amb el doctor del Nàstic, en Manel González, endavant.
Sí, és que abans avançàvem que el dispositiu especial de seguretat
també ha portat un dispositiu amb doctors
que m'imagino s'han repartit al llarg de tot el nou Estadi Municipal de Tarragona
per velar una mica per aquella tensió que hi pogués tenir
algun que altre aficionat i degut al partit tan important el dia d'avui.
Manel González, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Em comentaves que hi ha cinc metges que avui també s'han volgut
o més que s'han volgut se desplacen per intentar una mica
velar per la seguretat de la salut dels aficionats?
Sí, a més a més del públic, avui tenim un problema important
que és un problema molt agradable, que són de 12 a 14.000 espectadors
i poden tenir algun petit ensurt i no volen tenir cap tipus d'ensurt.
Aleshores, hem desplegat un dispositiu una mica especial
en quatre o cinc metges, més dos o tres voluntaris disposats entre el públic
en diferents ambulàncies localitzades en diferents llocs estratègics
i en la coordinació de protecció civil esperem que puguem donar
un bon servei en el cas que algun aficionat ho necessiti.
Aquests metges estan repartits per tot el nou estadi?
Aquests metges estan repartits en tot l'estadi,
tenim dos altres metges aquí a peu del terreny,
tenim una a cada grada i a més a més dos tenim a tribuna.
En principi tenim quatre o cinc metges més els voluntaris,
que si cal també actuaran.
Molt bé, doncs Manel, què tal era el pinxellà que volíem donar
en tot cas sobre aquest aspecte important i extraordinari en el dia d'avui?
Home, jo espero que això no sigui extraordinari,
que l'any que ve puguem, si no un dispositiu tan important,
doncs un dispositiu bastant important tots els partits de casa.
Gràcies, Manel.
I també estem amb la Montse Ricó, la doctora del club,
que també al llarg de tota la temporada ha acompanyat a l'equip
i que en tot cas li preguntarem
com es presenta el partit d'aquesta tarda?
Emocionant, esperem que sense cap sorpresa,
no patir gaire, per part dels jugadors,
tots molt bé, moltes ganes.
Com estan per ser a nivell de salut tots els jugadors?
Hi ha alguna molèstia d'un darrere hora?
No, no, per sort tots perfectes,
tots amb ganes de donar-ho tot i amb possibilitats de donar-ho tot.
I a més estem davant d'una temporada
que realment no hi ha hagut molts mals de cap pels metges
en el sentit que hi hagi hagut un seguit de lesions greus.
Per sort, no, i esperem seguir així, però amb molt de temps.
Quan guanyarà avui el Nàstic? Quin resultat?
Amb 1 a 0 jo ja em conformo.
Gràcies.
A tu.
Vaja, que vol que patim,
perquè si realment és un 1 a 0,
això vol dir que estarem patint bona part del partit del dia d'avui.
Un partit que ja entra a la seva recta final
i que de fons se sent l'alineació,
que canta...
I que d'aquesta manera és ovacionat per els aficionats
que estan ja assentats a les seves respectives localitats.
Unes alineacions recordem que per part del Nàstic
situen avui a la porteria Oliva,
la línia de 3, farem el 3-5-2 de sempre.
Estarà formada de dreta a esquerra
per Leo, Gordillo i Marc Bernaus.
Carrilers ja som al mig del camp
per la dreta, Serrano, per l'esquerra, Barila.
La gran novetat avui,
l'home que hi haurà pel davant de la defensa
com a mig organitzador serà Manolo Herrero
i pel davant d'ell doble pivot
que és més ofensiu que mai
amb Jordi Masnou i amb Félix Prieto.
Pel davant d'aquests 5 jugadors,
dos més en atac, Cudina i Santi Castillejo.
Com ens havia dit Joan Andreu Pérez
quan hem comentat per primer cop l'alineació,
es confirma dos que avui Josep Maria Nogués
va per totes, surt amb 3 avanters
i si sumem Jordi Masnou
que també és un home de clara vocació ofensiva.
Podríem parlar fins i tot de 4 homes ofensius,
és a dir, el més important.
Avui, tal com estan les coses,
marcar el més aviat possible,
fer-ho en els primers minuts
i a partir de llavors començar a disfrutar
i a viure i a gaudir de veritat.
Llavors sí, la festa que estem vivint,
de fet, des que hem començat a les 5 de la tarda
la nostra transmissió especial d'avui.
Aquesta festa que serà absolutament inolvidable
per tantes i tantes persones d'aquesta ciutat
i d'aquesta província.
La banqueta del nàstic, Pallarés,
Quintero com a porter suplent,
Lara, Fran i Quique.
Per part del Zamora,
que d'aquí uns moments tornarà ja cap als vestidors,
encara estan fent exercicis d'escalfament,
recordem que hi haurà Rubén a la porteria,
de l'1 a l'11, David, Ricardo,
Ricard, Cuco, Ramos,
Quero, Simón, Antonio, Fidalgo i Amézaga.
A la banqueta, al costat del tècnic,
Miguel Ángel, Álvarez, Tomé,
a qui se li ha atribuït durant la setmana
unes declaracions en les que deia
que preferien a Samora que pugés al Cádiz
abans del nàstic,
les va desmentir ràpidament,
ho van poder escoltar també els micròfons
de Tarragona Ràdio,
perquè evidentment eren unes declaracions inversemblants
i més encara si has de venir a jugar aquí,
però vaja,
què més dona a Samora que pugi al nàstic
o que pugi al Cádiz.
A la banqueta, doncs,
al costat de Tomé, Alberto Fernández,
José Luis, porter suplent, Araujo,
Alberto de León i Juan Mari,
com ens deia en Joan Andreu,
l'àrbitre d'avui,
el senyor Villanue Bangulo del Col·legi Aragonès,
que és un col·legiat que ens ha dirigit
dos partits aquesta temporada
i no ha molt bons resultats.
El primer va ser precisament aquí,
al nou estadi,
recordar-ho això ara fa una mica de danyí,
1 a 2,
vam perdre 1 a 2 davant el Mallor Caber,
era d'aquests moments difícils que teníem
a la primera volta.
del segon partit que es va xiular Villanue Bangulo,
doncs, va ser un empat,
una mica millor,
el camp del Sabadell,
segona volta,
nova creu alta,
Sabadell 1,
nàstic 1.
Seguim buscant més protagonistes,
marxem un altre cop cap a la zona de la graderia,
amb la Terri Ortega,
endavant.
Doncs ja ens hem canviat d'ubicació,
ara mateix estem al gol de Màries,
que ens fa il·lusió col·locar-nos
en aquest gol sud del nou estadi,
avui ple,
pleníssim,
de gent.
Veiem molts d'ànims,
molts d'ambient,
entre els aficionats
que estan situats,
asseguts,
està a vessar aquest gol de mar,
del nou estadi de Tarragona,
estan corejant la cançó,
que ara sona molt forta,
des dels altaveus,
i estan aplaudint
el ritme d'aquesta cançó.
Salutarem a alguns dels aficionats
que estan seguint,
esperant que comenci d'aquí,
a poc menys de 10 minuts ja,
el partit de l'any
pel nàstic de Tarragona.
Bona tarda.
Buenas tardes, ¿qué ha pasado?
Com estem?
Com estàs tu, nerviós, tranquil?
Comienza ya,
que vamos a subir a segunda,
pero fijo.
¿Desde qué hora estás aquí sentado?
Desde las cinco y media.
Desde las cinco y media,
déu n'hi do.
Sí, jolín.
¿Qué te parece el campo?
¿Y qué te parece el gol de Marta Nlleno?
Impresionante,
que el campo está llenísimo,
es que desde el día de las palmas
que no veía un ambiente así.
L'heu a celebrar-lo.
Com bé, el passa a la font.
Gràcies, era la veu d'un afisnat
i una altra que no sabem si està tan segura
que s'aconseguirà avui l'ascens.
Com ho veus?
Home, jo ho veig molt bé.
Esperem que pugi
i que ho puguem celebrar aquesta nit.
Com has passat tota la setmana?
Semblava que mai arribaríem a diumenge,
que mai arribaríem a dos quarts de vuit del vespre.
No, sí, la veritat és que tota la setmana
esperant el dissabte,
bueno, dic el diumenge,
sense parar i ara que estic aquí,
des de les cinc i mitja aquí,
bueno,
hi ha uns nervis que comencen allà
i a passar-ho bé,
que és l'important.
Doncs a passar-ho bé
ens quedem amb aquestes paraules
a passar-ho molt bé aquesta tarda.
Moltes gràcies.
Molt bé, gràcies.
Doncs és la veu dels aficionats
que estan en aquests moments
al gol de mar,
un gol de mar molt ple de públic.
Saludem amb un altre aficionat.
Bona tarda.
Bona tarda.
Nerviós, no?
Home, una mica.
Ha arribat dels últims aquí.
Sí, perquè ja havia puesto.
Com que des de l'entrada
jo no acabo que vindré corrents.
Què li sembla l'estat del camp,
del nou estadi?
Molt ple.
Home, avui sí, ara.
El que importa són els altres partits.
Al novembre...
Al novembre no hi estàvem, així.
Li fa ràbia, això?
Eh?
Fa-me una mica.
De que ara tothom s'apunti al carro
i jo quan l'equip m'anava malament
no hi anava ningú.
S'ha seguit el nàstic tota la temporada?
Home, clar, com a soci.
Avui ho veu segur que t'accent?
Espero que sí.
Doncs molt bé, moltes gràcies també
per aquestes paraules.
És l'ambient que respira
el gol de mar aquí al nou estadi
de Tarragona, Albert.
Doncs, els jugadors,
gràcies, Teresa, de tots els equips
que han marxat ja cap als vestidors.
Nosaltres des d'aquí
entenem les paraules d'aquest darrer aficionat.
És cert, aquest camp l'hem vist
vuit tants i tants anys.
A més, un camp molt gran
on només venien 3.000 persones, com a molt.
Però avui és un dia per disfrutar-ho.
Jo avui només pensaria
en el que estem veient.
Que jo els hi torno a explicar una altra vegada
tot el camp ple de gom a gom
del que és la part de gent asseguda
però a més molta gent d'en peus.
Torno a repetir,
per mi avui aquí hi ha
més de 12.000 persones, clarament.
Podem estar, abans ho escoltava
que també ho deia
algun dels directius,
entre les 13 a les 14
ho deia el metge.
De fet, Manel González del Nasti
preveient el fet
que tenen 5 metges a tot l'estadi.
Fa molta calda,
veig a molta gent amb ànuls
una mica intentant treure's
l'aixafogó,
que ja no és calor,
l'aixafogó pròpia
d'un dia com avui,
és que som a 24 de juny.
La temporada s'ha fet eterna.
Llarga, llarga, llarga.
Però ha valgut la pena.
Ha valgut la pena.
Som a punt a punt d'arribar
al moment màgic.
4 minuts
per dos quarts de 8 del vespre,
el moment indicat
per donar inici al partit
i estem esperant
un altre moment
que també ja fa
durant tota la setmana
que estàvem pensant
i que estàvem esperant també.
La sortida dels jugadors
al camp ja vestits
de curt,
vestits amb els nostres colors,
amb el grana
i amb el blanc.
Serà d'aquí uns instants
i la volem transmetre
tal com esdevingui
en directe,
seguint el moment,
perquè serà
absolutament increïble.
Ens han dit que hi haurà
llançament de confeti
des de la graderia
sobre els jugadors
quan surtin.
Tothom està preparat
ja com un moment d'aquells
ara mateix al camp
de calma tensa,
perquè tothom està esperant
que els jugadors
surtin al camp.
Hi ha una munió
de càmeres,
de periodistes,
de companys,
damunt el terreny de joc.
També hi ha molta gent
damunt el terreny de joc
treballant,
evidentment,
però vaja,
és que és com el triple
o quatre vegades més
del que seria habitual.
Moltíssima gent,
el Joan Andreu Pérez,
evidentment també
amb el micròfon.
Joan Andreu,
no sé si veus
si els jugadors
ja estan a punt
de sortir.
No, no, no.
De fet acabant d'entrar
al vestidor
i t'aviso just
quan apaguin
per les escales.
En tot cas,
jo el que anava a dir
una mica ratificant
això que dius tu de la gent
és que ara estic mirant
la llotja
i vaja,
és que no hi cap ningú més.
Està tota plena.
Ara mateix,
doncs,
jo a Miquel Nadal parlant
per mitjans de comunicació,
José Luis García en peus.
Vaja,
tothom a l'expectativa,
el que comentaves tu,
que surten els jugadors
al terreny de joc
i vaja,
una munió també
de mitjans de comunicació
que no sé com ens arreglarem
aquí a la banda esquerra
de la banqueta
per posar-nos
un al costat de l'altre.
Doncs haurem de fer-ho així
avui tots juntés.
Jo és que crec que
si pugem a segona divisió A,
ho espero i ho desitjo,
no tornarem a veure
al camp així
potser de cap partit
perquè això és excepcional,
això no és normal,
això no és normal
i per això
hem de disfrutar-ho.
El públic ara aplaudeix,
és increïble,
és impressionant,
és inolvidable,
és històric,
de veritat,
de veritat,
és una cosa
molt bonica,
molt bonica.
El públic
continua amb els aplaudiments,
veig que preparen
a la zona de Prefenent
un mosaic
perquè estic veient
la gent està impacient,
les cartonines
blanques i granes
que comencen a sortir
una miqueta,
vull dir que entre el mosaic
el que ens tenen preparat
el gol de muntanya,
el que ens tenen preparat
les penyes
el gol de mar,
el confeti,
el públic
està expectant
perquè això
d'aquí uns segons
serà una festa,
serà una autèntica festa
pel record col·lectiu.
Per cert que veiem ara
com els membres
dels cossos de seguretat
també prenen una mica l'estadi,
avui hi haurà aquí
molta policia,
més que mai,
més que res,
perquè evidentment
hi ha moltíssima gent també
i ens ho hem de prendre
tots amb molta tranquil·litat.
Atenció,
esperen moltes emocions,
90 minuts als darrers
de la temporada
que seran encara més emocionants
i ja semblava impossible
que tot el que hem viscut,
però ens ho hem de prendre
amb tota la calma possible,
ja ho sé que és difícil,
però amb tota la calma possible
i això sí que fem força
de cara a que l'equip
aconsegueixi el punt
que li falta
i puguem ja d'on
començar la gran festa final
d'una nit
que es farà més llarga,
molt més llarga,
estic segur
que la nit
de la Rebella d'ahir.
Els jugadors encara
on han sortit,
Joan Andreu,
no els veus tampoc per allà,
eh?
No, no, no.
És que està tothom
expectant aquí,
està tothom pendent
de la zona de vestidors
de l'entrada,
el camp és molt curiós
perquè a més clar,
tots els companys
de la premsa gràfica
estan fent com una rotllana
i clar,
està tothom aquí
aplaudint,
esperant que surtin ja
amb unes ganes,
amb unes ganes.
I per cert,
els nens de les 100,
aquells que aquest any
doncs han nascut
els futbolistes
que es faran la foto
amb els jugadors
de la primera plantilla gran,
estan aquí
les dones dels jugadors
esperant que
almenys els jugadors
que no hi participen
des de bon inici
puguin portar-los
cap al mig del canvi
i fer-se la foto.
Abans de començar el partit,
mentre estàvem parlant
amb els diferents protagonistes,
Joan Andreu,
hem vist que es feia
un petit homenatge
a algunes jugadores
d'equips del Nàstic,
no?
De bàsquet,
crec que eren,
almenys alguna que altra,
he vist que era
jugadora de bàsquet,
per tant,
m'imagino algun equip
que a nivell autonòmic
ha pogut guanyar
algun campionat,
ens enterarem posteriorment
i ho donarem a conèixer.
No ens havia passat
cap comunicat al club,
per això tampoc
nosaltres ho coneixíem.
Surten els jugadors
de la banqueta.
Els jugadors
de la banqueta del Nàstic.
Quique i Quintero
els primers,
ara ho fa Fran,
tothom amb la vista
al mateix lloc,
a la zona d'entrada
del camp
des de vestidors.
Quina expectació,
quina expectació.
D'aquí un instant
estarem a només
90 minuts
de la segona divisió A,
hem d'estar tranquils,
hem de marcar un golet,
és veritat,
però és que
en tota aquesta festa
se'm fa impossible
pensar que això
no acabi d'una altra manera
que no sigui,
doncs vaja,
amb una disbauxa
total i absoluta.
Però s'ha de jugar,
el futbol és així,
no ho oblidem,
s'ha de jugar.
Surt Lara.
Surt Lara,
que també és de la banqueta,
Pallarés també.
I surten ara mateix
els del Zamora,
però de la banqueta també.
De la banqueta també.
Segons els nostres cronòmetres
ja són clavades
dos quarts de buit.
I ha nervis, eh?
Sí, sí,
començarem amb una mica de retard.
Hi ha un xulet ja
des de la galeria,
a veure què passa,
clar,
perquè estem tots aquí
fa una estona esperant,
expectants,
però vaja,
fins a límits insospitats.
I els nois que no surten.
No, no.
Recordin,
Oliva,
Bernau,
Serrano,
Gordillo,
Manolo Herrero,
Félix Prieto,
Cudina Barila,
Leo López,
Jordi Masnou.
Surten els del Zamora.
I Santi Castillejo
surà l'Alzamora.
Bueno,
es preparen,
vaja,
per fer-ho.
Es preparen,
encara no,
però és que nosaltres
estem tan a sobre
que ja sabem
abans que surtin
que sortiran.
Sones a les caletes.
El primer en fer-ho
serà el número 7.
El número 7,
que és Quero,
un dels homes
que ocupa la zona
atacant al costat,
o que ocuparà
al costat d'Antonio,
un vell golejador,
molts anys d'Antonio,
un home que havia estat
al Galdar,
si no recordo malament.
Sí, sí,
i que li va marcar
dos gols al Nàstic,
per cert.
Això no són coses
a recordar.
No, no, no,
tens raó.
Surten ja,
ara sí.
A veure, a veure,
ara, ara,
ara sí,
sí, sí, sí,
xiulets del públic,
els que el colten ara,
vestirà avui diferent
el Zamora,
samarreta blanca,
pantalons blaus,
perquè ja saben
que ells tenen
els mateixos colors
que nosaltres,
per això el Nàstic
fa 7 dies
a la ciutat.
Es preparen
els jugadors del Nàstic.
Samorana
va sortir
amb uns altres colors,
va sortir de blanc,
però avui ho farà de grana.
Són a punt de fer-ho.
A les escaletes estan.
El públic aplaudeix,
senta del camp,
el passadís,
el passadís.
Gordillo en un primer terme,
Jordi Masnou
com a capità,
Félix Prieto
i
un,
dos,
tres,
ja,
surten
el terreny de joc.
Vinga,
Nàstic!
Escoltin,
escoltin.
Joan Maria,
agafa'm que caic.
Agafa'n Joan Maria que caic.
La preparen és un mosaic
de dalt a baix
amb els colors
granes i blancs.
El gol de muntanya
ple de banderes,
ple de foc.
El gol de mar,
tres quarts del mateix.
Tothom d'en peus,
l'himne del Nàstic,
el confeti,
també,
blanc i grana.
Fins i tot veig fum,
eh,
a la zona d'Ultrastàrraco.
Sí, sí.
Bungrana.
I això
és una de les coses
més boniques
que he vist a la meva vida.
I estic segur
que molts tarragonins
estaran pensant
que és
la més bonica
que han vist a la seva vida.
Joan Maria Bertran
també està d'en peus,
el nostre company
que em diu,
i és veritat,
és veritat
que té la carn de gallina,
però és que és veritat.
L'hauríem de veure,
sembla un pollastre.
Que maco!
Joan Andreu!
Emoció, emoció.
Molta emoció
perquè realment
aquí s'ha ajuntat
el tarragonisme
que vol un equip a segon any
realment
a l'igual que el Joan Maria.
I m'imagino que tu també,
la carn de gallina
i l'emoció
que realment
pot ser
determinant ja
al final del partit
i amb l'ascens a la butxaca.