Tarragona, el sostre del món.
Programa especial de Tarragona Ràdio a l'Everès.
Bon dia, són les 8 del matí i l'expedició Tarragona a l'Everès està en el tram final de la seva ascensió.
Tot i això, les notícies des del camp base de l'Everès no són del tot positives,
ja que l'atac final no segueix al ritme previst.
Ara mateix, Javier Aymar es troba a uns 8.700 metres d'alçada
i tot sol intenta fer el cim de la muntanya més alta del món.
Un problema tècnic ha fet que Jaume Garroset hagi hagut de tornar cap al camp 4
i Jacob Salvador també ha hagut de tirar enrere a causa de la fatiga.
Si Javier Aymar segueix amb el ritme actual, es calcula que en 3 hores podria fer el cim.
Aquesta és la màxima actualitat de l'expedició Tarragona al sostre del món.
Tarragona a l'Everès, una expedició que va sortir ja fa més d'un mes de la ciutat de Tarragona
i que des de fa unes quantes hores està fent l'intent de cim,
l'atac final a la muntanya més alta del món.
Sortien la passada nit, al voltant de les 7 de la tarda, hora catalana,
sortien Jaume Garroset, Javier Aymar i Jacob Salvador,
però, insistim, diferents problemes tècnics i de fatiga
han fet que ara mateix només Javier Aymar estigui tot sol fent l'intent de cim.
Tot això, el que ha passat en les últimes hores en aquesta expedició Tarragona a l'Everès,
us ho explicarem a partir d'ara, aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio en aquest programa especial.
Us explicarem el que està passant en contacte directe amb el camp base de l'Everès.
Allí hi ha un dels membres de l'expedició, Joan Borreguero.
I també, via telefònica, contactarem amb diferents familiars i companys
d'aquests nou expedicionaris tarragonins que intenten assolir la muntanya més alta del món.
Aquestes són, doncs, les notícies actualment d'aquesta expedició Tarragona al Sostre del món.
Aquest programa que comença ara mateix i que s'allargarà durant els propers minuts
i esperem poder-lo tancar amb les bones notícies que Tarragona ha fet al cim de l'Everès,
el fem possible des dels controls tècnics, Joan Maria Bertran,
i des de la redacció i davant dels micròfons, Joan Andreu Pérez i Carles Cortés.
Tarragona a l'Everès. Programació especial a Tarragona Ràdio.
A partir d'ara i en els propers minuts, escoltarem una entrevista enregistrada amb Joan Borreguero.
Fa escassament un quart d'hora parlàvem amb ell perquè ens expliqués com estaven les coses.
I tot seguit escoltarem aquesta entrevista amb el camp base de l'Everès,
on està, insistim, Joan Borreguero, un dels membres de l'expedició.
I també d'aquí uns minuts parlarem amb una de les persones que no ha dormit aquesta nit
perquè està pendent del que està passant amb aquests expedicionaris.
Parlarem amb Anna López, la companya d'en Javi López,
una de les persones que ara mateix està en un dels camps d'alçada de la muntanya més alta del món, de l'Everès.
I també d'aquí una estoneta parlarem amb una de les persones que fa tres anys
intentava assolir el sostre del món i que no podia ser l'Òscar Anguera.
També el tindrem d'aquí una estoneta perquè des del seu punt de vista,
des del punt de vista de l'alpinista, ens expliqui què és el que li pot estar passant ara pel cap
a Javi Aymar, a Jaume Garroset, a Jacob Salvador
i, en definitiva, als nou expedicionaris tarragonins.
Són les 8 i 5 minuts del matí.
Ara mateix són 3 hores i 45 minuts més a la muntanya més alta del món.
Per tant, estan a punt de complir-se les 12 del migdia a l'Everès.
Escoltem aquesta entrevista enregistrada.
Joan Borreguero ens atenia fa escassament un quart d'hora des del camp base de l'Everès
i ens explicava, fil per randa, com està actualment la situació.
Bé, sí, un petit canvi.
A veure, havien dos membres, Jacob i Xavi Aymar, que pujaven cap amunt, han arribat a 8.600 metres
i Jacob ha tirat cap enrere perquè ho veia bastant complicat, el pujar i baixar.
Llavors el Xavi Aymar diu que tira amunt, tira amunt, cap d'expedició ja li ha dit que,
bueno, que si ho veu factible, sí, si no, que tire cap a baix, però el diu que tira amunt
i ara mateix va sol, Xavi Aymar, l'última comunicació diu que estava a 3 hores del cim.
A 3 hores?
Sí, a 3 hores del cim.
I fa molta estona d'això?
Com?
Fa molta estona que us ho ha comentat això?
No, això fa 10 minuts.
Fa 10 minuts.
En principi va sol, no hi ha cap expedició amb ell i, bueno, ho veiem bastant, bastant arriscat
la decisió que ha pres, però, bueno, diu que ho pot fer i que està animat
i va molt a poc a poc, però, bueno, està molt a prop del cim, són 200 metres, 150-200 metres
i, bueno, de moment va amunt.
El Jacob...
Estarem tots bastant nerviosos pel tema aquest i, bueno, esperem a veure que tot vagi bé.
El Jacob, per tant, està tornant cap al camp 4, ara.
Com?
Ara el Jacob està tornant cap al camp 4.
Sí, està baixant cap al camp 4.
ha arribat un moment en què ha vist que ha calculat, doncs, la distància i tal
i que tenia forces per tornar i que no volia pujar més perquè no ho veia bastant malament
a nivell de forces i, bueno, una decisió bastant encertada i ara mateix està baixant cap al camp 4.
Suposo que l'altra gent del grup estan repartits en els diferents camps.
Sí, al camp 4 tenim el Jaume, que era un membre de la cordada d'atac d'aquesta nit, amb dos xerpes
i al camp 2 tenim tres companys més, que són els que estan, doncs, també a la guai de qualsevol novetat.
Joan, han comentat alguna cosa del temps? Com està el temps ara, en aquests moments?
El temps continua igual, neva i neva esboument i hi ha bo ira.
En principi, si no bufa molt d'aire i té força, doncs, podria fer el cim.
En principi, amb el temps que fa, no és bo, no és bo, però, bueno, ell va fent, va fent.
El que suposo que el fet que vagi sol deu alentir una miqueta més, no?, l'intent de cim.
Si anessin un parell o tres seria més ràpid, segurament.
Sí, sí, amb més gent, només la motivació psicològica de tindre gent al teu costat es motiva molt més.
L'anar sol, en aquella alçada, bastant cansat, bueno, és molt, molt difícil,
però, bueno, s'aconseguir realment és molt meritori.
Suposo que els altres l'esteu animant, m'imagino que com esteu contacte a tots...
Sí, l'estem animant molt i, de vegades, tampoc no vols animar molt
perquè de vegades penses que és una mica arriscat, no?, el que està fent,
però, bueno, ell està... diu que vol arribar i que ho creu factible.
Llavors l'animem, l'animem.
Però, bueno, estem tots amb els nervis flors de pell.
I que ha pres ell mateix la decisió?
S'ha vist amb forces i ha estat ell mateix que ha pres la decisió.
Sí, sí, l'ha pres ell, l'ha pres ell i diu que la distància que queda,
el temps, les forces, que pot fer-ho, que anirà a poc a poc, però, bueno...
I, bueno, nosaltres, en principi, estem amb ell.
És bastant fort, molt fort i creiem que ho pot fer.
Si ell, a més a més, és una persona que sempre, quan diu una cosa, doncs, arriba, no?
I, bueno, sap, es controla les seves forces i les coneix.
Ara mateix està, deies, a 8.600 metres.
No, no, està per sobre d'aquesta alçada, per sobre d'aquesta...
Aquesta alçada ha sigut el punt en el qual s'han separat, Jacob i Xavi.
Això fa una hora i mitja, aproximadament.
És a dir, que ell està bastant més amunt.
No sé exactament l'alçada, possiblement 150-200 metres del cim.
Això és el ritme que va, calculem 3 hores.
I no sé si teniu por que, potser el temps, recordo un comunicat que dèieu
que s'hauria d'intentar fer cim abans de les dues, pel retorn cap al 4.
Sí, exactament.
A partir del migdia, doncs, el temps canvia bastant, comença a bufar aire
i, bueno, ell diu que abans de les dues, o a les dues, estarà ja i baixarà.
La baixada és bastant segura, hi ha una corda,
doncs amb el llum i amb el corda és bastant ràpid i segur baixar.
I comptem amb això, no?, que la baixada està molt bé.
També tenim gent al camp 4 que en un moment donat, doncs, pot sortir a ajudar-lo.
I estem tots a l'expectativa de veure què comenta
i a port d'una emissora i estem en comunicació.
En aquest tram final, que li està quedant ara al Javi,
hi ha alguna dificultat tècnica que pugui complicar una miqueta més l'intent de cim?
Sí, hi ha una dificultat que no sabem si d'aquí no res es trobaran d'ella,
és l'esglao Hillary, que, bueno, és un esglao,
és una paret molt curteta d'uns 10 metres, bastant vertical,
i, bueno, una vegada superat aquest punt, ja només és una cresta,
però bastant ample, que puja cap al cim.
Superat aquest punt, el cim el té a la palma de la mà.
Una curiositat, Joan, com us comuniqueu entre vosaltres?
Ho has comentat amb qualqui que us aneu comunicant,
però aquestes comunicacions són molt seguides o no?
A veure, en principi les comunicacions es fan quan el Javi intenta dir-nos alguna cosa,
doncs baixem cascada cap al camp 2 i el camp 2 cap al camp base,
perquè des d'aquí no el podem copiar al Javi.
Per tant, és una altra, també una mica complicat, una dificultat més, no?
Les comunicacions són quan ell decideix comentar-nos alguna cosa,
o nosaltres animar-lo, doncs fem, però en principi és un cada mitja hora o cada més o menys.
En Jaume ja ha arribat al camp 4.
Ell no sé si ha sortit o ha arribat a sortir amb el problema que havia tingut a la vàlvula.
Sí, sí, el Jaume va sortir a les 11 de la nit i això de la 1, al cap de dues hores,
va tindre aquest problema amb el regulador i va tornar.
Sí, sí, ja fa hores que el camp 4 està molt bé.
Ara es trobava bé, el problema ha sigut el tema del regulador, un problema tècnic.
O sigui, ara, Joan, hem de calcular almenys dues hores per poder assolir el cim, des d'ara mateix.
Sí, bé, és bastant difícil perquè depèn del ritme,
depèn del temps que inverteixin i superar l'esgalau Hillary.
Nosaltres calculem, així, un horari, 3 hores, com a molt.
No sé, si dintre 3 hores no ha pogut arribar, baixarà.
Baixarà perquè també està la limitació de l'oxigen i, bé, aquest és un factor molt important.
Perquè m'imagino que deu notar-se molt la falta d'oxigen en aquestes alçades,
clar, sobretot a partir dels 7.000 metres ja.
Sí, sí, sí, sí.
Bé, inclús aquí al Camp Bacé, 5.400, hi ha gent ja que té problemes d'alçada
i costa, l'oxigen ja es nota, no?, la manca d'oxigen aquí a 5.000.
Doncs a 8.800, allò és un altre món.
Molt bé, doncs Joan, seguirem en contacte.
En propers minuts, en properes hores, ens tornem a trucar, ens tornem a comunicar
i a veure si ens pots donar bones notícies des del Camp Base de l'Everès.
Això esperem. Moltes gràcies per trucar.
Joan, gràcies. Fins després.
Gràcies, adeu.
Aquest era l'últim contacte que teníem amb els expedicionaris a la muntanya més alta del món.
Aquesta connexió era més o menys cap a 3 quarts de 8 del matí, o sigui, ara fa mitja hora.
Són notícies fresques, és l'última hora del que està passant a la muntanya més alta del món,
el que està passant a l'Everès.
Amb en Joan Borreguero hem estat en contacte durant tota la nit, amb diferents connexions.
Hem trucat a 2 quarts de 4 de matinada, hem trucat també a 2 quarts de 6,
i finalment hem fet aquesta última trucada perquè ens expliqués com estaven les coses en aquesta última hora.
Hem de dir, per cert, paral·lelament, a banda d'aquesta expedició Tarragona a l'Everès,
que és la que estem seguint, que és la que ens interessa, que és la nostra,
que si voleu saber més o menys les condicions amb les que es poden trobar-se,
les dificultats que poden tenir, ara mateix a la U de Televisió Espanyola
podeu seguir també una altra de les expedicions que està a l'Everès,
en aquest cas el Filò de l'Impossible, aquest programa que intenta també fer el cim de l'Everès,
el cim de la muntanya més alta del món.
Sembla ser que també tenen alguns problemes,
i és que alguns dels alpinistes que estava previst que arribessin fins al cim han hagut de tirar enrere.
Però vaja, sembla, per tant, que les coses a l'Everès segueixen malament,
sobretot pel que fa al temps, perquè ha complicat una miqueta més l'intent de cim.
Aquesta era la primera entrevista que podíem escoltar i que hem volgut escoltar
en aquest programa especial Tarragona a l'Everès,
amb en Joan Borreguero, el responsable d'estar al Camp Base,
el responsable tècnic de les comunicacions amb l'exterior,
podríem dir que amb casa nostra, Camp Tarragona,
és la persona encarregada de connectar amb els familiars, amb els amics
i amb els mitjans de comunicació, evidentment.
A partir d'ara, altres protagonistes també en aquest programa especial Tarragona a l'Everès.
Una persona que ha estat tota la nit pendent del que està succeint
en aquesta expedició Tarragona a l'Everès.
Ella és la companya d'en Javi López, un dels expedicionaris.
És l'Anna López, amb la que parla el nostre company Joan Andreu Pérez.
Joan Andreu, bon dia.
Bon dia, Carles. Bon dia també a Anna López, la qual de ben segur que haurà estat pendent tota la nit
d'allò que hi passa a l'Everès i amb l'intent de cim dels Tarragonins,
que des de primera hora han intentat atacar el cim de la muntanya més alta del món.
En un principi eren tres, però problemes tècnics han fet que ara només sigui Javier Aymar el que intenti
arribar als 1.848 metres.
Anna López, bon dia.
Bon dia.
M'imagino, com dèiem, que una nit amb nervis l'ha viscuda.
Sí, molts nervis.
I encara estem preocupades per aquí.
Sí, sí, és un dia complicat per ells i, bueno, ja d'esperar a veure com va.
Quina sensació tens, dic, quina sensació tens amb les notícies que t'arriben des del camp bàsic
i que hem pogut sentir ara mateix del Joan Borreguero?
Bé, doncs, penso que és mala sort que precisament avui que ells intentaven fer cim
hagin començat amb problemes i després amb el temps.
Penso que sí, el Jacob s'havia de retirar perquè no ho veia segur, ha fet ben fet.
I, bueno, l'Aymar està ben fort, però, bueno, ara ens ha deixat patint i aquí estem, esperant.
Estàs parlant sempre en plural, m'imagino que us haureu ajuntat a persones per fer forces juntes
i intentar, doncs, d'una manera a una altra, transmetre-ho als nous expedicionaris que estaran ara mateix a l'Everest.
Sí, parlo en plural perquè, clar, les dones sempre estem en contacte per telèfon,
ens expliquem l'últim que sabem cada una i no deixem de trucar-nos, és molt important per un altre.
I, doncs, estem així tota la nit, tota la nit igual.
Anna, dic, quin contacte estàs tenint del que està passant a l'Everest?
Quin contacte?
Quin contacte?
És a dir, m'imagino que hauràs trucat que dos per tres al Joan Borreguero, la persona que està al Can Base.
Sí, ens hem tornat. A veure, he trucat jo, no sé si dos vegades o així, després ha trucat la dona del Jaume i, bueno, i mentre truquem i parlem i ens explica l'últim que sap i, bueno, i ens dona tranquil·litat, no?, i ànims.
Doncs, nosaltres ens anem trucant, després toca a un altre, li explica també les novetats i, bueno, les sensacions, és molt, molt, molt nerviosa, estic, molt nerviosa.
Ara només està el Javier Aymar amb l'intent d'atac a cim. Creus que això li posa un grau de dificultat a l'intent, el fet que només hi hagi una figura intentant arribar als 8.848 metres?
Home, a veure, el que deia, no?, és un xiquet molt fort, que sap el que fa, té experiència en muntanya, però, clar, amb el temps que fa una persona allà dalt,
doncs, has de veure com està, no?, si s'hi troba bé, si ho porta bé, si ho veu segur, però és complicat, és molt, jo penso que una persona sola allà dalt és molt complicat, sí, sí, molt, molt difícil i, bueno, esperem que tot vagi bé.
Les previsions indiquen, segons ens comentava Joan Barregueró, que poden ser encara temps el que hi duri donar-se notícia, en aquest cas, una o dues hores.
Home, clar, pensa que allà dalt els passos que fa són molt lents, 100 metres són d'eternitat,
i llavors ha d'anar a curar, ha de vigilar, ha d'anar bé, ha de mantenir el ritme, no?, i, bueno, no passar-se per no cansar-se, i, clar, i més sol ha de trigar molt, perquè, clar, ara sé qui s'ha marcat el ritme tota l'estona.
Una doble pregunta, la primera, feta i resposta amb el cor, creus que al final se farà el cim?
Jo crec que sí.
Amb el cor?
Sí, sí.
I amb el cap?
Jo, a veure, el conec i penso que ho podria fer, ho podria fer.
Ara, el més... el més sensat que podria fer també, si està una mica malament, és baixar, i ja serà un altre cop, no?, no és el més important.
Si estem patint ara per ell, no?, perquè està sol, i, bueno, és important per tots aquests xiquetes.
La Imar és una persona molt maca i patim, patim, patim molt.
Anna, que moltes gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio, que estarem pendents en els propers minuts, en les properes hores del que es produeixi a la muntanya més alta del món,
i, en tot cas, queda el teu testimoni del comentat en aquests primers minuts de programa especial sobre l'expedició de l'Everest,
que està, doncs, al tram final, intentant aconseguir els 8.848 metres.
Gràcies a tu.
A tu, una abraçada.
Adéu.
Són les 8 del matí i 22 minuts.
Hem escoltat també les paraules d'una de les persones que ha viscut intensament aquesta nit,
perquè no ha dormit, ha estat pendent del que passa amb aquesta expedició Tarragona al Sostre del món.
Tarragona a l'Everest, l'Anna López, la companya d'en Javi López, un dels expedicionaris que ara mateix està allà, a l'Everest.
Per cert, hem de comentar, doncs, el que dèiem abans.
Recordeu que hi ha una altra expedició que no va pel mateix lloc, sinó que va per la cara nord, en aquest cas és l'expedició de televisió espanyola,
el Filo de lo Impossible.
Hem de dir una cosa, aquesta expedició s'ha tirat enrere, ha decidit tirar-se enrere i, per tant, no ataca el cim de l'Everest.
Sembla ser que han tingut diferents problemes i s'han hagut de tirar enrere, han hagut d'ajornar aquest intent de cim.
Per tant, aquestes són les notícies que podem tenir, en aquest cas, des de Televisió Espanyola,
que és un dels mitjans que s'ha desplegat espectacularment en aquest 2000 per intentar assolir el cim de l'Everest.
A més a més, volien recrear, volien reconstruir, doncs, un dels primers intents de fer cim de Mallory i d'Irving.
Sembla ser, insistim, que han tingut diferents problemes i s'han hagut de tirar enrere en aquest intent de cim a la muntanya més alta del món.
Recordem com estan les coses ara mateix.
Ahir a la nit sortien tres expedicionaris cap al pic de l'Everest, cap al cim de l'Everest.
Eren concretament Jaume Garroset, Jacob Salvador i Javi Aymar.
Jaume Garroset, a les dues hores d'ascensió, havia de tirar-se enrere per un problema tècnic en una de les vàlvules de les seves bombones d'oxigen.
Recordem que pugen amb oxigen perquè, doncs, gairebé no n'hi ha i necessiten aquesta ajuda d'oxigen.
Jaume Garroset va tenir problemes tècnics, ha tingut problemes tècnics en alguna d'aquestes vàlvules de la bombona d'oxigen
i havia de tornar enrere cap al Camp 4.
Això volia dir que només es quedaven dues persones al capdavant per intentar fer cim.
Eren concretament Jacob Salvador i Javi Aymar.
Fa una hora escassament, una hora i mitja, Jacob Salvador també ha hagut d'intentar, o de tirar enrere, millor dit,
cap al Camp 4 a causa de la fatiga, a causa del catsament.
I només ara Javi Aymar és el representant d'aquesta expedició a l'Everest per intentar fer el cim.
Aquest atac final s'ha quedat reduït a només una persona.
Sentíem ara mateix l'Anna López que deia que era una persona molt forta, molt valenta i que ella creia amb el cor que podria fer el cim de la muntanya més alta del món.
Per tant, ara mateix les coses estan així.
Javi Aymar és l'home que està fent l'intent de cim a la muntanya més alta del món.
Hem de dir que Javi Aymar té 31 anys, que, i ho comentava fa un instant també, l'Anna López té força experiència.
Ell ha estat sotscampió d'Espanya d'esquí de muntanya i ha fet una ascensió al Mutzagata.
També va estar a l'expedició del 97 a l'Everest.
Ara, per tant, estem pendents del que pugui passar.
Segons ens explicava en Joan Borreguero, podria trigar entre dues i tres hores a fer el cim.
I és que aquests escassament 100-150 metres de desnivell, aquests 150 metres que li queden per arribar al cim de l'Everest,
doncs són lents, estan cansats, estan arrossegant el cansament dels dies anteriors.
I, per tant, es calcula que en dues-tres hores Javi Aymar, si no hi ha cap problema.
I si pot seguir amb la fe i amb les ganes que té, Javi Aymar, com dèiem, en dues-tres hores podria fer el cim de l'Everest.
Tarragona, el sostre del món. Tarragona Ràdio, a l'Everest.
Ara mateix són les 8 i 26 minuts.
Recordeu que l'expedició Tarragona a l'Everest sortia el 19 de març des de la ciutat de Tarragona,
per tant, ara es compleixen dos mesos i un dia des de la sortida d'aquesta expedició.
No va poder ser el 97 i en aquest 2000 ho han volgut tornar a provar.
I encara estan allà fent aquest atac final o intent final de cim, com volen dir-li ells.
No els agrada que es digui atac de cim, sinó que volen fer o volen que es digui intent de cim.
Recordem que els membres de l'expedició d'aquest 2000 de Tarragona a l'Everest són Joan Tomàs Javallí,
Josep Maria Maixer, Jaume Garroset, Javi López, Javi Aymar, Jacob Salvador i Joan Borreguero.
Són els membres d'aquesta expedició Tarragona a l'Everest.
I aquest any, doncs, hi ha diferents canvis respecte a l'expedició del 1997.
Ara tenim connexió via telefònica amb una de les persones que va estallir el 1997
i que aquest 2000 no sé si pateix més o pateix menys, però almenys s'ho ha d'estar escoltant
i ha d'intentar saber les notícies des de casa, des de les comarques tarragonines.
És concretament l'Òscar Anguera.
Òscar, bon dia.
Bon dia.
No sé com es viu una expedició.
Tu vas estar el 97, no pots estar el 2000.
Jo no sé com es pot viure una expedició amb aquesta situació actual teva.
Home, mira, pateixes perquè saps que estan allà i saps el du que és a la muntanya
i clar, des de tan lluny es veuen les coses molt diferents, no?
La situació actual suposo que la coneixes.
Sí, sí, hi ha sentit que el tira endavant només que el Javi Aymar, no?
I bueno, a veure què tal, a veure si el tio té força i endavant.
Òscar, des de la teva experiència, tu vas estar el 97, tu ets un home de muntanya.
Tu com ho veus, això?
Home, jo crec que el Javi és un tio molt fora.
Vull dir, sempre i quan tingui temps i no se li giri gaire el temps i això,
perquè el temps en principi tenen bo, no?
Vull dir, no ho sé, això del temps no sé si...
Sembla ser que hi ha una mica de boira, el cim de l'Everest,
però sembla que aquest és l'únic problema, que de moment no hi ha gaire vent,
que segurament és una de les grans dificultats.
Sí, sí, sí.
No, mentre que el temps li acompanyi, doncs bueno,
si el tio està fort i no té cap mena de problema tècnic, doncs endavant, no?
Clar, hem de destacar que podríem dir que torna a haver-hi mala sort en aquesta expedició,
perquè, per exemple, amb en Jaume Garroset ha tingut un problema tècnic
i s'ha hagut de tirar enrere.
Sí, no, és que contra això ja no pots fer res, vull dir,
si no funciona bé l'equip, doncs mira...
no té més res que assumir-ho, no?
Òscar, un alpinista que ara estigui a l'Everest,
que no sigui en Javi i Marc, que sigui qualsevol dels seus companys,
el Joan Tu, el Josep Maria, en Jaume, el Javi López,
o el Jacob, o el Joan Borreguero,
què pot estar pensant ara mateix?
Hòstia, qualsevol cosa.
Sobretot el que està allà fotut,
el que li deu costar és tirar endavant, no?
I vèncer allò de dir, hòstia, està patint,
i dir, bueno, vinga, va, tiro, tiro, tiro,
i aguantar més a vegades psicològicament que no pas física,
perquè física és dur, però psicològic també és bastant dur.
És més dur, psicològicament?
Home, no sé, físicament és molt dur,
i suposo que allà dalt jo no hi vaig arribar fins allà dalt,
i ha de ser molt dur, però psicològicament també.
Fins a quina alçada vas estar, tu, Òscar?
Bueno, vam estar fins a 700-600,
jo vaig estar fins a 700-300, 700-400.
Com has viscut l'expedició aquest any?
Doncs des de més llunyania, no?
O sigui, els pots seguir més tranquil·lament.
Ja no...
Clar, home, són companys i els segueixes,
però clar, estàs més apartat, més tranquil, no?,
com aquell que diu.
També es pateix, però?
Sí, clar que es pateix.
Home, són companys i es pateix.
El que passa és que, bueno, saps que està ahí el risc,
i bueno, però no passa res aquí endavant.
Suposo que, clar, també la complicació s'ha afegit
perquè els dos xerpes que tenien, que els estaven acompanyant,
han tingut problemes també de fred als peus,
s'han hagut de tirar enrere.
És molt diferent pujar amb xerpes o pujar sol, en aquest cas,
encara que sigui un sol o pujar dos, amb xerpes o sense?
Home, el xerpe està ajudant.
Vull dir, més si els xerpes que tenen, jo no sé el cas que és,
però si són gent que ja està, ja s'hi ha fet a la muntanya
i ja han pujat alguna vegada, com es dona el cas,
doncs clar, tenen experiència, vull dir, això es nota, no?
Ara hem de seguir pendents, no?, segurament, d'aquestes notícies.
Sí, sí, a veure què és el que fa el Javi i endavant.
Clar, la pregunta, crec, d'abans del nostre company Joan Andreu Pérez,
amb l'Anna López, segurament és molt encertada.
Tu, amb el cor, com ho veus?
Jo, amb el cor?
Sí.
Home, el cor, el cor, jo no el vull fer anar massa.
Jo suposo que si no, s'endarrereix molt i el tio, si veu...
És que clar, és molt diferent veure-ho des d'aquí que des d'allà,
vull dir, les coses han d'estar passant pel cap del Javi.
I així, girant.
I amb el cap?
Amb el cap?
Jo amb el cap?
Sí, com ho veus?
Sí, jo crec que té possibilitat, ell sempre quan, vull dir, és un tio fort, vull dir, jo hi confio en ell.
O sigui que haurem de seguir pendents, eh?
Jo crec que sí.
Aquest tram final deu ser dificultós, perquè, vaja, ens ha explicat en Joan Borreguero
que li queden escassament 100-150 metres i pot trigar entre dues i tres hores.
Clar, és que, ja et dic, nosaltres no hi vam arribar i jo no vaig arribar tan altada, no?
Però suposo que és allà dalt on se nota de veritat la veritat, no?
On de veritat, saps on està, t'adones on estàs fotut, no?
És el tros dur.
Doncs, escolta, Mòscar, que espero tornar-te a trucar d'aquí una estona
per tenir bones notícies, per comentar quines sensacions deu tenir un alpinista
quan ha fet el cim de l'Everest, a veure si ho podem fer.
A veure si és veritat.
Òscar, moltes gràcies també.
Molt bé, vinga.
Bon dia.
Adéu, bon dia.
L'Òscar Ranguera era un dels expedicionaris el 1997.
Ara, el 2000, no ha pogut estar amb l'expedició,
però també vol saber i ha estat seguint intensament.
Aquests darrers minuts, aquestes darreres hores de l'expedició,
Tarragona a l'Everest.
Tarragona, el sostre del món.
Programa especial de Tarragona Ràdio a l'Everest.
Són ara mateix les 8 del matí i 33 minuts.
Fa 33 minuts hem començat aquest programa especial
amb motiu d'aquesta expedició Tarragona al sostre del món,
Tarragona a l'Everest.
Recordeu que les notícies actualment indiquen que Javier Aymar
està intentant assolir tot sol el cim de l'Everest,
el cim de la muntanya més alta del món.
I és que, tot i que va sortir acompanyat amb dos xerpes
i amb en Jaume Garroset i en Jacob Salvador,
per diferents problemes s'ha quedat sol en aquest intent de cim.
Jaume Garroset va tenir un problema
en una de les vàlvules de la bombona d'oxigen,
en el regulador de la bombona d'oxigen.
Jacob Salvador ha acusat la fatiga,
el cansament hi ha hagut de tirar enrere també cap al Camp 4
i els dos xerpes que els estaven acompanyant
han patit problemes de fred als peus,
gairebé símptomes de congelació
i, per tant, també van haver de tirar enrere cap al Camp 4.
Ara queda al capdavant Javier Aymar.
Les notícies de l'Everès que són relativament bones
i és que Javier Aymar està intentant fer el cim de l'Everès,
tot i que no pot estar acompanyat dels altres dos companys d'acordada
que estaven prevists,
que eren en Jacob Salvador i en Jaume Garroset.
Recordeu també aquesta notícia
de la que us informàvem fa uns minutets
i és que aquesta expedició del Filo de lo Impossible,
aquest programa de televisió espanyola,
de la U de Televisió Espanyola,
s'ha hagut de tirar enrere en l'intent de cim,
en l'intent de fer el cim de la muntanya més alta del món,
el cim de l'Everès.
Hem de dir, per cert, que en aquest 2000
altres expedicions sí que han pogut fer el 2000...
Perdó, l'Everès.
En aquest 2000 sí que han pogut fer l'Everès.
Hem de dir, per exemple,
que hi ha hagut dues expedicions russes
que van poder coronar la muntanya més alta del món.
Va ser durant aquesta setmana,
a principis d'aquesta setmana,
una expedició de l'exèrcit britànic
també va poder assolir el cim de l'Everès
i també va poder assolir el cim de l'Everès
una expedició catalana del Còrdeu de Catalunya,
l'expedició Caixa de Manresa,
que ho va fer a principis també d'aquesta setmana.
Altres dues persones,
en aquest cas per la cara sud,
també ho han assolit.
Concretament un canadenc i un paquistaní.
Són les úniques expedicions
o les úniques persones aquestes,
dues expedicions russes.
Una expedició de l'exèrcit britànic,
l'expedició Caixa de Manresa
i aquests dos expedicionaris que ara van sols,
absolutament sols,
un canadenc i un paquistaní,
són els únics que fins al moment
han pogut fer el cim de l'Everès.
I hem de dir també, paral·lelament,
que després de l'expedició tarragonina,
hi ha altres expedicions a la cara sud de l'Everès
que estan intentant assolir el cim.
Per exemple, hi ha una expedició andalusa
que sembla ser atacarà el cim de l'Everès demà mateix.
També hi ha un personatge sol,
un espanyol anomenat Carlos Soria,
que segurament s'afegirà a aquesta expedició andalusa.
I finalment també hem de comentar
una altra expedició per aquesta cara sud
que va treballar en diferents camps d'alçada
conjuntament amb l'expedició tarragonina.
És una expedició danesa
que finalment no va voler fer el cim
conjuntament amb l'expedició tarragonina.
I els tarragonins van voler fer el cim
tan aviat com podien
i aquesta era l'oportunitat.
I estem pensant en aquesta oportunitat
i estem vivint aquesta oportunitat.
I és que Javier Aymar
ens encena aquesta flama de dir
Tarragona ha fet el cim de l'Everès.
Ara mateix són les 8 i 36 minuts del matí.
Fem una petita pausa,
fem una parada per la publicitat
i d'aquí una estona busquem més protagonistes
en aquest programa especial
Tarragona a l'Everès.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Les 8 del matí i 39 minuts
estem en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
als 102 puncers de la freqüència modulada.
Estem vivint aquesta expedició
Tarragona a l'Everès.
Recordeu, ara mateix la situació està així.
Javier Aymar està en solitari
intentant assolir el cim de l'Everès.
8.848 metres.
Les últimes notícies,
que ens han arribat fa escassament a una horeta,
ens indiquen que en Javier Aymar
podria estar al voltant dels 8.700 metres.
Escassament a 1.500...
Perdó, a 150, més o menys,
150, 170 metres del cim de l'Everès.
parlàvem d'un dels aspectes que pot ser important,
l'aspecte físic.
I, per tant, hem de parlar d'aquest aspecte físic
i quina situació pot tenir ara mateix
en Javier Aymar.
Qui millor per parlar sobre aquesta situació
i sobre aquest tema,
que en què cometa el preparador físic
d'aquesta expedició?
Doncs, així és,
és una de les figures
que més ha preparat físicament
els alpinistes.
I abans de partir des de Tarragona
el 19 del mes passat.
I és per això que volem compartir amb ells uns minuts
i que ens comenti la situació
que poden viure ara mateix
no només els alpinistes
que en conjunt estan a l'Everès,
sinó que, en concret,
el Javier Aymar,
que és el que està intentant fer
el cim de la muntanya més alta del món.
Quico, Matta, bon dia.
Hola, bon dia.
M'imagino que moments de nervis
és que estàs vivint
les darreres hores,
primer de tot.
Doncs sí, estem aquí escoltant
a vosaltres
a veure què està fent l'expedició
i també mirant unes imàgens
en directe de la muntanya del Verès
per a la televisió.
Exactament, ara mateix,
el nivell físic que pot estar passant
el Javier Aymar
des de la llunyania,
però amb la situació
en què es troba la muntanya,
quina pot ser, Quico?
Home, jo d'experiència
per damunt dels 8.000
no tinc cap,
no només per allò que he llegit,
per allò que he escoltat.
les condicions físiques
a partir de 8.000 metres
s'al·lenteixen molt.
Ets una persona
que estàs conscientment
a un 30%
de les teves possibilitats.
Aleshores,
sobretot,
el que és molt important
és tindre el cap
ben aclarit,
o sigui,
tindre les idees ben clares,
perquè aquí,
primer que tot,
que a l'oxigen,
falta molt d'oxigen,
no pots,
les teves accions
són molt lentes,
per exemple,
tu dius que falten,
li falten al Javi,
me sembla que són
150 o 170 metres.
Aproximadament.
Sí,
doncs,
imagina't,
fer aquí 170 metres
els fas,
doncs mira,
en 12 segons,
o si corres una mica,
i si vas caminant,
doncs,
en un minut,
anant poc a poc.
Doncs,
a ell li deu faltar,
doncs una hora,
una hora i alguna cosa,
en arribar,
imagina't,
la diferència,
no?
Comparar 170 metres aquí
i 170 metres allà.
Tot se ralentissa molt,
va a la velocitat de caracol,
i no només la velocitat física,
sinó la velocitat mental,
també se ralentissa molt,
costa molt de fer tot,
i si a més les inclemències,
com estic veient,
són una miqueta hostils,
doncs encara més,
no?
A més,
s'incrementa la dificultat,
m'imagino,
perquè només hi ha una figura,
en l'intent d'atacar l'exim,
que en aquest cas és el Javi Aymar.
Només està sol?
Sí.
Doncs,
encara,
encara,
amb més dificultat,
no?
Perquè quan tu tens un company al costat,
doncs,
entre un i l'altre,
se'n van animant,
o,
si han de pensar,
tirar més endavant,
o parar,
o dir enrere,
doncs,
entre les dues persones,
un a l'altre,
s'anima molt.
el que és molt important aquí,
en aquest moment,
és,
si porta un walkie-talkie,
que no sé si el porta,
que la gent de baix estigui en continu contacte amb ell.
No sé si tu saps d'alguna cosa.
Digue'm,
perdona.
si el Javi porta algun contacte per ràdio.
Sí,
el del Joan Borreguero,
la persona,
la figura que està al camp base.
Sí,
doncs,
jo crec que seria molt important que,
tota l'estona,
estigui en contacte amb ell,
amb el Javi,
per tindre una referència,
per tindre un punt de contacte,
perquè això ajuda molt a l'alpinista,
tindre un punt de contacte,
en tota l'estona.
M'imagino que tu
els has preparat físicament
a tots els alpinistes,
abans de partir des de Tarragona.
Concretament,
la figura de Javi Mar,
que és la que estem directant ara mateix,
perquè és la que ha d'arribar al cim,
és una persona forta,
és una persona que,
a nivell psicològic,
no,
però a nivell físic,
que és el que potser,
pots parlar tu més en profunditat,
pot aconseguir el que està intentant?
Sí,
és una persona
que dins de la inclemència,
és dins d'una inclemència,
dins d'una dificultat,
ell,
sembla mentida,
encara li queden reserves
per fer tot allò que tu creus
que no arribarà mai,
o que no farà,
que no podrà més,
però amb ell li queden,
encara.
És una persona,
innatament,
físicament,
és increïble,
la força que té.
Té una capacitat de resistència
increïble,
i treu forces d'allà
on sembla que no li quedin més,
ell les treu.
No només ell,
hi ha dins de l'expedició
d'altres persones
que aquestes cadeixes
la tenen,
però potser el Javi,
saps allò que dius?
Sense entrenar,
sembla mentida,
que no ha entrenat
tant com els altres
i que tingui aquesta capacitat.
a part de que ell és un professional
dins de l'entrenor,
ell ha sigut subcapietat d'Espanya
d'esquí de fons,
d'esquí de muntanya,
perdó,
i per arribar a aquestes alçades,
a aquest nivell,
ha de ser una persona
que es prepari profundament,
però és que a més,
per poc que es prepari,
ell té unes capacitats innates
molt bones.
Quico,
amb la mà al cor
i veus d'aquí
hi ha un parell duret,
es posen el cas
que Tarragona
hagi aconseguit fer
el cim de l'Everest.
No ho sé,
hem d'estar esperant
perquè aquests 170 metres
poden ser molt durs,
estic veient que
el cim de l'Everest
està tapat
amb núvols,
que sembla ser
que els béns s'han adelantat
una mica,
que estan en portes
els bonzons,
han de ser pacients,
han d'esperar,
han d'intentar,
entre tots
que estem aquí,
si podem animar,
ser pacients,
si poguéssim,
bueno,
seria increïble.
El que sí,
és veritat,
és que si s'aconsegueix
molt bé,
però si no s'aconsegueix,
hem arribat
a més enllà
de 8.000 metres
i més enllà
de 8.000 metres
és una fita
molt important també,
arribar a un 8.000
o passar als 8.000.
Jo seria pacient,
tranquil
i ser intel·ligents,
perquè a la muntanya
no se la pot
vèncer mai.
Se la pot ajudar
o ens pot ajudar,
però o vèncer
no es pot vèncer mai
a una muntanya.
Aleshores,
hem d'esperar,
ser pacients
i el que decideixin
l'expedició
està ben fet
perquè
ja han estat
durant més d'una nit
més enllà
de 8.000 metres
que és
una fita molt important.
Doncs ens quedem
amb aquest missatge
transmès
per part
del preparador físic
de l'expedició
tarragonina
a l'Everest,
Quico Mata,
amb el qual
també hem volgut
compartir uns minuts
en aquest programa especial
que hi fem
des de Tarragona Ràdio
i amb el qual
també hem volgut
comentar
a nivell físic
com és
i què ens pot
deparar
les properes hores
Javier
i Mar.
Quico Mata,
gràcies per atendre
la trucada de Tarragona Ràdio
i esperem
properament
parlar
i de forma exitosa
de l'expedició
Tarragonina
a l'Everest.
Moltes gràcies
i l'únic que desitgem
és que tots
estiguin
ben,
que estiguin
bé,
sants
i a salvis
d'aquí dues hores.
Quico,
gràcies un cop més.
Bon dia.
Bon dia, adeu.
En Quico Mata
és el preparador físic
d'aquesta expedició
Tarragona a l'Everest.
Ens ha explicat
com pot trobar-se
en Javier i Mar.
Tots els convidats
que hem tingut fins al moment
han coincidit a dir
que en Javier i Mar
és una persona forta,
una persona decidida,
una persona
amb valentia
i amb fe
per intentar assolir
aquesta muntanya
més alta del món,
per intentar assolir
l'Everest.
Estem en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Ara mateix són
les 8 del matí
i gairebé 50 minuts.
Les 8 del matí
48 concretament
són ara mateix.
Recordeu les notícies,
recordeu les coses
com estan.
Les últimes novetats
que ens deia
Joan Borreguero
des del camp base
de l'Everest
ens indicaven
que Javier i Mar
estaven carant
tot sol
l'intent de cim
i és que Jacob Salvador
a causa de la fatiga
i també
a causa d'un problema tècnic.
Jaume Garroset
havien d'haver tornat
cap al camp 4.
Allí estan,
estan al camp 4
esperant les notícies
d'en Javier i Mar
sobre aquest intent de cim.
també els dos xerpes
que acompanyaven
a l'expedició,
aquesta cordada
formada per tres tarragonins
s'havien hagut
de tirar enrere
a causa de problemes
de fred,
a causa de problemes
de congelació
als peus.
Per tant,
ara mateix
és en Javier i Mar
el que està
intentant assolir
el cim
de la muntanya
més alta del món.
Les comunicacions,
ens ho explicava
fa uns instants
en Joan Borreguero,
es fan
en forma de cascada
i és que
en Javier i Mar
parla primer
amb el camp 4,
el camp 4
parla amb el camp 2
i el camp 2
parla amb el camp base.
És així
el sistema
de comunicacions
que tenen
a la muntanya
més alta del món.
És l'expedició
Tarragona a l'Everest.
L'estem vivint in situ,
l'estem vivint
directament.
Hem estat
tota la nit
pendents
del que estaven fent
aquests
alpinistes
tarragonins
i no ens volem rendir
i evidentment
els familiars
amb els que hem parlat,
en aquest cas
l'Anna López
i tots els altres
que segurament
estiguin escoltant la ràdio,
els amics,
els companys,
no ens rendirem
i evidentment
estem pendents
i estem pensant
en intentar
primer fer el cim
i després que tornin
sants i estalvis.
És molt evident
que volem que tornin
tots sants i estalvis
cap aquí,
cap a la ciutat de Tarragona.
Estem pendents també
de poder tornar
a fer una altra connexió
amb el camp base
de l'Everest.
Esperem d'aquí una estona
poder tornar a connectar
amb en Joan Borreguero
perquè ens expliqui
si hi ha alguna novetat
de darrera hora.
L'última vegada
que parlàvem amb ell
era ja fa més d'una hora,
fa una hora i cinc minutets
més o menys
quan parlàvem
amb en Joan Borreguero.
Ara estem intentant
connectar novament
amb el camp base
de l'Everest.
Tarragona,
el sostre del món.
Programa especial
de Tarragona Ràdio
a l'Everest.
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
i Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
Recordeu que són set els tarragonins que estan a la muntanya més alta del món.
Són concretament en Joan Tomàs Javallí, en Josep Maria Maixer, en Jaume Garroset, en Javier López, en Javier Aymar, en Jacob Salvador i també en Joan Borreguero.
L'últim dels quals, en Joan Borreguero, estem intentant connectar, estem intentant parlar amb el camp base de l'Everest per intentar tenir alguna notícia d'última hora,
a veure si hi ha alguna novetat respecte a aquest intent de cim que està fent ara en solitari en Javier Aymar.
Recordeu, aquesta expedició del centre excursionista de Tarragona sortia el passat 19 de març fa ja dos mesos i un dia que sortia aquesta expedició des de Tarragona,
eren acomiadats aquests expedicionaris per diferents amics, companys i familiars i doncs això que fa dos mesos i un dia que estan intentant assolir el cim de la muntanya més alta del món.
Ara mateix falten 8 minuts perquè siguin les 9 del matí, estem pendents, estem en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio pendents d'aquesta informació que ens pugui arribar des de l'Everest, des del camp base de l'Everest.
Les coses no estan molt clares a l'Everest, insistim que l'expedició del Filo de lo Impossible,
aquest programa de televisió espanyola que intentava també fer el cim de l'Everest i recrear una història passada,
una història que porta molts anys, l'intent de cim de Mallory d'Irving, doncs s'ha hagut de tirar enrere aquesta expedició,
no tira amunt, s'ha tirat enrere i no farà l'intent de cim de moment, sembla que de moment han hagut de tirar enrere a causa de diferents problemes.
I nosaltres estem pendents d'en Javier Imar i en definitiva estem pendents de tota l'expedició de Tarragonins per intentar assolir el cim.
Hem de dir que en aquest 2000, en aquest any 2000, fins al moment, dues expedicions russes han coronat el cim de 8.848 metres,
també una expedició de l'exèrcit britànic, una expedició de caixa de Manresa del cor de Catalunya, també assolia cim.
I també dues persones en solitari, un canadenc i un paquistaní han assolit l'Everest en aquest any 2000,
però sembla que en els darrers dies les coses s'han complicat i estem pendents de poder assolir altres expedicions al cim de l'Everest.
La Tarragonina, però també d'altres expedicions, com per exemple una expedició andalusa que s'ha juntat amb Carlos Soria,
que és un espanyol que també intenta fer el cim de l'Everest,
i també l'expedició danesa amb la que van col·laborar al principi els tarragonins
i que sembla que al final no va haver-hi un acord per intentar fer el cim conjuntament,
per arribar a fer un atac conjunt a la muntanya més alta del món.
Algunes expedicions ho han aconseguit, d'altres s'han hagut de retirar i d'altres ho estan intentant ara mateix,
com per exemple la de Tarragona.
Fem una nova parada, fem una nova pausa,
ara falten sis minuts perquè siguin les 9 del matí.
Hem de dir que de moment seguirem amb aquest programa especial Tarragona a l'Everest,
però d'aquí una estoneta farem una parada, descansarem una estona,
intentarem recollir tota la informació possible
i tornarem uns minuts més endavant a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ara estem pendents, però, de poder connectar amb el camp base de l'Everest.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Tarragona, el sostre del món, Tarragona Ràdio, a l'Everest.
Falten ara mateix 3 minuts perquè siguin les 9 del matí.
Sembla que d'aquí una estona podem tenir aquesta connexió amb en Joan Borreguero,
al camp base de l'Everest.
Anem a veure si podem tenir alguna novetat d'última hora,
alguna novetat positiva per intentar assolir el cim de la muntanya més alta del món.
Parlàvem amb en Joan Borreguero, ara mateix fa una hora i quart, més o menys,
i d'aquí una estona, d'aquí uns segons, el tindrem novament en directe
perquè ens expliqui a la sintonia de Tarragona Ràdio
com està aquesta expedició Tarragona a l'Everest.
Estem pendents, per tant, de poder aconseguir aquesta connexió
que sembla que ja serà possible.
Insistim, ara mateix en directe.
falten dos minuts perquè siguin les 9 del matí a Tarragona.
Connectem amb el camp base de l'Everest.
Allí està Joan Borreguero.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia a Tarragona. Bon dia.
Joan, ara mateix a Tarragona són les 9 menys 2 minuts.
Quina hora teniu al camp base de l'Everest?
Ara mateix aquí són 3 quarts d'una.
3 quarts d'una.
Alguna novetat respecte a l'última connexió que teníem amb vosaltres?
Bé, tenim un company que està sol, està molt a prop del cim de l'Everest.
Creiem que per allò de les dues pugui fer cim.
nosaltres estem molt animats perquè ell es nota amb forces per continuar.
I aquí estem preocupats per ell perquè una vegada que es va separar de l'altre expedicionari,
de Jacob, a l'alçada de 8.600 metres, va decidir continuar sol, es veia molt bé.
i, bueno, nosaltres l'hem recomanat que baixi perquè no veiem bé que tiri sol amunt,
però es troben forces i ho veu molt clar.
I, bueno, llavors, amb això, doncs, l'animent li donem a tratar els nostres ànims des d'aquí perquè pugui fer el cim.
Esteu en contacte permanent, per tant, amb ell?
Sí, sí, estem en contacte permanent, l'animent constantment,
i cada, bueno, qualsevol, en principi, diu que està bé, que està bé,
totes les nostres preguntes, que està bé.
El temps, avui no ha acompanyat gens,
boira i nevant, una nevada suau,
però, bueno, i ell, ara que està dalt, quasi dalt de tot,
diu que ara està començant a sortir el sol,
que és bo, almenys psicològicament,
és un canvi,
i això, doncs, li està motivant molt
a seguir endavant.
Nosaltres, des d'aquí, estem,
tenim l'esperança que ho aconsegueixi,
sabem que està patint moltíssim,
i estem amb ell.
Heu fet un càlcul, més o menys,
amb el que us deia ell,
amb el que pugueu suposar vosaltres,
de quina alçada està ara mateix?
És difícil,
suposem que està...
L'alçada exacta no ens l'ha comentat,
no vull dir una alçada,
però, bueno, a nivell de temps,
un parell d'hores,
suposo que està molt a prop de l'esglau Hillary,
i una vegada superat,
és bastant, bastant senzill arribar al cim.
La dificultat és l'esglau Hillary,
i una vegada superat,
creiem que ja el cim el tindríem.
L'esglau Hillary,
a quina alçada del cim,
a quina distància del cim està?
Està a 100 metres del cim,
és a dir, el cim fa 8.848,
100 metres menys,
8.748.
Arribat a aquest punt,
són 100 metres,
molt durs,
perquè ja està a una alçada molt,
molt considerable,
i és, a partir d'aquí,
és una horeta,
una horeta i mitja,
fins a arribar.
Per tant,
els càlculs indiquen
que si tot funciona bé,
en Javier i Mar,
si segueix el ritme que té ara mateix,
podria estar en una hora,
una hora i mitja,
des d'ara mateix,
per assolir el cim?
Exacte,
hora i mitja,
dues hores,
més o menys,
per fer el cim,
les dues hores d'aquí,
més o menys,
sí,
més o menys hora i mitja,
hora i mitja,
dues hores,
estaria al cim.
Des d'ara mateix?
Sí,
des d'ara mateix.
Ens comentaves?
Hem fet...
Sí.
Digues, digues, digues,
perdona, Joan.
Hem fet una connexió fa un moment,
i constantment,
Javi, com et trobes?
Estic molt bé,
molt bé,
molt bé,
cansat,
però ho vaig fent,
vaig fent,
vaig al meu ritme,
ho veig molt clar
i tiro endavant.
Nosaltres estem, doncs,
animant,
perquè veiem que ell té moltes possibilitats de fer-ho.
Una curiositat per a aquells tarragonins
que ara estan escoltant la ràdio.
Què és el que porten Javier i Mar
per deixar la muntanya més alta del món?
Que porta?
Sí.
Que porta per deixar?
Sí.
Dic de bandera.
Bueno,
deixar o no deixaríem res allà,
perquè, bueno,
a part que dura molt poc tenut el fort vent,
és el bufat.
Nosaltres el que portàvem,
bueno,
som les senyeres de Tarragona,
i això suposo que Jacob, doncs,
se l'ha deixat al Javi.
El problema serà, doncs,
una persona sola allà al cim
fer-se una foto amb això.
Aquest és el problema,
però, en principi,
la senyera de Tarragona
puja cap amunt.
Per cert, Joan,
ens has explicat abans,
en la connexió que teníem fa escassament
una hora i quart,
més o menys,
que des del primer moment
en aquest atac final al cim
hi ha hagut diferents problemes.
en Jaume ha tingut problemes
amb una de les vàlvules de la seva bombona d'oxigen,
els xerpes han tingut fred als peus
i s'han hagut de tirar enrere,
i en Jacob ha acusat el cansament.
Sí,
Jacob ha acusat el cansament,
i, bueno,
és un cansament acumulat
des de fa molts dies,
i, a més a més,
Xavier Mart també ha tingut problema
amb el regulador,
però l'ha pogut solucionar
i ha pogut continuar.
La veritat és que
aquest atac al cim
ha sigut molt dificultós
i esperem que,
després de tot,
no s'acabi bé.
Tenim molta il·lusió
i, després de tot aquest esforç
i tots els problemes
que se'n van solucionant
i solucionant,
doncs puguem donar Tarragona una alegria.
Els altres companys,
que estan en els diferents camps
d'alçada,
estan bé físicament,
es troben tots a la perfecció
i pendents d'en Xavier i Marc.
Sí, sí,
estem tots molt bé,
molt bé,
i pendents d'ell,
tots,
abocats de cara a ell,
animant-lo
i seguint-lo
pas a pas
totes les comunicacions
que emeteix.
I, bueno,
estem ara abocats de cara a ell.
Doncs, Joan,
una vegada més gràcies,
que sàpigues que
aquí a Tarragona estem pendents,
estem fent una programació especial
en directe,
aquí a Tarragona Ràdio,
l'hem començat
fa ara
una hora
i quatre minuts,
hem parlat amb
l'Anna López,
la companya d'en Xavier López,
hem parlat amb
l'Òscar Anguera,
un dels expedicionaris
de fa tres anys,
hem parlat també
amb en Quico Mata,
el preparador físic,
i ells tres,
i evidentment
tots els altres familiars,
amics i companys vostres,
que sàpigues
que estan aquí a Tarragona
recolzant-vos,
i de part de tots ells,
en aquest cas,
des de la sintonia de Tarragona Ràdio,
que estem en directe,
que tingueu molta sort,
que molts ànims,
que sapigueu que estem
darrere vostre,
que tota Tarragona
està esperant
aquestes bones notícies.
Moltíssimes gràcies,
i molts recolz per tots ells,
que ens recordem d'ells també.
Gràcies, Joan,
i fins la propera,
fins d'aquí una horeta,
que tornarem a parlar amb tu.
Molt bé, fins ara,
Tarragona, fins ara.
Gràcies, bon dia.
Aquest és en Joan Borreguero,
al camp base de l'Everest,
connexió en directe,
ens ha explicat
com estan les coses.
En Xavier Aymar
té més ganes que mai,
està convençut
que pot fer la cima de l'Everest,
no volen donar
un càlcul de l'alçada
on pot estar ara mateix
en Xavier Aymar,
però queda aquest esglaó Hillary
que és l'últim impediment
per poder assolir
la muntanya més alta del món.
Està animat
i té moltes ganes
de poder fer
el cim de la muntanya
més alta del món.
Estem,
la ciutat de Tarragona,
en aquest cas també
des de Tarragona Ràdio,
pendents
del que pugui passar
amb aquesta expedició tarragonina
al sostre de l'Everest,
als 8.848 metres.
D'aquí una estona
farem una parada
en aquest programa especial
que hem començat
a les 8 del matí.
Un programa especial
on hem connectat
dues vegades
amb en Joan Borreguero
al camp base de l'Everest.
Un programa especial
on hem parlat
amb un dels familiars,
concretament l'Anna López,
amb el preparador físic,
amb en Quico Mata,
i també amb un dels expedicionaris
del 1997,
amb l'Òscar Anguera.
Nosaltres ara farem
una parada,
farem una pausa
per reprendre
el nostre programa especial
d'aquí uns quants minuts.
Ara segueix
la programació habitual
del matí de Tarragona Ràdio
i insistim
que d'aquí uns minuts
repescarem
el nostre programa.
A partir de 3 quarts de 10
farem una recapitulació
de com estan les coses.
Escoltarem
les opinions
que hem tingut
fins al moment
en aquest espai
d'una hora
i sis minuts
que hem fet
per saber
com estaven les coses
a la muntanya
més alta del món.
A partir de 3 quarts de 10
tornem a donar
més notícies
de l'Everest.