...interior del Palau Municipal per poder explicar-vos que ja són milers les persones que hi ha en aquests moments,
en aquest punt de la ciutat, calculem que entre 8 i 10.000 persones s'han aplegat en els últims minuts
a la plaça de la Font per viure, per cantar, per cridar, per saltar, per, en fi,
disfrutar d'aquest fet històric com és l'ascens del gimnàstic de Tarragona a la segona divisió A.
Un fet que fa 22 anys que no es produïa i que, sens dubte, s'està celebrant com mai s'havia fet.
Som a la rotonda municipal, podem veure que està tot a punt, perquè veiem des d'aquí 3 micròfons
que d'aquí uns minuts sortiran al balcó de l'Ajuntament perquè l'alcalde, Joan Miquel Nadal,
el president del club, José Luis García, l'entrenador, Josep Marinoides, i també els jugadors de l'equip
puguin adreçar unes paraules a l'afició, a aquests milers de persones que s'han aplegat a la plaça de la Font.
També veiem diferents mitjans de televisió a punt per retransmetre aquest aconteixement,
mentre que a la plaça, una gran filera, un gran passadís format per tanques,
permet dividir la plaça en dues parts amb els aficionats de banda i banda
per aquest passadís justament format per tanques i controlat per agents de la Guàrdia Urbana
i per l'agrupació de voluntaris de protecció civil, doncs podran passar els seus jugadors,
podran passar en definitiva els protagonistes d'aquesta nit.
S'espera que puguin arribar d'aquí uns minuts, que puguin aplegar-se d'aquí uns minuts
a l'Ajuntament de Tarragona per celebrar amb tota l'ofició aquest triomf històric,
aquesta fita històrica com és el de fens a la segona divisió.
Tornem per uns instants la connexió als estudis centrals de Tarragona Ràdio.
D'aquí uns minuts busquem noves, nous protagonismes, nous convidats des d'aquí, des de la plaça de la Font.
Doncs seguim des d'aquí, des de la rotonda municipal, som a l'interior de l'Ajuntament de Tarragona
amb un exdirectiu, amb un regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
que jo crec que avui deu estar francament emocionant.
Senyor Manel Delamó, bona nit.
No sóc directiu, jo sóc soci del màstic des que tenia 6 anys.
Però en qualsevol cas que ha compartit tasques de responsabilitat en el club,
avui suposo que és un dia molt feliç per vostè, no?
Sí, és un dia feliç, molt.
Però que he passat 8 minuts d'infart.
Ens han fet patir molt, no?
Els últims 8 minuts han sigut terribles.
Què creu que suposa per Tarragona l'ascens del nàstic a segona divisió?
Bé, pujar a segona divisió ja és la divisió de plata i això ja vol dir molt.
Ara tindrem que espavilàs molt per mentir-te'ns.
I que això portarà molta gent a Tarragona i bé, i convé.
I va bé per Tarragona, ciutat.
És un dels dies més feliços de la seva vida?
És un dels dies més feliços de la meva vida.
Malgrat això, portava dos curs per fumar-me'l.
I no me n'he fumat cap perquè, escolta,
només n'he agafat un infart al final.
Gràcies, senyor Dalamo, i he de disfrutar.
Per molts anys, a tots.
Vés com l'àstic.
Manel Dalamo, regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
exdirectiu soci, des que era un nen, des que era sis anys,
està realment emocionat.
Avui la veritat és que són moltes les persones
que estan vivint emocionadament aquesta nit.
La veritat és que els jugadors sembla que estaran molt a prop d'arribar,
que poden arribar de seguida d'aquí uns minuts.
Ara s'està tirant aigua des d'alguns dels balcons de la plaça de la Font.
S'està tirant aigua perquè la gent ho està demanant, sens dubte.
s'està reclamant que l'aigua pugui refrescar els ciutadans,
els milers de seguidors i de socis del nàstic
que s'han aplegat aquest vespre aquí a la plaça de la Font.
Més convidats, parlem ara amb un dels regidors de l'Ajuntament de Tarragona
que tampoc no s'ha perdut a les últimes setmanes dels partits del nàstic.
És el senyor Joan Aregio.
Senyor Aregio, bona nit.
Hola, molt bona nit.
Bona nit, suposo que molt content, no?
Sí, avui és un dia molt important pel nàstic i per la ciutat, no?
Ha sigut fantàstic i el partit s'ha patit una mica,
però vaja, ha anat tot molt bé i l'alegria de la gent,
vaja, la passa a la Font és increïble.
Ha patit molt avui el partit o no?
Sobretot a l'última falta, quan hem picat una falta que sort que la barrera ha saltat i l'ha tret,
perquè aquella falta m'ha fet patir.
La veritat que el Càdix ja guanyava 2 a 1 i...
Però vaja, al final ens ho mereixíem i ha anat tot bé.
Què creu que representa per Tarragona aquest ascens de categoria del nàstic?
Home, socialment, una moguda impressionant.
La veritat és que...
Home, han passat coses importants d'enguany en aquesta ciutat.
Per exemple, hem sigut declarats patrimonial i la humanitat,
no? Que això és importantíssim.
Però hi ha una moguda durant aquestes setmanes social, de jovent,
al voltant del gimnàstic i del futbol, que és increïble.
I això crec que és molt bo per la ciutat.
Gràcies, senyor Arejo.
Ja continuo disfrutant aquesta festa aquesta nit.
Gràcies a vostès i a tots.
Les paraules de Joan Arejo i un altre dels regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
que avui són aquí a l'interior ja del Palau Municipal,
disfrutant també d'aquesta festa.
La veritat és que hi ha moltíssima gent,
s'ha anunciat per la megafonia que arribaran els jugadors.
Jo no sé si d'aquí uns instants podrem establir connexió
amb la nostra companya Marta Bomenet, que està a baix,
que està amb un altre micròfon justament a les portes de l'Ajuntament
per veure si podem narrar l'arribada dels jugadors
i dels directius i també dels tècnics
aquí a l'Ajuntament de Tarragona al Palau Municipal.
Mentrestant, suposo que podreu sentir a fons l'himne del Nace.
Nace, nace, l'himne del Nace.
Nace, nace, l'himne del Nace.
Nace, nace, nace, nace, nace, nace, nace, nace, nace...
Nace, nace, nace, nace, nace, nace, nace.
Nace, nace, nace, nace, nace, nace, nace, nace, nace, nace, nace.
que milers i milers de persones canten en aquests moments de la plaça de Bafon.
És, sens dubte, la festa de la ciutat de Tarragona,
amb moltíssimes banderes, globus, pilotes, bufandes i també bengales,
bengales que li donen un toc especial a aquesta nit màgica,
la nit del 24 de juny del 2001.
Ho estem explicant en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
mentre veiem ja des del balcó de l'Ajuntament com arriben els jugadors.
Veiem al fons, la veritat és que els focus que hi ha encarrat de la plaça
ens impereixen amb dificultat veure el que passa al fons de la plaça de l'Ajuntament,
però creiem que encapçats per elements de la Guàrdia Europana
estan arribant ja els jugadors aquí a la plaça de la Fon.
Esperem que d'aquí uns instants també amb la nostra companya Marta Domènech,
que a baix, que les portes de l'Ajuntament,
puguin explicar-nos, ens pugui fer arribar aquest sol impressionant
de la plaça de l'Ajuntament,
perquè la ciutat, ara amb un castell de forcs artificials
que es tira del damunt del Palau Municipal,
estan il·luminant la ciutat de Tarragona.
És realment impressionant el moment màgic que s'està vivint
i que us estem explicant en directe
de la sintonia de Tarragona Ràdio.
El president Àngel Fernández, també veiem en primera fila,
agraçat l'alcalde, Joan Miquel Nadal, el tècnic Josep Maria Lluís,
i darrere els directius i els jugadors.
Tota l'afició, tota Tarragona està saltant en aquests moments,
a la plaça de Fon,
mentre el balcó principal de l'Ajuntament
s'instala una bandera, una immensa bandera a Catalunya,
una immensa senyera
que acompanyarà el sortir dels jugadors i dels tècnics
en el terreny de joc d'aquí on s'instan.
S'agraça Josep Maria Lluís,
s'agraça els directius, alguns regidors de l'Ajuntament
i els jugadors amb moltes bufangues.
Veiem Joan Antoni Pallaré,
veiem Marc Bernalos en primera fila,
i aquest és l'ambient que sentiu de fons ara mateix
aquí a la plaça de Fon.
El vicepresident primer del gimnàstic de la Tarragona
i tirem del calde de l'Ajuntament Angel Fernández
amb una immensa bandera,
salta al costat de Josep Maria Noguers,
salta al costat de Josep Luís García,
l'alcalde de Joan Miquel Nadal
i darrere els jugadors.
És realment increïble veure l'imatge dels jugadors
com estan saltant en mig de l'ofició.
Veiem a Félix Prieto,
veiem a Villena també que no ha pogut jugar
els fòquings partits de Javier Oliva,
veiem a Cali Garrido,
aquí veiem a Chagano,
a Tenis, a Govern Aldira,
als metges en definitiva de tothom,
van amb una càmera de vídeo,
Sergio Baguila,
als empleats del club,
és sens dubte al darrere.
Ara veiem els jugadors,
els jugadors i els directius
que també entren al Palau Municipal,
és la imatge de la Festa Tarragona Trebre,
la Festa Segona Divisió.
Us veuen així.
És la imatge sens dubte de la Festa,
som a la rotonda municipal,
som justament esperant que arribin els jugadors,
està tot a punt,
veiem els tres micròfons,
arriba Íngel Fernández,
José Luis García,
que són rebuts amb aplaudiments,
amb abraçades,
també el regidor Pérez Reis,
Xavier Almarro,
segons altres regidors,
banderes,
realment la gent està molt contenta,
ara veiem les abraçades,
per exemple,
de l'alcalde Joan Miquel Nadal,
amb la seva dona,
veiem els directius,
en fi,
Àngel Fernández,
els regidors de l'Ajuntament,
l'alcalde amb una bandera del Nàstic,
i realment tothom estava content i feliç,
perquè estem a punt de viure una jornada històrica,
el Fèlix Pirco,
amb una bufanda que li tampa pràcticament la cara,
veiem aquí que,
en fi,
veiem també altres jugadors de la padrera,
Sergio Aguila,
també Leo Frank,
que no parla amb una càmera,
i els micròfons aquí a la redonda municipal,
a punt per veure què ens diuen les autoritats,
i com funciona tot plegat,
i com es pot fer aquest acte de celebració,
justament perquè s'instal·len els micròfons al balcó,
l'alcalde està dirigint una miqueta l'operació,
Sergio Aguila,
Fèlix Pirco amb la bufanda,
en fi,
Sergio és el primer sortit,
un tard,
en nous,
una continuació,
i ara és la festa,
a la bufanda,
surten els foros!
És increïble,
Lluís Correga,
topar un campany a les pontes dels bancons,
perquè la bufanda és impressionant,
us celebra l'aixell,
a l'embocanda,
a Tancrets,
així us celebra Tarragona!
Fèlix Pirco,
Fèlix!
Increïble,
esto es la hostia,
macho!
El Fèlix Pirco amb la bufanda,
està creant,
a Roberto Alvira,
¿cómo estàs?
Hombre,
en un núvol,
tú m'a dret,
ningú se esperava
aquesta collida,
aquí a la plaza,
impresionant,
yo no sé la cantidad de gente que pot haver,
pero increíble,
imposible acontar.
Romero,
viva,
sumida,
mulaquera,
que no s'ho creo,
estan donant per me la folia,
que l'equip està segona,
s'està celebrant Fèlix Pirco,
és una vez dels que més us celebra,
son Pallanés,
Villena,
en fi,
Leo,
tothom,
així ho creuen,
llança la bufanda Fèlix Pirco,
que va parar en un membre
de la banda,
una música de Tarragona,
Quique,
és Quique el que crea,
és el que canta,
Quique.
Oh,
aquí,
cantar un poquit,
d'animo,
d'animo,
d'animo,
d'animo,
d'animo,
d'animo,
no,
vamos a seguir con los fiestas,
està en plena de eufòria,
la referència a l'equip rival,
el Cádiz,
també del Càlcà municipal,
l'alcalde agafa un micròfon,
suposo que intenta agraçar unes paraules,
i mirarem de recollir-les en directe
aquí a través de la sintonia
de la Tarragona Ràdio
Déu-n'hi-do
perquè hi ha tanta gent en aquest balcó
no sé cap
que és difícil de poder explicar
el que està passant
en aquests moments
dels darrers al fons
Més crits
Fèl·l·làstic és el millor que hi ha
Josep Maria no hauré de saludar
Josep Maria, totes paraules?
No, molt, molt maco, molt fort, impressionant
No pot dir gaire coses més
Josep Maria Lugués, el president José Luis García
l'alcalde que agafa el micròfon
a veure si parla
perquè si no, ho parla el president
Més crits als jugadors
Fèl·l·làstic és el millor que hi ha
Fèl·l·làstic, fèl·l·làstic, fèl·l·làstic
Fèl·l·làstic, fèl·l·làstic, fèl·l·làstic
Fèl·l·làstic, fèl·l·làstic, fèl·l·làstic
Que voti Tarragona, això és el que criden milers de persones en aquests moments
I ara potser sí que, si el president o el alcalde agafa el micròfon
el podrem sentir
Parla José Luis García
A veure si el podem escoltar
Si tuviéramos la suerte
de un momentito
de silencio
tendríamos la oportunidad
de, primero,
escuchar
las palabras del capitán del equipo
luego las palabras
de nuestro entrenador
para conseguir
y algún otro más que quiera hablar
de nuestra plantilla
y luego las palabras mías
dando las gracias
y las de nuestro queridísimo alcalde
Un momento
Les palabras del presidente José Luis García
José Antonio Ordi
Jocali Garrido
pasa por aquí
Jordi Masnou
que em sembla que el reclamen
i que en teoria
hauria de ser el primer a parlar
L'entrenador
de parla també l'entrenador
Josep Marino
que sembla que li donaran
el micròfon
Capitán
La veritat és que
Barila
també s'ho mira
als mitjans de comunicació
estem aquí tots
A veure
Jordi Masnou
és el nostre costat
S'abresa
en aquest balcó
que vull sacar el patit
Mentre
La llencaina
I la volsa
¡Hazte la masa bola!
¡Hazte la masa bola!
¡Hazte la masa bola!
Un moment
¡Hazte la masa bola!
¡Hazte la masa bola!
Un moment
Un moment!
És el segon top que venim aquí.
Us vàrem prometre que el dia 24 estaríem tots aquí.
Això s'ha fet patir.
I torno a repetir.
Tarragona està segona!
Visca el nàstic i visca Tarragona!
Gràcies de veritat a tot cor, a tota la ciutat de Tarragona.
I tenim que celebrar-ho, eh? Tenim que celebrar-ho!
Bona nit a tothom!
Tarragona està segona!
Tarragona està segona!
Tarragona està segona!
Estem a la segona divisió!
Tarragona està segona!
Vosaltres heu fet possible!
Vosaltres ens heu ajudat a aconseguir-ho!
Tarragona està segona!
Sant Joan és una nit màgica!
Avui és una altra nit màgica!
La nit!
La nit en lástic!
Avui és la nit en lástic!
La pastè sins!
Visca el nahstic i viscat
l'arona!
Visca el nahstic i viscat l'arona!
Visca el nahstic i viscat l'arona!
Visca el nahstic i viscat l'arona!
Visca el nahstic i viscat l'arona!
Moltes gràcies pel vostre suport i us prometo que lluitarem igual de fort que aquest any
per l'any que ve intentar pujar la categoria i estar primer!
Gràcies!
Les paraules de Josep Maria Nogués, el discurs que acaba també amb el Vizca, el Nascit Vizca Tarragona
i ara Sergio Bariga, un altre dels jugadors emblemàtics al costat de Cali Garrido
que els preguntarem abans que res, què es quedeu a fer?
Què aneu a fer, Sergio?
Uno por uno, l'alineació.
Farem l'alineació, doncs. A veure...
Sí, sí, sí.
Sergio Bariga i Cali Garrido amb l'alineació de tots els jugadors perquè la puguin corregir els aficionats.
Grits de Barilo, Barilo, Barilo, Plaça, Manfauan, que van a Calma, Barilo, y a veure si poden començar.
Con el número uno, Oliva!
Con el número dos, Torre Eiffel Rondelé.
Con el número tres, el pelot Marc.
Con el número cuatro, Molchis Serrano.
Con el número cinco, el grenlimbalo Álvaro.
Con el número seis, el bequenbauer de Tarragona, Gordillo.
Con el número siete, Mara Barrero, el nervioso.
Con el número ocho, Félix Prieto, el rebelde del vestuario.
Con el número nueve, Cali Garrido, el tortuga.
Con el número diez, el noi del Rouré, Reisiguer Pallané.
Con el número once, Carton Bans, Correcaminos, Colina.
Con el número doce, Enric Sofías Pasarela, Sofías.
Con el número, el de la mala suerte, pero este año no ha sido.
Hemos ascendido, Quintero, el Dormidor.
Con el número catorce, Campanu Asturiano Lara.
Con el número quince, esta niña bonita, Parina.
La nota de color del vestuario, chavales.
Con el número dieciséis, Tompo Lío.
Con el número diecisiete, Cañón Chinito, Fran.
Con el número dieciocho, nuestro capitán, el sistemita, el capi, Jordi Marco.
Con el número diecinueve, Pichichi, Santi, Fullmonte, Apilao, Castillervo.
Con el número veinte, Hyperman Nando.
Con el número veintiuno, el de casa, el rubito, Quique.
Con el número veintidós, el mono, Jaime.
Con el número veintitrés, el niño bonito, en febrero, Ana.
Con el número veinticuatro, nuestro chavalín, Virgili.
Y, mención especial, al principio de temporada, hasta marzo, estuvo con nosotros, como jugador,
ahí en la plantilla, jugando todos los partidos.
Es un monstruo, es un buen compañero.
Ha estado cuando nos ha lesionado, con el hombro con hombro con nosotros.
Nuestro número dos, especial, Javier Molero Villena.
¡Aplausos!
Aquí está el plaguista, el plutôtbalón, el pústulo, el lópez, del lópez, del lópez, del lópez, del lópez, del lópez, del lópez, del lópez, del lópez, del lópez, del lópez, del sábado, del lópez, del lópez, del lópez, del lópez.
Y ahora la plaza, el doctora Cláudio Villena.
¡Vámonos!
Con todo nuestro cariño, desde el vestuario, desde Tarragona, la afición, un aplauso por el señor Joaquín, que se fue.
El recordatori de Sergio Valida cap a Joaquín Gómez,
el delegat del gimnàstic de Tarragona,
que moria el 6 de desembre de l'any passat
en el partit que el gimnàstic jugava al camp del Conquense.
Justament hi ha una samarreta penxada del balcó de l'Ajuntament
on recorda justament allò de la partit.
La gent ha continuat a cantar.
Es la imatge de Vanilla, de Castillejo, de Félix Prieto, de Villena.
Ahora la gent que irá a Castigol, Castigol
y se habrán a trencar el protocol
porque aquí només ya había previst que aparezca el Capi, Churdy Masnou,
el míster, pero también para de Castillejo.
Un mes, os decía, os esperamos aquí.
No habéis fallado vosotros y tampoco a nosotros.
Visca el Neste y visca el de la hora.
Santi Castillejo al costat del Francesc Rondeler, per cert.
Ahora aquí l'alcalde, el president,
a veure si parla del president
mentre la plaça de la Font continua a clamar a Joaquín Castigol.
en un ambient realment impressionant.
Es imposible de calcular
la afluència de persones que hi ha
a aquesta hora de la nit a la plaça de la Font
i a punt de parlar el president José Luis García.
Por fin, el Nastic ha culminado una meta histórica.
Hemos llegado y hemos ascendido a la segunda división A.
Tarragona en estos 21 años ha cambiado,
ha cambiado para bien.
La industria, el comercio, el turismo, la universidad
han hecho de España un referente.
El Nastic...
El Nastic exactamente lo mismo
ha querido y ha podido y ha conseguido la segunda división.
Es un esfuerzo de todos, lo siento.
Para expresarme bien,
debo de expresarme en castellano, lo siento.
El público aplaudeix aquestes paules
del president davant d'alguns xulets que havien rebut
i demanen que voti, que voti el president,
que està parcat al costat del seu fet
i de l'alcalde.
L'alcalde demana una mica la calma,
però el Pergueret no sé si el Benjo gaire disposat de votar.
Diu que no, eh?
Jo amb la cara que no.
Continua parlant.
Por favor.
Quiero hacer un recuerdo triste
por varias personas
que en esta templada nos han abandonado,
como son
Fermín Morera,
Arana
Pérez Sotías,
padre de Sotías
y el padre de Quique.
Y sobre todo,
una mención especial
por Joaquín Gómez,
nuestro delegado.
El recordatorio del president
para todas las personas
que han muerto
en esta temporada
vinculados al club.
El esfuerzo
para conseguir llegar a la segunda A
ha sido de todos.
De todos vosotros sobre
el gran esfuerzo ha sido
de las instituciones
que nos han apoyado,
también
de la industria
que ha colaborado
en su esponsorización.
No sé por qué.
Además
de los socios
y todos los aficionados
que forman
la gran afición
que hoy tiene el nazi de Tarragona.
Y sobre todo
y como manera especial
el equipo técnico
y la plantilla
que han colaborado
han hecho
todo lo que tenían que hacer
para conseguir llegar.
Para todos
un gran aplauso.
Més paraules
de reconeixement
i d'agraïment
del president
José Luis García.
Visca a Tarragona.
Així acaba el Parlament
el discurs
del president
José Luis García
que dona el relleu
a l'alcalde
Joan Miquel Ló
tot i que
molts aficionats
demanen que voti.
En nom de la ciutat
de Tarragona
un moment
sisplau
un moment
un moment
un moment
en nom de la ciutat
de Tarragona
felicitats
del Nàstic
Felicitats
de Tarragona
Visca el Nàstic
Visca Tarragona
Visca la plantilla
del Nàstic
Visca el president
del Nàstic
que ho ha
aconseguit
Visca la ciutat
de Tarragona
Visca la
afició
Visca la
segona divisió
i visca la primera divisió
que hi arribarem
aviat
Visca Tarragona
Visca el Nàstic
Que voti tothom
Votar
Vinga
A votar
Vinga
Tots
Tots
Tots
Que voti Tarragona
Que voti
Que voti
L'alcalde
que demana
Que voti la ciutat
A la joventut
que ha treballat
molt per aquest èxit
Moltes gràcies
Joan Miquel Adal
que s'adreça
d'aquesta manera
als ciutadans
de Tarragona
mentre
més
coets
mentre més
petals
sonen
del palau
municipal
en una nit
que sens dubtes
màgic
i que passarà
la història
i el record
col·lectiu
de la ciutat
els jugadors
amb bufandes
amb bucadors
amb banderes
sumiran
estem al costat
de José Antonio Gordillo
que se està mirant la plaza
José Antonio
què piensas ara mateix?
Que impresionant
el que estic viendo
està tota la plaza llena
ha estat
el ambiente del partido
hoy ha sido increïble
i gràcies a això
hem ascendit
¿Ya lo esperabas així això?
Pues la verdad
que me esperaba
me lo esperaba
un buen ambiente
però tanto
increïble
impresionante
a votar
perquè demanen
a la frantilla
que voti
i vota
Noguers
vota Robert
Elvira
vota Gordillo
i voten tots
perquè realment
la festa
continua aquí
al balcó
de l'Ajuntament
el Francesc
Rondeler
amb una bandera
de Tarragona
Vigena
porta una bandera
de la ciutat
sembla que

mes y medio os prometimos que estaríamos aquí para lograr el ascenso y ahora el año
que viene nos veremos porque subiremos a primera
es la veu de José Antonio Borrillo, el jugador que va marcar un gol de sessió fa una setmana
que d'alguna manera li ha donat aquest ascenç de categoria al gimnàstic de Tarragona.
Mentrestant, els de la plaça continuen criant els jugadors, ara sembla que pot parlar Javier Oliva, pot parlar Félix Pietro, atenció, és Félix Pietro.
L'any que ve hi ha un premi per a la millor afició, que li portin cap a vosaltres, fins que a l'afició, fins que a Nasi, fins que a Tarragona.
Félix Pietro, el jugador Salmantí, que ha parlat en català per primera vegada en públic i a més us celebra d'aquesta valleta especial.
Recorrem que d'aquí pocs dies Félix Pietro, el dia 6 de juliol, es quedarà precisament amb una dona d'aquestes comarques.
La gent ho continua celebrant mentre veu el castell de focs artificials que s'està llançant des del terrat del terrat municipal.
Félix Pietro, l'estem a costat de Javier Oliva. Javier, tu esperaves això així?
La veritat és que és impressionant. Està tot ple i és increïble, molt increïble.
Estic... és un núvol.
El que m'heu fet començo a fer un petit avui, no?
Avui, nosaltres també hem patit moltíssim perquè hem passat per situacions molt difícils al vestuari, però hi havia unitat molt forta.
Javier, felicitats.
Moltes gràcies.
Una vegada més, el jugador, el porter, el jugador més votat aquesta temporada pels oients de Tarragona Ràdio,
mentre torna a sonar l'himne del Nàstic, mentre Rondelet intenta llançar el marc d'una bandera.
Veiem el Castillejo, veiem l'Antoni Pallarés i l'himne del Nàstic torna a sonar a la plaça de Telefón,
mentre els directius surten també Àngel Fernández, José María Fernández,
i ja n'està molt emocionat, Anil, Cali, Garrido, que han fet les mestres de cerimònies d'aquesta activitat
i, mentrestant, torna a sonar l'himne del Nàstic, aquí a la plaça de Telefón.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El tema al costat de Cali Carrillo, que al costat de Sergio Carrillo
está con dos protagonistas de aquesta línia 7 en especial.
Cali, ¿cómo ha anat això?
¿Això son los sobrenocs, los apogos que tenéis todos los jugadores?
¿Cómo ha ido esto?
Sí, es el buen ambiente que ha reinado durante todo el año, pues...
Ha habido muchos momentos duros, pero también ha habido...
Momentos para la broma y para el buen ambiente y estos han sido unos momentos
como el que hemos vivido hoy, lo que hemos ido diciendo, pues...
Los apogos, cómo nos llamamos cariñosamente entre nosotros y con buen ambiente,
siempre con cachondeo y siempre dispuestos a la ritma.
¿Pero estos apogos son de hora de final de temporada o de hace tiempo?
Hombre, son de hace tiempo, pero algunos han salido...
nada, en estas jornadas de playoff, pero algunos vienen ya de largo.
Era un secreto, ¿eh? Muy bien guardado.
Sí, sí. Había que hacer alguna sorpresita y, bueno, esta ha sido una de ellas.
¿Los habéis puesto, Sergio, tú, básicamente o entre todos?
Sí, lo de los apogos es que entre todos, ¿no?
Lo que más tal es bueno.
Entre Sergio y yo hemos cogido la hoja antes de llegar aquí, en el recorrido,
y, bueno, hemos pensado eso de hacerlo uno a uno y, bueno, esto casi una cosa bonita.
¿Habías vivido alguna vez alguna cosa así?
He vivido dos acentos más.
Mi componente es que la verdad es que no he vivido ninguno.
A celebrarlo, Kale.
Gracias.
No sé si se hauran sentit creguen las palabras.
Kale, Kale, pero...
Kale, Joros, saluda campeón!
Kale, Joros, saluda campeón!
Kale, Joros, saluda campeón!
Kale, Joros, saluda campeón!
Kale, Joros, saluda campeón!
Hola, segunda!
Hola, segunda!
Hola, segunda!
Hola, segunda!
Kale, Joros, saluda campeón!
¡Mira, Joros, saluda campeón!
Mientras continúa la oferta a Maquesta...