Amb la Tere Ortega, avui també, com no, en Joan Maria d'Artran.
Ara veiem que els jugadors de la plantilla grana
accedeixen perquè et facis una idea
a el que seria el vestidor de l'equip visitant.
I què fan, els vestidors de l'equip visitant?
Mentrestant, passen per les escales que accedeixen al terreny de joc.
Hi ha diferents aficionats, entre aquests, els de la Penya Barila.
I, vaja, que, no sé, ens introduirem un momentet
a veure què passa aquí, per què s'introduixen en aquesta zona del camp.
La veritat és que sí, que hem d'estar seguint una miqueta
tot el que pot passar per aquesta zona,
perquè ja m'explicaran què fan els jugadors ara els vestidors visitants.
Estan celebrant-ho per tots els vestidors, potser, o no sé.
No, no, no, no, no, no.
Beuen una miqueta, ara surt diferent gent de la cantera,
amb tronjades, i, vaja, l'únic que fan és celebrar-ho
una mica de menjar i beure, eh?
Val, val, és el menjar i beure que ens havien dit,
que suposo que està al costat del vestidor dels visitants.
Sí, sí, sí, està al costat.
És que, clar, en un primer moment ens ha semblat com si fos el vestidor visitant,
però, clar, no, ho era.
Estava al costat del vestidor, on normalment es queden els jugadors
que visiten el nou Estat Municipal de Tarragona.
Podem anar, Joan Andreu, cap a la zona on estan venjant,
o és una zona d'accés...
Sí, sí, no, no, no, no, a veure, intentarem.
A veure si hi haguem.
Semecent?
Doncs, molt bé, anem a intentar fer una altra connexió
a la plaça de la Font, Joan Andreu, per uns sis tants,
perquè allà està realment també la festa, pràcticament,
pel que fa als aficionats de forma plena en aquests moments.
Endavant, endavant.
A veure, que anem a intestines?
A un altre moment ens ha semblat com si loads
Nàstic, vinga la funció, nàstic!
Fa un moment, ja han arribat el seu ranc a la versònia musical de la demògrafa,
que n'han dit, ja han arribat!
Nàstic, n'han dit, nàstic!
Nàstic, n'han dit, nàstic!
On és, n'hi ha?
Quan arribin els jugadors,
posem clarament un dels moments més emotius
i més bonics tots que viurem aquí, a la Casa del Mont,
ha fet falta que es posés la música de l'himna del nàstic,
perquè la gent s'animés a resplir, que ja no paren de cridar.
Nàstic, nàstic, nàstic a Barcelona,
i això és el que estem escoltant des de fa uns minuts aquí,
és el moment en què s'ha pogut començar a escoltar l'himna del nàstic.
Com dèiem, els moments començaran a sondir els membres de la banda
de l'Oriol Música de Talauna,
i això és el que estem escoltant des de fa uns minuts aquí,
i això és el que estem escoltant des de fa uns minuts aquí,
i això és el que estem escoltant.
i això és el que estem escoltant des de fa uns minuts aquí,
i això és el que estem escoltant des de fa uns minuts aquí,
i això és el que estem escoltant.
E.
però no anem a la taula de la divisió,
i així no hi haurà ni una mulla.
A aquesta hora és una afició d'aquí de Barcelona,
i d'aquí se pot fer molt bé una primera també,
una afició d'homaguer tant no la té qualsevol aquí.
Si realment els de les ganes que hem tingut avui a jugar avui a la taula,
si no he tenir molt d'arriba la ficció,
que hagués pogut mantenir l'erugació dels jugadors amunt,
que no hagués la possibilitat de que hagués impedit al final.
Per tant, les aficions han empurtat,
el que he impulsat a l'equip de Barcelona,
i amb l'afició així,
el Magatani fem pinya amb els jugadors,
fem pinya amb la directiva,
en fi ho sap, l'equip pot arribar, bum, bum.
Carles, moltes gràcies,
de 50 continuïts treballant,
per anar-nos bé,
per treballar,
a la lliure de treballar,
i a la lliure de treballar,
i a la lliure de treballar,
i a la lliure de treballar...
Ho deixarem, ho deixarem per uns instants,
aquí la connexió al nou estadi,
on escolto,
cridàgin...
Joan Andreu Pérez,
qui són aquests?
Els jugadors de l'Astic.
Ah.
Doncs a veure, a veure què diuen.
Que vote l'alcalde!
Que vote l'alcalde!
Que vote l'alcalde!
I vota.
Doncs és que no el veig.
Hi ha molta gent, suposo, en aquesta zona també, no?
Sí, sí, sí.
I estan tots els jugadors, els directius,
el metge,
algun mitjà de comunicació,
que està aprofitant per menjar alguna cosa...
Digue-le a la Tere, digue-le a la Tere,
que vagi tranquil·la.
Sí, sí, sí, que vagi tranquil·la.
Aquí s'ha arribat ja,
la llesca de pa amb tomaca i pernil salat, eh?
Per enveja vostra.
Molt bé, Tere, molt bé.
Bon profit.
Donada per això és a Maria Andreu?
Doncs no, per una dona d'un directiu.
Molt bé.
Crec que s'ho mereix això.
Suposo que la celebració ara és més íntima,
no hi ha tots els aficionats...
Els jugadors estan menjant, parlant,
i vaja, alguna que altra vegada també cridant,
com heu sentit, en relació al Càdiz,
que ha quedat fora d'aquest grup
que lluitaven per la senya segona,
en benefici del nostre equip, de la ciutat de Tarragona.
El nàstic.
El Càdiz...
Ara entren les dones dels directius, eh?
Ara aquelles que estaven menjant,
a la llotja, el pa amb tomaca,
entren aquí.
I riu.
Són moments de felicitat, evidentment,
tots els que entren ja dins d'aquesta gran festa
que està visquent Tarragona,
després de l'ascens del retorn del seu primer equip de futbol,
el nàstic, a la segona divisió A.
21 anys després,
perquè recordin que el darrer ascens va ser fa 22 anys,
temporada 78-79,
però vam estar, evidentment, la temporada següent,
i la segona va passar immediatament fins al 80.
Se'n va dir que a aquesta zona,
l'alcalde de la Ciutat,
Joan Miquel Nadal,
també el vicepresident Àngel Fernández,
que, m'imagino, aniran a preparar una mica
tot el que ve a partir del nou estadi,
les celebracions que vindran, m'imagino,
a l'Ajuntament de la Ciutat.
L'autocar suposo que ja està preparat,
al costat de la porta.
Finalment crec que no és un autocar descapotable,
no sé si m'ho podeu confirmar això,
perquè és una dada que s'ha mantingut en sorpresa
durant tota la setmana.
Jo des d'aquí no ho ve,
que el que sigui,
ja són aficionats encara a les portes a l'exterior.
Anem a preguntar al Juan Andrés.
Juan Andrés.
Conductor de l'autocar.
Sí.
El conductor de l'autocar, al final,
descapotable o no l'autobús que transportarà
els jugadors a l'Ajuntament?
El que hemos viajado todo el año.
El autocar normal y corriente,
que hemos viajado todo el año,
acudiremos a l'Ajuntament.
a l'Ajuntament.
¿Y mañana hay alguna cosa preparada con el autocar o no?
No, mañana no.
Pasado mañana me parece que vamos a la llena y tal,
no lo sé, todavía seguro, pero para mañana nada.
Vaya, que al final me lo confirmas,
el autobús tradicional que cada setmana ha ido a Novelda
y otros sitios.
Exactamente, que hemos perdido tres partidos solamente
en un año con ese autocar.
Gracias.
Venga, gracias.
Certament, certament.
Bon recordatori aquest del Juan Andrés,
del conductor oficial del Nasti,
que s'han menjat, perdó,
tots els quilòmetres d'aquesta temporada
i d'anteriors temporades,
i que enguany només ha vist tres derrotes en desplaçaments.
Comentàvem...
Anem seguint buscant gent.
Sí, sí, endavant.
Quan vulgueu, comentàvem precisament durant aquesta temporada...
Sí, ja que havia sortit ja Gordillo
de les instal·lacions del nou estadio,
està saludant a la seva immensa família,
que l'estava esperant aquí a les portes del nou estadio.
També veiem...
És que és Andalús.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Està saludant.
Bé, si no ha fet petons a una vintena de persones,
no els ha fet a ningú.
També veiem Cudina amb un pla més íntim,
també està conversant aquí a l'exterior del nou estadio.
I estem amb Manolo Herrero, el jugador enlàstic.
Manolo, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Vaya, te he cogido con el Pantumaca y...
¿Qué tal?
Bien, contento me imagino.
Muy contento, la verdad que...
que es un momento inolvidable y...
y ahora para disfrutarlo con todos los compañeros y...
directiva y afición.
Y esperemos que sea una noche muy larga,
porque la...
noche va a ser bastante movidita y estamos todos muy contentes.
Y nada, vamos a ver qué pasa.
Si no te descuentas, dime cuántos ascensos con este has conseguido a lo largo de tu carrera futbolística.
Ascenso a segunda he conseguido dos.
Es decir, espero que sea el último porque ya no tenga...
y si hay algún ascenso, que sea la primera división con el nástic.
¿Ara hace el verdo de alguna manera especial tú o no?
Pues igual que todos mis compañeros...
con la afición, con los compañeros y con la familia.
Gracias.
Venga, de nada.
Y estamos con Cali Garrido, el jugador de Jode,
y creo que es el impulsor de la trenera,
la que se va a posar de moda en el play-off y que ahora,
la SENS también ha arribat a ver el vestidor del nuevo estadio, el vestidor del nástic.
¿Al fin has hecho trenera hoy otra vez?
Sí, tocaba, tocaba por toda la gente como está.
Es normal que lo hayamos celebrado así.
La pena ha sido que, bueno, que es normal que la gente haya invadido el campo,
porque ya te digo, estaban esperando hace tanto tiempo
y tenían tantas ganas de celebrarlo que, bueno, lo hemos hecho en el vestuario
y después hemos salido al campo y le hemos hecho no la totalidad de la plantilla,
pero bueno, ahí ha quedado.
Muy contento, Cali.
Sí, muy contento y vamos, esta noche vamos a quemar lo que haga falta.
Es decir, que no hay que dormir.
Si quieres te canto la canción también, ¿eh?
Sí, canta, canta.
Cuando estemos de marcha, seguiremos manteniendo el ritmo del grupo
y cuando la neurona nos pida más marcha.
Revemos todos juntos, esa trainera me cago en diez, esa trainera me cago en diez, esa trainera es la mejor.
El que quiera, el que quiera, el que quiera, el que quiera, el que quiera, el que quiera, el que quiera, que se suba la trainera.
Rojo i negro, rojo i negro, són los colores, són los colores de la trainera, grupa primera.
Increïble, eh? A més, però molt de veu. Escoltem, escoltem que Àngel Fernández parla.
Estem en directe, Tarragona Ràdio, seguint la celebració musical de l'ascens del Nàstic a Segona.
Anem a veure si escoltem Àngel Fernández.
Senyoras, las novias, las amigas, las acompañantes, etcétera, etcétera, tienen otro local.
A ver, la ciudad está muy colapsada y la guardia urbana está, a ver si nos hace paso.
Por lo tanto, en ocho minutos, todos para los autocars, ¿de acuerdo?
Doncs ja ho han escoltat. En vuit minuts tots cap a l'autocar.
La ciutat està col·lapsada, la ciutat està col·lapsada, crec que no descobrim res.
Paraules del vicepresident del Nàstic i s'escoltarà la policia, però ja veurem com arribem.
Clar, perquè tot i que hi hagi la policia al davant, els hauran de fer un forat perquè passin
i ja saben que és difícil, que és difícil sortir d'aquest nou estadi.
Doncs bé, en uns instants els jugadors marxaran cap a la plaça La Font.
Serà el moment, doncs ja definitivament, de marxar nosaltres també cap allà, cap a la nostra segona unitat mòbil,
a continuar vivint la festa, una festa que tenia inici, ho hem dit avui en el nostre programa especial,
que han començat a les 5 de la tarda, aquest era l'inici, però que no té final.
Ja veurem com s'acaba.
De moment, evidentment, no s'estan complint els horaris previstos, això també és una norma quan hi ha un ascens d'aquest tipus.
I estem, doncs, esperant tots una miqueta que els jugadors ja vagin cap a l'autocar
i puguin estar el més aviat possible amb la gent, amb la gent de Tarragona,
que els està esperant a la plaça La Font.
Serà difícil arribar, però ho faran, d'això també estem absolutament segurs
i de veritat que es podrà veure una festa absolutament increïble.
Esperem que com a mínim ja hi hagi més tranquil·litat i tothom pugui celebrar d'una forma més ordenada,
perquè aquí al nou estadi, i ho dic de forma simpàtica, perquè realment ja ho deia ara el Cali Garrido,
i ho hem comentat molt, eren molts anys i moltes ganes, i clar, la gent tenia ganes de saltar al camp i no podies evitar-ho,
però és que aquí ha estat una bogeria totalment desfarmada,
és que ha estat acabar-se el partit i tothom s'ha tornat boig, tothom s'ha tornat boig,
aquí ningú ho feia a casa, ningú, no hi havia manera de poder trobar els jugadors,
tothom per una banda, tothom per l'altra, crec que és la millor manera d'explicar com s'ha sentit certa i sincerament aquest ascens.
És a dir, això no és un ascens fingit, això no és un èxit que ens vingui de més, no, no, no, no, tot el contrari.
Això és la gent quan perd el cap, quan es torna boja després d'un ascens d'aquest tipus,
després d'haver viscut tants i tants anys de desencissos, de patiments i de gols que no entraven,
i de temporades que acabaven malament, i dos play-offs, aquest era el tercer,
quedant-te també a les portes de poder pujar i recordaran aquell de la temporada 96-97,
en Jordi Gonzalvo, que es va acabar primer de grup, campió del grup tercer,
però que finalment tots se'n van a norris.
S'ha desfermat tot això i clar, ha estat impossible aturar-ho, ha estat impossible aturar-ho,
el camp sembla un camp de batalla, pròpiament dit en aquests moments,
encara hi ha gent treballant, ja no hi ha cap espectador,
però és bonic veure-la així, és bonic veure-la així perquè podem tornar a fer allò que els hi deia
al principi de la nostra transmissió, tancar els ulls, tornar-los a obrir,
i en aquest cas pensar o quedar-me amb allò que tinc ara mateix a la meva memòria visual
del que estava veient fa uns minuts, aquest camp ple de gom a gom,
com mai s'havia vist aquí a Tarragona.
El nou estadi ple a Bessar per celebrar, per festejar l'ascens a la segona divisió.
Va, què passa, què passa per la zona de vestidors, Joan Andreu Pérez?
Ai, no, era jo que estava parlant amb la mare de Gordillo.
Amb la mare de Gordillo?
Amb la mare de Gordillo, la Tani Maquila, saludarem.
Anem-hi, anem-hi.
Senyora Gordillo, buenas tardes i enhorabuena.
Gracias.
Han venido expresamente a ver el último partido del ascenso.
El último partido del ascenso.
¿Qué le ha parecido?
Uuuh, eso ha merecido la pena bastante de verlo.
Hemos sufrido mucho, pero al final, arriba.
Orgullosa de su hijo.
Bastante de mi hijo y de todo el equipo.
Veamos que se hacían fotos aquí a las puertas del campo del Nástic para tener un recuerdo.
Vale, ahora nos vamos a hacer uno aquí con la familia y ahora...
Ha venido un montón de familia.
Hemos visto salir a Gordillo felicitando, besando.
Nosotros somos familia.
¿Cuántos en total?
Pero familia directa.
Bueno, el...
Directa, veintitantos.
Veintitantos.
A ver, primo, hermano, sobrino, la madre, el padre...
Un montón.
Y ha venido todo.
De Ibiza, de Morón de la Frontera, Sevilla, del Mareme, que soy yo.
O sea, que...
O sea, todos reunidos aquí para la celebración.
Pues muchas gracias a su nombre.
Teresa.
Teresa, mira.
Pues gracias y a celebrarlo.
Buenas tardes.
Hem pogut parlar amb aquesta gran família de Gordillo.
I sí, sí, com ens explicava, sa mare.
Están ara col·locant-se davant del cartell Club Gymnàstic 1886-1972.
Gordillo arriba amb un nen petit, suposo que és el seu fill.
i ara mateix la foto de Ricord.
La seva filla, sí que porta arrecades, eh?
La Lucia, la Lucia, que té uns ulls meravellosos.
Doncs ara li mirarem.
M'aparto una mica que puguin fer la fotografia.
Sí.
I endavant.
La Lucia Gordillo.
Una fotografia històrica.
Una nena que podrà dir que complirà el seu primer any a segona divisió,
perquè encara no l'ha fet.
Va néixer al setembre, al setembre, tot just quan començava la temporada.
Molt bé.
Que us sembla si intentem parlar amb Gordillo?
Endavant, endavant.
Encara que suposo que ja ho haurà dit tot,
per un moment entranyable ara amb la família.
Mirem, doncs sí que té els ulls molt bonics.
Gordillo, tota la família.
Sí, ha venit tota la família.
Mira, és una alegria que estigui aquí tot
i poder-lo celebrar amb tot.
Però molta gent, eh?
Sí, han venit família de Sevilla, d'Ibiza, de Premià, de totes parts.
Hemos hablado con tu madre, que eres un orgullo de hijo.
Sí, bueno, eso dicen todas las madres, no?
Muy bien, Gordillo, a celebrarlo.
Gràcies, eren les paraules d'aquest jugador d'agnàstic.
que ha aconseguit l'ascens a segona divisió A.
I la família de Gordillo, que continua celebrant-ho,
no paren de parlar,
estan donant voltes per aquí, per la zona de la llotja.
En fi, una família feliç avui.
Molt bé, Teresa, molt bé.
Doncs amb aquestes paraules anem a posar ja el punt i final
a tot el que hem dit avui des d'aquí,
des del nou estadi,
començant a les 5 de la tarda
i pràcticament, doncs, més de 5 hores i mitja.
Després som a punt d'arribar al punt horari de les 11 de la nit.
vaig veure, doncs sí, 17 minuts per arribar a les 11 de la nit.
Però no marxin.
Ara farem una petita pausa per la publicitat
i tornarem ja directament des de l'Alta Unitat Mòbil
de Tarragona Ràdio avui a la plaça La Font,
perquè la festa ara, evidentment, és allà,
a la plaça La Font.
Des aquí, i en nom de tots els companys
que han fet això d'avui possible,
això tan maco,
perquè nosaltres també ho sentim una mica nostre,
o molt nostre, molt nostre, molt nostre,
aquest ascens,
seguint tota la temporada del Nàstic
en nom de la Teresa Ortega,
del Joan Andreu Pérez, del Joan Maria Bertran,
i en nom de mi mateix,
doncs, agrair-los tota aquesta temporada
l'atenció que han tingut amb nosaltres
i demanar-los que continuïn.
La Sílvia García ens agafa ara el relleu
i des de la plaça La Font,
el Ricard Lóz i també, doncs, la nostra companya,
la Marta, també,
seguint tot allò que des d'ara serà, com deia,
notícia important i històrica també
pel que fa el nostre Nàstic.
Hem pujat a la segona divisió A,
ens escoltem la temporada que ve.
Fins llavors, molt bona nit, endavant.