem tot molt fàcil, no?
És a dir,
a la vida compten les coses,
compta l'economia,
compta les possibilitats,
compta el temps,
contra l'estat físic,
compta la situació,
la capacitat de superar una pressió,
però això passa igual
pujant a l'Everest
com fent d'alcalde, no?
Però,
o fent d'alcalde
o anar a treballar
a qualsevol lloc
i aquestes coses
compta l'únic que passa
que quan estàs
en determinada posició
que ets més públic
o menys públic
o arribes a un punt
o no l'arribes,
doncs,
però clar,
escolteu,
aquí anem a comptar
les persones d'aquest planeta
que han passat els 8.000, no?
Pocs.
Poquíssims, no?
Ben pocs
i a més aquest any s'ha demostrat
perquè altres expedicions
s'han hagut de retirar
fins i tot avui mateix
aquesta expedició
de televisió espanyola
també s'ha hagut de retirar.
Hi ha més medis.
La tercera ja ho ha anunciat.
Home, clar que sí,
però és que això no és un problema
que ho anunciï jo,
és que és un problema
de ciutat.
És a dir,
quan hi ha una cosa d'aquestes
la ciutat ha de...
no hi ha res
que no sigui impossible
i que no es pugui aconseguir
amb el treball.
Si nosaltres ens hem proposat
a l'Alegrés
no és una qüestió
d'una o dos
i tres les que calguin
perquè la ciutat
ha de responsabilitzar-se
els èxits d'una ciutat.
Consisteixen
en el treball col·lectiu
i en el treball
d'aquestes persones
i per tant això
per mi ha estat
sempre així com a alcalde
i això ha de continuar
i potser
jo no ho veig com a alcalde
però lògicament
qualsevol que estigui
en una posició
de responsabilitat
com la meva
ha de adoptar
una decisió
com aquesta
el que ens hem pogut adonar
amb aquestes dues expedicions
és que Tarragona
té ganes de verers
i de més coses
home
i de més coses
l'únic que passa
que tot costa diner
tot té complexitats
però de més coses
de verers
i de més coses
nosaltres som una ciutat
que estem
en un moment molt bo
el tenim d'aprofitar
però el moment és bo
gràcies a tots els tarragonins
i a aquells altres tarragonins
que arriesguen un pèl més
i per tant
els que arriesguen un pèl més
han d'estar recolzats
i nosaltres
que som els que intentem recolzar
com la resta dels tarragonins
aquells que no arriesguem tant
que ja tenim una mica de panxa
hem de
recolzar molt
amb aquesta gent
gent de casa
punyeta
que això
dona la sensació
després de
deixa'm fer una comparació
després del que va passar ahir
amb el Barça
potser que comencem a pensar
en la gent de casa
i la gent de casa
es té que recolzar
i l'autèntic esport
per mi
per mi
el que passa que jo no m'anotant
com la gent s'agreu
per mi l'autèntic esport
és l'esport de la gent de casa
i aquest és el que m'agrada
però clar
sempre hi ha la punta
d'aquest esport
que és una mica
com allò del Barça
que amb estrangers
ho aconseguirem
sí
moltes vegades
en comptes de
en tots els respectes
per les persones
moltes vegades
confonem
els esportistes
aquests
com el Barcelona
vull dir
com fos
com fos
el barcelonisme
amb l'Àmsterdam
o l'Holanda
vull dir
hi ha una frase
del Barça
que et munt el banc
que parla
que diu una cosa
diu
la selecció estrangera holandesa
i la
i la
i l'elecció estrangera
del Madrid
vull dir
referint-se
al que s'està fent
en aquest país
amb els esportistes
que en comptes d'esportistes
són mercenaris
i quan tenim gent de casa
hi ha que lluitar
per aquesta gent
hi ha que defensar-la
hi ha que treballar per ells
i sobretot
el que no es pot fer mai
és abandonar un projecte
l'última
vinga
l'última senyor Nadal
també
fa falta
a Tarragona també es veu
com com?
que fa una mica de mal temps
sí
sí sí
està plovent
està plovent
el que li anava a dir
que també faria falta
un copet de sort
a l'esport de Tarragona
un copet de sort
la sort no existeix
mira
vosaltres
els que es dediqueu
al periodisme esportiu
parleu de la sort
la sort no existeix
la sort és treball
vosaltres es creieu
que hi ha sort
home
sí que en un moment determinat
salta aquell palet
però la sort és treball
el que passa
que el treball arriba
quan toca
i bé
doncs què passa
doncs que
aquella persona
que és conscient
que el treball
és el més important
aquella persona
està també conscient
que quan hi ha mala sort
se supera
amb el treball
o quan hi ha una sort adversa
o quan hi ha una sort equivocada
o quan no n'hi ha
però no passa res
perquè si tot depengués
és de la sort
estaríem tot el dia
davant de les loteries
és comprant números
les coses depenen
no les coses depenen del treball
i hi ha vegades
que el treball
que el treball no donen els seus fruits
i què és el que hi ha que fer
llavors
tornar a començar la feina
molt bé
senyor Nadal
moltes gràcies
a nosaltres els periodistes esportius
la pilota no ha entrat
no
és que la pilota
doncs toca o no toca
però
si no hi ha entrenament
si no hi ha feina
si no hi ha
jo no veig
la gent de Tarragona
la ciutat va molt bé
aquestes noies
han passat dels 8.000 metres
la ciutat de Tarragona
si només tingués que confiar
en les hores
estaríem tot el dia
parats davant de les coses
de la loteria
de l'OCE
que estàs comprant loteria
no
la gent s'ha de aixecar
a la set
per anar a treballar
la sort és aquesta
però els núvols de l'Everest
no es treballen
ah
però
bueno
no es treballen
però si es continua treballant
un dia o altre arribaran
que no hi haurà núvols
molt bé
doncs a veure si arriba
vinga
senyor Nadal
gràcies
Antonia de Tarragona Ràdio
amb aquesta connexió
que hem fet amb el camp base
de l'Everest
i crec que és important
aquest treball
que se seguirà fent
clar
hi ha la disposició
des de Tarragona
de fer-ho
ara clar
falta que tornin
aquests expedicionaris
tarragonins
i també tinguin la voluntat
que estem seguríssims
que tenen la voluntat
i tenen les ganes
d'assolir definitivament
el cim de l'Everest
ara mateix són
les 11 i 10 en punt
hem donat la notícia
que no volíem donar
que finalment
s'ha hagut de retirar
provisionalment
o ha hagut d'ajornar
aquest intent de cim
ara hi haurà una reunió
al camp 4
i posteriorment
al camp 2
per intentar decidir
el futur immediat
d'aquesta expedició
Tarragona a l'Everest
però hi ha diferents factors
que poden impedir
un nou intent
un d'ells
és que l'expedició
està fora de temps
i l'altre
que sembla
que la meteorologia
no acompanyarà gaire
en els propers dies
m'imagino
que en les properes hores
i inclús
en el proper dia
o dos dies
s'acabarà de decidir
el futur immediat
d'aquesta expedició
Tarragona a l'Everest
Tarragona a l'Everest
Són les 11 i 12 minuts del matí.
Hem rebut aquesta notícia des del camp base de l'Everest
i hem parlat també amb l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal.
I tenim una comunicació que no teníem prevista.
Suposo que és algú que estava escoltant la ràdio,
que ha seguit atentament el que ha estat passant des de les 8 del matí,
que és quan hem connectat per primera vegada amb el camp base de l'Everest.
Suposo que és un oient de Tarragona Ràdio
que també vol donar d'alguna manera els ànims suficients
a aquesta expedició de tarragonins,
que de moment sembla que s'han hagut de retirar de l'intent de fer el cim.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
Em dic Toni.
Dicas, Toni.
Escolta, jo sóc company d'aquest noi de l'Everest.
Porto des de les 8 del matí sentim tot el que esteu...
esteu radiant.
I bé, hi ha una cosa que em preocupa moltíssim,
que és que ho dic que...
Ells han dit que els preocupa molt el tema d'arribar...
de tenir que deixar l'Everest per incorporar-se a les seves feines laborals, no?
Correcte.
Jo des d'aquí vull aprofitar que em deixes parlar
per fer una crida a les seves empreses
que a veure si mitjançant una ajuda més
els poden deixar uns quants dies més de permís
perquè puguin assolir el cim,
perquè estan tan a prop que és una llàstima
que això els preocupi.
D'alguna manera o altra,
si les empreses que treballen els donen aquest recolzament,
doncs a lo millor ells ho pensen una mica
i a mi jo decideixen de continuar.
I com penso que estan molt a prop
i això de la feina potser els angoixa,
doncs jo penso que les empreses aquí
s'haurien d'avui una mica
i que és igual estar dos mesos
que una setmana més.
Vull dir que crec que les empreses que treballen ells
haurien de trucar i donar un recolzament
perquè ells amb aquest tema no hi pateixin
i que tenen la confiança de l'empresa
que estigui en el temps que faci falta
perquè puguin fer el cim.
Sí, perquè s'han quedat a 108 metres al costat.
Imagina't una muntanya de 8.800
i ens hem quedat a 108 metres.
Exacte, i que estan al camp de casa
han de tornar a baixar el camp 4,
necessitaran 3 dies per tornar a recuperar
i el que jo penso que una de les coses
que no els ha de preocupar
és el tema de la feina
i per això crec que les empreses que estan treballant
que es bunyin una mica
i que els diguin que
per l'empresa no hi ha problemes
i que es poden quedar uns quants dies més
el temps que faci falta
perquè si ells consideren que tenen que tornar a pujar
i poden assolir sí que el facin
perquè és una qüestió única que tenen
i ja n'estan molt prop.
Volia dir que aquesta crida
més aviat a les empreses
perquè els recolzin
que ells no pateixin
per tornar a Tarragona
per culpa de la feina
i que ja és igual estar dos mesos
cada dos mesos i una setmana més.
Vull dir, suposo que les empreses
estaran amb mi amb aquest tema.
Molt bé, Toni.
Doncs crec que ha quedat claríssima aquesta idea
i és una idea d'aquelles que segurament
agrairan els expedicionaris
perquè estic convençut que
si a nosaltres ens fa ràbia
que no ho hagin pogut assolir
sens dubte
a ells encara els hi farà una miqueta més de ràbia
no haver-ho pogut fer
i que potser ara pel cap els hi passi això
que han de tornar a Tarragona
perquè van demanar un permís a la feina
que se'ls ha expirat
i que se'ls hi podria ampliar.
Doncs, Toni, recollim aquesta idea.
A veure si es pot dur a terme
i podem viure
perquè realment és tot un plaer
poder estar treballant
durant el dia d'avui
per viure un intent
com el que hem estat vivint
i a veure si definitivament
podem dir allò de Tarragona fet al CIM.
Clar, és que jo penso
que és una cosa única
i que això, ara, si no el fan al CIM
ells s'ha de normalitzar molt
i crec que és una cosa única que tenen.
Estan allà, els hi queden molt poc
i crec que les empreses que treballen ells
es tenen que agafar, trucar aquí a la ràdio
i dir que per part de l'empresa
no hi ha cap problema
que es poden quedar una setmana més
que això no els pacupi
i que tinguin endavant
que a la veritat no s'hi va cada dia
i ells ho tenen, ara ho tenen allí.
Molt bé, Toni.
Doncs, escolta'm, claríssima la idea.
Vale.
Moltíssimes gràcies.
Vinga.
Gràcies i bon dia.
A vosaltres, adéu-neu.
Doncs, insisteixo,
és una comunicació improvisada
d'algú que estava escoltant la ràdio,
d'en Toni que estava escoltant la ràdio
i que sentia el que comentava en Joan
que potser tenen problemes de feina
i és que, evidentment, van demanar un termini
i se'ls ha expirat aquest termini
i segurament és una de les coses
que potser ara els està passant pel cap.
A banda de dir
que no han pogut arribar encara al cim de l'Everest,
doncs, segurament aquest és un altre dels problemes
o dels mals de caps
que segurament poden tenir ara mateix.
Són les 11 i 16 minuts.
Hem hagut de donar aquesta notícia
que no volíem donar.
Finalment, hi ha hagut una retirada,
tot i això, encara ha d'haver-hi alguna reunió
per veure si es torna a provar l'intent de cim
o, finalment, hi ha retirada definitiva
i, per tant, el retorn cap a la ciutat de Tarragona.
Són les 11 i 17 minuts del matí.
Estem en directe a la sintonia de Tarragona,
Ràdio Programa Especial, Tarragona, a l'Everest.
Tarragona, a l'Everest.
Programació Especial, a Tarragona Ràdio.
Hem parlat amb Joan Borreguero des del camp base de l'Everest,
hem parlat amb l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal,
i hem escoltat aquesta opinió d'aquest oient de Tarragona Ràdio.
Ara hem de seguir recollint altres reaccions
a la notícia que ens ha arribat fa escassament mitja horeta.
Opinions que recull el nostre company Joan Andreu Pérez.
Joan Andreu, de nou, bon dia.
Bon dia.
I és hora de parlar amb familiars, si no m'equivoco.
Així és, parlem amb la dona del Josep Maria Amacel,
la Montsebrull, amb la qual li comentarem una mica
què els sembla la notícia que fa mitja hora.
Exacte, s'ha donat a conèixer a través dels micròfons de Tarragona Ràdio
i que, de ben segur, ella estava constantment informada
d'aquesta i de les posteriors notícies que han pogut recollir
a través de les declaracions del propi Joan Borreguero des del Camp Base.
Montsebrull, bon dia.
Hola, bon dia.
Primera impressió del que han decidit els membres de l'expedició a l'Everest
de no continuar i d'ha hagut una mica les inclemències meteorològiques
i també una mica el cansament del únic expedicionari
que intentava l'assal a la muntanya de l'Everest.
A veure, d'entrada, quan et diuen que retiren, et sap greu
perquè això no es fa en dos dies, porten un de temps preparant-se
i ara que ho tenen tot a la via equipada i ho tenen tot preparat
doncs que per una sèrie de circumstàncies hagin hagut de retirar-se
doncs d'entrada et sap greu.
Però de totes formes considero que el Javi Mar ha tingut el coco
perquè realment allà dalt funcionen les forces
però sobretot el que ha de funcionar és el coco
és a dir, el tindre les idees clares
tot i estar només a 100 metres
perquè Déu-n'hi-do, vull dir, quedar-se a 8.750 metres
vull dir, és que ja sap greu
ha tingut el coneixement de veure que si no tirava enrere
se li tirava la nit a sobre
i que havia de baixar
i és el fotut de la muntanya
que quan puges has de tenir molt clar que després tens que baixar
i quedar-se a 100 metres veient allà al cim
per ell haurà digut ser una decisió molt difícil
i més estar sol
que a més a més en la muntanya en un principi
vull dir, ningú s'ha de quedar sol a la muntanya
i els altres animant-lo per ràdio
doncs, bueno, en un principi li han dit que tirés cap abans
que en sol que no es quedés
però sembla ser que ella ha dit que se sentia molt fort
i que se sentia molt bé
i que podia tirar cap a dalt
i els altres, bueno, veient-lo tan fort
i que tot i dient ni que baixés
en deia que no, que se sentia bé
doncs, han anat tirant cap amunt, no?
el problema està, doncs, en que el temps
el temps no...
a veure, un dia ens tenien de pla
fins a les dues
i a les dues no estaven al cim
havien de tirar cap abans
i el javí març ha trobat amb aquesta situació
en principi, la Montse
és de l'opinió
que a banda de la reunió que tinguin
que se'n tornin cap a Tarragona
o que tornin a intentar
si es veuen amb forces
atacar el cim
a veure, jo considero que són tots millor a casa
que no allà
i això ho tinc clar
ja des d'abans que marxessin
el que passa que si dius
van a fer una cosa
com fer una muntanya
de 8.848 metres
que em sembla que te l'agress
és allò que dius
ja porten un munt de temps entrenant
han equipat tot a la via
ho tenen allà tot instal·lat
i el que depèn
és que tinguin aquest dia bo
perquè a més a més
és el que avui
el temps tampoc
que els acompanyes massa
i si ells
estan amb forces
per provar un segon intent
jo sóc partidària
que provin un segon intent
si poden
perquè vull dir
també sentia ara
el tema de les empreses
porten un munt de temps fora
i les familiars
també tenim ganes
de que tornen
però clar, també
és un d'aquells
que han patit molt
tot això
per ara
potser per una setmana
no poder intentar
un segon atac
els demanen res
el primer atac
no ho van aconseguir
i el segon sí
és allò que dius
tampoc no ho saps
depèn
això ho han de decidir
de totes formes
com ha viscut en tot cas
la Montse
les darreres nits
i sobretot aquesta
en la que
doncs s'atacava
el cim de l'Everest
doncs
amb més neguit
que menys
dormint
amb un barulí mig obert
a veure què passava
pendent del telèfon
i bueno
de totes formes
aquí tampoc
no podia fer res
l'únic que podíem fer
era trucar allà
i intentar donar els ànims
però que vaja
que allà
que ho decideixen
són els que estan a dalt
vull dir que
una mica impotent
perquè no
no pots fer res
tu voldries
que t'arribessin
bueno
que la teva força
els arribés amb ells
perquè el javi
pogués arribar al cim
i bueno
s'ha quedat a 100 metres
no?
ostres
doncs
bueno
més val que torni
que no que
per fer una
no sé
per intentar ser valent
i dir
i fer-te el cim
doncs no ho pugué dir
perquè es queda allà
no?
dic que
no ho sé
a banda del que hem pogut
conèixer a través
de Tarragona Ràdio
m'imagino que la Montse
l'Anna també
com a companya
d'un dels alpinistes
hauran parlat
hauran tingut contacte directe
amb el Joan Borreguero
sí
al llarg d'aquesta nit també
sí, sí
a veure
l'Anna els ha trucat
jo també els he trucat
em sembla que eren
les 8 del matí o alguna cosa així
que els he trucat
i
m'han connectat
amb el Camp 2
que era on estaven
els altres estudicionaris
i
bueno
he intentat parlar
amb el Gisem Maria
i llavors
bueno
ens m'han dit això
que el Javi
els deia
que se sentia fort
que se sentien forces
que ell si seguia
era perquè ho veia
clar
que si no
no seguiria
i llavors
bueno
doncs no res
dic que
allà d'intenteu
estar pendent d'ell
que no
que realment
estigui
amb les idees clares
que
que el fet
d'estar en alçada
no li faci
les coses diferents
però no
no
el Javi
ja
és un país
una experiència
i te les idees
molt clares
i afortunadament
doncs mira
un dia 100 metres
al cim veient-ho allà
ha plegat
i ha dit
pego mitja volta
i torno
perquè si no me la jugo
i el que passa
és que la gent
diu 100 metres
però és que 100 metres
allà dalt
és com a mínim
una hora
és una hora més
a més que estava passant-se
d'una hora
del temps
que s'havien donat
de marge
els 100 metres
que li quedaven
haguessin sigut
una hora més
i que era arriscar
arriscar-se moltíssim
però molt
massa
arriscar massa
i afortunadament
s'ha vingut
dir bueno
el meu ideal
que el tinc aquí
la meva meta
que la tinc aquí
i no res
doncs
tinc que plegar
perquè és que si no
no ho sé
no ho sé
no ho sé
a partir d'ara Montse
m'imagino que també
he neguit
per l'adhesió
que prenguin
cap a repetir
l'intent
de salt
a la muntanya
o bé
tornar-se de nou
a casa
a veure
jo és el que dèiem
jo si tornen cap a casa
encantada la vida
i allà
no han anat a fer
el paperina
sinó que han anat
a patir
i si han decidit
fer un atac al cim
i hi ha hagut
una sèrie de circumstàncies
doncs que
mira
és que dius
ostres
tu per una hora més
perquè el Javi
tinc claríssim
que és una hora més aviat
i el tio fa cim
ho tinc claríssim
però
per una banda
dius
jo vull que tornin cap a casa
i que s'acabi el tema
però per l'altra
també saps que
ells
ganes de fer el cim
en tenen
i llavors
no sé
les circumstàncies
el que els faran decidir
perquè de totes formes
que ho ha de decidir
són ells
però clar
un dia
la circumstància
és el que dèiem
les empreses
fa temps que estan fora
si estaran
si estaran decidits
doncs vengen dos o tres
que tinguin cap amunt
d'aquí aquests dies
clar
tot això ho són de parlar
ells
ells de fet han dit
que l'únic que volien
ara era reunir-se tots
i prendre la decisió
entre tots
i m'imagino
que això
que el pare de l'alcalde
serà important
el pare de les empreses
serà important
el que diguéssim
amb les dones també
i en aquest cas
no vull influenciar
vull dir en aquest cas
que decidixin ells
vull dir jo no
no tinc intenció
de dir-li
ara torna
o ara torna a pujar
vull dir
tinc claríssim
que no vull influenciar
amb això
perquè és una decisió d'ells
en tot cas
esperarem
m'imagino
les properes hores
que seran determinants
amb la reunió
que han de tenir
per si bé
ho intenten de nou
o bé
se'n tornen
cap a casa
Montse
d'entrada
el que sí que
és important
és que arribi
el Javi
al camp 4
perquè el Javi
encara està baixant
i ara jo considero
que el més important
és això
que el Javi
arribi al camp 4
que diguéssim
val estem tots encès
i una vegada
se trobin tots
ens decidim
si fan un intent
de pujar al cim
xapó
perquè és allò
que dius
mira tu
si ho aconseguim
pues Tarragona
a l'Everest
i perfecte
no?
Seria l'ideal
si diuen de tornar
pues ei
tornem cap a casa
que és el que volem
també entens?
és que és difícil
no ho sé
és difícil
Montse
hi ha alguna cosa més
que vulguis destacar
que vulguis ampliar
dels comentaris
que hem fet
al llarg
d'aquesta entrevista
home
jo
agrair-vos
el seguiment
que esteu fent
perquè és increïble
vull dir
esteu aquí
se'n voleu
les parentes
d'ells
més aviat
perquè esteu aquí
super pendents
parlant amb tothom
fent el seguiment
de l'atac
que és genial
genial
genial
vull dir
que moltíssimes gràcies
per el que esteu fent
perquè a més
és el que a més
els agrada saber
que la gent està pendent
del tema
que ho estan fent
i que hi ha algú
que realment
està pendent d'ells
doncs Montse
transmeten
des de Tarragona Ràdio
tot el suport
si parles
a les properes hores
amb els alpinistes
i en tot cas
estarem pendent
també des de Tarragona Ràdio
quina és la decisió
que pren?
si bé es tornen
cap a Tarragona
i per tant
els podem abraçar
de nou
a Viadet
o bé
i tornen
a atacar
el cim
de l'Everest
i per tant
l'abraçada
tindrà que esperar
una miqueta més
a veure
a veure
no sé què és millor
gràcies Montse
en tot cas
i gràcies
de nou
reiterem
per la
vea
la trucada
de Tarragona Ràdio
vinga
doncs
gràcies
adeu i bon dia
adeu bon dia
la Montse Brull
és la dona
la companya
d'un dels expedicionaris
a l'Everest
concretament
d'en Josep Maria Maixer
també
volíem tenir-la avui
en directe
igual que hem tingut
l'Anna López
igual que hem tingut
l'Oscar Anguera
igual que hem tingut
el Quico Mata
vaja
alguns dels protagonistes
directes
perquè són família
perquè són companys
d'aquests expedicionaris
a la muntanya
més alta del món
la notícia
ens arribava
doncs això
a tres quarts onze del matí
finalment en Javier Aymar
ha pres aquesta decisió
el temps
la mala climatologia
el cansament
perquè Déu n'hi do
les hores que portava
intentant assolir
la muntanya més alta del món
ha fet que finalment
hagi decidit
tirar enrere
tornar cap al Camp 4
i allí es prendrà
una nova decisió
si encara es vol fer
un nou intent de cim
o si definitivament
l'expedició a Tarragona
a l'Everest
es retira
i per tant
tornen cap a casa nostra
amb el pensament
segur amb el pensament
de tornar-hi una altra vegada
Tarragona a l'Everest
programa especial
a Tarragona Ràdio
Són les onze i vint i vuit minuts del matí
a les vuit en punt
començàvem aquest programa especial
Tarragona a l'Everest
que estem a punt de tancar
encara no
ara fem una pausa
una ràpida pausa
per la publicitat
i farem
això sí
la recta final
d'aquest programa especial
un programa especial
que de veritat
que ens ha agradat molt fer-ho
que ha estat
un veritable plaer
fer-lo
que no hem pogut dir
allò de Tarragona
fet al cim
però que estem molt orgullosos
d'haver pogut
explicar
aquest intent de cim
dels expedicionaris
de Tarragona a l'Everest
una pausa
i la recta final
d'aquest espai
Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
les onze del matí
i trenta un minuts
és la recta final
d'aquest espai especial
Tarragona a l'Everest
finalment no ha pogut ser
o de moment
no ha pogut ser
en les properes hores
i fins i tot
en els propers dies
haurem de seguir atentament
quines són les decisions
que es prenen
a la muntanya més alta del món
a l'Everest
una muntanya
que de moment
no ha pogut estar assolida
per aquesta expedició
Tarragona a l'Everest
en Joan Tomàs Javallí
en Josep Maria Maixer
en Jaume Garroset
en Javi López
en Javier Aymar
en Jacob Salvador
i en Joan Borreguero
ho han intentat
avui han fet aquest atac
aquest intent de cim
estàvem des de les vuit del matí
explicant-ho
i ha estat
a tres quarts d'onze del matí
quan en una comunicació
amb el camp base de l'Everest
amb en Joan Borreguero
finalment ens deien
que no podia ser
Sí, sí
confirmem
després de partir en solitària
a partir de l'alçada
de 8.600 metres
ha continuat sol
fins als 8.740
i degut al cansament
i també l'horari
són les dues
a partir de les dues
del migdia
és bastant perillós
al cim de l'Everest
perquè comencen
a baixar les temperatures
a bufar vent
i ja no es fa raonable
seguir amunt
llavors la decisió
més lògica
ha sigut
malauradament
no es tirant darrere
molt a prop
molt a prop del cim
i bueno
en principi
ara només resta
baixar
cap al camp 4
Per tant
podríem dir que
l'expedició
de Tarragona
a l'Everest
finalment es retira
Bueno
aquesta decisió
encara no està presa
teníem intenció
de fer només
una unitat
que ataca el cim
però bueno
en principi
després d'estar
tan
tan
tan a prop
del cim
i després
que
el company
Jaume
no hagi tingut
possibilitat
de cim
ja que ha tingut
problemes
amb el regulador
només sortir
aquesta nit
doncs encara tenim gent
preparada
doncs per fer
un altre intent
el problema
és el temps
de tornada
el temps meteorològic
i bueno
ho hem d'evaluar
una mica tot
però bueno
aquesta decisió
encara no està presa
i estem esperant
que el cap d'expedició
doncs
comenti
alguna cosa
al respecte
Ens ho explicava
en Joan Borreguero
fa escassament
tres quarts d'hora
és hora de tancar
aquest espai
aquest programa
especial
que hem fet
des de les 8 del matí
en diferents parts
hem explicat
un intent de cim
nosaltres hem estat
avui
amb tots els mitjans
que hem pogut
explicant
aquest intent de cim
de l'expedició
Tarragona a l'Everest
en nom de
Joan Maria Bertran
els controls tècnics
en nom de
Joan Andreu Pérez
i d'un servidor
que us parla
Carles Cortés
moltes gràcies
per seguir-nos
en aquest especial
Tarragona a l'Everest
moltes gràcies
especialment
els familiars
els amics
i els companys dels expedicionaris
perquè els hem estat molestant
des de primera hora del matí
quan encara no havien començat el programa
ja els estàvem trucant
per intentar conèixer
alguna novetat més
alguna notícia més
i evidentment
moltes vegades pensem allò
que no són hores
i per això volem agrair
especialment
als familiars
als amics
i als companys
dels expedicionaris
a l'Everest
totes les amabilitats
que han tingut
en aquest especial
amb Tarragona a Ràdio
i evidentment
gràcies a tots aquells
tarragonins
que heu sigut
fidelment
aquest espai
des de les 8 del matí
des de Tarragona a Ràdio
només podem dir això
que moltes gràcies
i evidentment
a partir del proper dilluns
en els diferents espais informatius
en els diferents programes
d'aquesta casa
seguirem atentament
quines són
les properes decisions
de l'expedició
Tarragona a l'Everest
avui no ha pogut ser
però
hi ha reunions
previstes
entre els expedicionaris
per veure
si es prova una altra vegada
o no es prova
en el cas que es provi
evidentment
Tarragona a Ràdio
i serà
en el cas que no es provi
també serà
Tarragona a Ràdio
per rebre'ls
molt cordialment
per tornar-los a abraçar
com dèiem
el nostre company
Joan Andreu Pérez
i per felicitar-los
perquè una vegada més
ens han fet vibrar
ens han fet estar
lluny
molt lluny de Tarragona
però tots
absolutament tots
estaven pensant en ells
i en el que estaven fent
i ha estat
de veritat
i molt sincerament
tot un plaer
gràcies
per l'amabilitat
i per la paciència
i fins la propera
bon dia

Fins demà!
Fins demà!