L'actualitat del dia és evident, ho hem reiterat diferents cops al llarg del nostre programa.
Es troba a Madrid, en d'aquí una hora aproximadament contactarem amb el nostre company Albert Ullés,
però també es troba en ruta, a prop de la ciutat de Saragossa,
on està a punt d'arribar, o queden uns quants quilòmetres perquè arribi l'expedició de seguidors i seguidores del Nasti,
que des de la quarts de nou del matí aproximadament viatgen cap a Madrid.
En un d'aquests autocars s'hi desplaça la nostra companya Maria Escoda. Bon dia.
Hola, bon dia, Yolanda.
Sou a prop de Saragossa ja, no?
Sí, ens falten uns 20 quilòmetres més o menys per arribar a la ciutat de Saragossa.
Fa uns momentets, uns 20 minuts o així, hem parat a esmorzar la primera parada del convoi d'autocars.
Hem parat a l'àrea de Cervet, a Pinar, de l'Ebro, i pel que hem pogut veure,
perquè ben bé no sabíem exactament si tots els autocars pararíem en el mateix lloc o no,
pel que hem pogut veure, anem parant de 3 autocars en 3.
A més que 22 autocars són molts autocars, no?
Sí, clar, jo suposo que seria una mica còtic també, arribar tots alhora.
Llavors, pel que veiem, tant per la carretera com les parades,
anem fent de 3 autobusos en 3.
i, bé, us hem de dir que, més que, bé, clar, l'objectiu,
i tots tenim la mirada fixada en arribar a Madrid,
però el que ens sorprèn més ara i els comentaris, doncs, de la gent
és el paisatge que estem veient, perquè estem trobant molta, però que molta neu.
Un paisatge més propi dels Pirineus, que no pas del que era l'interior de Tarragona,
bé, ara ja en terres de Saragossa.
Però cap dificultat per circular, no?
No, no, dificultats per circular, cap,
perquè la neu està per tal, que són els laterals de la carretera,
i a Boira, en alguns moments, doncs, ha fet allò l'aigua neu, aquella típica,
però per circular, vull dir, anem perfectament i amb tota seguretat.
Quin és l'ambient?
Digue'm, digue'm.
Quin és l'ambient, Maria?
No, l'ambient és animat, el que passa és que estem potser en un autobús
que no hi ha, vull dir, que potser és tot més gran, hi ha joventut,
però, vull dir, la gent està força tranquil·la,
i veiem, doncs, que en altres autobusos, doncs, que ens van passant,
i això sí que hi ha moltes més senyeres,
banderes del nàstic, bufandes, com un ambient més animat,
però, dir-ho així, jo crec que a mesura que anem arribant,
doncs, la cosa s'anirà ambientant més.
Aumentarà el nerviosisme i tot allò, no?
També són les primeres hores de viatge,
i allò, la gent aprofita per dormir, no?,
llegir el diari, anar-se'n informant.
Anem a veure si podem parlar amb una de les seguidores,
que estàvem comentant abans, doncs, el tema d'això del paisatge,
i tot nevat, i el temps que estem veient.
a Tarragona Ràdio, el seu nom, sisplau.
Sí, Conchita Moreno.
Conchita, com estàs veient? El paisatge és magnífico, sorprendent.
Bueno, mira, no sé si eres Yolanda, no sé a qui estàs ahí,
però te estàs perdent alguna cosa digna de veure.
Això parece Suïssa en pequeño, hija, és maravilloso, eh?
No, no, ja ens fan veja, ja, i tant.
Un dia extraordinari, simplement per la vista que tenim, eh?
¿Cómo os animo, Conchita, para ir a Madrid?
Bueno, yo es que en realidad para ir a ver al nazi no me tiene que animar nadie.
Yo son treinta y tantos años sociada del nazi,
llevo el color del nazi dentro, pero también el blanco, eh, la verdad.
Y me incluido más por el rojo que el mío,
pero voy muy contenta y nadie me ha tenido que esforzar.
Rápidamente me apunté para venir.
Doncs jo veus, Yolanda...
Maria, jo no sé si la Conchita,
que diu que és una mica seguidora del Madrid també, eh,
tot i que aquests dies això no es pot dir amb la veu molt alta,
s'animaria a cantar-nos una mica d'un himno,
el que vulgui, el del nazi o el del Madrid.
A veure, aquí veurem-nos cap a on s'inclina, no?
Vinga.
Ara li preguntarem.
Conchita, nos comenta a Yolanda
a veure si s'anima a cantar algun himno.
No nos dice cuál, usted misma.
Nazi, Nazi, crida l'afició, Nazi, Nazi...
Vinga, i s'engresquen tots ara, eh, veus?
Ja veus, jo amb la Conchita i gairebé tot l'autobús s'animar.
Sí, sí, sí.
En tu moment acabo el parla amb tu una estona més,
que diu que té una cosa per explicar-te.
Aviam, què ens ha d'explicar? Qui és la Conchita encara?
Yo es que tengo mucha muy mala suerte las lunes
en Forza Nazi para llamar.
Sí.
Y a Yolanda, después que se pasó ya la hora, eh,
y lo dije a la Silvia,
porque el Álvaro Llore estaba diciendo
que nadie sabía nada de la placa del Real Madrid
que había en la entrada del Santiago Bernadéu
cuando el Nazi le ganaba uno a tres.
Sí.
Y yo la vi por los años 50 y tanto, esa placa.
Estaba en una de las dos puertas principales
de la Castellana.
Yo la he visto, eh?
Tu l'has vista.
La lluvia no te lo sé decir, pero que yo la he visto.
Puedo darse de que esa placa existía, eh?
Ara cal saber si encara es manté la placa allà.
Eh? Conchita?
Avui, Miranda, és que clar, la cobertura, allò de la telefonia mòbil,
de vegades se'ns juga una mala passada.
De totes maneres, hem pogut tenir l'oportunitat
de copsar l'ambient que hi ha a l'autocar
on viatja la nostra companya Maria Escoda
i d'escoltar a la Conchita,
que pel que intuïm, a banda de ser seguidora del Nàstic,
també és oient de Tarragona Ràdio.
I calia, eh?, que ens fiquéssim una mica en l'autocar
perquè deia la Maria que la cosa anava molt tranquil·la,
tothom estava, doncs, molt relaxat, dormint,
però, escolta, quan la Conchita s'ha arrencat
amb el Nàstic-Nàstic, Déu-n'hi-do, eh?,
ja començaven a picar de mans.
Encara queden unes quantes horetes de viatge
per arribar a Madrid en aquests moments,
com acaben de sentir,
i això també és una informació interessant
per a aquelles persones
que alguns familiars viatgen cap a Madrid
estan a punt d'arribar a Saragossa,
un viatge que s'està desenvolupant
amb absoluta normalitat i amb unes carreteres
que, malgrat aquest paisatge nevat,
doncs, es mostren òptimes per a la circulació.
Tornarem a establir contacte
amb properes cites amb Maria Escoda
i també tenim un contacte pendent-se
en la propera hora de programa
amb el nostre company Albert Ullés.