977-556524, Tarragona.
I tu, passaràs fred aquest hivern?
Tarot Alba.
¿Quieres saber tu futuro?
906-4202-08.
906-4202-08.
Llámanos.
Las cartas te aconsejan.
906-4202-08.
Si vols contactar amb Tarragona Ràdio a qualsevol hora
i per qualsevol programa, utilitza l'adreça de correu electrònic.
tarradio.tinet.food.es
A través del correu electrònic, expressa la teva opinió,
queixa o comentari sobre qualsevol tema d'interès.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
El matí de Tarragona Ràdio.
5 minuts, les 12 del migdia.
5 minuts que compartirem novament amb l'Enric Ceritjol.
Ha deixat la cadira amb aquesta colla amplíssima de convidats que tenim avui.
i després de les 12 ens acompanyarà l'Eudal Carbonell, Premi Príncep d'Històries.
I amb ell també parlarem una miqueta de Tapuerca, que també a partir d'avui és patrimoni de la humanitat.
Enric, ara em deies.
Això s'ha d'aprofitar per treure coses, per acomplir projectes que hi ha pendents que són molts a Tarragona.
Sí, home, i a mi que se m'acolleix, el primer i gran projecte que ens ha d'ajudar a consolidar avui és el nou museu,
el Museu d'Arqueologia, amb un altre tarannà i no tenen com un museu, sinó fer una altra cosa, no?
Jo crec que ja ha de ser d'una potència molt més grossa del que molta gent s'ha plantejat el que seria un museu arqueològic, no?
Jo no heu d'aprofitar-ho, jo em sembla que ni les institucions de la Generalitat ni les administracions centrals podran negar-se amb aquest d'això
a començar a parlar més seriosament i a posar inversions fortes en la ciutat, més concretament amb aquest assumpte que jo crec que és de vital importància
pel tema de la pedagogia, pel tema de l'explicació de la que és la Tarragona romana i tota la cultura del món romà i de l'antiguetat.
Crec que això no es pot demorar més, jo em sembla que aquest segell de la humanitat té que forçar amb això.
Hem d'apretar els ciutadans, eh?
Sí, evidentment, només ho hem de demanar, jo t'ho he dit abans, t'ho he comentat abans, no?
Jo no em vull estar de dir que no és el que em pertoca a mi, no?
Perquè t'ho he dit, però sí que com a un simple ciutadà de Tarragona, sí que jo crec que ara podem començar a llegir ja
d'una manera seriosa i enferma que comenci a pensar realment ja d'una vegada en plaços d'exocció
i en un projecte, i com em pensem que aquest projecte no sigui un projecte petit ni minso, sinó al revés,
que és un projecte important que per si mateix sigui d'una potència...
Segur que parlava abans d'acompany el Jordi Rovira que les visites a Tarragona es poden allargar,
una de les maneres d'allargar la visita a Tarragona és que un sol dia o dos dies siguin necessaris
per poder veure tot un museu nou d'arqueologia, amb lleig moltes ales d'explicacions,
amb reconstrucció, amb peces noves, amb explicacions, en tot aquest tema.
Jo crec que aquesta ha estat una potència molt més gran que alguna vegada que s'ha plantejat aquí,
perquè hi ha hagut algunes vegades opinions molt encertades,
però crec que la potència no l'acaben de dimensionar el suficientment.
I també ho dic que sempre la primera empresa que hi ha a Mèrida,
i ho rebeixo d'aquí, és el Museu Arqueològic.
La primera empresa que hi ha a Mèrida és el Museu Arqueològic.
Així mirat també a nivell empresarial també és important.
És un dia de posar felicitacions i enhorabones i congratulacions damunt de la taula,
però és un dia també de començar a demanar, que s'ha de demanar, hi ha alguna cosa que quedi.
A veure, avui és per fer festa, però jo crec que a partir de dalt hem de començar a espefilar tots
i fer valdre aquest marxar, aquest marxar amb la qualitat de la ciutat.
I això és una agència, i seríem bastant infantil si no ho féssim i desaprofitéssim aquestes ocasions.
Jo li deia abans a l'Enric, amb micròfon tancat, mentre sonava la polsia,
dic, escolta, fem una crida a la gent perquè s'apunti als grups de reconstrucció.
I, home, tenim molta gent, però, home, legionaris en tenien molt els romans, eh?
Sí, ui, massa. No, no, el que t'hi digui és que sí, el que ha de fer és una crida a la gent que pugui participar
i que també s'apunti a projectes nous, perquè el camp és amplíssim, vull dir, no s'ho acabarà mai ningú, això.
Però, llavors, jo consideria, a veure, la ciutat és un element que conec bastanta gent
i anem, ja tothom com a diuen, el romano, ja també diuen, no, ja me diuen el romano a vegades.
Però, que sí, animar gent, grups, no?
I aquí no em puc deixar, per exemple, d'estar en un altre grup de reconstrucció que hi ha a la ciutat important,
que és el grup Nemesis, que està fent tot el fòrum de la colònia,
que fan una tasca increïble i molt maca a nivell d'explicació,
que és el que nosaltres intentem fer de la vida antiga,
perquè la gent ho pugui comprendre una miqueta com era, i fan una tasca molt important.
Enric Ceritjol, gràcies per acompanyar-nos al matí de Tarragona Ràdio.
Enhorabona per la part que toca.
Marta Domènech està a punt d'agafar la unitat mòbil i fer una visita,
jo m'atreviria a dir, guiada per ella mateixa.
Encara no hem decidit el lloc, però només recordar una data.
El 1993, el 9 de gener, el diari de Tarragona titulava
Tarragona vol ser Patrimoni de la Humanitat.
Aleshores, regidor de Cultura, Joaquim Amorós,
declarava que amb aquesta iniciativa es pretén tenir accés a les subvencions
que concedeix l'UNESCO pel manteniment i promoció dels monuments
declarats d'interès pel conjunt de la societat.
Volíem també tenir un record per aquest exregidor de l'Ajuntament de Tarragona,
que també va fer alguna cosa en favor del patrimoni de la humanitat.
No, i la veritat és que ens ha confirmat que li hauria agradat molt
estar aquí per raons professionals, no ha pogut atensar-se,
tot i que no descarta fins al final del programa poder treure el cap.
Són moltíssims els convidats que encara esperen passar pels micròfons
de Tarragona Ràdio.
Ho faran a partir d'aquests moments i fins a dos quarts a dues,
un temps que anirem combinant amb aquestes visites
que Marta Domènech i Joan Borràs realitzaran per alguns monuments
del patrimoni tarracó.
Són les 12 del migdia.
Repassem les notícies.
L'actualitat de l'estat i del món ja ens retrobem en uns moments
aquí, al Matí de Tarragona Ràdio, en directe des de la plaça de la Font.
Al Matí de Tarragona Ràdio.
Catalunya Informació.
Són les 12.
La ciutat romana de Tarragona i les esglésies romàniques de la vall de Boí
són ja patrimoni mundial de la humanitat.
Les dues poblacions han acollit la declaració de l'UNESCO amb una gran satisfacció enmig d'un ambient festiu.
El conseller de Cultura Jordi Vilajoana qualifica d'històriques per a Catalunya aquestes nominacions.
l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, diu a Catalunya Informació que la nominació de l'UNESCO afegeix un atractiu turístic a la zona de la costa d'Obrada.
Per l'alcalde de la vall de Boí, Joan Paralada, després de la declaració de les esglésies romàniques de la vall com a patrimoni de la humanitat, cal més responsabilitat de les institucions per conservar-les.
Des de les 10 del matí fins a la 1 del migdia, els metges dels centres d'atenció primària i dels hospitals públics i concertats catalans
fan una vaga parcial per demanar més recursos destinats a la sanitat pública.
L'aturada no afecta als serveis d'urgències i en els casos pec urgents, el pacient serà atès si ho demana.
La Generalitat Valenciana diu que cap de les 4 morts que hi ha hagut a l'Hospital del Coi atribuïdes a la legionela tenen relació amb el bacteri.
El president Eduardo Saplana ha comparegut aquest matí davant les corts valencianes per parlar del brot que ha afectat 139 persones.
Esports.
En tenis a l'excorreig se s'enfronta avui l'australià Leighton Hewitt al màsters masculí de Lisboa.
El tenista català ha de guanyar i esperar que demà Maratza fin guanyi també Pits Ampres per tenir opcions de continuar el tornès.
El davantè japonès Akinori Nishishawa arriba avui a Barcelona per jugar amb qualitat de cedit a l'espanyol fins a final de temporada.
Nishishawa és el màxim col·legiador de la lliga japonesa i un dels jugadors més populars al seu país.
El davantí passarà demà a la revisió mèdica previa a la seva incorporació.
I avui ha jugat la majoria dels partits de la vuitena jornada de la lliga CB de bàsquet.
El Barça en rep el Palau Laurana, el líder, la Unicaja de Màlaga a partir de les 9.
El juguantut també juga a casa a les 8 contra el Caja Sant Fernando.
I a dos quarts de nou al Casarabon Girona s'enfronta el CUE, el Gijón.
I al temps la boira d'aquest matí a aquest migdia ja no serà present
i el sol en conjunt s'imposarà amb restes de núvols i nubolades a la tarda al nord-est.
Ben moderat els dos extrems del país que al migdia disminuirà.
Continuarà l'abonança pel que fa a temperatures.
Aquesta hora a Tarragona 18 graus, 17 a Barcelona, 17 també a Girona, a Lleida 16 graus.
A Eivissa 18, a València 17 graus, a Andorra a la Vella 9 graus.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
En Eroski adelántate a la Navidad.
Hasta el 13 de diciembre, turrón chocolate crujiente Consumer Tableta, 300 gramos, 129.
De Gijona Consumer, 300 gramos, 289.
Bombón Caja Roja Nestlé, 400 gramos, 985 pesetas.
Jamón serrano Navidul por piezas, 1425 el kilo.
Además, 10% de descuento en cientos de juguetes pagando con la tarjeta Consumer.
Y para facilitar las compras navideñas, abrimos los días 6, 8 y 10 de diciembre.
Basteix la tardor amb tot gran.
Vine a gaudir de las noves coleccions de festa y ceremonia.
La moda més juvenil amb preus molt econòmics.
I tot en talles gran.
Tot gran, al carrer Cristófol Colom, número 25, Tarragona.
Passeig prim, número 6, Reus.
I avall, al carrer Avenir, número 14.
Només per tu, tot gran.
Llibreria VIP, tot un univers de llibres al seu abast.
Vingui a la llibreria VIP i trobarà el que busca.
I a més, amb l'excepcional Preu VIP, un descompte garantit del 5% en tots els llibres.
Per això i perquè la seva opinió compta, no vindrà a la llibreria VIP per casualitat.
Ja sap quin és el millor regal que pot fer?
Un llibre.
Els trobarà tots a la llibreria VIP, al carregasòmetre número 24 de Tarragona.
Visíti'ns, no es quedarà indiferent.
Llibreria VIP.
Necessiten marcar una foto, un pòster, un quadre?
Vingui a Ribasart i podrà trobar allò que busca.
A Ribasart tenim taller propi d'emmarcació i la més gran varietat amb marcs i motllures.
I si vol, també podrà triar entre una gran varietat de quadres per a decoració.
A Ribasart tenim solucions a la seva mida.
Ribasart, Méndez Núñez 10, Tarragona.
Telèfon 97723 6284.
Ribasart, emmarcadors des de 1944.
Vintena Festa de l'Oli de l'Almoster.
Aquest diumenge 3 de desembre, a partir de les 9 del matí, al costat de la pista esportiva,
et convidem a esmorzar a Llonganissa, Can Salada, Botifarra i Arangades amb l'Oli d'enguany.
A més, hi haurà ballada de sardanes i cercavila amb els nens de l'Almoster.
I si vols, podràs visitar l'almacera de la cooperativa.
Recorda, aquest proper diumenge, dia 3 de desembre, t'esperem a l'Almoster.
Aquest any t'ho perdràs?
El matí de Tarragona Ràdio.
Ara passant 6 minuts i mig de les 12 del migdia, aquesta és la cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio,
en directe des de la plaça de la Font en un programa especial monogràficament dedicat al que és la notícia del dia.
Se sabia aquest matí a les 3 i 38 minuts de la matinada, si no va xerrada,
si no les línies de Tarragona Ràdio estan obertes, que algú em rectifiqui.
Era en aquell moment que se sabia que Tarragona era patrimoni de la humanitat.
Són moltíssimes les persones amb les que estem conversant aquest matí de Tarragona Ràdio de diferents àmbits,
amb molts professionals que s'hi dediquen, amb molta gent que des de fa molt de temps està,
no darrere de la candidatura, no ens enganyem, sinó treballant dia a dia,
cuidant, tenint cura i encetant projectes relacionats amb el patrimoni.
Tenim exemples, novament, aquí a la nostra taula.
Saludem el Cristófus Salom, que és tècnic del Museu d'Història de Tarragona. Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I ens acompanya la Maite Martorell, que és tècnic del Museu d'Història de Tarragona.
Maite, bon dia.
Hola, què tal?
Em deia aquest matí que hem brindat.
De bon matí, quan hem sabut allà al museu hi havia un ambient realment espectacular,
com ens comentava el Magí, que estàveu tots molt contents.
Sí, sí, realment a les vuit del matí nosaltres ja estàvem amb el cava.
Ja estàveu brindant amb el cava.
Exactament, ja era un moment de l'eufòria inicial, suposo.
Però vosaltres heu estat d'aquells que estàveu també amb la ràdio posada, eh?
Aviam quant se sabia.
És un primer moment pendents.
I què? Què ha passat? Què heu sentit en aquell moment?
Home, realment ha sigut arribar a la fi d'algú per al que tots estàvem molt il·lusionats
i amb el que tots hi han posat el nostre gra d'arena.
És a dir, aleshores el veure que realment ha arribat a bon port és una alegria que es dona poques vegades.
És a dir, després d'uns quants anys d'esforç, uns quants anys de treball, de vida ciutadana,
de protecció de tothom i de tots, doncs finalment hem complert un primer objectiu.
Saber que hi ha hagut moltes persones que han passat per aquests micròfons
que han insistit moltíssim i de diferents àmbits en la feina,
sovint anònima de la gent que hi ha darrere de tot això.
Sí, jo ho agraeixo.
I ho agraeixo molt perquè poques vegades se n'enrecorden de tots n'altres, no?
Avui realment tothom se n'enrecorda, és a dir, tothom ens està trucant
i a les 9 al dematí el senyor alcalde ens ha vingut a felicitar personalment el museu.
És a dir, això per a naltros és un reconeixement.
I tot i que és dia d'alegria, que tots anem amb un relaxament relatiu i entre cometes,
la gent del museu continua treballant i ens han portat dades, dades de la web del museu de visites que s'han rebut,
que això crec que val la pena comentar-les una miqueta.
Doncs sí, naltros la web la vam penjar l'any passat.
L'any passat vam rebre unes 1.600 visites.
En guany amb el que portem d'any ja estem sobre les 4.600,
és a dir, que hem aixecat molt el número de visitants.
I el que és simptomàtic és que avui, quan l'hem obert, ja portàvem 200 i escaig visites.
És a dir, cosa que ahir no va passar.
És a dir, ni abans d'ahir nosaltres ens movíem amb uns promitjos de 25-30 visites diàries.
Alguna visita d'Austràlia, no?
Sí, d'Austràlia en tenim dues.
És a dir, ens ha fet molta gràcia, però és que no en tenim només d'Austràlia,
en tenim de tot el món.
És a dir, si nosaltres mirem l'estadística,
és a dir, per exemple, de Mèxic ens han visitat 263 persones.
I estem parlant de visites reals, no persones que obren i tanquen,
sinó que realment s'hi entretenen.
És a dir, d'Anglaterra, d'Alemanya, de Xile, d'Estats Units, del Perú, de Portugal,
i dels llocs més impensables, no?, de Venezuela, de Polònia, d'Estònia, del Salvador.
És a dir, així podríem seguir amb una llista de tots els països del món.
realment el que sí ens fa gràcia és pensar que d'Espanya
és un 40% dels visitants que es fan dins d'Espanya.
Però dins de Mèxic, per exemple, se'ns fa un 6% de les visites.
I així anem seguint, no?
I allò, aleshores, clar, és a dir,
si pensem que un 40% són espanyols i el 60% és de la resta del món,
realment ens sentim molt contents.
La web del museu ofereix, doncs, una informació complerta
de tot el que és el patrimoni de Tàrraco.
Sí, el que hi ha a la web és el dossier,
el primer dossier sobre el patrimoni de la humanitat.
Amb totes les dades de tots els monuments
que estan implicats en aquesta denominació,
bueno, ara hi ha una realitat,
i a més a més amb una sèrie d'imatges
que, bueno, que tothom ens ha elevat molt.
A dir, estem contents.
Què passarà ara?
A veure, a veure.
Esperem que això sigui una fita que ja hem aconseguit
i a partir d'ara, doncs, que puguem continuar caminant
i que ho puguem continuar treballant amb el patrimoni
i que això representi un benefici per tots
i una major implicació de tothom
en aquesta nova projecció que té la ciutat de Tarragona
i no únicament la ciutat.
És a dir, aquí estem donant una dimensió territorial
a la nominació de Tarragona Patrimoni i Humanitat
i recordem que afecta a diversos pobles
al voltant de la ciutat de Tarragona
que segur que revertirà en benefici a tots.
El que hi ha una paraula que es repeteix constantment
és la d'il·lusió i a més es veu reflectida a les cares.
Més enllà d'altres consideracions que aniran sortint
en els propers dies, és un altre dels arguments
que s'han posat aquí damunt de la taula.
És un punt de partida, ja veurem què passarà.
No cal baixar la guàrdia, s'ha de continuar,
i ara potser més que mai perquè estem en el punt
de mirar, doncs, de tot el planeta,
com aquell que diu, no?, en matèria arqueològica.
Ja ho demostra la mateixa web consultada, no?,
des de Mèxic, des de França, Japó, Itàlia, Perú,
un munt de països que han consultat aquesta web
gràcies a aquesta projecció nala que ho sol·luita
amb la nominació de Tarragona.
Fins ara, rara vegada teníem aquests visitants
des de l'estranger.
Cristòfol Salón, tècnic del Museu d'Història de Tarragona,
Maite Martorell, tècnica del Museu d'Història de Tarragona.
Gràcies per acompanyar-nos.
De res, ja.
Enhorabona per la part que us toca.
Gràcies.
I gràcies per portar-nos aquestes dades
que sempre, doncs, criden l'atenció, no?
Som ben curioses d'aquestes visites
que s'han realitzat a la pàgina web del museu.
Gràcies, bon dia, continua celebrant-ho.
Gràcies.
Saludem a Francesc Terrats,
director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Francesc, bon dia.
Molt bon dia.
Oi que et quedaràs una miqueta amb nosaltres?
Sí, tot el que vulgueu.
T'ho dic perquè tenim una connexió amb la unitat mòbil
que des de les 12 del migdia,
des de fa uns minutets,
ha començat a fer toms per Tarragona,
Joan Borràs i Marta Domènec,
perquè s'han volgut aturar en alguns dels elements
d'aquest patrimoni de Tarracó.
Fem una petita pausa immediatament
i directament ja ens parlaran des d'aquest indret,
que encara no ho sabem ben bé quin és,
justament perquè ens reservem, doncs,
petites sorpreses al llarg d'aquest programa especial
del matí de Tarragona Ràdio.
al matí de Tarragona Ràdio.
¿Quieres sorprender y ser original en tus regalos?
¿No sabes dónde encontrar un regalo diferente?
¿En qué le compro tenemos la solución?
En qué le compro ponemos a tu disposición
más de 4.000 artículos desde 700 pesetas.
Y como novedad de temporada,
tenemos todo tipo de complementos
con la imagen de la popular serie
Los Simpsons.
No lo dudes,
ven a qué le compro
y seguro que encuentras lo que buscas.
¿Qué le compro?
Calle Sule, 12, Tarragona.
¿Qué le compro?
Aquesta tardor, a Sestreria Pizarro
li han preparat una extensa col·lecció
en roba de vestir per home
amb els millors preus.
Fixi-s'hi bé,
vestits a 23.500 pessetes
i per la compra d'un vestit
li regalem
la camisa,
la corbata,
els mitjons
i el cintura de pell.
A més,
som especialistes en talles grans,
amb vestits americanes i pantalons
fins a la talla 80
i amb camises
fins a la talla 54.
A Pizarro també tenim vestits de novi
amb esmoquins,
jaquers,
levites
i tots els complements
per aquesta ocasió tan especial.
Tenim molts models
per poder escollir bé.
Vingui a Sestreria Pizarro,
vestirà bé
i per pocs diners.
Com proviu,
Sestreria Pizarro,
carrer Mallorca,
número 1,
cantonada,
plaça Ponent,
telèfon 97721 3617,
Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
Amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
ens hem desplaçat fins al portal del Rosent.
En aquests moments no hi ha molta gent per aquí,
però abans de poder parlar
amb algunes de les persones
que estan passant de forma casual
per aquest indret de la ciutat de Tarragona,
recordar algunes dades de la nostra hemeroteca.
El 18 de novembre de l'any 94,
el diputat Joan Descals
i el diputat Ramon Grau
anuncien que intentaran consensuar
amb tots els grups polítics
una proposició no de llei
perquè el Parlament faci les gestions oportunes
perquè Tarragona sigui declarada
Patrimoni de la Humanitat.
S'aprova això el 27 de desembre del 94.
Els parlamentaris catalans consideren
que aquesta proposta
funcionarà prestigi internacional
a un conjunt monumental,
del qual es destaca el fet insòlit
que s'ha mantingut ferm,
tot i la transformació de la ciutat
en els darrers 2.000 anys.
El 23 de gener de l'any 95,
Convergència Unió porta al Senat
que Tarragona sigui Patrimoni de la Humanitat.
Ho va fer el senador Albert Ballver.
La moció es va aprovar per unanimitat.
Ja s'avisava, però,
que per aconseguir la declaració
s'hauria de recórrer un llarg camí
que duraria alguns anys.
Estem parlant de l'any 1995.
El març de l'any 1996,
la comissió d'entitats
s'assabem que demanaran al rei d'Espanya
que recolzin la candidatura
durant la visita dels dies 18 i 19 de juny
a Tarragona.
I ens anem ja a l'any 1997
quan al Juny l'Ajuntament
encarrega un disseny
a l'Escola d'Art de la Diputació
per promocionar la sol·licitud
de Patrimoni de la Humanitat.
Comença la campanya d'adhesions.
S'inaugura el dia 24 de desembre
d'aquest any del 97
l'oficina d'adhesions
a la capçalera del CIRC
i hem de dir que durant tot aquest temps
se n'han rebut més a 3.000.
Algunes de les més assenyalades,
per exemple,
la del rei d'Espanya,
la del president del govern,
José María Aznar,
i també d'altres personalitats
del món polític, cultural,
tant de Catalunya, Espanya
com de tot el món.
Aprofitem ara per parlar
amb algunes de les persones
que en aquests moments
es troben aquí
i ho farem amb les persones
que estan encarregades
de l'accés a les muralles.
Per veure si avui,
d'alguna manera o altra,
han notat que ha vingut més gent.
Hola!
Hola!
Bon dia!
Bon dia!
Per la part que ens toca a tots,
enhorabona!
Gràcies!
Us heu preguntat la gent
pel tema de Patrimoni de la Humanitat?
Heu notat avui
un ambient diferent
als altres dies?
Sí, i tant, i tant, i tant.
Un ambient molt diferent
perquè ha vingut més gent
i tothom ens donava
l'enhorabona.
I molt bé.
Tothom dona l'enhorabona
a tothom.
És una mica feina
de tots haver-ho aconseguit
i també una mica
tothom se sent un responsable.
Sí, i tant,
perquè som de Tarragona
i sentim
que tot el romà
és part nostra,
del nostre passat, no?
I sentim molt, molt importants avui,
molt contents.
Alguna anècdota d'aquest matí?
No, la veritat que no,
no hem tingut temes.
De fet, en aquesta època
suposo que la muralla
és poc visitada
en els dies feiners,
en els dies de cada dia.
Sí, ara els dies de cada dia
el que més venen són col·legis,
molts col·legis,
però gent, doncs,
turistes, pocs.
És el cap de setmana
que ve més gent.
Hi ha hagut algun grup avui?
Sí,
quants grups hem tingut avui?
Avui n'han passat,
doncs, mira,
unes 230,
250 persones ja.
Han passat quatre grups.
Tots ells sabien
que avui Tarragona
era patrimoni de la humanitat.
Us han fet preguntes?
S'han donat l'enhorabona
i tothom sabia
que era patrimoni
de la humanitat avui, sí.
Doncs moltes gràcies
a seguir treballant
i dissabte'ns trobarem
tots aquí,
precisament a les muralles
on serà el punt
més culminant
de la festa ciutadana
per commemorar
aquest fet històric d'avui.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.
Doncs ja ho veieu,
la gent sí que sembla
que sabia
que avui Tarragona
era declarada
patrimoni de la humanitat
i així ho han fet saber
les persones
que se trobaven
aquí encarregades
del control
a l'accés
de la muralla
de Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
És un quart d'una,
tres minuts i mig,
gairebé quatre
i seguim en directe
des de la plaça de la Font.
Abandonem aquest escenari
a peu de les muralles,
un dels elements
que han configurat
el nomenament
d'aquesta candidatura
Tarragona
a Patrimoni de la Humanitat
i seguim compartint
estona de conversa
i de felicitacions avui.
Per què no dir-ho
amb diferents persones
estretament vinculades
al patrimoni tarragoní.
Ens acompanya
el Francesc Terrats,
director del Museu Nacional
d'Història de Tarragona.
Bon dia.
Bon dia.
Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona.
Em perdonaràs?
Tots ens entenem
i tots comprenem
que estiguis ja absolutament...
Però portem moltes horetes
parlant de patrimoni.
S'entén perfectament.
I aquí a la taula
seu amb nosaltres també
Joan Vallbé.
Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
I bona hora.
L'han convidat, si li sembla bé,
en qualitat de regidor de patrimoni.
No, no, no.
Que també va viure aquesta part.
O com vol que el presentem?
Jo com un tarragoní.
Doncs vinga, com un tarragoní.
Estava molt content i que el dissabte
si la senyora em deixa
fotrem, vamos,
un eutí de xampany
que, vamos,
una castanya d'aquelles patrimonial.
T'esperarà el dissabte per brindar?
Home, sí, perquè demà
he de treballar en cada fil.
En canvi, el dissabte ja...
Ja la cosa va més a peu pla.
Francesc, content.
Home, lògicament.
Només faltaria.
Això,
aquest reconeixement d'UNESCO
que, per altra banda,
ja tots esperàvem,
em sembla que ho teníem tots
molt collavall
i em sembla que
el que fa, per una banda,
és reconèixer els mèrits
del patrimoni
de la ciutat de Tarragona
i, per tant,
donar una etiqueta de qualitat
en aquest patrimoni
i donar
peu
a constituir-se
aquest patrimoni
molt trampolí
de promoció de la ciutat
i de consolidació
sociocultural
de la ciutat.
I en aquest aspecte
jo em sembla
que cal estar
absolutament satisfets
que les coses
hagin anat així.
Això no treu
que,
per una altra banda,
hi hagi una certa
càrrega
de preocupació
en el sentit
que
no crec que fos
massa intel·ligent
ni fos lògic
que la concessió
d'aquesta etiqueta
i d'aquest reconeixement
ens portés
a una lectura
que crec que seria
perillosa
que
diguéssim bé
UNESCO
ens felicita
per tot el que hem fet,
tot ho hem fet molt bé
i a partir d'ara
hem de seguir igual.
Jo penso que
això ha de ser
una fita
que ens ha de projectar
d'ara en endavant
per fer les coses
més bé
i per corregir
errors
que indubtablement
s'han produït
i que em sembla
no cal exemplaritzar.
Em sembla que està
en l'ofensament
de tothom.
Confio
que serveixi
d'alguna manera
d'això
que en Cristià
se'n diria
de contricció
dels pecats
i examen de consciència
i contricció dels pecats
i que a partir d'aquí
d'aquí uns anys
ens podem tornar
a trobar tots
per celebrar
que realment
hem sabut
rectificar
a temps
ser les coses
millors
i creure
bàsicament
que em sembla
que és el problema
d'aquesta ciutat
que realment
tots plegats
creiem en el potencial
i en l'actiu
que representa
aquest riquíssim
i aquest únic
i insubstituït
com a patrimoni
arqueològic
que tenim
A banda del repartiment
de responsabilitats
que cadascú
assumirà
la seva
ara estem
més que mai
en el punt de mira
és cert això
que ara
la resta del món
mirarà el patrimoni
tarragoní
amb altres ulls
o creieu
que aquesta percepció
de fora
no canviarà
pel fet
de tenir aquest títol?
Jo penso
que
aquest
reconeixement
és en la posta
en marxa
d'un sistema
d'arbitratge
en el qual
la ciutat
hi ha de donar
conscient
i responsable
resposta
això
d'alguna manera
em dóna la sensació
que és una miqueta
com el tema
de les banderes
blaves
de les platges
una vegada
tens la bandera
blava
no tens
patent d'acords
per fer amb les platges
el que vulguis
sinó que
entres dintre
d'un sistema
d'arbitratge
que t'obliga
o a mantenir
les mateixes condicions
o si ets intel·ligent
a millorar
cada dia més
perquè t'interessa
millorar cada dia més
les condicions
que han portat
en aquest reconeixement
i jo penso
que en aquest aspecte
és absolutament
positiu
i és absolutament
bo per la ciutat
que
UNESCO
ens hagi
posat dintre d'aquest sistema
Joan
et veiem prenent notes
sí, sí, home
jo soc un home
que ve de la universitat
i a mi
m'agrada prendre notes
sobretot quan tinc
davant una persona
com el doctor Terrats
vull dir que
amb aquesta
actitud didàctica
un se sent
un
a veure
jo evidentment
no parlaré
no parléssim
per més del patrimoni
perquè
davant de persones
com els que tenim aquí
convidats
és...
parlar patrimoni
no pot ser
jo soc un aficionat
però
jo vol dir...
el dret i tens tota l'obligació
jo de fer-me
jo hi ha una cosa
que jo vull recordar-me
de diverses persones
però jo vull felicitar
evidentment
el Consell de Tarragoní
i ahir vaig sentir
encara que sigui
la família meva
i el Joan Albert
parlar des de
des d'Austràlia
i paura-me
doncs estava
emocionat
content
i defensant
el que és Tarragona
que és el que hem de fer
però evidentment
avui també
m'he trobat
a part de felicitar
com deia
el Consell de Tarragoní
m'he trobat
doncs amb un arqueòleg
que és Tarragoní
el doctor Carbonell
doncs que també
paura-me la i felicitat
i dir que ara
tot són
a tot són festes
i d'això
però pobre home
o pobres vosaltres
quan devíeu començar
la vostra tasca investigadora
poc o menys
que devíeu pagar el dinar
de la vostra butxaca
devíeu anar
d'aquella manera
jo penso que
ara
el momento
de los laureles
és bon recordar-se
d'aquella gent
que ha lluitat
per la ciutat
o que l'ha fet gran
pel seu
en fi
encara que el doctor Carbonell
és atapuera
que no
però que han fet gran
el nom de Tarragona
i que l'han fet
al començament
si em permet
doctor Terrat
amb una alt davant
i una alt darrere
i això no és molt acadèmic
i hi ha una persona
ara ho dic molt en sèrio
que jo em penso
que ha fet molt per Tarragona
en el món de l'arqueologia
dintre de tots ells
al menys
per la coneixença
que és el doctor
Pere de Palol
una gran persona
jo sempre dic
per mi va ser
que el meu pare
perquè quan ell va ser a Tarragona
el meu pare
ja no estava
gairebé en aquest món
i el doctor Palol
és una persona
que ell
i el seu conèixer de l'arqueologia
jo em penso que va fer conèixer
el món arqueològic internacional
va fer conèixer
el que era Tarragona
però no solament
el que eren
les restes
sinó el sentiment
de Tarragona
jo crec que Tarragona
al seu moment
també li va fer justícia
quan el va fer
fill adoptiu
però jo em penso que
a part de totes aquestes coses
és bo que
aquest
avui li comentava
el doctor Terrat
hem hagut tancat
la carta
de Ghezalfel
i jo lleixo això
dic
una gent
que són
monstros
en el
devenir
de l'arqueologia
que facin
aquestes manifestacions
envers Tarragona
i el seu patrimoni
em penso que és important
tenim un patrimoni
per ser que és el nostre
però també tenim
un patrimoni
d'aquesta gent
que treballa
que ens estima
i que
jo espero
que a partir d'ara
facin un verdader plan
per tirar endavant
tot aquest tema
dels monuments
ara jo penso que
a part de fritacions
i aquestes copetes
que farem el dissabte
i farem xinola
jo em penso
que s'han de posar
a començar a treballar
amb seriositat
però a més
i l'últim que dic
i que els polítics
es posin en mans
dels professionals
la gent que entén
els polítics a vegades
som o són
una mica així
dados a la medalla
a la daca
però jo penso que
fa falta
bons professionals
gent sèrie
gent entenimentada
i que ens diguin
el que hem de fer
i nosaltres
fil per randa
seguir
les seves indicacions
aquesta idea
s'ha posat
davant de la taula
en més d'una ocasió
al llarg del matí
Francesc
no, en relació
a aquestes paraules
em semblen
absolutament justes
i necessàries
de Joan Vallvés
no, no
és evident
que el doctor
Pere de Palong
va exercir
amb el Congrés
Internacional
d'Arqueologia
de Tarragona
un paper important
per acogutinar
tota una sèrie
d'intencions
perdona que et talli
perquè jo em ve
a la venda
m'ha sentit una persona
que també
no per important
és estimada
dintre del món
i és el Xavier Dupré
jo ja sé que tu
te'n recordaràs
no, no, no
però no anava
específicament aquí
perquè em sembla
que va ser secretari
del d'això
i era l'home
de confiança
que ens tirava
una mica del carro
i ja callo
no, no
però jo anava
una mica més allà
en el sentit
que em sembla
que és evident
que el que avui
s'ha aconseguit
és el fruit
del treball
de la preocupació
i de les voluntats
de molta gent
des de moltes generacions
enrere
si volem concretar-ho
que diria
que el primer
és l'insigne
Lluís Pons d'Icar
en el segle XVI
que va començar
d'alguna manera
a posar sobre la taula
o a escriure
sobre els monuments
de la Tarragona romana
i sobre la seva significació
en el segle passat
molta gent
no voldria deixar
d'esmentar
per exemple
Bonaventura
Hernández de Neuja
el primer
arqueòleg modern
de la ciutat
i tots els que
en aquest segle
doncs han fet
que Tarragona
fos coneguda
que Tarragona
fos científicament
valorada
i que d'alguna manera
donessin
les bases
d'aquesta promoció
de la ciutat
des d'un punt de vista
institucional
a una organització
internacional
com és l'UNESCO
pel seu reconeixement
i em sembla
que les coses
són així
el que jo volia dir
en la primera intervenció
és que
em sembla
que no podem fer
allò que es diu
en castellà
dormir-nos
en les laureles
i que això
no és una meta
el que avui s'ha fet
sinó que entenc
que si som intel·ligents
ho hem de fer servir
com un punt de pertence
i com una reconsideració
dels mecanismes
i de les voluntats
de gestió
i de promoció
d'aquest patrimoni
que són
absolutament riques
són absolutament
potencialment
jo diria
il·limitades
però que hem de concretar-ho
i hem de passar
de les paraules
als fets
deixin fer
el paper de periodista
el doctor Terraci
l'Universitat de Tarragona
té una càrrega
d'arqueologia
o no la té?
d'arqueologia clàssica
no
no la té
doncs jo dic
és una vergonya
que ara que tenim això
aquí
qui tingui que sigui
no sé qui s'ha d'espavilar
jo si estigués en aquesta casa
ja m'espavilaria
per tocar el nas
a qui fos
jo crec que
és de justícia
o no doctor Terraci
que a Tarragona
tingui
aquesta va ser una de les batalles
perdudes
en aquest cas
del doctor Palau
arreu del 3er
Congrés Internacional
d'Arqueologia Clàssica
passa que bé
que aquí
el que s'hauria de fer
és preguntar
a la URB
el per què
ha prioritzat
altres càtedres
sobre aquesta
que podria estar
molt més implicada
i molt més
directament relacionada
amb la dinàmica
i amb la problemàtica
de la ciutat
vale
bueno
i jo ja
només dic una cosa
tarragonins i tarragonines
som patrimoni de la humanitat
hem de lluitar molt
hem de seguir
i sobretot
estar una mica
al dictat
com deia abans
de la gent tècnica
dels arqueòlegs
perquè
que avui
no s'acabi només
amb una festa
fem la festa
però cuidem la Tarragona
cuidem els monuments
busquem
que la Universitat
de Tarragona
no URB
tingui la seva
càtedra d'arqueologia
clàssica
perquè si no tenim això
bueno
com diríem en castellà
que baje dios
i lo ve
perquè la necessitem
una abraçada
d'autoterrats
i a Tarragona Ràdio
també
enhorabona
per la vostra tasca
que avui és
quasi quasi
de sol a sol
i l'enhorabona
gràcies
donar bones notícies
com la que estem donant avui
gràcies Joan Ballbé
Francesc Terrats
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
adeu-siau
bon dia
adeu
són dos quarts d'una
seguim endavant
des del matí
de Tarragona Ràdio
en directe
des de la plaça
de la Font
en uns moments
saludem els nostres
propers convidats
en la següent conversa
haurem d'abandonar
per uns moments
la ciutat de Tarragona
i anar a visitar
un altre indret
que també és patrimoni
de la humanitat
estem parlant
del jaciment
de Tapuer
que també patrimoni
de la humanitat
tenim entre nosaltres
el saludarem immediatament
l'Eudal Carbonell
i també ens acompanya
el menor Sant Romà
director d'UAS
i fem una pausa
i tot seguit
el saludem
el matí de Tarragona Ràdio
en Don Tresillo
somos inconformistas
y por eso luchamos
por tu calidad de vida
escucha nuestras propuestas
despiértate
con 10 años menos
durmiendo
en el mejor colchón
de látex
desde 29.900
también te ofrecemos
descansar cómodamente
en un sillón relax
desde 29.900
o si lo prefieres
puedes comprar
un sofá cama
para los imprevistos
desde 29.900 pesetas
y recuerda
que al comprar
un colchón
te regalamos
otro con tratamiento
antiácaros
incorporado
y lo más importante
solo en Don Tresillo
encontrarás
la más grande exposición
dedicada exclusivamente
al sofá
y al descanso
y todo
con los mejores precios
del mercado
y por qué
porque somos fabricantes
Don Tresillo
Autovía Reus Tarragona
Cruce Torreforta
Telefono 977-5501-45
Don Tresillo
Yo no pienso
pasar fred
en este hiver
y por eso
he anat a CETEGAS
A CETEGAS
me han hecho un estudio
del pis
y la semana que ve
ya me instalan
la calefacción
y a más
me han regalado
una semana
de vacances
Fes como yo
truca a CETEGAS
demana presupuesto
sin compromiso
CETEGAS
Teléfono 977-556524
977-556524
Tarragona
I tu
pasarás fred
aquest hiver
Aquesta tardor
a Seslleria Pizarro
hi han preparat
una extensa col·lecció
en roba de vestir
per home
amb els millors preus
Fixi-s'hi bé
vestits a 23.500 pessetes
i per la compra
d'un vestit
li regalem
la camisa
la corbata
els mitjons
i el cintura de pell
A més, som especialistes
en talles grans
amb vestits americanes
i pantalons
fins a la talla 80
i amb camises
fins a la talla 54
A Pizarro també tenim
vestits de novi
amb esmoquins
jaquers
levites
i tots els complements
per aquesta ocasió
tan especial
tenim molts models
per poder escollir bé
vingui a Seslleria Pizarro
vestirà bé
i per pocs diners
Comprovio
Seslleria Pizarro
carrer Mallorca
número 1
cantonada
plaça Ponent
telèfon
97721
3617
Tarragona
Aquí a la dreta
poden veure
una autèntica resta
funerària romana
que representa la
a l'esquerra
una àuriga romana
del cicle
Tarragona
té restes meravelloses
que han perdurat
en la història
totes les altres
restes domèstiques
que no tenen
una recollida al carrer
portem-les al seu lloc
directe a la Deixalleria
Només així
tindrem una ciutat
encara més neta
i endreçada
Fes un gest
per Tarragona
Ajuntament de Tarragona
El matí
de Tarragona Ràdio
4 minuts
són els que passen
en aquests moments
de dos quarts
d'una del migdia
segueix endavant
el matí
de Tarragona Ràdio
Des de les 8
jo ja he perdut el compte
de la quantitat
de persones
que des de diferents àmbits
estan vinculades
avui a aquesta
ja no candidatura
ja nominació definitiva
Tarragona
Patrimoni de la Humanitat
però ens permetran
que en els pròxims minuts
anem una miqueta
més lluny
ens desplacem
fins a Burgos
perquè el jaciment
de Tapuerca
també ha estat
considerat
per la UNESCO
Patrimoni de la Humanitat
saludem
l'Audal Carbonell
Audal bon dia
hola bon dia
enhorabona
sincerament
moltes gràcies
i saludem el Manel Sant Romà
director d'OASI
Manel bon dia
bon dia
per cert
avui és el dia
que ens tocava
fer l'espai
Tarragona Virtual
i aquí estem
i aquí estem
la Tarragona
aquesta del futur
farem Patrimoni Virtual
també avui
hem de parlar
a part d'un dia
tots estem molt contents
i els que coneixem
la gent que s'ho ha currat
i en particular
per exemple
el tema de Tapuerca
doncs
estem doblament contents
per tenir
per tenir aquí
doncs
un patrimoni
de la Humanitat
com a 99
perquè
el 0,99
de Tapuerca
també el tenim aquí
l'Audal avui
deu tenir el cor dividit
avui
és un dia molt content
és un dia molt especial
per mi
l'hi comentava
el Manel
perquè
per mi
Tarragona és entranyable
Tarragona es mereixia
aquesta nominació
i perquè
cinc anys
d'esforç
d'aquestes comissions
són esforços terribles
l'energia que s'hi ha posat
perquè això fos així
potser com es comentava abans
amb molts companys
això havia de ser
i havia de ser
abans
el fet és que
ja ho és
i
que
acompanyi
aquest patrimoni
a Tapuerca
per mi
és increïble
que la nostra universitat
hagi entrat també
per la porta gran
contribuint
a que
la ciutat de Tapuerca
també sigui
igual que Tarragona
un gran patrimoni
de la cultura humana
i del futur
de la nostra societat
pels
canvis econòmics
i transformacions socials
tan importants
que porten acompanyats
d'aquests premis
i s'estaven gestionar bé
Saps que
moltes persones
que han passat per aquests micròfons
no totes
algunes
han deixat anar allò
la felicitació
de Tapuerca
jo crec que
Tapuerca és una mica
nostra
com dèiem
Benel
quan tornava
i què ha passat
i què heu descobert
ara
i que bonament
perquè l'equip humà
està aquí
i la
a veure
per una banda
la cultura
cada vegada
serà més important
des d'un punt de vista
econòmic
nosaltres
no podrem tenir
aquí un Silicon Valley
però podem tenir
una Tapuerca Valley
és a dir
podríem arribar
a tenir aquí
la tenim
en gran part
gent que està fent
grans coses
aquesta gent
són productors
de continguts
que cada vegada
valdran més diners
estic parlant de diners
no estic parlant
de la culturet
que se subvenciona
sinó estic parlant
de cultura
amb majúscules
com un facto econòmic
i per tant
hem de jugar
amb el que tenim
i en aquests moments
el que tenim
és una marca de qualitat
que ens han donat
que ja ho sabíem
però avui ens han donat
una marca de qualitat
i a més tenim això
tenim aquesta gent
que estan treballant
amb el món
del patrimoni cultural
i això
ho hem de saber aprofitar
si no ho hem de aprofitar
els nostres fills
i els nostres nets
ens ho recriminaran
Joan Vallvé
reclamava
fa uns moments
d'aquests micròfons
una càtedra
d'arqueologia clàssica
a la Universitat Rovira i Virgili
a mi em sembla molt bé
totes les coses
que vagin encaminades
com estava dient ara el Manel
a que puguem intervenir
d'una forma
la universitat
pugui intervenir socialment
d'una forma
declaradament oberta
i amb això vull dir
no tan sols per millorar
l'acadèmia
i per millorar
la investigació
sinó per millorar
la ciutat
en tots els aspectes
i aquests aspectes
són fonamentalment
econòmics
jo trobo que també
seria de justícia
ha parlat
l'Odal Carbonell
amb la resta de companys
que cada any
us tireu allà mesos
i mesos
treballant
a la Gran Dolina
a tots aquests
indrets de Puerca
has parlat amb ells?
he parlat amb ells
òbviament estan contents
com jo
nosaltres
de fet
ens havíem presentat
a la candidatura
perquè creiem
que aquesta candidatura
seria bo pel futur
de Tàperca
per la gestió
del patrimoni
ecològic de la sierra
dels pobles
que hi viuen
pel creixement turístic
per aquest turisme cultural
per aquesta societat
nova
que està per Esquena
ara
on el coneixement
articula
tots els motors
econòmics
i de canvi
i que aquest
que ens nomenessin
patrimoni
que siguem
patrimoni
de la humanitat
estem absolutament
convençuts
que generarà
un nou pla estratègic
i que Tàperca
junta amb el Museu
de l'Evolució
junta amb molts treballs
que es fan
canviarà
absolutament
el que s'ha fet
fins ara
jo crec que passem
d'un període
quan aquests conceptes
eren uns conceptes
com contava abans
el Manel
molt putres
de subvenció
de passar
paròries econòmiques
de manca
de capacitat
per veure
i planificar
en el futur
el gestiment
econòmic
que pot ser
tot això
a part del gestiment
científic
i entrem
en una nova època
entrem
en un nou segle
en què
el patrimoni
humà
que és el verdader
patrimoni
perquè és el que ha fet
el patrimoni
artístic
i el patrimoni
cultural
sofrirà
una gran transformació
i aquest tipus
de governs
s'han d'aprofitar
per fer aquestes gestions
gestions
que els polítics
haurien de fer
més intel·ligència
i a partir d'un coneixement
científic
i d'un coneixement
realment social
i no
d'intressos partidistes
i partidaris
perquè es deixen assessorar
i es deixen
una mica guiar
pels professionals
bé
en tot cas
sempre ho he dit
i a més a més
és una cosa pública
la socialització
de la cultura
és el fet més important
i una societat crítica
és l'única que pot fer
social aquesta cultura
i això també
hauria de passar
entre la gent
que nosaltres
ens dotem
perquè ens governin
de fet
els nostres representants
haurien de ser
gent capaça
de culturitzar-se
i de socialitzar-se
també científicament
perquè són els que han de prendre
determinacions
importants
que són les que guien
i fan funcionar
les nostres relacions humanes
i en aquest sentit
les comissions assessores
els comitès d'assessors
d'experts
cada dia
haurien de ser més freqüents
i haurien de ser més incisius
en el comportament polític
dels nostres governants
jo voldria afegir
que hi ha de tot
que n'hi ha que es deixen assessorar
i n'hi ha que no
i normalment
no tenen color polític
sinó que tenen color humà
és a dir que hi ha
mecanismes democràtics
però fonamentalment
uns mecanismes
del dia a dia
ell ho deia
en termes darwinians
és a dir
que la pròpia societat
vagi segregant
aquells
que la lideraran
però no
perquè són
els elegits
pels teus
sinó perquè són els elegits
per la xarxa
i si aconseguíssim
que la nostra societat
anés en aquesta direcció
estaríem construint el futur
i avui estem celebrant
una cosa
que va en aquesta direcció
és a dir
que el fet
que hagin donat
patrimoni a la humanitat
no és una medalla
que ens hem de posar
per lluir-la
els dies de festa
sinó que és
un patrimoni
un patrimoni
econòmic
que ens acaben
d'otorgar
és a dir
són unes tres estrelles
Michelin
que les hem de saber
aprofitar
però continuarem
tocant les pedres
i posant-nos en calça curta
i anar amb el martell
allò descobrint coses
efectivament
també ho estàvem comentant
abans
les coses són de
els que guanyen
són els corredors de fons
i la nostra societat
és una societat
que és un corredor de fons
fa dos com a tres milions d'anys
vam començar
a tenir
tècnica
per tant consciència
vam començar
a deixar el comportament
natològic animal
i continuem corrent
primer corríem
a les
en els
sota dels arbres
a les salves africanes
després de les sabanes
després de les grans sabanes
d'Euroàcia
després hem aconseguit
córrer sobre la neu
perquè la tècnica
ens ha permès
colonitzar
altres espais
i ara ens permet
córrer sobre les comunicacions
i córrer sobre
molts espais nous
i moltes dimensions
abans impensables
la tecnologia
ens fa humans
però el que fa la tecnologia
són els humans
els humans
som els constructors de cultura
i la tecnologia
ens humanitza
sempre i quan
com deia abans
el Manel
aquesta tecnologia
aquesta cultura
sigui suportada
per un pensament
cooperatiu
i no per un pensament únic
i un pensament
homogenitzador
i anílidor
és a dir
el futur
és de la integració
de la diversitat
el futur
no és de l'ordre
és de l'organització
el futur
no és de les jerarquies
verticals
sinó de la transversalitat
el futur
és un futur
en xarxa
guarda-la aquesta cinta
ho dic en seriós
quan parlem
amb determinades persones
sabem que hem de gravar
però són converses
força intel·ligents
l'Eudald Carbonell
és un home
molt assequible
però molt accessible
a les entrevistes
però és un home
molt ocupat
i el pesques
quan el pesques
a mi m'agradaria
que m'expliqués
què ha fet
aquest estiu
a Tapuerca
què heu descobert
que a mi em fascina
els descobriments
de Tapuerca
aquesta estiu
hem desplegat
una estratègia nova
que l'estem consolidant
perquè
els radiovians
tinguin
una aproximació
com treballem
nosaltres treballem
a través del que s'enviu
programes d'investigació
el programa d'investigació
contempla
l'intent
de contrastar
i de constatar
teories
entorn
aquestes teories
el que fem nosaltres
després
és establir
projectes
d'investigació
aquests projectes
d'investigació
presenten
fonamentàriament
per exemple
com evolucionen
biològicament
els homínids
quins camis climàtics
es produeixen
a la xerra
durant un milió d'anys
quina geologia
hi havia
quan es produeixen
aquestes transformacions
i entorn
a aquests projectes
polítics
llavors
desenvolupem
estratègies
d'excavació
és a dir
anem als jaciments
i a través
de la tècnica
arqueològica
paleontològica
treballant
tot això
tot aquest conjunt
de treball
fa que cada any
s'escavi una cova
o se n'escavi una altra
s'haigui un sondeig
i s'haigui una excavació
aquest any
hi ha obert
cinc jaciments
actualment a Tapuerca
és el complex
de jaciments
plistocènics
més important
de la història
de la investigació
i l'excavació
més gran d'un món
del seu gènere
n'hi ha hagut mai cap
ni que se li hagui
acostat
i on hi ha
més patrimoni
humà treballant
23 doctors
amb excavació
50 licenciats
que l'any que ve seran 40 doctors
amb excavació
i 70 licenciats
més 14 estudiants
que el qual fa
que la síntesi
entre els projectes
d'investigació
els programes
les tècniques
els mètodes
els gestiments
i la gent
sigui un verder
treball en xarxa
com el que estem
preconitzant
que s'hauria de trasllar
de la societat
per tant
hem fet un gran creixement
estratègic
i les descobertes
això sempre ho dic jo
que els ràdios i oients
ho tinguin molt clar
importats
de Taperca
vindran d'aquí 15 o 20 anys
el que estem fent ara
és dissenyar
un programa
que tindrà la seva explosió
d'aquí 15 a 20 anys
és a dir
les descobertes
realment científiques
i les descobertes
d'investigació
que posarem
sobre la taula
d'aquí 15 o 20 anys
aquest equip
seran fora
del que estem acostumats
a dimensionar
actualment
en el segle XX
els científics
de tot el món
parlaves de patrimoni
humà
un jaciment com el de Taperca
no fa un any
ni dos ni tres
sinó més de 25 anys
probablement
que s'hi està treballant
és un estímul
per a aquelles persones
que s'estimen
en aquest àmbit
de la vida
de la història
de l'home
en definitiva
jo em penso
que nosaltres
és com una bandera
Taperca
sí
jo crec que nosaltres
hem contribuït
a un fet fonamental
és a dir
l'evolució humana
serveix per entendre
la nostra societat
és a dir
si no entenem
com hem evolucionat
quins han estat
els mecanismes
que l'evolució ha posat
a la naturalesa
per funcionar
a través de la selecció natural
més tard
a través de la selecció tècnica
és molt difícil
que tinguem consciència
de que aquesta societat
s'organitzi
de la forma que s'organitza
estem convençuts
que coneguin
els mecanismes
d'organització ecològica
social i tècnica
del passat
tindrem capacitat operativa
per entendre
com ens hem d'organitzar
com hem d'ocuparar
en el futur
i això ho he dit sempre abans
serem humans
no en tinc cap dubte
però encara no ho som
quan sabem més del passat
quan interpretem més bé el passat
quan canviem
vull dir moltes vegades
jerarquia
per organització
quan canviem
conceptes
de dignitat
i de dignitat
per cooperació
és quan aquestes característiques
es faran possibles
i això només ho podem fer
analitzant
per què som així
com som així
i ho sabem
només analitzant el passat
jo li dic sempre
a l'Eudal Carbonell
quan posa damunt de la taula
aquests plantejaments
hi ha qui s'espanta
hi ha qui s'espanta molt
en pensar en aquest futur
Manel
que ets un gran optimista
sí
home
i tant
i tant
jo crec
jo soc optimista
perquè crec en la gent
crec en la humanitat
vull dir
i crec en això
en això que avui ens donen
patrimoni a la humanitat
bé
primer que tot
volia dir que per mi
escoltar amb un germà
intel·lectual
com l'Eudal
és un plaer
vull dir
saber que la família
ja tens aquest patrimoni
però és que n'hi ha molts com ell
i d'aquests
és on t'han de treure
i d'on surt l'optimisme
d'on surt l'optimisme
perquè esclar
després tu trobes altres misèries
humanes
no
no parlo de persones
sinó de tots plegats
generem misèries
generem desgràcia
generem mesquindad
tots plegats
tenim les nostres petites
d'això
però
dosis de
de
de l'agarto
no
d'aquesta evolució
però en la mesura en què
en la mesura en què
hi hagi visions
cosmològiques
o cosmogòniques
com les de l'Eudal
i d'altra gent
que
que ens facin tirar endavant
jo no crec que es pugui ser
sinó optimista
absolutament
sí sí
el patrimoni
en definitiva
de la humanitat
és el mateix home
i encara
hi ha molta cosa
per descobrir
i molts guardons
per guanyar-nos
que no ens els han de donar
justament
en aquest terreny
del que és l'ésser humà
Eudal Carbonell
gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
enhorabona
Manel Sant Romà
gràcies
ens retrobem el proper
dijous
quan tu diguis
al matí de Tarragona Ràdio
gràcies per acompanyar-nos
bon dia
adeu bon dia
tenim aquí un polític
novament
Carles Sala
bon dia
president del Consell Comarcal
del Tarragonès
molt bon dia
estàvem parlant
de qüestions
molt profundes
molt transcendents
ara és una mica
amb en Manel
i Eudal
segur
segur
segur
que des a més
de dient ser
allò
molt modernes
interessant allò
que no ens ho acabaríem mai
passat i futur
eh
passat i futur
teníeu
molt bé
passat i futur
i present
que hem de parlar
després d'haver conegut
aquesta passada matinada
que Tarragona
finalment
doncs
és patrimoni
de la humanitat
en quin moment
de quina manera
és allò la pregunta
que estem reiterant
al llarg del matí
s'ha assabentat
Carles Sala
que sí
que era en patrimoni
de la humanitat
doncs a les 4
de la matinada
com convenia fer-ho
jo m'he llevat
molt aviat
m'he llevat
dos quarts de 4
he estat atent
a la ràdio
però a les 4
4 i 5
no he pogut més
i he trucat
al company Albert Ballver
i comunicava
comunicava
llavors just
ho donava
també a Catalunya Ràdio
ja la primera
ja deixava anar
la possibilitat aquesta
que era en patrimoni
de la humanitat
just quan estava comunicant
amb l'Albert Ballver
ja definitivament
i bé
es respirava una eufòria
una eufòria
que bé
a casa
tampoc no podia manifestar
tant com
com que hagués volgut
però bé bé
molta alegria
l'espatra de la matinada
i doncs ja no
hem tornat al llit
però ja allò
d'esperit
i d'esvetllat
perquè realment
difícilment
davant una notícia
tan maca com aquesta
doncs
pots tornar a pensar
en la possibilitat
de dormir
estem insistint molt
en un terme
des de primeres hores
del matí
que és
tàrraco
patrimoni de la humanitat
i no parlem
del conjunt urbà
de Tarragona
ciutat
hem de parlar
de comarca
de fet després de la una
mirarem de posar-nos
en contacte
amb diferents alcaldes
del tarragonès
que a casa seva
al seu municipi
doncs tenen
un fragment
importantíssim
d'aquest patrimoni
això és important
això és important
perquè
evidentment
i
escoltem
sóc també
regidor
de l'Ajuntament
de Tarragona
en aquest sentit
doncs
Tarragona va tindre
l'iniciativa
el Museu
de la Humanitat
Enric Oliver
els diferents regidors
que han estat treballant
tota una sèrie d'anys
per aconseguir
que aquesta notícia
d'avui fos possible
doncs
han tingut l'iniciativa
i per tant
se li ha de reconèixer
però cal reconèixer
també
que
la tàrraco
actual
que avui
reconeixem
com a patrimoni
de humanitat
l'actual tàrraco
està formada
per diferents municipis
diferents municipis
que estan concentrats
tots ells
dins de la comarca
del Tarragonès
i doncs
dins d'aquests 13 monuments
doncs
4 concretament
doncs
a Altafulla
a Roda de Brà
i a Constantí
i Tarragona
són els 4 municipis
que formarien
aquest conjunt
monumental
nosaltres
nosaltres demà
nosaltres demà
ens hem demanat
diferents
mitjans de comunicació
que ens ajudéssim
amb un anunci
amb els diferents
extras
que treuen demà
nosaltres
tenim un petit
anunci
que diu
Tarragonès
és patrimoni
de la humanitat
i la pancarta
que avui hem encarregat
la pancarta
amb aquest logo
institucional
de patrimoni
de la humanitat
que penjarem
al Consell Comarcal
i que ens retirarem
aquesta pancarta
que fa 4 anys
es va instal·lar
demanant
a la campanya
patrimoni de la humanitat
demà la ens retirem
i fiquem aquesta pancarta nova
la pancarta
amb el logo oficial
doncs posem també
Tarragonès
patrimoni de la humanitat
no?
Per donar-li una mica
en aquest sentit
que la tarca actual
és una tarca
que supera
el municipi de Tarragona
i tot i que la gran concentració
dels elements
avui guardonats
amb aquesta honorable distinció
doncs
estan dins de la ciutat
doncs no cal oblidar
i Manelero Mocaterrana Ràdio
hagi convidat els alcaldes
que a Roda de Baralt
a Foll i Constantí
hi ha fragments
d'aquest patrimoni romà
avui declarat
patrimoni de la humanitat
i en aquest sentit
nosaltres hem d'aconseguir
i nosaltres
com a Ajuntament de Tarragona
iniciadors
d'aquesta etapa
hem d'aconseguir
que aquests ajuntaments
aquest fragment
de patrimoni de la humanitat
que avui se'ls ha declarat
doncs
se sentin
aquesta distinció
també com a molt seva
no?
I això és important
Tothom ho donava
més o menys per fet
però faltava aquell moment
que ho diguessin
mentrestant
doncs s'estava preparant
una mica la ciutat
per fer unes primeres festes
una primera celebració
que serà aquest dissabte
ja està tot confirmat
ja està tot preparat
Carles Salà?
Sí
avui hem fet una
petita gran tronada
perquè petava fort
allò
petava fort
jo crec que des de poblacions veïnes
i des de la comarca
del Tarragonès
i no vull dir cap altra
població veïna
doncs se'ns ha sentit
i se'ns ha escoltat
doncs la nostra alegria
en forma
de forma molt mediterrània
amb una tronada
amb 21 salves
i bé
en aquest sentit
dissabte hi ha una festa
i dissabte hi ha una festa
que per mi
hauria d'haver estat
fa dos anys
aquesta festa
i en aquest sentit
jo crec que avui
una sèrie de països petits
i m'ho deia l'Albert Vallvé
des d'Austràlia
a les 4 del matí
diu
hi ha una sèrie de països petits
molt petits
hi ha hagut 6 intervencions
en què han estirat
les orelles a Icomos
perquè deien
que aquest informe favorable
que han fet avui
doncs el que han fet en guany
ja l'hauria de haver fet
fa dos anys
i bé
ens hem hagut d'esperar
fa dos anys
i ens hem hagut d'esperar
dos anys
no han canviat tant les coses
i avui tenim
aquesta distinció
que comporta
evidentment una gran festa
una festa que serà dissabte
jo des d'aquí
m'agradaria molt
recordar
que dissabte a la tarda
que semblés
el dia de Santa Tecla
m'agradaria molt
que fos
allò
el 23 a la tarda
que tinguéssim
la sensació
que aquest dissabte
el dia 2
sigui com el 23
de setembre a la tarda
que tothom estigui
a la plaça de la Font
que tothom segueixi
el seguici
que tothom vagi a parar
al costat del camp de mar
que tothom segueixi
l'acte institucional
i que segueixi
aquest gran castell
de focs finals
que tot i que
des d'un punt de vista visual
doncs és relativament
conservador
per la proximitat
de la carpa
mateixa del camp de mar
doncs des d'un punt
de vista visual
doncs ben segur
que la pirotècnia
i pirogestió
ens oferirà
un espectacle
doncs
grandiós
no?
espectacular
com el que ens té
acostumats
a la punta del miracle
hi haurà moltes més
celebracions
però l'hem més immediat
aquest dissabte
aquí a la ciutat de Tarragona
per celebrar
que són patrimoni
de l'humanitat
Carles Sala
president del Consell Comarcal
del Tarragonès
bon dia
bon dia
gràcies per acompanyar-nos
i nosaltres
i nosaltres continuem
el nostre itinerari
per diferents conjunts
monumentals
de la ciutat de Tarragona
si el Joan Borràs
i la Marta Domènec
fa un moment
estaven a la muralla
doncs ara
és qüestió de saber
cap on aniran
doncs ara
ens trobem al fòrum
al carrer Lleida
on aquest matí
sembla que
per aquesta zona de la ciutat
no han passat
tants visitants
hola bon dia
bon dia
no ha passat tanta gent
com a les muralles
no ens explicaves?
no aquí
hi viene menos 100
la gent que ha passat
però sabia
que avui Tarragona
ha estat declarada
patrimoni de la humanitat?
la veritat que no
quin tipus de gent ve aquí?
perquè les muralles
ens explicaven
que hi havia molts grups
però aquí més aviat
hi ha gent
potser que ve
a títol individual
sí
jo a vegades penso
que
quan ja han vist
tots els museus
perdona
que és que parlo malament
el català
quan ja han repasat
tot un poquit
doncs ja
quan lleguen aquí
és
digamos
el últim
però
les agrada molt
sí
sí
tu estaves molt contenta
jo contentíssima
a les 8 de la mañana
soc una persona
que sempre pongo la ràdio
i quan he visto
que jo
francamente
soy castellana
pero adoro Tarragona
pero adoro Tarragona
y cuando he visto
que lo habían hecho patrimonio
bueno
me he puesto loca de contenta
y la verdad es que
estoy bien bien contenta
penseu que en els propers dies
haureu de tenir
més feina
que normalment
per tal
d'explicar a la gent
que us preguntarà
que us dirà
que haureu de dir
pues supongo que sí
que esto siempre es para bien
y para mejorar
en tot cas
a vosaltres
ara se us acaba
la vostra jornada
tanqueu d'aquí uns minutets
i ja cap a casa
ha de disfrutar-ho
i a celebrar-ho ja
d'una altra manera
sí, sí
pues ahora a la una y media
cerraremos ya
a las tres y media otra vez
de momento
tenemos que estar aquí
porque
además es gratis
es gratis hasta
hasta el domingo
doncs suposem
que tindreu molta feina
a partir de que la gent
conegui precisament això
que recordem
fins al diumenge
les entrades
als museus
i als recintes monumentals
a Tarragona
són gratuits
per a tothom
moltes gràcies
per estar amb nosaltres
a la unitat mòbil
gràcies a vostè
i per la part que et toca
enhorabona
gràcies
això és tot
des del fòrum
nosaltres ja ens acomiadem
amb la unitat mòbil
tornarem a la plaça de la Font
doncs
doncs aquestes han estat
un parell
d'incursions
que han fet
alguns elements
del nostre patrimoni
a partir d'avui
en els propers dies
de ben segur
com molts tarragonins
i tarragonines
tindrem ocasió
de visitar
de recrear-nos
novament
amb aquesta part
del patrimoni
ja no de Tarragona
sinó de la humanitat
dos minuts
la una
encara tenim
moltes coses a dir
tenim moltes entrevistes
a fer
molts convidats
que ens acompanyaran
en aquest matí
de Tarragona Ràdio
especial
des de les 8 del matí
i en directe
visquent
aquesta festa
des del lloc
on s'ha de viure
des del carrer
tornem en uns minuts
publicitat
les notícies
i ens retrobem
a la plaça de la Font
el matí de Tarragona Ràdio
aerosquí
adelanta tal Nadal
fins al 13 de desembre
Corró Xocolata Cruixent
Consumer
rajola 300 grams
129
la Xixona
rajola 300 grams
289
Bombó Caja Roja Nestlé
400 grams
985
per Nil Serrana Vidul
per peces
1.425
pessetes al quilo
a més
10% de descompte
en centenars
de joguines
pagant amb la targeta
Consumer
i per facilitar
les compres
obrim els dies
6, 8 i 10 de desembre
Piso perfecto
Piso perfecto
Piso perfecto
Piso perfecto
Garantia de serietat
Piso perfecto
Piso perfecto
Garantia de serietat
Piso perfecto
Piso perfecto
telèfon 977
25 27 27
El matí de Tarragona Ràdio
El matí de Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Catalunya Informació
Bon dia, és la una
La ciutat romana de Tarragona
i les esglésies romàniques
a la Vall de Boís
són ja patrimoni mundial
de la humanitat
Les dues poblacions
han acollit
la declaració
de l'UNESCO
amb gran satisfacció
mig d'un ambient festiu
El conseller de Cultura
Jordi Bala Joana
qualifica d'històriques
per Catalunya
aquestes nominacions
La calda de Tarragona
ha dit a aquesta emisora
que la nominació
de l'UNESCO
afegeix un atractiu turístic
a la zona
de la Costa Daurada
per a l'alcalde
de la Vall de Boís
Joan Paralada
després de la declaració
de les esglésies romàniques
a la Vall
com a patrimoni
de la humanitat
cal més responsabilitat
de les institucions
per conservar-les
D'altra banda
el defensor del poble
Enrique Mujica
ha dit que s'han de fer
tots els esforços possibles
per garantir
l'equació d'Espanya
per això aplaudeix
els esforços
que fan el Partit Popular
i el PSOE
per arribar a acords
perquè considera
que les dues formacions
són víctimes
de la marginació
que volen aplicar
els nacionalistes
A aquesta hora
està previst
que acabi la vaga parcial
dels mitges
dels centres d'atenció primària
dels hospitals públics
i concertats catalans
que reclamen més recursos
destinats a la sanitat pública
L'aturada que ha començat
a les 10
no ha afectat
els serveis d'urgències
Un de cada 5
un jutjat de Barcelona
es quedarà sense titular
a partir de demà
segons ha denunciat avui
el jutge de Gà
Joaquim Bayo
Bayo ha alertat
que també a partir de demà
gairebé una desena
part dels jutjats
a la capital catalana
estan amenassats
de no poder celebrar
judicis
I una última hora
dos ciutadans espanyols
han estat
segrestats
aquest matí
a Tiflis
a capital de Georgia
per un grup
de desconeguts
segons ha informat
l'agència de notícies
russa
i tartars
Ara els esports
Àlex Corretza
s'enfronta avui
l'australià
Leighton Hewitt
al màster de tenis
de Lisboa
el tenista català
ha de guanyar
i esperar que demà
Marat Safin guanyi
també Pits
sempre es per tenir
encara opcions
de continuar el tornei
El davantí japonès
Akinori Nishishawa
arriba avui a Barcelona
per jugar amb qualitat
de cedit a l'Espanyol
fins a final de temporada
Nishishawa
és el màxim
golejador
de la lliga japonesa
i un dels jugadors
més populars
del seu país
El davantí passarà
demà a la revisió mèdica
previ a la incorporació
a l'equip
I en bascet avui
es juga a la majoria
dels partits
de la vuitena jornada
a la lliga CB
El Barça en repa
el Palau
el líder
l'únic Caja de Màlaga
a partir de les 9
El Juventut també juga a casa
a les 8
contra el Caja San Fernando
i a dos quarts
de nou
el Casa de Montgirona
s'enfronta el Gijón
S'imposarà el sol
en conjunt
amb restes
de núvols
inovulades
a la tarda
al nord-est
ben moderat
als dos extrems
del país
que al migdia
disminuirà
Continuarà
l'abonança
de temperatures
Repassem
algunes
de les temperatures
a aquesta hora
amb 17 graus
a Palma
de Mallorca
i a València
a Barcelona
en tenim 16
a Tarragona
i Joranà
també 16
15 per Lleida
14 per Pinyà
a Fraga
13
i 8 a Madrid
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Aeroski
Adelantat al Nadal
fins al 13 de desembre
Torró Xocolata Cruixent
Consumers
Rajola 300 grams
129
De Cixona
Rajola 300 grams
289
Bombó Caja Roja
Nesle
400 grams
985
Per Nil Serrana
Vidul
Per peces
1425
pessetes al quilo
A més
10% de descompte
en sendenars
de joguines
pagant amb la targeta
Consumers
I per facilitar les compres
obrim els dies
6, 8 i 10 de desembre
Per un bon servei de cafeteria
amb la Batza Distribuzione Automatica
Tot és comoditat
La Batza Distribuzione Automatica
i la seva màquina Expresso Point
Ideal per a petites empreses i professionals
Per a degustar la qualitat del millor cafè italià
i també cappuccino, tes, infusions, xocolates
La Batza Distribuzione Automatica
Telèfon 62-56-56
Recordi
62-56-56
La Batza Distribuzione Automatica
El millor aroma
Llibreria VIP
Tot un univers de llibres al seu abast
Vingui a la llibreria VIP i trobarà el que busca
i a més amb l'excepcional Preu VIP
un descompte garantit del 5% en tots els llibres
Per això i perquè la seva opinió compta
no vindrà a la llibreria VIP per casualitat
Ja sap quin és el millor regal que pot fer
Un llibre
Els trobarà tots a la llibreria VIP
al carregasòmetre número 24 de Tarragona
Visíti'ns, no es quedarà indiferent
Llibreria VIP
Aquí a la dreta poden veure una autèntica resta funerària romana
que representa la...
A l'esquerra una àuriga romana del segle...
Tarragona té restes meravelloses que han perdurat en la història
Totes les altres restes domèstiques que no tenen una recollida al carrer
portem-les al seu lloc
directe a la deixalleria
Només així tindrem una ciutat encara més neta i endreçada
Fes un gest per Tarragona
Ajuntament de Tarragona
El matí de Tarragona Ràdio
Ara passen gairebé set minuts de la una del migdia
Des de les vuit estem dedicant íntegrament la programació del matí de Tarragona Ràdio
A Tàrraco
Tarragona patrimoni de la humanitat
I els pròxims minuts els compartirem, doncs, per exemple, amb els alcaldes de Rodan, d'Altafulla
Que també, evidentment, són partíceps d'aquesta felicitació
Que la societat tarragonina de les comarques de Tarragona s'està fent mútuament
Primer, però, volem saludar la Maite Miró
És la cap del servei d'arqueologia de la Generalitat
Maite, bon dia
Bon dia
Benvinguda, t'agraïm que siguis aquí
Però jo no sé si vostès saben, la feina de la Maite, entre altres coses, és voltar per tota la demarcació
Controlant, vigilant, parlant, fent, doncs, que totes aquelles excavacions, investigacions que s'estan duent a terme, doncs, funcionin
I ara m'has dit que venies de la Ribera d'Ebre
De la Ribera d'Ebre, sí
Què s'està fent allà, la Ribera?
Ara s'estaven fent unes races de delimitació en els terrenys on es vol construir la nova central de cicle combinat
I com que és una zona on hi ha llaciments arqueològics, doncs primer s'ha de veure, aviam, si pot quedar alguna cosa afectada
Veus, allò és un dels elements que està sortint al llarg del matí
Aquesta harmonia entre arqueologia, entre patrimoni, entre la ciutat viva, és complicat tot això
Sí que és complicat
Hi ha molts interessos pel mig i moltes coses a defensar
I clar, arribar a un punt d'inflexió que sigui satisfacció per tothom, jo crec que és una tasca força complicada
És complicat, passa que cada vegada la societat va prenent menys consciència
I cada vegada, tot i ser un munt de coses que s'han d'anar conjugant
Em sembla que mica en mica, per part de totes les parcel·les de la societat, doncs cada vegada
Les coses es poden fer d'una manera una mica més fàcil
Com a mínim és bastant més fàcil que 20 anys enrere
I suposem que cada vegada serà molt més fàcil conservar el patrimoni
I no parar el que és la vida d'una ciutat que sempre està en marxa
Aquesta en marxa ja està viva a Maite
Ara totes les persones que us dediqueu al munt de l'arqueologia
Teniu la sensació que us estaran examinant constantment?
No ho sé, de fet em sembla que sempre ens estan examinant una miqueta
I suposo que ara, clar, el fet que té un abast molt més universal
Doncs sí que potser hi haurà una mica més de...
Però bé, de fet en part ja està bé com més la societat molt més s'impliqui en tot això
I el fet de ser patrimoni de la humanitat, doncs vol dir que la gent s'ho fa molt més seu
Doncs és molt més fàcil, també és una ajuda per parlar en els tècnics i en els professionals del tema
No ens podem estar d'aquella pregunta que estem reiterant al llarg del matí
Hora i moment que s'ha assabentat la Maite, que es confirmava la notícia
Jo m'he assabentat cap a dos quarts de vuit del matí
O sigui, quan m'ha sonat la ràdio per despertar-me
O sigui, ha sigut la primera notícia en la que m'he despertat
I què ha pensat? Home, és que no podia ser d'una altra manera o què?
Home, sí, no, ja ens esperàvem que la cosa aniria així, no?
Vull dir, per totes les notícies que ens arribaven des de Cini
Totes les últimes coses que s'havien estat parlant aquests últims mesos
En principi, doncs, la notícia tenia que ser aquesta, no?
Vull dir, el que m'hagués sorprès és que hagués sigut una altra
Ara, un cop passin les primeres celebracions, doncs, aquest fil a l'agulla que ja teníeu posat
Des de fa molt de temps haurà de cosir més de pressa, més a poc a poc
Què passarà, Maite, des d'aquesta vessant professional?
Des d'aquesta vessant professional, nosaltres anirem continuant amb la nostra tasca
Bé, de fet, les tasques d'investigació del patrimoni, doncs, es van continuant
El que és desitjable és que ara, doncs, sent patrimoni de la humanitat
I que és un... o sigui, si és una marca que pot aportar turisme, que pot aportar reconeixement
També, de fet, és una nominació que no hem d'olidar que ens obliga molt a tots i a les institucions
I de cara a posar-hi més, no?
És a dir, bueno, doncs, si fins ara s'hi posaven recursos i s'hi posaven interès, doncs, ara se n'ha de posar molt més, no?
I aleshores, doncs, que es pugui potenciar, doncs, més la investigació, la conservació, la difusió d'aquest patrimoni que tenim
La conservació i, com bé deies, la investigació. Jo, de vegades, tinc la sensació que estic visquent en un jaciment obert, encara
Sí, és que Tarragona és un jaciment obert
Bàsicament, a més, vull dir, aquí tenim, bueno, no sé si és un avantatge o un desavantatge
O sigui, des del punt de vista de resoldre problemes, potser és un desavantatge a nivell dels constructors i a nivell de tot
Clar, a nivell de la investigació, tot aquest últim boom constructiu, doncs, clar, ens ha permès, doncs, assabentar-nos de moltes, de moltes coses que no sabíem, no?
Ara, doncs, primer la setmana passada vam presentar el llibre de les jornades que vam fer l'any passat de Tarracó 99
Amb totes les últimes investigacions d'aquests darrers cinc anys
I, realment, a nivell d'investigació i a nivell de coneixement sobre la ciutat de Tarracó, doncs, aporta moltíssimes novetats i dades interessantíssimes
que fins fa poc temps, doncs, no, doncs, no teníem
Clar, el problema és que molta part d'aquesta investigació és deguda als problemes d'excavacions de solars on s'ha de construir, no?
És a dir, tampoc no tenim, tampoc, aquesta tranquil·litat de fer investigació pur i dura
És a dir, bueno, excavem aquest solars, doncs, només pel gust, bé, el gust, tal, dir, bueno
No és com excavar al desert, eh? Ni a la selva amazònica
No, de fer investigació, no? És a dir, home, hi ha llocs, no? És a dir, hi ha algunes zones, no, que encara es poden, encara es podrien fer, no?
A nivell de monuments, però, clar, vull dir, és una mica l'inconvenient de viure en una ciutat, una ciutat que encara, doncs, es viu
Jo crec que, de totes maneres, Maite Miró, per acabar, avui ens podem prendre un parèntesi, no? De tota aquesta feina, tota aquesta preocupació
I tant
I dedicar-nos a la celebració
Sí, sí
Agraï moltíssim a la Maite Miró, la cap de servei d'arqueologia de la Generalitat, que ens hagi acompanyat avui, de Tarragona, perdó, eh? Que quedi clar, això
Que ens hagi acompanyat avui, que hagi interromput, doncs, aquest moviment que té constantment per la demarcació de Tarragona
Moltíssimes gràcies, Maite
Gràcies a vosaltres
Adéu-siau, bon dia
Dos minuts, un quart de dues de la tarda, una petita pausa
I tot seguit, mirarem de contactar amb dos dels municipis que també han rebut aquest guardó
Estem parlant de Roda de Barà i estem parlant d'Altafulla
Anem un moment cap a l'estudi de la Rambla Nova i tornem immediatament des de la plaça de la Font
El matí de Tarragona Ràdio
Tarot Alba
¿Quieres saber tu futuro? 906 42 02 08
906 42 02 08
Llámanos
Las cartes te aconsejan
906 42 02 08
Pero 8
20ena festa de l'oli de l'almoster
Aquest diumenge 3 de desembre a partir de les 9 del matí al costat de la pista esportiva
Et convidem a esmorzar a Llonganissa, Cancelada, Botifarra i Arengades amb l'oli d'enguany
A més hi haurà ballada de sardanes i cercavila amb els nens de l'almoster
I si vols podràs visitar l'almacera de la cooperativa
Recorda, aquest proper diumenge, dia 3 de desembre, t'esperem a l'almoster
Aquest any t'ho perdràs?
Necessiten marcar una foto, un pòster, un quadre?
Vingui a Ribasart i podrà trobar allò que busca
A Ribasart tenim taller propi d'emmarcació i la més gran varietat amb marcs i motllures
I si vol, també podrà triar entre una gran varietat de quadres per a decoració
A Ribasart tenim solucions a la seva mida
Ribasart, Méndez Núñez 10, Tarragona
Telèfon 977 23 62 84
Ribasart, emmarcadors des de 1944
El matí de Tarragona Ràdio
És un quart de dues en directe des de la plaça de la Font
Esgotant ja els darrers minuts d'aquest programa especial
Que els acompanya des de les 8 del matí
Marta Domènec ja la tenim aquí
Ha visitat algun petit paisatge de casa nostra
Ella amb tot el seu plec de papers
Amb tota aquesta documentació que ha cercat dies previst
El nomenament de Tarragona Patrimoni de la Humanitat
Com has vist l'ambient tu que has voltat per Tarragona, Marta?
Doncs bé, ara m'estaven comentant des dels estudis centrals
Que no havíem anat a la capçalera del CIRT
I sí, nosaltres teníem previst anar a la capçalera del CIRT
Però amb el Joan hem vist que era impossible estacionar el vehicle
Perquè estan fent obres
Estan obrint la calçada per tal
Suposo que és el tema de la televisió per cable i tot això
I aleshores doncs ha sigut impossible
Era difícil l'accés, no?
Sí, era difícil i ha eliminat un dels carrils i per tant no ens hi podíem quedar
Hem optat per anar al portal del Roser i al fòrum provincial
Jo abans de donar pas als pròxims convidats només volia recordar dues coses
Perquè hem parlat molt de tot el que s'ha fet en aquesta ciutat
I és que Tarragona Ràdio també ha fet coses durant aquest temps per la candidatura
I per exemple, l'any 1998, el mes de gener, va començar un programa en directe cada setmana
Des d'un monument diferent per parlar del patrimoni de la nostra ciutat
Amb moltíssims convidats que van passar per aquest programa
Alguns dels quals avui han estat també aquí amb nosaltres
I el mes de juny vam iniciar un espai dedicat a les ciutats i conjunts monumentals de l'Estat
Que en aquells moments ja eren patrimoni de la humanitat
I en aquests dies previs ja saben vostès que entre la una i dos quarts de dues
Aquesta hora aproximadament passegem amb la Sílvia García per les rutes de l'imperi
Estem aprenent moltes coses a través d'aquest concurs
Que ens dona la possibilitat de parlar de patrimoni amb els ciutadans i ciutadanes de Tarragona
Ara és moment, hem de desplaçar-nos una miqueta en la comarca
I posar-nos en contacte amb l'alcalde de Roda de Baral
Tenim a l'altre costat del fil telefònic, senyor Rafael Ciuró, bon dia
Bon dia, bon dia
I a l'altra línia tenim el senyor Manel Ramon Fuentes, alcalde d'Altafulla
Bon dia a tothom
Enhorabona a tots dos
Molt bé, moltes gràcies
Com han rebut la notícia aquesta matinada?
Bé, aquí em pregunta molt de Roda, molt d'Altafulla
Doncs comencem pel de Roda
Sí, doncs jo crec que ha sigut una cosa excepcional
Crec que estem donant una bona imatge
I crec que no tan sols a Roda de Baral
Si no tots aquests trets de monuments
Crec que a la llarga se'n parlarà força
Jo si parlem de Roda de Baral
Podrí que aquest monument que tenim a Roda
Nosaltres ja fa molts anys que anem al darrere d'això
Però vull dir que és que ara
El que sí hem d'intentar és superar
O sigui, superar inclús l'entorn de l'art
O sigui, jo crec que a l'art de Baral
És el monument
Però el que sí hem de mirar
És d'arreglar tot l'entorn
L'entorn que es puguin parar
Bens els autocars
Que és el que necessitem
Si és un patrimoni de la humanitat
Ens ha de vindre gent de fora
Molta gent forastera
I hem d'arregar una miqueta l'accés
I això és una cosa que l'Ajuntament d'Arral de Baral
En si tindrem endavant
El senyor Rafael Siureu està en la línia
De molts dels nostres convidats
Molt bé, ens alegrem
Però hem de millorar
Hem d'anar més enllà
L'alcalde d'Altafulla
També, doncs, imagino
Que pel que fa a la part patrimonial
Parlem de la Vila Romana dels Mons
Doncs també caldria millorar
Tot i que s'han pres iniciatives força interessants
En aquests darrers temps, no?
Sí, bé
En primer lloc
El tema de la declaració de la nostra Vila Romana dels Mons
Com a patrimoni de la humanitat
És un fet, com ho diu el meu company de roda
Excepcional
I històric
O sigui, això marca una fita
I, per tant, a partir d'aquí
Tenim de tirar endavant
I també promocionar
Tots aquests monuments
Que tenim aquí a Altafulla
Que és la Vila Romana dels Mons
Que no deixa de ser
Ni més ni menys
Que una residència
I una autoritat imperial
Del segle I de Tarragona
Un d'unbir
Que vivia aquí a Altafulla
Que venia a descansar aquí a Altafulla
I que, per tant, això demostra
Quina era la extensió
De la capital
De la Hispania
Fiterior
Que era Tàrrec
Senyor Ciuró
Aquí a Roda
Se'n parla
Pels carrers
Com han rebut els habitants de Roda
Aquesta notícia
Doncs la gent molt content
Si està clar
Que hem de preparar
Inclús una festa
Segurament que demà
Avui ha sigut molt ràpid
Per prendre una festa i tot
Que sigui a la lliure de Barà
Que sigui aquí al poble
Perquè la gent està molt animada
Crec que és una cosa
Que la gent ho aprecia molt
Bé, ho aprecien
I ens sembla que s'ha d'apreciar
No tan sols la gent de Roda
Sinó la gent de tot arreu
Crec que a l'Arte de Barà
Ja sabem que
Que té el seu
En fi
Els seus dos mil anys
És el seu monument històric
Però en si
El declarar el patrimoni de la humanitat
Crec que és un tema
Que ja fa anys
Que anàvem al darrere
I crec que ho hem aconseguit
I crec que és molt positiu
Molt positiu
Però a nivell cultural
A nivell turístic
A nivell de
En fi
Crec que és un tema
Que s'haurà d'explotar molt
Diguem-ho així
Altafulla se'n parla al carrer
Sí, evidentment
No podria ser d'altra manera
De fet nosaltres
Ara a la una
O sigui ja ha passat
Hem fet un trillet de campanes
I
Una tirada de coets
I evidentment
També hem de preparar
Actes institucionals
Per intentar celebrar
Aquest
Hemèrides
Històric
Com he dit
Anteriorment
Probablement
Ja per acabar
Senyor Siobreó
Senyor Manel Ramon
Jo imagino que
Vostès estan
Completament d'acord
En que no diem tant
Tarragona patrimoni de la humanitat
Si només havia Tàrracó
Patrimoni de la humanitat
No?
Sí
Sí, és evident
I he dit abans
Doncs que Tàrracó
Era la capital
D'una vasta zona
De l'imperi romà
I durant un període
De la història de Roma
Va ser la capital
Inclús li va treure la importància
A el que era la pròpia Roma
Perquè aquí va vindre August
I durant els anys
O dos anys
Que va estar aquí
O dos estius
Que va estar aquí August
Aquí a Tarragona
Doncs va ser la capital
De tot l'imperi romà
I per tant
Això
Tarragona
I sobretot
Les viles
Que han tingut monuments
Doncs declarats
Patrimoni
Patrimoni de la humanitat
Com pot ser també Constantí
La pròpia Tarragona
En el que s'emporta
La gran pastís
D'aquesta declaració
Roda de Barà
I nosaltres
Doncs s'han de sentir
Molt orgullosos
Doncs de formar part
Diguem
De la història de la humanitat
Doncs moltíssimes gràcies
Senyor Rafael Siuro
Alcalde de Roda de Barà
Manol Ramon Fuentes
Alcalde d'Altafulla
Per atendre la trucada
De Tarragona Ràdio
En un futur
De ben segur
Que tindrem ocasió
De parlar-ne
Àmpliament
D'aquests conjunts
Monumentals
Arquitectònics
Del llegat romà
Que pertoquen
Els seus municipis
Moltíssimes gràcies
I enhorabona
Un altre cop
Molt bé
Gràcies a vosaltres
Adéu-siau
Bon dia
Adéu-siau
I ara ja estem
Gairebé en la recta final
D'aquest programa especial
Del matí de Tarragona Ràdio
5 hores i mitja
De ràdio
Parlant del patrimoni
Volem acabar
Aquest programa
Amb una connexió
Amb Austràlia
Que establirem
En els darrers minuts
Però la Marta
Que està prenent nota
Sense parar tot el matí
Diu
Escolta
Fem una mica
Balanç del programa
Ni que sigui numèricament
Hem estat parlant
Moltíssim
Del patrimoni
Jo tinc la percepció
Que hem abordat
Diferents aspectes
Del que significa
Aquesta candidatura
No és mèrit nostre
En tot cas
Sinó de totes aquelles persones
Que s'han acostat
Als nostres micròfons
Que quantitativament
En parlant
Doncs representen
Un número considerable
Doncs si no m'he descomptat
Crec que han estat
Un total de 42 persones
Les que avui han participat
En aquest programa
Evidentment
Sense comptar
Doncs
A nosaltres dues
Hi hagi algun més
Que se m'ha pot haver escapat
A més a afegir una cosa
M'acaba de dir
El tinent d'alcalde
De l'Ajuntament de Tarragona
I Joan Aregio
Que una senyora
Li ha comentat
I que creu que és molt interessant
Que si el diu
Sabta
De sortir els seguits i populars
I tots hem d'estar molt contents
El que ha de fer la ciutadania
És fer el mateix que fa
Per la festa major
Guarnir també els balcons
Treure les senyeres
I posar domassos
I tot el que tinguem a casa
Per tal
De demostrar a tothom
Aquest tàrrec és ja
Patrimoni de la humanitat
Doncs aquesta és una invitació
Que lliurement
Els tarragonins i tarragonines
Poden seguir
De ben a prop
I començar
A guarnir els seus balcons
Dèiem que volíem acabar
Aquest programa especial
Intens
Del que hem gaudit
Des de la sintonia
De Tarragona Ràdio
Amb una connexió
Amb Austràlia
Que en definitiva
És posar el punt i final
Tal com iniciàvem
Aquest programa
Tenim
A l'altre costat
Del fil telefònic
Una vegada més
L'atinent d'alcalde
Responsable de patrimoni
De l'Ajuntament de Tarragona
Maria Mercè Martorell
Bon dia
Bona tarda
Jo ja no sé
A quina hora vivim
Ni a Austràlia
Ni a Tarragona
Què tal Iolanda
Bona migdia
La tarda
A Tarragona
Aquí
Bona nit
Perquè ara ja són
Les 10 i mitja de la nit
Doncs jo imagino
Que ja heu sopat
I ja a punt d'anar a dormir
No?
Perdó
Que ja heu sopat
I ja a punt d'anar a dormir
Aquestes hores
No
Ara estem sopant
Perquè ens heu fet un sopar
Ara veu sentir el coroll de fons
Ens heu fet un sopar
Al Ministeri d'Esconsos Exteriors
A totes les delegacions espanyoles
A tots els observadors
Que hem vingut
A cada una de les candidatures
I amb alguns membres
Del que són pròpiament
De l'Assemblea
No?
I bé
Estem aquí tots molt contents
Perquè a més a més
De les 5 candidatures
Han passat a les 5
I també per altra banda
Perquè en tot moment
Hi ha hagut una relació
Molt bona
Una relació excel·lent
Entre totes les candidatures
Vull dir
Hem fet pinya
I hem anat junts
A tot arreu
I els uns ens hem deixat càmeres
Als altres
Als altres han passat e-mails
Per als altres
Vull dir
Ha sigut realment magnífica
L'experiència
En tot sentit
Heu mantingut
Diferents contactes
Des de primeres hores
De la matinada
Aquí a Tarragona
Amb diferents persones
De la ciutat
I ho imagino
Que heu pogut copsar
L'ambient
Que s'està visquent
Avui a Tarragona
No?
Sí
La veritat és que
Per el que vosaltres
Ens heu anat explicant
I la resta de mitjans
I el que ens han dit
Les persones
Que ens han anat trucant
Ens han trucat moltes persones
Molts amics
Molts coneguts
Per felicitar'ns
Quan ens ha vingut la notícia
Doncs la veritat
És que ens hem emocionat
Perquè el fet que
A les 6 del matí
Hi hagués gent
A la plaça de la Font
I que a les 8 del matí
Hi hagués l'èxit
Amb tot el que ha sigut
La llançada de les albes
Les sirenes
I les campanes
Realment ens emociona molt
I les hem pogut sentir
A través vostre
Quan ens heu trucat
Hem pogut sentir
Un truixet
De les albes
Ara ja acabada
Han de celebrar-ho
A Austràlia
I preparets per celebrar-ho
Aquí a la ciutat de Tarragona
A punt d'agafar l'avió
Com aquell que hi diu
Sí
La veritat és que
Com que hem dit
Que a canviar els avions
Que teníem previst
Ja teníem tornades obertes
Per si s'allargava
Més o menys
Tornem amb vols diferents
Els diferents membres
De l'expedició
Alguns a les 6 i mitja
Del matí
Ja tenen que agafar pols
Nosaltres l'agafem
Una miqueta més cara
A les 10
Però en qualsevol cas
Ja
Potser començar
En picant a l'hotel
A preparar maletes
Per demà
Però bé
La nit encara és jove
Tenim moltes hores
Per dormir en el vol
Per tant jo crec
Que tots els que estem aquí
A mi que estem molt cansats
Ara el cansament no es nota
Perquè és més la satisfacció
I l'alegria
Que cada una
De les nostres candidatures
Ha sigut designada
Patrimoni de la humanitat
Perquè això suposa
El reconeixement
A la tasca
De moltes persones
Al llarg de molts anys
Funcionaris
Polítics
Maria Mercè Martorell
Gràcies per atendre
Una vegada més
La trucada de Tarragona Ràdio
Molt bon dia aquí
Molt bona nit
Que descanseu
I us esperem el dissabte
Aquí a la ciutat de Tarragona
Moltes gràcies a vosaltres
I moltes gràcies també
Pel seguiment que esteu fent
En tot moment
Abans de la designació
Pràcticament durant
I després
Moltes gràcies
Per el vostre ajut
I perquè és molt agradable
Des d'aquí a Cers
Aquí us apropa de Tarragona
Adéu-siau
Gràcies
Adéu
Adéu
Gràcies
Valoracions
Felicitacions
Moltíssimes
Declaracions
D'enhorabona
Per aquest nomenament
Tàrraco
Patrimoni
De la humanitat
No oblidem la història
Que de la història
Se n'aprèn
És alguna cosa més
Que unes pedres
Posades amb enginy
La proposta d'incloure
A Tàrraco
En la llista de patrimoni
De la humanitat
Estava justificada
Per l'interès social
Hòstia
âm I